Els Shinigamis Humans

-Com?? -Exclamava la Gooraa sorpresa per lo que li havia contat la Momo
-Doncs si! en Toshiro és imbècil! no sap ni com tractar a les noies! quina sort que tens que l' Ichigo no sigui així, Gooraa -Deia la Momo molt desesperada i a punt de plorar
-Momo, tranquilitzat una mica... -Deia la Gooraa
-No tens raó, en Toshiro és molt bona persona! -Cridava l' Ichigo. -Passa que ell... es inexpert, i a sobre, no té gaire traça amb les noies...
-A veure, centremnos... un noi de cabell rosa xiclet semblava el líder d' aquell grup? -Deia la Gooraa una mica extranyada
-Si... aquell mateix, com us he dit fa un moment, emitia una força extranya... t' enrrecordes del tio aquell pintat de blanc? doncs la mateixa. -Va dir la Momo
-Quina putada! -Cridava l' Ichigo. -N' hi han dos complices que ens busquen??
-Això sembla -Deia la Gooraa

Mentrestant, els germans...
-Toshiro, tu ves a casa seva, la cremada, jo buscaré pel parc -Deia l' Ukitake
-Dintre d' un quart d' hora aqui mateix! entessos! -Deia en Toshiro desapareixent del carrer
Va passar un quart d' hora, però cap dels dos germans trobava a ningú, i es va fer l' hora de tornar a reunir-se
-L' has trobada? -Preguntava en Toshiro
-Si l' hagues trobat, la portaria amb mi... -Deia l' Ukitake desilusionat. -Ho sento..
-No passa res, pensem una mica.. on pot estar la Momo?
-Ja ho tinc! -Va cridar l' Ukitake. -I si és a casa de la Gooraa?

-I on és la casa de la Gooraa? -va demanar en Toshiro
-No en tinc ni idea... -va dir l'Ukitake -I si proves de telefonar l'Ichigo?
-Bona idea!! -Va dir en Hitsugaya agafant el telèfon impacient- Ichigo? Escolta està la... Està amb vosaltres? L'acompanyareu fins a casa? Gràcies Ichigo!
-I? -va demanar l'Ukitake
-Està amb la Gooraa perquè s'ha enfadat amb mi... -va dir el Toshiro trist
-Uhmm... Suposo que t'agrada la Momo, no? -va demanar en Jushiro un poc incòmode ja que no acostumava a tenir aquesta sèrie de converses amb el seu germà petit.
-Sí... -va dir en Hitsugaya nerviós- Però no sé què fer...
-Vinga -va dir l'Ukitake- En parlarem de camí a casa... he deixat a la Hanako amb en Kyoraku i passo pena que la interrogui...
-Sobre la vostra relació? -va demanar en Toshiro
-Sí sobre la... te n'has adonat? -va demanar l'Ukitake pasmat.
-Hauria de ser cec per no haver-me'n adonat... -va dir en Toshiro passant del tema i deixant n'Ukitake d'una peça.

Mentre, a casa:
-Hanakooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!! -cridava en Kyoraku- La telenovel·la mexicana ha acabat! M'avorreixo!
-Fes un crucigrama -deia la Hanako que mirava per la finestra
-Són avorrits... -deia en Kyoraku mentre s'aixecava i es posava la bata rosa per anar per dins la casa i es va apropar a la seva filla.
-Què? -va demanar la Hanako de mal humor mentre en Kyoraku l'abraçava- Deixa'm estar!
-La meva filletaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! -cridava en Kyoraku abraçant la Hanako que es resistia.
-Pare, deixa'm estar! -va dir la Hanako
-A veure quan em presentes el teu nòvio -va dir en Kyoraku deixant anar la Hanako que va posar cara de circumstàncies- Si és que no el conec ja...

Al pis de la Gooraa:
-Vinga, anem cap a casa teva! -va dir la Gooraa mentre mirava a l'Ichigo amb desig.
-A la meva? -va dir n'Ichigo emocionat
-No, a la de la Momo -va dir la Gooraa agafant la seva amiga per les espatlles i anant cap al carrer.
-Momo!! -va dir la veu d'en Toshiro quatre carrers més amunt i va córrer a abraçar-la- Perdona'm, Momo!
-No... no passa res -va dir la Momo vermella i tornant l'abraçada al Toshiro
-Nosaltres ens anem! -va dir l'Ichigo tornant a casa de la Gooraa.
-Tornem junts a casa? -va demanar en Toshiro a la Momo que estava vermella recolçada al seu pit. La noia va fer que sí amb el cap mentre s'agafaven de la mà.

-Em sap greu –repetia constantment en Toshiro a la Momo mentre tornaven junts a casa.
-Que ja t’he dit que no passa res –va dir la Momo cansada de que tota l’estona li demanés perdó.
-És que... darrerament noto molta energia espiritual dispersa per tot arreu i no voldria que et passés res –va dir el Toshiro sincer- Perquè a mi m’agrades molt, Momo –va dir el noi posant-se molt vermell.
La Momo va somriure i va abraçar el Toshiro que estava colorat i no podia fer res més que sentir els batecs accelerats del seu cor de gel.

Mentre...
-I per què t’he d’acompanyar jo a comprar coses al centre? –va demanar en Samael caminant mentre es queixava
-O m’acompanyaves tu o el pare m’hi duia amb la furgoneta de les bragues i els sostenidors –va dir la Hanako arrossegant el seu germà gran cap al centre comercial a comprar, d’entre altres coses, sake del car pel seu pare.
-Allà estan –va dir en Mayuri observant des de lluny- Ara que el nostre Hollow definitiu està preparat... acabaré amb ells en un sol moment! Ves-hi! –va dir al hollow.

