El dia en que tot va començar

Era un dia asolejat, feia bastant bon temps cosa que em molestava no soportava que el sol em dones de cara,però be tan se val. Avui era el dia en que per fi vaig sortir de aquella escola, La Academia Shinigami, aquell capita shinigami em va dir que em fes shinigami perqué tenia molt poder i així em reuniria amb ell pero mai vaig saber perquè li vaig fer cas... el cas es que ara ya soc una shinigami pero ara no se on anar,fins que...

-Vaja pero si ets tu... ya t'has graduat? vaja has siguit mes rapida del que em pensava...-em va dir el shinigami que 2 anys enrrere em va salvar.me'l vaig quedar mirant una mica desconcertada
-Ohh... vaja que maleducat que sóc. Em presento sóc en Sosuke Aizen, i tu la Nelliel oi?-
Jo nomes li vaig dir que si amb el cap, pero en realitat no sabia que em pasava... que potser li tenia por a l'home que em va salvar? NO! al contrari li tenia que estar agraïda.
L'Aizen va interompre els meus pensaments:
-M'alegro de que estiguis be...- em semblava un bon home... es mes segurament seria l'unic amb el que tindria certa confiança, admiració/respecte per el moment pero...
-Te Nelliel això es per a tu t'ajudaran -em va dir donant-me una mena de braçalets certament bonics pero extranys...
-Que se suposa que son?- li vaig preguntar un pel extranyada
-Tranquila quant sigui el moment ho averiguaras, ah i porta'ls sempre posats- em va dir jo li vaig fer cas i li vaig donar les gracies fent una reverencia per acte seguit posar-me'ls
-per cert jo de tu aniria a veure la teva divisió- em va recomanar i acte seguit va desepereixer-

em vaig quedar allà mateix pensant...
-vaja quina murga quina era la meva divisió em vaig preguntar a mi mateixa...
en aquell moment algú em va agafar per l'espatlla i em vaig girar de sobte, i la persona que hi habia derrere meu va haver de esquivar la meva llarga trena per no donar-li un cop... llabors vaig veure a en TOSHIRO HITSUGAYA?
-La teva divisió no era la 10ª?-em va preguntar
-Ahh! es veritat! Així que seràs el meu capita? - li vaig preguntar entusiasmada
-Em sap greu pero ja no soc capita...-em va dir
-QUEE??!!, com que no ets capita?-em va sorpendre molt que ya no sigues capita
- Dons com que ya no en soc de capita- em va respondre
-PERQUE?- seguia molt exaltada per la noticia
-Dons... hi havia un altre shinigami el cual era molt bo i estava molt al nivell així que amb el temps li vaig legar el meu lloc... i be la gent quan te parella es el que pasa...- em va dir posanse vermell perla ultima frase
-tu parella?-li vaig questionar
-si... -em va dir posant-se la ma a la nuca- Que passa algun problema? segur que tu tambe en tindras molt aviat...- em va intentar convencer
- si si esclar el que tu diguis...-li vaig dir girant la cara cap a un costat
SHIRO-CHAN!! es va sentir cridar-lo a algú que no vaig veure.
-em sap greu me n'haig de anar, pero tranquila ens tornarem a veure! que ja no sigui capita no significa que no sigui shinigami... be fins aviat!-em va dir mentre s'allunyava
-si... fins aviat...-vaig dir en veu baixa i no em va ni escoltar

-fantastic i ara on se suposa que haig de fer o on haig de anar?-em vaig demanar a mi mateixa. Anava caminat pel seiretei sense rumb fitxe pensant en les meves coses quan..,em vaig xocar amb algú i em vaig donar un cop al cap, quan vaig poder reaccionar ya era al terra
-ostres em sap molt de greu! estas be?-em va preguntar la persona amb la qui em vaig topar. no aconseguia distingir-lo ho veia tot borros a causa del cop, em vaig posar la ma al cap,i vaig començar a veure millor. Va ser quan em vaig topar amb la mirada un poc preocupada d'un noi shinigami.
Estas be?t'has fet mal?? vols que et porti a la 4ª divisió?- em va seguir preguntar ja que no rebia resposta per part meva.
-Ehh?-em vaig racar una mica el cap- N-no et preocupis estic be...em penso-vaig arribar a dir-li
-menys mal-em va dir mes tranquil mentre m'oferia la ma per aixecar-me
-gracies-li vaig dir en el meu to fred habitual mentre un cop ja m'havia aixecat amb la seva ajuda
-Em dic Victor Kudo encantat-es va presentar-Vaja veig que ets nova oi? no dubtis en dir-me el que necessitis eh
-Eh? ah si gracies-li vaig respondre
-Ahh per cert tu com et dius?-em va preguntar,
"ya era hora" vaig pensar "sembla molt alegre i descuidat però sembla molt bon noi... en fi.."
-jo em dic Nelliel i si soc nova aqui- Li vaig conestar encara amb to fred pero ja no tan com avans no se perquè...
-Tranquila jo tambe acabo d'arribar fa pocs dies aquí però ja t'hi acostumaras-varem estar una estona parlant caminant pel seiretei. lo bo era que ja no estava caminat tota sola i ja havia conegut a algú
-Vaja aixi que vas cap a la 10ª divisió ehh?-em va dir

- Eh... si,saps on és? -Em va preguntar la nova noia que havia conegut
- No ni ideea, no he tingut la ocasió d'anari - Li vaig dir mentre esclatava de riure - Però si que puc buscar a algú que sapiga com anar-hi, d'acord Nelliel?
- Gracies i em pots dir Nel - Deia encara una mica avergonyada perquè encara no ens coneixem molt - I a on anem?
- De res, anem a la meva divisió, la tercera, un lloc de disciplina i moooolta velocitat - Li deia mentre li agafava de la mà i la arastrava corrent
- Esperaaaaaaaaaaaaaaa!!! -Deia la Nel mentre li portava corrents
Poc despres vam arribar a la Tercera divisió (ara si sabia on era )
- Capitana permís per entrar - Demanava permís a la Capitana Gooraa - Soc en Victor Kudo i vinc amb companyia
- Vinga passeu - Deia la Capitana mentre entravem tots dos - Oh! i aquesta noia tant bufona qui es?
- Aquesta noia tan guapa es una nova shinigami recent surtida de l'academia i havia vingut amb mi per preguntar on era el lloc de la decima divisió - Explicava a la meva capitana mentre veia que la Nel es posava vermella com un pebrot
- Així que es això no? Bé jo us enportare, no patiu - Deia la Gooraa mentre marxavem cap a la decima divisió
- Un moment, espereuuuu - Deia la Nel mentre la agafaven i sortiem corrents un altre cop
I poc després varem arribar a la decima divisió i no era tan dificil de trobar com jo creia xD

