L'Apocalipsi!

En una cova amagada al Rukongai...

-Ja falta menys! Dintre de poc el meu experiment haura acabat, no patiu, amics meus, dintre de poc ens tornarem a trobar... i acabarem amb la societat d'animes!- Cridava un home per a si mateix.

Anava vestit amb un kimono negre, pero a sobre hi duia una bata blanca mitg trencada, tenia els cabells grisos i despentinats, semblava que no havia dormit en dies, estava manipulant uns extranys aparells en aquell fosc lavoratori, en el que, ademes, hi havien 6 cadavers estirats a terre, quan de sobte es va sentir una alarma

-Que esta passant? L'experiment estava be! Que se suposa que ha fallat en aixo?!-Caridava l'home, mentre teclejava uns codis en un ordinador gegant- N-no fotis... - va dir per si mateix, quan ja havia trobat el problema - He de cancelar el projecte! -Va cridar mentre corria d'un lloc a l'altre per el lavoratori, pero va ser massa tard, una explosio va omplir tot el lavoratori d'un liquit verdos, que va entrar en contacte amb els cadavers. - M-merda... - va dir l'home, mirant amb temor als cadavers, que s'estaven aixecant del terra

Mentrestant al Seireitei...

-Aaaah! Quin bon dia que fa!- Exclamava la Hanako, mirant el paisatge asolellat
-Si, si... molt bon dia per a tu, que no has de fer feina- Es queixava la Tsunade, com cada mati
-Vinga, no et posis aixi, t'ajudare a fer la feina- Li deia la Hanako a la seva tinent
-En serio?
-Nop! Vaig a fer un paseig, fins despres- Va dir la Hanako, marxant a fer una visita a la resta de capitans

Feia un molt bon dia al seireitei... pero ningu s'esperava el que pasaria al cap d'unes hores...

La Hanako passejava pel Seireitei mentre es dirigia a l'Acadèmia de Shinigamis a fer una comprovació tècnica. Després de l'Acadèmia, la Hanako va dirigir-se a l'Institut d'Investigació i Recerca, però allà no va trobar al seu germà gran.
-On s'haurà ficat? -va demanar-se la Hanako mentre tornava a la seva divisió sense ganes de tornar-se a capficar en els papers que "decoraven" el seu escriptori- No em queda més remei que tornar a la feina...

La Hanako pujava les escales que duien fins a la Primera Divisió quan, de sobte, es va trobar amb un subjecte estrany.
-Eh, on eres? T'estàvem cercant! -es va queixar... en Samael
-Seeeee, no puc creure que t'hagis oblidat! -va dir la Momo.
-No me n'he oblidat... -es va ofendre la Hanako- De què estem parlant?
-De l'aniversari de la mort d'en Pimpy-arseni-40, la nostra primera mascota de la infantesa! El que va sofrir aquell pobre conill no està escrit... hem d'honorar la seva memòria, anem al cementeri!! -va dir en Samael mostrant un ram de flors en forma de conill.
-I per això dus aquestes pintes? -va demanar la Hanako veient com el Samael duia una cua de conill i unes dents postisses.
-No tens esperit de celebració -va dir en Samael estirant les galtes de la capitana de la primera
-Vinga, anem -els va renyar la Momo mentre encapçalava la marxa cap al cementeri.
-Jo preferiria no anar... -es va queixar la Hanako mentre el Samael li passava una diadema amb orelles de conill
-I per a tu els bigotis, Momo -deia en Samael- He confeccionat aquestes disfresses només per honrar el nostre estimat conillet...
-Que monos! -va dir la Momo posant-se vermella.

Els tres germans anaven cap al cementeri del Seireitei per visitar la tomba del seu conillet assassinat cruelment per un experiment del germà gran, del qual en varen ser còmplices les germanes petites.
-Pobre Pimpy-arseni-40... -deia en Samael- Mai hauria d'haver-se sotmès a la radiació d'aquella planxa de propà incandescent decorada amb purpurina...
-Vinga, que ja arribem -va dir la Momo mentre en Samael començava a treure klínex de paper amb la cara de Bugs Bunnie.

Davant la tomba del conill, els tres germans començarem a parlar.
-Deixeu-me dir unes paraules... -va començar en Samael- Oh, estimat Pimpy-arseni-40, conillet estimat, experiment fallit...
I de sobte, la terra es va remenar. Va ser el primer signe del que estava a punt de succeir, ja que les criatures més petites requerien menor temps de resurrecció. El conillet dels tres germans va sortir de la terra. Sens dubte era el mateix conill que havia patit les cremades i injeccions d'en Samael, però ara era de color verd, tenia la carn putrefacta i el forat dels ulls buit, pel qual sortia un cuc llarg i blanc.

La Momo va cridar mentre un tro sonava llunyà. El Samael es va quedar sense paraules mentre aquell conill posava les mans en posició d'atac i corria cap a ell.
-Què està passant? -va demanar en Samael mentre protegia les dues noies.
-El nostre conill... ha ressuscitat? -va demanar la Hanako mentre el conill zombie intentava, sense gaire èxit, pujar fins el cap d'en Samael per xuclar el seu sucós cervell científic.

Jo era per alla fent una becaina sota un arbre ben gran (com de costum) amb el meu coixi amb forma de pilota de futbol,i em vaig despertar per uns crits. Vaig mirar d'on provenien els crits i vaig veure que eren la Hanako, la Momo i el Samael. Em va sorprendre veure a tots tres cridant aixi que vaig anar a fer una ullada a veure que pasava.

