Fent un visita

Tenia el dia lliure aixi que vaig decidir anar-hi a visitar el rukongai on hi vivia -Quina sort tenir el dia lliure- deia mentre m'estirava els braços i arribava a la meva casa -que tal familia? -vaig dir mentre entraba- On estabes Ryota? -va dir el meu germa gran que tambe era un shinigami- Doncs estaba un miqueta ocupat -vaig dir mentre em sentaba al seu costat- i tu, com has estat? -doncs molt be- em va dir sonrient- i com et va tot per la teva divisio? -li vaig dir mentre em preparaba un te- Doncs no hi ha molta feina... i tu? com et va tot em el capita Eloi? -em va preguntar el meu germa- Doncs molt be, es un capita molt tranquil... a mes, es l'unica persona que ha aconseguit la meva confiança tan rapidament -vaig mentre acababa de fer el te- Me n'alegro molt -va dir el meu germa sonrient-me
Vam estar parlant durant un bona estona sobre els nostres treballs al seireitei, i quan vam acabar de parlar vam sentir la presencia d¡un hollow
-Vaya home... i tenien que apareixer ara -vaig dir suspirant mentre agafava la meva zanpakuto- Anem? No podem deixar aquest Hollow suelto -li vaig dir al meu germa- Es clar que no... Som-hi -va dir mentre anavem corrent cap a la direccio d'on venia la presencia del hollow-

En Ryota i el seu germà es van encaminar al darrere de casa seva, des de on venia la presència del Hollow.
- Però quin bitxo més llafiscós! - va dir el germà d'en Ryota a la que va veure el Hollow.
La bèstia tenia cos de serp, només amb dos potes delanteres i es movia arrastrant-se pel terra.
- Eh tu, bitxo llefiscós, que hi fas per aquí? Vols acabar malament? - va cridar-li en Ryota al Hollow. En seguida des del darrere dels arbres va sortir dos figures ràpidament que es va tirar a sobre del Hollow per tallar-li una pota i la cua.
- Ehi! I vosaltres qui sou? - va preguntar en Ryota a les dos figures que semblaven shinigamis.
- Hola! Tu ets el nou de la desena no? Ells és en Victor, Tinent de la Tercera Divisió, i jo sóc la Nafi, Tinent de l'Onzena Divisió. Ultimament està molt mort el Seireitei així que em vingut a distreure'ns matant uns quans Hollows - vaig explicar-li al nou arrivat.
- Doncs encantat! Si, sóc el nou de la Desena, en Ryota, i aquest és el meu germà. Em vingut al sentir la presència dun Hollow.
- Que és aquesta sensació tant rara? - va dir el germà d'en Ryota mirant-se al voltant.
- Tranquil - va dir-li en Victor - és que amb un sol Hollow no en tenim ni per començar. I quan va acabar la frase van sortir una desena de Hollows des de els arbres.

- Tranquil nois, nosaltres dos ens encarreguem de la situació - Deia la Nafi - Tu protegeix al teu Germà
- D'acord, el protegire - Deia el nou mentre es posava davant del seu germà
- Anem Nafi, mate'm a aquesta escoria - Deia jo mentre desembainava la Zampakutoh
- Tu la meitat i jo l'altre meitat - Deia la Nafi amb la Zampakutoh preparada
- Anem! - Vaig encarregar-me de la meva meitat en poc temps - No eren uns adversaris dignes, com va la cosa Nafi?
- Necessito més acció, amb aquesta panda d'inutils no puc ni escalfar-me - Deia la Nafi aburrida mentre pinxava amb la Zampakutoh a un dels Hollows mort a terra
- Com esteu nois? - Preguntava als dos nois
- Estem bé, gracies per tot - Deia el Ryota
- Gracies Shinigamis - Deia el germà d'en Ryota - Ens acompanyeu a casa nostra?
- Siiiii, anem-hi - Deia la Nafi encantada
Tots quatre vam anar a casa dels dos nois, era una petita casa poc amoblada. Havia dos llençols, una taula i coixins.
- Aqui es on us vau criar tots dos? - Preguntava mentre mirava la casa
- Si, aqui tots dos viviem abans de que estes a l'academia - Deia en Ryota
- Bé Ryota, has conegut ja al teu Capità, l'Eloi Kurosaki? - Preguntava la Nafi
- Si,es un bon home - Deia el Ryota
- Llavors que et sembla que despres anem a acompanyar-te a la Desena Divisió? - Deia la Nafi - Et sembla bé Victor?
- Si,sona bé, aixi no ens aburrirem tant el dia d'avui - Deia jo mentre soltava un riure
- Gracies nois, despres anirem, gracies per voler acompanyar-me - Deia en Ryota

