1a reunió de l'associació de dones shinigamis

Noies, benvingudes a la primera reunió de l'associació de dones Shinigami, en primer lloc d'aquesta reunió decidirem els carrecs que tindrà cada persona dintre de l'associació. Avans de començar dire els membres que hi han ara a la l'associació, que són: la Wely Gin, tinent de la 9a divisió, la Hanako Ukitake, la super Sotaicho de la SS, la Erwyn Asahina, tercera al carrec de la 5a, l'Alexander Patx Brisinguer, shinigami ras de la 4a divisió, la Layla Hitsugaya, shinigami ras de la 10a divisió i per ultim la Kenpachi Nafi, la capitana de la 11a divisió!!

Doncs començem aquesta erotica reunió decidint els carrecs que tindrá cada persona de l'associació^^, els que queden lliures són (la nova associacio de shinigamis ha afegit més carrecs dels que hi havien a la antiga):

- Presidenta: Meina

- Vicepresidenta: Nafi

- Directora: Hanako

- Secretaria 1: Erwyn

- Secretaria 2: Wely

- Tresorera:

Vinga noies a decidir!! (si voleu ser algun carrec que no esta aqui nomes cal demanar-lo!!)

Aixeco la mà.

-Digues Takiko-em diu la Meina.

-Jo si voleu puc ser la Tresorera. A la meva divisió m'encarrego de quasi tota la paperassa i a més sempre estic fent equilibris amb les contes. El meu Capità, si em descuido, es gasta tot el pressupost en Cacaolats i sempre he d'estar retallant d'aquí, cercant noves formes d'aconseguir diners... Vamos, que sóc tota una experta en el tema!

- Per mi perfecte!- vaig dir- Tenir una persona que ja sap controlar els diners es millor que una que encara ho hauria d'apendree!! I si tothom hi esta d'acord, doncs adjudicat!!

Després de aprovar totes el càrrec de la Takiko, vaig aixecar la mà jo també, i la presidenta em va donar la paraula.

- Ehm... Onee-chan, jo voldria.. bueno.. No sóc gaire bona prenent decisions o sigui que, si us sembla bé és clar, podria ser una de les secretàries.. - vaig proposar - Ho faré el millor que pugui! >.<

Que monaaa que era la meva germaneta!   

- Esclar, que si i com que de secretaries hi han dos llocs no crec que ningú t'ho negui, per que si hi ha algu altre que també ho vol ser doncs hi ha l'altre lloc- vaig dir- doncs te'l adjudico!^^

Després d'escoltar el que deien les meves companyes i d'haver-ho pensat, jo també vaig aixecar el braç.
-Digues, Wely- va dir-me la Meina, mentre totes em miraven atentes.
-Doncs, com que no fa molt que sóc al Gotei 13, he pensat que podria ser la 2a secretària, al costat de l'Erwyin. Si us sembla bé, clar.

- Si, em sembla bé- vaig dir emocionada, m'agradava que les noies anesin agafan els carrecs!- Ara nomes queda decidir els carrecs de les 2 capitanes de l'associacio!! Dels carrecs que vaig posar jo queden buits els de Vicepreseidenta i Directota, però si no us agraden en podeu afegir!!

La Hanako i la Nafi es van mirar mentres pensaven...

- Com que suposo que la Sotaicho ja té molta feina organitzant la SS em presento per Vicepresidenta de l'Associació! Si ningú hi té cap inconvenient clar...  Tot i que encara no tinc molt clar quines són les meves funcions ho faré lo millor que pugui. És el moment de fer reneixer la millor Associació del Seireitei!

La Hanako va sortir des de darrere d'un munt de papers que tenia per signar i es va treure unes ulleres de regalim. La Capitana General començà a menjar-les mentre pensava "quina llastima que unes ulleres de gambes no siguin factibles".

-Aleshores em toca ser la directora? -va demanar posant un segell amb el símbol de la Primera Divisió a la mà de la Wely. La Meina va assentir i començàrem la reunió per emprendre la primera acció reivindicativa de les dones shinigami!

-Què podem fer, noies? -va demanar la Meina. Totes posaren cara pensativa i esperaren per les idees dels altres.

La sala estava en silenci, i totes les dones pensant en quina seria la primera tasca de la nova associació de dones shinigamis. De cop la Wely va dir:

- Per començar no estaria bé trobar alguna manera d'aconseguir diners?

Totes van estar d'acord amb ella, i es van posar a pensar una forma de guanyar money. Seguidament la Erwyn discretament dir:

- Ehm... i si fem calendaris i els venem...

- Siiiiiii!- va dir de cop la Hanako sense quasi deixar-li a la més petita acabar la frase- Podríem fer calendaris dels antics capitans, segur que es vendrien molt!

- Molt bé Er-chan, es una molt bona idea- va dir la Nafi- millor que la meva, jo havia pensat robar diners als homes.

