Rol de nadal en la Cinquena Divisió

Nit de Nadal, 24 de Desembre, 21:00h

Cada nadal, m'emporto a la Matsuri i a la Konoka a la Cinquena Divisió de manera especial, elles com a gent del Rukongai, no poden ser al Seireitei, però com són família meva doncs m'ho permeten com a favor super especial (això de ser Capità té les seves avantages e.e), sempre que tingui tota la feina al dia.... I per tant, puc pasar el Nadal amb la meva família i els membres de la meva estimada divisió.

- Doncs ja estem a la Cinquena Divisió - vaig dir a la Matsuri i la Konoka - Fa molt de fred, anem cap a dins?
- Si, anem - Va dir la Konoka mentre entravem
- Wiiiiii, Onii-chan, la teva divisió és genial, és molt gran! - deia eufòrica la Matsuri
- Doncs ja veuràs com és l'arbre de nadal
- Benvigudes un altre cop a la divisió - va dir un dels membres
- Holaaa!! - li contestava la Matsuri
- Moltes gracies, estem encantades de poder estar un altre any amb tots vosaltres - deia la Konoka
- Doncs aqui al saló principal, és on tenim l'arbre de nadal, que us sembla?
- Uooooo, que gran que és, si quasi toca el sostre - mirava al·lucinada la Matsuri l'arbre
- T'agrada eh? - deia entre rialles
- Aquest any no heu escatimats gens - em va dir la Konoka
- Clar que no! És un dia especial, ho tenim que fer per tot lo gran! - vaig dir enorgullit

Vaig acompanyar a les dues a l'habitació de convidats especial perquè deixesin les seves coses, les dues estarien fins que acabasin les festes, aproximadent estarien a la divisió fins el dia 11, ja que les vacances de nadal és l'únic moment de l'any en que podem estar junts més temps. Ara aniriem a sopar amb tots els de la divisió, rient, parlant, mirant les actuacions d'alguns membres de la divisió (cosa que a la Matsuri li encanta), menjant a més no poder, etc... Sempre estavem fins a tard, amb quasi la majoria dels membres mig adormits.

- Sembla que aqui tothom li agrada la festa - deia entre rialles la Konoka alhora que acariciava a la Matsuri que ja s'havia adormit del cansanci
- Per un cop que estem de festa...i mira com es descontrolen! - deia jo tot "indignat"
- Si tu ets el primer en descontrolar-te, et conenc molt bé Víctor - em deia la Konoka fent-me una mirada "e.e"
- Capità...no puc beure més cacaolat....zzzzz... - deia en somnis un membre
- .... Jajajajajajaja, vale vale, m'heu enxampat
- Clar que sí! Ja són molts anys junts - va dir ella
- Es veritat jajaajjaja - vaig dir - Bueno, hauriem d'anar portant la Matsuri al llit, que ja es hora
- D'acord, per cert, no t'hauras oblidat del que tens que fer no? - deia ella mig xiuxiuejant
- Clar que no, ho tinc tot preparat - li vaig contestar amb el polze aixecat i un somriure

Vaig agafar a la Matsuri i la vaig portar a la seva habitació juntament amb la Konoka. Després em vaig anar al meu llit, encara que no dormiria molt de temps...

Nadal, 25 de Desembre, 05:30h

- Buaaah....quina son.... - vaig dir mentre m'aixecava del llit - Mira que fot pal, però l'ocasiò ho exigeix

Anava caminant pel passadís amb compte de no despertar a ningú, baixant les escales, vigiliant que no hi hagues ningú per alla, arribant al saló principal i entrant al magatzem privat secret del capità. Un cop dins vaig agafar un sac gegant ple de coses i vaig portar-lo/arrastrar-lo fins al saló. Des de que soc capità cada nadal m'encarrego de fer de Pare Noel de la divisió, pot semblar algo infantil però és una iniciativa que em fa molta il·lusió i en el fons a tots a la divisiò tambè els agrada això, a més, estic segur que tothom saben que jo soc qui porta el regals, però sempre és fan els tontos, sobretot per la inocent Matsuri, qui és la que li fa més il·lusió de tots, per això sempre és fan els bojos, per no espatllar la seva felicitat, coses com aquestes fan que aquesta divisió sigui la millor de totes.

- Apa! Tots els regals col·locats :mascle: - vaig dir - Avere si puc tornar a agafar el son...que ja són les 6:10 de la matinada...

Després d'això em vaig dirigir amb compte cap al meu llit, mort del són.


