Rol. L'Acadèmia de Shinigamis

Nosaltres seguíem rondant per allà amb els nostres tratges de l' academia, tot felicos.
-Hey, semblem alumnes, quina ilusió eh? -Va dir en Joan
-Ara ens sembla divertit, però quan els professors ens diguin el que hem de fer i estiguem allà asseguts quiets com un estaquirot escoltant parides, ens aburirem -Vaig afirmar
-Dons ens escapem de les clases! -Va cridar la Hinamori
-No cridis, dona, que si dius això s' adonaran que no som normals!!
-Ui... ho sento... m' agrada cridar jeje...
-A part, no podem escapar perque si ens escapessim, no seríem mai shinigamis de veritat
-Jo vull ser capità d' una divisió, noies! -Va cridar content en Joan. -Especialment de la 7 divisió!
-Jo sempre he volgut ser de la 3, m' agrada el seu cuartell vist desde fora!
-Dons a mi m' agrada més la 13... és l' ultima i ets més xulo sent el número més alt!
-Molt bé! -Va cridar en Joan -Farem un jurament entre els tres! Quan siguem grans, entrarem a les divisions que volem i farem història al món del seireitei i els seus capitans, ens coneixerà tot el món!
-Vols dir... tot el seireitei i el rukongai... -Vam dir les noies
-Bueno.. si això! -Va dir en Joan content

Ja era casi de nit, i encara no haviem menjat res en tot el dia
-Hey... tinc gana.... -deia mentres caminavem per l'academia
-Si, ara que ho dius jo tambe començo a tenir gana- deia el Joan, que caminava el primer
-Doncs ja... no cal ni que ho digui, amb la de temps que porto sense manjar- va dir la Gooraa
-Doncs vinga! destinacio: la cuina- la vir en Joan començant a caminar per l'academia
-Pero... on esta la cuina?-va dir la Gooraa
- Doncs ara que ho dius... no tinc ni idea :moltdeprimit: -va dir el Joan
-Jooo! jo vull menjar! :NoVull: - em vaig queixar

-No us posseu nerviossos, nois! -Vaig dir -Podem preguntar, som "nous", ens ho diran
-Li preguntarem als professors! -Va dir la Hinamori
Vam trobar a un professor que tenía molt mala llet, però:
-Professor... d' aixòòò... ens pot dir cap on és, la cuina?
-NO SABEU ON ÉS LA CUINA? -Va cridar
-Waaaaa no no no no no ho senti moooolt!!! -Vaig cridar
-ES QUE EL VOSTRE PROFESSOR NO US VA DIR CAP ON ERA LA CUINA? SOU NOUS?
-Si... som nous...
-QUI ES EL VOSTRE TUTOR!!!!!?
-No ens ha dit com és diu...
-MALEIT RIUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUK!! -Va cridar amb molt mala llet, semblava que tenía pressa.
-MIREU, LA CUINA ÉS ON ÉS L' AULA D' ABAIX NÚMERO 106, TOMBANT A LA DRETA! ARA SABRÀS EL QUE ÉS BO RIUK!!
-Emm.. gràcies professor...
Vam tenir sort que hi havia un professor de primer any que no s' assabentava de la meitat de les coses

-ESTUPID ELOI! -vaig cridar mentre em quedava una hora més practicant kidos. El pitjor de tot és que no ho necessitava, ja era bona en kidos!
-Ja te'n pots anar, Hanako -em va dir el professor, molt seriós- I que no torni a passar
-D'acord, i perdoni -vaig dir acotant el cap.

El professor partia quan, de sobte, em va aturar.
-Ah -va dir-me veient com em posava la Zanpakuto a la cintura- Ets tu la que avui al matí ha aconseguit materialitzar la Zanpakuto!
-Ehhh... -vaig contestar amb la cara vermella.
El professor em va somriure.
-Li parlaré de tu al comandant general Yamamoto -em va dir- Potser et podrà donar classes avançades. Ens veiem demà, Hanako! -va dir i va marxar de l'aula.

Vaig agafar les meves coses i vaig sortir de la classe, encara enfadada amb l'Eloi. El passadís estava molt fosc i no hi havia ningú. -Genial! -vaig pensar- ja m'ha passat l'hora del sopar.