- Doncs aquesta tampoc esta tant malament... - va dir la Meina

-Aleshores ens repartim els Capitans d'aquesta manera? -va demanar la Meina. Va fer un esquema a la pissarra molt complicat d'entendre, així que la Wely es va penjar a l'inrevés de la cadira per poder-ho desxifrar, però es va cansar i se n'anà a comprar-se una Coca-cola al Shinigami Daurat.

-I si cadascú de nosaltres treu les fotos dels Capitans que tinguin més propers?? -va demanar la Nafi, que no volia fer massa feina- Vull dir, tu Hanako podries fer les del Capità Ukitake o del teu pare, no?

La Hanako va assentir mentre feia una pose heroica, però no li va sortir bé i caigué estrepitosament sobre la prestatgeria plena de revistes SS "Sexy Shinigami" on sortien els més mazizos del Seireitei mostrant su cuerpasso serrano. La Sotaicho s'aixecà del terra mentre agafava una revista que tenia a la portada l'Omaeda. La Hanako l'agafà, començà a cridar com una boja i la llençà a la Wely.

La Wely va cridar com una possessa en veure els michelins de l'Omaeda desparramar-se per dues pàgines completes a color i passà la revista a l'Erwyn que es va desmaiar. La Meina agafà la revista per acte reflex i la llençà sense forces a la Nafi que, després de traumar-se, la destruí amb la zanpakuto.

-Doncs vist que aquesta habitació no és segura... Meina, tu faràs les fotos del Kensei i Wely, a tu t'ha tocat el Gin Ichimaru!

- Un moment- va dir la Meina- abans de començar la missió m'agradaria presentar-vos a dos noves membres, la Alexander Patx Brisinguer, shinigami ras de la 4a divisió, també li podeu dir Patx i la Layla Hitsugaya, shinigami ras de la 10a divisió

- Molt bé noies, però abans de fer res, heu de mirar una d'aquelles revistes- va dir la Hanako senyalant una plia de revistes, que hi havien en un costat de la sala, i totes tenien el mateix número que la que havia cremat feia uns moments la capitana de la 11a divisió.

La Layla sense pensar s'ho dos cops es va acostar cap a les revistes i en va agafar una, i al veure la imatge que hi havia a la portada, sense pensar s'ho dos cops la va tirar per la finestra.

Al mateix moment que la Layla s'estava recuperant del shock de la revista es va sentir una veu que venia de fora:

-Nooooooooooo! El meu Cacaolat!- Es va queixar la veu desconeguda (o no tant desconeguda)

Totes les noies van treure el cap per la finestra i es van trobar al capità de la 5a divisió plorant a una ampolla de Cacaolat tirada al terra i al costat aquella maleïda revista.

- Hauriem de destruir-ne totes les copies- va dir la Nafi mentres treia la zampakuto- aquesta revista sembla que porti mala sort.

- Victor això es el que et passa per veure Cacaolat, si fos Laccao no agues passat- va dir la Hanako

Se m'acaben d'il·luminar els ulls.
-JO M'ENCARGO DE LES REVISTES!!-dix sense pensar-m'ho dos vegades.
-Patx, el somriure et delata no juguis amb foc- Em renya la Layla sempre igual de seria amb aquestes coses sempre està " Patx, no corris amb les tisores" Patx, que fas amb aquests gavinets" "Patx, què ha passat fora?" .
-Perdó...
- Aaaah em desesperes no demanis perdó i fes el favor de eliminar d'una manera normal i no perillosa les revistas, tira-les a la brosa o algu.
Pobra Layla s'enfada.
-Si encara no he fet res- dic fluixet com si no m'haguessin de sentir però tinc un grup de dones observant detenidament la nostra "discussió". Es nota que som noves i no estan acostumades a naltros.
Agafo les revistes, surto de l'habitació i em dirigeixo al contenidor de paper i tiro les revistes. Són un perill pels nostres ulls l'Omaeda ... m'entres esgarifançes de recordar la foto.

Se m'acaben d'il·luminar els ulls.
-JO M'ENCARGO DE LES REVISTES!!-dix sense pensar-m'ho dos vegades.
-Patx, el somriure et delata no juguis amb foc- Em renya la Layla sempre igual de seria amb aquestes coses sempre està " Patx, no corris amb les tisores" Patx, que fas amb aquests gavinets" "Patx, què ha passat fora?" .
-Perdó...
- Aaaah em desesperes no demanis perdó i fes el favor de eliminar d'una manera normal i no perillosa les revistas, tira-les a la brosa o algu.
Pobra Layla s'enfada.
-Si encara no he fet res- dic fluixet com si no m'haguessin de sentir però tinc un grup de dones observant detenidament la nostra "discussió". Es nota que som noves i no estan acostumades a naltros.
Agafo les revistes, surto de l'habitació i em dirigeixo al contenidor de paper i tiro les revistes. Són un perill pels nostres ulls l'Omaeda ... m'entres esgarifançes de recordar la foto.

