Els Shinigamis Humans

-Què és això? -va demanar la Momo quan es va seure a taula per esmorzar
-No ho sé però és bo -va dir la Hanako duent-se els bastons del menjar a la boca- Ho ha fet en Samael
-I on és? -va demanar la Momo observant el plat amorf de menjar. L'arròs tenia un color verd força atòmic.
-A la feina -va dir la Hanako. El seu germà gran, en Samael, feia feina de químic inventor a una gran empresa. Les dues germanes esmorzaren en silenci mentre el temps passava a poc a poc.

-Me'n vaig a l'Institut -va dir la Momo- Vull arribar d'hora.
-Vagi bé -va dir la Hanako que va recollir la cuina i va posar tots els estris al rentaplats.- Convé que jo també me'n vagi!

La Hanako va agafar la seva bossa i va partir de camí a la Universitat de Tòquio. Mentre, la seva germana petita assistia a classes a l'Institut de Karakura. El seu pare, Shunsui Kyoraku era propietari d'una empresa de lenceria femenina delicada. La seva mare, Rangiku, estava divorciada i actualment vivia amb un home que semblava una guineu.

El seu pare s'havia tornat a casar amb una noia anomenada Nanao, però el matrimoni es va rompre al poc temps de tenir un fill, en Joan. En Joan, el germà més petit, els visitava amb freqüència els caps de setmana.

Aquesta família no era gaire normal. Per què? A part dels filtrejos amorosos dels seus pares, tots els membres de la família podien veure fantasmes amb molta claredat i tenien uns poders que no acaben d'entendre. Però passarien uns fets tot seguit que els farien descobrir quins eren els seus poders de veritat.

-Momooo!! -Va cridar la Gooraa quan va veure a la seva amiga entrar a la porta principal de l' institut
-Gooraa! -Va dir contenta.
Les dos noies van entrar a classe, i el professor de ciències aquell día va venir molt enfadat amb un experiment per fer i ens va manar al laboratori.
-Us possareu per parelles, i fareu l' experiment que fareu tot seguit ho acabi d' explicar -Va dir amb molt mala llet.
Despres de mitja hora (el temps que va trigar en explicar-ho) es va despertar mitja classe de la migdiada i van començar a fer l' experiment.
-Momo, i l' aigua destilada? -Preguntava la Gooraa quan es va adonar que no la trobava
-L' AIGUA DESTILADAAAA! -Cridava la Momo per la classe. -Té Gooraa, l' aigua! :content:
La Gooraa va possar l' aigua destilada amb l' àcid i va començar a fer reaccions rares
-MOLT BÉ SENYORETA HINAMORI, SENYORETA GOORAA! -Va dir amb la seva veu de vell antipatic orgullós
De sobte, es va sentir un soroll molt extrany, com un escap, i totes les mescles van explotar, hi ha haveri un escap de gas
-Mira que guay, Gooraa! -Va dir-li la Momo a la Gooraa senyalant com es cremava el laboratori
-Marxem d' aqui o ens cremarem! -va dir la Gooraa agafant l' aspirador i sortint corrents

-Què? -va dir un home molt enfeinat darrere l'escriptori de la seva oficina mentre contestava al telèfon- La meva filla? Quina d'elles?

L'home era Shunsui Kyoraku, propietari d'una empresa de lenceria femenina. El telefonaven de l'Institut de Karakura perquè la seva filla havia fet explotar un laboratori

-Ara no tinc temps -va dir en Kyoraku- he d'inspeccionar personalment tres capses de sostenidors! Telefoni el meu fill gran!

L'encarregat de l'Institut va telefonar en Samael, el germà gran que estava de canyes amb el seu amic Kami i n'Ashtal.
-I estava boníssima -va dir en Kami mentre a en Samael li sonava el mòbil.
-Qui és? -va demanar n'Ashtal mentre en Samael treia un telèfon tan gran com una sabata.
-D'on has tret aquesta merda? -va demanar en Kami
-L'he creat jo -va dir en Samael- És antiinterferències...
-Però és horrible -va dir en Kami
-Sí? -va contestar en Samael- La Momo?? No sé qui és. Et deus haver equivocat... -i va penjar- Hòstia la Momo!!!
-Què ha fet la teva germana? -va demanar n'Ashtal
-Ha fet explotar un laboratori -va contestar en Samael agafant una oliva despreocupat.
-I no faràs res? No la vas a cercar? -va demanar n'Ashtal amb un poc de sentit comú.
-Que hi vagi l'altra germana -va dir en Kami mentre demanava una altra ronda.

La Hanako passejava pel campus quan va localitzar aquell home de cabells blancs. La noia es va acostar tímidament. Potser si passava un poc a prop d'ell, el noi la miraria... Es va apropar qual ninja, sense fer soroll quan de sobte... va sonar el telèfon! La Hanako es va quedar paralitzada mentre el noi es girava i la mirava.
-Et sona el telèfon -li va dir quan la Hanako se'l va quedar mirant sense poder dir mitja paraula. La noia es va posar vermella i va contestar.
-Què? -va contestar la Hanako de mal humor- La Momo?? QUÈ?? A... ara vinc!!

I se'n va anar a l'Institut de Karakura a cercar la seva germana petita.