- Eiii nois, que pasa? -Deia mentre una especie de conill se'm tirava a sobre
- Compte! -Deia la Momo mentre jo sacava la Zampakutoh
- Que es això? Un Hollow? -Deia mig confus
- No el matis,Victor! -Cridava la Hanako -Es la nostra mascota.... el Pimpy-arseni-40!
- D'acord - Deia encara confus per la situació, vaig fer un cop al conill amb el revers de la espada per no tallar-li, va caure incoscient - Uffff...... es pot saber que era això??
- És la nostra mascota el Pimpy-arseni-40, però havia mort per un experiment que vaig fer, no entenc perquè encara esta viu -Es preguntava en Samael
- Sembla més bé un zombie - Deia la Momo mig confosa
- Ni que fos això una pel·lícula, zombie, llamps, un cementeri - Deia jo encara més confos
- No tindras tu res haveure,amb els teus experiments, oi Samael? -Deia la Hanako clavan-li una mirada al seu germà gran
- No recordo haver fet mai un experiment, aquesta vegada no tinc res a veure -Contestava en Samael amb cara de intentar recordar tots els experiments que havia fet
- Llavors com ha pogut ressuscitar aquest conill? -Deia mentre em rascava el cap, pensant una resposta

Mentrestant, jo vaig anar a visitar l'academia com de costum i vaig dirigir-me a parlar amb el director.
-Bon dia.
-Bon dia capità.
-Com va avui l'academia? - vaig preguntar?
-Bé , no es preocupi que la capitana general ha vingut abans i ja ha comprovat que tot anava bé - va contestar el director de l'academia.
-Si? Doncs perfecte , menys feina per mi- Vaig contestar i els dos ens vam posar a riure.- De totes formes m'agradaria pasejar una estona i observar el que fan els nois.- I els dos van començar a pasejar per l'academia.
De sobte un llamp va iluminar més encara el cel.
-Un llamp? no havia previsió de tempesta - Va dir el director mirant per la finestra.
-Si.. es estrany - vaig conestar - (El més provable es que hagi sigut una zampakutou d'aquest tipus però... perque no noto cap mena de reiatsu? ) - Vaig pensar.
-Director, siusplau cuidi els nois- Vaig demanar
-Eh? perquè em demana això ara capità? pasa res?- va preguntar extranyat
-No ho se - Vaig contestar i vaig segur el meu paseig tot sol.
De sobte vaig trobar-me dos nois en el pasadis discutin d'algu que em va cridar l'atenció.
-Que si es que es cosa d'un cientific malvat! - deia un
-Que dius imbecil? esta clar que es cosa d'algun deu del llamp - Cridava l'altre
-Encara creus en deus? som shinigamis Buurrooooo - reia l'altre
-No insultis els deus! - I aleshores es van començar a barellar. Jo rapidament els vaig separar i despres de que sels pases el shock de qui els havia separat vaig preguntar que pasava.
-Que discutiem sobre el llamp que acaba de caure . jo penso que es cosa d'algun experiment , però el tonto aquet diu que es cosa de deu.
-Que no insultis a deeeeeu - va tornar a cridar.
-Nois nois tranquils , estic segur que es cosa d'alguna zampakutou , no discutiu més sobre el tema d'acord? es una ordre- els hi vaig dir finalment amb to serios . I vaig seguir caminant. La idea de que fos cosa d'un experiment no em semblava tan extranya i vaig decidir anar a buscar el Samael , lúnic home capaç de fer una cosa així en tot el seiretei.

Jo com de costum estava a la meva divisió prenent el cafè i dormint o entrenat els meus homes, de cop vaig sentir un soroll molt estrany que amb despertar i vaig pensar que era cosa del Samael com sempre aixi que vaig decidir anari.
-vaig un segon a fer una visita el Samael,no et moguis de qui -li vaig dir a la Nafi-
-mmmm.. aquell no es el Joan vaig dir.
-si si que els! Joan!! vaig cridar- Xus que fas per qui? amb va preguntar.
-Pues mira i sentit un soroll molt fort i ma despertat i decidit anar a fer una visita al Samael li vaig contestar.
-Mira que bé jo també i vaig amb contestar el Joan content.
-Pues a que esperem vinga somi! vaig dir donat-li un copet.
I tots dos van començar tirant.

- Espereu! Que jo també us acompanyo! - vaig cridar mentre corria darrere els Capitans Xus i Joan.
- T'he dit que et quedessis a la Divisió i no et moguessis Tinent! - em va cridar el Capità Xus.
- Ho sento Capità però no em penso quedar quieta mentre algun dels monstres del Capità Samael destrossa el Seireitei.
- Vinga nois ara no és moment de discutir, espavilem-nos - va intervenir el Capità Joan.

Mentre corríem cap a l'origen del llamp un gos pudent em va saltar a sobre, ràpidament em vaig apartar i el Capità Xus li va tallar el cap.
- Que coi és aquest gos? És verd i té la carn putrefacta - va dir el Capità Joan amb cara de fàstic.
- I li surten cucs des de forats on no haurien de sortir - vaig afegir.
- Afanyem-nos a trobar el Capità Samael o la Capitana General Hanako quan avans millor, això no pinta gens bé - va afegir el Capità Joan.

