La celebració

Feia mitja hora que m’havia despertat, no entenia perquè, però m’havien dit que havia d’estar a les 9 al despatx del Hitsugaya, i que no arribés tard de cap manera. Així que allí estava, corrent pel carrer per arribar a l’hora. Quan per fi vaig arribar, estaven la Matsumoto i el Hitsugaya esperant-me, la Matsumoto assentada al petit sofà, i el Hitsugaya a la seva cadira, darrere d’un munt de papers.

- Benvinguda. – Va dir el Hitsugaya amb un somriure a la cara. – Seu si us plau.
Vaig seure ràpidament al costat de la Matsumoto, mentre el Hitsugaya es posava davant meu.
- Hem decidit, no només jo, sinó els capitans i tinents, hem decidit ascendir-te a tinent, ja que la desena divisió no tenia tinent, sinó que tenia a la Matsumoto que de tan en quan venia a ajudar. – Va dir tot seriós. – Que tampoc ajudava massa que en diguem...
- Què? Però si jo sempre soc d’ajuda capità! – Va dir la Matsumoto, fent broma. – Bé, jo soc aquí per ensenyar-te els deures d’un tinent.
- Va Matsumoto, això ja li puc ensenyar jo!. –Va dir el Hitsugaya.
- Ui ui ja veig que voleu estar sols, ja me’n vaig. – Va dir la Matsumoto mentre s’aixecava i marxava amb un somriure.
- Moltíssimes gràcies per l’ascens, no m’ho esperava!!! – Vaig dir, vermella, sorpresa i contenta alhora.

El Hitsugaya es va passar tot el dia explicant-me tot el que hauria de fer, que realment, era més del que m’esperava. Després, en acabar, em vaig dirigir a comprar un refresc a la botiga que hi havia al costat de la desena, per anar a celebrar-ho amb la Patx.

- Patx!! – Vaig dir, una mica emocionada. – M'han ascendit, soc tinent!!!!
- Què?? Això s’ha de celebrar! Anem al bar shinigami directes!!! – Va dir tota eufòrica, com sempre.
- Mira, he portat un refresc, no hi havia del que t’agradava a tu, és nou, potser t’agrada.- Vaig dir, mentre li ensenyava el refresc.
- No, és estrany, no m’agrada!. – Va dir, mentre mirava el refresc amb una cara estranya.

Anavem pel carrer, cap al bar, quan ens vam trobar amb la Hanako i la Meina, que anaven caminant i rient.
- Felicitats per l’ascens Layla. – Van dir la Hanako i la Meina.
- Ara anàvem a celebrar-ho, voleu venir?? – Va dir la Patx.
- Som-hi!!! – No vaig deixar ni que contestessin, no entenia que em passava, però estava molt més animada del que jo havia arribat a ser mai.

I així vam anar a parar al bar, on ens esperava el cambrer (amb el temps que portava al seireitei, encara no sabia com es deia!) que ens va guiar a una de les taules que hi havia més apartades.
- Com esteeeu??? Què heu fet avuiii?? – Vaig dir, massa animada.
- Bé... estàs bé Layla?? – Va dir la Patx preocupada per com estava.
- Jo? Si, estic molt beee! Però tinc gana, creus que tindran carn de rata? Sempre dius que és molt nutritiva! – Vaig dir.
- Carn de rata??? – Va dir la Meina. – Això ja és comestible?
- I tan! – Va dir la Patx. – És molt nutritiva i sana! Us la recomano molt!
- S’haurà de provar algun dia no?? – Va dir la Hanako, mig dubtosa, però amb ganes.

La Patx va demanar sake quan....

La Layla estava rara, massa... alegre? no aquesta no és la paraula, emmm. Arrugo el front pensant. Eufòrica, aquesta si.Encara que estem de celebració que més dóna.

-Porta sake!- li demano al cambrer. Es gira i em pica l'ullet. Em ve un calfred. Aquest home és estrafulari.
-T'ho esperaves?- li pregunta la Meina a la Layla.
-No, la veritat és que no, esperava pujar d'aquí un temps, no ara, però...