Els dos germans entraren al centre comercial a comprar les extravagàncies del seu pare.
-D’aquí a poc serà l’aniversari de la Nanao, no? –va demanar la Hanako- Suposo que ella i el pare tindran el seu habitual “retrobament eròtic” i en Joan vindrà uns quants dies a casa, així que hauríem de comprar més coses per menjar...
-Mira, aquest llibre d’experiments està equivocat! –va dir en Samael mentre mirava un llibre per a infants d’unicorns que t’ensenyaven a sumar i a realitzar experiments altament perillosos amb Urani.
-M’estàs escoltant? –va demanar la Hanako ofesa.
-Me’l compres? –va demanar en Samael somrient a la seva germana petita mentre pensava on podria anar a comprar Urani enriquit. Quan anaven a pagar el llibre d’unicorns i experiments altament perillosos, una paret del centre comercial va volar pels aires i moltes persones varen sortir volant inconscients. Un hollow tan gran com l’Ayon i que tenia la màscara plena de sang i els ulls vermells, entrava fent un forat més gran a la paret al centre comercial.
-Què és aquest monstre? –va demanar en Samael espantat
-El pots veure? –va demanar la Hanako mentre el monstre agafava una dona inconscient i se la menjava posant sang per tot i deixant caure un braç a sobre el cap d’un dependent que es va desmaiar.
-Serà millor que comencem a córrer –va dir el germà gran mentre empenyia la seva germana en direcció contrària al monstre, que va cridar com un boig i començà a perseguir-los causant més pànic i por entre la gent.

-Hauríem d’anar en direcció contrària! –va dir la Hanako quan es varen ficar entre un grup de col•legiales- Si seguim corrent cap aquí sacrificarem més gent!
-Tu calla i corre!! –deia en Samael estressat estirant del braç la seva germana perquè corrés amb més pressa.
-Cap allà! –va dir en Samael tirant una vella al terra.
-JOVE MALEDUCAT! –va cridar la vella i li va tirar al cap el seu bastó que va impactar amb molta força. El jove va caure al terra, despistat per l’impacte.
Mentre, el hollow s’apropava de cada vegada més i va devorar la vella.
-Onii-san –va dir la Hanako mentre en Samael s’agafava el cap amb les mans. El Hollow va agafar la dona vella i se la va menjar deixant sang per tot.

-Eh tu! Monstre lleig -va cridar una veu familiar quan el hollow estava a punt de menjar-se els dos germans- Deixa estar els meus fills. Una dona de cabells taronges va sortir del no-res i, amb un cop de puny a la màscara, va derrotar l'enorme monstre que es va esfumar.
-Ma... mare?? -va demanar la Hanako. La Rangiku Matsumoto va somriure als seus fillets.
-Pobrissons -va dir mentre els abraçava- Heu passat molta por? Vinga, anirem a casa meva i

A casa de la mare...
-Teniu un te -va dir la Rangiku amb un davantal rosa molt escotat. Havia embolicat els seus fills entre mantes molt pesades i es va seure entre els dos.- Samael, quan has crescut! Estàs fet un home! Hanako, estudies molt?
I la Rangiku va començar a fer un discurs mentre abraçava els seus fills que recordaven perquè mai anaven a veure-la. Si el Kyoraku era sobreprotector, al costat de la Rangiku era el pare més permissiu del món.
-I menjau bé? -va demanar la Rangiku- Teniu un aspecte deplorable...
-Ens acaba d'atacar un monstre gegant -va dir la Hanako deixant la seva tassa de te.
-Samaeeeeeeeeeeeeeeeel -va dir la Rangiku posant el cap del germà gran entre els seus pits enormes- Estàs tan calladeeeeeeet! Deixa que la mare t'acaroni entre els seus braços!
-Deixa'm estar! -va dir en Samael vermell.

Quan el Gin, el nou nòvio (oficial, no ligue d'un vespre) de la mare va arribar, en Samael i la Hanako van tornar a casa i, de camí, es varen trobar a la Momo i el Toshiro que es besaven a un carrer fosc.
-No és el que sembla!! -va dir en Hitsugaya tot vermell.
-Mira que m'ha regalat en Toshiro -va dir la Momo molt alegre a la Hanako. Era un penjoll molt guapo en forma de sol amb un gran brillant al mig.


Mentre a la seu dels dolents dolentíssims:
-Ja has deixat caure el penjoll entre els nostres objectius? -va demanar el noi del cabells roses.
-Sí... -va dir en Mayuri- Segur que funcionarà?
-I tant que funcionarà! -va dir el Szayel Aporro- Aquest penjol és ple de cucs blancs malèfics! De vespre, el penjoll s'obrirà i sortiran els cucs que mataran a tots els integrants de la família amb poder espiritual!!!!!!!

i va tornar stark amb reforç



vinga nois que today ens farem un festi :muaha:

-AAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRGG!! -deia la Hanako mentre estudiava a la seva habitació- Tanmateix suspendré -va dir-se a ella mateixa mentre s'estirava i deixava els apunts a un racó.- AH! És tardíssim... Bé, em pegaré una dutxa abans d'anar a dormir -va dir mentre agafava el pijama i anava en silenci pel passadís fosc fins el bany. La noia es va preparar un bany amb abundant espuma i es va ficar dins l'aigua calenta. Estava mig adormida quan, de sobte, algú va obrir la porta.

-Oh... -va dir l'Ukitake colorat- Em pensava que s'havia quedat la llum oberta. Com que és tan tard no em pensava que t'estassis banyant...
-No passa res -va dir la Hanako somrient mentre, dissimuladament acumulava l'espuma al seu voltant. L'Ukitake va fer un gest de marxar, però s'ho va repensar i va tancar la porta, quedant-se amb la noia.
-Et fa res si em quedo...? -va dir l'Ukitake llevant-se la camiseta del pijama i deixant al descobert el seu pit ben format.
-Ehhh... -va dir la Hanako vermella mirant-se el seu nòvio que s'anava llevant més roba i més roba... i entrava a la banyera amb dificultats.
-Crec que els dos no hi cabem -va dir la Hanako mirant cap a la porta, amb la cara molt vermella.
-Ah, -va dir l'Ukitake agafant la Hanako en braços traient-la de la banyera- Crec que el meu llit és prou ample per els dos -li va dir fluixet mentre que, duent la seva nòvia en braços, avançava pel passadís cap a l'habitació del fons, la més gran i espaiosa de tota la casa.
-És prou gran? -va demanar l'Ukitake amb desig mentre els dos, ben xops per l'aigua de la banyera, es ficaven al llit i es tapaven amb els llençols.
-Suposo que sí... -va dir la Hanako abraçant el cos nu de l'Ukitake i besant-lo apassionadament. Si un hollow hagués entrat a la casa durant la resta d'aquella nit, cap dels dos s'hauria enterat i no precisament perquè tinguessin un son profund o perquè dormissin...

