Els Shinigamis Humans

-Ichigo, com es diu la salsa que li has possat a això? és molt bo! -Va preguntar la Gooraa
-No ho sé... l' he trobat a la botiga i feia bona pinta -Va dir l' Ichigo. -Per cert, vols ja el postre?
-D' acord! ^^ -Va dir la Gooraa plena de menjar.
L' ichigo va anar a pel pastís de la cuina i li va portar amb unes lletres de xocolata que possava: G O O R A A i un cor. La Gooraa es va quedar alucinada en veure allò
-Ostres com mola! moltíssimes gràcies Ichi.... -La noia no va poder acabar la frase perque l' Ichigo va agafar una cullera i li va ficar un tros de pastís a la boca. La noia va agafar una altre cullera i va fer lo mateix, i l' Ichigo es va possar vermell
-Es molt bo oi? la pastissera d' allà sempre te bons pastissos... -Va dir ell gratant-se el cap
-Si... ostres, mira que tard és!! he de tornar a casa
-Ah es veritat, que vius a l' altra punta... ja t' hi acompanyo
-D' acord, si no et fa res...
Els 2 van sortir de la casa i van caminar cap a l' estació, quan algú amb el cabell rosa va aparèixer davant de la noia i li va agafar la barbeta i li va pujar la cara
-Vaja... gens malament -Va dir. L' Ichigo, en veure-ho, va donar-li una patada i el va fer volar pels aires, i de seguida, va anar a abraçar la noia
-Estàs bé? Sort que t' he acompanyat... -Va dir , i va agafar la noia per la mà i van sortir els dos corrent, van desapareixer de la vista d' aquell tio extrany.
En Szayel es va aixecar de la patada de l' Ichigo tocant-se el braç que s' havia fet mal
-Szayel, no tens espera, per la teva culpa he perdut de vista als altres -va dir en Mayuri
-No feia falta que vinguessis a ajudar-me, ho saps de sobres
-Ets una molestia, si vols causar problemes ja t' en pots anar i deixar-m'ho tot a mi
-Ves a buscar els altres, n' estic segur que si seguim a aquells 3 donarem amb més gent -Va dir en Szayel
-I tu més val que trobis a aquella parella... i no t' oblidis que també has de buscar a la Rukia -Va dir
-Et deixo en Hitsugaya i en Juushiro per tu, Mayuri
-I jo a tu et deixo l' Ichigo i la Rukia... no em fallis. -Va dir en Mayuri desapareixent del lloc on era

-CALLA!! -es sentia la veu de la Momo des d'una hora lluny
-Per què estàs enfadada? -va demanar en Kyoraku- Jo només t'he vingut a cercar amorosament com a pare exemplar que sóc...
-QUE EM DEIXIS TRANQUIL·LA!! -va cridar la Momo entrant a la casa i pujant les escales plorant.
-Què ha passat? -va demanar la Hanako que era amb n'Ukitake al passadís.
-S'ha enfadat perquè l'he salvat d'un delinqüent... -va dir en Kyoraku que, a la vegada, va llençar una mirada assassina a n'Ukitake.
-Pare, l'has de deixar fer... -va dir la Hanako pujant les escales per anar a consolar la Momo
-Ukitake -va dir en Kyoraku quan els dos amics es varen quedar sols- Tens cara de culpabilitat... per què no em mires als ulls?
-No t'inventis coses, Kyoraku -va dir n'Ukitake rient. La Hanako escoltava la conversa des de dalt de les escales.
-Si t'atreveixes a posar un dit sobre la meva filla... et mataré -va dir en Kyoraku molt amenaçant.

-Momo? -va demanar la Hanako entrant a l'habitació- Estàs bé?
-M'ha fet quedar en ridícul davant del Shiro!! -va dir la Momo plorant desesperadament.
-Potser és un poc massa sobreprotector -va dir la Hanako pensant en la conversa que acabava de sentir.
-Hanako, Momo!! -va dir en Samael entrant a l'habitació deprimit- A l'orgia m'he trobat la mare!! I s'ha anat a casa amb en Kami!!
-QUÈ?? -varen cridar la Momo i la Hanako mentre en Samael les abraçava plorós.
-Té raó la Rukia -va dir la Momo- aquesta família no és gaire normal...

-Estaràs bé? -va demanar l'Ichigo a la Gooraa mentre el tren arribava- No et preocupis!!
-Potser t'hauria d'acompanyar a casa... -va dir l'Ichigo pensant en el pervertit dels cabells roses.
-No importa, de veritat! -va dir la Gooraa despedint-se mentre el tren arribava a l'andana. La Gooraa va pujar al tren i va dir adéu amb la mà a l'Ichigo. Les portes es començaven a tancar quan...
-Perdona -va dir l'Ichigo entrant al tren en el darrer segon- És que no et podia deixar aquí dins amb aquesta cara tan trista. T'acompanyo a casa.
-Gràcies -va dir la Gooraa vermella abraçant l'Ichigo.