Salta aixecant-se i es posa a ballar.
Ric al veure-la tan alegre, agafa el sake que acaba d'arribar i li serveixo un bon vas a la Hanako. Es mira el vas una mica, em mira a mi i mira el vas. Deix caure les espatlles.

-De cop dins- diu mentre s'ho beu tot de cop.
-Hanako!- alarmada la Meina se li acosta i li aparta el sake-Saps que no has de beure així.
La Layla continua ballant sola sense música.
-Relaaaaaax Mei-chan estem amb la joventut ens hem de divertir!-Serveix sake per totes.
-3... 2... 1...Dins!-la Layla em sorpren però li segueixo el jol. Em bec el meu got i el de la Meina que no es veia convençuda.
-Patx!T'has begut el meu sake.
-Na na na na nanana-li canturejo. A mi l'alcohol em puja ràpid- la Meina no té sa... oh la Meina ja te sake!

La Hanako es passa la següent hora ompint-nos el vas cada cop que el buidem. No se quantes botelles portem gastades ja.
Fa una estona que hem abandonat el bar , òbiviament, amb sake que la Meina ha agafat d'amagat i estem passejant pels carrers.
Quan de sobte la Layla es desmalla...

-Noooooooooooooooooooooo -crida la Patx- No puc curar ara, vaig massa piripi!
-Piripi? Aquesta paraula estava de moda quan jo era jove... -va dir la Hanako en un atac de nostàlgia
-I si anem a ballar a la doble fulla? -demana la Meina molt contenta
-Anem, anem!

La Hanako agafà la Layla i anaren les quatre cap a la doble fulla, molt contentes. Després d'una llarga caminada arribaren totes quatre, però la nit encara era jove i ningú recorda res més. El que va passar aquell vespre... ja no se sap!

-------------------------------------------------------------------------------------------
Al matí següent.
-------------------------------------------------------------------------------------------

El primer que va notar la Hanako quan va obrir els ulls era que li coïen. I el cap li donava voltes, moltes voltes.

-Quin sostre més estrany, no el conec. On sóc? Per què tot es mou? Em fa mal el cap, em fa mal la panxa i tinc un gust a la boca realment terrible.

La Capitana mirà al seu voltant. Era una habitació de parets blanques i cortines marrons, sense cap decoració, molt sosa. Estava a sobre d'un llit, amb la roba que feia pudor d'alcohol i duia una flor als cabells i un collar hawaià. Què collons? D'on ha sortit això? De sobte la Hanako reparà en que no estava sola. Al mateix llit estava la Patx, la Meina i la Layla dormia a una cadira amb unes ulleres de sol posades que tenien forma de pastís d'aniversari.

Mare meva va dir-se la dona. Aquella escena semblava sortida d'una pel·lícula. La Capitana no havia begut mai tant en la seva vida. Ni quan va acabar l'acadèmia, ni quan va ascendir a tinent, ni quan va ser Capitana, ni tan sols el dia de la seva boda que el Kyoraku va pagar el sake (i en va comprar massa). Mai havia begut com ahir vespre.

Quina hora és? va demanar-se. I de sobte el seu telèfon va començar a sonar. La melodia de trucada que tant li agradava ara s'havia convertit en un so estrident.

-Moshi moshi -va dir la Hanako. Buuuff, com costava parlar.

-Hanako, on ets? Per què no has vingut a dormir? On estàs? Sóc a la Primera Divisió i no t'han vist en tot el dia!! Què passa? Per què no contestaves al telèfon? Estava preocupat.

Buah, com crida... Per on se suposa que he de començar a contestar?   

-Hanako, em sents? On ets? -va tornar a demanar. A mi també m'agradaria saber on sóc, va pensar. Al costat de la Hanako, la Meina es despertava. Les dues noies es varen mirar amb cara de circumstàncies i es somrigueren un poc culpables. La Hanako va obrir aquelles cortines tan cutres i se n'adonà d'on estaven. Com que la festa al Seireitei acabava tard, les noies havien decidit anar al món humà.