-Ichigooooooo!! -Cridava la Gooraa desde la cuina. -Passa'm la saaaaaaaaaaaaaaal!!!
-Vaig, vaig, vaig, vaig, VAIG! -Deia l' Ichigo corrent amunt i avall per la casa, portant caixes d' un costat a altre
-Que fas? -Va preguntar la Gooraa curiosa
-Esque.. la meva habitació es petita, massa, i no hi cabriem els dos
-A la teva habitació? hi ha espai de sobres com per ficar un llençol al terre i ja està, eh! -Va dir la noia que preparava el sopar
-Però jo no vull dormir solet, al meu llit... ni tampoc abaix
La noia de cabells blancs que feia el sopar es va quedar sense paraules, que volia el noi? Ho va ignorar, i va seguir fent el sopar amb la sal ja al costat. Una vegada fet el sopar, la noia va cridar a l' Ichigo perque anés a sopar i sortis ja de la seva habitació, que s' habia tancat
-Segur que estarà a l' ordinador, o amb les màquines, no pot ajudar, ell!? -Va dir la Gooraa molesta, pujant les escales, i va tocar a la porta
-No passis! -Va dir l' Ichigo. -Ja sé que es per sopar, ara sortiré, tu ves anant... -Va dir el noi.
Van passar aproximadament 5 minuts, i el noi va baixar a sopar
-Què feies? -Va preguntar la Gooraa
-Res.
-Alguna cosa hauries de fer, no?
-Ja la veuràs... -Va dir l' Ichigo menjant com un desesperat el menjar que havia fet la seva nòvia. -Que bo! que bo! deliciós!!! com t' ho fas?? el meu menjar es el pitjor que et pots trobar! de veritat!
-Gràcies
La parella va acabar de sopar i l' Ichigo va convidar a la noia a passar a la seva habitació. En obrir la porta, la Gooraa es va trobar amb un llençol bastant gran a terra, envoltat per pètals de cirerer i dos veles als extrems de dalt de l llençol, a la noia se li va caure la baba en veure tot allò
-Su...go...
-M' alegro que t' agradi!! no sé que hauria fet si m' haguessis dit que no... -Va dir l' Ichigo possant-se vermell, abraçant la noia i tirantla contra el llit
-T' estimo! -Va dir la Gooraa bessant-lo i començant a treure-li la roba
A la casa hi havia un silenci que feia que els dos tinguessin encara més intimitat

-I els meus germans em varen veure mentre ens besàvem... -va dir la Momo al matí a l'Institut vermella mentre li explicava la Gooraa els fets del vespre anterior.
-Doncs jo avui no he dormit tota sola... -va dir la Gooraa, contenta però sense donar detalls.
-Ah? Ja?? -va demanar la Momo vermella mentre s'ho imaginava- Vaja... i què tal?
-EH! -va dir la Gooraa vermella- Doncs... doncs... -Es va posar molt vermella i no va acabar la frase, però per sort, va arribar la professora i va posar un Listening and repeat, així que varen haver de deixar la conversa per més tard.
-Momo, i aquest penjol? -li va demanar la Rukia
-Oi que és guapo? -va demanar la Momo vermella- Me l'ha regalat en Toshiro!!!

-L'efecte del penjol ja va sorgint efecte -va dir en Szayel Aporro a en Mayuri- En un sol vespre ja quasi no tenen poder espiritual i no se n'han adonat de res....
-Perfecte! -va dir en Mayuri qual senyor Burns- Ara ha arribat l'hora de matar-los de debò!!! MUAHAHAHA!!

Mentre, a la casa Ukitake alguns encara esmorzaven:
-Me'n vaig a la feina -va dir en Samael agafant la seva carmanyola d'unicorns.
-Adéu! -va dir la Hanako acompanyant-lo a la porta. Quan va tornar a la cuina, va sentir el seu pare conversant amb n'Ukitake
-Tots els nostres poders espirituals han caigut en picat durant tota la nit... -va dir en Kyoraku fluixet- Si no sabem què està causant això, prest ni tu ni jo ens podrem transformar en Shinigamis. I els meus fills no ho aconseguiran fer mai!!
-Potser els hauries d'entrenar tu... -va dir l'Ukitake- Jo no puc supervisar l'entrament de tothom.
-Shinigami?? -va dir la Hanako per a ella mateixa- Què és un shinigami? -es va demanar.
-Fas olor a la colònia de la meva filla!! -va dir en Kyoraku ensumant els cabells de l'Ukitake.
-Que no! -va dir n'Ukitake cansant del comportament del seu amic i pensant en com reaccionaria si sabés que havia passat la nit al llit amb la seva filla major. -Me'n vaig a fer feina -va dir n'Ukitake.
-Jo investigaré tot això -va dir en Kyoraku transformant-se en Shinigami mentre la Hanako l'observava d'amagat.

Les classes van acabar i les 2 noies sortien contentes de classe
-Avui he quedat amb en Toshiro! -Deia la Momo contenta
-Jo no li he dit a l' Ichigo res... però suposso que aniré cap allà
-Que bé!! espero que en To..shiro.... -La Momo es va quedar sense paraules en veure el seu pare corrent i saltat pels teulats amb un vestit negre
-Momo, no es el teu pare? -Va preguntar la Gooraa
-Què? Tu també l' has vist? -Va dir la Momo perque es pensava que havia sigut una alucinació
Per el seu mateix carrer, va veure a la seva germana córrer seguint al seu pare desde abaix
-Germana! -Va cridar la momo en veure-la
-Hanako! -Va cridar la Gooraa
-Noies! l' heu vist? -Va preguntar ofegada de córrer tant depressa
-Si... -Van dir les dos noies sabent a que es referia
-L' estic seguint, tot es molt extrany, el pare i en Jushiro han tingut una extranya conversació, sabeu que es un shinigami?
-Ni idea... -Van contestar les dos noies
-Veniu? -Va preguntar la Hanako
-Si! -Van respondre sense tenir cap dubte