-El telèfon dels meus pares? -Deia la Gooraa sorpresa quan el director li va demanar el número de telèfon
-Si, el dels teus pares o algun germà o germana major d' edat -Va dir el director
-No tinc pares -Va dir la Gooraa en un to serio, però en veritat es pixava del riure per dins
-I germans?
-Si, un
-Passa'm el seu número
-No té telèfon -Va dir ja en màxima serietat
-Com que no té telèfon????!!!!!! -Ja va cridar el director molt enfadat.
-No tinc pares, senyor director, només tinc un germà petit, i el cuido jo.

-Momo!!! -Es va escoltar una veu de noia, que s' apropava corrents
-Germana!! -Va cridar molt contenta
-Estàs bé? no estàs ferida? com que heu explotat un laboratori? -Va dir la seva germana preocupada
-Hi ha hagut un escap de gas i justament hem barrejat aigua destilada amb àcid...
-I ha fet BUMMMMM!! -Va cridar la Gooraa desde darrera
-Gooraa!! tu també? -Va dir la Hanako
-Si!! -Va dir la Gooraa molt contenta mentres sostenia de la seva mà dreta una aspiradora
-Vull que marxeu d' aqui! i que no torneu més! FORA! -Va cridar el director molt enfadat

-Què se suposa que li has dit al director perquè es poses amb aquests fums!-Va dir la Hanako amb preocupació.
-Res, res...-Va dir la Gooraa, fent- se la desentesa.
-Bueno, ho important es que este-La Hanako no va acabar la frase, de repent es va posar tota vermella, al seu davant es trobava l' home de cabells blancs...
Les seves dues germanes es miraven l' escena amb un somriure diabòlic.
-L' ajudem una mica?-Va dir la Momo a la Gooraa.
-Es clar!-Va respondre la Gooraa amb un somriure perillós.

La Gooraa i la Momo es van posar darrere de la Hanako, encara amb un petit somriure maligne, la Gooraa va encendre l'aspirador que portava i les 2 noies es van posar jugar, quan, sense voler van "caure" empentant la Hanako als braços de l'home dels cabells blancs

-Anem a fora! que fa mol bon temps!- van dir la Gooraa i la Momo, que van marxar corrents

La Hanako es va separar de l'home, mes vermella del que ja estava

-P-perdona... ha sigut sense voler, i... - no va poder acabar la frase
-Tranquila, no passa res- va dir l'home amb un calid somriure

La hanako notava que les galtes li cremaven, va intentar respirar fondo per relaxarse una mica, tot i que encara estava una mica vermella
La Gooraa i la Momo estaven amagades mirant la bonica escena es van mirar amb un somriure maligne i s'en van anar a cremar alguna cosa, per deixar-lis intimitat

-Són les teves germanes? -va demanar n'Ukitake
-Només la Momo -va contestar la Hanako- La Gooraa és la seva amiga de tota la vida i passa molt de temps per casa, així que també la considero part de la meva família. Ara estan travessant una etapa piròmana...
-Escolta -va dir el noi somrient- Vius a aquest barri? Estic cercant un veïnat del barri, però no sé on viu -va dir l'Ukitake passant-se la mà pels cabells- Potser em podries ajudar. Coneixes en Shunsui Kyoraku?

-Eh? Fas broma? -va demanar la Hanako- És el meu pare!!
-EL TEU PARE?? -va demanar l'Ukitake molt sorprès.- Vaja... No us assembleu a ell, ni tu ni la teva germana.
-Ja, només se li assembla en Samael -va dir la Hanako rient- De fet, tots ens assemblem més a la mare, per sort.
-Ah! Sí, me'n recordo de la Rangiku -va dir n'Ukitake- Vaig anar a la boda però després me'n vaig anar a l'estranger a fer feina i acabo de tornar a Karakura.
-Com que vares anar a la boda?? -va demanar la Hanako- Però tu no tens la meva edat?
-I ara!! -va dir n'Ukitake rient vermell.
-I què fas els matins a la Universitat? -va demanar la Hanako
-Sóc professor -va dir somrient

-Pro... professor??? -va pensar la Hanako- Ara sí que no tinc cap possibilitat
-Et sap greu si espero el Shunsui a casa teva? -va demanar l'Ukitake.
-Sí, anem... :Ican: -va dir la Hanako plorosa- Momo, Gooraa!! Anem a casa!!

Mentre, a un carrer paral·lel:
-Vaja una merda! -va dir en Kami- Si haguessis fregat els plats més ràpid ja seríem a casa teva
-Si tu haguessis dut diners no hauria d'haver fregat res!! -es va queixar en Samael
-Els dos teniu raó -va dir n'Ashtal- Anem a casa teva, Samael?