Dit això els tres vam saltar amb un shumpoo cap a on sentíem crits que semblaven de la Capitana Momo.

.

[Eloi, no he entés gaire el teu missatge... se supossava que eren en un cementiri, no en una divisió, he continuat on ho ha deixat la Nafi]
-Agh quin fàstig, són cucs verds!! -Cridava la Gooraa tirant una poma contra el terra quan va veure que era podrida i sortien cucs verds. -Avui no és el meu día de sort, veig... -Va dir agafant el haori i sortint per la porta de la divisió. Al sortir, va veure que hi havia mal temps, no paraven de caure trons i la pluja va començar a caure. La capitana és va possar la caputxa que duia incorporada al haori i va anar al cementeri, del quan hi sortia una forta energia espiritual, com una aixeta oberta.
-FORA FOOOOOOOOORA!! -Se sentien crits del cementeri. -Quin puto fàstig, que algú em tregui això de sobre!!! -Era en Samael intentant treure's un conill verd sense ulls del cap.
-Però... perqué?? -Va preguntar-se la Momo mentres intentava tallar el conill del cap del Samael amb la seva zampakutoh sense resultat efectiu
-Aixxx! No m'estiris dels cabells maleït conill verd fastigós! -Cridava en Samael agafant-lo amb les dos mans i intentant desenganxarse'l
-Ja veig el panorama... -Va dir la capitana treient-se la caputxa i deixant que la pluja caigues damunt dels seus cabells. -Hado 33, sokatsui!! -I el conill del cap d'en Samael va caure xamusquit a terra
-Ostres.. gràcies Gooraa -Va dir en Samael gratant-se el cabell
-Amb kidos!!?? -Es va preguntar la Hanako
-Què passa aquí!? -Va preguntar-se la Momo
-Primer els cucs, i ara el conill... -Va dir-se la Gooraa en veu baixa per sí mateixa, però els demés la van sentir
-Cucs?? -Va preguntar la Hanako
-Si, era menjant-me una poma quan de sobte ha començat a fer pudor a... no sé... una olor bastant rara, podria dir que era carn, però no n'estic gaire segura, carn podrida, i seguidament uns cucs de color verd han sortit de la poma.
-Si??? -Va preguntar en Samael aixecant-se amb un somriure a la cara i anant cap a la capitana de la 3a divisió. -Veieu!? -Es va girar cap als demés. -Soc innocent!! Jo mai faria un experiment amb... cucs...
-Gooraa, els has pogut tallar? -Va preguntar la Momo
-No ho sé, no ho he provat, simplement els he trepitjat quan sortia i s'han quedat allà, aplastats, Victor despres els netejes si?? -Va dir la capitana aixecant el cap perque el seu tinent, que era una mica més a l'esquerre, el sentis
-Anem a la quarta divisió -Va dir la Hanako
-Perque vols anar a la 4a?? -Va preguntar en Victor
-Si no estic equivocada, allà tenien peixos... són animals, i de moment tot això ha passat amb dos animals...
-Tres. -Va dir la Nafi que arribava amb dos capitans. -Un gos, el qual el capità Xus ha tallar el cap, també era així
-Gos!? -Va preguntar la Gooraa
-Tallat!!?? -Va fer cara de sorpresa la Momo
-No entenc res!!!!!-Va cridar la Hanako possant-se les mans al cap, i tots els shinigamis allà presents van baixar el cap

-Va vinga no poseu aquestes cares! vaig dir per animar la cosa que estava fatal.
-Primer lo que em de fer es calmar-nos i pensar en una solució va dir el capita xus
-si però quina! va respondre tots a la vegada.
-Pues primer ens em de centrar en els fets,per començar crec que tindríem que anar a la primera divisió per reunir-nos tots i parlar del que esta passant vaig dir per calmar la situació.
-Et sembla bé li vaig preguntar a la Hanako
-Crec que tens raor, la situació ja es força rara va contestar la Hanako.
-Pues decidit quedem on ja sabeu tots els Capitans va dir la Capitana general
-Esto primer podríem passar pels nostres quatres perquè estem tots xops i tinc els cabells fets una merda va dir la Gooraa.
-Estic d'acort amb la Gooraa primer ens tindríem que arreglar per no deixar tot fet una merda va dir la Momo
aixi que al final tots els Capitans i tota la resta varen anar a les seves divisions a posar-se bé per després anar a la primera divisió per parlar de la situació.

A la sala de reunions dels Capitans:
-La situació és molt greu... -va dir la Hanako
-Què has fet ara? -va preguntar en Kami a en Samael
-Jo? Res!! Aquesta vegada no és cosa meva!! -va dir en Samael amb cara d'innocent
-No te crec! -va riure en Kami- Sempre tot és culpa teva!!

En Kami i en Samael s'estiraven els cabells mentre la resta de Capitans discutia seriosament.
-No és gaire normal que el nostre Pimpy-arseni-40 ressuscités perquè sí... -va dir la Momo- Tot i que era un conill ninja entrenat per la batalla i que coneixia tècniques assassines secretes, però mai li vàrem ensenyar a reviure...
-Us haurien de tancar als tres per maltracte de mascotes... -va dir en veu baixa l'Ashtal.
-No sabem que està passant, així que hem d'estar alerta i informar del menor signe d'anormalitat que veieu -va dir la Hanako
-De totes maneres... -va dir en Samael- Demano permís per investigar!!
-Permís denegat -varen dir tots els Capitans a la vegada.
-Tanmateix ho penso fer ¬¬ -va xiuxiuejar en Samael.
-Es suspèn la reunió -va dir la Hanako i els Capitans començaren a sortir de la Sala.