- Bé, m'agradaria presentar-me formalment. Em dic Layla, i no fa gaire que em vaig posar a les ordres del capità Hitsugaya.- Vaig quan la Patx va tornar de tirar les revistes, i venia amb un somriure maliciós.
- Jo em dic Patx, i fa molt poc he entrat a la 4 divisió, amb molta il·lusió i ganes de superar-me.- Va dir la Patx, contenta i riallera com sempre.
- La capitana Meina ens ha explicat que voleu fer un calendari. Sé que soc nova i no hauria de dir això... però m'ha sobtat l'estat de la sala, no creieu que seria millor treure les revistes i les fotografies que hi ha? Les muntanyes de revistes se'ns menjaran! - Vaig dir, tota preocupada perquè no veia a la Wely ja que me la tapava una muntanya de revistes.

Es va fer un silenci, una mica incòmode, i vaig agafar una de les revistes per veure perquè no les tiraven, i vaig entendre-ho tot nomes obrint la primera pàgina. Tota una plana a color de l'Ukitake amb el haori i el vestit de shinigami per la cintura, això volia dir que la capitana Hanako les guardava per a ella, i com que era la capitana de la primera divisió... millor no ficar-s'hi massa.

- No he dit res, em sembla molt bona idea això del calendari - Vaig dir tota vermella i arrepentida.

Les noies partiren cadascuna cap a la seva Divisió armades amb una càmera de fotos. S'havien donat tres dies per fer les fotos més sexys que poguessin als homes que se'ls havia assignat. Però les dones, innocents, no eren conscients de la desgràcia que estava a punt d'ocórrer.

No molt lluny d'allà, a uns banys públics...
-Per què ens reunim aquí? -va demanar el Hitsugaya cansat de veure homes shinigami entrar amb un apretón
-No tenim cap sala per reunir-nos... -es va queixar el Kenpachi- A més, no passa res. Si et molesta l'olor, no respiris.
-Com si pogués deixar de respirar perquè si... -es va queixar el Capità de la Desena.

-La qüestió és que ens hem quedat sense local -va dir el Kensei, presidint la reunió assegut a un urinari gran al centre de la sala- Així que hauríem de treure fons per llogar un nou local i comprar sake.
-Una altra campanya per aconseguir diners? -va demanar l'Ukitake, entusiasmat- Podem muntar una paradeta de yakisoba.
-No! Això està massa vist... -es va queixar l'Ichimaru- Jo vendria animals de contraban.
-Una batalla! -va cridar el Kenpachi- Qui perdi contra mi ens dóna tots els diners.

Cada home començà a donar les seves idees, cridant per sobre dels altres.
-CALLEU COLLONS! -va cridar el Kensei- No som homes? I què ens agrada als homes? Les dones!!

El Yumichika va fer un renou de disconformitat, però el Kensei va passar d'ell.

-Fem un calendari amb les dones del Seiretei! -va proposar el Kensei.

La festa i l'enfrontament entre les dues associacions estava servida...

Després de la reunió, la Wely tornava cap a la Novena Divisió perduda en el seu món, pensant de quina manera li podria fer fotos a l'Ichimaru. Encara que es moria de ganes de parlar-hi i així de passada aconseguir estar una estona a soles amb ell, la vergonya la superava i va arribar a la conclusió de que la millor manera seria fer-ho d'amagat. Mentre seguia perduda en el seu món imaginatiu, va sentir un soroll estrany, que la va fer posar-se en alerta. Va notar una presència sospitosament coneguda que la seguia d'amagat. La presència, notant que se n'havia adonat, va disminuir dràsticament. Llavors, per descobrir a aquell acosador, va seguir caminant fent-se la despistada, però més alerta que mai. La presència al principi desconfiava, però es va acabar convencent de l'interpretació de la Wely i va continuar seguint-la, quan de cop...
- Tu! Per què em segueix..?!- va cridar la Wely mentre atrapava a aquell jove pels braços amb un shunpo.- Gin!!! Què estàs fent?
La presència no era ni més ni menys que el mateix Gin Ichimaru, que empaitava a la Wely amb una càmara de fotos una mica cutre.
- Ostres! No esperava que m'atrapessis La veritat és que no havia pensat què dir-te en aquest cas- va dir el Gin amb un aire totalment despreocupat.
- Com que no saps què dir-me? Però de què vas?- va cridar la Wely enfadada mentre li agafava la càmara al Gin per mirar les fotos.
Per sorpresa de la Wely, la càmara estava pleníssima de fotos seves dels últims tres dies en totes les hores que comprenien entre que sortia de casa i hi tornava a la nit. Llavors, es va quedar callada respirant fons.
- Wely... D'això...- va dir el Gin espantat, mig tremolant, quan va veure que la Wely agafava la zanpakuto.
- Ryuuhebi ni henshin, Kirtash!!!- va cridar la Wely empesa per la ira, mentre el Gin intentava fugir corrents. -No intentis fugir, no et servirà de res. Midorino hebi no kamu!- va dir, activant les flames verdes de la zanpakuto. Amb un altre shunpo, va atrapar al Gin i el va agafar fort pel braç, posant-li la zanpakuto ardent aprop del coll.
- Ara, Gin, m'explicaràs el per què d'aquestes fotos, oi?- va dir la Wely amb un somriure cruelment fred.
- Cada dia em sorprens més- va dir rient el Gin- Només et puc dir que jo i uns quants més hem pensat en alegrar una mica els mesos de l'any.
Després de dir això, aprofitant l'astorament de la Wely, va desaparèixer amb un shunpo rapidíssim. "Maleïda velocitat del ditxós excapità poca-vergonya" va blasfemar patejant el terra tota enrabiada. Encara no havia aconseguit entendre com aquell idiota podia teure-la tant de polleguera i com li encantava d'aquella manera. "Però això es greu... ho han de saber les altres!"