-moltissimes gracies- li vaig agraïr ya a la porta de la meva divisió
-No es res dona!-em va contestar
-Yaa... Però...com t'ho puc agrair?-li vaig preguntar
-no cal dona! tot i així si hi insisteixes...m'agradaria que viguesis amb mi!-em va respondre alegre
-Amb tu?? a on??-li vaig preguntar amb curiositat
-Et duré a donar una volta pel seiretei!-em va respondre
- de debo!!-li vaig dir emocinada
-si, dona si!
-moltissimes gracies victor!!-vaig dir tot fent una reverencia
-de res, tu quan acabis espera'm aqui, d'acord?- em deia en victor
-sii t'esperaré!-li deia. no sabia perquè però haber-lo conegut m'habia alegrat el dia...
-dons fins després -deia en victor allunyan-se
nelliel posa-hi valor-em deia entran a la 10ª divisió. Anava caminant sense rumb
-vaja,vaja... tu ets la nova oi?? la Nelliel me equivoco?-em va preguntar una veu darrere meu,em vaig girar
-s-si-
Benvinguda a la 10ª divisió, jo soc el teu capita em dic Eloi Kurosaki- es va presentar
-Tan de gust- li vaig respondre amb una reverencia
-Veig que encara estàs una mica perduda així que avui i durant uns quants dies estaras amb mi i m'ajudaras- deia mentre caminava i jo anava darrere seu
-hai,Eloi-sama- deia mentre el seguia

Mes tard quan sortia de la divisió...
-Nel!!!-cridava algú,el vaig reconeixer imediatament era el noi de aquest matí... si! en Victor!
-hola Nel-chan-em va saludar
-Ne-Nel-chan? -vaig questionar
-ohh! perdona et molesta? et puc dir nelliel o nel -va rectificar
-tranquil es nomes que no estic acostumada- en aquell moment em va donar una punxada al cor... així era com em deia el meu germà...-Tranquil em pots dir Nel o Nelliel com tu vulguis -vaig intentar somriure forsadament
-Esta be! pero si se me escapa no em renyis ehh?- intentava treurem un sonriure dels llabis sabia que el meu era forçat...- Nee anem ja? -em va preguntar
-Si! som-hi!-vaig dir una mica mes animada em feia bastanta ilusio

-Vííííctoooooooooooooooooooooooooor!! -va cridar una veu que venia de lluny i que semblava molt feliç. Era la Tsunade, tinent de la Primera Divisió, malparlada, gandula i especialista en paraulotes i altres malediccions.
-Bones, Tsunade! -va dir en Victor- Mira, et presento una nova recluta! És la Nel, de la desena divisió.
-Ah... -va dir la Tsunade mirant-se la Nel de dalt a baix- De la desena, eh?
-Ves alerta amb ella -va dir el Víctor a la Nel a l'orella mentre la Tsunade treia una cigarreta- És malhumorada, borde, parla fatal i s'enfada per no res... però si li caus bé en un primer moment te l'has guanyat!
-Ah... -va dir la Nel sense saber què fer per caure-li bé a aquella tinent que feia un poc de por.- Si vols et puc anar a comprar més sake, tinent Tsunade -va dir la Nel somrient intentant ajudar a la tinent
-És veritat! -va dir en Víctor- No hauries d'estar treballant? A aquestes hores la Primera Divisió deu tenir moltíssima feina!!
-Bah! -va dir la Tsunade passota, però la seva cara denotava un poc de preocupació- Teniu raó, si passo més temps pel carrer, la Hanako-sama s'enfadarà moltíssim amb mi i em castigarà fent-li fregar el despatx...
-Confia en mi -va dir la Nel- Jo et duré dues botelles de sake a la teva divisió!
-D'acord -va dir la Tsunade començant a confiar en la Nel- Si ho fas t'hauràs guanyat la meva aprovació!!


Amb aquestes paraules, la Tsunade se'n va anar corrent cap a la seva divisió per seguir amb la feina. La Nel i el Víctor començaren a pensar on podien trobar dues botelles de sake... i millor, qui els vendria el sake ja que els dos semblaven massa petits perquè a un bar normal els volguessin dispensar la beguda.
-Ara hem d'arreglar això! -va dir en Víctor- Segur que de camí trobem molta gent!

Primer de tot, es van disposar a trobar un bar decent per comprar-les. Anaven corrents per tot el Seireitei, fent molt de xivarri. Tots els shinigamis s' els quedaven mirant en veure com corrien amunt i avall buscant alguna cosa. Finalment, van trobar un bar i van decidir entrar.
-Bones! -Van dir els dos a la vegada al cambrer, que era netejant gots a la barra
-Molt bon dia, que voleu? un suc? un cacaolat? -Va preguntar el cambrer sense mirar-los a la cara i sense deixar de rentar gots
-Dos ampolles de sake. -Va dir en Victor, donant un cop amb el puny a la barra amb el qual tenia els diners agafats
-Sake?? impossible. -Va dir el cambrer deixant de rentar els gots en el moment que va sentir la paraula sake, i s' els va quedar mirant. Acte seguit, va seguir rentant-los.
-No es per nosaltres... -Va dir la Nel
-Ho sento no puc vendre-us sake. No teniu l' edat. -Va dir despreocupat. En Victor i la Nel es van mirar i van baixar el cap, es van donar la volta i van estar disposats a sortir del bar, però no ho van fer en veure que hi havia algú a la seva esquerra.
-Dos ampolles de sake, cambrer! -Va dir la Gooraa a la barra, exigint rapidessa
-Si, de seguida -El cambrer va deixar de rentar els gots i va donar-li dos ampolles de sake a la Gooraa.
-Moltes gràcies! -Va dir ella agafant les dos ampolles amb una mà i a la Nel i al Victor del braç, els va treure arrastrant-los del bar amb rapidessa i els va portar a la part darrera del bar
-Capitana?? -Va preguntar en Victor extranyat
-Ja us esteu ficant en problemes només arribar, eh!? -Va dir ella donant-li les dos ampolles de sake, una a cada un. -Son per la Tsunade oi?
-Si... -Va dir la Nel que es va tornar a possar vermella
-Aneu a donar-li les ampolles de sake, no li diré res al del bar, és un poc antipàtic i massa protector, aquell només us ven un suc o un cacaolat! -Va dir la Gooraa riguent com una boja
-Moltes gràcies! -Van dir els dos, van fer mitja volta i van anar camí a la primera divisió per portar-li el sake a la Tsunade