-Sóc... Estic a l'Onzena Divisió -va dir la Hanako- Amb la Meina i la Nafi. Estem a una reunió secreta de l'Associació de Dones Shinigami.

-Des d'ahir vespre? No havies anat a sopar amb les noies? Des d'avui al matí que no noto el teu reiatsu per enlloc! -Joder Jushiro, per què has de ser tan intel·ligent?

-En una horeta haurem acabat, després et truco -va dir la Hanako penjant.

-Què va passar? -demana la Meina traient-se un barret de bruixa i unes sabates de tacó- Em fan mal els peus i no recordo res...

La Meina destapà a la Patx que dormia al centre del llit tapada fins les orelles.

-Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah -sentiren de sobte. La Layla va pegar un salt impressionant de la cadira i una ampolla de xampany va caure al terra d'una puntada de peu. Les tres dones es miraren un moment, amb por. Les tres, a la vegada, miraren cap a la Patx.

Dormint a sobre de la Patx havia un bebè que devia tenir 3 o 4 mesos. I plorava molt fort. Ningú sabia d'on havia sortit, ni què havia passat aquell vespre, ni què farien amb ell.

La Patx es va despertar treient-se un antifaç vermell i un bigoti de pega. Les quatre dones es miraren i cridaren a la vegada. Un crit de desesperació. El telèfon de la Layla començà a sonar. Era el Hitsugaya. Tenia 340 trucades perdudes. El telèfon de la Meina també sonava sense aturar. El Kensei estava nerviós.

-Què fem ara? -va demanar la Patx, empal·lidint en veure que la seva Capitana l'havia telefonat 273 cops. Per què cap d'elles havia sentit el telèfon?

-No tenim massa temps per pensar -va dir la Layla- Tornem a la Societat d'Ànimes i intentem que la Capitana Kenpachi ens cobreixi.

-Noies, què fem amb el bebè? -va demanar la Meina. Les quatre es miraren, molt resacosses.

-Ja decidirem què fem amb ell a la Societat d'ànimes -va dir la Hanako obrint el portal- Afanyem-nos, si no torno aviat el Jushiro farà el sopar i em matarà els fills amb unes croquetes tòxiques...

- Aneu amb els vostres capitans. – Va dir la Hanako. – Jo i la Meina anirem a parlar amb la Nafi per intentar que ens cobreixi. Ens veiem després.
- Però... qui es queda amb el bebè? – Vaig dir, amb cara de circumstàncies.
- Te’l pots quedar tu, així podràs descobrir si al Hitsugaya li agraden els nens. Va dir la Patx, rentant-se’n les mans.
- Però... – No vaig tenir temps de dir res més. La Hanako i la Meina havien marxat fent shunpo, i al veure que el terra estava una mica mogut... això volia dir que la Patx havia marxat pels túnels. – I ara... què faig jo amb tu??


Vaig deixar el bebè a la meva habitació, tapat i dormint. Vaig anar ràpidament al despatx del Hitsugaya, on ell m’esperava amb els braços creuats i una mirada que feia por.

- Gomen! – Vaig dir només arribar. – Em sap molt de greu Capità Hitsugaya.
- On estaves? – Va dir seriós, sense canviar l’expressió d’enfadat.
- Amb la Hanako, la Meina, la Patx i la Nafi... Teniem una reunió i se’ns va allargar... – Vaig dir, esperant que s’ho cregués.
- Es va allargar? – Va preguntar perplex. – Com es pot allargar una reunió quasi un dia sencer??
- Em sap molt de greu capità. – Vaig dir. – Faré tot el que vulguis!
- Ves a descansar, que fas mala cara i demà tindràs el triple de feina. – Va dir mig preocupat mig enfadat.