-El cel està molt tapat, no? -va demanar la Gooraa
-I l'ambient és molt tens... hi ha massa silenci -va respondre l'Eloi
Un altre tro va ressonar pel Seireitei.
-Què és allò? -va demanar en Xus
-Una nena? -va respondre la Hanako.

Per l'alçada semblava una nena d'uns tres anys com a molt i es dirigia cap a ells, amb les mans estirades. La nena duia per vestit un sac de patates (XD) de color marró i duia els peus descalços. Quasi no tenia cabells, i els pocs que tenia estaven molt bruts i llefiscosos, eren negres i li arribaven fins la cintura. La nena tenia la pell de color verd, podrida i li faltava la pell del braç dret. Feia una olor insuportable, i el més esgarrifós és que li faltava mig crani. Dins aquest mig crani absent es veia un tros del cervell, replet de cucs que el devoraven. La nena va obrir la boca, li faltaven quasi totes les dents i, les poques que tenia, eren de color negre.

Aleshores, va embogir i es va llençar contra els Capitans per mossegar-los.

// Pels carrers del Seireitei //

- Bon dia Tinent Tsunade! No tindria pas un piti?
- Cony Nafi ja estem gorronejant altre cop?
- Vinga Tinent ja saps que et torno els favors... - vaig dir-li per intentar-la convèncer - per cert ja ha acabat la reunió de Capitans? Han descobert algo?
- No he rebut noticies de la Hanako-sama així que encara deuen estar tencats en aquell cony de despatx - em va explicar la Tinent Tsunade - però que merdes és aquella bèstia?
Em vaig girar cap a la direcció on la Tsunade mirava amb cara de fàstig i vaig veure un iaio d'uns 70 anys acostant-se a nosaltres. El iaio no tenia un aspecte molt corren...
- Que li penja un cacho de cervell! - vaig cridar.
- Quin fàstig co... - però la Tinent Tsunade no va tindre temps d'acabar la frase que el iaio ja se'ns havia tirat a sobre amb els braços estirats i espuma sortint-li de la boca.
Del susto vaig treure la zanpakuto i li vaig tallar el cap.

- Crec que els interesarà saber als Capitans que també hi ha humans afectats...
- Com sigui un cosa d'un dels experiments d'en Samael li faré pagar tots els sustos que m'estan fotent aquestes bèsties! - va dir la Tinent Tsunade mentre ens encaminàvem cap a la sala de reunions dels Capitans per informar.

Aquella extranya i asquerosa nena es va llençar com boja a pels capitans.
-Compte! - Va cridar la hanako. I tots van fer un salt enrera esquivant la noia.
-No em diguis que també ha tornat a la vida... - vaig dir, aleshores la nena va començar a perseguir unicament al samae il per alguna raó va pasar de llarg dels demes capitans.
Onii-san no et preocupis , ara la matem! - Li va dir la hanako mentre veia com el Samael era perseguit per el esser.
-Nooo! em pot servir per les meves inves... - no va tenir temps d'acabar la frase que el xus ja havia tallat a la nena en dos.
-Merda Xus , per què ho has fet? m'anava de conya per les meves investigacions - Es va lamentar el Samael
-Ho sento , no m'he pogut resistir - va dir el xus gratanse el cap .Però en aquell moment la part d'adalt del cos de la nena va reviure de cop i va agafar el Xus de la cama fent un grit esgarrifos.
-Ah merda! - Va cridar ell al moment que decapitava a la nena, i ja no es va tornar a moure.
-Com... com pot ser , seguia viva? - Es va preguntar la Momo
-Això em fa molt mala espina - Va dir la Gooraa mirant el cel que cada cop s'enfosquia més.
Tots els capitans estaven mirant el cos putrefacte de la nena , pensant quin podia ser l'origen quan de cop van arribar la Nafi i la Tsunade.
-Capitana Hanako!- Cridava la Tsunade
-No Tsunade ara no estic per més informes - va respondre al veure-la venir
-No es per això!- Va intervenir la Nafi.-Esque em vist un huma afectat per lo mateix que el conill .... - va acabar
-Mireu el terre - els hi vaig dir. Van observar amb fastig la nena tallada en trosos que hi havia al terre.
-Així que n'hi han més ... Capitans hem de descobrir que esta passant i acabar amb això quan més abans millor - Va dir la hanako que ja havia pres una decisió.
Ara us dire les ordres que teniu que fer cadascu.

-Primer de tot, farem grups de recerca, ens dividirem i si trobem cap altre cadaver, l'exterminem, d'acord?- va ordenar la Hanako - Anirem en grups de dos: Samael i Kami, vosaltres anireu a la part nord, Gooraa i Momo, vosaltres anireu a l'est, Joan i Eloi, us en carregareu de la part sud, La Tsunade i jo anirem a l'oest, la resta aneu distribuits per els esquadrons, vigilant de que no s'hagi infiltrat ningun mort, pero aneu amb compte, ningun shinigami que no sigui capita o tinent s'ha de veure involucrat en aquest tema, no vull que es sembri el panic al seireitei
-Per cert, abans de marxar, agafeu aixo, gracies a aquest xip ens podrem comunicar entre nosaltres- va explicar en Samael

Els shinigamis es van posar en marxa, el seireitei estava massa tranquil, i aixo inquietava als capitans, pero de sobte...

