L'epidèmia

-Fer una reunió de Capitans amb aquesta calor és un suïcidi... -es queixava la Gooraa sota el sol de l'agost mentre els Capitans caminaven lentament, després de dinar, cap a la Primera Divisió.
-Hem d'arreglar el tema de la missió de l'equip 162! Quan abans decidim què fer amb ells, abans podrem tornar a casa... -deia la Momo mentre s'eixugava les gotes de suor que li queien pel front.

A la Sala de Capitans...
-Arribeu tard! -va dir la Hanako amb la cara pàl·lida i mirant-les asseguda a la cadira del Comandant que quasi mai ocupava.
-Perdó, es fa difícil venir fins aquí amb aquesta calor -deia la Gooraa pujant-se les mànigues del haori.
-Bé, comencem amb la resolució... -va dir la Hanako mentre tossia- Que ens expliqui els fets el Capità de la Sisena...

El Reyespada va treure uns papers i va començar a parlar. La calor era tan gran que quasi ningú l'escoltava, tots estaven ocupats ventant-se o pujant-se les mànigues dels seus uniformes. La Hanako va tornar a tossir. La Momo va mirar la seva germana gran de reüll mentre continuava tossint i es recolzava a la cadira a punt de caure.
-Unohana -va interrompre la reunió la Momo, adreçant-se a la Capitana de la Quarta- La meva germana no es troba bé!

La resta de capitans dirigiren la mirada cap a la Hanako que estava doblegada i a punt de caure de la cadira.
-Estic bé... -va dir la Hanako molt pàl·lida i lluitant per respirar. De sobte, la Hanako va començar a tossir amb més força i va caure doblegada al terra.
-HANAKO! -varen cridar la Momo i en Samael i corregueren al costat de la seva germana que seguia tossint. La Unohana no es va moure del lloc, com si no anés amb ella... La Hanako va tornar a tossir amb molta força i unes gotes de sang li varen caure de la boca.
-Sang? -va dir la Hanako espantada i, de sobte, va tornar a escopir sang amb molta més violència.
-No penses fer res? -va demanar la Gooraa enfrontat-se a la Unohana- Mou-te d'una vegada! No et quedis aquí plantada mirant!
-No cal que ni m'acosti -va dir la Unohana- És evident el que li passa... Igual que l'ex-Capità Ukitake, la Capitana de la Primera Divisió pateix de tuberculosi... Serà millor que se'n vagi a descansar.

La Momo i la Gooraa acompanyaren la Hanako a la seva habitació on es trobaren amb l'Ukitake histèric i extremadament preocupat. Després de tranquil·litzar-lo sense gaire èxit, deixaren la Capitana descansant.
-Tu trobes que això és veritat? -va demanar la Gooraa a la Momo
-Què la Hanako tingui la mateixa malaltia que el seu home? -va demanar la Momo estranyada- No, no crec que sigui això... Estic segura que no és això!
-Com n'estàs tan segura? -va demanar la Gooraa
-Perquè jo ja fa setmanes que tinc aquests símptomes... -la Momo va agafar pel quimono a la Gooraa i li va descobrir una part blanca, tacada de sang- Pel que veig a tu et passa el mateix...
-Li hauríem de dir a la Unohana? O investiguem pel nostre compte? -va demanar la Gooraa intentant prendre una decisió mentre les dues capitanes abandonaven la Primera Divisió.

/A l'habitació de la Hanako/

-No et preocupis Jushiro, deu ser per la calor...- digué la Hanako intentant calmar el seu marit.
-Això m'ho vas dir fa dues setmanes, no pot ser que sigui la calor, t'hauria de veure algú de la quarta, ja dona igual, si fa falta amenaço la Putounoha... Ejem!, l'Unohana perquè et revisi!- exclamà n'Ukitake tot preocupat per la salut de la seva dona.
-Gràcies Jushiro, t'ho agraeixo, però no vull que em revisi aquella vella amarga... L'Unohana- digué la Hanako, escurant-se el coll.
-Doncs avisaré algú de la quarta...
-D'acord- respongué la capitana abans de deixar-se anar als braços de morfeo.

/A la tercera divisió/

-Això no és bo, sembla ser que tinguem símptomes d'alguna malaltia, però de quina!?- digué la Gooraa mentre revisaba l'esquena de la Momo.
-No ho sé, però aquests dies no em trobo gens bé, hi ha moments que el dolor és fa un poc intens...
-Tinc una idea, donarem unes mostres de sang a en Samael perquè les analitzi, que me'n dius?- preguntà la Gooraa amb una xaringa preparada.
-Si és ho millor, però no l'infectarem, no!?
-És impossible, a no sé que s'injecti la sang, però ell no és tan estúpid per fer tal bestièsia, home- digué mentre començava a treure'li un poc de sang a la Momo.