Ens vam tornar a trobar, aquesta vegada vam quedar als túnels, ja sabíem en quin lloc era, i si ens perdíem, les rates ens guiaven; la Patx les havia ensinistrat molt bé... tenia massa temps lliure!
- Hola Patx, encara no han arribat la Hanako i la Meina? – Vaig preguntar.
- Hola, no, encaa no, però les rates m’han avisat que ara venen. – Va dir. – Com està el bebè?
- Dorm, i em començo a preocupar, porta tota la tarda dormint. – Vaig dir.
- Dona-me’l, que li faré una revisió. – Va dir, mentre li brillaven els ulls.
- Hola noies. Com ha anat amb els vostres capitans? – Va dir la Hanako.
- Bé, no m’ha dit gaire cosa, suposo que és perquè li he dit que estava amb vosaltres. – Va dir la Patx, mentre revisava el bebè.
- Bueno, m’ha dit que demà tindré el triple de feina, però be. – Vaig dir. – I el Kensei? I l’Ukitake ha fet el menjar o no?
- L’ha fet, però he arribat a temps – Va dir la Hanako, fent una cara d’alleujament.
- Ha exagerat una mica... però tot solucionat. – Va dir la Meina, amb un somriure de felicitat.
- Me n’alegro! Què fem amb el bebè? – Vaig dir. – No ens el podem quedar, no sabem ni de qui és ni com ha arribat aquí!
- Està bé, no es troba malament, i és una nena. – Va dir la Patx
- Hem d’investigar! Penseu que soc la capitana de la 9a divisió. – Va dir la Meina, molt orgullosa. – Anem al món dels humans per investigar què ens ha passat i com hem arribat aquí.
- Si, anem. –Va dir la Patx. – Però... on vam anar primer?
- Ens hi vas portar tu Patx! – Va dir la Hanako, fent memòria. – Al Bar la Gateta.
- I jo? Perquè no recordo res d’això? – Vaif dir.
- T’havies desmaiat. – Va dir la Meina, com si fos el més normal. – Doncs anem al bar.


El bar era horrible, tenia imatges de gats perseguint a rates per tot arreu, i les parets eren de color rosa xicle.
- Com us puc haver portat en aquest bar on els gats assassinen a les rates? – Va dir la Patx, espantada.
- Hola, voldríem parlar amb el responsable. – Va dir la Hanako a un dels cambrer que hi havia de la porta, ignorant el comentari de la Patx.
- Porten cua... – Va xiuxiuejar la Meina.
- Assassinen rates!!! – Va tornar a dir la Patx, que no ho podia creure.
- Què voldríeu? – Va dir un home, amb una veu molt aguda.
- Voldriem... voldríem veure les gravacions d’ahir a la nit, ens agradaria comprovar unes coses... – Va dir la Hanako, intentant aguantar el riure.
- D’acord, seguiu-me. – Va dir, mentre es dirigia cap a una porta mig amagada.

Vam començar a mirar el vídeo, i cada cop estàvem mes vermelles, com podíem haver fet tot allò?
- Moltes gràcies per tot. – Vam dir mentre marxavem.

- Bé, ara ja sabem perquè hem acabat així. – Va dir la Patx.
- I tant, amb tot el que vam beure i fumar, encara no se com vam poder aguantar. – Va dir la Meina.
- El següent lloc es el súper d’aquí al costat, així aprofitem i comprem panyals i xocolata Milka Lu. – Va dir la Hanako.


El super era bastant gran; mentre la Meina i la Patx intentaven convèncer a la mestressa per veure els vídeos, jo i la Hanako vam anar a buscar els panyals i la xocolata.
- En comprem una per cada una. – Va dir la Hanako, amb els ulls en forma de xocolata.
- Tanta xocolata?? – Vaig dir, però al pensar que erem nosaltres quatre, vaig canviar d’idea ràpidament. – Potser farem curt...

Per fi havien aconseguit convèncer a la mestressa, en aquest vídeo no es veia gaire cosa, havíem comprar alcohol i poca cosa més. Però la càmera de fora va gravar com robàvem un cotxe de la policia.

En un obrir i tancar d’ulls de la mestressa, ja havíem marxat d’allí.

- Què hem fet? – Va dir la Meina.
- I on està la xocolata?? – Va dir la Hanako.
- Aquí, he deixat diners damunt i ho he agafat. – Vaig dir. – Hauriem d’anar a algun bar o algun lloc que tingui lavabo, hem de canviar a la petita.