-Voleu te? -va preguntar el meu germa als dos shinigami-
-Sii -va dir la Nafi
-Vaig riure per la reaccio de la Nafi-
-Vaya... Feia temps que no et veia riure... -em va dir el meu germa mentre preparaba el te-
-Bleeh -li vaig ensenyar la llengua al meu germa-
-Quin par de dos... -va dir en Victor-
-Me'n vaig fora, quan estigui el te m'avises, vale? -li vaig dir al meu germa mentre sortia per la porta
-Sento que es posi aixi -va dir el meu germa als dos shinigami- Sempre es comporta aixi amb la gent... -va dir suspirant-
-Y perque es comporta aixi? -va preguntar en Victor-
-Doncs... Tota la gent del Rukongai li mira malament per el seu color de cabell... -va dir el meu germa mentre agafaba dues tasses i els hi servia el te als shinigami-Pero no us preocupeu... Quan hi porta temps amb algu li agafa confiança de seguida -deia el meu germa somrient als shinigami-
-Si tu ho dius... -va dir la Nafi mentre bufaba el te-

- Es pot passar? - Vaig dir entrant a una casa
- OH! Capità Eloi! Que hi fa vostè aquí? - Va dir en Ryota
- AH! Hola Ryota! - Vaig dir - Així que això es casa teva? Si també hi ha en Victor i la Nafi, bon dia nois.
- Bon dia capità! - Va dir els dos a la vegada
- Vol una tassa de te?
- No gracies, estic de treball.
- I com es que està aquí?
- S'han denunciat 10 de robatoris ens menys de 48 hores en aquesta zona del Rukongai, per això he vingut a investigar.
- I que han robat? - Va preguntar la Nafi bevent te
- En realitat, només han robat menjar i algun objecte de poc valor.
- Deu ser algun necessitat de menjar - Va dir en Victor
- Podria ser, però es molt estrany, ja que tothom aquí a entrat a robar els hi ha deixat una moneda d'or
- Una moneda d'or?
- Si, però t'un signe estrany, no es oficial. Bueno, serà millor que segueixi investigant!
- Capità jo el vull acompanyar! - Va dir en Ryota
- Esta bé, serà enriquidor per les pròximes missions, voleu venir Nafi i Victor?
- Es clar! - I tots 4 vam marxar a investigar.

Els quatre ens vàrem encaminar cap a fora quan una dona va sortir cridant de casa seva:
- Ajuda! M'han robat tot el menjar que tenia guardat, amb que alimentaré els meus fills ara?

En seguida vàrem correr cap a la senyora preguntant-li que havia passat exactament.
- Estava tant tranquila fent una bacaina - va començar a explicar-nos - quan de sobte he sentit un soroll a les caixes del menjar, enseguida he anat corrents, però quan he arrivat només he vist un'ombra que s'allunyava de casa.
- I no ha trobat res entre les caixes? - va preguntar-li el Capità Eloi
- Res de res.
- Vinga senyora sabem que ha deixat una moneda d'or - vaig dir-li - i no es preocupi, que no pretenem agafar-li.
- A no? - va dir en Ryota.
- No home, si aquesta gent a males penes pot permitir-se un troç de pà negre - vaig contestar-li - només li demanem senyora que ens la deixi veure, per saber qui està cometent aquests robatoris.
- D'acord - va dir després d'e romiar-s'ho una bona estona - se mira però no se toca.