I vaig anar cap a la meva habitació un poc deprimida.
-Eh! -va dir una veu darrere meu. Era el Kirajh. -On vas amb aquesta cara de tristor? -em va demanar
-Tinc gana -vaig contestar amb sinceritat.
-Això té solució -em va dir somrient- Té, t'he preparat un entrepà -em va dir traient d'una butxaca un entrepà embolicat en paper de plata.
-Vaja... gràcies -vaig dir-li.
-De res -em va contestar, girant-se i dirigint-se a la seva habitació- Ens veurem demà al matí.
-Sí! -vaig contestar caminat cap a la meva habitació, a l'altre extrem de l'acadèmia- Fins demà!!

ja era de mati
i algu no deixava de trucar la porta
qui es?-vaid preguntar
va alçat-van dir
obiament ja sabia que era l'Hanako
hui ens toca excurcio-va dir Hanako
a on si es pot saver-vaig dir
al bosc-va dir molt seriosa
a que?-vaid dir
a caçar hollows-va dir Hanako

Vaig trobar a la Hanako i en Kirajh en mig del camí:
- Bon dia Eloi!- Va dir en Kirajh i la Hanako
- Bon dia nois - Vaig dir alegrement - Avui ens toca excursió
- Ja veus, anar a cazar hollows - Va dir en Kirajh
Un cop a classe, el professor ens va assignar un companyer a cadascun, com que sobrava un ens va tocar a mi,la Hanako i en Kirajh junts. Ens vam dirigir al bosc, un cop al bosc es vam dividir en els grups que ens va assignar el professor.
- Ara veuras, Eloi, em vengare per lo de ahir- va pensar la Hanako, i em va fer la traveta. Vaig caure de cara al fang. Tots es dos es van ficar a riure.

-Què fas, Hanako? -va dir l'Eloi aixecant-se del terra amb la cara plena de fang.
-Perdona... -vaig dir posant cara de nina bona- Ha estat sense voler
-No m'ho crec -va dir l'Eloi
-Vinga, Eloi -va dir el Kirajh- La Hanako no té malícia. Ho ha fet sense voler
-Què? -va dir l'Eloi
-Anem -va dir el Kirajh- No hem de ser els únics que no aconseguim matar un hollow.

Seguírem caminant pel bosc i de cada vegada es feia més fosc.
-No es veu absolutament res... -va dir l'Eloi
-Això no m'agrada gens! -va dir el Kirajh- Millor seria si tornéssim al punt de trobada...
-Ni pensar-ho -va dir l'Eloi.
-Haveu sentit aquell renou?? -vaig demanar

Ens quedàrem en silenci... un hollow va sortir de darrere d'un arbre i ens va llençar un cero.

En un altre lloc del bosc, 3 petits corrien per alla
-AAAAAAAAHHHH!!! CORREU QUE ENS ATRAPA!!! - vaig cridar a en Joan i la Gooraa
-AAAAHHH! merda de Hollow- va cridar en Joan
-Pero a qui se li va ocorre la estupida idea de fer-nos passar per estudiants :enfadatullsgro - cridava la Gooraa histerica
anavem corrent perseguits per un Hollow gegant, i intentavem fugir per on poguessim
-AAAAAAAHHHHHHHHH!- vam cridar els tres
-Mireu! alla hi ha gent!-vaig dir a la Gooraa i el Joan
-Rapid correu- va dir la Gooraa
Anavem a tota pressa cap al lloc on habiem vist a gent, pero quan vam arrivar, jo no em vaig poder frenar el suficient, i em vaig xocar contra algu

-Aux... m' he donat amb l' arbre...
-Vinga Hinamori, no et paris! -Va cridar en Joan agafant a la Hinamori i correr a tota velocitat
-Gooraa! Esteu bé? -Em va preguntar l' Eloi, que ens vam possar tots rere d' ells
-Ja us vam dir que agafessiu el tratge i marxeu d' aquí! -Va enfadar-se la Hanako
-Ho sentim molt... ja que estavem aquí dins, no podíem marxar com si re...
-A callar! Sou massa petits! aquí dins s' estudia i un es prepara per ser shinigami, però no es juga! -Va cridar tota histèrica la Hanako
-Hanako, Kirajh, que ve cap a aquí!! -Va cridar l' Eloi