-A casa meva? I ara! segurament estarà la pessada de la meva germana fotent-li bronca a la meva altre germana petita per haver cremat no se qué... -Va dir en Samael amb excusa perque no hi anés ningú
-Més divertit, veurem una escena familiar de les teves -Va dir en Kami
-Jo voto per anar a casa seva! -Va dir l' Ashtal
-Esteu bojos, va, veniu... ja ho sé que us fa mandra tornar a casa vostra sense descansar primer.
I els 3 nois van marxar a casa d' en Samael, mentrestant, allà...
-Molt bones! -Va cridar la Hanako al entrar a casa seva amb l' home de cabells blancs i les 2 noies
-Benvinguda a casa filla mev... UKITAKE!! -Va cridar en Kyoraku en veure el noi de cabells blancs entrar amb la seva filla
-Pare! me l' he trobat pel carrer, ens hem topat sense voler i de sobte m' ha preguntat per tu... -Va explicar la Hanako
-Moltes gràcies filla meva! Ukitake! quant de temps! Vols un te? ara t' el preparo! -Va dir en Kyoraku marxant cap a la cuina
-Que, marxem? -Va susurrar-li la Momo a la Gooraa
-Si! Tens llumins? a mi ja no m' en queden... -Va dir la Gooraa senyalant l' aspirador com dient "però l' aspiradora si que la tinc"
-Encara em queden 2 capses plenes, va, anem-hi! -I les dos amigues van marxar de manera que la Hanako i l' home de cabells blancs van quedar sols a la sala

-Has tornar de l'estranger definitivament? -va demanar en Kyoraku a n'Ukitake mentre prenien el te.
-Sí, ha estat una tornada forçosa -va confessar- Els meus pares s'han mort i me n'he de fer càrrec del meu germà petit. He comprat una casa no gaire lluny d'aquí i ens hem mudat fa cosa de pocs dies.
-Ah, el petit Shiro-chan! -va dir en Kyoraku- Deu haver crescut molt! Si no recordo malament... té la edat de la meva filla petita, oi?
-Sí -va dir n'Ukitake content- No recordava que tinguessis dues filles... Quina edat té la gran?

-Bones -va dir en Samael entrant a la cuina seguit d'en Kami i n'Ashtal
-Eh Kyoraku! -va dir en Kami- Et fan unes birres?
-Vinga! -va dir en Kyoraku presentat n'Ukitake als nois.

Els homes varen començar a beure, menys n'Ukitake que es va anar a visitar la casa i en Samael i n'Ashtal que varen anar a fer experiments amb kriptó, hidrogen i mentos amb coca-cola.

-Oh! -va dir n'Ukitake entrant a la habitació de la Hanako sense voler- Perdona, em pensava que era el bany!
-No passa res... -va dir la noia somrient i vermella. Es va fer el silenci entre els dos i es llançaren mirades incòmodes.
-Eeeeeeeeeeeeeeh... -va dir n'Ukitake un poc vermell mirant al sostre- No fa olor de cremat??

La Hanako va mirar per la finestra. La planta baixa de la casa s'estava cremant mentre la Gooraa i la Momo corrien per allunyar-se del foc.

De sobte, la Gooraa es va parar de cop i va tornar a correr cap a la casa.
-Que fas Gooraa!? -Va parar de correr de sobte la Momo per alertar a la seva amiga
-Ara vinc! M' he deixat l' aspiradora a dins! A part... la teva germana i tota la teva familia encara son a dins! -Va cridar la Gooraa entrant a la casa
-Espera'm Gooraa! -Va cridar la Momo també entrant per la casa
Dins de la casa, ja s' havia montat un escàndol. Se sentia en Kami cridant que havien sigut els mentos amb coca-cola que havien fet una reacció rara amb el kriptó, i en Samael i l' Ashtal dient que segurament havien sigut les 2 piromanes. Els 3 nois van sortir de la casa quan les 2 noies entraven dins.
-On aneu? Momo! Gooraa! -Cridava en Samael
-Ara venim! -Va cridar la Momo
La Gooraa va agafar l' aspiradora amb aigua que ja tenia preparada, per si de cas alguna cremada de contenidors o qualsevol cosa fallava i ho tenia que fer servir d' extintor, i va començar a apagar el foc, intentant obrir una mica el pas al noi de cabells blancs que carregava amb la Hanako a les esquenes
-Hanako!! Per aqui!! -Cridava la Momo saludant-los perque seguissin el pas, i la Gooraa per davant amb l' aspiradora llençant aigua per obrir el pas.
Van aconseguir sortir de la casa, les 2 noies contentes, els 3 nois amb "poker face" i la noia i el noi de cabells blancs vermells
-I el teu pare? -Va preguntat l' Ashtal a en Samael
-Mira-te'l, per allà ve! -En Kyoraku venia corrents amb una rosa a la mà per donar-li a la seva filla que estava sana i salva
-A veure, qui ha provocat això! -Va cridar la Hanako molt histèrica i vermella mentrestant l' Ukitake trucava als bombers

Dues hores més tard els bombers havien apagat el foc però la planta baixa estava feta merda. Els bombers parlaren amb en Kyoraku i li explicaren que seria millor que s'anessin fent a la idea de mudar-se.
-La meva fàbrica de roba interior no dóna per una casa nova! -es va queixar en Kyoraku mentre tota la família mirava de fer un poc net l'estropici.
-Bé, es pot arreglar amb uns quants "parches" -va dir en Samael.
-Per què he de fer neta jo la vostra casa? -es va queixar en Kami que granava el terra amb en Kyoraku.
-És molt, tard -va dir la Gooraa- He de marxar a casa!!
-Vols que t'acompanyi? Ja és fosc! -va dir la Hanako
-Doncs... si no et sap greu! -va dir la Gooraa somrient- Demà vindré a ajudar-vos un poc més!
-Jo també partiré -va dir n'Ukitake- Es fa tard i el meu germà està sol.