Els quatre shinigamis ens vàrem inclinar cap a la moneda que la senyora tenia a la mà. Tots quatre ens vàrem fixar en un extrany símbol gravat al mitg.
- Aquest símbol ja le vist abans! - va cridar de sobte en Ryota - és d'una organització de criminals de pacotilla de les àrees més pobres del Rukongai.
-

Els altres shinigamis van mirar extranyats a en Ryota.
No coneixien aquell símbol i tampoc havien sentit a parlar d'aquells suposats criminals en aquella zona del rukongai

- Ja fa un temps que aquesta gentussa es dedica a robar als més pobres d'aqui, aquesta gent no té res per menjar, i aquests maleits els hi prenen tot. -va començar a explicar en Ryota.
- No ho podem permetre, caldrà que avisem als membres de l'escuadró de càstig per tal de que donin una lliçó a aquests buscaraons. - Va contestar l'Eloi molt seriós.
- No homeee.... -va dir la Nafi mentre feia una ganyota- jom'he quedat amb ganes de més gresca, aquells hollows ni tan sols serien per esmolar-me la zampakuto
- Capita Kurosaki, i si ens encarreguem nosaltres quatre de buscar aquests criminals? -va preguntar en Victor- Ryota, saps on els podem trobar?
- Dooncs... si no recordo malament tenen una espècie de magatzem, que per fora sembla abandonat, però que té un soterrani i es on es reuneixen. Està situat a les afores d'aquest mateix districte -contestà en Ryota-
- Vinga nois, hi estic d'acord, encarreguem-nos en nosaltres d'aquesta gentussa, així en Ryota tindrà la oportunitat de veure el seu capità en acció hahahaha. L'eloi va començar a riure fent-se el for i poderós, els altres shinigamis vàren fer un somriure.
- Això només si t'en deixo algun muhahahahaha. -La Nafi va riure encara més fort que l'Eloi.

Tots quatre es van dirigir cap al magatzem tot seguint les indicacions d'en Ryota
- Per aqui no hi passa gairebé ningú, tothom d'aquesta zona té molta por a aquesta gent. -Va explicar en Ryota
- Bueno, pero ara som nosaltres els que som aqui, i seràn ells els qui hauran de tenir por.- Va dir la nafi mentre agafava la seva zampakuto pel mànec i feia un somriure d'alló més sinistre
-

-Entrarem pel darrere -va dir l'Eloi somrient mentre la Nafi acabava de treure la katana i es preparava per l'acció, somrient sinistrament i amb ganes de fer valer els valors de l'Onzena Divisió.
-Un moment! -va dir en Ryota mentre se sentien passes i, per un camí proper, passaven uns quants criminals amb uns nens fermats al coll.
-Mamàààà!! -cridaven els nens plorant
-Calla!! -deia un dels criminals- No veuràs a la teva mare fins que no ens pagui pel teu rescat! I ara a callar o et trencaré el coll.

Els nens es varen callar mentre els criminals i seguien plorant en silenci mentre els nens reien.
-Tu! -va dir un dels criminals a un altre de rang inferior- Tanca aquests nens en algun lloc segur. Prest vindran a provar de rescatar-los.
El jove va obeir i se'n va dur els nens que ploraven desconsoladament.
-Avui hem tingut molta sort! Amb el rescat d'aquests nens aconseguirem molts diners -va dir un dels criminals mentre es gratava la panxa.
-Qui són aquests nens? -va demanar un dels criminals mentre treia un poc de vi.
-Són els fills d'una familia noble del Seireitei -va dir un mentre reia- Hem exigit 10.000 millions pels seus caps!! -i acte seguit va riure desesperadament


-Això es complica... -va dir l'Eloi- Si aquests nens són nobles, estaran molt ben protegits per aquests bandits.
-Nosaltres podem encarregar-nos d'ells, Capità Eloi -va dir la Nafi amb ganes de lluitar.
-No ens podem permetre cap errada -va dir l'Eloi mentre el Ryota se'l mirava amb admiració.
-Estic a les seves ordres, capità! -va dir el Ryota
-Vaja vaaaaja... -va dir un dels criminals sortint pel darrere d'uns arbres i trobant-se els shinigamis que conversaven- AQUÍ HI HA RATES SHINIGAMIS!!


