Rol. L'Acadèmia de Shinigamis

Com va començar tot? Els que avui són els capitans de la Societat d'Ànimes, una vegada també varen ser... estudiants de l'Acadèmia!



Primer dia de classes...

Una noia amb els cabells taronges i els ulls verds es mirava al mirall de l'entrada de casa seva. Duia els llargs cabells trenats i un uniforme nou, el d'estudiant de l'acadèmia Shinigami, de color vermell.

-Hanako -em diu la mare- No has d'esmorzar?
-Ara vinc! -diu la noia. Aquesta noia jove, es diu Hanako i aquest any ha entrat a l'Acadèmia Shinigami. És la cinquena filla d'una matrimoni que viu al districte segon del Rukongai. També és la primera Shinigami de la seva família. Se seu a taula, amb tots els germans que estarà molt de temps a veure, fins que a l'Acadèmia li donin permís per sortir.

-Hanako-chan -li diu la germana més petita. -No te'n vagis.

"Ara comença la meva història" penso mentre surto al carrer i dic adéu amb la mà als pares i els germans i m'allunyo, camí del Seireitei. Camino lentament, amb passes curtetes i lentes, perquè no tinc pressa per arribar. Però, sense adonar-me'n he arribat a l'Acadèmia, massa d'hora.

Allà també veig molts alumnes com jo, despistats. "Deuen ser del primer curs, com jo" -penso, alleujada. Em poso davant l'edifici de l'Acadèmia i el miro. És realment molt gran! És gegant i té moltíssimes finestretes! M'hi acostumaré a viure aquí?

Sospiro i vaig entrant a l'edifici. Té, al seu davant, un gran pati. Vaig caminant mirant els arbres i l'edifici quan, de sobte, algú xoca amb mi i em tira els llibres al terra...

ho sent molt deixa'm que t'ajude a arreplegar-los-vaig dir
no et preocupes-em va dir eixa noia
de sobte m'ha done de que es molt guapa
no jo t'ajudare a arreplegar-los-vaig dir
gracies-em va dir
com t'anomenes?-vaig dir
Hanako-em va dir
ummm Hanako-chan m'agrada es bonic-vaig dir
i el teu-Hanako
Kirajh-vaig respondre
es estrany no?-Hanako diu
la veritat es que si-responen
a quina classe vas jo encara no ho se-va dir
jo l'avanzada-vaig dir
ohhhhhh segur que eres super fort-Hanako
la veritat es que no estic en eixa classe per les influencies del meu clan-vaig dir
despres de parlar una estona
vaig ajudar a l'Hanako a encontrar l'aula de classificacio i quina sorpresa ens tocava fer el primer examen
depres d'hores de espera van cridar a l'Hanako
numero 534 Hanako-va dir la examinadora
em toca.dessitja-me sort-va dir Hanako
molta merda-vaig dir-li...

en un altre lloc:
-Nii-Chan! Jo vull anar amb tu a l'academia!- una nena d'uns 5 anys corria darrere del germa gran mentres que aquest li repetia:
-No Hina-Chan, quedat aqui fins que torni-deia el seu germa gran
-hum! jo vull anar...- va murmurar vaixet sense que el seu germa la sentis
-Be, doncs Fins despres Hina-Chan! :content: -va dir el seu germa, i s'en va anar
Va passar una estona, i quan ja feia un ratu que s'havia anat el seu germa, la nena es va posar en direccio a la famosa academia de shinigamis per veure el seu "Nii-Chan"

erem a el examen i havia cinc persones a la clase
hola li vaig dir a la noia que es seia amb mi, em dic Sayumi
jo soc l'Hanako em va contestar, encantada de coneixerte
es el primer examen q fas em va preguntar
si em va dir un poc nerviosa
no et preocupis li vaig dir jo segur que ho faras molt be

Mentrestant , fora de l'academia un noi vestit amb la roba típica de rukongai mitja es mirava l'academia de lluny ...
-L'any que ve podre entrar a l'academia , nomes falta un any , nomes falta un any , un any .... :suspicious: un any es molt de temps ...
:mor: jo vull anar ja!! `
Però seria massa per els altres alumnes veure un noi de 7 anys superar-los tan - Pensava , aquell noi era en Joan Sorayoke , futur capità de la setena divisió , que entraria a l'academia abans del que tocaria perquè el capità de la setena d'aquella época li havia dit que tenia un gran poder latent.