-Ara hem d'entrar a la Primera Divisió... -va dir la Nel un poc espantada mentre pujaven les grans escales que conduïen fins al quarter general.
-No et preocupis -va dir en Víctor- Si diem que anem a deixar les botelles a la Tsunade de seguida ens deixaran passar.

Entrar a la Primera Divisió no va ser tan senzill, ja que els guàrdies insistien en que ells mateixos durien les botelles a la tinent. Però la Nel insistia en voler pujar ella mateixa, ja que així es guanyaria el suport de la terrible tinent.
-No ens quedarà cap altre remei, pujarem per l'altra escala... -va dir en Víctor. L'altra escala estava també plena de guàrdies però, a l'hora del bocata començaren a parlar i els dos shinigamis es pogueren colar sense cap problema.
-On estem? -va dir la Nel
-Ni idea... -va confessar en Víctor- La darrera vegada que vaig venir no vaig entrar per aquí...
-Estem perduts dins una divisió que no coneixem? -va demanar la Nel un poc espantada
-No pateixis, trobarem el camí...


Però no el varen trobar, i començaren a pujar i pujar i pujar escales fins que acabaren mooolt perduts. Arribaren a un passadís estret i un poc fosc.
-Aquest passadís em sona -va dir en Víctor- No, espera, no és aquest!
-Segur? -va dir la Nel un poc cansada de fer voltes.- No deu ser aquí? -Va dir obrint la porta que tenia un gran 1 pintat. La Nel va obrir la porta i va entrar dins el despatx de la Capitana General. La Hanako va alçar la vista dels seus papers i va mirar la Nel, que es va posar molt nerviosa.
-So...so...sotaicho... -va dir la Nel espantada mentre en Víctor saludava a la Hanako amb una reverència. La capitana va somriure i els va oferir seient mentre ella anava a cercar la Tsunade al despatx del costat.

-buff menys mal, ja pensava que ens quedariem perduts per la primera divisió -li vaig dir al Victor mentes ens aseiem i la Hanako anava a buscar a la Tsunade.
-si... jo tambe - va confesar rien en victor
-B-be ara ve el moment de la veritat - Vaig dir nerviosa, volia coneixer gent i el mes important era cure'ls be peró no estava acostumada a estar amb gaire gent... per això solia ser una persona freda peró això cambiaria....
-No et preocupis dona! - en va traqulitzar en Victor -Si tot va be si vols despres et dure al bosc del Seiretei, d'acord? -em va dir
-No se on es però d'acord - Li vaig somriure
Llabors en aquell moment va apareixer la capitana Hanako amb la Tinent Tsunade Darrere seu, i a mi en veure'les en tenir una capitana i una tinent devant meu se em disparava el cor

-Heu portat el meu sake?? -Va dir la Tsunade que entrava amb cabells de despentinada, estava dormint.
-Si... l' hem aconseguit! -Va dir la Nel molt entusiasmada aixecant-se de la cadira on era asseguda de cop i donant-li les dos ampolles de sake
-Sugoi... arigatou!! -Va dir ella possant-se el cigarret a la boca per tenir les dos mans lliures per agafar les ampolles. -T' has guanyat la meva aprovació!! -Va dir finalment picant l' ullet i donant mitja volta per tornar a la seva habitació.
-Gomen, és molt passota i sempre aconsegueix lo que vol... -Va dir la Hanako mirant com marxava la seva tinent com si res una altre vegada a dormir
-Jajaja... -Van riure els dos amb una mica de por
-Bueno, voleu un suc?? -Va dir la Hanako anant cap a fora de la sala per anar a buscar dos sucs
-No no, si ja marxem, anem al bosc! -Va dir en Victor molt content, es notava que li agradava aquell lloc
-Perfecte, que us ho passeu moooolt bé! -Va dir la Hanako acomiadant als dos shinigamis amb la mà
-Adéu!! -Van dir els dos fent una reverencia i marxant per la porta

- Vinga anem Nel cap al bosc - Deia a la Nel
- Esta bé,anem ara mateix - Em responia la Nel mentre marxavem cap a al Bosc
10 minuts més tard vam arribar
- Ja hem arribat, t'ha agrada aquest lloc? -
-Sii, és un lloc molt tranquil -
- Seh, aquest desde el primer dia es va convertir en el meu lloc preferit -
- Per que?? -
- Es el primer lloc de tot el Seretei on vaig començar a sentir-me més integrat que mai, a més que se que quan necessiti reflexionar sobre alguna cosa (o fer una becaina) puc venir aqui a relaxar-me -
- Oh que guay ^^ - Deia la Nel molt contenta mentre veiem una shingami caminant per alla - Ei Victor qui es aquella?? -
- Crec que es la Sayo - Deia dubtant perquè no la veia molt bé
I poc a poc va anant acostant-se cap aqui

- Holaaa nois - Deia una veu femenina
- Doncs si, si que es la Sayo - Deia ara si que segur perquè ja la veia bé - Holaaaa, Sayo
- Hola Victor ^^ - Salduva la Sayo - I aquesta noia qui es ?? -
- Es la Nelliel una nova shinigami que ha ingresat avui a la decima divisió -
- Oh, un plaer Nelliel de coneixer-te, jo soc la Sayo - Deia la Sayo
- Moltes gracies Sayo - Deia la Nel mentre estava tota feliç encara que una mica nerviosa per veure un altre Tinent

Per cert, heu d'anar amb compte, aquest bosc l'utilitza la segona divisió per...- no vaig poder acabar la frase, ja que una ombra negra rapidíssima agafa la Nel emportanse-la bosc endins.
Déu senyor que ha sigut això!?- va dir en Victor tot espantat per l'escena- I on és la Nel!?- va preguntar al veure que la noia havia desaparegut.
Osento, m'havia oblidat completament que estàvem en mig d'un entrenament! Anem a buscar-la! - vaig dir tota nerviosa.
Si, abans que li passi alguna cosa- va dir en Victor preocupat per la seguretat de la Nel.