I, en un sol moment, els shinigamis varen ser envoltats per aquella colla de criminals sense escrúpols.

Els quatre ens vam posar en seguida en guàrdia, encara que es notava que aquella gent no podia plantar-nos cara.
Els primers que se'ns van tirar a sobre eren més avorrits fins i tot que els hollows però quan, sentint el rebombori, van apareixer els caps de l'organització ja vam començar a tindre problemes.

- Maleïts shinigamis, aquí no hi teniu res a fer!
- No hi estic dacord, no només robeu als pobres, ara us dediqueu a seqüestrar criatures - va contestar-li el Capità Eloi - crec que hi tenim molt a fer aquí.
L'home es va tirar a sobre el Capità Eloi sense pensar-s'ho dos vegades, armat amb una katana rovellada que no serviria ni per escurar-se les dents. Al Capità Eloi no va ser-li difícil desarmar-lo i deixarlo inconscient a terra, però aleshores la resta de alts rangs van atacar junts.
- Tinent Nafi i Victor, vosaltres aneu a trobar els nens que han sigut segrestats - va ordenar el Capità Eloi - nosaltres ja ens encarraguem d'aquesta xusma.
- Ja podran vosté i en Ryota amb tots aquest? - vaig preguntar-li.
- No et preocupis per nosaltres, lo important és trobar aquests nens avans que sigui massa tard.

Sense dir res més en Victor i jo ens vam separar del Capità i en Ryota per anar a inspeccionar tots els edificis en ruina que hi havia pel voltant.

Mentre el Capità Eloi i el Ryota acabaven de derrotar als criminals la Nafi i jo anavem inspeccionan la guarida.
- Anem en compte Nafi,encara que siguin uns fluixos tenen als nens de ostatges i la seva seguretat es molt important - Deia jo xiuxiejant per no fer massa soroll
- D'acord, anem va - Deia la Nafi
Ens vam posar darrera de unes capses grans per vigilar la situació,eren 5 nois petits que ploraven i els segrestadors que hi havia eran moltissims més.Els nois estaven tancats en una celda i els criminals estaven afora rient i un d'ells tenia una clau al cinturo.
- Que fem Victor? - Preguntava la Nafi
- Mira,tu faras soroll per cridar l'atenció i quan estiguin distrets jo els atacare i els deixare K.O. tu encarregat dels que vinguin a per tu, tingues en compte que despres de fer el soroll potser apareixen més criminals a veure que pasa - Deia jo explicant el meu pla - Que et sembla?
- Mmmmmm......d'acord anem a per ells - Deia la Nafi mentre jo em posava a una altre costat - Va,començem - Acte seguit va fer una patada a una pila de moltes capses
- Eh......Qui hi ha! - Cridava el segrestador que tenia la clau - Vosaltres aneu i vosaltres aneu a buscar reforços......merda els nois,anem a- No li va donar temps a acabar la frase perquè vaig apareixer jo davant la celda on eran els nois i vaig deixar-lo pel terra
- Fins aqui haveu arribat segrestadors,criminals! - Vaig posar-me en guardia amb la Fubuki preparada
- Corre aneu a per ells,que no se emportin els nois! - Cridava un altre segrestadors
- Nafi compte,darrere teu! - Cridava perquè estigui preparada
- Tranquil,ho tinc controlat - Deia ella
- Perfecte - Jo vaig contenir als segrestadors que venien,eren fluixos però eran un munt,haviem d'anar amb compte
- Moriu Shinigamis! - Cridava un altre
- Victor agafa la clau i emportem-nos als nois - Deia la Nafi
- D'acord ara vaig - Deia mentre anava a per la clau del home que era al terra
- Ja! Si us creieu que ho aconseguireu aneu llestos - Deia el de la clau mentre l'agafa i es menjava la clau
- Merda! Nafi corre vine cap aqui i cobreix-me les espatlles - Deia jo - Nois compte,aparteu-vos de la porta
- D'acord,però que dimonis penses fer? -Deia la Nafi encara una mica confusa
- Omple el paisatge de neu ¡Nensho Fubuki! - Vaig fer el meu Shikai,acte seguit vaig atacar a la porta mentre es congelava i la tallava amb la Zampakutoh - Vinga nois agafeu-vos a mi i marxem tots,tu tambè Nafi anem amb el Capità i el Ryota
- Si d'acord - Deia la Nafi mentre acabava amb els pocs Criminals que quedaven,encara que apareixien més