Les tres noies anaven corrent per una gran avinguda perseguint el seu pare que anava molt content saltant de cotxe en cotxe i, de tant en tant, aixecant amb un poc de vent les faldilles de les noies.
-És un pervertit -va dir la Momo enfadada amb el seu progenitor.
-A vegades em costa veure'l -va dir la Gooraa
-A mi també em passa -va dir la Hanako- Varen dir que alguna cosa ens llevava l'energia espiritual i que per això no ens podem convertir en shinigamis
-En què? -va demanar la Momo
-Suposo que el pare deu ser un shinigami d'aquests -va dir la Hanako- I possiblement el Jushiro també ho és... i la seva feina deu ser matar els monstres aquells...
-I això què té a veure amb nosaltres? -deia la Gooraa cansada de córrer.
-Segurament nosaltres també hauríem de ser capaços de transformar-nos però a causa d'un motiu estrany i desconegut no ho podem fer -deia la Hanako també molt cansada. El Kyoraku es va aturar i les noies varen arribar fins on ell era.
-PARE! -va cridar la Hanako.
-Vaaaaaaaja... he notat que em seguien però no sabia que éreu vosaltres! -va dir en Kyoraku- Sembla que n'Ukitake tenia raó i teniu més poder del que pensava...
-Pare -va dir la Hanako amb to recriminatori- He sentit la teva conversa amb el Jushi... amb l'Ukitake -va dir posant-se vermella.
-No creus que ens has d'explicar alguna cosa? -va dir la Momo
-Està bé -va dir en Kyoraku- Ja que estau fent campana de totes maneres, serà millor que anem a casa i us ho expliqui tot...

-El queeeeee? -Preguntava la Gooraa amb cara de "que m' estàs dient"
-Rematsu? -Preguntava la Momo
-No, ha dit rebaixo! -Va dir la Hanako
-Reiatsu. -Va dir l' Ukitake entrant a la sala on era en Kyoraku explicant tota l' història
-Jush... Ukitake! -Va dir la Hanako
-I si, som shinigamis, i la nostra feina és "matar" als monstres que veieu, que es diuen hollow
-No he acabat d' entendre perque ens volen a nosaltres... -Deia la Momo
-Perque teniu massa energia espiritual! Però... hi ha un cas que no entenc. -Va dir en Kyoraku extranyat
-Si, jo també... -Deia l' Ukitake
-Quin? -Va preguntar la Gooraa
-Que les meves filles tinguin aquest poder, o el meu fill, ho entenc, vosaltres sou fills de dos shinigamis, però... i la Gooraa què? -Va preguntar en Kyoraku
-Gooraa, qui son els teus pares? -Va preguntar l' Ukitake
-No en tinc! -Va dir la Gooraa
-Sigui lo que sigui, també hi ha una cosa que us hem de comunicar... -Va dir l' Ukitake seriós
Les noies es van possar nervioses fins que l' Ukitake ho va dir:
-Tant l' Ichigo com en Toshiro també tenen aquest extrany poder -Va confirmar l' Ukitake
-Perque els hi dius això? -Va preguntar aquest cop en Kyoraku extranyat
-Home, son amics seus, en Toshiro és el meu germà i l' Ichigo el cuida... crec que elles també ho tenen que saber
-Si... -Van dir les tres noies rumiant tot lo que els hi acaben d' explicar

-I per què duus aquest kimono negre? -va demanar la Hanako al seu pare
-És l'uniforme d'un Shinigami! -va dir en Kyoraku
-I per això l'has de dur tan obert?? -va demanar la Hanako mirant com el seu pare mostrava orgullós el seu pit pelut.
-I per què nosaltres no anem amb kimono? -va demanar la Momo
-Perquè encara no sou shinigamis de debò! -va dir l'Ukitake- A més, hi ha alguna cosa que està intentant robar-nos el nostre poder... i no sabem què és encara! Si no sabem què és... mai aconseguirem que us convertiu en Shinigamis!
-Doncs hem d'endevinar que ens està robant el poder! -va dir la Gooraa emocionada i amb ganes de convertir-se en shinigami
-Jo puc ajudar -va dir en Samael entrant a la cuina amb una bata d'unicorns.-Si aconsegueixo un poc de reiatsu puc fer una màquina que indiqui els inhibidors i xucladors d'energia espiritual.
-Onii-san! -va dir la Momo- Tu saps de què va tot això?
-I tant! -va dir en Samael ofès menjant un iogurt- El més interessant de ser shinigami és l'experimentació!!! Vaig a posar-me mans a l'obra, però tardaré uns quants dies! Serà massa tard?
-No ens queda més remei que intentar-ho... -va dir n'Ukitake sospirant.
-I mentre què fem? -va demanar la Gooraa.
-Doncs seguirem amb l'entrenament i amb la nostra vida... -va dir n'Ukitake
-Això serà si sobreviviu -va dir en Szayel Aporro des de la finestra- Tenc dos shinigamis madurs i una colla de nens amb un poder de cada dia menor. Crec que m'ho puc passar molt bé i seré jo qui experimenti amb vosaltres... Beute'ls, FORNICARÁS!!
-Fugiu!! -va cridar en Kyoraku traient les Zanpakutos dobles mentre els altres sortien de la casa i corrien a amagar-se.
-No podreu figur de nosaltres... -va dir en Mayuri llençant-se contra n'Ukitake que protegia la resta del grup.
-Sogyo no Kotowari -va dir mentre a dins de la casa se sentia la ferotge batalla que tenien en Kyoraku amb en Szayel Aporro.

-Et mataré en un tres i no res -va dir en Kyoraku a en Szayel Aporro.
-Jujujujujujujuju -va riure tenebrosament en Szayel Aporro- Això serà si sobrevius al meu nou aparell

Szayel Aporro va treure un encenedor rosa i el va encendre. L'encenedor, amb un poder desconegut i misteriós, va robar tots els poders de Shinigami d'en Shunsui Kyoraku, que va caure desmaiat al terra, vençut.