Enmig del bosc...

No t'ho esperaves aquest moviment! Mira que distreure't parlant amb altres shinigamis, que no t'enrecordaves que...- l'Ashtal no va poder acabar la frase al veure que la noia que havia agafat no era la seva germana- Però si tu no ets la Sayo! Qui ets!?.
Depravat! Per què m'has segrestat!?- va dir la Nel a punt d'explotar, per el tracte del noi.
Em pensava que eres la meva germana!- va dir l'Ashtal sorprès per la confusió.
Eh!? Però si tu ets un capità!- va dir la Nel sorpresa al veure el haori que portava el noi.
Veig que ets nova, mol de gust, i perdona la confusió, es que t'he vist d'esquena i em pensava que eres la Sayo- va dir el capità de la segona mentre li oferia la mà per aixecar-se.
No passa res, no et l'únic que em confon per una altre persona- va dir mentre s'aixecava amb la seva ajuda.
Onii-san, aixi es com tractes als nous!?- vaig dir mentre li donava una patada en tot l'estomag.
Ho sigui que al final ha estat un malantès, i jo que em pensava que havia passat un segrest de veritat- va dir en Victor mentre reia per l'escena que hi havia muntada.
La Nel intentant evitar que la Sayo mates el seu germà a osties, mentre que els homes de l'esquadró anaven apareixent per l'escàndol que s'havia muntat.
(Quin dia més mogut!)- va pensar la Nel mentre intentava impedir un assassinat per part de la tinent de la segona al seu capità .

-Sayo tranquila no el matis pobre- vaig separar-la del seu germà perquè no el mates-
-Però es que sempre fa el mateix -es un cas perdut
-Esta be, esta be... pero podries deixar de estrangularme sius plau -va demanar el pobre noi el qual encara no sabia el seu nom
-Nooo! no et penso deixar- escridesava la sayo- Et tindria que matar (en conya) l'has espantada pobreta - Seguia renyant al seu gema
-No es res dona, no cal que l'estrangulis així! -li demanava a la sayo- Lo que em costa de creure es que m'hagi agafat a mi em comtes de tu tinc el cabell verd- vaig dir agafant-me les puntes dels cabells -Que potser soc dificil de reconeixer o que? -Vaig dir una miqueta enfadada no me agradava que em cofonguesin amb altres noies...
-Això digues-li a ell no a mi -en va dir la sayo
-Sayo yo ho... -va intentar dir
-CALLA!! - li va interrompre la Sayo
-Be dons... nosaltres marxem ehh -va dir en victor agafant-me de la mà i començant a corre super rapid i sortia volant literalmen
-Molt de gust Saiyoo! -vaig dir mentre me allunyava agafada de la mà per en victor - ahh i germà de la Sayo!
-Molt de gust Nelliel i sento el que a pasat! -em va respondre la Sayo
-No paassaa reeess!- li vaig dirpero ja casi no ens sentiem les veus
- Ei i jo em dic Ashtal!- en va dir pero cuasi no el vaig sentir

Mentres corriem...
-Menys mal que estas be Nel m'havies espantat!-em va dir
- Vaja que potser et preocupaves per mi ehh?

Mentrestant en Joan donava una volta per el seretei com de costum
-A la setena divisio tenim poca feina .... pss no se de que em queixo si es millor - deia mentres saltava d'edifici en edifici , aleshores de lluny va veure la silueta de dos shinigamis correns de la mà.
-uhmm per el seu reitsu un és el victor , i l'altre és una noia que no conec , i diria que es nova , el victor li deu estar donant una volta pel seretei... ummm... ja se com no avorrir-me , i de pas fare algu de profit- va pensar el Joan amb un somriure a la cara posant la mà sobre la seva zampakutou.
-Seishin katachi- va dir en veu baixa mentre desenfundava la seva katana
Mentrestan el victor i la nel
- Vaja que potser et preocupaves per mi ehh? preguntà la nel , i el victor es va quedar callat sense dir res. Però en aquell moment un petit hollow amb forma de peix , que desprenia una llum blava com de reiatsu va apareixer davant seu.
-Aaaaaah Victor un hollow , matal!- va cridar la nel espantada, però el victor no es va moure.
-No... no em puc moure nel ... l'hauras de matar tu ... -va dir amb gran esforç en victor
-Qui ... jo? però si acabo de sortir de l'academia ,no puc matar-lo
-Precisament perque has sortit de l'academia has de ser capaç de matar a un hollow , ets una shinigami - va dir una veu desconeguda per la nel
-Aquesta veu? ... em sona - va pensar en victor
-Va nel , tu pots - va animar-la el victor , i gracies als anims que li donava el seu nou amic , la nel va desenfundar la seva katana i va tallar per la meitat el hollow , en aquell moment en Victor ja es podia moure i li va donar les gracies a la nel , dient-li que h hvia fet molt bé , i ella es va posar una mica vermella
-Ho has fet força bé , tens talent - va dir el el Joan apareixent davant seu
La Nel es va quedar parada al veure un altre capità.
-Capità Joan hola , tot ha estat cosa teva oi? - va preguntar el Victor
-Exacte , volia que la nova recluta aprengues que lo més important es salvar els companys i ajudar-los , aquets són els valors de la meva divisio - va dir el Joan - com et dius? - va preguntar seguidament a la noia.
-N..Nel , em dic Nel - va dir encara en xoc per lo que acava de pasar.
-Encantat Nel , es una llastima que no vinguis a la setena , tens futur - I aleshores la Nel va apartar la cara de la vista del capità perque tenia una mica de vergonya.
-Bé , suposo que li estas ensenyant el seretei no Victor? - va preguntar el Joan al Victor
-Exacte , ara venim del bosc .
-Si , jo ara anava a mirar l'entrenament de la segona divisio , però si voleu us acompanyo.
-D'acord- van dir els 2 a la vegada , i van seguir ensenyan-li el seiretei a la Nel