Quan la Gooraa va acabar de treure-li la sang a la Momo, va mirar la xaringa on era la sang emmagatzemada.
-No s' hi veu res extrany... -Va dir la Gooraa observant-la fixament
-Representa que tant la Hanako, com tu, com jo, tenim la mateixa malaltia, això vol dir que no es pot encomanar només per sang, si no que hi ha una altre manera d' infectar-se... -Va dir la Momo
-Has entrat en contacte en aquestes dos ultimes setmanes amb la teva germana, Momo? -Va preguntar-li la Gooraa
-Ara no ho recordo 100% segur, però crec que no, potser per passar-nos uns documents, o una ampolla d' aigua... -Va dir la Momo intentant recordar més, però sense èxit. Les capitanes van sortir de la tercera divisió i van anar a parar a la 12a divisió
-Samael, ens pots analitzar aquesta sang, siusplau? -Va demanar la Gooraa deixant anar la xaringa a la taula, sense entrar en contacte amb ell en cap moment, fins i tot portava guants
-I aquesta protecció?? -Va dir en Samael quan es va adonar que la Momo no s' apropava gaire al seu germà i que la Gooraa no va entrar en contacte amb ell en cap moment, fins i tot anava protejida amb guants
-Samael siusplau, no preguntis, ens ho pots analitzar si o no? -Va seguir la capitana, que no tenia la mateixa mirada de sempre, sinó molt més trista, més apagada, i estava més pàl·lida de lo normal
-Està bé, són 5 minuts, espereu aqui fora. -Va dir agafant una bata i colocant-se-la, mentres entrava en una altre habitació

Vaig sentir que la Gooraa té com una malaltia desconeguda i jo rapidament vaig anar ha buscar-la.
- On és la Capitana Gooraa?? -Deia a un company de divisió mentre l'agafava sense voler pel coll de l'uniform per culpa del nervis - Respon!!
- Tranquilitzat Victor - Deia un dels meus companys mentre el soltava - La Capitana es a la 12ª divisió fent-se analisis
- Gracies anire de seguida a visitar-la - Hi amb un obrir i tancar d'ulls vaig sortir disparat a la 12ª divisió
- No pots anar Victor, esta prohibit - Deia el meu company mentre no podia evitar que marxes - Com sempre, es un capsigrany, no te remei -

Per una vegada en la vida vaig saber com arribar tot solet a la 12ª divisió (vaig flipar després d'aixó). Poc després vaig arribar a l'entrada de la 12ª divisió.
- Es aqui la Capitana Gooraa? - Preguntava als guardies - Necessito veure-la
- Si, aqui es però no pots pasar, són ordres - Deien mentre discutien amb mi els guardies
Minuts després.
- Capitana Gooraa,Capitana Gooraa! - Gritava sense parar mentre arrastrava als guardies que tenia agafats a les cames
- Però quin es aquest enrenou? - Preguntava un home amb un haori es a dir un Capità - Qui ets tú,no veus que no pots pasar?
- Victor?? Que fas aqui?? - Deia la Gooraa tota sorpresa, potser per veure que havia trobat aquest lloc jo solet
- Havia sentit que tenies una malaltia desconeguda i per això estava molt preocupat per tu -
- Moltissimes Gracies Victor, però no hauries d'haver-hi vingut - Deia la Gooraa mentre el Capita que no coneixia me mirava com si fosi jo un loco - Bé Samael, aquest és en Victor Kudo el nou Shinigami de la meva divisió -
- En-encantat Capità Samael - Li deia al nou Capità
- El mateix dic nano, ja he sentit parlar de tu, sobre la festa que vas tenir amb quasi tots els capitans i la Batalla amb els Adjuchas - Deia el Samael
- Gracies, gracies - Li deia mentre em sentia ensabonat
- ARA NO ES MOMENT PER AIXÒ - Deia la Gooraa una mica nerviosa, no se perquè
- Ho sento Capitana.... - Deia arrepentit -
- Bé no pasa res, i perdona els meus nervis ara t'explico tot - La Gooraa començava a explicar-me tot el que havia pasat
- Mmmmmm...ara o entenc - Deia assimilant les noves noticies - I com us encontreu? -
- Per ara bé, no et preocupis - Deia la Capitana Hinamori Momo
- Oh m'alegr....Arghh.... - Estava intentant seguir la frase mentre queia al terra de cop
- VICTOR!!! - Va cridar tothom
- Arghhh....ahhhh! - En un moment vaig començar a tossir una mica de sang
- Victor estas bé? - Preguntava la meva capitana molt preocupada
- S-si....ufff....estic bé - Responia amb unes poques forçes, mentre volia aixecar-me
- Que es això?? - Deia la Hinamori mentre ensenyava una part blanca i amb una mica de sang al meu pit
- Oh merda un altre contagiat - Deia en Samael - Ara només podem esperar els analisis

-I bé, i bé, i bé? -demanava la Momo al Samael
-No et posis nerviosa, nee-chan! -deia en Samael mentre seguia analitzant les mostres de sang i la Momo abraçava un dels molts unicorns de peluix que en Samael tenia al laboratori (peluixos enviats per les admiradores del Capità).
-Ets un lent... -va dir la Gooraa mentre arrabassava una orella a un unicorn un poc vell
-CALLEU!! -va cridar en Samael- No em puc concentrar d'aquesta manera!!