L'encenedor eròtic d'en Szayel Aporro:

Spoiler:

-KYORAKU!! -va cridar n'Ukitake que lluitava a fora de la casa.
-Què ha passat? -va demanar la Momo, preocupada pel seu pare.
-No noto gens de poder espiritual en ell!! -va dir n'Ukitake
-És mort? -va demanar la Hanako
-No ho sé... -va dir n'Ukitake mentre en Mayuri l'atacava amb totes les seves forces...

-Tu també moriràs, home de cabells blancs!! -va dir en Mayuri
-Merda! -va dir n'Ukitake creant una barrera i girant-se per parlar- Escolteu-me! No tinc gaire temps perquè la barrera es romprà en qualsevol moment!! Així que el que heu de fer ara és córrer fins a una tenda cèntrica que es diu "Botiga Urahara" Allà us protegiran mentre jo allibero el bankai i salvo el vostre pare.
-Però... -va dir la Hanako preocupada
-Aneu! -va exigir n'Ukitake- I també dugueu la Gooraa i l'Ichigo!


Així, els nois varen córrer fins la estranya tenda mentre telefonaven la Gooraa i quedaven amb ella a la tenda.
-Benvinguts a la botiga Urahara -va dir l'home de l'estrany barret- Vaaaaaaaaaaja.... les filles del capità Kyoraku!! Tan greu és l'emergència?? Bé, passeu endins i us donaré alguna cosa per menjar!

-Que passa? -Va entrar l' Ichigo a la botiga de l' Urahara desesperat agafant per la mà a la seva nòvia
-Ichigo! Gooraa! -Va cridar la Hanako en veure'ls
-Vaja vaaaaaaja, vosaltres sou l' Ichigo i la Gooraa que parlavem abans? passeu, passeu, que voleu un te?
-No, volem explicacions -Va dir la Gooraa rebutjant el te que li va oferir el noi del barret
-Quins fums, vale, vale, t' ho explicaré tot, però... vols un te?
-Que siguin dos -Va dir l' Ichigo desesperat seient amb tothom. La Hanako els hi va començar a explicar tot lo que estava passant i passava, mentre l' Urahara acabava de treure els dos tes i continuava l' explicació de la Hanako. Al final, quan va acabar, va cridar uns noms completament nous per tots
-Yoruichi, Ururu, Jinta, Tessai! veniu! -Va dir. Per la porta, van aparèixer un nen i una nena, seguidament un tio de 2 metres i una noia morena amb un pentinat d' una cua de cavall
-Que ens cridaves? -Deia en Tessai
-Si, Tessai, Ururu, Jinta, vull que vigileu a aquests invitats que tenim aquí, no vull que possin un peu a fora d' aquesta botiga. Yoruichi, vull que tu m' ajudis a fer.... un petit encarrec
-Ja veig per on va la cosa... -Va dir ella amb la mirada clavada en l' Urahara
-Doncs... això és tot! ara venim!!!! -Van dir l' Urahara desapareixent amb la Yoruichi
-Perque han marxat? -Va preguntar la Hanako al noi de dos metres
-Es evident, no? -Va dir en Jinta que li estirava del serrell d' escarbat a l' Ururu. -Volen ajudar al teu nòvio i al teu pare! buuuuuurrra!!!!
-What.....??? -Es va quedar la Hanako, apunt d' aixecar-se per hostiar al nen
-Prou! prou!!! -Va cridar l' Ichigo possant-se les mans al cap en senyal com si li fes mal. -Com saps tu lo de la Hanako i l' Ukitake!?
-Perque nosaltres ho sabem tot -Va sentenciar en Jinta

-És més, Ichigo! Com saps tu que jo i n'Ukitake estam sortint? -va demanar la Hanako nerviosa.
-Perquè dissimulau molt malament -va contestar n'Ichigo fent el senyal de la victòria.
-Però encara hi ha una cosa que no ens heu explicat -va dir la Momo- Si no he entès malament, els Shinigamis són ànimes. Aleshores, el nostre pare és una ànima?
-El cas del Shunsui és especial... -va exposar en Tessai- però ja us ho explicarà ell, que per això és el vostre pare. Només us podem dir que vosaltres sou Shinigamis de naixement... i per aquest mateix motiu, en Mayuri i el seu ajudant volen robar-vos el poder!
-L'únic que podem fer ara és esperar fins que en Kisuke torni -va dir la Ururu.

Va arribar la nit i després d'un sopar fastigós ofert per en Tessai a base de cogombres i confitura de pastanaga, tothom es va anar a dormir amb la panxa buida. La Hanako, després d'escurar els plats, va fer veure que anava a dormir, quan en realitat es va asseure a la porta de la botiga a esperar. Però aquell vespre l'Urahara i la Yoruichi no varen tornar. Tampoc tornaren al matí següent ni aquell vespre.
-No és normal que tardin tant... -va dir en Jinta fluixet.


I així va passar una setmana...
-No noto la presència espiritual de cap d'ells -va xiuxiuejar un vespre en Tessai a en Jinta pensant que no els sentia ningú- O bé són morts o han deixat aquest món...

Després de sentir això, la Hanako se'n va anar a casa de l'Ukitake per veure si trobava alguna pista d'on podrien estar, però allà no quedava res. La noia va entrar a la casa i es va quedar adormida al llit de l'home dels cabells blancs. Era migdia quan es va despertar i va decidir dutxar-se i tornar a la botiga per no preocupar ningú.
-Hanako! -va dir la Momo molt contenta en veure la seva germana- On eres?? Estava preocupada!
-Em sap greu! -va dir la Hanako- Necessitava fer una volta.
-Hanako, tenim notícies!! -va dir la Gooraa, eufòricament La Hanako va córrer fins a l'interior de la tenda on va trobar en Tessai.
-Tots estan vius i són a la Societat d'Ànimes -va explicar l'home de les ulleres- Però les ferides d'en Shunsui eren tan profundes que necessitaven medecina especial, per això el varen traslladar al quarter de la Quarta Divisió.
-Quan podem anar a la Societat d'Ànimes?-va preguntar la Hanako ansiosa.
-Avui vespre estarà estabilitzada la porta -va dir en Tessai- I demà al matí ja podreu veure el vostre pare!