Mentre, a dintre de l'Acadèmia, els de primer any...

-Escolta -li vaig demanar a la Sayumi, una noia desperta que semblava que s'assabentava de tot- Que és molt normal que ens facin un examen només d'ingressar a l'Acadèmia? Ni tan sols hem començat les classes...
-Ah -em va dir la Sayumi- Sí, és bastant normal. Ho fan per mesurar la nostra energia espiritual abans de que comencem a desenvolupar les nostres habilitats com a Shinigami
-Ah... és per mesurar el nostre propi poder, sense rebre cap ensenyament -vaig dir, creient que ho havia entès.
-Correcte! -em va dir molt amable.

Un home gras i calb es va presentar davant de nosaltres
-Bon dia -va dir sense mirar-nos a la cara- Examen d'avaluació d'habilitats, grup 5è. Posau-vos drets.
Tots ens vàrem aixecar.
-Les mans al front -va dir amb un to de veu avorrit- concentreu la vostra energia espiritual i allibereu-la.

Vaig tancar els ulls per poder-me concentrar millor. Vaig estirar les mans i, dins meu vaig cercar la meva energia espiritual... Això era tan difícil... Estava molt nerviosa. Vaig obrir els ulls, derrotada... i vaig veure que els meus companys tampoc ho aconseguien. Això em va donar ànims i ho vaig tornar a intentar. Ara, convençuda que ho podia fer, la sensació que vaig tenir en estendre les mans va ser molt diferent. De cop, la meva energia espiritual va sortir creant una esfera tan gran com l'habitació.
-Atura't! -va cridar el professor
-Com?? -vaig demanar. I la bolla es va fer encara més gran. Les meves mans començaren a tremolar i, finalment, la bolla va explotar.

Una hora més tard, estava al pati de l'Acadèmia, tota sola a un racó, asseguda a l'ombra d'un cirerer florit. Havia fet un examen horrible...
-Hanako-chan -em va dir una veu al darrere. Em vaig donar un ensurt. Kirajh, molt alegre, em mirava.
-Què passa? -vaig demanar-li desanimada, posant les mans a damunt la falda. Ell es va asseure al meu devora
-Has tret la millor nota a l'examen -em va dir- Enhorabona.

Vaig quedar-me allà, asseguda sense dir paraula.
-JO? -vaig cridar, sorpresa
-Sí, tu -em va contestar tan tranquil- Amb aquest ritme, en uns pocs dies és probable que et pugin de curs!
-Ah... -vaig contestar nerviosa. Ara estava encara més histèrica que abans!
-A mi també m'ha anat força bé -va dir ell, content
-Com t'ha anat? -vaig demanar-li
-Molt bé -em va contestar inclinant-se cap a davant- He quedat tercer
-Enhorabona -li vaig dir, rient- Ets més bo del que m'havies dit.
-Hanakooo! -va dir una veu llunyana. Era la Sayumi
-Bones Sayumi -li vaig dir
-Tenim ara classe de teoria -em va dir- Hi anem els tres junts?

va anem que arribarem tard-vaig dir
Siiii-Hanako va dir encara emocinada per traure el primer lloc
ok-diu Sayumi
ja estàvem a classe
de que anira la classe de hui?-va preguntar Hanako
no sera molt important tenin en conte que es el primer dia-va dir la Sayumi
entra en classe el professor
Bon dia-professor
bon dia-tota la classe
benvinguts a l'acadèmia,hui sera una de les classes mes importants de tot el curs-professor
queeeeeeeeee-tota la classe
si,hui traurem les vostres Zampakutohs de les vostres animes,
ah i no es una prova com va ser la d'abans.qui no puga traure la Zampakutoh,sera baixat a la classe inferior de shinigamis.es el preu de l'elit shinigami-professor
Com l'Hanako va ser la primera en la prova anterior,Sayumi la segona i jo el tercer.
vosaltres 3 els del reiatsus mes potents d'enguany,paseu al front sereu els primers-professor
ens dirigim cap al front molt nerviossos i...

