Els Shinigamis Humans

En poca estona en Kyoraku i l'Ukitake van arrivar altre cop al mon dels humans:
-Vinga! de pressa! hem d'anar a rescatar al pobre Joanet!- cridava en Kyoraku pels carrers mentre corria en direccio a casa de la Nanao
-Espera! que es cap a la dreta! on vas? cap alla no es!- li anava dient l'Ukitake al Kyoraku que s'equivocava de direccio a cada cruilla
-...I com es que saps el cami cap a casa de la Nanao?- li va preguntar en Kyoraku, sospitant alguna cosa nomes apta per a majors de 18 anys
-Be... doncs... vas ensenyarme tu el cami... ja saps... aquell dia que haviem anat al bar "panxa cervesera"... no ho recordes? estaves borratxo i en un atac de bojeria vas anar corrent a casa la Nanao- evidenment l'Ukitake s'acabava d'inventar tot allo, no li volia explicar que savia el cami un dia que havia anat a passejar amb la Hanako i havien passat per davant de la casa per casualitat
-Aaaaaah! doncs no ho recordava! anem!- va dir el Kyoraku, que va tornar a corre cap a casa la Nanao

/mes tard, a casa la Nanao/

-JOAAAAAAAAAAAN! Fillet! ja no cal que tinguis por! el papa esta aqui!- cridava en Kyoraku, que havia entrat a la casa com si res i abraçava al joan, ofegan-lo
-Pero que hi fas tu aqui?- va preguntar la Nanao que sortia de la cuina
-Ara no hi ha temps per explicacions! m'enporto al petit Joanet un moment! tranquila bonica Nanao, jo el protegire :Heroi:
Un cop dit aixo, en Kyoraku va agafar al Joan en braços i s'el va emportar, deixant a tots amb poker face

-RUKIA!! -varen dir la Momo i la Gooraa quan varen veure arribar la noia- Què fas a la Societat d'Ànimes?
-És que... és que... -va dir la Rukia vermella
-Quan ha vist que ens dúiem en Joan ha volgut venir amb nosaltres -va dir n'Ukitake que s'havia adonat dels sentiments de la noia per en Joan.
-Sí, jo també estic aquí -va dir en Joan molest.
-Onii-chan!! -va dir la Momo molt contenta de veure el seu germà.
-I la Hanako? -va demanar l'Ukitake. En Kyoraku va posar mala cara i el va mirar de manera amenaçadora- Només per saber...
-Doncs... des d'ahir al vespre que no la veig. Tampoc a la Unohana, deuen estar entrenant en alguna part... -va dir la Gooraa mentre s'anava amb la Rukia a parlar en secret.

Amb tota aquesta emoció, arribà el vespre i es va organitzar una gran festa per donar la benvinguda a en Joan i a la Rukia a la Societat d'Ànimes.
-Rukia, Rukia! -deien la Gooraa i la Momo, molt contentes de tenir la seva amiga entre elles.
-Joan, vine! -deia la Rukia un poc avergonyida.
-Això sembla una reunió de primària -va dir n'Ichigo mirant en Hitsugaya i la Rukia que eren baixos d'alçada.
-Torna-ho a dir!! -varen dir els dos a la vegada amenaçants.
-No discutiu!! -va dir la Gooraa defensant a l'Ichigo- Mirem de gaudir al màxim de la festa!!

-Vinga, Ukitake -va dir en Kyoraku- Passa't-ho bé, pren un poc de sake!!
-No estàs preocupat per la teva filla? -va demanar l'Ukitake- No és propi d'ella desaparèixer així com així sense dir on va...
-Tu sempre estàs preocupat per tot... -va dir en Kyoraku llevant-li importància- Mira, allà hi ha la Unohana, demana-li si t'has de quedar més tranquil.
-UKITAKE!! -va dir la Putohana acostant-se a ell pegant bots qual adolescent en zel i abraçant-lo- T'he enyorat tant!! Vens a ballar amb mi?
-Espera, Unohana -va dir n'Ukitake mentre la capitana fètida l'agafava de la mà- On és la Hanako?
-Deixa estar aquella nena... -va dir la Unohana enfadada.
-On és? -va demanar l'Ukitake sospitant de la capitana.
-No ho sé -va mentir la Unohana- Potser s'ha perdut... o li ha pogut passar qualsevol cosa.

Seee, ja sé que està abandonat, però és que aquest rol sempre m'ha agradat molt i em fa llàstima no acabar-lo xDD Vinga, l'acabaré ràpid!