-Ha estat avorrit i tot -deia la Nafi tres hores més tard quan ja tornaven a ser dins el Seireitei.
-Jo ho he trobat molt emocionant... -va dir en Ryota mirant al seu Capità.
-Recorda sempre, Ryota, que la desena divisió està per protegir els més indefensos! -va dir l'Eloi - I ara he d'anar a reportar tot el que ha succeït a la Primera Divisió.
-I els nens? -va demanar en Victor que els duia de la mà.
-Aaaaaaaaaaah, les criatures! I si les dueu a casa seva? -va dir n'Eloi sense pensar-hi gaire
-D'acord! -varen dir la Nafi i el Victor mentre el Capità se n'anava.
-Uaaah, la feina dels Shinigamis és increïble -va exclamar en Ryota molt emocionat.
-Que va, ha sigut molt fàcil! Eh, acabo de tenir una idea! -va dir la Nafi- Ja que el combat ha estat tan avorrit, podríem anar a celebrar a algun lloc que tot ha sortit bé i també aprofitar perquè en Ryota conegués la resta de tinents i capitans!
-Tinents i Capitans? -va demanar en Ryota avergonyit.
-Si, no et preocupis -va dir en Victor- Són molt propers!

Així que, aquell vespre, es va organitzar un petit sopar a l'Onzena Divisió. El sopar era molt abundant, pagat amb els diners del sou del Capità Xus i hi havia molt de menjar suculent.
-Ensumo gambes? -va dir la Hanako apareixent per allà, seguida de la Gooraa i la Momo.
-Oh, capitanes! -va dir en Victor sorprès de veure-les arribar.
-Enhorabona per la missió, nois -va dir la Gooraa felicitant el seu tinent i la resta mentre entraven a la sala i s'asseien al voltant de la taula.
-La resta de Capitans està de camí -va dir la Momo mentre es servia un plat abundant de menjar deliciós. La Hanako, dissimuladament es posava gambes al plat i la Gooraa parlava animadament amb el Victor.
-AAAAAh, -va exclamar el Ryota nerviós quan se'n va adonar que la Hanako i la Momo estaven assegudes al seu costat.
-Per cert, Tinent Nafi -va dir la Hanako de sobte- Que no hi ha un membre nou a la teva divisió?
-Acabo d'arribar de la missió, així que encara no el conec! -va dir la Nafi sorpresa- Però en tot cas, el Capità Xus encara no m'ha dit res!

I, de sobte, algú va tocar a la porta...

Estaba mirant tota l'estona al terra i algu va trucar la porta -Vaig jo -vaig dir mentre m'aixecaba a obrir la porta-
-Hola -vaig saludar al shinigami que va apareixer, ens vam quedar mirant- Passes? -lo deia mentre hem posava a un costat
-Gracies -em va dir el shinigami- Em dic Daniel, i tu?
-Em dic Ryota -vaig dir mentre tancaba la porta i li acompanyaba fins les taules amb els demes shinigami-
-Vaya... tenim a un nou invitat aqui -va dir en Victor rient mentre agafaba un got de sake-
-Hola -li van saludar els capitans i tinents-
-H-hola... -va dir amb vergonya-
-Tu deus ser la tinent nafi, oi? -va preguntar mentre es seia al seu costat- Jo soc nou en la 11ª divisio -va dir en Daniel-
-O sigui que tu ets el nou, eh? -va dir la Nafi mentre s'omplia el plat de menjar- Molt de gust Daniel
-I-igualment -deia avergonyit-
Tots ens vam posar a parlar mentre els altres capitans venien en cami