El holllow gegant s'acostava , l'Eloi el Kirajh i la Hanako van llençar kidos per derrotar-lo , però no tenien suficient potencia i no li feien ni pesigolles.
-Com es posible , si tinc el nivell més alt de kido de tota la clase i practicament de tota l'academia - Va dir la Hanako .
-És molt poderos! - Va cridar l'Eloi.
I ementrestant el hollow seguia correns , però va passar de llarg i va anar directament a per nosaltres tres.
-Ve a per nosaltres , correu! - Va cridar la Hinamori , peró no varem tenir temps perquè del hollow van apareixe uns grans tentacles i s'ens va emportar.
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH! - Varem cridar els 3 i s'ens va enportar més lluny del que podien veure els altres 3.
-S'ens menjera! - Plorava la Hanamori
-Tenim que fer alguna cosa! Exclamava la Gooraa
-Jo estava callat , pensatiu i molt espantat , més que mai , però s'em va apareixer un pensament al cap amb un to una mica matemàtic...
-Si l'Eloi té 6 anys i ja pot fer kidos , jo que en tinc 7 també ho tindria que poguer fer i la Gooraa amb 6 posiblement també ... - I vaig començar a concentrar-me tan com podia ,fent molta força . De sobte el hollow es va parar i anava portant els tenacles on ens tenia agafats cap a la boca , lentament.
-Estem perduts - Deia la Gooraa amb resiganció
- Morirem ! - plorava encara més fort la Momo
Mentrestant jo sentia un gran poder i una veu en el meu interior ...
Va , digues el meu nom , Digues el meu nom!
-No et puc ecoltar , parla més fort! - Pensava jo
-Digues el meu nom!
I en aquell moment un gran poder va apareixer en mi.
-SEISHIN KATACHI!! - Vaig cridar i espasa va apareixer a la meva mà , de cop es ffa fer una intensa llum blava i tots tres varem caure , els tentacles i els braços del hollow es van separar del seu cos amb un tall net.
-Aixó he estat jo? - Deia estirat a terre perque estava completament esgotat amb la meva zampakutou clavada al terra just al meu costat
-Que ha passat?!- Es preguntava la Momo encara en el terra
-Iincreible , aixó has estat tu Joan? - Va preguntar la Gooraa.
-Je , je , je... però jo ara no em puc ni moure....
I just quan vaig acabar de dir aquestes paraules el hollow va reaccionar amb un fort crit mirant-nos a nosaltres amb cara d'enfadat

-Joan -va cridar la Gooraa plorant- Aixeca't que se'ns menjaa!!!!
-JOAN! -cridà la Hinamori espantada
-No puc... -va dir el Joan -estic tan cansat...
-AAAARRRGGG!! -va cridar la Momo quan va veure el hollow massa a prop.

-Hado 4, Byakurai!! -vaig cridar sortint d'entre els arbres. No li va fer cap efecte però, com a mínim, el hollow va posar l'atenció en mi i va deixar els nens tranquils. Estava molt contenta de la gran proesa del Joan! Ser capaç de treure la Zanpakuto sent tan jove!! Segurament devia tenir molt de poder espiritual. Només per això, ja feia comptes anar després al despatx del director de l'Acadèmia per demanar-li que el deixessin quedar com un alumne de veritat!! La veu de Kirajh em va fer tornar a la realitat...

-Hanako-chan... -em va dir el Kirajh
-Què? -vaig contestar
-I què fas contes fer ara? -va demanar-me, nerviós, veient com ara el hollow avançava cap a nosaltres.
-Tu agafa els nens i emporta-te'ls lluny d'aquí -vaig dir-li mentre em concentrava en els punts febles de l'enemic i ideava un pla d'atac.
-I tu? -em va demanar
-Jo faré servir la Suzaku... -vaig dir-li posant la mà a sobre de la katana
-Estàs bé del cap? -em va demanar l'Eloi, intervenint en la nostra conversa.- La primera alliberació de la Zanpakuto ha d'estar vigilada pels professors!!