La Gooraa, l'Ukitake i la Hanako sortiren de la casa i començaren a caminar carrer amunt.
-Per què duus aquesta aspiradora? -va demanar n'Ukitake. La Gooraa va posar cara d'enfadada i va abraçar la seva aspiradora.
-UKITAKE-SAAAN! -va dir un noi de cabells taronges
-Ah, Kurosaki! -va dir n'Ukitake- Véns de la casa? Està bé el meu germà?
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH! -va dir la Gooraa deixant caure l'aspiradora i posant-se vermella.
-Eh? Ah, us el presentaré! -va dir l'Ukitake- És l'Ichigo Kurosaki! Cuida del meu germà algunes tardes perquè no hagi de passar tant de temps sol.
-Encantada -va dir la Gooraa molt vermella.
-Bé, Ukitake -va dir n'Ichigo un poc pasota- Jo me'n vaig a casa. El teu germà ja ha sopat.
-Gràcies, Ichigo-kun -va dir n'Ukitake agraït fent una reverència amb el cap.
-Fins una altra -va dir n'Ichigo
-Bé... jo me'n vaig a casa -va dir la Gooraa agafant la aspiradora i seguint n'Ichigo carrer avall.

-Merda, ha girat una cantoada... -Es queixava la Gooraa que va perdre al noi de cabells taronjes de vista
-Passa res? -Es va escoltar una veu per la seva esquena
-AAAAAAAAAH! -Va tornar a cridar la noia en veure'l darrere seu
-Que em seguies? -Va preguntar-li
-Jooooo? Que va, si jo m anava ja a casa... -Va dir-li excussant-se
-Em pensava que vivies meny lluny, ha de ser una feinada anar a l' escola si t'agafa tan lluny tots els dies...
-Si... -Va dir vermella
-Es fosc, diga'm on vius, que t' acompanyo, pot ser perilós -Va dir el noi oferint-li la mà
-Arigatou... -Va dir la Gooraa donant-li la mà i donant mitja volta
-Un mom... Però no vivies cap aqui??

-Eh? Ah! si, esque per aqui es mes rapid- va dir la Gooraa una mica vermella
-O sigui que m'estaves seguint?
-No! era nomes que...
-Traquila, que era broma!- va dir rient- vinga, anem.

L'Ichigo i la Gooraa van seguir amb el seu cami tranquilament cap a casa de la Gooraa.

mentrestant....
-PERO QUE FAS! - cridava histeric en Samael mentre que el Kami agafava alguns dels estris del samael que havien sobreviscut i els llençava a un contenidor que s'en va anar rodant carrer avall
-No vull tenir que natejar mes si algun dia torno a casa teva i es crema tot
-Pero si no era culpa meva
-Mes val prevenir que curar- deia el Kami agafant una altra bossa i l'ençanla a un contenidor que va tornar a tirar carrer aball

La Gooraa i l' Ichigo van tomar una cantonada, quan la Gooraa va topar amb algu i va caure
-Ai.. perdó... -Va dir ella mentres l' Ichigo l' ajudava a aixecar-se
-A veure si... -Es va quedar l' Ichigo en mitja frase. -Toshiro! -Va dir ell en veure el noi que es va topar amb la Gooraa
-Ah.. Kurosaki -Va dir ell. -Ho sento, noia de cabells blancs -Va dir-li
-Us coneixeu?? -Va preguntar la Gooraa
-Gooraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! -Es va sentir una veu de fons, era la Momo, que venia a tornar-li una boca d' aspiradora que es va deixar a la casa que es va cremar, estava una mica cremada, però semblava que podria servir
-Momo! Arigatou!! =D mira et presento a l' Ichigo i al noi de cabells blancs... Toshiro, es deia
-Encantat -Va dir en Toshiro, una mica passant del tema
-Ichigo, vaa, anem a casa, que estic cansadaaa -va dir la Gooraa estirant-li
-Ens veiem, Toshiro! -va dir l' Ichigo dient adéu amb la mà
-En.. cantada -Li va dir la Momo al Toshiro

-N'Ukitake-san es posarà histèric quan arribi a casa i no trobi el seu germà petit... -va dir n'Ichigo passant del tema completament.- On vius, noia?
-No em dic noia. El meu nom és Gooraa
-És molt bonic -va dir el noi de cabells taronges- I on vius?
-A l'altre extrem de Karakura -va dir la Gooraa
-A l'altre extrem???? -va dir el noi -Vinga, et pagaré el tren. No posis aquesta cara, que t'acompanyaré a casa. Ja és molt fosc i hi ha molt de pervertit pel món.
-Et puc convidar a sopar a casa, si vols... -va dir la Gooraa- Hi ha fideus instantanis i aspiradores!!
-Sobrevius a base de fideus instantanis? -va demanar l'Ichigo- Ja prepararé alguna cosa per sopar...

Mentre...
-Eh, noia -va dir en Toshiro- No és un poc tard perquè passegis per aquests barris tota sola?
-OSTRES!! -va dir la Momo- Tens raó!! Quina por!! Quina por!!! Acompanya'm a casa!! -va exigir la Momo al Toshiro.
-I per què hauria de fer això?? He sortit al carrer perquè l'Ichigo s'havia deixat la cartera i li volia tornar. He d'anar a casa meva o el meu germà s'emprenyarà!! -va dir el Toshiro passant de tot. Quan anava a partir, va mirar a la noia que tenia els ulls plorosos i es va sentir avergonyit d'haver-li dit que no.
-D'acord, d'acord -va dir en Toshiro- T'acompanyo a casa teva. Com deies que et dius?
-Momo -va dir la Hinamori amb les galtes vermelles.
-Un nom molt dolç -va dir en Toshiro i la noia va somriure mentre els dos s'anaven camí de la casa cremada.