El tren estava a punt d' arribar a l' estació. Feia fred, era lluna plena i tot estava molt silenciós, gairabé no hi havia ningu al tren, potser la gent que anava a treballar.
-Ja em pots deixar aqui -Va dir la Gooraa baixant del tren quan es van obrir les portes
-I ara, jo t' acompanyo a casa, per això he vingut fins aqui! -Va dir ell baixant-se del tren amb ella
-Però a quina hora penses arribar a casa teva?? -Va preguntar la Gooraa
-....... -L' Ichigo es va quedar pensatiu
- quedat a casa meva aquesta nit -Va dir la Gooraa sense pensarso 2 cops
-Que dius!?? -Va dir l' Ichigo en estat de shock
-Tranquil, tinc llençols i un matalass, no dormiras pas al terra, a part, ja hi dormire jo als matalassos, tu pots dormir al meu llit
-Si home! ja dormiré jo als matalassos
-Però.... tu estaràs molt cansat!!
-No hi ha problema ^^ -Va dir l' Ichigo tornant a agafar la noia de la mà. -Va anem, si no recordo malament, demà es dissabte, és festa

Mentrestant, allà...
-Ja t' he dit que no ha passat res, pots estar tranquil! -Insistia l' Ukitake
En Kyoraku va agafar sake i va començar a veure
-Entenc que t' estimi molt i que tu l' estimis molt, però ets massa gran! ja la pots estar deixant -Deia en Kyoraku ja una mica borratxo. L' Ukitake observava i deia:
-Ja t' he dit que no som res v_v"

A l' habitació..
-Li diem al pare? -Va dir en Samael desesperat
-No! -Van cridar les germanes a la vegada. -Vols embolicar la troca més o que?
De sobte, es va sentir un cop molt fort a la taula i els 3 germans van sortir de l' habitació i van mirar per les escales, en Kyoraku estava molt borratxo i cridant que deixés a la Hanako, que no la toques, que l' anava a matar ara mateix
-Pare! -Va cridar la Hanako baixant les escales i parant-li els braços
-Prou pare! -Cridava en Samael possant-se enfront l' Ukitake que estava en estat de shock per el comportament del seu amic
-Quina puta merda de familia!!!!!! -Va cridar la Momo plorant i marxant de casa corrent
-Hey on vas Momo! què és molt tard.. Momo!! -Cridava la Hanako, però la noia ja havia marxat corrents

La Momo s'en va anar corren de casa, estava mol enfadada i necesitava prendre l'aire, i la foscor de la nit era perfecta per relaxarla, es va posar a caminar sense rumb fixe, pero igualment era millor aixo que tornar a casa.
Havia passat una hora desde que havia marxat i la Momo començava a tenir fred i la sensacio de que s'havia perdut, perque no coneixia aquells camins per els que anava, va veure un parc i va decidir anar-hi una estona per seure en un gronxador i descansar una mica
-Que hi fas aqui?- La Momo es va girar de cop espantada en sentir aquella veu, no s'havia adonat de que tenia el Toshiro rere seu
-Be... doncs es que a casa no em trobava be... i he decidit marxar a caminar una mica per calmarme- va dir la Momo amb un filet de veu- pero.....
-que et passa?- va dir el Toshiro preocupat
-no, res, no et preocupis, es nomes que m'he perdut una mica, pero segur que acabo trobant el cami de tornada
-No penso deixar que tornis tu sola, es fosc i no vull que et passi res, jo conec aquests camins, o sigui que t'acompanyare- va dir agafant la ma de la Momo i marxant del parc en direccio a casa la Momo, que estava amb les galtes una mica vermelles

La Momo estava submergida als seus pensaments, quan de sobte, va pensar la situació i deseguida es va deixar anar de la mà del Toshiro violentament. El noi es va quedar sorpres i la va mirar fixament, la Momo tenia els ulls plorossos
-No vull tornar a casa! -Va dir
-Perque? que ha passat a casa teva?
-No ha passat res, simplement que la meva familia...
-...
La Momo s' ho va pensar 2 cops abans de dir res
-No vull tornar! -Va dir definitivament
-Està bé, està bé, ha passat una cosa a casa teva, no vols tornar, fa fred, estàs perduda... que més vols fer? -Va dir-li el noi seriós
-No ho sé.. qualsevol cosa però no vull tornar a casa!
Finalment, en Toshiro la va agafar de la mà i va tornar a fer el rumb de casa. La Momo no es volia deixar anar, però tampoc volia tornar a casa, ella cridava
-Deixa'm, no vull que m' hi portis! Deixa'm aqui!!
-Momo, prou, serà millor que parlem amb la teva familia, confies en mi? -Va dir el noi mirant-la molt seriós i amb una mirada de confiança
-Si... -Va dir la noia
-Doncs vine -I van fer rumb a casa

Mentrestant, a casa de la Gooraa
-Gooraa, on va el matalàs?
-Possa'l on capigui...
-Al costat del teu llit -Va dir ell ja possant-lo al terra
-No! que passa si caic del llit i t' aplasto??
-Tu? aplastar-me a mi? -Va dir l' Ichigo acaronant-li la cara. La Gooraa es va possar vermella -Doncs no em faries ni pesigolles
Els dos van seure al llit de la Gooraa a mirar la tele, feien un partit de futbol molt interessant

-Vols que canviï de canal? -va demanar l'Ichigo a la Gooraa
-No, m'agrada el futbol! -va dir la Gooraa
-Bonica, valenta i li agrada el futbol -va dir l'Ichigo- Què més puc demanar? -l'Ichigo va posar la seva mà a la barbeta de la Gooraa i amb passió li va agafar la cara entre les mans...

-La teva família sembla un poc boja... -va confessar el Toshiro arrossegant la Momo
-Ho estan!!! No és que ho sembli, és que tothom està boig!! -va dir la Momo- Sobretot el meu pare, fabricador de roba interior -va dir mentre li pegava un cop a una paperera
-Així que aquest és el negoci familiar... -va dir en Toshiro molt seriós. De sobte va començar a desorinar-se, cosa poc habitual en ell.
-No riguis!! -va dir la Momo- Em fa molta vergonya!! Té una furgoneta amb unes bragues i uns sostenidors que ballen la conga!!