-Joan... -va dir la Rukia tota vermella.
-Eh? -va dir en Joan que estava despistat
-Que crec que la Momo i en Toshiro s'estimen més estar tot sols... -va dir la Rukia a la festa
-Per què voldrien estar tot sols? -va demanar en Joan, innocent- És una festa, suposadament és per estar amb els amics.
-Però... -va dir la Rukia- Potser és que només volen estar els dos sols... Potser surten junts. I tu no surts amb ningú, oi?
-Jo? No. Per què estàs tan nerviosa? -va demanar en Joan indiferent.
-Per res, ja veig que no te'n vols adonar! -va dir la Rukia plorant.

Varen passar tres dies des de la festa i la Rukia seguia enfadada amb en Joan.
-Joan, parla amb ella -li va dir la Momo
-Però si no sé què li he fet! -va dir en Joan molt confús.
-No te n'adones que li agrades? -va demanar la Gooraa cansada.
-JO? -va cridar en Joan i es va quedar pensatiu. Es va aixecar de la cadira i se'n va anar a passejar amb la Rukia, els dos sols.
-A la fi! -va dir la Gooraa mentre li donava la mà a l'Ichigo.
-Espero que els vagi bé -va dir la Momo que descansava tombada i recolzava el seu cap a les cames del Hitsugaya.

Aleshores va arribar en Kyoraku a aquella zona i va mirar malament a en Hitsugaya per estar d'una manera tan romàntica amb la seva filla petita en públic.
-Pobre de mi, les meves filles no fan el que vull -va dir deprimit.
-Què feu aquí, Kyoraku-san? -va demanar la Gooraa
-Ah, l'Ukitake m'ha telefonat que ha trobat la Hanako i venen cap aquí. Pel que sembla algú la va tancar a una casa abandonada del districte 80 -va dir ell sense gaire interès.
-QUI? -va demanar la Momo preocupada per la seva germana
-No ho sé -va dir en Kyoraku ficant-se el dit a l'orella
-I no hauria d'haver anat vostè a cercar la seva filla? -el va acusar la Gooraa
-Jo? Suposo que sí, però si tanmateix n'Ukitake està més interessat... -va dir en Kyoraku acceptant-ho, a la fi.

Dues hores més tard va arribar la Hanako amb l'Ukitake. La noia duia un uniforme de shinigami, ja que es veu que durant l'aventura havia aconseguit exterioritzar els seus poders de Shinigami.
-Hanako! -varen dir les noies abraçant-la- Com estàs? Què t'ha passat?
-Les explicacions més tard -va dir l'Ukitake- Ara la Hanako us entrenarà perquè pugueu adquirir més ràpid els vostres poders.
-Ens hem d'afanyar... -va dir la Hanako- Perquè el Mayuri i el Szayel Aporro són al Rukongai i ens atacaran aviat. I per si això no fos prou greu... el seu líder és la Unohana!!

-La Putoh.. vull dir, la unohana?- va dir en Kyoraku, que "s'havia equivocat" al dir el seu nom
-Si, i per aixo mateix, si no fem alguna cosa ja, serà massa tard- va dir la Hanako al seu pare, amb serietat
- o sigui que, vinga! tots a entrenar!- va dir l'ukitake, nervios

Tots es van preparar per l'entrenament, aquesta vegada ho havien de donar tot, era l'ultima oportunitat per poder desarrollar els seus poders de shinigami.
L'entrenament era dur, pero no hi havia altre remei, pero per sort les presses semblava que els hi donaven energia ala nois i les noies per seguir entrenant.
Va arribar un punt en el que ja no els hi quedaven gaires forces per entrenar, pero, en aquell moment, el tratge de l'Ichigo es va transformar en un kimono negre de shinigami

-molt be! ara l'ichigo ja te els seus poders de shinigami, vinga, anims! ja queda poc!- va dir la hanako animant a tothom a seguir una mica mes amb l'entrenament

-AAAAAAAAAAH! Ichigo -va dir la Gooraa enfadada- Per què ho has aconseguit més ràpid que jo? Vols que et mati? ¬¬
-Goo... Gooraa!! -va dir l'Ichigo espantat
-És broma... -va dir la Gooraa agafant-lo pel coll per fer-li una abraçada- Vinga, vaig a entrenar!!
-Vinga Gooraa, jo t'ajudo!! -va dir l'Ichigo molt motivat.

-Vinga Momo, nosaltres també continuarem!! -va dir la Hanako mentre l'Ukitake s'esforçava amb en Toshiro i en Kyoraku dormia a un racó entre botelles de sake (suposadament fent guàrdia per si la Unohana arribava). La nit va acabar però només en Toshiro va aconseguir els seus poders i a darrera hora.
-Estic cansadíssim -va dir en Toshiro badallant
-Tots estem molt cansats -va dir l'Ichigo estirant els braços- Podríem anar a dormir unes hores i menjar alguna cosa abans de seguir amb l'entrenament.
-No em sembla mala idea -va dir la Momo també molt cansada.
-Vinga, no us desanimeu, amb unes quantes hores més d'entrenament ho aconseguireu! -va dir l'Ukitake content.