-Miri alla, capitana- va advertir la Tsunade, hi havia un grup de 10 persones amb aspecte fastigos, plens de cucs i amb els cranis trencats

La Hanako i la Tsunade es van posar en guardia, fins ara nomes havien vist que els morts anaven d'un en un, pero no els havien vist anar en grup, pero per sort, van ser facils d'exterminar

-Atencio! Necesitem reforços! Hi ha un gran nombre de morts que s'acosta! pero aquests son diferents als que ens hem trobat fins ara!!- es va sentir la veu de la Gooraa a traves del xip que els hi havia donat el samael, seguidament es va tallar la comunicacio

-Com??? -Va preguntar-se la Hanako amb el xip a la mà
-Què!? -Va cridar en Joan pel xip amb l'Eloi al costat
-Començo a sospitar que realment has sigut tu... -Va dir en Kami guardant-se el transmisor a la butxaca i mirant a en Samael amb una mirada asesina
-Pessat... -Deia en Samael tallat el cap d'una formiga gegant amb els ulls penjant

/Mentrestant, allà on eren la Momo i la Gooraa/
-Momo, no ho entenc! -Cridava la Gooraa sostenint la seva zampakutoh amb poques forçes, les quals se li debilitaven en veure el gran nombre de zombies diferents als altres que s'acostava
-Jo... jo tampoc... -Deia la Momo retroçedint passes
Seguidament, els demés capitans van sentir unes explosions d'on procedien els reiatsus de les dos capitanes, i tots van fer shumpo a elles
-Que ha sigut això!? -Corria en Joan cap a les noies per veure si eren ferides, però elles eren bé
-Res... que acabem de petar una de les milers de naus que manejen els zombies... -Va dir la Gooraa suant, sostenint la zampakutoh amb força
-Però queeeeeeeee???......... -Va dir la Hanako bocabadada en veure milers i milers de zombies que s'acostavan amb naus, platells voladors, cotxes voladors, jet packs i escombres com anaven les bruixes. Calia destacar que els zombies no eren només verds, sinó que hi havien blaus, grocs, roses, taronjes, vermells...

- Com es possible.... - Va dir en Joan en veure els zombis, tots els shinigamis ens vam reunir en aquell punt.
- Com es que en hi han tants? - Vaig preguntar
- Deuen haver infectat altres persones vives.... - Va dir en Samael
- Com es que t'ho saps tant bé eh? - Va preguntar en Kami - Segur que ho has fet tu!
- No tenim temps de discutir! Hem de fugir de aquí! - Va dir la Hanako
- Però on anem? - Va preguntar en Reyespada
- Ja se segui-me! - VA dir en Samael, així que tots el vam seguir esquivant i matant tots els zombis que teniem davant, fins que el final vam arribar a un arbre, que a dalt tenia una cabanya
- Samael, això es la casa de l'arbre que teniem de petits! - Va dir la Hanako
- Es el millor amagatall en aquest moment! Va tots amunt! - Va dir en Samael oferint la escala feta de corda. Ja vam pujar tots quan en Samael va treure la escala.
- I ara que? - Va preguntar el Reyespada
- Com creues que passava el temps aquí? - Va dir en Samael i va tirar d'un ganxo que hi havia a la paret i van començar a sortir ordinador del terra i de la pared
- Com collons hi cap tot això aquí dins? - Va dir la Tsunade
- Es un secret! - Va dir en Samael i va començar a tocar botons - Tinc cameras per tot el seretei, mireu aquest vídeo!
Tots ens vam acostar a la gran pantalla
- Intenten atacar aquesta casa! - Va dir la Goora - Hem de ajudar-los
- Això es només un gravació, espera.... - Va dir en Samael

Spoiler:

- Surt algú de dins la casa! Però qui és? - Va dir en Victor
- No es veu bé.... Però quins moviments més raros que fa!
- Però fixeu-vos bé! Els zombis l'imiten! - Va dir la Hanako - Torna a ficar el vídeo!
- Hem de trobar aquesta persona! - Vaig dir
- Shinigamis busqueu per tot el seretei! Hem de trobar aquesta persona! - Va dir la Hanako

En cap de una estona buscant per tot el seretei....
-Però que collons! vaig dir quan vaig veure una ombre molt estranya.
-vaig agafar la meva zampakutoh per veure que hi avia darrera de aquell edifici
-però si es ell el del vídeo el que busquem! va dir el capita xus
-merda! man visit va dir xus quan tres zombies el van envoltar.
-buff! ja esta els despistat va dir al Capita xus sospirant
-he de avisar als altres de seguida abans que en vinguin mes i el perdi de vista.
-Atenció amb sentiu soc el xus, ja e trobat el home que busquem veniu de seguida vaig dir
-d'acort ara mateix venim,digues la teva posició va dir la Hanako
-si estic haaaggggg.... i es va tallar la comunicació de cop
-merda! sa tallat collons de trasto,em de anar a ajudar al nostre capita va dir la Hanako.
-Però com si no sabem on es ni que a passat va respondre la Gooraa
-si eso i ames estem rodejats de zombies i ni han per tot el seretei va dir la capitana Momo
-si però jo se com trobarlo amb la meva capacitat i els meus aparells va dir en Samael.