En Toshiro va seguir rient desesperadament mentre la Momo l'observava riure amb les galtes molt vermelles.

A casa...
-Pare, ves a dormir -li va dir en Samael empenyent-lo cap a la seva habitació i tancant-lo allà.
-Estàs bé? -va demanar n'Ukitake a la Hanako mentre l'abraçava. La noia va posar el cap a sobre del pit de l'home de cabells blancs. En aquell moment, un tros de sostre va caure i va començar a ploure... com que la casa estava mig destruïda, l'aigua prest ennuegava el passadís.
-No et puc deixar vivint aquí... -va dir l'Ukitake quan va començar a ploure molt més fort- Vindreu a casa meva. Hi ha lloc per a tots. Anirem a cercar a la Momo i vindreu amb mi. Samael, tu també pots venir! Ves a cercar les teves coses -li va dir n'Ukitake a la Hanako que tremolava.

Entre tots varen ficar en Kyoraku a la furgoneta de les bragues i varen fer un equipatge modest. La Momo i en Toshiro varen arribar poc més tard, tots mullats i agafats de la mà.
-Toshiro -va dir n'Ukitake- Estaran a casa nostra durant uns dies mentre arreglin els desperfectes de la seva
-Hi cabrem tots? -va demanar en Samael mentre el seu pare el sobava adormit.
-Bé, és un poc petit -va dir n'Ukitake conduint la furgoneta de les bragues- però ens les apanyarem...

Quan l'Ukitake va girar la cantonada uns sostenidors varen caure sobre el cap d'en Hitsugaya.

-Això li dius una casa petita? -va exclamar la Hanako quan n'Ukitake va aparcar a davant la casa:

-Ichi... -Va dir la Gooraa, però no li va donar temps perque l' Ichigo la va besar apasionadament i la va estirar al llit, mentres la seguia besant. Però de sobte, van marcar un gol i els comentaristes van començar a cridar
-GOOOOOOOOOOOOOOOOOOL! -Es va aixecar l' Ichigo de cop, amb els braços enlaire
-Gol... sí, que bé, gol! -Va dir la Gooraa, però de seguida es va possar vermella. L' Ichigo es va posar la mà a la boca i també es va possar vermell
-Anem.. guanyant -Va dir l' Ichigo timidament. La Gooraa va asentir amb el cap i va abraçar al noi de cabells taronjes

Mentrestant, a la furgoneta...
-Que algu em tregui això dels ulls! no vec una merda! -Cridava histèric en Toshiro que tota l' estona li queien milers de bragues i sostenidors del no res
-Pareee! -Cridava la Hanako donant-li una bufetada a la cara. -D' on treus tanta roba interior? -Però una bufetada se li va escapar i li va donar a la cara d' en Samael. -Waaaaaaah! ho sento Samael!!
-Shiro! estigues quiet! -Deia la Momo treient-li tot de sobre
-Nois... parem a repostar energia! -Va dir l' Ukitake

Ja a la casa...
-És... és... molt gran -va dir la Momo
-Les habitacions són al segon pis -va dir l'Ukitake- Podeu triar la què vulgueu menys la meva o la del Toshiro, és clar!
-Em demano la gran!! -varen cridar Kyoraku i Samael a la vegada mentre corrien escales amunt per triar la millor habitació.
-Vine Momo -va dir en Hitsugaya- T'ensenyaré la casa.

-Vols que t'ensenyi la casa? -va demanar n'Ukitake tossint un poc
-No, no importa -va dir la Hanako bastant cansada
-Tens els cabells molls -va dir l'home abraçant-la- Agafaràs un refredat... Et donaré un poc de roba seca. Saps? En realitat la meva habitació no està al segon pis, està a la planta baixa... Al devora n'hi ha una altra, pot ser la teva, si vols.
-No sé que en pensarà el senyor de la roba interior -va respondre la Hanako en braços de l'home.
-Ho acabarà acceptant -va dir n'Ukitake somrient- No penso deixar-te perquè... realment m'agrades de debò. Així que penso enfrontar-me a ell costi el que costi...

-És gegant aquesta casa!! -va dir la Momo- Només viviu dues persones?
-Si, però espero que et puguis quedar molt de temps aquí -va dir en Hitsugaya.
-Bé, fins que puguem arreglar casa nostra! -va dir la Momo somrient.
-Si és així, espero que no l'arreglin mai! -va dir el Toshiro- A més, el meu germà està content de tenir-vos aquí. I jo estic content que tu també estiguis aquí. Serà una excusa per veure't en tot moment!

-Hanakoooooooooooooooooooooo!! –va cridar la Tsunade el matí següent a la Universitat
-Bones Tsunade! –va dir la Hanako a la seva amiga de tota la vida- Vas a classe?
-A classe? NO!! –va dir la Tsunade passota- Per què no anem a la gespa i em contes com et va amb el paio aquell?
-Eh? –va dir la Hanako- Com? Però si no t’he contat res!!
-Però et conec de tota la vida i se’t nota... –va dir la Tsunade somrient àmpliament en senyal de victòria- Va, anem! Conta’m qui és, quants anys té...
-Aaaahh!! –es va queixar la Hanako davant la insistència de la seva amiga.- En té uns quants més que jo... bastants.
-Aaaaaaaaaaaaaaah! Que dolenta! –va dir la Tsunade fent broma, però la Hanako no l’escoltava.