Tots varen sortir del dojo on entrenaven però a fora els esperava una sorpresa.
-Vaja, vaja... -va dir en Szayel Aporro- Heu sobreviscut fins aquí... però aquesta serà la nostra darrera batalla.
-Els hem de matar, Szayel Aporro, pel bé de la ciència! -va dir en Mayuri- No sortirem d'aquí fins que els haguem mort!!
-Aleshores -va dir n'Ichigo- Us haurem de matar nosaltres primer...
-No somniïs criatura -va dir en Mayuri- Si acabes d'obtenir els teus poders, no pots fer res contra nosaltres!
-Això ja ho veurem! -va dir la Gooraa molt animada mentre començava la batalla final amb aquells dos científics bojos.

l'ichigo i el toshiro es van posar en guardia, s'havia d'estar preparat perque aquella seria una batalla mol dura. En Szayel Aporro es va llençar contra l'ichigo, i el Kurotsuchi va començar a atacar al Toshiro amb la mirada perduda per la bojeria.
En Szayel y el kurotsuchi eren molt forts i atacaven amb força, fent que el Toshiro i l'ichigo no tinguesin temps a atacar

-un moment... per que nomes hi han aquests dos? on esta la boja que falta?- va preguntar la Hanako per si mateixa, mirant el seu voltant, llavors una sombra va apareixer davant de la Hanako, disposada a atacarla
-vigila!- va dir l'ukitake, que la va apartar de seguida de l'unohana- estas be?- li va preguntar, preocupat
-s-si, estic be- va dir la hanako, que nomes s'havia donat un ensurt per lo rapid que havia passat tot

L'Ukitake es va posar en guardia, definitivament, aquella tia era una traidora, o sigui que l'hauria de matar

-Ichigo... -va dir la Gooraa- Noto un poder molt estrany dins meu! L'entrenament ha donat els seus fruits i sé que estic a punt d'aconseguir els meus poders de Shinigami!! Així que, lluitaré amb tu!!
-Jo també lluitaré! -va dir la Momo- Els meus poders s'estan despertant, no em puc quedar enrere ara.

Les dues noies varen agafar les espases i s'uniren a l'Ichigo i el Toshiro.
-Jushiro... -va dir la Hanako- Jo t'ajudaré!
-Ves alerta... té el nivell d'un capità -va dir l'Ukitake alliberant la Sougyo no Kotowari.
-Aaaaaaaaaaaaaah, m'avorreixo -va dir en Shunsui carregant-se per l'esquena al Mayuri amb el Kageoni.
-Eh! Aquest era nostre!
-No us queixeu, un menys! Encara podeu lluitar contra el de cabells roses... -va dir el Shunsui gratant-se el cul.

El Shunsui es va asseure mentre l'Ukitake i la Hanako lluitaven contra la Unohana i la resta dels nois li pegaven una pallissa al Szayel Aporro.
-Això és molt injust, 4 contra 1!! -va dir el Szayel Aporro- Ara veureu!! Beu-te'ls, Fornicaràs!

L'Arrancar va alliberar la seva Resurrección i va llençar un cop directe cap al Toshiro i n'Ichigo, tan ràpid que no l'haurien pogut esquivar si no arriba a ser perquè, just en aquell moment, quan els seus més que amics estaven en perill, la Gooraa i la Momo aconseguiren completar el seu entrenament i esdevingueren Shinigamis.
-A la fi! -va dir la Gooraa aturant el cop de l'Arrancar
-Que bé que et queda el quimono, Momo -va dir el Toshiro un poc vermell i despistat.
-Vinga, peguem-li una pallissa!! -va dir la Gooraa molt animada.
-MERDA! -va dir el Szayel Aporro quan veia que estava perdent contra aquests shinigamis joves i inexperts però amb moltes ganes de carregar-se'l.
-Un poc més!! -va dir l'Ichigo- Ja és quasi nostre!! Només un poc més!

El Toshiro va alliberar la Hyorinmaru i, amb un poc d'esforç va aconseguir congelar els peus de l'Arrancar, de manera que no es podia moure. Les dues noies aprofitaren la situació d'avantatge momentani i clavaren les seves espases al cor del Szayel Aporro que es va desintegrar com l'arena i va desaparèixer sense deixar cap rastre. Però, allà al costat, la batalla amb la Putohana seguia i la Hanako, el Jushiro i, finalment fins i tot el Kyoraku, seguien lluitant contra aquella dona barbuda.