-Carbonitza'ls, Suzaku -vaig dir, i la meva espasa es va convertir en una gran flamarada.
-Ah! -vaig pensar- I ara què faig? No conec cap atac!! L'única cosa que puc fer és mirar d'encendre els pèls que el hollow té al cap perquè així el foc es propagui i es cremi tot el seu cos.

Així ho vaig fer. Vaig avançar cap a ell i, amb la Suzaku li vaig prendre foc als pèls del cap. El hollow sencer començà a cremar i a cridar desesperat. Però, mentre encara no s'havia carbonitzat, vaig calcular malament les distàncies i em va pegar un cop molt fort amb un dels seus tentacles.

Vaig sentir un gran dolor molt fort a les costelles i em vaig quedar sense respiració per un segon. El cop va ser tan fort que em sortia sang de la boca i ho veia tot boirós... vaig ser conscient que perdia el sentit i que queia al terra. També recordo que, abans de perdre completament el coneixement, algú em va recollir del terra...


P:D: Aquest és el missatge nº 1.000 del fòrum!!

Ja esta be Hanako no puc permetre aixo-vaig dir
ves-tee .. daçi...no veus.. que no pots..es molt..ra..pid pera ..tu jo no ..he pogut fer re.s-hanako diu
VOLS CALLAR-vaig dir-aixo el faig per tu-vaig dir
...-Hanako
el hollow em mosega de mala manera
KIIIIIIIIIRAAAJH-va dir Hanako
perque plores?tot va ha eixir be :content: -vaig dir
era part del meu pla com ningu de lluny li va poder fer res al hollow,vaig pensar si no pots de lluny de prop era la meua oportunitat
vaig dir-Oh, senyor! ¡Màscara de carn i ossos, batre d'ales, aquell que té el nom d'Home! ¡Veritat i temprança, per sobre d'aquesta barrera de somnis sense pecats allibera la ira dels teus urpes! "
33.san-ju san Sōkatsui
el hollow es va carbonitzar de debo(aixo creiem)per que la veritat el Sōkatsui es poderos pero no pot pelar un hollow d'eixa talla,em veritat l'estima per l'Hanako va fer que la meua anima absorbís al hollow.
em vaig desmaiar prop l'Hanako i ...

Merda.... - Vaig dir en veu baixa, en en Kirajh li va començar a ficarseli una mascara de hollow, ¡va començares a convertir en Hollow! - Si pogues fer algú-vaig dir- algú més útil.
De cop vaig veure un tigre de sorra acostan-se pel fons del bosc. Vaig treure la meva zanpakuto però es va parar davant meu.
- Qui ets? - Vaig dir
- Vols ser més fort? - Em va preguntar - Vols ajudar als teus amics?
- Si... - Vaig dir
- Digués el meu nom
- Com has dit? - Mentres parlavem, en Kirajh s'anava convertin en hollow
- Segur que vols ajudarlos? - Va preguntar el tigre
- Si, si que vull
- Digues el meu nom, ven fort, que et senti tot el seretei
- No se el teu nom
- El meu nom esta en la teva anima
Vaig veure que en Kirajh, li començaven a creixa urpes que se li clavaven a la Hanako
- Suna... Suna... - Anava dient
- Digo, Digo vent fort
- Sunadokei!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! - Vaig cridar, quant el es va fondre en mil grans de sorra i van començar a girar al volant de la meva Zanpakuto. Sentia dintre meu la veu del tigre.
- Digues Pausa'l Sunadokei - El cual vaig dir i va sortir un làser verd de la espasa el cual va tocar a la Hanako i en Kirajh.
-Sembla que s'hagin parat en el temps - Vaig dir
- I es que s'ha parat, mentres estiguin dintre aquesta llum,estaran pausats en el temps,però vigilia que costa mantenir-lo, de moment ho faig jo, però més endavant ho hauras de fer tu - Va dir el tigre.
Vaig intentar mantenir-ho fins arribar a la acadèmia amb els nois. Allà van intentar treure-li la part de hollow al Kirajh. Quant la Hanako es va despertar, jo estava a la seva habitació.