De sobte, del cel es va obrir una espècie de túnel i un monstre amb una màscara blanca va sorgir del no-res.
-Veus allò? –va demanar la Hanako a la seva amiga.
-El què? –va demanar la Tsunade- El cel?
-No ho veus? Però... si és enorme!! –va dir la Hanako. El hollow va fitxar l’atenció en la noia dels cabells taronges i va començar a córrer cap a ella. La Hanako també va començar a córrer en direcció contrària.
-Eh! On vas? –va cridar la Tsunade, inconscient de tot.
-L’he d’allunyar de tota aquesta gent!! –pensava la Hanako.

La Hanako corria per el campus de l'universitat, per que la gent no veia aquell monstre? Be, aixo ara no importava, el que havia de fer era portar-lo a algun lloc on no hi hagues ningu.
Ja havia sortit de l'universitat i el monstre encara la seguia, la Hanako va decidir anar a un camp proper on segur que no hi hauria ningu.
Quan va arribar al camp les cames li tremolaven de tant correr, pero la Hanako no podia parar de correr, pero va ensopegar i va caure a terra, es va girar, el monstre era just darere seu, es va tapar amb els braços espantada quan de sobte es va sentir el soroll d'una moto-serra, va obrir els ulls just quan el mostre desapareixia, llavors va veure l'ukitake alla, amb una moto-serra a la ma.

-Ukitake, que hi fas aqui? com savies que jo hi era?
-Havia vist que sorties corren i m'havia preocupat, ademes despres havia vist aquella especie de monstre que et perseguia
-un moment... tu tambe el podies veure? llavors, per que la resta de la gent no se n'havia adonat?- va dir la hanako aixecan-se, pero va caure, s'havia fet mal a la cama
-Hanako! estas be?- va dir l'ukitake anan corren a agafar la hanako
-si... tranquil, estic be, no cal que et preocupis
-no, Hanako, deixa'm que et porti a l'infermeria a que et mirin el que t'ha pasat
-no, tran...-no va poder acabar la frase, l'Ukitake ja l'havia agafat en braços i la portava a l'infermeria

-No em duies a la infermeria? -va demanar la Hanako quan, en braços de l'Ukitake al campus, va veure que no agafava el camí correcte.
-Ah... et duré al meu despatx -va aclarir l'home- Així no haurem de donar explicacions
-Al teu despatx? -va demanar la Hanako- Tu i jo sols?
-No, no estarem sols -va dir l'Ukitake en to seriós- Tinc una planta... ella em vigilarà. Bé, és aquí!

Varen entrar al despatx de l'home, que va asseure la Hanako a la seva cadira. L'Ukitake va agafar una altra cadira, més petita, i és va seure darrere l'escriptori, al costat de la noia i li va agafar la cama, alçant-li el vestit.
-Et fa mal aquí? -va demanar l'Ukitake presionant el genoll de la Hanako
-Si, però no et preocupis, no és res! -va dir la noia molt vermella. L'Ukitake va treure una pomada i la va aplicar al genoll que estava un poc inflat i després li va embenar. L'Ukitake va deixar els estris a sobre de la taula mentre la Hanako movia el genoll.
-Gràcies -va dir la noia. L'Ukitake va acostar la seva cadira i va agafar la Hanako per la cintura.
-Vine -li va dir l'Ukitake mentre l'agafava i la seia a sobre seu, de manera que els seus rostres estaven a molts pocs centímetres. La Hanako es va posar molt colorada i es va intentar aixecar, però l'home la va retenir entre els seus braços.
-Hanako -va dir l'Ukitake mentre besava el coll de la noia- Vols sortir amb mi? Sé que ens coneixem poc però... m'agrades molt. Què contestes? Em deixes intentar-ho?
-Ukitake... -va dir la Hanako mentre reia i feia que sí amb el cap.
-Em dic Jushiro -va dir l'Ukitake- Si ara partir d'ara ets la meva nòvia, em pots dir així. -El professor va ajuntar els seus llavis als de la noia.
-Jushiro... -va dir la Hanako vermella, però molt contenta- Vull saber més coses sobre tu.
-Vols que anem a dinar plegats? -va dir l'Ukitake. La Hanako va dir que sí somrient i el va besar apassionadament.

Mentre, al pati de l'Institut:
-HA PASSAT EL VESPRE A CASA TEVA?? -va cridar la Momo al mig del patí.
-Però no cridis... -va dir la Gooraa- Jo no sóc la que viu a la mateixa casa del noi que li agrada...
-És a dir, que les dues heu passat el vespre amb els nois que us agraden i... i... i el meu ni tan sols sap que m'agrada!! -va plorar la Rukia desesperada.
-Però jo dormo a una habitació separada que la d'ell!! -va dir la Momo molt vermella.
-I tu, Gooraa?? -va dir la Rukia- Ens pots fer un flasback del que va passar??