-Els hem d'anar a ajudar!- va dir la Momo, que començava a correr cap on eren la seva germana, el seu pare i l'Ukitake
-si! anem!- varen dir els altres que tambe començaven a correr

-muahahahaha! no em podreu vencer mai! cucs insignificants!- va dir la putohana- ara veureu la meva tecnica definitiva! BANKAI! - llavors el cos de la unohana es va iluminar i va explotar. despres, quan el fum ja s'havia esvait, va apareixer la unohana en la seva nova forma de bankai

Spoiler:

-Morireu!!- va dir la unohana amb una veu ronca i que nomes de sentirla ja feia mal de cap
-Calla monstre!- va dir el kyoraku, que s'havia espantat molt amb el seu nou aspecte, al igual que tots

Tots es van preparar per atacar, semblava que tots tenien el mateix pla: atacar-la a la vegada i clavar-li totes les zanpakutos a la vegada

-És horrenda!! -va cridar la Hanako mentre la Putohana pegava cops per tot arreu amb el seu nou bankai transformat- No sé si podré lluitar molt de temps més sense haver d'anar al psicòleg durant la resta de la meva vida.
-Jo no et pago res!! -va dir el Shunsui esquivant un atac de la Putohana.
-Vinga, no us oblideu del pla... -va dir n'Ukitake mirant de posar un poc d'ordre.
-Hauríem de fer un pla d'atac! -va suggerir l'Ichigo apurat mentre la Gooraa mirava amb mala cara a la Putohana.
-Atacarem tots a la vegada!! -va dir l'Ukitake repetint el pla d'atac.
-Però l'hauríem d'immobilitzar... -va dir la Momo
-Amb la gran alçada que fa, mentre ataquem tardarà molt en poder contrarestar l'atac -va dir el Toshiro- És la nostra oportunitat! La nostra rapidesa contra el seu cos gran i lent.
-Vinga, aneu contra ell amb la meva senyal... -va dir en Kyoraku- TRES, DOS, U... JA!!

I tots els Shinigamis varen alçar-se i atacaren a la vegada a la Putohana, amb la sort tres dels nostres aconseguiren ferir el cor de la Putohana i, finalment, el Kyoraku la va poder liquidar amb el Bankai.

-Vaaaaaaaaaaja... -va dir la Gooraa- Ja s'ha acabat aquest malson
-Malson? -va dir l'Ichigo ofès- No t'ho has passat bé amb mi?
-Sí, tonto! -va dir la Gooraa- Però em sento molt millor sabent que aquests tres mai ens tornaran a perseguir
-I ara tenim poders de shinigami! -va dir la Momo molt animada
-Hem de tornar al nostre món... -va dir en Kyoraku seriós- Ja no tenim res a fer a la Societat d'Ànimes i vosaltres sou humans... El vostre lloc no està a aquest món... Però tu et pots quedar, Ukitake -va dir el Shunsui mentre posava les mans sobre les espatlles de la Hanako i posava morritos, com a darrer esforç de separar-los sense èxit.
-Que no! -va dir l'Ukitake sospirant- Aniré al món dels humans i la Hanako es vindrà a viure amb mi!
-QUÈ?? -va cridar en Shunsui nerviós rompent uns sostenidors que duia amagats- Noo, nooooo, noooooooo!! La meva filleta innocent!!
-Vinga, preparem la tornada a casa! -va dir el Toshiro anant a cercar les maletes i fugint del Kyoraku i el seu numeret de gelosia.

A l'hora de la partida...
-Es fa estrany haver de tornar a casa... -va dir la Momo- i més si la Hanako no tornarà a viure amb nosaltres...
-Però... -va dir el Toshiro posant-se tot vermell- encara no teniu casa, així que suposo que us haureu de quedar amb nosaltres uns quants anys més! I coneixent mínimament com va el negoci de roba interior del teu pare, diria que tardarà molt a pagar la casa nova. Quan l'hagi acabat, podràs venir a viure amb mi!
-Quin morro! -va dir la Gooraa, que sentia que era l'única que no aniria a viure amb l'Ichigo.
-Pensava demanar-te que en acabar el curs t'instal·lessis a casa meva... sé que és petit, però... -va dir l'Ichigo
-DE DEBÒ?? -va cridar la Gooraa molt emocionada i sense poder-s'ho creure- Vinc demà mateix si vols!

I entre rialles, abandonaven el món dels Shinigamis, al qual tornarien molts anys més tard tots junts.