-No tinc ni idea de què fer... -va dir-se l'Ukitake arribant a casa amb una càmera de fotos baratera a dins del quimono (és baratera perquè l'Associació d'Homes Shinigami no té diners per a càmeres bones). La Hanako encara no havia arribat a casa, era un bon moment per tramar algun pla malèfic. El problema de l'Ukitake estava aquí, en que l'home no tenia malícia. El Kensei havia insistit molt en que les noies no havien de saber res sobre les fotos, així que ho hauria de fer d'amagat. Hauria estat molt més senzill per a ell demanar-li que li deixés fer-se una foto...

L'única cosa que se li va ocórrer va ser intentar fer-li alguna foto a la banyera, aixi amb un poc de sort amb el vapor no el veuria des de la porta. L'Ukitake va posar l'aigua molt calenta i esperà a que la Hanako arribés. El que no sabia era que la noia vindria també amb una càmera...

-Oh, m'esperaves? Perdó per fer tard, he tingut una reunió i m'han entretingut -va mentir la Hanako.
-No pateixis -va dir l'Ukitake. Es passà les mans pel cap nerviós- T'he preparat un bany.
-Un bany? -va demanar la Hanako- A l'hora del dinar?
-He pensat que estaries cansada...
-Em banyo al vespre... -va recordar-li la Hanako
-Millor! És una bona manera de canviar la rutina. - va dir rient forçadament. La Hanako va accedir, ensumant-se alguna cosa estranya. En obrir la porta el vapor sortia de per tot, estufant-li els cabells.- És un bany o una sauna?
-Millor una sauna, posa't dues tovalloles a sobre! De les grans! -va dir l'Ukitake nerviós- Me'n vaig!
-On vas? No et banyes tu? -va demanar la Hanako, desconfiada.
-Es que... estic fent el dinar. -va somriure nerviós.
-Tu? El dinar? -va demanar la Hanako. L'Ukitake només sabia fer ous... cremats. Molt cremats. Ous carbonitzats.

L'Ukitake va fugir a la cuina on, evidentment, no feia cap dinar. Va agafar una paella, la posà a sobre del foc i tirà dos ous. Sense posar-li oli. Un dels dos conservava part de la closca. Deixà el dinar suculent a un costat, agafà la seva càmera i va córrer cap al bany. Bingo! La Hanako ja s'estava banyant! Obrí la porta lentament treient l'objectiu de la càmera...

-Jushiro, què fas? -va demanar la Hanako a darrere seu. L'home estava de genolls al terra, amb una mà a dintre del bany i cara de circumstàncies.
-No t'estaves banyant ja? -va demanar nerviós. La Hanako li va explicar que havia anat a l'habitació a treure's la roba i agafar-ne de nova.- No t'estava espiant, ho prometo!
-És una càmera?? -va demanar la Hanako inclinant el cap per veure-ho.
-Merda! -va admetre l'Ukitake- És per una bona causa!
-Dóna-me-la! -va demanar la Hanako. L'Ukitake entrà al bany, seguit de la seva dona. Però el terra estava massa humit i els dos varen caure estrepitosament a dins l'aigua.

-Crema! -va queixar-se l'home. Però no va tenir veu per dir res més, ja que la seva càmera també havia caigut a l'aigua i estava inservible. De fet, la càmera era quasi tota de cartró i s'estava desintegrant. Ara, a l'aigua havia dues càmeres...
-Oh, merda! -va queixar-se la Hanako agafant una càmera molt cara de l'aigua- La Meina s'enfadarà molt amb mi quan vegi que me l'he carregat. I ni tan sols t'he pogut fer una trista foto...