-Només ens vam besar -Va afirmar la Gooraa
-Es mentida -Va dir la Momo en un to sec
-Mentidera! -Va dir la Rukia
-Es la veritat, només ens vam besar... no va passar res més! I tu amb en Toshiro què, eh? -Va preguntar la Gooraa
-Jo ara he de viure a la seva casa... però ja ho he dit, en habitacions separades, no com tu Gooraa! -Va contar
-Si, però lo meu només va ser una nit -Va dir la Gooraa
Ja ha sonat el timbre i les noies anaven cap a classe, quan de sobte, a l' hora de matemàtiques, es va sentir un crit com el d' una bèstia
-Què és allò??? -Preguntava la Momo en veure un monstre gegant
-No ho sé.... però... està com buscant algú!! -Va dir la Gooraa

Mentrestant, la Hanako i l' Ukitake...
-Que bo que estava el dinaaaaar! -Cridava la Hanako contenta
-Que bé que t' hagi agradat -Va dir l' Ukitake possant-se vermell, i va agafar a la Hanako per la mà
-Jushiro... que era allò? -Va preguntar la Hanako. però l' Ukitake es va quedar callat
-Jushiro? no m' ho vols dir? perque ningú ho veia?
-Bueno... suposso que som especials -Va dir
-Explica't! no entenc res.... -Va dir la Hanako
-Bé, ara que saps que existeixen.. suposso que t' ho tindré que contar tot -Va dir l' Ukitake. -Veuràs...

-Quan jo tenia la teva edat també n'hi havia molts -va dir n'Ukitake- Es diuen Hollows i són esperits demoníacs que s'alimenten d'ànimes humanes.
-I per què només els podem veure nosaltres? -va demanar la Hanako
-Perquè tenim molt de poder espiritual -va dir n'Ukitake- Per aquest mateix motiu, també podem veure les ànimes dels morts.
-Aquell monstre... -va demanar la Hanako- Què he de fer si me'l torno a trobar?
-Saps manejar una espasa? -va demanar l'Ukitake- No em miris així, t'ho pregunto de debò! La única manera de matar-los és amb una espasa...
-No en sé -va dir la Hanako avergonyida
-Quan arribem a casa meva anirem al dojo i t'ensenyaré un poc -va dir l'Ukitake
-Tens un dojo? -va demanar la Hanako- Si que tens una casa gran...

Mentre...
-L'has vist? -va demanar la Gooraa
-Era enorme i tenia una màscara molt lletja!! -va dir la Momo- M'ha fet moltíssima por... espero no tornar-lo a veure!
-Qui sóc? -va demanar l'Ichigo a la Gooraa tapant-li els ulls
-Ichigo? -va dir la Gooraa molt vermella- Què fas aquí?
-Com que avui no hi ha entrenament i acabaves les classes a aquesta hora he pensat que podria venir-te a cercar. Anem a fer un gelat?
-I tant! -va dir la Gooraa
-Bé, la Rukia i jo ens anem a casa! -va dir la Momo
-Eh Momo! -va dir l'Ichigo- Vindràs a Tòquio a veure el partit aquest cap de setmana?
-Sí! -va dir la Momo- La Rukia també vindrà!
-És perquè acompanyis la Gooraa -va dir l'Ichigo
-He de venir? -va demanar la Gooraa fingint desinterès.
-I tant que has de venir! -va dir l'Ichigo ofès- Jugo molt bé!!

-Hanako –va dir la Momo entrant a l’habitació de la seva germana gran sense avisar.
-Ah, Momo –va dir la Hanako que estava al escriptori passant apunts a net- Què vols?
-Demà he d’anar a Tòquio amb la Gooraa i... i amb més gent –va dir la Momo
-Vols diners? –va demanar la Hanako amb cara de conseqüències.
-No... és que és... és una cita triple per dir-ho d’alguna manera –va dir la Momo molt vermella- I m’agradaria que em fessis de quartada amb el pare...
-Ah, no vols que el pare sàpiga que te’n vas a Tòquio per una cita, no? –va dir la Hanako amb cara de pilla.
-Li diré que estic amb tu de compres –va dir la Momo que ja ho tenia tot pensat- M’ajudes?
-I tant! –va dir la Hanako- T’acompanyaré a l’estació i quan arribis a Karakura, em telefones i fem la comèdia d’arribar juntes a casa!
-Gràcies, Onee-san!! –va dir la Momo abraçant a la Hanako
-I... vas amb el germà petit d’en Jushiro? –va demanar la Hanako somrient ampliament
-Qui és en Jushiro? –va demanar la Momo dubtant- Hi vaig amb en Toshiro...
-Vull dir n’Ukitake –va riure la Hanako posant-se vermella.
-Ja el tuteges? –va demanar la Momo pícara- A veure si el pare s’enfadarà...

Al dia següent:
-Adéu Momo! –va dir la Hanako quan la seva germana i el Toshiro agafaven el tren amb la Gooraa i l’Ichigo per anar al partit de futbol.
-Ja puc sortir? –va demanar l’Ukitake que s’havia amagat darrere uns cotxes a l’andana.
-Sí, surt home! –va dir la Hanako agafant-lo de la mà- On em duus avui?

-Ha estat un partit boníssim -va dir la Gooraa la restaurant mentre n'Ichigo bevia amb ànsies una botella d'aigua.
-Ets bastant bo al futbol, Toshiro -va dir la Momo rient.
-Gooraa, Gooraa!! -va dir l'Ichigo- Has vist quan he ficat el gol??
-I tant que ho he vist!! -va dir la Gooraa molt vermella- Ha estat increïble!!
-Qui és aquell home tan estrany? -va demanar en Toshiro mirant a un home que els vigilava tota l'estona. Destacava per dur la cara pintada de blanc i negre i duia un tocat molt cridaner.
-No m'agrada gens l'aspecte que té... -va dir l'Ichigo abraçant la Gooraa de manera sobreprotectora
-No ens treu els ulls de sobre -va dir la Momo espantada.
-Quin pervertit -va dir en Toshiro molt molest- Serà millor que paguem el dinar i partim a un altre lloc.