Mentre la Momo i el Toshiro es dirigien a la casa hi havia un silenci una mica incomode, i la Momo, tot i estar una mica vermella va decidir parlar d'alguna cosa per acabar amb aquell silenci tan molest

-Emmm... segons he sentit us heu mudat fa poc, no?
-si, vam arribar la setmana passada, encara hem de acabar d'instalar algunes coses, pero ja esta practicament tot
-Doncs... li podria dir al meu pare si volen venir i ajudem una mica amb la instalacio de les coses- va dir una mica nerviosa

Just en aquell moment van creuar la cantonada i van arribar al carrer on estava la casa de la Momo, feta una ruina

-I no creus que heuriem de ser nosaltres els que ajudesim, en tot cas?- va dir mentre obserbava l'espectacle de la casa amb el Samael perseguint en Kami per haver llençat els seus estris
-Ah! doncs tambe es veritat, ara tenim bastant de treball... - va dir la momo nerviosa

-Deu ser molt emocionant, no? -demanava la Hanako de camí cap a casa seva- Haver fet feina a l'estranger durant tants d'anys?
-Sí, però enyorava Karakura -va dir l'Ukitake- Si arribo a saber que en Kyoraku hagués tingut una filla tan bonica hauria tornat molt abans...
-Eh? -va demanar la Hanako envermellint.
-Ah! Perdona! -va dir l'Ukitake- No hauria de dir coses com aquestes! Ben mirat, ets la filla del meu millor amic... Oblida-ho!
-Però si no m'has dit res! -va dir la Hanako rient

Arribaren a la casa
-TOSHIRO!! -va cridar n'Ukitake- Què fas aquí?
-Tardaves en venir així que... -va dir en Hitsugaya
-Però si és molt tard!!! -va cridar n'Ukitake histèric- Va, anem a casa!! Adéu, Hanako!
-A... adéu! -va dir la noia un poc trista
-Adéu -li va dir en Toshiro a la Momo mentre es ficava les mans a les butxaques dels pantalons en plan passota.

El dia següent:
-Me'n vaig a l'Institut -va dir la Momo a les 6:45 del matí
-A aquestes hores? -va dir en Samael entrant a la cuina amb cara de son i amb el seu pijama d'unicorns
-Sí, he quedat amb la Gooraa... -va dir la Momo- Ella té coses què contar-me, jo tinc coses què contar-li...
-Vols que et dugui a l'Institut amb la furgoneta de l'empresa?? -va demanar en Kyoraku
-La que té unes bragues i uns sostenidors dibuixats que ballen la conga? -va demanar la Momo- No gràcies! Me'n vaig!!!

-Què passa pare? perque tornes a plorar? -Va dir la Hanako esbufegant en veure el seu pare plorant
-La meva filla..... no m' estima!
-Apartat! -Va dir la Hanako en possar-li la mà a la cara perque li venia corrents i plorant. -Jo marxo a rentar-me les dents, i de pas, a comprar algunes coses per fer per sopar avui... -Va dir la Hanako agafant el respall de dents i possant-li la pasta.
Mentrestant:
-Gooraa! -Va cridar la Momo en veure a la seva amiga
-Momo! -Va dir ella contenta. -Què, com va anar?
-Perfecte! es diu Toshiro Hitsugaya i es tan..... tan......
-Si?? doncs l' Ichigo va venir a casa meva i em va fer un sopar! i estava... bé...... si..... bonissim
-Segur que si que ho estava, passa que no sabies apreciar el sabor. -Va dir la Momo mig rient
-Si, segurament... i que, que va passar amb el Toshiro?
-Em va acompanyar a casa, però una vegada allà va tenir que marxar perque l' Ukitake l' esperava... son germans
-Clar, ja era massa tard...
-I que, amb l' Ichigo que, eh? -Va preguntar ella interessada
-No va passar res! -Va dir la Gooraa totalment segura
-Segura? -Va preguntar la Momo amb cara d'
-Si, n' estic segura, va tornar a casa!
-Qui s' en va tornar a casa? -Va preguntar algú amb una veu misteriossa
-Rukia!! -Van cridar les dos noies contentes en veure a la Rukia
-Osigui que esteu enamorades, noies? -Va preguntar ella
-No, no ho estem, parlaveeem.... dels contenidors que vam cremar ahir -Va dir la Gooraa
-Si! si! que en un vam trobar unes calces trencades per un lloc molt sospitos... -va dir la Momo
-Jajaja! -Va riure la Rukia. -Va noies, si em dieu qui us agrada, us diré qui m' agrada a mi! -Va dir ella
-Tu primera! -Van cridar les 2 piròmanes
-Es diu Joan, però.. no digueu res, eh! -va dir la Rukia