Deu minuts més tard.
-Què passa? -va demanar la Gooraa
-Doncs que... la vostra sang no és del tipus C-03... -va dir en Samael bastant espantat
-I això què vol dir? -va demanar en Víctor nerviós
-Ho he d'explicar sempre tot? -va demanar en Samael col·locant-se el haori- El tipus C-03 és la sang bàsica de tots els shinigamis! En canvi, segons les vostres mostres, teniu sang del tipus B-22... És una sang hibrida, mig shinigami, mig humana...
-Mig humana? -va demanar en Víctor- Hem tingut sempre la sang així?
-No, que va... -va concloure la Momo- El Samael, la Hanako i jo tenim exactament el mateix tipus de sang... Això vol dir que alguna cosa està canviant a dins nostre a causa d'aquesta malaltia. La nostra sang està canviant...
-Correcte, Nee-chan! -va dir en Samael mentre agafava un unicorn de peluix d'una prestatgeria- Té, un regal!

La Momo va agafar l'unicorn i li va estampar a la cara al seu germà gran.
-Com es deu propagar aquesta malaltia? -va demanar la Gooraa- Per ara la tenim la Momo, la Hanako, el Victor i jo...
-I quins són els primers símptomes? -va demanar en Samael
-Els primers són deshidratació, després mal de cap intens, cansament i acabes tossint sang... -va confessar la Gooraa- No sé a quin pas deu avançar la malaltia, però la Hanako és qui es troba pitjor de tots nosaltres.
-Onee-san... -va dir el Samael trist- Seguiré investigant!!! Però mentre necessito que em feu un favor!
-Demana! -va dir la Gooraa
-Com ja sabreu, no em duc bé amb la Capitana Unohana i necessito unes medecines especials per fer un experiment amb la vostra sang...
-Anirem a robar a la quarta divisió el que necessitis! -va dir la Momo molt energètica, però després va començar a tossir
-D'acord, robeu aquestes tres coses -en Samael va passar-los un paper groc amb noms de medicaments- Sense aquests medicaments no podré fer gran cosa...
-Som-hi! -va dir la Gooraa i els tres shinigamis partiren cap a la Quarta Divisió.

La Hanako-sama dormia placidament mentre l'Ukitake-sama estava assegut al llit i vigilava el seu son.
-Això es un puto avorriment -vaig dir- Si hi ha malalts no puc fumar, i aqui estan malalts els dos. Pero em fa mal veure la meva capitana d'aquesta manera...
L'Ukitake-sama va agafar la mà de la Hanako-sama i li va fer un petó al front.
-Crec que vomitaré... -vaig pensar mentre mirava l'esceneta. La Hanako-sama va començar a tossir amb molt impetu.
-HANAKO!! -va cridar l'Ukitake perdent la compostura.
-Taicho... -vaig dir fluixet mentre li posava les mans al front. Tenia moltíssima febre.
-Tsunade -va dir l'Ukitake histèric- Corre a la quarta divisió... CORRE

No va fer falta que m'ho digués dues vegades. No vaig correr, vaig volar ja que la vida de la meva Capitana ho era tot per mi. Si li passava alguna cosa la Hanako-sama, tot seria culpa meva i si ella patia, jo també patia. El dia que em vaig convertir en la seva tinent vaig prometre que la defensaria i la protegiria inclús amb la meva puta i insignificant vida. En aquell moment em vaig sentir jodidament malament per no ser millor en la meva feina.

-Tsunade!! -va cridar la Gooraa
-Gooraa-sama! -vaig contestar exhausta- La Hanako-sama es troba pitjor...
-Mai t'havia vist tan afectada... -va dir la Momo- Nosaltres la volem ajudar, i entrarem a la quarta divisió per robar alguns medicaments.
-Molt bé -vaig dir secant-me les putes llàgrimes que havien aparegut sense un puto permís- Jo anire a buscar la Unohana... Despres us ajudaré!

Les noies van començar a buscar els mdicaments a la quarta divisió, necessaris per la Hanako, però de sobte entrà la PutoUnohana.
Què hi feu aquí!?- va preguntar histèrica mentre li sortien més arrugues al front (la pobre en tneia masses, incontables).
Estem buscant medicaments per la Hanako, ten algún inconvenient!- va dir cridant la Momo, mentre buscava unes xeringues- Perquè si ens tens que dir algo ens ho dius!-.
Mph! Res de res, però si esteu buscant medicaments per aquella...- la PutoUnohana va ser interrompuda per la Tsunade, que ja estava mol cabrejada per tindre que soportar aquella imbècil.
SI TENS ALGÚN PUTO PROBLEMA AMB LA HANAKO-SAMA, T'ESTÀS FICANT EN UN PUTO TERRENY PERILLÓS, HO HAS ENTÈS!?, PU** ****** *****- va dir-li la Tsunade cridant.
La resta de les noies estava felicitant a la Tsunade per els seus interiors.
I ara aparta't M-E-R-D-O-S-A .l.- va dir la Tsunade remarcant l'última frase.

-Vinga, comencem a buscar els medicaments per l'experiment d'en Samael -va dir la Gooraa mentre començava a buscar amb en Victor
-No ho oblideu! Hi ha tres tipus de medicaments! Els hem de trobar els tres perquè en Samael pugui seguir amb la investigació de la malaltia -va dir la Momo i, de sobte, va començar a tossir.
-Momo, estàs bé? -va cridar la Gooraa
-Sí, estic bé -va dir la Momo que començava a tenir febre- Ens hem d'afanyar...