I els nois pagaren i començaren a partir cap a l'estació de tren per tornar a casa.
-Ichigo -va dir en Toshiro- Ens segueix...
-Ja, ja m'he adonat... -va dir n'Ichigo- Noies!! Per què no aneu a agafar el tren sense nosaltres? Ens hem deixat la pilota de futbol al camp! -I els dos nois partiren corrent perquè el pervertit no es fitxés en les noies.
-Qui ets, pervertit? -li demanaren a l'home confiant en què les noies ja haguessin partit.
-Em dic Mayuri Kurotsuchi -va dir l'home- Però no cal que el memoritzeu perquè d'aquí a uns segons haureu mort...

L'Ichigo i el Toshiro es van apartar del kurotsuchi, que en haver dit que moririen va fer un rapid moviment de mans amb intencio de golpejarlos, pero els nois van reaccionar a temps per esquivar el cop.
Es van posar un a cada costat del Kurotsuchi, aixi si atacava a un, l'altre el podria golpejar, pero el kurotsuchi ja s'imaginava que farien aixo, i de cop va desapareixer i tornar a apereixer darrere l'Ichigo, que es va girar en notar la seva presencia, pero en Mayuri ja li havia donat un cop, llençanlo contra una paret.
En veure-ho, el Toshiro es va llençar contra ell aprofitant que estava d'esquenes, pero tambe va rebre un fort cop.

La Gooraa i la Momo miraven l'escena desde un raco amagades, ja que supoosadament havien pujat al tren. Estaven espantades, no podien creure com aquell home havia llençat al Ichigo i al Toshiro amb tanta facilitat d'un sol cop

-Es terrible... que podem fer?- Deia la Momo observant a aquell home de cara blance i negre
-Si ells dos junts ja no han pogut amb aquell tiu... no crec que nosaltres poguem fer gran cosa- deia la Gooraa

-Que passa?
-No ho sé...
-Hey que passa?
-Que fan aquells dos?
-Que s' estàn barallant?
La gent feia un cercle al voltant de l' Ichigo i en Toshiro, preguntant-se perque els nois estaven estampats contra la paret, estava clar que això no es podia fer amb les mans nues. De sobte, un noi va apareixer i li va donar un cop de puny a la cara.
-L' ha tocat! -Van cridar les noies
-Momo! Gooraa! -Va cridar una veu que venia de lluny i s' apropava. La persona en qüestió es va possar davant de les noies i li va tapar els ulls
-Aaaaah! -va cridar la Gooraa -Que faaaas??
-No vec reeeeeess! -Es queixava la Momo
-Que fa aquest boig?
-Que pega?
-Sembla que ha tocat alguna cosa...
La gent dels voltants estava extranyada.
-Noies, no mireu, d' acord? jo us ho contaré tot -Va dir la persona que les cobria, mentre li apartava les mans dels ulls
-Hanako!! -Van cridar les noies en veurala, molt contentes
-No us apropeu, l' Ukitake està lluitant contra el tio aquell..... de la cara rara, el podeu veure?
-Si... -Van afirmar les noies
-Perfecte, despres us ho explicaré tot, ja veureu com l' Ukitake fa fora al tio aquell extrany -Va dir la Hanako amb un somriure molt tendre a la cara, que va tranquilitzar a les dos noies que eren una mica espantades

-Pero nee-chan, volem saver que passa! qui es aquell home? i per que ens seguia? - deia la Momo que tenia molta curiositat
-Despres parlarem del tema, ara no es el moment, nomes us demano que no mireu- va dir la hanako dolçament
-Vale.... -va dir la Momo donan-se per vençuda, ja que savia que amb la Hanako no podria conseguir que li digues res, per mol tossuda que es poses

La gent que estava pel voltant no entenia res, nomes veia a dos nois ferits a terre i un home que estava lluitan.... sol? o sigui que van decidir ignorar aquella escena, pensant que seria alguna obra de teatre.
Al cap d'una estona es va calmar tot, el Kurotsuchi havia fugit, i l'ukitake havia anat a veure com es trobaven l'Ichigo i el Toshiro

mes tard....

-Be... suposo que voldreu saver que ha passat-va dir la hanako suspirant
-Si!!- van explamar la Gooraa i la Momo que ja estaven amb el mateix caracter de sempre
-..... aquell home era un shinigami- va dir seriosament
-un shini... que?- va preguntar la gooraa
-Un shinigami, una anima que nomes poden veure les persones que tenen un gran poder espiritual... a veure, per que ho entengueu... es com una d'aquelles animes que nomes podem veur nosaltres, i les podem veure precisament perque tenim molt poder espiritual- va explicar la hanako
-aaaah- van fer les dos noies- pero, per que ha atacat al Toshiro i al Ichigo?
-Aixo encara no ho savem del tot, haurem de descubrir encara algunes coses, pero primer haureu d'aprendre a manejar l'espasa!- va dir la hanako de cop, rient
-Que!!?? - van exclamar la Gooraa i la Momo a la vegada

-Suposo que només lluitant podrem vèncer els paios aquests -va dir en Toshiro.
-Estàs bé? -li va demanar l'Ukitake al seu germà petit- I tu, Ichigo-kun?
-Sí -va dir l'Ichigo aixecant-se del terra.
-Què fas a Tòquio, germà? -va demanar en Toshiro
-Hem notat que les vostres energies espirituals estaven en tensió i hem vingut amb el cotxe tan ràpid com hem pogut -va dir la Hanako.
-Serà millor que tornem a casa... -va dir l'Ukitake i tots pujaren al seu cotxe de camí a casa, fins i tot n'Ichigo, que es quedà a sopar.


