un somni molt real

- Mama, mama, desperta!!! – Vaig obrir un ull lleugerament.
- Deixa descansar a la mama, Mitsuki. – Va dir una veu més greu.

Vaig obrir els ulls, a poc a poc, i vaig veure cop uns cabells blancs i llargs sortien per la porta de l’habitació.
- Què? On soc? – Vaig dir, mentre mirava a tot arreu, sense entendre que passava.
- Bon dia amor, com has dormit? – Va dir el Hitsugaya, mentre m’acariciava el cap.
- Bé... – No entenia res, però m’agradava aquella sensació i la situació, així que li seguiria la corrent.

Vaig arribar al menjador, i la taula estava parada, amb l’esmorzar preparat. Pel meu voltant van començar a córrer la Mitsuki i al Kuro. La Mitsuki era la gran, tenia 6 anys, i el cabell llarg lleugerament ondulat i blanc. El Kuro tenia 4 anys, i tenia el cabell més blavós i curt,

- Va mama, que faràs tard! – Va dir la Mitsuki.
- I tu què? No has de fer res?? – vaig dir mentre l’agafava i li començava a fer pessigolles.
- Aquí tens l’esmorzar i el bento, per quan vagis al meu, vull dir al teu despatx. – Va dir el Shiro, amb un somriure a la cara.
- Mama, has de marxar? – Va dir el Kuro, mentre s’agafava a la meva cama.
- Si petit, soc capitana, tinc molta feina per fer. – Vaig dir mentre li acariciava el cap. – Avui et quedaràs amb el papa, i t’ensenyarà moltes coses, ja veuràs com t’ho passaràs molt bé!

El petit Kuro, no semblava gaire convençut, va mirar al seu pare amb desconfiança, però no tenia cap altra opció que acceptar-ho i fer el que li deia. Tenia alguns problemes per menjar, menjava els cereals com podia, però quasi sempre s'acabava tacant, i el Shiro el renyava.
Mentrestant, la Mitsuki es menjava el seu esmorzar amb un somriure de felicitat a la cara.


Vaig arribar a casa, després d’hores al despatx, no m’aguantava dreta.
- Hola mama!!! – Van dir els dos petits alhora, a la porta de la casa.
- Hola amor. – Va dir el Shiro, mentre em feia un petó.
- Hola, com esteu? Com ha anat el dia??? – Vaig dir, intentant semblar animada.
- Molt bé! M’agrada llegir, però mama... m’agradaria que m’expliquessis un llibre aquesta nit! – Va dir el Kuro.
- I tant Kuro. – Vaig dir, acariciant-li el cap.

Al sopar, no callaven, la Mitsuki no podia parar d’explicar coses que havia après, li agradava molt la història, i tenia molta curiositat per les altres races, segur que de gran seria una shinigami molt agradable, només espero que no acabi a la quarta... (amb tots els meus respectes cap aquella divisió). El Kuro en canvi era més callat, i sempre anava amb mi, no sabia ni com treure-me’l del damunt, però era molt carinyós.

Encara no sabia d’on havien sortit, ni perquè sabia tot això, però m’agradava, i tenia moltes ganes de tenir fills, i encara més si era amb el Shiro.

Els vaig posar al llit, i ràpidament es van adormir, com dos angelets, i em vaig adormir amb ells.

Al obrir els ulls, tornava a estar a la meva habitació, no hi havia nens, no hi havia el Shiro... i a damunt arribava tard!
- Bon dia, arribes tard. – Va dir el Shiro.
- Gomen, tenia un somni que no volia que s’acabés. – Vaig dir, sense poder deixar de pensar en aquells dos nens petits.