Però tres hores més tard, només tenien dues capses de medicaments. Havien cercat la tercera per tot arreu de la quarta divisió, però no apareixia.
-I ara què fem? -va demanar la Gooraa- Ens tenen ja molt calades...
-Hi aniré jo, que no em coneixen, a demanar on el puc trobar! -es va oferir voluntari en Victor. El jove shinigami avançava pels passadissos de la quarta divisió mentre les dues capitanes s'amagaven quan, de sobte, sense saber com, es va trobar amb el tinent de la quarta divisió.
-Noi, què fas aquí? Qui ets? -va demanar el tinent
-Ah... sóc el Víctor Kudo, de la tercera divisió... Voldria una capsa del medicament... Afssindinus -va dir en Victor esperant haver pronunciat el nom correctament.
-És un medicament molt escàs i estrany... -va confessar el tinent- De fet, només el trobarem al despatx de la Capitana Unohana. Ara no hi és, ha marxat a la Primera Divisió...

El tinent i en Victor entraren al despatx de la Unohana.
-Es estrany... -va dir el tinent- Sempre està aquí, al costat de les injeccions mortals i ara mateix no hi ha aquí ni una cosa ni l'altra... Les deu dur a sobre la Capitana Unohana... On vas?

En Víctor va començar a córrer cap on era la seva Capitana.
-La Unohana duu el medicament a sobre!! -va dir en Víctor respirant amb dificultat- I també duu injeccions mortals!
-RÀPID!! -va cridar la Gooraa mentre es dirigien a la Primera Divisió.


Mentre, a la Primera Divisió, la Hanako seguia amb molta febre i ara estava dormint mentre l'Ukitake se'n cuidava d'ella i també dirigia els assumptes interns de la Primera Divisió.
-Aquí tenim la dona barbuda!! -va dir la Tsunade entrant a l'habitació amb la Unohana agafada pels cabells.
-Me les pagaràs, tinent insolent i malparlada! -va cridar la Unohana- Et clavaré aquesta injecció mortal!! No ho contaràs!!

Abans que l'agulla arribes a la tinent, en Jushiro l'apartà a temps perquè no li injectes el verí.
-Tu de que vas!! Puta amargada!!- digué la Tsunade amb una aura assassina al seu voltant, mentre l'estampava contra la paret i començava a fotre-li cops de puny.
Mentrestant en Jushiro intentava evitar que matés la capitana de la quarta, ja que la necessitaven per curar la Hanako (tot i així no impedia alguns cops per part de la Tsunade).
-Ho phenfo se fevifat!- digué l'Unohana amb la cara tota inflamada per els cops de puny.
-Molt bé!. I ara com vegi que fas algo raro mentre examines la Hanako-sama, et juró que et pegaré de tal manera que no podràs aixecar-te del llit en tres mesos, ho has entès!?!?-
-Phi, phi...
-Vinga que no tenim tot el dia, comença!!!
-Ada mafeif
-Esteu tot bé!?- preguntà en Victor carregant amb prou feines a la Momo i la Gooraa.
-Si, ja no hi ha perill- respongué en Jushiro, tot tranquil.

/Mentrestant a la dotzena divisió/

-No pot ser, aquest virus....
-Què passa Capità?- preguntà n'Akon, al veure la cara de preocupació de'n Samael.
-Ràpid tenim que avisar a totes les divisions, el virus és més...- no pogué acabar la frase, ja que començà a tossir i a treure sang.
-Capità es troba bé!'
-Akon, fes tot el que jo t'ordeni, d'acord!?- digué en Samael mentre intentava aixecar-se.
-S-si

- Per fi he arribat al seretei - Vaig dir mentres entrava al seretei - Aquestes 2 setmanes de vacanses m'han vingut perfect, primer de tot aniré avisar a la Hanako que tornar llest per treballar, em vaig dirigir a la primera divisió, pero em van dir que la Hanako era a casa seva, ja que es trobava malament:
- Doncs aniré a casa meva, ja la avisaré demà -De camí a casa meva, em vaig trobar en Reyespada
- Eloi!
- Que pasa Reyespada? - Es notava que estava cansat
- La Hanako esta molt malalta, i alguns capitans també, per ordre de la cambra dels 46, hem de evacuar el seretei!
- No podem evacuar tot el seretei! Tardareim com a mínim 3 dies!
Mentres parlavem, va apareix en Shawn:
- Capità Eloi! He evacuat tot la desena divisió!
- Ben fet Shawn, però encare ens queden 12 divisions....
- Capitans! - Va apreixa en Akon - Necessito la vostre ajuda! Hem de anar al Hueco Mundo a buscar una planta típica de allà
- Però perque? - Vaig preguntar
- Si no ho aconseguim en un plaç de 5 dies, totes el shinigamis que tinguin la nova maleltia, es convertiran en humans.
- Jo t'acompanyo, Shawn ves amb el Reyespada a evacuar el seretei, va anem Akon.