Els dos es miraren ser dir res, un poc culpables i es varen somriure.
-Escolta... no s'està cremant el dinar? -va demanar la Hanako ensumant la forta olor que venia de la cuina.
-Avui no és el meu dia...

La Meina estava de camí cap a la 5a divisió en busca de la seva germana petita per demanar-li consell de com podia fer les fotos del antic capità de la 9a, qui quasi no es passava per la Societat d'Ànimes, però que ella havia escoltat dels seus subordinats, que ell ja portava uns dies al Sieretei. Que extrany que no l'hagues vingut a veure.

Perduda en els seus pensaments va acabar arribant a la divisió de la Erwyn, i a l'entrada d'aquesta s'hi va trobar amb el capità de la divisió, i s'hi va apropar per demanar-li per la seva germaneta.

- Perdona Victor, que hi es la Erw...

El capità de la 5a no va deixar acabar la frase a la de 9a

- Meina, m'has d'ajudar a convèncer a la Hanako de que no em canvi totes les fabriques de Cacaolats de la 5a, per fabriques de Laccao

Havíem començat a parlar de les fabriques, però ens vam posar a xerrar d'un tema radera l'altre i sempre sortien temes nous dels que parlar, al cap d'una estona de xarrera, la Erwyn ens havia vist i havia sortit unint-se a la nostra conversa, i com que érem tres encara hi havien més temes dels que parlar. Però els tres deixava d'estar atent per que, tots notàvem una presencia que ens vigilava.

Quan de cop...

-Meinaaa, Meina Taichoo!- vam sentir a la Wely que va cridar el meu nom i apareixia a la llunyania fent shumpos per arribar més ràpid- Hi ha una urgència us he d'explicar una cosa.

El Victor no va dubtar en contestar:

- Tant greu es que hagis vingut tant ràpid, que ara quasi no pots respirar. Si es tant important explica ^^

- Em sap greu Kudo Taicho, però no es un tema que l'inclogui- es va disculpar la Wely

- Vols dir que es de...? -la Erwyn va demanar sense pronunciar la ultima paraula, però les altres la van entendre de seguida

- Si, es de...- va respondre la Wely, també amagant la ultima paraula

- És tant greu com per necessitar una reunió?- va demanar la Meina

- Si...- va respondre la tinent de la 9a

El pobre Victor estava allà al costat sense enterar-se de res

-No podem començar la reunió ja? -va demanar la Wely
-No podem fins que no ens duguin el berenar -va imposar la Nafi- Aquestes reunions són tan avorrides que si no hi ha res per omplir-se la panxa són insuportables.
-Però és que és una reunió d'urgència! -es va queixar la Wely.
-Algunes no hem dinat... -va dir la Hanako- I casa meva fa pudor d'ous cremats.
-I si demanem una pizza? -va proposar l'Erwyn- Però ja és quasi l'hora de berenar.
-On és la Meina? -va demanar la Layla.
-A mi una pizza per berenar em sembla bona idea... -va dir la Patx.

-Ejem -va dir la Meina entrant amb una cistella de fruita. Les noies es varen queixar amb un "Noooooooooooooo" sonor, però la Meina no va admetre cap queixa. La fruita era part d'una dieta equilibrada, per més que les noies insistissin en menjar sempre coses greixoses i, per tant, més bones però menys nutritives. La Hanako començà a menjar amb ànsia mentre la Layla pensava que aquelles maduixes amb un poc de xocolata serien encara més bones.

-La reunió d'avui és de vital importància -va dir la Meina- La Wely ha descobert uns fets que truncaran tots els nostres plans!
-Si -va dir la Wely aixecant-se de la cadira i escupint el pinyol d'una cirera per la finestra- L'Associació d'Homes Shinigami també planeja fer un calendari amb fotos nostres!!
-NO PUEDE SER! -cridaren totes les noies a la vegada.
-Copions! -va cridar la Nafi
-Que poc originals... -es va queixar la Layla.
-I ara què farem? -va plorinyar l'Erwyn.
-Passeu-me la sindria -va demanar la Hanako morta de gana- Per cert Meina, t'he romput la càmera i tal, espero que no et sàpiga greu.
-No podem pretendre fer-los fotos mentre ells ens segueixen a nosaltres! -va dir la Meina- Què has fet, Hanako?
-Només m'ha caigut a la banyera! -va excusar-se la Capitana mentre la Meina, feta una fera, rompia la síndria amb la seva katana. Els cabells de la Hanako varen quedar plens de pepites negres.

-Analitzem la situació -va dir la Meina després de tranquil·litzar-se -L'Ichimaru i l'Ukitake saben que sabem que ens estan fent fotos.
-Segurament ara deuen estar a la reunió de l'Associació d'Homes Shinigamis debatent què fan... -va dir la Nafi.
-Aleshores, anem a espiar-los!! -va proposar la Layla. Així, les dones abandonaren la seva sala càlida i reconfortant i anaren cap als banys d'homes més bruts de tots...