-Vinga! –deia la Momo ficant presa a en Tessai- Encara no està la porta? Vull arribar ja!
-Queden quinze minuts –va dir en Tessai comprovant el seu mesurador de la pressió espiritual de la porta- Un poc de paciència, senyoreta Momo.
-Aaaaaaaaaaarg! –va dir la Hanako- Fa deu minuts ja li faltava un quart d’hora.
-Vinga, vinga –va dir en Jinta- Un poc de paciència o poseu-vos a fer feina, burros de franc!
-Què ens ha dit el mocós aquest? –va demanar la Gooraa enfadada.
-Deixa’l estar –va dir l’Ichigo abraçant la seva nòvia i fent-li un petó a la galta.
-Vinga! –va dir en Tessai- Prepareu-vos per córrer.
-Per córrer? –va demanar la Momo.
-Escolteu-me bé –va dir en Tessai- Ara entrareu al Dangai i heu de córrer tan ràpid com pugueu a l’altra banda del túnel. I si apareix el netejador, encara heu d’anar més ràpid!!!
-El netejador?? –va demanar la Gooraa amb cara de no entendre una merda.
-RÀPID!!! –va dir en Tessai mentre obria les portes.
-QUÈ MERDA ÉS AIXÒ?? –va cridar n’Ichigo mentre un monstre gegant amb un ull com una llanterna començava a perseguir-los.
-Calla i corre!! –li va dir la Gooraa empenyent-lo.
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!! –cridaren tots.

-QUE ENS AGAFA!! -va cridar n'Ichigo que anava el darrer de tots
-Calla i corre!!-va repetir la Gooraa histèrica
-Ja es veu la sortida!! -va cridar en Hitsugaya i els nois començaren a córrer amb molta més energia.
-Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! -cridaren tots quan varen caure al terra del Rukongai.
-Vaja una merda d'aterratge -va dir l'Ichigo amb la boca plena de terra.
-A mi m'ha anat molt bé -va dir la Gooraa que havia caigut al damunt del seu nòvio i li havia aturat el cop de la caiguda.

-Això és la Societat d'Ànimes? -va demanar la Hanako mirant les cases pobres del costat. Uns quants veïnats curiosos els observaven.
-No, això és el Rukongai, el lloc on van a parar totes les ànimes que arriben a la Societat d'Ànimes per primer cop -va dir una veu. Tots es varen girar. Era un home amb cabells llargs i negres i que, a més, duia uns tubs molt estranys pel cap. L'home en qüestió duia un haori blanc i una bufanda del mateix color.
-I tu qui ets? -va dir n'Ichigo
-Tractam amb un poc de respecte, Rioka -va dir l'home- Jo sóc el Byakuya Kuchiki, capità de la Sisena Divisió. El Capità General m'ha enviat a cercar els fills d'en Shunsui Kyoraku al Rukongai i dur-los fins el quarter de la Quarta Divisió.
-Vaja... -va dir n'Ichigo- Doncs gràcies, Byakuya!
-Byakuya??? -va dir l'home amb cara de males puces i emprenyat- Veig que no tens cap educació cap als membres de la noblesa. Comporta't, o el teu pare rebrà mig fill dins una capsa de cartró....
-Millor no li dic que el Shunsui no és pare meu, que si no em mata ja... -va murmurar l'Ichigo.
-Ara, entrem tots -va dir el Byakuya donant accés als nois al Seireitei. Una vegada a dins, el paisatge va canviar i les cases pobres es varen quedar enrere substituïdes per altres cases més sòlides i de més categoria.

Anaven tots caminant en silenci, ja que en Byakuya feia un poc de por a tots els presents.
-Pare, pare!! -va dir la veu d'una noia de cabells negres.
-Andrea -va dir l'home- Véns a ajudar-me amb els convidats?
-I tant, pare! -va dir la noia i es va girar per presentar-se- Molt de gust, sóc l'Andrea Kuchiki, futura cap de la família Kuchiki. Molt de gust de conèixer-vos, plebeus!
-Plebeus? -es va queixar n'Ichigo.
-Vinga pare! -va dir l'Andrea ignorant el comentari del noi- Acompanyem a la Quarta Divisió a aquests plebeus i després anem als banys termals a què ens facin un massatge amb granotes d'or!!

Els nou vinguts van seguir a l'Andrea i al Byakuya per els carrers de la societat d'animes, l'Ichigo anava al final de tot amb cara de pocs amics
-Vinga ichigo, no fagis cas del que hagi dit aquesta noia- li deia la gooraa fenli un peto al seu novio

Al cap de poc van arribar als quartells de la 4a divisio.
-Jo ja he complert, aqui els deixo, ara feste'n carrec tu, capitana unohana- va dir el byakuya amb veu de vell amargat- anem, andrea.
-viscaaaa!- va cridar la andrea saltan d'alegria- anirem als banys termals? i si despres anem al buffet "la gamba dorada" ?- va dir posant accent frances
-Dacord, pero no et passis amb les gambes, que ja saps que si menges moltes no et senten be i...
-si! si! ja se el que passa!! (>.<) -va dir l'Andrea posant-se vermella
I aixi els dos nobles refinats van marxar, discutint sobre quin menjar era millor per el transit intestinal.