Les 4 vam apropar el nas a la petita, i feia una pudor horrible! Ja podíem anar ràpid a buscar un lavabo...

Les 4 vam apropar el nas a la petita, i feia una pudor horrible! Ja podíem anar ràpid a buscar un lavabo...

Ja podem trobar un lloc on caviar a la nena perquè o la canviem o  en quedem sense nas.
-A prop d'aquí hi ha un parc segurament allí hi haurà un lavabo on la podrem canviar.

La Meina que es coneix la zona ens guia. Ara soc jo qui té a la petita en braços, les altres tres traidores no la volen portar perquè fa pudor. La nena es troba jugant amb les puntes del meu cabell amb les seves mans, quan li intento apartar arrufa el nas d'aquella manera que només els nens petits saben fer i li deixo.

Al parc hi havia un lavabo i l'hem pogut canviar, més ben dit, m'han fet canviar. La Hanako i la Layla estan jugant amb ella sentades damunt d'un banc, mentres la Meina i jo intentem recordar que va passar ahir a la nit.

-A veure, després d'anar al bar la Gateta vam anar a comprar al super alcohol i altres però, i després? -la Meina com a bona reportera intenta establir un eix cronològic dels fets.
-Vam robar un cotxe de policia.- Vaig dir, pensant que vam fer després.
-Crec que vam agafar el cotxe perquè pensavem que anant amb un cotxe de policia no ens posarien multes de tràfic.-Sembla que la Hanako va recordant coses.
-mmmmmmmmmmm-la Layla no se l'acaba de creure- Patx pot ser intentessim veure si el cotx podia volar?-  diu dubtant. Em mira pentsant-se que jo sabre la resposta. Li faig un gest amb el ombros indicant que no ho se.

Ens sentem en rotllana al terra amb la nena al mig, ara està dormint damunt la roba de la Hanako.
-oh...crec que se que va passar-la Meina recorda que va passar i ens ho explica.

-Iuuuuuuuuuuuuuuuhhhhhhhhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu-crida la Layla dins el cotxe.
-Si anem més ràpid volarem!!!!!- responc.
-Siiii volem volem !!!!-respon entusiasmada la Meina,
La Hanako que és qui condueix accelera fins que no pot més.
Continuem rient i fent broma una estona més fins que dde lluny se senten les sirenes d'un cotxe patrulla com el nostre.
-Com és que naltros no hem posat les llum que fan iuuu iuuu iuuu- pregunto seriament, en quest moment és de vital importància saber la resposta.

El cotxe patrulla ens fa parar. Com pot la Hanako baixa la finestra de la porta i:
-Senyor agent en que el puc ajudar?-intenta articular bé les paraules però no està en el seu millor moment, i l'alcohol a les venes no ajuda.
-Si us plau senyoretes baixin del cotxe.
-jjajajajaja... ens ha dit senyoretes... jajajjajajaja-dic rient. La Layla que es troba igual o pitjor que jo, riu també ella quasi no es pot mantenir en equilibri. La Meina l'ajuda a mantenir-se dreta.

L'agent ens fa fer un test d'alcohol, donem positiu i ens fa pujar al seu cotxe. Ens encabim darrera i arranca el motor.
-Rummm rummmm-la Layla es posa a imitar el soroll del motor.-rummm rummmm.

Sirollets de motor no es l'únic que fem el cotxe i acabem tancades a una cel·la de comissaria.
-I....ara....què....fem....?-pregunta tembrolosa la Meina que comença a baixar-li l'alcohol.

Ens mirem entre naltros sense saber que fer...


-Val això explica lo del cotxe però i el bebé on apareix el bebé?- la Layla intenta indagar l'origen de la nena, crec que li ha agafat carinyu. La Meina continua explicant la història.

Portem un quart d'hora tancades. No estem soles una mare té a un bebé en braços, una altre dona està dormint la mona al terra i una tercera està sentada a les fosques.
-Patx per casualitat per aquí no coneixeràs cap túnel ?-la Layla em pregunta perquè sap que trec túnels i passadisos del no res. La Meina i la Hanako que no em coneixen tant es miren estranyades.
Miro la cel·la.