Als banys de nois més bruts...
Susurrant..
-Noies eh noies.- Els crido l’atenció. Estem fora dels banys l'olor és insoportable els nois abans de fer una reunió a un lloc així, podrien pensar a fer les reunions al mig del camp o al bosc o a un lloc més net. Existeixen els ambientadors. A més tan de noi junt pufff.
-Què vols Patx- Em respon una noia, definitivament m’he d’aprendre els noms i els càrrecs d’elles.
-Què preferiu entrar pel sostre o quedar-nos aquí fora? No se que és pitjor aquesta olor no es pot aguantar.
Me les miro i les veig a totes amb les mans al nas i a la Wely i l’Erwyn amb unes màscares rares. Miro a la Layla per veure que fer. No em responen. Està aguantant-se el riure.
-Layla shhhhhhhh no riguis que estem dincògnit jajajjajaja- Jo tampoc puc aguantar-me el riure estan molt gracioses.
Les altres ens miren estranyades.
-Shhhhh que els estem espiant silenci.
La Nafi pren l'iniciativa.
- Els espiem en silenci i després decidim que fer ara calleu-vos i aguanteu el riure. Wely, Erwyn traieu-vos això de la cara que no em deixeu concentrar.

Dins els bany més bruts i pudorosos que ara no feien tan mala olorperquè algu havia deixat ''caure'' un ambientador...
/i]
En Kensei comença parlant.
- Com ha anat ? Heu pogut fer moltes fotos?
-No seria millor muntar una paradeta de Yakisoba? Això de les fotos no em convenç.....-Va dir l'Ukitake recordant el que havia passar quan va intentar fer una foto a la Hanako.
-No vam dir que faríem fotos i FAREM EL MALEIT CALENDARI.- Totes vam empasar-nos la saliva el petit Hiro-chan quan s'enfada s'enfada, treu foc pels queixals.

Aquesta reunió té pinta que durarà moooolt

-El que tu diguis, Shiro... Capità Hitsugaya -varen dir tots els homes.
-De sobte fa bona olor, oi? -va riure l'Ukitake.
-Tu hauràs de fer net! -li va dir el Kensei molt seriós- Qui perd una càmera, paga fregant el despatx.
-TINC UNA EMERGÈNCIA! -va cridar l'Ikkaku entrant al bany mentre es desfeia els pantalons.
-NO! -va cridar el Kensei- Havia deixat tots els papers ordenats a sobre d'aquell vàter!
-Maleït iogurt del shinigami Daurat! Ja veuràs maleït cambrer! M'has enverinat!! -cridava l'Ikkaku des de dins del bany.
-Al final seguim amb el pla de les noies? -va demanar el Kenpachi, tapant-se el nas amb les mans
-Quin remei -es va queixar el Toshiro- No sé vosaltres però jo estic cansat d'haver-me de reunir al bany més brut de tot el Seireitei!
-Els altres banys estan massa transitats -va argumentar el Kensei- No podem deixar que ningú que no sigui de la nostra organització s'assabenti dels nostres plans.

Tots els homes giraren el cap cap a l'Ikkaku, que es va sentir observat des de dins del bany.
-Perdoneu però... -va dir l'Ikkaku- Algú em pot passar paper de bany?

El Kensei va pegar una patada a la porta amb la cara més assassina que us podrieu imaginar.
-Fora d'aquí! -li va cridar agressivament.
-A mi em feu fora però... per què no li dieu el mateix a les noies que estan escoltant al costat de la finestra?? -es va queixar l'Ikakku de mal humor.

Els nois obriren la porta per trobar-se amb la Nafi que sostenia a sobre de la seva esquena a la Hanako, que aguantava a la Meina, que a la vegada aguantava a la Patx i la Layla. Les dues noies més joves caigueren al terra. La Meina i la Hanako s'aferraren a la Nafi mentre els homes avançaven cap a elles amb mirada assassina. Les dues associacions es miraren amb odi durant uns segons.

-Es pot saber què feu, xafarderes? -va demanar el Kensei- Espiàveu la nostra reunió?
-No fèiem res -va dir la Meina- Només havíem vingut de visita.
-Correcte! -va contestar la Wely- Aquest bany surt a la guia "Els pitjors llocs del Seireitei" segons la guia de l'Associació de dones shinigami.
-Per això no ve mai ningú a menjar els pastissets que venem... -va respondre l'Ichimaru irònicament. L'antic Capità va treure una càmera de fotos de cartró- I si aprofitem que tenim les noies aquí per fer unes quantes fotos?
-No us sortireu amb la vostra! -va cridar la Meina- El calendari per l'any nou el farem les noies!
-Sí? -va contestar el Kensei- Això ja ho veurem...