- Esteu en racha Nafi,no paren d'arribar nous,primer la Desena i despres la Onzena i a la Tercera encara res xD - Deia jo rient - Un plaer coneixer-te Daniel,soc el Tinent Victor de la Tercera Divisió
- I-igualment Tinent Victor - Deia en Daniel
- Dons siiii,que bé que arriva més gent nova - Deia la Nafi tot contenta - Per cert a part dels Capitans, jo he invitat a la Nelliel i al Slyth,un altre nou de la nostra divisió
- Vindra la Nel?? - Deia tot emocionat - Encara hi ha més nous?
- Seh ajajaja - Deia la Nafi tot orgullosa
- Vinga va Daniel,menja alguna cosa - Deia Jo ofreint alguna cosa per menjar
- Oh g-gracies - Deia el Daniel content
Poquet després van apareixer la Nelliel i el Slyth. Els Capitans encara no havien vingut
- Nellieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel! - Vaig dir euforic
- Holaaaaaaaa nois - Deia ella mentre em mirava amb un somriure - Com va?
- Bé, avui em tingut una mica de feina però ha sortit tot bé - Deia jo
- Que bé, m'alegro moltissim Victor - Deia ella mentre em feia un altre somriure tant fabulos - Nafi i aquells dos d'alla al fons?
- Son el Daniel i el Ryota, dos nous de la meva divisió i la Desena - Deia la Nafi - I tu seras en Slyth no?
- Si,un plaer coneixer-vos a tots - Deia un noi a prop de l'entrada
- Jo soc la teva Tinent, la Tinent Nafi, ells son el Tinent Victor i la Nelliel - Deia la Nafi - Vinga anem que et presento a tothom ^^
- D'acord, un plaer nois - Deia el Slyth mentre ens saludavem
- Vinga Nel,anem a menjar alguna cosa - Deia a la Nel mentre l'agafa de la mà i anavem a menjar alguna cosa,que tenia gana - Per cert avui vas molt guapa ^^
- G-gracies .//////. - Deia ella molt vermella però contenta
Poc després van arribar la resta de Capitans a la Festa.

-Vine cap aqui! - va cridar la Nafi
La veritat és que la tinent que m'havia tocat era una noia molt cridanera i extrovertida, xerrava amb tothom i feia bromes aqui i allà
-Vine cap aqui, que no tenim tota la nit, i hi ha molta gent que has de conèixer - va tornar a cridar
no estava acostumat a tractar amb algu tan extrovertit, jo, que fins ara només havia viscut amb el meu mestre, fins i tot a l'acadèmia, tampoc havia tractat amb gaires shinigamis, un dia vaig conèixer un noi anomenat Ryota, apuntava maneres, així que li vaig prestar atenció. No em va sorprendre quan m'el vaig trobar a la taula, ben aprop del capità que duia el haori corresponent a la desena divisió.
cansada de tornar-me a cridar, la Nafi em va estirar de la mà i em dugué enfront del capità de la meva divisió, l'onzena.
- mira aquest es el teu capità, en Xus. mostrali respecte (encara que a mi m'has de respectar més juajuajuajua...) - va diure entre dents
- ehh, emm, encantat capità Xus, sóc l'Slyth i fa molt poc que he entrat a la seva divisió, espero servir amb honor i lluitar amb valentia!
- Jajaja, m'encanta la carn fresca, m'alegro de tenir nous shinigamis valents a les nostres files, jove. Tinent, encarrega't de presentar-li als altres capitans i tinents, si us plau.
- Vinga novell, som-hi, que queda molta gent!! - La tinent em va tornar a estirar de la mà i em va portar a visitar tots els capitans i tinents.