-Joan? -va dir la Momo- Com el meu germanastre
-La teva família és un zoo... -va dir la Gooraa fluixet
-Ara que us ho he confessat, vosaltres també m'ho heu de contar, eh! -va dir la Rukia
-Doncs les dues els vàrem conèixer ahir!! -va dir la Gooraa- És un noi guapíssim!! Es diu Ichigo Kurosaki!
-I ja el vares convidar a casa teva? -va dir la Rukia- No perds el temps!!
-Però no em va donar el seu telèfon ni res... -va dir la Gooraa trista
-No passa res, Gooraa -va dir la Momo- És el noi que cuida en Toshiro quan l'Ukitake té molta feina!!!
-Però saps on viu en Toshiro? -va demanar la Gooraa
-Doncs no!! -va dir la Momo trista
-Aleshores -va dir la Rukia- Tenim feina d'investigació!!!!
-Ostres -va dir la Gooraa- Ara que ho recordo... l'Ichigo duia l'uniforme de l'Institut Karakuraizer!!
-Ah, és el centre de l'altre punta de la ciutat -va dir la Momo- Hi podríem arribar un dia!
-Sí! I de camí podem cremar alguna cosa!! -va dir la Gooraa vermella.
-Hi anem avui? -va suggerir la Rukia- Demà no tenim exàmens!
-Bona idea!! -va dir la Momo

Mentre a casa:
-Ja ho has comprat tot pel sopar? -va demanar en Samael
-Sí -va dir la Hanako arribant amb la compra- No tens feina?
-Ara em passarà a cercar en Kami amb el seu descapotable -va dir el germà gran- Avui vespre vol anar d'orgia així que potser no vindré a sopar
-I m'ho dius quan ja ho he comprat tot? -va dir la Hanako pegant a en Samael amb una barra de pa al cap. Va sonar un clàxon.
-En Kami! Adéu! -va dir en Samael agafant una carpeta amb els seus dibuixos i sortint per la porta.
-Doncs jo també partiré -va dir la Hanako mentre guardava les coses a la gelera i partia a agafar el tren cap a la Universitat.

-Stop! -Va cridar la Gooraa en una cantonada
-Que Gooraa, no recordes on ens vam trobar amb l' Ichigo o què? -Deia ja la Momo enfadada de tant parar
-Si! però vam agafar el tren en una estació! però no em sona cap nom d' aquests: Ni "Lleno Mundo" ni "Seireity" ni "Ruc-Ongai" ni... "Karakuraizer"??
-I ho preguntes? -Va dir la Rukia
-Em sona aquest nom ridicul -Va dir la Gooraa
-Anem-hi, pot ser divertit! -Va dir la Momo
I les noies van agafar el tren cap al barri de Karakuraizer.
Però mentrestant, a la casa cremada...
-Pare, quan t' aixecaràs del racó i m' ajudaràs a parar la taula? que ja es l' hora de sopar! i jo encara l' he de fer... -deia la Hanako al seu pare
-No..... la meva filla.....
-Portes tot el dia amb la Momo! es normal! ningú pujaria a la teva furgoneta amb... res, que jo marxo a fer el sopar
-Vols ajuda? -Es va sentir una veu a la porta, era l' Ukitake
-Uki... si, siusplau... -Va dir la Hanako contenta, però amb mirada cansada. -Per cert, on es el teu germà?
-Segurament haurà sortit a fora i haurà deixat a l' Ichigo amb un pam de nas, suposso que ell també surtirà a buscar-lo -Va dir l 'Ukitake com si confies en el seu germà
-Em preocupa perque la Momo encara no ha vingut.. i avui li havia dit a la Gooraa que baixés a sopar aqui, per això he comprat això... -Va dir la Hanako una mica trista
-Va, no passa res, segur que tornaràn, va, anem a fer el menjar plegats -Li va dir l' Ukitake quan es va adonar que en Kyoraku s' havia adormit

-No hi és!! -va dir la Gooraa. Quan varen arribar varen trobar que l'Institut era tancat.
-Quina mala sort -va dir la Momo
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAH!! -va cridar la Gooraa. Un baló de futbol havia sortit de l'Institut i li havia colpejat el cap.
-Estàs bé? -va dir un noi obrint les portes de l'Institut que semblava tancat.
-JOAN!! -va cridar la Rukia
-Ah, Rukia! -va dir el Joan content- Momo?? Què fas aquí?
-Ostres... -va dir la Momo perplexa- El teu Joan és el meu germanastre!!!!!
-Perfecte! -va dir la Rukia- Bones referències familiars!!! Un moment... la teva família fa por!!!
-Estàs bé? -li va demanar en Joan a la Gooraa.
-NO!! -va dir la Gooraa amb llàgrimes als ulls.
-Crec que sé com la pots compensar pel cop al cap -va dir la Momo amb picardia- Estam buscant un jove amb els cabells taronges. Es diu Ichigo Kurosaki... què saps on el podem trobar?
-Ah, doncs sí! -va dir en Joan- Va a la meva classe. Si esperau a què acabi l'entrenament de futbol us donaré el seu telèfon.