-QUÈ? -vaig dir, despertant-me- Què ha passat?

Tenia la Sayumi i l'Eloi a devora del meu llit que em vigilaven el somni.
-Hanako! -va cridar la Sayumi- Estàs bé?
-Sí... -vaig dir tocant-me unes benes que tenia al braç- i el hollow?
-Ja ha passat tot -va dir-me l'Eloi somrient.
-Eloi, allò és una Zanpakuto?? -vaig demanar quasi caient del llit.
-Descansa, Hanako -em va dir la Sayumi
-Sí, és la meva Zanpakuto -va dir-me l'Eloi molt somrient- I encara han passat més coses mentre estaves aquí dormint.

Vaig estirar-me al llit. Les costelles em feien molt de mal i, pel que veia, tenia el braç romput.
-Els nens han estat admesos com a estudiants de l'acadèmia!! -va dir l'Eloi molt content- Després et vendran a veure.
-Ara són a classe de kido -va dir la Sayumi, dolçament com sempre
-Tots? -vaig demanar- Els han admès a tots? La Gooraa, la Hinamori, el Joan...
-Sí, tots fan primer! -va dir la Sayumi
-Que bé! -vaig contestar emocionada- Aniran a classe amb nosaltres.

La Sayumi i l'Eloi es varen mirar significativament i es varen posar a riure.
-Passa res?? -vaig demanar, indignada de ser l'única persona de la sala que no sabés què era tan divertit.
-Doncs sí -va dir la Sayumi- Passa que...
-Ens han pujat de curs! -va dir l'Eloi molt content.
-QUÈ?? -vaig demanar
-Com sents! -va dir la Sayumi- Ara nosaltres dos som estudiants de tercer.
-DE QUART?? -vaig demanar confusa.
-Sí, -va dir l'Eloi rient-se- però tu i el Kirajh haveu passat directament a cinquè!
-JA FAIG CINQUÈ?? -vaig demanar molt nerviosa.-Per cert... on és el Kirajh??
-Està en observació... les seves ferides són molt greus...

Estavem a la clase de Kido, estavem a l'ultima fila sentats, esperant el nostre turn per posar en practica les nostres habilitats, jo estava nerviosa, tota la gent que hi havia era bastant mes alta que jo, fins i tot en Joan i la Gooraa, i aixo em feia sentir incomoda
-Els seguents-va dir el professor, els de la tercera fila ens vam aixecar i ens vam posar davant de tot
-Practiqueu el Hado 33-va ordenar el profesor
Ens vam posar en posicio i vam dir tots a la vegada
-Hado #33 Soukatsui!- de cop van començar a sortir una concentracio de força espiritual de els palmells de les mans de tothom, un moment, PER QUE A MI NO EM PASSA RES??!!
-Hinamori Momo, he dit que feu el Hado 33-em va escridassar el profesor
-si si, ja ho intento, pero es que...- vaig intentar explicar
-Res de pero!-em va cridar el profesor
-AAAAAH! va-vale- li vaig dir al profesor espantada
-Hado #33 Soukatsui!- de cop una gran concentracio es va començar a fer el palmell de la ma
-Ho he conseguit!- vaig cridar ilusionada
-No et desconcentris Hinamori!!-em va cridar el profesor
-Eh? - vaig dir girant el cap per mirar la meva ma, s'havia fet una grac concentracio d'energia, cada vegada mes gran, no la podia controlar, era mes gran que jo!
-Tothom a cobert! va cridar el profesor a tota la classe
De cop la gran bola d0energia va explotar, deixant tot destrossat, i a mi aturdida per l'impacte :@2: despres vaig caure a terra
-Que algu porti a la Hinamori a l'enfermeria,- va ordenar el profesor- ai... aquesta nena encara necessita bastanta practica amb les arts kido...- va suspirar el profesor

Jo i la Sayumi vam anar a pendre un refresc, mentres la Hanako dormia:
- Creus que li hauriem de dir la veritat? - Em va preguntar la Sayumi
- Seria lo correcta - Vaig contestarli, mentres mirava fixament el terra i prenia un glop del refresc
- Però com li expliquem, es el seu millor amic - Deia em veu baixa, com si algu ens estigues escoltant
- Encare no esta assegurat, per aixó millor no li diguem res

