Fitxa d'Ifrit

-Nom i cognom del teu personatge: Ifrit Hölle

-Família: A part d'Elise no li queda ningú al món.

-Passat del teu personatge: Com van despertar els poders de Quincy, des de quan els utilitza...
Ifrit va nèixer a Makarov, un petit poble a la vora del Volga,a Rusia. Fill del forner del poble, en Kefka Hölle, i d'una pagesa anomenada Ifalna. Ifrit portava una vida tranquila i feliç. Ho tenia tot. Tenia una famila agradable, amb uns pares que l'estimaven i una germaneta petita ( la Shiro ) que pensava que la lluna era al cel perque Ifrit l'havia colocada allà. La seva vida era simple. Ajudava el seu pare al forn i a la seva mare al camp i així i tot encara tenia temps de sobra per a les seves aficions (anar al bosc a caçar amb arc i jugar amb la Shiro). Però tots sabem que la felicitat de la maleïda costum de desaparèixer quan li ve de gust.

Un bon dia Ifrit tornava de treballar els camps de la seva mare quan va vore que sortia més fum de l'habitual de les cases de Makarov. Ademés la neu tenia un color diferent. Va caminar cap al seu poble, mirant amb curiositat, intentant esbrinar quelcom. Va ser llavors quan va ensopegar amb el cadàver del peixater del poble, amb un tall al pit. Es va fixar en aquella cara que coneixia tan bé, però de la qual la vida havia fugit, convertint-la en l'espill de la desesperació. No va cridar. No es va alterar massa. Simplement es va posar a córrer com un desesperat cap al poble. Tenia que defensar-lo. Tenia que protegir la seva familia. La seva germaneta.

Un cop al poble va descobrir el perqué del color de la neu. Era sang. Va començar a notar una escalfor al pit i una sensació que no havia experimentat mai. Era por. Va aplegar per fí a sa casa. La seva familia era al terra, en un mar de sang. Aban de que puguera sentir quelcom va notar un gran tall que li va travessar tota la graella costal i la clavícula, fins aplegar quasi al fetge. Va caure a terra, desagnantse.
Tot va començar a enfosquirse. Mentre queia va conseguir vislumbrar una persona amb una túnica negra,i va vore com una porta d'estil japonés apareixia del no res i el cabró aquell l'utilitzava per fotre el camp.

No sabia pas on era. Tenia fred, no es podia moure, semblava com si estigués surant a un mar de foscor. No entenia res, ni tampoc sentia pas dolor. Va decidir deixarse portar. Tal volta allò era la mort. De sobte va recordar una cosa: la seva famila. No podia deixar aquest mon sense saber exactament que havia passat amb la seva germaneta. Volia sortir d'aquell lloc. De sobte un fil finíssim va aparèixer davant seu. Era d'un color blanc llampant. No va dubtar, el va agafar amb les dues mans.

Ell no veia res, prou feina tenia lluitant per no deixar escapar el fil, però a l'exterior la cosa era ben diferent. A la seva ferida havien començat a sortir fills blancs que aproximaven els cantells del tall. No només per fora, els órgans i els vasos sanguinis també estaven sent suturats per aquestos fils, que també havien aconseguit recollir l'enorme quantitat de sang perduda. Es va posar de peu. Un cop tot va quedar suturat un gran esclat de llum blanca va aparèixer.
No sabia com però estava bé i de peu. Va córrer cap a la seva familia. La primera que va trobar va ser la seva mare, a la qual li havien tallat el cap en rodó. Va avançar per sa casa, buscant la seva germana i el seu pare. El seu pare era estes al terra, a la porta de la habitació de la seva germana, regalimant sang.
Va entrar a l'habitació i va vore com la ma de la seva germana sortia de baix del llit. S'havia intentat amagar allà baix de l'individu de negre que havia apunyalat el llit i travessant-lo fins perforar la seva germana. Sense saber massa bé com va agafar el llit i el va llançar amb tanta força que es va fer micones contra la paret.
La seva germana tenia una ferida massa gran, sagnava molt. De sobte va notar que la seva vista es feia borrosa. Estava plorant.