Menttrestant al Rukongai...
-On esta el Nii-Chan? l'he perdut de vista-deia la nena de 5 anys mentre caminava sense rumb fix, quan de cop es va topar amb un noi d'uns 7 anys
-Perdona, saps on es l'academia shinigami?
-Si, es aquell edifici tan gran d'alla davant- li va dir el noi- pero, no ets una mica petita per anar a l'academia?
-Es que vaig a veure al meu Nii-Chan :content: -li va dir la nena- Per cert, com et dius?
-Jo em dic Joan, i tu?
-Jo em dic Momo, pero em diuen Hina-va dir la Hina tranquilament- hey, vols venir amb mi a veure l'academia?
-Pero que dius!? no es pot entrar alla!-Va dir en -Joan, nervios
Pero ja era massa tard, la Hina ja estava corrent en direccio a l'academia
-Hey espera! que els que no hi estudien alla no poden anar!- Li deia el Joan mentres la perseguia en direccio a l'academia

-EP! -Vaig cridar, aturant el pas a Hinamori.
-I tu qui ets? Perque portes la cara tapada? -Em va preguntar la Hinamori.
Portava un nadó a les mans que estava plorant, i es veia d' un hora lluny que jo estava molt prima i no havia menjat desde fa dies.
-Em dic Gooraa i sóc del mateix districte del Rukongai que vosaltres. Sabeu que anar cap allà està prohibit no?
-Vinga va, entrem-hi juntes, serà divertit! -Em va proposar
Jo m' i vaig negar:
-No vull que ningú interfereixi allà dins, perque hauràn de parar les clases i possar-ho tot en alerta perque nosaltres ens ho passem bé? No tenim suficient Rukongai per divertir-nos?
-Però... som nens oi? Els grans ho entendràn...
Aleshores va venir en Joan, sense dir res, jo continuava insistint perque no continuin més.

Mentre, a l'interior de l'Acadèmia...

-AARRG!! -pensava- Merda! Merda! Merda!! Per què jo?? -vaig pensar mentre intentava concentrar-me per treure la Zanpakuto... Això era impossible!! Només érem a primer!! Quins professors més inútils!! :enfadat:

Vaig obrir els ulls per mirar què feien els meus companys... Tant Sayumi com Kirajh estaven igual que jo. De fet, Sayumi ja ho havia deixat per impossible. Vaig tornar a tancar els ulls... on era aquell ocell de foc que, de vegades, se m'apareixia en somnis?? On? On? On? :Estres:

-Teniu tres minuts més -va dir el professor.
-Professor -va dir la Sayumi- Jo no ho puc fer

El professor es va mirar la Sayumi amb deteniment.
-Està bé -va dir el professor- Vés a seure.

Vaig notar com, al meu costat, Kirajh es posava més tens.
-Dos minuts...

-DOS MINUTS?? -vaig pensar, molt nerviosa- No ho aconseguiré! Calma, tranquil·la Hanako -em vaig dir a mi mateixa- M'he de tranquilitzar.- I vaig respirar molt profundament i vaig posar la ment en blanc.
-Un minut... -va dir el professor. Kirajh al meu devora va sospirar. Notava molt energia al seu voltant...

-Trenta segons- va dir el professor
-Vinga, vinga!! -vaig pensar- Ja quasi...
-Deu segons...
-MERDA!! -vaig pensar

-Tres... dos.... u... -va dir el professor- S'ha acabat el temps. Torneu al vostre lloc.