-Escolti capita Joan... -vaig demanar la atenció del capita
-Digues Nel-Em va respondre
- Es possible que amb el temps et cambin de divisió? -Li vaig preguntar
- Home... Tot depen de tu... del talent que tinguis la teva especialitat etc... -va respondre a la meva pregunta
-Ahhh ja ho entenc -vaig dir
-Perquè ho deies?? -em va demanar -Que no t'agrada la teva divisó que et vols cambiar??
-No,no i ara es que encara em sento extranya...-vaig dir mirant al terra-tinc com por...-vaig seguir
-Por? perquè dona? -em va questionar el jove capita
-Dons nose tinc de no haver caigut be al capita... a mes em van enviar a la 10ª divisió per ordre de l'Aizen...-li vaig respondre encara mirant al terra
-L'Aizen...-va murmurar- be no et preocupis com ja he dit, en realitat no se si ho he dit.. -va dir rien- tens futur i me hages agradat que estiguesis a la meva divisió pero.. es una llastima -va dir resignat.

metres ens dirigiam a la 7ª divisió...

-Escolta Victor.. tu creus que em posaran mes a prova??- li vaig dir una mica preocupada
-Home haig de reconeixer que ha sigut un dia mogudet pero t'hi acostumaras...-em va respondre
-Victor... no has contestat a la pregunta ¬¬'
-Esta be, esta be la veritat es que ni idea pero no et preocupis jo estic a aqui i te ajudaré i ja has sentit al capita tens talen... tens futur no te has de preocupar - Em va asegurar en victor
-Estas segur Victor? -li vaig preguntar insegura
-Esclar perquè estan els amics si no?-em va somriure mirat-me als ulls
-Amics...-vaig murmurar
-eii tens uns ulls molt macos mai habia vist uns iguals-em va comentar-i el cabell tambe esta be, es un color molt estrany...-va afegir
-Te estas ficant amb el meu cabell? -li vaig dir cabrejada
-no,no i ara es molt maco -em va dir espantat, a lo que jo vaig riure

Quan varem arribar a la 7ªdivisió

Al cap d'una estona caminant vam arribar a la setena divisio.
-Ja hem arribat - va dir en joan
-Vaja aixi que aquesta es la setena divisio? - Va preguntar la nel al veure que era menys impresionant del que s'esperava
-Exacte , la setena divisio es una divisio modesta no t'esperis una cosa espectacular com la primera divisio - va dir en Joan rinet una mica.
Van entrar dins saludant als guardies de la porta.
-I de que tracte la setena divisio? Quina finalitat té? - va preguntar la Nel
-Si digues siusplau , que jo tampoc ho se - va continuar en Victor
-Jajaja , finalitat? La setena divisio no te cap finalitat en concret , som una divisio que anem ons sens necesita , on sens demani , per aquets motiu el valor més important que s'ha de tenir que accedir aqui es el companyerisme i tenir clar que els companys van abans que tot , si es falla la misio es falla , lo important son les vides humanes. - La Nel i en Victor s'havien quedat parats , no esperaven un discurs com aquest. Al veure que no s'havien que dir , en Joan va afegir:
-Peeeerò es una divisio molt tranquila , ara mateix tenim una de les millors generacions de shinigamis de tota la historia , pocs cops necesiten la nostra ajuda - deiam amb la ma al clatell i un somriure mig de compromis - va , veniu al meu despatx.
Van anar fins al despatx del capità , on estava tot desendressat.
-Ho sento , però no tinc tinent , aixi que ningu m'ajuda - va dir rient - de totes formes aqui no tenim casi paparasa aixi que m'avorreixo molt i pasa el que pasa
Tot seguit van marxar de la divisio
-En Joan realment s'estima la setena , oi victor - va preguntar la Nel
-Si això sembla , però ja et dic jo que no es el que més s'estima - va respondre en Victor
-Eh?que vols dir?- va insistir la Nel
-Res es igual , tampoc em vull ficar en la vida privada del capità Joan- va contestar-li a la Nel
-Encara segueixo aqui eh - va dir en Joan per redera i els 2 es van quedar de pedra - Jajajaja vinga va , deixeu de parlar de mi i seguim-li ensenyant tot això a la Nel , que no ha vist encara? - va preguntar m'entre caminaven pel seiretei

-I on la podríem dur? -va demanar el Víctor
-Ja he visitat la desena divisió, la Primera i la Setena... Ah, i el bosc! -va dir la Nel un poc avergonyida.
-I si la duem a la plataforma de la doble fulla? -va demanar en Joan
-A la doble fulla? -va demanar la Nel suant
-No et preocupis! -va dir en Víctor- És un lloc amb un passat fosc, però les vistes del Seiretei des d'allà dalt són realment impressionats!! Fins i tot, els dies sense núvols, pots veure el Rukongai!
-Jo us acompanyaré un tros -va dir en Joan- Prest es farà de vespre i avui em toca guàrdia.
-Molt bé, anem-hi! -va dir en Víctor emocionat.

Els tres shinigamis avançaren pels carrers del Seireitei sota el sol de la tarda que es ponia lentament.
-Després de la plataforma de la doble fulla, et duré a sopar! -va dir en Victor- Hi ha un bar on hi acostumen a anar els capitans tots els dimarts!
-Avui és dimarts... -va dir la Nel
-Doncs per això mateix! -va dir en Victor.

En Joan es va acomiadar dels nous reclutes i el Victor i la Nel pujaren la muntanya que duia a la famosa plataforma.
-Aaaaaaaaah, com cansa! -va dir la Nel
-Però val la pena per les vistes! -va dir en Víctor i avançaren fins que veieren la gran immensitat del Seireitei.
-ÉS ENORME!! -va dir la Nel mirant a tots els costats- Mai em sabré moure per aquí...
-Jo encara em perdo... però la veritat és que és molt gran... -va dir en Víctor mentre també mirava el Seireitei. Era tan gran que, amb el sol de la tarda, no es podien veure cap de les quatre portes.
-És molt gran, però sembla un bon lloc... -va dir la Nel
-Ho és -va riure en Víctor- Ja veuràs com t'acostumaràs molt de presa!
-Ara el que tinc és gana, després d'aquesta pujada! -va confessar la Nel mentre la panxa li feia renou
-Doncs anem a sopar! -va riure en Víctor mentre observava el Seireitei i intentava descobrir, d'entre les milers i milers de teulades, quina era la de la seva divisió.