-Potser algun puc trobar.
Em poso a tocar la paret i el terra.

-Què està fent?- la dona que porta al bebé vol saber què passa.
La Layla salta davant seu li agafa les mans i li xiuxiueja.

-Vostè no digui res però volem sortir d'aquí, shhhhh silenci que ens sentran.
Mentres la Meina a agafat al bebé i se'l mira.
-Què pasasria si mai pugués tenir nens amb el Kensei ?- com es nota que encara va una mica piripi sobria mai diria aquetes coses.
La Hanako que es mira al bebé amb ulls brillant, li posa una mà sobre l'ombro.
-Doncs ens quedem aquest.


-Després vas trobar un túnel i vam marxar amb el bebé.-va concloure la Meina.
-La mare deu estar desesperda-diu la Layla.

La Meina estava a un racó amb la cara vermella com una tomàtiga amb colorant de chili.

-Jo... fillls amb el... amb el Kensei... -va dir mentre intentava tapar-se la cara amb les mans.

-Bé, ara què fem amb la nena? -va demanar la Patx.- L'hauríem de tornar a la seva mare.

-Sí, però tenim un munt de feina acumulada -va dir la Layla- El Hitsugaya està molt emprenyat amb mi i no puc sortir quasi sense que em demani on vaig.

-La meva Capitana tampoc s'ho ha pres bé... -va confessar la Patx- De moment no podem tornar al món dels humans per tornar la nena.

-Aleshores què fem amb ella? -va demanar la Meina- Jo... jo no me la puc quedar!

-Ni jo -varen dir les tres noies restants a la vegada.

-Vinga, va! Jo en tinc ja quatre a casa! -es va excusar la Hanako.

-A la quarta divisió no es poden tenir nens, els seus plors no deixen descansar als pacients -va dir la Patx tristona.

-Jo tampoc puc -va dir la Meina- l'ambient a la redacció és sempre molt estressant, distrauria molt als redactors.

-A la desena entrenem tot el dia, l'hauria de deixar moltes hores tot solet a l'habitació... -va dir la Layla

Les dones es miraren entre si conscients que tenien un problema molt gran. Una nena que no podien guardar i que, com a mínim durant uns quants dies, no podien anar al món dels humans.

-I si fem torns per quedar-nos-la? -va demanar la Meina- Si la tenim mig dia cadascú de nosaltres ens serà més bo de cuidar-la que no tenint-la un dia sencer.

-Molt bé -va dir la Layla i va treure una gran pissarra -Doncs organitzen els torns per guardar la nena.

Al final acordaren que la Hanako i la Layla guardarien la nena al matí i que la Patx i la Meina se'n cuidarien a les tardes. Però aleshores la Meina va fer una pregunta fatal...

-I quin nom té la nena??



Però decidir qui es quedava la nena i quin nom li posaven era el mal menor de les noies ja que en aquell mateix moment...


-Eh, que això em fa mala espina -va dir el Kensei

-Estic completament d'acord -va dir el Hitsugaya bevent un refrescant suc de taronja mentre els dos adults es prenien una cervesa- Darrerament passen molt de temps juntes i és evident que amaguen alguna cosa.

-Potser ens estan preparant una festa sorpresa -va dir l'Ukitake somrient.

-Ves a un racó i pensa en la tonteria que acabes de dir... -va renyar-lo el Kensei.

-Vinga, vinga -va dir l'home de cabells blancs- No crec que les dones estiguin fent res més que relaxar-se juntes després de la seva feina.

-Ets molt tou, Ukitake -va dir el Hitsugaya traient un informe amb informació confidencial- L'Associació de Dones Shinigami va travessar el Dangai el passat cap de setmana a la matinada. A la tarda del dia següent els seus reiatsus varen tornar a aparèixer a la Societat d'Ànimes, però segons el Dangai varen ser 5 persones que tornaren del món dels humans.

-És a dir, que han dut algú amb elles... -va dir el Kensei- Ens varen dir que estaven de reunió...

-No ens queda cap altre remei que seguir-les i provar d'esbrinar què amaguen... -va dir el Hitsugaya.