Em vaig desconcentrar i, de sobte, em vaig trobar molt malament... Kirajh va donar dues passes cap endavant, disposat a tornar al seu lloc quan jo, vaig caure de genolls a terra.
-Hanako? -va demanar

L'estomac em cremava per dintre. Quin mal!! Era com si tingués foc de debò a dins i m'anés pujant pel coll. Em costava tant respirar...
-Hanako-chan!! -va dir Kirajh acotant-se devora meu- Què tens? Estàs molt pàl·lida.
El professor també es va apropar i em va posar la mà al cap
-Deu meu! -va exclamar el professor- Té moltíssima febre!
Kirajh també em va posar la mà al cap
-Què diu! -va dir Kirajh- aquesta temperatura no és normal...

-Arg!! -vaig cridar. Aquelles flames m'avançaven per l'esòfag i no em deixaven respirar... quin mal!! Notava com, cada vegada més, avançaven i avançaven i les sentia al meu coll. Per mirar de respirar, vaig obrir la boca i, d'allà varen sortir un munt de flames.
-FOC! -va cridar el professor.

Però les flames es varen agrupar al davant meu. Vaig tossir... ara podia respirar amb normalitat però em sentia tan cansada...
Què feia aquella espiral de foc? S'estava materialitzant? Allò era la meva Zanpakuto??

I, aleshores, em vaig desmaiar.

hanako va treure la seva zampakuto i es va desmair per lo que Kirajh Vizled y jo la varem dur a la enfermeria de la academia i ens saltarem la clase de teoria aburrida. ara tocava el pati del mediodia i despres teniem que dinar

En el Rukongai...
-Jo vull anar a veure el Nii-Chan - insistia la hinamori
-No i podem anar nosaltres- Va respondre la gooraa
-Té rao ella , no hi podem anar - li vaig intentar fer entendre a la Hinamori
-Que jo vull anar! - Va cridar i em va donar una patada (no molt forta) a la cama. I aleshores s'en va anar correns.
-Merda... - Vaig dir mentre començava a correr rera seu. No em vaig ni adonar de que la Goora també ens seguia.

Em vaig dirgir a l'entrada del edifici, feia un temps que havia començat l'escola i jo arribava a mig curs. Estava molt nerviós,havia entrant tot aquell tiemps amb el meu pare fins arribar fins a l'academia. Només entrar em van passar dues persones amb una estiratda a una llitera per el meu costat,dirginse cap a la sortida. Darrera seu coria una noia. Al veure'm em va saludar:
- Hola,ets nou?Em dic Goora i tu?
- Eloi Kurosaki - Li vaig contestar
- Encantada,bueno ara tinc presa, perque no vens a l'hora de dinar a mi i els meus amics, pero coneixens
- Vale - Li vaig contestar amb alegria, em vaig dirigir al despatx del director perque m'acompenlles a classe. Un cop vam arribar a la classe amb el director em va presentar:
- Bon dia alumnes, aquest es el vostre nou company es diu Eloi Kurosaki i ve del mon dels humans
- Eloi! - Vaig cridar una veu molt familiar per mi

Desprès de conèixer l' Eloi, vaig continuar endevant
Portava una cara molt enfadada, corrent darrere de vosaltres dos, però ja no portava el nadó. Vaig atrapar a en Joan, que es va cagar quan em ma veure la cara, pero de sobte vaig cridar:
-Anem-hi, cap a l' Academia!!!!!!!!!!!!!
En Joan va donar un sospir i va dir molt fluix:
-Dones...
-Gooraa, t' has unit a nosaltres, que bé!! On has deixat el teu germanet? -Em va preguntar la Hinamori
-Dons... a casa! Es massa petit per donar una volta per allà, a part, l' he deixat amb els seus amiguets que tenen 6 anys hehe...
-SIS ANYS???? Però quants anys té el teu germanet?
-dos, però a la gent li cau bé, osigui que estarà bé
-Hey noies, espereu-meeeeeeeeeeeeeeeee!! -Va cridar en Joan quedant-se enrere

Estvam davant d'una porta gegant
-Ostres! si aquesta porta ja es aixi, no m'imagino com sera l'academia- deia tota il·lusionada
-Si, pero ara el problema es, com entrarem? aixo deu estar molt vigilat- deia la Gooraa pensativa
-Tranquiles! conec un lloc per on poguem entrar - va dir el Joan- es un lloc per on entro a vegades per espiar a les clases que fan