Quan la Hanako va obrir els ulls no sabia on es trobava. Va girar el cap cap a la dreta i va topar-se amb uns cabells blancs que ocultaven un rostre cansat i que havia patit massa. La Hanako va acaronar la cara del seu marit i, mirant més enllà, va veure que la Tsunade dormia a un sofà a prop de la porta d'aquella misteriosa habitació. Un home va entrar a l'habitació sense fer gaire renou.
-Urahara? -va demanar la Hanako parlant molt fluixet
-Com estàs? -va demanar l'Urahara tocant el front de la noia
-Estic... molt bé -va contestar la Capitana General- Som a casa teva, oi?
-Sí, sou al Món dels Humans mentre el Seireitei es troba en quarantena a causa d'una malaltia... La cambra dels 46 ha decretat l'evacuació.
-Ja ho entenc... -va contestar la noia mentre l'Ukitake obria els ulls.
-COM ESTÀS? -va cridar l'home despertant de cop i abraçant la seva dona
-Bé, molt bé! -va contestar mentre les galtes li adquirien un color rosat
-Si està ja bé... és perquè ja has completat el procés de la malaltia... -va dir l'Urahara
-I això què vol dir? -va demanar la Hanako
-Que ja t'has convertit en una humana... -va dir l'Urahara- I també has de saber que la resta de capitans contagiats es troben ara en una situació molt crítica... tampoc els queda gaire temps
-I no podem fer res per ells? -va demanar la Hanako aixecant-se del llit.
-No hi ha cura possible, de moment... -va dir l'Urahara- Tots estem contagiats...
-Bé, doncs jo ara cuidaré de vosaltres!! -va dir la Hanako. L'Ukitake i la dona es varen aixecar i començaren a cuidar de la resta, que pel general tenien moltíssima febre. En Samael seguia investigant tot i tenir moltíssima febre, però ningú va ser capaç de dissuadir-lo que es fiqués dins el llit.
-La Gooraa i la Momo són les que es troben pitjor... -va dir l'Urahara
-Jo cuidaré d'elles! -va dir la Hanako i va intentar baixar la febre de les dues capitanes, però amb els seus coneixements de curació era quasi impossible.
-On se suposa que està la Unohana? -va demanar la Hanako
-La Unohana ens ha traït... -va dir l'Ukitake- Tenia un quarter secret al Hueco Mundo des d'on va propagar la malaltia i va destruir totes les plantes que ens podien salvar... Quan el Capità Eloi va anar a lluitar contra ella va tornar molt mal ferit.
-Maleïda Unohana!! -va dir la Hanako- Quan tots estem bé, anirem a matar-la!!

De sobte, la Gooraa va tossir i va obrir els ulls.

-Gooraa estàs bé- preguntà la Hanako.
-Ja em trobo molt millor- respongué mentre s'aixecava del llit.
-Això és dolent, vol dir que també s'ha transformat en humana...- digué l'Urahara molt preocupat per la situació.
-No és la única...- afegí la Momo mentre intentava treure's els llençols.
-Puta amargada!. Per culpa seva estem en una situació alarmant!. Això si, estic satisfeta d'haver-la apallissat en el seu moment...- digué una Tsunade acabada de llevar.
-Tsunade quants cops t'he dit que eradiquis aquest mal llenguatge- avisà la seva Capitana.
-S-si Hanako-sama...
-Jo aniré a ajudar en Samael en l'anàlisi, vosaltres quedeu-vos aquí i espereu la resta, no trigaran en vindre- anuncià n'Urahara mentre els deixava a l'habitació.

/A la Societat d'Ànimes/

-És un caos en tota regla, com aconseguirem treure a tots els shinigamis d'aquí!?- preguntà en Joan tot esvalotat.
-Hem intentat posar ordre, però se'ns fa molt difícil amb tanta gent...- respongué un Kami bastant emprenyat.
-Deixeu-ho a les meves mans, vosaltres aneu a veure n'Urahara- digué l'Eloi, ja recuperat de les seves ferides.
-Estàs segur?. Són molts shinigamis...- anuncià n'Ashtal, portant la Sayo a l'esquena.
-La teva germana també està passant els efectes de la malaltia?- preguntà en Victor.
-Si, la portaré a l'Urahara, a veure si ha aconseguit alguna solució... A demés tu també ho necessites, estàs que no t'aguantes- digué n'Ashtal al veure l'estat físic de'n Victor.
-De moment encara no he passat ho pitjor, ho més important és saber com està la meva Capitana!!- digué abans de tossir altre cop.
-Molt bé, obriré un Senkaimon a la tenda de l'Urahara- anuncià en Joan.

-Joan, Eloi, Ahtal, Victor! -va exclamar la Momo quan es va obrir la porta i els capitans entraren amb alguns shinigamis que havien aconseguit escapar.
-Sayo-chan! -va exclamar la Hanako i va agafar en braços a la tinent per ficar-la dins un llit.
-Com esteu vosaltres? -va demanar en Joan
-Nosaltres ja estem bé... -va dir la Gooraa amb la mirada trista
-Ah, entenc... -va dir l'Ashtal. En aquell moment, en Víctor començà a tossir amb molta força.
-Serà millor que et fiquis dins el llit... -el va aconsellar la Momo.
-No.... puc aguantar -va dir en Victor
-Que et fiquis dins el llit! -li va cridar la Tsunade estirant-lo de l'orella i arrossegant-lo.
-Com van els experiments? -va demanar l'Ashtal
-No han pogut esbrinar res de nou... -va contestar la Hanako mentre administrava uns medicaments a Sayo.
-I mentre què fem? -va demanar el Joan
-Mentre no sapiguem què fer, seguirem amb la nostra feina com a shinigamis! -va ordenar la Hanako- Mantindrem l'equilibri entre les ànimes, encara que siguem al món dels humans!
-I com ens organitzem? -va demanar l'Eloi
-No podem estar tots a la casa de l'Urahara... Així que anirem a la Mansió que la Primera Divisió té al món dels Humans... Només hi anirem els capitans i els tinents -va dir la Hanako, ja que hi havia molts shinigamis que havien aconseguit salvar-se, però no tots hi cabien a la mansió.
-D'acord! -va dir la Momo- Aquella mansió té de tot!!
-No anem a divertir-nos, anem a fer feina! -va dir la Hanako
-Mansió, Mansió!! -va cantar la Tsunade molt contenta.