-Anar a buscar al Xus? Jo paso -va dir la Tsunade- Ens passem tot el puto dia darrere d'ell salvant-lo (això quan no ens traeix), que s'espavili sol, que ja es grandet.
-Que cruel... -varen dir els altres
-Calleu i fumeu un cigarro -va dir la Tsunade
-El millor seria anar al lloc on tot això va començar, així obtindrem informació bàsica per resoldre aquest assumpte abans que aquestes besties es multipliquin -va dir la Hanako. En Samael es va mostrar d'acord i la resta de Capitans decidiren ajudar.

Tots anàrem cap al cementeri a buscar pistes mentre un exèrcit d'abelles zombies es llençava sobre ells.

-Aa... ABELLES ZOMBIES? -va cridar la Momo
-Són fastigoses -va dir la Hanako cremant unes quantes.

Els Capitans corrien mentre les abelles zombies, que tenien el cervell penjant, els perseguien. Quan arribaren al cementeri, la majoria de les abelles ja havien mort, però tots els Capitans estaven molt cansats.
-Això és una bogeria... -va dir la Gooraa
-Que vaaaaaaaaa -va dir en Samael
-Com que "que va"? -va dir l'Eloi enfadat
-Vull dir que això encara no ha arribat al nivell d'alarma màxim -va dir en Samael mentre tots els capitans passejaven entre tombes tan tranquil·lament.
-Jo trobo que la situació és força preocupant... -va exposar l'Ashtal
-Només són uns quants cadàvers, si és que us amoïna tot -va dir en Kami despreocupat traient la pols al haori rosa que duia sobre els hombros.
-Els cadàvers estan millor a sota terra -va exposar la Nafi, sàviament.

De sobte, un gran tro molt més fort que tots els que havien sentit fins ara va ressonar pel Seireitei. Els cadàvers, com si els haguessin sentit, varen començar a sortir de les tombes, envoltant els capitans i tinents.
-Però... -va dir la Gooraa
-N'hi ha moltíssims -va dir el Joan mentre els zombies que anaven sortint de les tombes els rodejaven.
-Quanta gent hi ha enterrada aquí? I això que els shinigamis no tenim costum d'enterrar els morts... -va dir en Samael
-Aquest assumpte se'ns ha anat completament de les mans... -va dir la Hanako- Mate'm-los a tots!!

- Vinga nois em d'aguantar i derrotar aquest zombies - Deia preparant-me per la batalla
- Aneu amb compte, encara que no semblin molt forts son moltissims - Deia la Hanako mentre es carregava a un par de zombies
- Son un munt, haveu-re si poden tornar d'una vegada sota terra i deixar de donar la tabarra -Deia la Nafi donant una patada a un dels zombies
- Compte les espatlles - Deia jo
- Tranquil, l'Eloi i jo ja us cobrim les espatlles - Deia en Joan
- Okey! - Deia jo mentre li atravessava un ull a un dels zombies
- Però quants zombies hi poden haver - Deia la Gooraa
- Ni idea però son un munt - Deia l'Eloi
- Ens sortira barba per quan els terminem de matar - Deia l'Ashtal
- Tranquils, no hi ha que preocupar-se, no son molt forts - Deia la Hanako - Encara que estic preocupada per com han torna't a la vida
- No et preocupis, podriem deixar un viu i analitzar-lo, al laboratori - Deia en Samael
- D'això m'encarregaré jo - Deia mentre em llançava de cap a per un zombie i l'estampava al terra, però va morir - Ups....doncs aquest ja no podra ser....bé es igual aniré a per un altre, quina sort de que siguin tants
- Aiiiix Victor, que farem amb tu - Deia la Gooraa una mica preocupada
- Continuem amb l'exterminació, que ara en queden menys - Cridava la Hanako
- Siiii, a per ells! - Cridava la Nafi carregant-se a patades els zombies

Els shinigamis seguien matant i remanant els morts vivens però semblava com si mai poguesin acabar de morir del tot.
-És imposible! és com si tinguesin un poder ilimitat- deia en Joan tallant caps
-Segurament hi ha una font l'alimentació externa , hiha algu redera de tot això - deia el Samael m'entre matava un parell de zombis.
-Segur que no ets tu "aquet" que dius? - Va dir el Kami mentre matava zombis amb total indiferencia.
-Que no! quina mania em teniu eh - va respondre.
-Escolteu tots , una cosa - va dir la Gooraa mentre es carregava els zombis ràpidament , i tots li van prestar atenció - No hi hauran més cementiris per el Seiretei , oi? - va preguntar preocupada.
-No , no et preocupis - va dir la Hanako - al Seiretei nomes hi ha aquet , els demes estan al Rukongai .... - va dir la hanako , i e sva fer un silenci si no fos per el soroll de les zampakutou tallant carn podrida.
-Merda....- Va dir ella -El Rukongai ... deu estar passant el mateix que aqui i alli són milions de persones.
-I tots els shinigamis de les tretze divisions que? -va preguntar l'Asthal - També poden ajudar o com a minim els han d'anar a lloc segur.
-Això ja no ho podem seguir mantenint en secret Hanako - va dir el Joan - es massa evident , tothom es deu haver donat i el pànic deu estar estes per tot el seiretei . hem de preparar les divisions per el atac!.
-Potser teniu raò ... -va dir la hanako - no volia implicar a ningu més vaig que tinent però... ja no ho podem amagar... Decidit carreguem-n'hos els que queden i ...- I just en aquell moment algu va interrumpir a la Hanako.
Es va veure una cosa caure alli el costat que va causar una gran explosió i molt de fum.
-Que... que es això - Deia la Gooraa mentre intentava veure que pasava.
-Sembla... una persona - va comentra la momo.
Aleshores la polseguera es va dispersar i van poguer veure la figura.
-No... no pot ser! - Van dir tots els shinigamis que no podien creure el que els seus ulls veien.