Vaig acabar les classes per avui i, en comptes d'anar-me'n a la meva habitació, vaig decidir passar-me una estona per la infermeria a veure el meu amic Kirajh.
-Bon dia -vaig dir entrant a la infermeria.
-Sí? -em va dir una infermera.
-Vinc a veure el Kirajh -vaig demanar. La cara de la infermera es va posar pàl·lida i em va contestar molt malament, a un to agre i cruel
-No el pots veure -em va dir.
-Hanako? -em va dir una veu que no coneixia a l'esquena. Em vaig girar... era ni més ni menys que el Comandant General en cap de les Tretze Divisions, Yamamoto Genryusai!!
-Capità General! -vaig dir avergonyida.
-Hanako -em va repetir- he de tractar uns assumptes amb tu... Vine amb mi

Vaig anar al despatx amb el capità General. Era un despatx amb unes finestres molt grans, on entrava el sol a tothora.
-M'han parlat de tu els teus professors -va dir-me- I he decidit acceptar les seves recomanacions. A partir d'avui t'entrenaràs amb mi dues vegades a la setmana.
-Gràcies -vaig dir-li al capità general, acotant el cap- És tot un honor.
-La segona cosa que t'he de dir té relació amb el teu amic Kirajh Vizled Kuchiki... -va dir-me- Com ja sabràs, la seva família és molt influent... de fet, el tiet del Kirajh és ara capità de la divisió sis.
-Ho sabia, capità -vaig contestar
-Per aquesta influència de la seva família, no el podem fer fora del Seireitei com sí faríem en altres casos -va dir-me el capità.
-Però... -vaig dir
-El hollow interior del Kirajh va despertar a la darrera batalla -va dir-me el capità general- I ara ell és massa jove com per enfrontar-s'hi i sortir-ne guanyador. Per això, vaig aplicar en ell un kido de restricció que actuarà en el seu hollow durant cent anys... Quan el segell caigui, ell ja serà un Shinigami expert i podrà guanyar la batalla amb el seu hollow...

El capità general va fer una pausa.
-Hanako -em va dir- Si et consideres la seva amiga, durant aquest temps l'has de vigilar... t'has d'estar amb ell i cuidar-lo. I sobretot, m'ho has de dir de seguida si veus que el seu hollow es torna a manifestar.
-Capità -vaig demanar- No hi ha cap possibilitat que el segell es trenqui?
-Cap ni una!!!!!!!!!!! -em va dir enfadat- És un segell que he posat jo mateix!! Com se t'acudeix demanar-me això!!
-Ah! Perdoni, perdoni! -vaig contestar vermella.

L'endemà vaig dirigir-me a l'acadèmia saltan de teulada en teulada, quant vaig xocar contra algu. Portava un tunica blanca i anava amb una noia de cabells taronges, ell tenia el cabells blanc:
- Ho sento....
Em va mirar un momento amb serietat i va dir:
- Marxe'm Matsumoto
- Si ,capità
Capità? Aixó em va sorprendre molt. Vaig arribar a la academia i hi havia la Hanako mirant la pared
- Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! - Li vaig dir
- Que dius?
- Que et passa? Ja no t'enrecordes del teu aniversari
- A si gracies....
- Que et passa? Te això es per tu - Li vaig donar un paquet
- Oh, gracies... - Va obrir-lo, es va quedar molt sorpresa - Pero que?
- Es una foto de tu,jo i en Kirajh, que t'agrada?
- Molt, moltes gracies Eloi
- Vam anem entrant a classe, que si no en renyaran, per cert ahir vas anar a veure en Kirajh no? Vas poder entrar?
De cop els ulls de la Hanako es van començar a caure gotas i em vaig adonar que seria millor no parla d'en Kirajh de moment:
- Hanako, despres de classe espere'm vull portarte a un lloc

estaba a la quarta divisio-que estic fent açi?
et cures de unes ferides a nivel del anima-va Unohana
Unohana-san es tan greu,la mossegada de eixe hollow-vaig dir
de moment no puc parlar amb tu de un diacnostic,pero fer ferides al anima directament es molt dificil pero encara mes es que es curen-va dir Unohana

-Uhonana-san -va demanar el Kirajh- Quan podré tornar a les classe?
-Estaràs aquí uns dies més -va dir- Ara surto... el capità Byakuya Kuchiki et vol veure.