Alguns d'ells ja els coneixia, almenys de vista, m'agradava fixar-me en els que serien els meus nous companys en les meves estones lliures entre guàrdia i guàrdia.
Quan vam arribar allà on era la capitana Hanako, em va rebre d'una manera que em va resultar d'alló més extranya.
-Hola Slyyyth!!!, estic encantada de tenir nous membres a les nostres files, i més aquells que han tret tan bones qualificacions a l'acadèmia. ara gaudeix del sopar, i si necessites cap cosa, fes-m'ho saber, i algun dia, (a la que la feina i el paperam m'ho permeteixi...), m'agradaria conèixer més coses de tu. Tinent, tracta bé al teu nou subordinat ehh, i de moment no l'espantis massa.
- Tranquila capitana, de moment em portare bé...
Fins ara creia que un capità havia de ser una persona severa, seriosa, que imposés el seu respecte i la seva superioritat mitjançant la por, però amb la capitana Hanako allò era diferent, era una persona propera, i irradiava calidesa al seu voltant. també cal dir, que la sola presència del seu reiatsu m'imponia molt, i això que segurament mirava de tenir-lo a ratlla. Estava molt interessat en aquella dona, necessitava aprendre moltes coses de la capitana.

La resta del sopar va ser molt moguda, la tinent Nafi em portaba d'una banda a l'altra de la taula, presentant-me tot de shinigamis, tinents i capitans. Recordo haver begut molt sake, ella, cada dos per tres m'oferia una copeta, i la veritat és que no estava gaire acostumat. semblava com si m'intentés emborratxar o alguna cosa...
Un cop acabades les presentacions, tots dos ens vam asseure, en un cantó de la taula. ella em va començar a explicar coses, primer sobre les funcions que a partir d'ara hauria de fer com a shinigami de l'onzena divisió i més tard, la conversa es va anar suavitzant, es va anar tornant més personal.
m'agradava aquella noia, era molt diferent a mi, peró em sentia cómode al seu costat, la veritat m'alegrava tenir algú així a prop, i a partir d'ara cada dia.

a la taula del sopar, tot eren rialles i bromes, però quan era ben entrada la nit, vam sentir un crit eixordidor, de sobte, un shinigami que duia el shikausho del tot ensangonat va entrar de cop a la sala, i va cridar a la capitana Hanako, ella hi va anar corrents i va sentit el seu aterridor missatge, poc després el shinigami va deixar de moure's. la capitana es va girar cap a nosaltres, i va dir....

-Sembla que... -va dir la Hanako- Alguns dels membres d'aquell clan de lladregots han sobreviscut i ara es volen venjar dels Shinigamis...
-Com que han sobreviscut? -va cridar la Nafi- Però si els matarem a tots!!
-Impossible!! -va dir en Victor aixecant la veu.
-En tot cas, deuen ser uns pocs i segur que estan espantats... -va dir la Momo
-Però els fa fort la seva ànsia de revenja... -va dir la Gooraa agafant la katana.

De sobte, les llums de la sala es varen apagar.
-QUÈ ESTÀ PASSANT! -va cridar l'Eloi. Es varen sentir moltes passes entrant a la sala.
-Ah! -va dir la veu d'en Joan
-JOAN! -va dir la Gooraa
-Deixeu-me anar!! -va cridar la Sayo
-L'Slyth! On és? -va dir la Nafi mentre el jove estava al terra i, gràcies als reflexos que entraven per la finestra, veia ombres emmascarades que es movien entre els Capitans.
-Hado nº 33, Sokatsui! -va cridar la Hanako i la sala es va il·luminar un moment amb un resplendor blau.
-Hado nº4, Byakurai! -va dir la Gooraa i una gran llum blanca travessà la paret. La llum del carrer va il·luminar la sala fosca.
-Qui sou vosaltres?? -va demanar el Ryota