-No pot ser és... Perdona, qui ets?- li preguntà la Hanako.
-No et burlis de mi! Jo sóc...- l'estrany va ser interromput.
-Un moment, ja sé qui és!- exclamà en Samael, després d'haver pogut analitzar millor el
nouvingut. -Però si és el meu ex-sisè al càrrec!- digué tot sorprès.
-Molt bé, ara ja saveu qui sóc, suposo que us pregunta...- un altre vegada sigué interromput (per segon cop consecutiu).
-Ja savia jo que darrere de tot això tu eres el responsable!- cridà tot un Kami furiós.
-Ja t'he dit que no hi tinc res a veure, que pesat, deixa de donar les culpes als altres!- es queixa en Samael. Després d'això, els dos Capitans es trobaven al terra barallant-se com dos animals altre cop.
-... Molt bé doncs, ara us expli...- l'individu sigué interromput altre cop (per tercera vegada).
-D'alguna manera, no sé perquè, savia que darrere de tot això, hi havia una ment de científic
boig- digué la Momo.
-Ni que ho diguis, després de tot, la majoria dels desperfectes que es provoquen al Sereitei són per culpa de la dotzena divisió- afegí la Gooraa.
-Després de tot, la dotzena divisió és més destructiva que productiva- va sentenciar la Tsunade, mentre es fumava un cigarro amb la Nafi.
-Ei nois, no seria millor aturar aquell parell i centrar-nos en l'enemic...- digué per lo baix en Joan.
Tots els Capitans i Tinents (excepte dos d'ells, que s'estaven foten d'òsties fins dalt) començaren a discutir entre ells, mentres el nouvingut estava perdent del tot la paciència, ja que passaven olimpicament d'ell.
-Em voleu deixar parlar!- crida l'individu, traient foc per els queixals.
Tots es giraren per veure'l.
-Es veritat, centrem-nos, ets tu el responsable de tot això?- preguntà la Hanako.

-MALEÏTS!!!! CABRONS, M'HEU FET ENFADAR! -va cridar el científic boig. L'home es va posar a cridar com un desesperat i a pegar espasades a l'aire que els tinents i capitans anaven esquivant.
-Aaaaaaaaaaah!! -cridava fora de si mentre el seu reiatsu l'envoltava.
-Se li ha anat l'olla... -va dir en Samael rient
-No fa gràcia... pensa que aquest home controla tots aquests monstres -va dir la Nafi amb molt de seny.
-Si... jo... JO SÓC UN DÉU! -va dir l'home cridant- Jo he pogut retornar a la vida aquells que ja eren morts! Amb el meu exèrcit de zombies dominaré el Seireitei!! Prepareu-vos per morir, Shinigamis!!

Aleshores l'home es va enlairar i des d'allà, va posar els braços en forma de creu i va dir unes paraules estranyes. De sobte, un gran tro va ressonar per tot el Seireitei i la terra es va moure com si fos un terratrèmol molt poderós.
-Heu estat sentint trons, oi? -va dir l'home tot desquiciat- Doncs hauríeu de saber que aquests trons els provoco jo!! Cada vegada que creo un tro es desperten 1000 zombies!

Just en aquell moment varen sonar 5 trons, un darrere de l'altre, amb molta intensitat. De lluny, es sentiren els crits d'uns quants shinigamis joves, espantats.
-Muahahahaha! Moriu, shinigamis! Vindré després a recollir els vostres restes!! -va dir l'home i va desaparèixer.
-N'hi ha... -va dir la Momo mentre contava- Uns 5000, no?
-Tsunade -va dir la Hanako- Ordena a tots els esquadrons que surtin a la batalla ara mateix!!
-Si, Hanako-sama -va respondre la Tsunade mentre començava un Tenteikura
-N'hi ha moltíssims!! No aturen de sortir i és evident que, fins que no aturem els peus a aquell home, aquests monstres seguiran invadint els nostres quarters i, quan els haguem mort, els seus cadàvers continuaran podrint-se al Seireitei... -va dir en Kami tot ple de terra de la baralla amb l'Onii-san.
-Doncs... anem darrere d'ell!! -va dir la Momo però, de sobte, un gran troll zombie va sorgir del terra.