Vaig mirar a la veu que em cridava, era l'Hanako,no m'enrecoradava els nostres pares ens habien presentat feia poc:
- Però espera un momento,si tu tens 6 anys, que hi fas aqui? - VA dir la Hanako
- Merda... - Va dir
- Fora de aqui,seguretat! - Va cridar el professor
- Merda!!!! - Vagi dir mentres maraxava corrent
En Joan,la Goora i la Hinamori anaven cap a l'entrada secreta,quant de la muralla vaig sorti jo volant
pero adalt de la murallla,vaig caure justament davant meu:
-Eloi! T'has fet mal? - Va preguntar la Goora

-Tu has vist això, Kirajh? -vaig demanar-li al meu company mentre sortia de l'enfermeria
-Eh? -va demanar-me, distret
-Que si has vist aquests nens passejant per aquí? -vaig dir-li- Que despistat que estàs!
-Eh! -em va dir la Sayumi -Que et deixes la Zanpakuto!

Va venir corrents cap a mi amb la meva espasa a la mà.
-Moltes gràcies -vaig dir-li. La meva Zanpakuto era gran, amb la funda negra i el mànec vermell. I ara què feia amb ella? Me la vaig penjar a la cintura així com vaig poder.
-Anem a dinar? -va demanar la Sayumi- Ja és l'hora
-Sí, anem-hi! -vaig dir contenta.

Entre tots en van ajudar a aixecarme:
- Aquest es l'Eloi,le conegut abans, pero tu no tens edat per entrar a la academia? - Va preguntar la Goora
- Si, aixó pensava, la Hanako quant la vaig coneixa tenia 6 anys, però ara han passat 4 aixi que tinc edat per entrar o no...
- Per? - Va dir en Joan
- Vosaltres teniu 6000 anys i jo només 10 anys, cambia molt, en tornare a dirigir cap a l'entrada habiam si em deixen entrar.
Un cop allà no vaig poder entrar de nou, però gracies a l'Urahara, que sortia de la academia, va dirli la veritat al director i em va tornar a incriure, lo primer que vaig anar a fer, vaig anar a buscar ka Hanako per explicar el malentes. Quan la vaig trobar la vaig cridar a distancia, pero vaig veure que anava amb en Kirajh, el meu millor amic de la infancia que feia molt que no el veia:
- Hanako,Kirajh! Espereu!- VAig crida corrent cap a ells

-Uhmmm... Eloi! -va dir el Kirajh molt content, anant a rebre-lo
-Kirajh!! -va dir l'Eloi molt content també- M'he inscrit a l'acadèmia
-T'ha deixat, finalment? -va demanar Kirajh
-Sí -va dir l'Eloi somrient
-No ets massa petit? -li va demanar Sayumi
-No -va dir Eloi creuant-se de braços.
-Ara anàvem a dinar -va dir Kirajh- Vine amb nosaltres!!

- Hanako ets una despistada, per tu no et pasen els anys o que? - Li vaig dir enfadat,perque per culpa seva m'habien fet fora de l'academia
- Si et vaig coneixer ahir, Eloi - Va dir ella com si res
- Ahir? Fa 4 anys que ens vam coneixer!- Li vaig dir enfadat :konrabia:
- A si? No m'en he entarat - Va dir vacilatme
- Per cert soc la Sayumi, si algu li importa- Va dir la Sayumi darrera meu
- Encantat sóc l'Eloi - Li vaig conntestar
Durant tot el dinar vaig esta parlant amb en Kirajh de la meva vida i ell de la seva, després em va enseñar tota l'academia:
- Per cert, on vius tu? No aniras anant i venin sempre del mon dels humans?
- No, visc en en Rukongai, el tiet Chad i la tieta Orhime es van comprar una casa allà i ara hi visc.