-Ara que els Kuchiki ja hen marxat, seguiume, siusplau- va dir la capitana del 4r esquadro
Van seguir a la Capitana per els passadissos fins que es va aturar davant d'una de les portes de l'hospital
-Es aqui, entreu, siusplau, el vostre pare us espera

-FILLS MEUS!! -va dir... una mòmia des del llit.
-Pare? -va demanar la Hanako reconeixent la veu- Com t'han deixat així?
-No t'agrada el meu estil d'hospital? -va dir mentre els seus fills s'acostaven a ell i descobrien que les benes no eren del tot blanques, sinó que eren plenes de flors dibuixades i corets, a més de dones amb els pits molt grans.
-QUINA CLASSE DE DIBUIXOS SÓN AIXÒ?? -li va cridar la Hanako estirant el seu pare de les orelles.
-No estiris que em fan mal!! -va cridar en Kyoraku mentre queia a terra una "PlaySeireitei" amb una foto a portada d'una shinigami escotada.
-El nostre pare és un porc... -va dir la Momo avergonyida i desitjant que en Hitsugaya no s'hagués adonat de res.
-Bé, la batalla contra aquell paio va ser molt dura -va dir en Kyoraku- Així que em vaig rompre uns quants ossos...
-I amb tant de temps no t'has curat? -va demanar la Gooraa.
-Sí, però és que fingeixo un poquet perquè les infermeres em dutxen, en donen de menjar a la boca i si els toco un poc el cul no es queixen... -va dir en Kyoraku.- QUÈ FAS, HANAKO??
-Llevar-te aquestes benes i obligar-te a comportar-te com un exemple per nosaltres -va dir la Hanako fent que el seu pare sortís del llit.
-QUE NOOOOOOO!! -va cridar en Kyoraku- Vull tocar els culls de les infermeres!!
-Aixeca't del llit i fes alguna cosa de profit!! -li va exigir la Hanako
-NO VULL!! -va cridar en Kyoraku caient del llit i fent un gran escàndol mentre llençava coses per l'aire.
-Està bé, Shunsui-san? -va dir una infermereta entrant a la sala amb un vestidet blanc molt curt i un escote molt provocatiu.
-Està molt bé -va dir la Hanako a la infermera que va marxar escandalitzada veient com la Hanako llevava les benes al seu pare i l'obligava a vestir-se.
-Noooo!! Estic molt malament, necessito una abraçada entre els pits tendres d'una noia!! -va dir en Kyoraku des del terra derrotat.
-Quin enrenou! -va dir una veu càlida des de l'entrada- Veig que estàs molt millor, Kyoraku.
-JUSHIRO! -va dir la Hanako aixecant-se i abraçant-se a l'home de cabells blancs- T'enyorava molt!
-I jo a tu -va dir en Jushiro tornant l'abraçada emotiva a la noia.
-Genial... Podríeu dissimular un poc quan estic al davant -va dir en Kyoraku aixecant-se del terra i posant-se el haori rosa com a bata- Crec que aquests calçotets em venen petits i m'estan...
-NO NECESSITAM SABER-HO!! -va cridar en Hitsugaya.

Mentre, des de fora, una dona amb barba de color negre en forma de trunyella observava l'abraçada de l'Ukitake i la Hanako.
-Així que aquesta és la noia que t'agrada, Ukitake... -va dir la Unohana- M'asseguraré que mori i, quan estiguis desolat, seràs meu! MUAHAHAHAHAHA!! Siiii, seràs meu Ukitake!!!

-Bé, ara que en Kyoraku ja està recuperat -va dir l'Ukitake- començarem el nostre pla contra els enemics.
-El Mayuri aquell i el paio dels cabells roses? -va demanar la Gooraa
-Correcte! -va dir n'Ukitake- A la Societat d'Ànimes el vostre entrenament tindrà 10 vegades més efecte que el que vàrem tenir a casa meva.
-I et cansa 10 vegades més? -va demanar la Momo desconfiada.
-Esperam que no... -va dir el Hitsugaya desconfiat.
-Encara hi ha moltes coses que no entenc -va dir la Hanako- Per començar, no és que desconfii, però com és que vosaltres sou Shinigamis i mai havíem sabut res? Per què nosaltres també tenim aquests poders? Per què ens persegueixen?
-Tranquil·la -va dir en Kyoraku- tot al seu temps. Primer entrenar, després ja us contaré la meva història.
-Ni que fos tan important... -va dir la Gooraa esperant-se qualsevol cosa d'en Kyoraku
-Doncs ho és!! -va dir ell ofés- Però a tu no te la contaré!!
-Prou! -va dir l'Ukitake posant pau.- Ara us presentaré els vostres entrenadors!!
-Què? -va demanar la Hanako- No ens entrenaràs tu?
-Em sap greu -va dir l'Ukitake trist- però aprendreu molt més ràpid amb un capità de la Societat d'Ànimes... Podeu passar!!
La Unohana, en Byakuya amb n'Andrea, i na Soi-Fong entraren a la sala.
-A tu et toca amb mi -va dir la Soi-Fong a la Gooraa i l'Ichigo.
-Amb mi aprendreu tot el que un noble ha de saber -va dir en Byakuya a la Momo i el Hitsugaya que miraven a n'Andrea que duia una corona de diamants enorme al cap i mirava a Byakuya amb adoració.
-Hola -va dir la Unohana a la Hanako. La jove de cabells taronges va sentir una forta esgarrifada mentre la dona li posava una mà a un braç i apretava amb molta força- Tu entrenaràs amb mi... Anem, va! -i se la va endur a la força mentre en Kyoraku observava amb mala cara.

-Vinga, destrosseu aquestes imatges -va ordenar la Soi-Fong a la Gooraa i l'Ichigo
-I això ens farà més forts? -va demanar la Gooraa- Per cert, el paio d'aquesta imatge no és l'Urahara?
-DESTROSSA, DESTROSSA -va cridar la Soi-Fong mentre ella mateixa començava a rompre amb brutalitat la imatge de l'Urahara.
-Ens ha tocat entrenar amb la pertorbada... -es va lamentar la Gooraa.

Mentre:
-Així no es com s'asseu una senyoreta -va dir l'Andrea a la Momo
-Per què he de dur un quimono tan pijo per entrenar? -va demanar la Momo
-Res de pijo -va dir l'Andrea- T'has de moure com una damissela, així que vinga, agafa la katana i talla l'aire amb molta suavitat!
-És que amb aquestes mànigues quasi ni em puc moure... -va dir la Momo mirant amb fàstic aquell quimono que l'Andrea li havia obligat a posar-se.
-Excuses... -va dir l'Andrea amb veu autoritària- Demà entrenaràs amb sabates de tacó, res d'anar amb aquests calcetins tan bruts... Ah, i t'ensenyaré també a emprar un ventall com una autèntica noble!
-QUÈÈÈÈÈ?? -va cridar la Momo histèrica- Això no és entrenament! Això no serveix per res!