Després del sopar, al dojo:
-El primer de tot serà aprendre a lluitar, no? -va demanar en Toshiro agafant una espasa com qui agafa un tros de síndria.
-Ens ensenyaràs a tots? -va demanar la Hanako. A continuació es va posar vermella i va dir: Abans, contra aquell home... has lluitat molt bé.
L'Ukitake es va posar vermell i va començar a tossir. Poc a poc, els nois i noies anaven provant la seva manya amb l'espasa:
-Això s'agafa així?
-Ui, m'ha caigut al terra
-Alerta, Ichigo!!
-M'he tallat!!

-Quin desastre... -deia n'Ukitake mentre els mirava practicar- Necessitaran molt més entrenament
-Bé, a mi m'has ensenyat en molt poc temps -va dir la Hanako seient al seu costat.- Suposo que el professor m'ha agradat bastant
-Doncs això és trampa -va dir l'Ukitake rient i va apropar el seu rostre al de la noia.
-El teu germà ens està mirant... -va dir la Hanako sentint-se observada pel Toshiro que els mirava amb els ulls com a plats. L'Ukitake amb un gran somriure va saludar el seu germà que va girar la cara i va seguir practicant amb la Momo.

Dues hores més tard, la Hanako mig dormia sobre el pit de l'Ukitake que la va despertar.
-Tothom s'ha quedat adormit... -va dir a mitja veu.
-Oh! -va dir la Hanako també despertant- Duré la Momo i la Gooraa a l'habitació
-Bona nit -va dir l'Ukitake besant la Hanako que se'n duia la germana i l'amiga a dormir.

Al dia seguent:

-BON BIAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!- cridava el Kyoraku corren per la casa mentre donava cops a una olla amb un collerot
-aaah!!! que es aquest soroll??- es queixava la Gooraa que s'havia despertat de cop per el soroll, es va girar i va veure a la Momo dormint tan tranquila- Momo... Momo...- deia la Gooraa saccejant la Momo per que es despertes- vinga va, no siguis dormilega- la momo es va despertar tranquilament- com pot ser que no t'hagis despertat amb tot aquest soroll?
-El meu pare porta despertannos aixi desde sempre, cada mati, al final ens hi hem acostumat

El Kyoraku seguia fent sonar l'olla per tota la casa, fins que es van sentir uns crits del passadis
-JA PROU, PARE!! JA T'HAM SENTIT!!!!- era en Samael que ja començava a estar fart de tan soroll

-en fi... anem a esmorzar?- va dir la Momo a la Gooraa, les 2 noies van anar al pis de baix, fins la cuina, alla ja hi eren la Hanako i l'Ukitake esmorzant

-Bon dia!- van dir la Hanako i l'ukitake
-Bon dia- van dir les 2 noies, amb els ulls mig tancats encara- tenim algun pla per avui?
-Avui es dissabte, o sigui que havia pensat que podriem seguir amb l'entrenament...- va dir l'ukitake
-un altre cop??- es va queixar la gooraa
-vinga, va, ja veureu que avui sera mes divertit- va dir l'ukitake amb un somriure

-Això no és gens divertit... -va dir la Gooraa- Després d'una estona.
-Per què tu encara no li has agafat el truc -va dir l'Ichigo ajudant la Gooraa
-Què feu? -va demanar en Samael entrant al dojo
-No res... -va dir la Momo- Entrenar per defensar-nos d'un home amb la cara pintada de colors estranys...
-Ah... -va dir en Samael passant del tema.
-Vols entrenar tu també? -va demanar l'Ukitake
-No, per ara, no em persegueix gent rara... -va dir en Samael irònic- Per cert, no hem de dinar avui?
-No et saps fer el dinar tot sol? -va demanar la Hanako amb mala llet. En Samael va posar cara de mort de fam i va partir.
-Ukitake -va dir la Gooraa- Podem seguir entrenant demà?
-Sí, cap problema -va dir l'Ukitake- Avui horabaixa no feia comptes entrenar...
-Doncs l'Ichigo i jo anem a dinar! -va dir molt contenta tirant la katana al terra- Adéu!!
-Momo, vols anar a dinar? -va demanar en Toshiro aparentant passotisme. La Momo va dir que sí i proposà d'anar a una pizzeria propera.
-Vaaaaaaaaaaja -va dir n'Ukitake rient- Ens han deixat tot sols... Creus que la teva germana i el meu germà estan sortint?
-No en tinc ni idea... -va dir la Hanako- Que la Gooraa i l'Ichigo s'agraden és evident, però no sé si surten plegats...
-Li has dit a la teva germana que tu i jo sortim junts? -va demanar l'Ukitake
-No, no ho he fet... -va dir la Hanako amb cara de culpabilitat- Un moment! Tu tampoc li has dit al teu germà!!!

-On anem? -va demanar l'Ichigo caminant de la mà de la Gooraa
-Estic molt cansada -va dir la Gooraa- Així que pensava anar a casa i demanar alguna cosa per dinar. És un pla simple, però... si estic amb tu ja em va bé -va dir la noia vermella i somrient
-Et podré fer un massatge? -va demanar l'Ichigo a l'orella de la Gooraa mentre l'abraçava.