Finalment tothom va marxar cap a casa seva.

La Meina va arribar a la divisió, i va entrar al seu despatx tot pensant en l'estratègia definitiva per fotografiar a tots els homes, i es va asentar a la seva cadira i va començar a mirar papers i informes sense entendre res del que llegia, estava massa ficada en els seus pensaments.

Quan de cop algú va trucar a la porta, i va entrar al despatx.

- Taicho, tinc una idea- va dir la Wely, al mateix temps que entrava- i si fem servir "allò"?

Els ulls de la noia de cabells liles és van il·luminar.

- Wely! Ets la millor!- va dir mentres anava a abraçar a la noia de cabells negres- Has tingut una molt bona idea! El problema ara serà de trobar-ho.

Les dues noies van baixar al soterrani de la 9a divisió, van entrar en una de les sales, que estava plena d'aparells periodístics alguns més moderns i d'altres molt més antics, i es van acostar a un armari i van començar a buscar aquella cosa per l'armari.

I finalment, la van trobar.

- Bueno Wely- va dir la Meina- m'envaig cap al món humà, que m'imagino que el Kensei haurà tornat a allà, per més seguretat mentres pensa en algun pla.

- Vale- va respondre la Wely- ànims i aconsegueix les fotos.

La capitana de cabells liles es va arribar al món humà i es va dirigir a un edifici de pisos, i va pujar fins al 2n pis on es va dirigir a una porta i en va trucar el timbre.

"Diria que és aquí" va pensar la noia "el pis es veu força tranquil. Que tontos que són els homes, podrien fer les reunions aqui en ves d'aquell horrible lavabo! Però jo no els hi proposaré res, així ens va millor a les dones per tenir-los controlats"

Quan va sentir que obrien la porta es va posar tota seria, la guerra havia començat.

El home que va obrir la porta al veure la noia que hi havia a l'altre costat primer va fer una cara de sorprès però de seguida es va posar al seu lloc.

- Que hi fas aquí?- va preguntar l'antic capità de la 9a.

- Ah? No ho se. Em pensava que ja ho deuries saber- va contestar-li la actual capitana de la mateixa divisió- Hem de parlar. Puc passar?

- Clar- va respondre el Kensei

Van entrar la sala d'estar d'aquell petit pis.

- Seu allà- va dir l'home- ara vinc, vaig a la cuina a buscar alguna cosa de menjar.

Vaig mirar cap a al lloc per on l'home havia marxat, ara és el moment, em vaig aixecar i en vaig dirigir cap a la seva habitació. Seguidament vaig treure dos petits aparatets de la butxaca i em vaig enfilar a sobre una cadira per colocar-lo a la part alta de la paret.

Vaig mirar per si havia tornat, però semblava que encara estava a la cuina així que em vaig enfilar al llit, disposava a colocar l'altre aparatet.

- Es pot saber que fas?- la Meina va sentir una veu molt coneguda radera seu i la seva cara es va emblanquir- Que es això?- va dir l'home mentres li intentava treure el petit aparell- no serà pas una carerà a distància?

La cara de la capitana de la 9a encara es va tornar més blanca, l'havien pillat.

Van començar a fer una mena de pilla-pilla raro per tota la habitació, fins que finalment la Meina va obrir la finestra i va saltar a fora del pis, i es va dirigir cap a la SS.

Al arribar a la seva divisió es va trobar a la Wely.

- Ho has aconseguit les has colocat?

- Les dues no, només he pogut una- va somriure la capitana de cabells liles.

Les dos noies van entrar en una sala i van obrir un ordinador portàtil, i d'allà un programa especial que estava connectat a la càmera, però la imatge es veia tota negre.

- Que passa? No funciona?- es va estranyar la Wely

- No ho se, hauria de funcionar- es queixava la Meina- tu has fet servir les teves?- va demanar la noia de cabells liles.

- No, encara no he tingut temps- va dir la dels cabells ondulats.

De cop algú va trucar a la porta.

- Endavant-van dir les dues a l'hora.

Va entrar una noia de la divisió.

- Capitana, hi ha un home a fora que demana per tu- va dir la noia.

Així que tant la Meina com va Wely van sortir cap a fora

- Em sembla que t'has descuidat una cosa- va dir un home de cabells grisos mentres ensenyava un petit aparell

S'havien tornat a reunir totes per poder decidir què feien i com, perquè havia començat una guerra que no sabien com guanyar.
La Layla havia proposat de fer la reunió als túnels subterranis ja que quasi ningú feia servir i no ens perdrien perquè la Patx, com que era de la quarta divisió, es coneixia més bé els túnels que els carrers del seireitei.