Mentre...
-Aaaaaaaaah! -va cridar la Hanako espantada mentre esquivava un altre kido.
-Vaja... per desgràcia ets massa hàbil fugint -va dir la Unohana tornant a apuntar a la Hanako, que s'aixecà del terra i seguí corrent.
-Em sembla que aquesta tia em vol matar... -va pensar la Hanako mentre esquivava per poc un dels kidos de la Unohana.- Els seus atacs són devastadors i molt precisos...
-Vinga! -va dir la Unohana- Deixa de córrer! No et deixaré adquirir més poder ni tornar al món dels humans! Moriràs durant aquest entrenament!

l'entrenament va seguir al llarg del dia fins la tarda-nit, quan ja estaven tots cansats dels entrenaments
-estic mortaaa!- va dir la Momo, que estava estirada al terre del cansament
-L'unic que vull es dormir!- deia la Gooraa, tambe estirada al terre
-No vull que arribi dema... no m'agrada la meva entrenadora T.T -es va queixar la Hanako pensant en el seu entrenament esquivant els Kido de l'unohana
-Vinga va, anims, descanseu i ja veureu que dema torneu a estar amb l'energia al 100%- va dir l'Ukitake intentan animar a les tres noies i als dos nois que tambe estaven mol cansats

/al dia seguent/

-Mes de pressa! aneu massa lents, a aquest pas no podreu trencar la foto!- cridava la soi fon a la gooraa i l'ichigo, que havien de corre perseguint una foto de l'urahara que, amb un mecanisme que havia muntat la Soi Fon, anava volant per tot arreu
-fem el que podem!- es queixava l'ichigo
-doncs aixo no es suficient! ara tindreu que trencar 10 fotografies mes!- va cridar la Soi Fon, histerica

-mentrestant a la 5a divisio-

-Auuuu!- es queixava la Momo que ja havia caigut a terre per 10ª vagada, per culpa de les sabates de taco gegent que li havia fet posar l'Andrea
-No! aixi no! has de caminar amb mes elegancia! mes et val no trencar-me les meves super exclusives sabates!- exigia la andrea, fent un exemple de com s'havia de caminar amb estil
-Pero aixo de que em servira per lluitar!- va preguntar la Momo que ja estava farta d'aquelles sabates
-Aixo no es asumpte teu! va, ara passem al seguent nivell, ara hauras de tallar amb elegancia aquestes arrecades d'imitacio, mentres que portes aquestes de diamants- li va dir ensenyan-li unes arrecades de diamantets roses
-No siusplau! ja porto el kimono, el collar de perles, els guants de seda, la diadema de brillantets, els anells de diamants, la bufanda aquesta que, per cert, m'esta escanyant, i les sabates! no em fagis portar tambe les arrecades! -va demanar la Momo que ja casi no podia estarse de peu


-Per... Per que he de portar aquesta bufanda?- deia extranyat el Toshiro
-Per que aixi donaras mes bona imatge a l'hora de lluitar
-Pero si a mi m'es igual la imatge!
-Dona gracies a que portes la bufanda, si no vols acabar com la teva companya- va dir el byakuya senyalant al lloc on hi havia l'Andrea forçant a la Momo, que havia caigut un altre cop a terre, a posar-se les arrecades
-ok, em poso la bufanda- va dir el Toshiro mig espantat resant per no acabar en la mateixa condicio que la Momo
-be, doncs va, seguim amb l'entrenament, poset en guardia

-a la 4ª divisio-

-WAAAA! Para ja!!!- cridava la Hanako que fugia dels infinits kido de la unohana
-Mai!! Et penso deixar feta papilla!- cridava l'unohana amb cara de poseida
La hanako anava corrent per tot arreu, havia de pensar alguna manera de guanyar a aquella boja! va decidir amagar-se rere una roca que hi havia a prop
-No et servira de res!!- deia la unohana tirant kidos a la roca amb una cara que semblava que li saltarien els ulls de tan sortits que els tenia

-Això no està funcionant... -va dir n'Ukitake a en Kyoraku mentre descansaven- M'estàs escoltant?
-Eh? -va dir en Kyoraku tombat a la gespa mentre xupava una herba mig verinosa- Ah, sí... l'entrenament
-El de la Momo és un desastre... ja saps con són els Kuchiki: tenen bones intencions però no és l'entrenament que necessiten. La Soi-fong està obsessionada amb la força i la resistència però no fa més que fer-los perseguir fotografies... no els ensenya a atacar. I la Unohana... sembla que vol matar la Hanako. El seu reiatsu assassí em fa una porada.
-Així aprendran! -va dir en Kyoraku
-No et preocupa gens? -va demanar n'Ukitake indignat davant de la passivitat del seu amic- Són els teus fills, preocupa't un poc!
-Tenc més fills... -va dir en Kyoraku rient. De sobte va canviar la cara i es va posar blanc- Ukitake... i si en Mayuri i en Szayel Aporro han anat pel meu altre fill?
-Per en Joan? El fill que vares tenir amb la Nanao? -va demanar l'Ukitake al seu amic promiscu.
-Me'n vaig al món dels humans -va dir en Kyoraku, de sobte decidit i disposat a assassinar qui toqués els seus fills.
-Espera, estàs ferit encara! Vindré amb tu -va dir n'Ukitake.

Aquell vespre:
-Com?? -va dir la Hanako- Com que s'han anat al món dels humans? I per què no ens han dit res?
-Perquè una criatura com tu que ni tan sols té poders no podrà fer res en contra d'en Mayuri o d'en Szayel Aporro... En canvi, jo sí que podria fer alguna cosa amb tu...
-Més entrenament extrem? -va demanar la Hanako preocupada per la seva integritat física.
-I ara, dona!! La solució serà que desapareguis!! -va dir la Unohana mentre pegava un cop molt fort al cop de la Hanako i la deixava inconscient. La capitana de la quarta divisió començà a pensar llocs on amagar la noia per sempre sense que ningú se n'adonés.