Mentre, a la casa cremada:
-Vols que desperti el pare? -va demanar la Hanako
-NO! -va dir n'Ukitake entusiasta- No ho facis!!
-Però, no has vingut a parlar amb ell? -va demanar la Hanako entrant a la cuina mentre l'Ukitake l'empenyia i tancava la porta.
-Et vull ajudar amb el sopar -va dir l'Ukitake llevant-se l'americana, cosa que provocà que la Hanako s'avergonyís molt- Per on començam?
-Ah... -va dir la Hanako obrint la gelera i traient unes verdures per tallar. Els dos es varen posar a tallar verdures en silenci. La Hanako no separava la vista dels xampinyons i se sentia molt tensa. Estava tan concentrada intentant pensar només en les hortalisses que no es va adonar quan n'Ukitake li va dir a l'orella:
-Oh, sí que tens traça!
-Ah! -es va queixar la Hanako. De l'ensurt s'havia fet un tall al dit. L'Ukitake li va agafar la mà amb rapidesa i se la va acostar als llavis.
-Et fa mal? -va demanar mentre besava la ferida de la noia. La Hanako va fer que no amb el cap mentre l'Ukitake reia i li passava l'altre mà pels cabells.
-Ja està el sopar? -va demanar en Kyoraku entrant a la cuina sense fer soroll.
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAH!! -va cridar la Hanako sorpresa pel seu pare i posant-se molt vermella.
-Això és un no? -va demanar en Kyoraku- Uhmm, Ukitake vine! Et mostraré el nou projecte de la meva empresa! El wonderbra special doble!! -I se'n va dur n'Ukitake arrossegant cap al despatx.

La Hanako va possar el dit a sota de l' aixeta fins que se li va tallar la sang, tota vermella pensant lo que l' Ukitake li havia fet
-Que haguès passat si el meu pare no haguès entrat a la cuina?... -Es preguntava la Hanako en veu baixa. -On son les gasses? em semblava recordar que havia deixat unes quantes a l' armari de la cuina per si un dia passava això...
Mentrestant, a l' institut
-Gooraa, el número -Va dir en Joan donant-li un paper
-Li has preguntat? Arigatou! -Va dir-li
-Si, tot i això ara sortirà del vestuari, però com has vingut fins aqui a buscar-lo, es pensava que era una cosa important... per això si el vols trucar...
-No, no, ja m' espero... està bé -Va dir la Gooraa
-Bu...! -Va dir en un to sec en Hitsugaya, que li tapava els ulls a la Momo
-Ets en Shiroooooooo!!! -Va cridar ella molt contenta, treient-se les seves mans de sobre
-Què bé que estiguis bé... no esperava trobar-vos tan lluny -Va dir el noi de cabells blancs
-Toshiro! t' he dit que et quedessis a casa fins que jo tornés de l' entrenament! -Va dir l' Ichigo sortint de l' institut
-Ho sento, allà fa massa calor... -Va dir-li
-Ah si, Gooraa, que volies? -Va preguntar-li l' Ichigo, però la noia de cabells blancs es va quedar muda, no sabia que dir
-Bueno... Momo, vine amb mi, t' he d' ensenyar una cosa que he trobat -Va dir en Toshiro agafant a la noia per la mà i emportant-se-la
-Ah... si..... Gooraa.. et vec a casa meva -Va dir ella vermella
-Jo també he de marxar, mira quina hora és... -Va dir la Rukia. -No sé com podeu sortir tan tard de l' entrenament...
-Jo he d' anar pel mateix camí que tu, Rukia, si no et fa res t' acompanyo fins a casa teva, 2 carrers abans -Deia en Joan
-Perfecte! -va dir la Rukia, ja caminant cap allà. L' Ichigo i la Gooraa es van quedar sols
-Una cosa... per on vius? -Va preguntar la Gooraa tot vermella
-Ara ho veuràs! vols venir a sopar? prepararé una cosa que et lleparàs els dits! però primer m' has d' acompanyar a la botiga de 24 hores i comprar quatre coses... -Va dir ell carregant amb la motxilla d' esport i agafant-li la motxilla a la Gooraa també
-No, deixa, ja puc jo!
-Que dius dona, sé que has vingut desde l' altre punta de la ciutat per veure'm, estàs molt cansada -Va dir ell caminant cap a la botiga
-Emm.. anem cap a la botiga, ja t' ajudo -Va dir la Gooraa caminant rere de l' Ichigo tota vermella

De camí cap a casa:
-Una cosa Rukia , com és que heu vingut fins aqui totes 3? No es normal que la Momo surti tant lluny fins tard
-Doncs perquè..... s'han fet amigues d'aquells i els volien veure....
-Del Ichigo i el Shiro?
-Si d'ells 2....
-Vaja , qui hauria de dir que aquets 2 lligarien
-Si però!!... Que consti que jo nomes les acompanyava fins aqui he , res més!
- Jajajaja , si millor , perquè seria complicat que a dos us agrades el mateix noi - va dir el Joan rient
-Si ..... seria terrible ... que ens agrades el mateix ...... - va dir la rukia intentant fen veure que estava bé , però en realitat per dins estava )
-I , per lo que he vist , a la meva germanastre li agrada el Shiro oi?
-Doncs si
-I aleshores l'Ichigo te l'altre , es un noi afortunat , je je je aquest Ichigo , sempre te sort
-Que? perqu dius això?
-`Doncs perque la noia aquella era guapa , però bueno , ara que ho penso el Shiro també és un afortunat amb la momo... bah , es igual , no m'importa la seva vida privada
-.... - La Rukia no sabia que dir i va estar callada fins arribar a casa el Joan
-En fi , ja he arribat.
Els dos es despedien i en Joan ja entrava per la porta i la Rukia marxava quan va dir:
-Per cert Rukia , ja es tard... vols pass - Al sentir això el cor de la Rukia va començar a anar a mil per hora , però el joan va tallar la frase i a conrinuació va dir:
-Però que dic , si ara que ho penso vius aqui mateix
-Si ... no pasa res , puc anar a casa sola ( )
-Bé Rukia , fins un altre ^^ - es va despedir el Joan
-Això espero.... veuret un altre cop ... - va dir la Rukia en veu baixa
-Deies res? - va preguntar el Joan que encara no havia entrat
-o////o No... que .. si , que adéu - va dir la rukia nerviosa
I en aquell moment es va sentir a dins la casa:
-Joan , amb qui parles que no entres?
-Amb una amiga mama
- Una amiga? - va preguntar la seva mare , que al instant ja era al costat del Joan - Doncs diga-li que passi
La rukia que encara no havia marxat , al sentir això es va possar vermella i es va girar a mirar al Joan , amb molts nervis.
-Pues bueno , Rukia , vols passar o no?- va preguntar el Joan
-S.....si! - va dir la rukia mentre es dirigia a la porta.
Un cop la Rukia ja havia entrat , al Joan li va passar una cosa pel cap...
- Un moment......................... Ò_Ó no pot ser , el shiro i el ichigo podrien acabar sent familiars meus llunyats !!! WTF? - va cridar.