Vaig portar a la Nel a sopar al bar on vaig anar el meu primer dia de shinigami, alla el menja era bonissim jo per exemple menjo 5 plats i encara vull més. I el cacaolat i els suc tambè eren deliciosos. Mentre anavem li comentava el bar a la Nel i a ella li agafava la gana i poc a poc anevem més depresa al bar, la gana era insoportable.

- Bé ja hem arribat al Bar de les Animes - Deia a la Nel mentre apuntava amb un dit el cartell lluminos
- Oh, quin nombre més guay - Deia la Nel mentre la convidava a pasar
- Home, tu un altre cop aqui - Va dir el "Jefe" del bar
- Si vols no torno - Deia en conya - Saps que vinc cada dimarts, aqui el menjar es bonissim
- No fa falta que m'ensabonis així, per cert qui es aquesta noia tan guapa? -
- Es veritat el que dic, aquesta es la Nelliel una nova shinigami que l'he portat a dinar -
- Un plaer coneixer-te - Deia la Nel timidament
- No fa falta tantes formalitats - Deia el "Jefe" amb un somriure - I Victor per fi ja no ets el novell del Seretei
- Jajaja, ja ho se per això jo cuidare de la Nelliel - Li deia al "Jefe" mentre la Nel estava una mica vermella, crec que es per sentir que algú esta amb ella per cuidar-la i ajudar-la - I ara posa'm la taula de l'altre dia siusplau
- Això esta bé home - Deia mentre ens preparava la taula -
- Vinga Nel asseu-te aqui -
- Gracies Victor - Agraia la meva amabilitat amb un somriu-re

Quan vam acabar de sopar...
-Qu-que cu-cuidaras de mi...?-vaig murmurar
-Esclar, Dona!-em va dir
-cuidar de mi...-vaig pensar en veu alta cosa que va sentir en Victor
-Tan extrany se et fa?? -Em va preguntar
-Una mica... sempre he viscut sola sense ningu que em cuides... -Li vaig respondre nostalgica pero trista
-Perquè? Que va pasar? -es va preocupar sempre que emposava trista ell posava aquella cara de preocupat
-Ehh? n-no et preocupis ja fa temps de aixó- Vaig intentar somriure
-No es veritat encara te afecta... i molt -em va replicar en victor
-Esta be...-el vaig deixar guanyar- tens rao encara me afecta pero es una historia mooolt larga -vaig excusar-me
-Tinc temps... explica explica!-em va demanar
-JA ESTA BE!- li vaig cridar -ET PENSES QUE EL MEU PASSAT ES UN CONTE DE FADES I QUE TE L'EXPLICARE AIXI COM AIXI?? -em vaig descontrolar despres de haver-li cridat aixo em sentia com si fos deixalles com si fos la pitjor persona... be Shinigami del mon
-Pe-perdonam Nel jo no volia...-Es va intentar diculpar pero jo el vaig interrompre
-No perdonam tu a mi no t'ho mereixes... pero no puc controlarme.... adeu...-i me'n vaig anar corrents
-Espera Nelliel! no te n'vagis!!-em va cridar pero jo no vaig tenir el valor sucifient com per girarme. No es mereixa tenir una persona com jo per amiga, llabors inconcientment mentre corria vaig conemçar a plorar, cosa que no feia desde que van morir els meus pares... Era clar ara mentre estigues així no em deixaria mirar per ningu...
em vaig endinsar al bosc del seiretei per estar sola...

La Momo tornava del seu lloc preferit del bosc a la cascada, on havia estat descansant una estona, quan va sentir que algu estava plorant, no savia qui era, pero va decidir anar en la direccio en la que se sentien els plors.
Quan va arribar va veure a una noia plorant sentada sobre una roca

-Que et passa?- va preguntar la Momo acostan-se
-eh? qui ets?- va dir la Nel, que no s'havia adonat de que la Momo era alla fins que li va parlar. Es va secar les llagrimes repidament amb la maniga del quimono
-Soc la Hinamori Momo, capitana de la tretzena divisiò, encantada- va dir la Momo amb un somriure- no recordo haverte vist mai, ets nova?- li va dir la Momo
-Ostres, doncs si que ets capitana, no m'hi havia fixat- va dir la Nel mirant el haori que portava la Momo- Si, soc nova, estic a la desena divisio, encantada- va dir la Nel, aixecan-se i fent una reverencia
-Be, i ara que ja hem fet les presentacions, em vols que et passa? per que ploraves?
-J-jo no plorava!- va dir la Nel- simplement m'han vingut ganes de passejar per el bosc i m'ha entrar alguna cosa a l'ull
-Claaaro, be, es igual, es normal que no m'expliquis que et passa, si ens acabem de coneixer- va dir la Momo, que no s'havia cregut l'excusa de la Nel-aqui al bosc ja comença a fer fred, vols venir a la meva divisio?

La Nel el que volia era estar sola, pero era veritat que començava a fer fred, de manera que va decidir anar a la tretzena divisio, aixi aprofitaria per veure com era

Jo vaig sortir del Bar de les Animes, corrent i vaig començar a buscar a la Nel, em sentia culpable perquè no ho havia fet ha propossit però era culpa meva per això tenia que buscar-la a tots llocs i demanar-li perdó, tenia la sort de haver-hi crescut jo amb la meva Germana i Madrasta per això sabia que estaria molt triste i deprimida, estava molt preocupat per la Nel i no sabia on buscar per això vaig pensar on aniria jo si estigues aixi i vaig anar al bosc sense dubtar i a moltissima velocitat. Vaig arribar i no la troba i cada vegada em sentia més i més cabrejat només volia parlar amb ella pero al veure que no hi era sense voler cada vegada em sentia molt cabrejat de tal manera que el meu reiatsu sense adonar-me'n estava augmentant d'una manera important i poc a poc el bosc anava omplint-se de Hollows per culpa del meu reiatsu. Quan vaig tornar en mi vaig donar-me dels Hollows i no era fluixos precisament perque apart dels petits Hollows tan fluixos hi havia tambè Adjuchas, sabia que eran ells perquè a l'academia vam estudiar-los i eran més poderosos que els Menos Grandes i això va tornar-se molt perillos per mi,estava sol,i ple d'enemics amb set de matar shinigamis no sabia que fer l'unic que podia fer era aguantar i esperar haveu-re si aconseguia que els Capitants haguessin sentit el meu reiatsu abans.