La Unohana se'n va anar de la habitació i, en el seu lloc, va entrar el capità del sisè esquadró, Byakuya Kuchiki.
-Kirajh- va dir- Ets una deshonra pel nostre clan
-Perdó -va dir el Kirajh acotant el cap.
-Tenim sort que, gràcies a la meva influència, no et faran fora de la societat d'ànimes -va dir el capità Kuchiki.- El capità General va ser capaç de suprimir el hollow que tens a dins durant molts d'anys.

Kuchiki es va donar la volta i va dir, amb veu fosca.
-Per això, et comunico que ja no seràs l'hereu legítim de la família -va dir el Byakuya- L'hereu serà la meva filla, l'Andrea. Ella heretarà la joia i serà la pròxima cap de la família Kuchiki...

jo estava en clase quan tot aixo va pasar y no sabia que pasava hasta que eloi me lo va explicar y yo vaig dir que esta be pero q no vull ser amiga de un hollow:pale:

Estaba bastant espantat, portava un temps lluitant per sobreviure aconseguint carn d on podia, i ara em presanterian a la classe, la acadèma ja havia començat, però com que havia agut de sobreviure sol m' havia fet molt fort i m' havien acceptat per que tenia els continguts que s' havien fet fins el moment, i per fi ara m' havia decidit entrar a la acadèmia, per ser molt fort, més que el meu pare, i així poder elevar el meu nom al cel.
-Hola alumnes vaig sentir que deia el professor desde fora, avui us presentare un nou alumne, ja pots passar-
Vaig entrar amb el cap baix i una mica nervios
-Mireu es diu Ken...
-AIKUN!!!- vaig cridar jo
El professor em va mirar i va entendra que no volia que sapiguessin de qui era fill
-Si es diu Aikun, pots prendre lloc-
I vaig avançar per la classe sentint els murmuris dels alumnes i observant-me

La Hanako em va esperar a la sortida de l'academia:
- Que preperada? - Li vaig dir
- És clar!!!!!!! :jojojo: - Vaig notar que estaba més animada que el mati
Vam anar fins el centre del Rukongai i vam entrar a casa els meus tiets
- Tiet Chad, Tieta Orihime ja som aqui!
DE la cuina va sortir la Orihime:
- Eloi! Avui menjarem arros amb mel i ametlles
Vam seguir el passadís fins les escales que representaven el soterrani:
- Baixa per aquì - Vaig dirli
Vam baixar i vam anar a parar a la tenda de l'Urahara:
- Sorpresa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! - Va cridar un grup de gent

-AAAAAAAAAAAAAH!! -em vaig espantar quan vaig veure tota aquella gent allà- QUÈ ÉS AIXÒ?
-És una sorpresa! -va dir una estudiant a l'acadèmia que jo no coneixia de res.
-Per a mi? -vaig demanar sorpresa :suspicious:

- No,per aquella marieta d'allà, no et fot?, es clar que es per tu - Vaig dirli
- No se que dir.... No ho us habia de molestar
- Es el teu aniversari, tu hauries fet el mateix, vinga que comenci la festa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Vam ballar, riure, beure etc.... durant tot la nit. Vaig veure que la Hanako sortia a fora i la vaig seguir:
- Hanako, que et pasa?
- Trobo a faltar en Kirajh
- Va segur que es fica bè
- I si no passa? - Va dir plorant - I si empitjora
- Ara l'unic que necessitat es que no et preopucipis tant per ell, l'ùnic que vol es que estiguis conntenta el dia del teu aniversari, va animet. Vam estar en silenci durant 3 segons i desprès la Hanako va dir:
- Gracies per tot Eloi, ets un gran amic
- De res - Vaig dir mentre aixecava la vista al cel i mirava la lluna