Quan els Shinigamis ja tenien totes les seves coses i estaven a punt de traslladar-se, l'Urahara es va aturar per parlar un moment amb la Hanako.
-Sotaichoo -va dir l'Urahara -Hem esbrinat alguna cosa més a part de les anàlisi de sang que t'hem fet.
-M'has tret sang? ¬¬ -va demanar la Hanako amb mal humor
-Quan la Tsunade es va adormir Però es va despertar a mig procés i em va pegar una pallissa... El que et volia dir, és que no esteu curades del tot, ni la Gooraa, ni la teva germana ni tu... Perquè la malaltia continua fins que els vostres records com a shinigami desapareguin del tot...
-Com? Fins que ens convertim en humans corrents? Aleshores... aleshores la Unohana ens podria matar sense que ni ens adonessim!! -va dir la Hanako nerviosa.
-Seguirem investigant... -va prometre l'Urahara- Millor que no diguis res d'això a la resta de Capitans... Confieu en les nostres investigacions!
-D'acord -va dir la Hanako i va liderar la marxa shinigami fins a la mansió de la Primera.

- No he pogut aconseguir la planta.... - Hem lamentava en veu baixa - Hanako, demano permís per tornar al Hueco Mundo a buscar la planta
- Permís denegat! No tenim proves de que tu també estiguis infectat, no podem corre el risc -Em va dir la Hanako
- Sius plau Hanako, necessitem aquesta planta, si ens volem curar tots!
- Eloi, té dit que no!
- I si m'enduc un gruo de 3 shinigamis més? Per si compenso a tenir el sintonemes tornar!
- D'acord, per a la minim que algú tingui el sintomes torneu!
- D'acord! Shawn,Nelliel,Gemma, veniu amb mi!
- Si! - Va cridar a la vegada
- I perque estiguis més tranquila li demanare en Chad per que vingui, ja que ell ja es humà!
- D'acord! Recorda la norma, torna si algú te els sintomes
- Ho he entec - I vam marxar tots 4 cap al hueco mundo.

La resta de shinigamis arribaren a la mansió de la primera divisió.
És enorme...- va dir en Victor, mentre observava l'entrada- Des de quant teniu una mansió els de la primera?- va preguntar-lis sorprès.
Totes les divisions en tenen una, però aquesta era la que teniem més aprop, de moment portarem els malalts a les habitacions conjuntes- va anunciar la Hanako mentre demanava ajuda per portar els infectats.
Victor vols que t'ajudi a caminar?- li va preguntar la Gooraa mentre li oferia una espatlla- I no me la neguis, que ens
coneixem!¬¬.
Està bé...- li respongué mentre s'agafava a l'espatlla de la seva capitana.
Mol bé, on tenim que portar-los Hanako- va preguntar l'Ashtal mentre em carregava.
Jo us hi porto, Tsunade mentrestant, podries portar les medicines?- va ordenar la Hanako a la seva tinent.
Fot mol pal, però tinc l'obligació d'ajudar, ara vinc...- va respondre mentre encenia una cigarreta.
Jo t'hi acompanyo- va dir la Momo- Així podrem portar més medicaments.

-Vinga! Ja estem al Hueco Mundo! Ara a buscar la flor! - Va dir en Shawn - Per cert, quina flor es?
-Segons el que se, es diu flor de la mort, però el seu nom no te res a veure amb el que fa, pot curar qualsevol ferida, només entrant amb contacte amb ella
- I com és?
- Es blanca, amb els petals obert, el problema es que als hollows els hi agrada menjarles i per això es tant escassa.
- Doncs a buscar! - Va cridar la Gemma
Vam passarnos una hora buscant, i no vam trobar res:
- Merda de flor, on recoi pot ser? - Deia Nelliel nerviosa
Caminant vam trobar un forat al terra, molt profund:
- Uffff, casi cai per el maleït forat! - Vaig dir - Un moment, que es allò de allà al fons?
Es veia una cosa blanca, que emetia una mica de llum:
- Sembla la flor - Va dir en Chad
- No ho sembla,ho es! - Va dir la Gemma, treien-se els prismàtics de la cara
- Baixem! - Va dir en Shawn, i es disposava a baixar
- Espera! Com a minim aquest forat fa uns 90 metres d'altura, si baixem ens matarem! - Va dir en Chad
- No si..... - Els baix tirar a tots, i em vaig tirar
- Que fas capità! - Va cridar en Shawn espantat
- Bakudo 37 Tsuribosh! - Abans de impcatar contra el terra, vaig ejecutar el kido, i ens vam quedar a 30 cm del terra
Vam sortit de dintre, la Nelliel va agafar la flor:
- Si que es aquest, ja podem tornar!
- Un moment... Shawn, Nelliel, Gemma, darrera meu - Vaig dir amb to serios
- Per que? - Va contestar la Gemma
- Es una ordre! - Vaig cridar, i tots els van ficar darrera meu
- Tu també ho sents, no Eloi?
- Es una energia molt estranya... Vosaltres tres comenceu obrir una garganta, hem de tornar rapidament,
Una ombra s'acostava d'un tunel que hi havia dins el forat.