- Merda...això es ple de fastigosos Hollows,no tinc cap més elecció haure de lluitar amb ells - Deia mentre maleïa el meu descontrol
- Jajajaja has sigut tu el del reiatsu que em sentit? - Deia un Adjucha que semblava ser el lider
- Si, algun problema amb això? -
- No no, hi ara només que no m'esperava que una pulga com tu tingues aquest reiatsu - Deia l'Adjucha - Peró no sera suficient per guanyar-nos
- Ara veuras qui soc! - Deia molt enfadat mentre anava a realitzar el meu shikai - Omple tot el paisatge de neu ¡Nensho Fubuki! Yiaaaah - Gritava amb rabia
- Mateu-lo ara mateix nois - Deia el seu lider

Al principi vaig poguer vençe sense dificultats als petits Hollows peró la cosa es complicava amb els Adjuchas, eren molts i semblaven forts i el pitjor de tot es que estaven preparats per atacar tots junts. Em van atacar i em van ferir greument però seguia lluitant, no parava estava rodejat de Adjuchas, vaig realitzar la meva segona tecnica del shikai i la primera seguides i vaig poguer matar a un d'ells però encara eren molts i jo cada vegada em sentia més debil ara només el que podia fer-hi era aguantar aquesta dura batalla i esperar a que vinguessin reforços.

* Mentre estant a la tretzena divisió on era la Nel va apareixer la Hanako amb altres capitants avisan a la Hinamori i la Nel del Reiatsu i Hollows que sentien al bosc *

oki no passa res va ser culpa meva tenia presa i no sebia que posar i u vaig fer malament i perdoneu si últimament no participo molt en el rol i tal es que tinc problemes familiars i no puc estar gaire per vosaltres
:perdona:

-Que? els hollows? on son?- va preguntar la Momo despres de que la Hanako i els altres capitans les avisesin a ella i a la Nel de la presencia de Hollows
-Son al bosc, i tambe he notat el reiatsu del Victor, putser esta en perill, hi hem d'anar- va dir la Hanako, seguidament va fer shumpo i va marxar en direccio al bosc

Tots els altres seguien a la Hanako en direccio al bosc, cada vegada es notava el reiatsu del Victor amb mes intensitat.
No van tardar gaire en arribar, i alla van veure al victor rodejat de hollows poderosos, es notava que estava cansat i que havia lluitat amb energia, pero ara necesitava ajuda.
Els capitans es van abalançar contra els Hollows, es notava que eren forts, pero no el suficient com per vencer a tants capitans, per sort no van trigar gaire en exterminar-los a tots

-Victor! estas be?- va dir la Nel mentre corria cap a ell- t'hem de portar a la 4ª divisio!
-N-no, tranquila, estic be- va dir el Victor
-Mentira! estas ferit! t'hem de portar a la 4ª divisio rapidament!- va dir la Nel mentre l'ajudava a aixecar-se

-No, no es res no et preocupis -em va dir el Victor
-Tan es et durem a la 4ª divisió te agradi o no -li vaig dir mentre el portava a "rastras" literalment.

En la 4ª divisió
-Nel! -em va cridar en victor
-Shhht...-li vaig dir -t'has de recuperar -vaig afegir
-pero...-em va dir pero el vaig interrompre..
-tranquil no em moure d'aqui -ell ja no va dir res mes.pero al cap de l'estona quan es va adormir m'en vaig anar al bosc... em sentia encara mes culpable que abans sobre tot perquè en victor estava ferit i per culpa meva
jo vaig seguir corrents fins que vaig arribar al bosc. em vaig ageure devant de la cascada observant la lluna... de repent vaig sentir una veu...
-Que et passa petita shinigami??..-va parlar una veu burlona, Aixo em va omplir de rabia, En aquell moment els braçalets es van transformar de forma extranya pero ho vaig ignorar i vaig desenvainar la meva Zanpakuto, i vaig atacar a aquell hollow fastigos
-Vaja vaja... quina Shinigami mes preciosa... i quin poder que te...-em va dir provablement un Adjucha
-Em fas fastic!-li vaig dir- Com te atreveixes...-vaig seguir...per despres realitzar el meu shikai...
En aquell moment el Victor es va despertar sobre saltat -Nel! -va dir al no veure'm, i es va queixar per la ferida pero la va ignorar...
En el bosc...
-Pateix fins a la mort Zetsubō-kan!!- i em vaig fer dos talls al pit i al Adjucha li va pasar el mateix. Varem estar un aestona lluitan fins que em vaig cansar i ja estava disposada a donar-li el cop de garcia... l'Adjucha va somriure...
-Que et fa tanta gracia ehh? -li vaig demanar
-ohh no res-det això li vaig clavar la meva Zanpakuto al pit
-NEL NO!!!-va cridar una veu de noi pero casi no la vaig sentir
-je je je je -va riure...-es la teva fi Shinigami...adeú! -va dir mentre desapareixia
Em vaig mirar el pit aterrortzada...vaig veure un forat al estomac del cual no parava de sortir sang, despres vaig mirar cap a endevant i vaig tossir sang...
-Perdonam Victor...- me estava caien al terra quan em va agafar
-V-vi-victor-vaig aconseguir pronunciar amb prou feines
-Maleit sia...Nel perquè ho has fet? perquè has tornat? -em va preguntat impotent perquè no sabia que fer
-No em podia perdonar que et ferisin per culpa meva i jo sense poder fer res -li vaig dir amb una mica de dificultat
-NO!, no es culpa teva -va cridar - a mes estic be! -va afegir
-Si, si que es culpa meva... si no me hages comportat així ni hages anat al bosc no te hauries perocupat per mi i el teu reiatsu no hages pujat tant...pero en fi el que havia de pasar ha pasat i prou -li vaig dir cada cop mes debil
-Pero no vull que et pasi res -va seguir
-No passis ansia -li vaig dir posant-li la ma a la cara i acaronant-lo - si tu estás be jo també ho estaré on vagis tu jo també aniré i si pateixes i sents dolor jo també...no et procupis per mi...- i en acabar la frase la ma se em va caure de la seva cara i em vaig desmayar
-Nel... NEL NOO!!...-va cridar