-Maduixes, peres, pomes... Que vols comprar amb això? -Deia la Gooraa extranyada en veure la llista de la compra que portava l' Ichigo
-Això es pel postre, no fa falta mantenir-ho en secret -Va dir l' Ichigo
-I per menjar? -Va preguntar-li
-Tu ves a comprar al lloc de la fruita, jo aniré a comprar lo demés, no vull que ho vegi ningú -Va dir l' Ichigo
-Si! -Va cridar la Gooraa molt contenta i corrents cap a la fruita
-Espero que no s' adoni que lo que menjará no serà fruita... -Va dir l' Ichigo marxant en direcció als pastissos. -A veure... on son els cors de xocolata?
-Bon dia! -Va dir la dependenta
-Bones! m' agradariaaa... em.... un pastis
-D' aniversari?
-No.. un pastis normal, sense lletres ni res per damunt
-D' acord, aquest està bé?
-Si, perfecte... -Va dir l' Ichigo agafant els diners per pagar-lo, agafant el pastís i ficant-lo a la bossa. Justament, la Gooraa tornava amb la fruita.
-Ja està tot! -Cridava l' Ichigo sortint de la botiga, i li va agafar la mà a la noia
-Ichigo... -Va dir la Gooraa
-Si? -Va dir ell
-No portes molt de pes? portes les 2 motxilles i lo que has comprat.... dona'm a mi la bossa del menjar
-No! està bé, de veritat, mira, encara tinc una mà lliure, quina sort que te la pugi agafar
La noia de cabells blancs es va possar vermella, va mirar cap abaix i va seguir el camí cap a casa de l' Ichigo amb el cap baix

-El sopar és a taula!! -va dir la Hanako
-Ah, l'Ukitake és un soso -va dir en Kyoraku entrant a la cuina- No li han agradat els nous models de sostenidor amb triple relleno. On són els meus altres fills?
-El Samael s'anava d'orgi... de festa amb en Kami i n'Ashtal. I la Momo és molt estrany que no hagi arribat ja... -va dir la Hanako
-Vaig a buscar a la Momo -va dir en Kyoraku mentre agafava les claus i sortia amb la furgoneta de les bragues i els sostenidors ballant la conga.
-Vols sopar? -va demanar la Hanako a l'Ukitake
-No, puc esperar -va dir l'Ukitake i es varen quedar en silenci- Creus que el teu pare ens ha vist abans?
-Per què m'ho preguntes? -va dir la Hanako vermella.
-Perquè... m'ha dit que si et poso un dit a sobre em matarà. És bastant agressiu, així que no crec que ho digués en broma... jajajajaja -va dir l'Ukitake rient. La Hanako el va mirar seriosa. L'home va tornar a parlar -Bé, sempre m'ha agradat anar un poc contra les normes... -va dir l'home acaronant les galtes de la Hanako i mirant-la fixament mentre acostava la seva cara a la de la noia.
-Uki... -va dir la Hanako però no va poder acabar la frase perquè l'home la va besar sense avís.


-Gràcies per acompanyar-me -va dir la Momo al Toshiro un poc vermella
-Què? No passa res... -va dir en Toshiro- És perillós i sé segur que el meu germà no deu ser a casa...
-Escolta -va dir en Hitsugaya intentant aparentar indiferència- Aquest cap de setmana hi ha un partit a Tòquio... No és que sigui molt important, però si et fa ganes venir-me a veure... pot aconseguir-te una entrada a primera fila. Només si vols...
-I tant que vull!! -va dir la Momo molt emocionada- Hi aniré amb la Gooraa!! I després del partit podríem anar a dinar tots junts...
-Ah, -va dir en Toshiro- No és una mala idea. Què és allò? -va demanar en Toshiro mentre la furgoneta de les bragues s'acostava a gran velocitat.
-MOMOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!! -va cridar en Kyoraku- Allunya't d'aquest delinqüent juvenil de cabells decolorats i vine als braços del teu pare!!!
-Deixa'm anar!! -cridava la Momo.


-Mira'ls -va dir una veu terrible que observava l'escena des d'un terrat proper- Sembla que els seus poders encara no han despertat...
-Els matam ja? -va demanar un noi de cabells roses
-Paciència, Szayel Aporro -va dir en Mayuri Kurotsuchi- L'arma estarà preparada molt aviat!