-Qui sou i que voleu? - Vaig dir acostant-me cap a 4 shinigamis i un anima amb un escut a la ma dreta i una mà de hollow a la esquerra
- Un arrancar? - Va dir el shinigami que portava una túnica de capità - Hem pensava que s'havien extingit
- Torno a repetir, que voleu?
- Doncs, necessitem aquesta flor, perquè.... - Va començar a dir un shinigami que tenia els cabells grisos
- CALLA I ATACA! - Va dir l'anima - EL DIRECTO! - Una gran massa de energia va sortit del seu puny dret, però la vaig parar amb un braç
- Si això es lo que voleu.... CERO DRAGON! - Em vaig treure la cinta i una gran flamarada condensada va sortit del ull que tenia al front
- Merda... - Va dir el capità - BANKAI Sabaku Suna no kaibutsu! - Una gran quantitat de sorra va sortit de la espasa, i va crea més sorra amb les mans
- Això serà interessant Arassau tot Dragon! - Va fer servir la mes resureccion.

-Ja n'hi ha prou! -Vaig exclamar posant-me al mig de aquell enrenou
-Nelliel no! no ho facis -va intentar aturar-me la gemma però ja era tard. Ja estava entre em meu capità i aquell espada o el que fos, inpedint per un moments que combatisin
-Escolta -em vaig dirigir a aquell espada- no hem vingut a aquí a lluitar... simplement hem vingut a buscar una flor que només creix aquí per poder curar als nostres liders...-vaig explicar calmadament
-I quin interes se suposa que haig de tenir jo en que pogueu curar als vostres liders? -em va preguntar impasible mirant-me fixament i observant la flor que duia a la mà
-Home tu que faries si el teu lider se esta a punt de morir? -vaig preguntar
-Si no hi ha res a fer i ha de morir tan si com no escollim un altre lider-
Quina ajuda vaig pensar...
-Llabors no tindrem cap mes remei que endurme-la per la força -va dir el Capità Eloi
-No capita no ho faci si us plau -li vaig demanar - ahh! -vaig exclamar i vaig caure agenoiada al terra tossin una mica de sang
-Nelliel! -van exclamar, la gemma es va acostar per ajudar-me però li vaig dir que no
-Gemma serà millor que no te acostis si no et vols contagiar tu també -li vaig dir i dit això es va retirar darrere de l'Eloi
-vaja,vaja capita de la desena....- es va sentir una veu femenina- fins i tot la teva subordinada té mes conciencia que tu...-va dir una dona que sortia de entre les ombres...
-UNOHANA??!! -va exclamar l'Eloi
-M'alegro de que estigui be capità Eloi -i li va dedicar una dels seus somriures dolços, però de dolç no en tenia res... El capità no va saber com reaccionar... Però jo ja havia vist les intencions que tenia la Unohana aquella...
-Capità no!! -vaig exclamar i em vaig interposar entre els dos, abans de que aquella mala besitia l'atraveses amb la seva espasa tal i com tenia planejat. tots em miraven horroritzats segurament no debia ser una ferida gaire bonica... notava com aquella dona m'apunyalava amb rabia em volia fer patir, però tot i el dolor que sentia i els crits de dolor que feia no vaig deixar anar la flor per res. no m'importava morir si així salvava a tots els contegiats.
-Ràpid obriu una garganta -va ordenar l'Eloi. El capità es va dirigir cap a la unohana per atacar-la perquè retires la seva espasa de dins meu, i abans de que aquesta li pogues tornar l'atac em va agafar en braços per dirigir-nos a la garganta que ens duria al mon huma

- Per que ho has fet? - Vaig preguntar aquella desconeguda - Eran la meva presa!
- Callà arrancar! - Va cridar-me - Qui et creus que et per dir-me això!?
- Sóc l'arrancar 1, Haku.
- Quina por! - Va dir amb to sarcàstic - Jo sóc la capitana de la quarta divisió, Unohana
- La que no se li va veure el pel en cap lluita durant el regnat de l'Aizen al Hueco Mundo?
- Malparit, ara veuràs! - Es disposava a donar-me una estocada, però abans de poder aixecar la katana, jo ja estava darrera seu i li agafava la zanpakuto amb un dit
- Ho hauras de fer millor que això per poder-me derrotar - Li vaig ficar el dit Index de la ma esquerra, justament on hi havia el seu cor- Ara vull saber perquè volies mata a un company teu
- A tu t'importa
- Ara mateix no estas en situació de negocia, a la mínima et puc atrevassar amb el meu cero, aixi que contesta
- MAI! - Va fer servir un Shumpo i es va escapar de les meves mans deixant la seva zanpakuto a la meva mà dreta
- Oh, senyor! ¡Màscara de sang i carn, tota Creació, batre d'ales, aquell que té el nom d'Home! ¡Infern i Posidó, la barrera de la mar sorgeix marxant cap al sud! Hado 31 Shakkahō! - Un raig no gaire potenta va sortir de la seva mà dreta
- No em fagis riure, Cero! - Un potent raig va sortit del meu dit index i va superar sense cap dificultat el Shakkahō, li va atravessar la panxa i va caure casi mort al terra - Segon el que has dit, ets la capitana de la quarta divisió,així que millor no et deixi viure, ja que et podràs curar - I li vaig clavar la seva propia katana al cor - I ara a buscar els intrussos - Vaig obrir un gargant i vaig buscarlos al món del humans.