- Noies, tenia una molt bona idea per aconseguir les fotos del Kensei, però no ha funcionat... perquè m'ha pillat - Va dir la Meina trista i mig enfadada.
- Doncs tenim un problema, perquè com fem les fotos?? - Va dir la Hanako, quasi estirant-se els cabells.
- Un moment, no sentiu un soroll molt estrany? - Va dir la Wely.

La situació era bastant còmica, estaven totes sentades en rotllana, parlant molt fluix sobre com solucionar el tema de les fotos, però quan la Wely va dir que se sentien sorolls, es van aixecar totes de cop, rient per la sincronització.

- Deuen ser rates, n'hi ha algunes per aquests túnels, i quan no sé que fer les vinc a matar... - Va dir la Patx una mica vermella i rient.
- Rates??? On??? - Va saltar la Nafi mentre treia la seva zanpakuto amb una rapidesa que totes es van espantar.

- No... això no és un soroll de rates! - Va dir la Hanako mentre donava un cop en una zona de la paret, estratègicament.

En aquell moment va caure una placa de ferro, amb el Hanataro al damunt, estava espiant la reunió.

- Em coneixo els túnels i els amagatalls - Va dir la Hanako tota orgullosa.
- Uiii, i com és que te'ls coneixes tan bé aquests amagatalls?? - Va dir la Layla, amb una veu de curiositat i de

La Hanako va fer cara de circumstàncies, s'havia posat en un tema on no volia entrar. Però mentrestant, el Hanataro estava aprofitant per escapar dissimuladament. La Patx, que és bastant ràpida pel que vol, es va tirar a sobre del Hanataro i va impedir que s'escapés! Així doncs, el pobre noi tenia la mirada de totes les dones de l'associació al damunt, i tenia tanta por que estava tremolant!.

-Ok, fem una cosa... -va proposar la Nafi- El segrestem!
-Ah no sé... pobre noi, em fa llàstima -va dir la Layla.
-El segrestem i que els nois ens paguin el rescat!! -va dir la Hanako amb els ulls amb el símbol del dolar.
-I anem tornar-los el Hanataro a trossets! -va dir la Wely -Primer li enviem un dit, perquè sàpiguen que no anem en broma.
-Aaaaaah, no si us plaaaaaaaau! -va cridar al Hanataro.
-Per què encara està conscient? -es va queixar la Nafi.
-Pegueu-li amb una canyeria! -va proposar la Wely.
-Amb un ferro!
-Amb la zanpakuto!
-Amb un maó!
-Amb un peix!

Hores més tard, el Hanataro va obrir els ulls.
-Em fa mal el cap... -va dir
-Tranquil, és normal -va dir-li la Patx- Les noies no s'han posat d'acord sobre amb què deixar-te inconscient i totes ho han provat a la seva manera.
-A veure, estic redactant la carta pels nois. Què us sembla fins ara? -va demanar la Hanako. S'escurà la gola i començà a llegir- Estimats nois de l'Associació d'Homes Shinigami.
-Jo llevaria això d'estimats -va dir la Nafi menjant una galeta.
-Nois de l'Associació d'Homes Shinigamis -va corregir la Hanako.
-Pringats! -va riure la Wely.
-Home a mi pringats nois de l'Associació d'Homes Shinigami em sembla un poc insultant... -va dir la Hanako-
-I si posem "Homes pringats"? -va proposar la Meina.
-Perfecte! -va riure la Layla
-Doncs "Homes pringats, tenim el Hanataro Yamada al nostre poder com a hostatge. Depositeu deu mil milions de iens als banys inferiors de la Quarta Divisió o el matarem. Atentament: Associació de Dones Shinigami"
-Per què als banys de la Quarta? -va demanar la Layla.
-Hi ha calefacció -va contestar la Patx-
-Si us plau no em talleu cap dit! -va cridar el Hanataro.
-Uhmmm... i no demanem massa diners? -va dubtar la Meina- Aquest noi val tanta pasta?
-Què més dóna? -va riure la Nafi- Si no paguen ens el carreguem.
-No el matareu! -va dir la veu d'un home.
-Eh? Qui hi ha? -va demanar la Meina enfadada.
-On són? -va demanar la Wely agafant la Zanpakuto.

De sobte el sostre va cedir i els homes varen aparèixer.
-Ens sap greu, el Hanataro duu un micro -va explicar el Kensei.
-Maleït xibato! -va esclatar la Nafi- No serveixes ni com a moneda de canvi!
-Tallem-li el dit! -va cridar la Wely
-I el que hi ha al mig de les cames!
-SIIIIIIIIII! -i totes les noies començaren a correr amb ganivets de cuina molt esmolats a darrere del Hanataro que corria com un desesperat.

-No anem darrere d'elles? -va demanar l'Ichimaru.
-Ja tornaran, s'han deixat els aperitius... -va explicar l'Ukitake mostrant un aparador ple de dolços.
-I si... -va riure el Kenpachi- Posem un poquet d'alcohol a aquestes begudes que tenen en fred?