-Veniu per aqui, estigueu alerta, no ens conve gens que ens vegin- ens deia el Joan mentre ens guiava per aquella enorme academia
-Pero, on anem?- va preguntar la Gooraa, intrigada
-Jo he d'anar a buscar el Nii-Chan- vaig dir
-Espera't una mica Hina, primer us vull ensenyar un lloc que segur que us agradara- va dir en Joan
-A si?? on es? on es? quq es? :chance: -deia emocionada
-no cridis hina, que ens podrien sentir- va dir la Gooraa
-Vale! ja callo! - vaig dir emocionada

Acabat de dinar,ens vam dirigir a classe. Abans vaig passar per davant de la seccio de kidos per agafar els meus llibres. Allà vaig veure al a Goora i els seus amics:
- Ei,Goora! - La vaig saludar
- Ei,Eloi! - Va contestar ella, en Joan li va donar una bofetada al cap
- Calla, que ens descobriran - Li va dir
- Que feu aqui? - Els vaig preguntar
- Ens hem imfiltrar - Va dir la Hinamori
- per que? - Els vaig preguntar
- Dons pe rque volem fer classe aqui - Va conntestar en Joan
- Si es un rollo fer classe

-Eloi, arribarem tard- li vaig dir mentre anava entrant a classe.
-Hanako -em va dir- Mira, són els nens del Rukongai!

Em vaig girar i els vaig veure allà, tan contents i amb els galtes vermelles
-PERÒ QUE FEU AQUÍ? -vaig cridar
-No cridis que ens descobriran -va dir la Hinamori
-Quin desastre... -va dir el Kirajh a la meva orella
-AARRGGG!! -vaig cridar- que m'espantes!
-Hauríem d'anar a classe -em va dir, amb cara de persona responsable.
-I ara què et pica? -li vaig demanar, estranyada.
-Res... -em va dir incòmode- Que sóc de la família Kuchiki i, si no vaig a classe i el meu tiet Byakuya ho sap...

Ens vàrem quedar tots en silenci mentre sentíem el silenci del passadís. Totes les classes havien començat.
-Eloi -va dir Kirajh- Per què no treus aquests nens d'aquí i jo i la Hanako anem a classe?
-Em sembla just -va dir l'Eloi
-Però nosaltres no volem partir d'aquí -va dir la Hinamori plorosa

-Anem! -em va dir el Kirajh agafant-me per la màniga del kimono.
-Espera'm! -li vaig dir agafant els llibres i partint cap a classe.

-Sera millor que us amageu- Vaig dir als nens - Fiqeuvus aquest traje de estuidants i sortiu de aqui
- Vale - Van dir tots
Vaig anar a classe, només entrar el professor ja em va renyar per arribar tard.A mitja classe van tocar la porta, i van entrar 3 estuidants nous, eren molt familiars per mi, i em vaig donar conta que eren la Goora i els seus amics. Es van asentar al meu costat:
- Que hi feu aqui? - Els hi vaig explicar
- Apendre - Van connteestar els tres a l'hora. Li vagi tirar una bola de paper al cap de la Hanako, amb una nota que deia, mira darrera teu.

La Hanako es va girar en veure aquella nota, per que havia de mirar darrere seu? Quan es va girar ho va entendre
-Pero que hi fan aqusts aqui?!- li va dir la Hanako a l'Eloi, en un to baix perque el profesor no la sentis
-I jo que se! els hi he donat tratges d'estudiant perque poguesin sortir sense problemes, pero no se que hio fan aqui.- va intentar explicar l'Eloi
QUE ELS HI HAS DONAT ELS TRATGES?! ACAS NO VAS PENSAR QUE PASSARIA AIXO?!-se li va escapar un crit a la Hanako, que no va ser ignorat per el profesor
-Hanako! Estigues atenta! o faras entrenament doble de Kido!-va dir el professor enfadat
-Pe-pero si no es culpa meva, jo nomes...
-Res de pero! per queixar-te tindras entrenament doble!- va dir el professor molt enfadat
-vale... :scary: -va dir, amb por del profesor
-me las pagaras, Eloi.... - va pensar la Hanako