Mentre es va anar l'ultim Adjucha que quedaba al Hueco Mundo, van apareixer alguns Capitants que van sentir la lluita.
- Però que ha passat aqui? - Deia la Hanako tota sorpresa
- Que la Nel havia vingut a pensar a aqui al bosc i es va trobar amb un ultim Adjucha i van lluitar, la Nel a sortit mal ferida i l'Adjucha a fugit al Hueco Mundo - Li explicava a tots
- Però com s'ha acorrit vindre a aqui Victor? No veus que s'obriran les teves ferides?? - Deia la Gooraa molt preocupada
- Em dona igual el que em pogues pasar a mi jo només volia salvar a la Nel -
- Bé, tots tranquils ara el més important es portar a tots dos a la 4ª divisió - Deia la Hanako tractant de tranquilizar l'ambient

A la 4ª divisió:
- Nel com et trobes? - Preguntava a la Nel
- Bé, ja m'han curat les ferides, i tu com et trobes? -
- Jo estic més bé Nel, ja estic casi curat nomes em queda fer respos -
- M'alegro de que ja estiguis millor Victor -
- Vull prometer-te una cosa Nel -
- El que? -
- Et prometo que si algun dia quan sigui més fort em trobo amb aquest Adjucha et vengaré i no pararé fins a aconseguir guanyar-lo -
- Moltes gracies Victor - Deia la Nel mentre badallava - Perdona es que tinc molt cansancia, m'aniré a dormir d'acord? -
- D'acord que descansis Nel - Deia mentre veia alguns dels capitants fora de l'habitació

-Això és un desastre... -Va dir la Gooraa que era a la 4a divisió amb la Hanako
-Han causat molts ferits... -Va dir la Hanako
-I alguna que altra destrossa al bosc -Proseguia la Gooraa
-Sort que això no costa diners!! -Comentava la Hanako.
En Victor no podia sentir la conversació de les dos capitanes, només arribava a escoltar paraules com "ferits", "destrossa" o "diners". De sobte, en Joan va apareixer, però en Victor només va poder captar unes paraules que no li van donar informació:
-Podem fer que... -Va dir
-Si, potser es... -Va dir la Hanako
-Jo crec que... -Deia la Gooraa
-Es millor que... -Seguia en Joan
-Però pot ser... -Va dir la Gooraa
-Jo també ho crec... -Va dir la Hanako, i de sobte els 3 van desapareixer, però de sobte, un capità va apareixer i va entrar a l' habitació.
-Està dormint? -Va preguntar l' Eloi al Victor, que va anar a la 4a per veure com era la Nelliel
-Si, està molt cansada... -Va dir en Victor
-Gràcies per cuidar-la, al cap i a la fi es de la meva divisió... -Va dir l' Eloi. En victor es va possar vermell ja que un capità li havia donat les gràcies.
-No es mereixen, de fer tot ha sigut culpa meva... -Va dir en Victor
-Això tant és ara, lo important es que es recuperi -Va dir l' Eloi picant l' ullet al Victor
-Jo també ho crec!! -Va dir ell molt content però sense aixecar-se del llit

-Ja estàs desperta? -va demanar la Hanako a la Nel quan va obrir els ulls.
-Aaaaaaaaaaaah, Capitana -va dir la Nel mentre s'aixecava molt ràpid i exagerava unes reverències
-No cal, dona, no cal! -va dir la Hanako aixecant-se de la cadira on havia estat llegint i fent que la Nel tornés al llit- El més important és que ja estiguis bé! Hem enviat la segona divisió a escorcollar el bosc i no queda ni un sol enemic. Pots estar tranquil·la.
-Gràcies -va dir la Nel un poc vermella mentre jugava amb els llençols i mirava al seu voltant, cercant en Víctor. Però a aquella habitació només hi havia la Hanako i la Tsunade unes quantes passes enrere que vigilava l'escena mentre fumava una cigarreta.
-A la infermeria no es pot fumar -va dir la Unohana entrant i apagant la cigarreta de la Tsunade. La Hanako es girar i les xispes varen sorgir entre les dues dones.
-Etooooooooooooo... -va dir la Nel mentre la Hanako fulminava amb la mirada a la metgessa.
-Ja estàs bé -va dir la Unohana quasi sense mirar-se a la Nel- Pots partir de l'hospital...
-Genial -va dir en Víctor entrant a la sala- De debò que ja estàs bé?
-Sí... -va dir la Nel bastant contenta. No li agradaven els hospitals així que estava contenta de poder anar-se'n a casa, encara que dugués l'estomac encara ple de benes.
-Jo podem executar el nostre pla? -va demanar en Joan
-Que poc dissimulat -va dir la Gooraa per darrere
-Si Joanet, nosaltres que ens havíem currat la sorpresa! -es va queixar la Momo
-Perdó... -va dir en Joan abaixant el cap.

-Quina sorpresa? -va demanar la Nel
-Els capitans i jo t'hem muntat un dinar de benvinguda! Un dinar en condicions, sense sobresalts ni res! T'hi apuntes? Serà per celebrar que tot torna a la normalitat!
-I hi haurà sake! -va dir la Tsunade emocionada!
-Heu organitzat un dinar per mi? -va demanar la Nel vermella
-I tant que sí! -va dir la Gooraa- Estem contents que tornis a estar bé!
-Però tot i el que t'hagi dit la Unohana -va dir l'Eloi entrant a la sala- Convé que estiguis uns quants dies més de repòs...
-CAPITÀ! -va cridar la Nel emocionada.
-Vinga, anem al dinar i després a descansar -va dir en Victor mentre la Nel baixava del llit.