Feia 10 metres d'alt i la seva pell estava tota podrida, desprenent una pudor insuportable. Respirar devora d'aquella bèstia era quasi impossible. Els seus ulls eren un niu de cucs que anava caient, com una pluja sobre els Shinigamis. El troll duia una destral clavada al cervell que es podia veure perquè li faltava mig crani i, mentre, uns corbs l'anaven picotejant. De roba, duia un taparabos comú de color negre i als braços tenia tatuatges en llenguatges estranys. El troll va agafar la destral que tenia al cervell i va començar a destrossar les cases del voltant.
-Plouen cucs... genial -va dir n'Ashtal amb una nota de sarcasme força evident.
-A per ell... -va dir la Hanako a punt d'alliberar la seva Zanpakuto- Sekitan ni henkan, Suzaku!!!!

La Capitana General va atacar el Troll Zombie, però enseguida va veure que per culpa de les seves dimensions no era molt hàbil ni movent-se ni atacant.
- Capitans Kami i Samael ocupeu-vos vosaltres dos del Troll aquests, crec que no us serà molt difícil desempallegar-vos-en, tots els altres anem a perseguir aquell boig abans que en faci una altra de les seves – va ordenar la Capitana Hanako.
- Però jo necessito agafar mostres – va replicar el Capità Samael.
- I aquí no en tens una de ben gran de mostra? – li vaig contestar.

Dit això tots vam saltar amb un shumpo cap al científic boig que s’endinsava en el bosc del Rukongai.
- Potser té aquí el seu laboratori – va dir la Capitana Momo.
- O potser ens vol parar una emboscada de zombies – va dir el Capità Joan.
- Aquí hi ha el rastre de algo verd i llefiscós – va observar la Capitana Hanako.
- Segur que ens durà cap al seu laboratori, lo millor seria seguir-lo – vaig dir.

Enseguida tots ens vam posar a seguir el rastre fins que vam arribar davant d’una cova des de on sortien espetecs i sorolls de màquines rovellades.
- Sembla estar a la Dotzena Divisió – vaig dir abans que la Capitana General fes una senyal perquè entréssim.

- No feu soroll - Va dir la Hanako, menters caminàvem cap a dins d'aquella cova
- Fa massa pudor, casi no es pot respirar - Va dir la Gooraa, menters es tapa la cara amb la manigua, al cap d'un segon tots els shinigamis vam fer lo mateix
- Estic veient llum! - Va dir la Hanako, que anava davant de tot
- Hanako sortim d'aquí, al final ens quedarem sense oxigen - Vaig dir
- D'acord, sortim - Va dir la Hanako, i tots els shinigamis vam sortir corrent de aquell lloc
- Aire pur! - Va dir en Victor respirant a pulmó obert
- Aquesta pudor es letal, no aguantarem ni 5 minuts allà dintre! - Va dir en Joan
- Hem de entrar d'alguna manera, com collons ha entrar el maleït científic sense asfixiar-se?
- Deu tenir una màscara de gas - Va aclarir la Nafi
- I per que hem de entrar nosaltres? - Va dir la Momo
- Com vols dir?
- Per què no l'obliguem a sortir?
- Es una bona idea, però com ho fem? - Vaig preguntar
- Dinamita!!! - Va cridar en Reyespada
- Atraurem a masses zombies - Va dir l'Ashtal
- Necessitem que sortit d'alguna manera.... - Va dir la Hanako
- Ja ho tinc! - Va dir la Gooraa - La llum de dintre te de funcionar amb electricitat, si tallem la corrent elèctric potser tenim sort i surt!
- Bona idea Gooraa! Kami i Samael aquí la capitana General, em sentiu? - Va dir la Hanako parlant per un walky
- Perfectament! - Va respondre en Samael
- Us heu carregat en troll?
- Es clar! Però algú que jo conec, la fet xinxes i ara no es pot aprofitar - Va dir en Samael
- Casi m'aixafa! - Es sentia que cridava en Kami des de darrera
- Necessitem que aneu a la primera divisió i desconnecteu els fusibles de la llum general del seretei
- Dit i fet! - I en Samael i en Kami es van ficar en marxa
- Ara només toca esperar - Va dir la Hanako i tots els shinigamis ens vam seure al terra.

Al cap d'una estona, es va sentir una explossio en un dels edificis del seireitei
-Que ha passat?!- es va preguntar la Hanako, alarmada
-Hanako, Ja hem tallat la llum- es va sentir la veu del Samael pel xip de comunicacio
-Be, gracies, pero que ha sigut aquella explossio? heu vist qui l'ha provocat?- va preguntar la Hanako
-Eh... si... Ha sigut en Kami...- va dir xiuxiuejar en Samael
-No ha sigut culpa meva! Veure tants cables em marejava o sigui que he anat al matode facil: tallar-ho tot a trossets!- Se sentia al Kami de fons

Altre cop es va començar una baralla entre els dos capitans, de manera que la Hanako va decidir apagar el xip

-Com ja haureu sentit, ja han tallat la electricitat, o sigui que estigueu alerta, el cientific aquest no tardara gaire a sortir- va advertir la Hanako

Tots els capitans es van posar en guardia, esperant per atacar, pero no passava res, tot estava en calma i no se sentia cap soroll

-... no se suposa que hauria d'haver sortit ja?- va preguntar la Gooraa
-seh! El cientific aquest tarda molt a sortir!- va exclamar el Joan

De sobte el terre va començar a tremolar, i de la cova va apareixer un altre zombi gegant, aquesta vegada, am el cientific asegut a les seves espatlles

-Arribeu tard capitans! Heu tallat el corrent, pero igualment m'ha donat temps a donar vida al meu millor zombie, fins i tot te nom, us presento en Frankenzombie!