Nadal, 25 de Desembre, 07:30h


- Onii-chan onii-chan!! -  una veu amb braços em va llançar amb els peus cap a terra, millor dit la cara - Desperta't!! Que vull veure si hi ha arribat el pare noel!!
- Oh Matsuri... no hi ha presa...si els ha portat no et preocupis que segur que d'allà no s'aniran - vaig tornar al llit
- ONII-CHAN!! DESPERTA'T!! - em va cridar a cau l'orella
- Ahhhhhhhh!!
- Matsuri! No esta bé cridar a aquestes hores del matí - li va renyar la Konoka que apareixia per la porta
- Gomen... - va dir la Matsuri entre llagrimes
- Va va, no pasa res, si ja m'he aixecat, anem a veure que ha portat el Pare Noel? - vaig dir a la Matsuri mentre li posava la mà al cap
- Siiiiiii!! Anem-hi anem-hi!

Al arribar al saló la Matsuri estava super eufòrica, no s'estava quieta, sort que no havia ningú a aquestes hores, és va llançar a buscar el seu regal, va trigar una mica trobar el seu regal ja que estava ben amagat entre tots els altres regals, però ella és rang platino en fet i amagar. No va tardar gens ens obrir-lo i veure el peluix amb forma de collinet amb un llaç rosa a l'orella dreta, sembla que li va agradar molt, no deixava d'abraçar-lo i de somriure. La Konoka em picava l'ullet al veure com estava la Matsuri d'emocionada. Alguns membres van començar a arribar, reient al veure a la Matsuri i alhora tractaven de tribar el seu regal. Els regals no eran res de l'altre món, però als membres de la divisiò els agradava veure els seu regals sota l'arbre encara que el regal sigues un petit detall.

- T'agrada el teu regal Matsuri? - li vaig preguntar
- Clar que sí! És super monooo - deia mentre abraçava al peluix
- Estaràs contenta oi? El Pare Noel segur que sabia que t'encantaria aquest regal - li va dir un dels membres
- Si!! El Pare Noel és genial! - va dir ella
- Com m'alegra veure't així petita - li va dir la Konoka
- Però ves amb compte eh, si et portes malament el proxim Nadal et portarà carbó - li vaig dir
- Es veritat, el Pare Noel sempre esta vigilant, sobretot als nens que es porten malament - va dir un altre membre
- Si soc molt bona nena, aquest any em portaré encara millor! - va contestar la Matsuri
- Molt ben dit Matsuri, així que no m'haure de preocupar dels teus deures, ja que els faras sempre - li va dir la Konoka
- Jejeje... per supost... - li va dir ella
- Com es nota que sou germans vosaltres dos jajajajajjajaja - va dir de broma un membre
- Bueeeeeno....anem a esmorçar? - vaig dir mentre tocava els dos d'allà
- Espera onii-chaaaan! - va dir la Matsuri que em seguia
- Aiiiiix....aquests dos... - va sospirar la Konoka

Nadal, 25 de Desmbre, 09:00h

Com a bona costum a la divisió, el dia de nadal es sol esmorçar xocolata amb xurros, amb una xocolata especial i calenta de la Fàbrica de Cacaolats i Xocolata en General, un dels símbols de la Cinquena Divisió, hi ha alguns que no els agrada això dels xurros amb xocolata però a la gran majoria els encanta, quasi sempre la màquina de fer xurros al mig dia li surt fum.

- Em podries pasar el sucre? - deia la Konoka a un dels membres
- DELICIOUS!! Podria estar menjant sense parar  - vaig dir mentre menjava sense parar
- Però si portes com cent xurros!! - em va contestar l'Er-chan
- Ets un golafre! - va dir la Matsuri
- I tu estas bevent molta xocolata, tssss - li vaig contestar
- Quins dos... El que no sé jo és a on va tot aquest menjar - deia sorpresa la Konoka
- A l'estómac, no es obvi? -  li vaig respondre
- A vegades em pregunto si ets massa inocent o un sarcástic més no poder u.u - va dir ella
- Va va, calma - tractava de fer les paus l'Er-chan
- Porteu més manduca! Que no estic encara satisfet! - vaig cridar
- De debò capità? - va dir un membre
- Per supost! El menjar dona vida!
- Menjes molt perquè tens molt reiatsu o perquè simplement ets un golafre? - deia l'Er-chan
- Bona qüestió... ara no sabria dir-te - em vaig posar a rumiar
- En fi...- sospirava l'Er-chan

I bé, així és el Nadal a la Cinquena Divisió, durant la resta del dia la majoria dels membres és relaxen aprofitant que és festa, la Matsuri a vegades s'en va a jugar amb l'Er-chan, la Konoka és relaxa amb un te, els membres és posen a petar la xerrada i jo...em poso a una teulada a dormir.