-Em convides tu a dinar? -va demanar la Momo molt contenta al Toshiro
-Jo? -va demanar en Hitsugaya- No tinc diners!!
-Doncs jo tampoc -va dir la Momo amb cara de circumstàncies
-No passa res -va dir en Hitsugaya assenyalant la motxilla- He fet quatre coses per dinar. Et va bé si anem a un parc?
-Em sembla bona idea!! -va dir la Momo vermella agafant pel braç el Hitsugaya.

-Ja he tornat -va dir l'Ichigo obrint la porta de casa de la Gooraa. La noia estava tan cansada que l'Ichigo li havia demanat que descansés mentre ell anava a comprar alguna cosa per dinar.
-Gooraa?? -va dir l'Ichigo. La noia estava completament adormida al sofà. L'Ichigo va deixar a la cuina el dinar xinès que havia comprat i li va posar a la Gooraa la seva jaqueta per damunt perquè no agafés fred. El noi es va asseure al terra, al costat del cap de la noia que dormia plàcidament. El noi va posar el seu cap molt a prop del de la noia.
-Serà covard per part meva si la beso ara que dorm? -va pensar l'Ichigo. Tot seguit es va inclinar sobre la noia i la va besar.


-Em dus a dinar aquí? -va demanar la Momo quan en Toshiro la va dur a un parc on hi havia tres vagabunds que torraven sabates a un bidó de benzina.
-No t'agrada? -va demanar en Toshiro estranyat.- Són vagabunds molt simpàtics! Bé... -va dir en Toshiro- Vols que anem a altra banda?
-Me'n vaig a casa -va dir la Momo enfadada
-Eh! Espera! -va dir en Toshiro sortint darrera d'ell.
-Vaaaaaaaaaaaaja -va dir un noi amb els cabells rosa xicle- No et curres gaire les cites, oi Toshiro?
-Qui ets? -va demanar la Momo
-Em dic Szayel Aporro Granz i... -va dir- Tu et vindràs amb mi -va dir mentre agafava la Momo per un braç.
-Deixa-la estar!! -va dir en Toshiro traient la katana i tallant el braç del Szayel Aporro.- CORRE MOMO!! -va dir mentre agafava la Momo de la mà i començaven a córrer.

De sobte, va venir un arrancar, no era un arrancar qualsevol, era un espada, i tampoc era un espada qualsevol era en coyote stark l'espada nº 1 y els ba fer un cero metralleta y s'els va carregar a tots :Ishida:

-Peró abans que el espada coyote stark els i fes un cero metralleta i sels carreges a tots, va apareixia el Tinent Xus de la Onzena divisió i el va aturara- Bakudo 61: Rikujou koro!!! va cridar xus-

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARGGGG!! -va cridar la Momo davant d'aquesta gent tan estranya i va començar a córrer en direcció contrària. En Toshiro se'n va anar darrere d'ella.
-Momo, espera!! -cridava, però la noia anava molt de presa i el noi de cabells blancs la va perdre de vista.
-MOMOOO! -va cridar en Hitsugaya però no va trobar la noia.

El Toshiro va tornar a casa seva corrents, pensant que allà trobaria la Momo.
-MOMO! -va entrar cridant.
-La meva filla ha sortit amb aquell delinqüent juvenil de cabells blancs -va dir en Kyoraku en calçotets roses al sofà mirant la televisió.
-Vostè no fa feina? -va demanar en Toshiro ignorant-lo.
-El negoci de bragues i sostenidors està experimentant una petita caiguda- Es va excusar en Kyoraku mentre feia zapping i deixava una telenovel·la mexicana
-Kyoraku -va dir n'Ukitake entrant al saló- Posa't alguna cosa de roba...
-Roba? -va dir en Kyoraku- Duc el model "Calçotet eròtic 122!" Això no és una simple calçotet... és la moda!!
-I els forats per què són? -va demanar en Toshiro
-Eh? -va dir en Kyoraku mirant-se el cul on tenia tres forats pels quals se li veia el cul pelut- Per la ventilació...
-Toshiro... no eres amb la meva germana? -va dir la Hanako entrant al saló amb una cervesa i un sac de patatilles pel seu pare
-Oh! Ondulades!! -va dir en Kyoraku gratant-se les seves parts nobles i fent un rot mentre agafava les patates...
-Germà... -va dir en Toshiro indicant a n'Ukitake que baixés i li va dir a l'orella- He perdut la Momo...

L'Ukitake es va quedar blanc però va reaccionar de seguida.
-Vaig amb el meu germà a comprar alguna cosa per sopar! -va dir dissimulant mentre agafava les claus
-Són les 4 de la tarda! -va dir la Hanako desil·lusionada
-Ara torno -va dir n'Ukitake apropant-se a la Hanako, però en aquell moment en Kyoraku es va girar amb cara de males puces.
-Fins després! -va dir en Toshiro i els dos germans sortiren a buscar la Momo.


Mentre:
-Crec que la Gooraa viu al tercer -va dir la Momo agafant l'ascensor- Ah sí! Aquest és el seu apartament -va dir mentre tocava a la porta.
-No volem publicitat -va dir la veu de l'Ichigo
-Sóc la Momo -va dir la noia- Puc passar?
L'Ichigo sense camiseta va obrir la porta amb cara de mals amics.
-Interrompo? -va demanar la Momo veient la cara de l'Ichigo
-No, passa dona, passa... -va dir l'Ichigo sospirant.