Maleits shinigamis -va dir una veu enfadada i semblant a la d'un Hollow- Us matarem a tots i cadascun dels shinigamis! -va cridar-
- Vigila amb ells, Ryota! -va cridar una veu- Son molt perillosos!
-vaig girar al cap per tots els llocs- Aquesta veu... Germa Sora! On ets!? -vaig cridar mirant per tota la sala per trobar-lo-
- ... -l'Eloi es va quedar mirant al Ryota i despres va mirar cap els membres- I be... En Ryota ja us ha preguntat qui sou, aixi que ho tornarem a preguntar -va dir l'Eloi seriosament- Qui sou?
- Jajajaja -va riure un dels membres- Mai ho sabreu -va riure un altre cop- MAI! -va cridar furios-
-Ja m'esteu cansant vosaltres! -va cridar la Nafi-
-Aaahh! -vamescoltar una veu de fora de la sala-
- I aquests crit!? -va dir la Hanako girant-se cap a la llum-
-Anire a mirar! -vaig dir mentre sorita de la sala-
- Ei, un moment! On esten la Sayo, en Joan i l'Slyth? -va dir alterada la Gooraa-
-Els tenim nosaltres -va dir un rient-se maleficament- Els voleu rescatar? -un raig de llum va iluminar la cara del membre que parlaba- Doncs tindreu que matar-nos jajaja -va riure- Es clar, si es que podeu -va tornar a riure-
Mentres tan fora de la sala...
-Agh! -vaig cridar de dolor- Merda, m'han donat -vaig dir mentre escopia sang- Hado 33; Sokatsui! -vaig cridar llançant una rafaga potent contra l'enemic- Be! Li he donat! -vaig dir posant-me una de les mans al estomag-
-Jejeje, aixo m'ha fet pessigolles noi! -va dir el home-
-N-no li ha fet res!? -vaig pensar mentre m'aixecaba i desenvainaba la meva zanpakuto- Tu no ets una alma ni res! Tu ets una alma fusionada amb un hollow! -vaig cridar mentre apuntaba la meva zanpakuto contra ell- Hoero no Sora, Ryuujin! -la zanpakuto es va dividir en dues garres platejades a la meva ma- No penso perdre! -vaig dir seriosament i mirant-lo amb odi- Entoma aixo! -vaig juntant les dues garres cap a dalt- Namikaze! -vaig llançar una rafaga de vent amb forma de lluna contra l'enemic- No el podres esquivar! -vaig cridar mentre el meu atac el dividia en dos i el feia desapareixer- Ja esta -vaig veure algu al terra i vaig anar a veure qui era- P-pero aquesta no es la Sayo? -vaig pensar sorprés mentre miraba si estaba ferida-

-Sayo? -va demanar en Ryota mirant a la noia que estava insconcient. Sentia cops de per tot, i no podia fer res perquè estava ferit... Merda! Encara havia d'entrenar molt per arribar a ser un bon shinigami!! Però no es rendiria, seguiria endavant passés el que passés.
-Ryota? -va demanar la Gooraa que venia amb la Momo i la Hanako.
-Hauries d'anar més alerta -va dir la Hanako
-Bah, Hanako, que no sóc pas tan joveneta! -va dir la Momo que tenia una petita ferida a la galta.
-Capitanes... -va dir en Ryota amb la Sayo entre els braços.
-No et preocupis, Ryota -va dir la Hanako agenollant-se- No en sé molt, però durant una època vaig estudiar un poc de medecina... potser et podré curar la ferida.
-A mi no? -va demanar la Momo posant mala cara mentre arribaven els altres tinents.
-Capitanes! -va dir en Victor mentre arribava
-Ah, Victor -va dir la Gooraa- Tot està controlat, oi??
-Sí! -va dir en Víctor- Jo i la Nafi ens n'hem encarregat
-No ha sobreviscut cap enemic? -va demanar la Hanako aixecant-se i donant en Ryota per curat. El noi es va tocar les ferides i estaven tancades.
-No -va dir en Victor un poc avergonyit mentre el Ryota s'aixecava i recollia la seva Zanpakuto
-D'acord -va dir la Hanako- Doncs... per què no anem a sopar?? He deixat un plat de gambes a mitges i em preocupa el seu estat...

- Espero que tinguis també uns quans donuts, Capitana Hanako! - vaig dir-li - això de matar assassins tot el dia fa vindre una gana de dolços...
- Com pots estar pensant en menjar després de tot el que ha passat - em va preguntar en Victor.
- Eh! D'alguna manera he d'ofegar tots els mals records d'avui - deia mentre encenia el tercer cigarret.
- Estic d'acord amb la Tinent Nafi, no hi ha res millor que el menjar després d'un dia de lluitar. - va intervenit la Capitana Hanako - A per les meves gambes!
La Capitana Hanako es va dirigir ràpidament cap al seu sopar, i tots els presents la vam seguir.