Mentres a la mansió...
Hanako-sama els capitans s'estàn contagiant de la malaltia, que fem?- va preguntar la Tsunade mol preocupada per l'estat de la situació- Hauríem d'anar a buscar l'equip que va anar al Hueco Mundo, triguen massa...
No, no podem anar, deixariem la mansió massa desprotegida, em de confiar en ells...- la Hanako intentava sonar segura, però en el fons estava mol preocupada.
De sobte la Tsunade comença a tossir i a treure sang.
Puta merda, també m'han contagiat la puta malaltia...- va anunciar tota enfadada.
Tsunade! Et portaré ara mateix a la infermeria!- va dir la Hanako mentre ajudava a caminar a la seva tinent.

- Capitana Hanako! - vaig dir corrent cap a ella -deixi que jo porti la Tinent Tsunade a l'infermeria, a vostè la necessiten aquí.
- Hanako-sama escolta a la novata - va intervenir la Tinent - ha d'enviar a algú a ajudar l'equip que ha anat al Hueco Mundo, necessitem que la missió sigui un éxit si o si, així que deixi d'una puta vegada de preocupar-se per mi i envii a algú al Hueco Mundo.

Mentres la Tinent Tsunade deia aquestes paraules jo l'apoiava sobre el meu ombro deixant lliure el de la Capitana General.

La Capitana Hanako es va quedar un moment en shock però sabia que la Tinent tenia raó, així que enseguida es va posar en marxa per enviar algú al Hueco Mundo.
Enseguida hi van haver voluntaris...

-Vinga, tu, al Hueco Mundo -va ordenar la Hanako a una persona que passava per allà
-Perdó? -va demanar un home vell que anava vestit amb un traje de color gris
-Ah, però si aquest és un humà... -va dir la Hanako deixant-lo al terra
-Telefonaré a la policia!! -va amenaçar l'home mentre se n'anava carrer avall molt indignat.
-A qui? -va demanar la Hanako mentre un membre de la dotzena divisió corria cap a mi amb nova informació
-Sotaicho... -va dir molt avergonyit- El capità Eloi es dirigeix cap al món dels humans amb el seu grup
-Ja era hora... -va contestar la Hanako
-Però hi ha males notícies... -va dir el membre de la dotzena- S'ha obert fa poc una garganta al Hueco Mundo... Cap al món dels Humans ve també un Espada molt poderós!!
-Què fem ara? -va demanar la Momo
-Confiem que l'Eloi dugui el remei i ens doni temps a prendre'l abans que arribi aquell Espada... -va contestar la Hanako- Però mentre, organitzaré una defensa per guanyar temps... Que duguin els canons de kido immediatament!!

- Un altre garganta - Vaig dir mirant el cel - Què es això? .... CORREU!!!! - Tots van moure's uns 20 metres d'on erem, una gran explosió es va produir i el fum ens va cegara durant 10 segons - Aquesta força, es l'arrancar d'avanç! I s'acosta cap aquí! Gemma, Nelliel porteu la planta amb els altres, jo m'encarrego de l'arrancar
- LLuitare al seu costa! - Va dir la Nelliel
- No, marxa!
- Capità, penso lluitar al seu costat encare que no vulgui
- Està bé, però si les coses es fiquen lletges, marxa - Va ser acabar de dir això quan va caure en Haku del cel
- Ara no hi ha res que pogui evitar la vostra mort - Va dir en to indiferent
- No som tant fàcils de derrotar! - Vaig dir
- Espere-ho que sigueu més forts que aquella Unohana
- T'has carregat l'Unohana? Encare ens has fet un favor, va si et derrotem et salvaré la vida, per agrair-to! - Vaig dir am to sarcàstic
- No farà falta, per què es impossible que em derroteu - I es va llançar contra nosaltres, jo i la Nelliel vam fer un Shumpoo a la vegada i jo em vaig color sobre en Haku i la Nelliel darrera:
- Zetsubō!
- Sabaku!
Vam cridar els dos a la vegada.

Mentre al món dels humans...

-Vaja... -va dir el membre de la dotzena mentre consultava una pantalleta portàtil que duia a les mans- Sembla que el Capità Eloi s'ha trobat amb l'Espada al Dangai...
-I això ho saps mirant aquesta pantalleta? -va demanar la Hanako agafant la pantalla i toquetejant- Hi ha jocs?
-Co... comandant!! Que això no és per jugar! -va dir el membre de la dotzena avergonyit.
-Oh... -va dir la Hanako mirant malament l'aparell electrònic
-A més, tenc males notícies pel Capità ELoi... -va dir el membre de la dotzena- Un dels ceros de l'Espada ha derrumbat una part del Dangai i aquella dimensió col·lapsarà en deu minuts!!!
-Això vol dir que l'Eloi només té 10 minuts per derrotar l'Espada? -va demanar la Hanako preocupada- Reuneix ara mateix tots els Capitans que puguin lluitar... Anem a ajudar-lo!!