-Que...bé.. estàs bé, niisan... estic contenta-

Dit açò va tancar els ulls i va morir amb un somriure a la boca.El crit que va fer Ifrit reflexava una agonía indescriptible. Una desesperació inconsolable i un patiment per al qual ningú tenia la cura.Va sortir de l'habitació envoltat en una flama blava buscant el culpable, no sabia que on el trobaria però anava a destruir-lo. Mentre ell caminava la seva
casa anava fentse micones, micones blaves que anaven formant part de la seva flama.
Va sortir fora del poc que quedava de sa casa i va sentir com si estigués cremantse viu, aquella flama blava que no sabia d'on havia ixit anava a matar-lo.
Instintivament, sense saber per que, va axecar el braç i un gran esclat d'energia blava va sortir cap al cel. Continuava plorant, no savia que fer. Va tornar a comprovar que l'estat de la seva germana. Continuava allí, morta. Va anar a vore a son pare. Tot allò era real. Aquell fin de la gran puta s'havia carregat la seva familia. No li quedava res. La seva pacífica vida havia sigut reduïda a cendres i foscor. Es va agupir al costat del seu pare i va demanar perdó.
Perdó per no haver-hi estat allí. Perdó per ser tan dèbil.
El seu pare tenia una nota escrita a la mà. Escrita amb sang, la seva última sang. La nota deia:

Benvingut al món, senyor dels Quincys.

Quincy? Que merdes era un Quincy? Que importava ara?

Darrere a la nota hi havia un lloc escrit: Narodnaya.
No savia que fer, així que aniria a la muntanya més alta dels Urals, Narodyana. Va soterrar la seva familia a un lloc apartat del poble i va marxar cap allà. Realment no tenia ningun sentit anar-hi. A part de aquella nota no tenia res. Però justament per això aniria. No tenia res. Anava a buscar explicacions sobre el perqué de la mort de la seva familia i sobre com havia pogut salvar la vida després d'aquell tall. Va suposar que d'haver alguna cosa aquesta seria al cim, o siga que va escalar aquella muntanya. Va aplegar al cim i com era d'esperar no hi havia res. Només neu. Va seure a la neu, va menjar quelcom i es va estirar sobre la neu, sospirant. Reflexionant sobre tot allò que havia passat i sobre que faria ara. Si realment pagava la pena la venjança o seria millor tornar a la seva vida tranquila. Va agafar amb les mans el collar que portava desde ben menut, desde que tenia memòria. Aquest va brillar.
De sobte va notar com quelcom li saltava a la panxa. Era un llop blanc, tan blanc que tan sols va conseguir diferenciar-lo de la neu per uns ulls negres amb unes ninetes de color roig sang. Es va incorporar. Un cop més es va sorprendre a si mateix quan li varen venir unes ganes enormes de lluitar. Abans de que pugués pensar alguna tàctica el llop ja li havia arrencat els bessons de la cama dreta amb un mos. I al caure de genolls li va estripar l'esquena. Merda, anava a morir de nou. No sabia perque el destí li tenia aquella mania, perque tot el planeta semblava disposat a acabar amb ell. Però estava bé, ja n'estava fart de tot allò. Ademés morir devorat per aquell animal tan magnífic no estava gens malament.
Estava parat davant la bèstia, que el mirava inquisidor. Va aconseguir vislumbrar una segona cua en aquell llop. Vaja, era realment preciós.

-I tu, mitjamerda, ets qui ha de refundar el Vandenreich?. Pensava que l'idiota de Kefka t'hauria ensenyat cos'havia de fer, però ja veig que no.

-Aixeca't i vine amb mí jo t'ensenyaré-

-Com? Parles? I ets una lloba? Que està passant aquí?-

-Calla la boca i segueixme, toca classe d'historia, pardalet-

-No tinc perque anar amb tu, animalot-

-Una paraula més i et devore, pardalet. Em diuen Elise, i seré la teva mestra, ja que el cabró del teu pare no et va voler ensenyar res-

-No puc caminar, idiota, m'has desfet la cama-

Va notar un cop fortíssim al cap però la lloba no s'havia mogut del seu lloc. Però va vore que la seva ferida a la cama tornava a ser suturada per aquells misteriosos fils blancs.

-Anem al cau del llop i et curaré. Ets un inconscient el Rasoutengai no cura les ferides, només et retorna el moviment durant cer temps, i després quan el perds aquestes tornen, i et mataran, pardalet-

-Gansotenque?-

Un cop més al cap. Ara va perdre la consciència.

En despertar es trobava a un llit i no es podia moure. Mentre era allí la Elise li va donar la classe de historia promesa. Li va explicar que ell era un Quincy, un destructor, fill d'un dels pocs supervivents de la destrucció del Vandenreich feia ja tants anys. Li va explicar que els mateixos que havien destruit aquell imperi havien assasinat la seva familia. Els shinigamis.
Elise va entrenar Ifrit al cim d'aquella muntanya. Li va ensenyar tot el que ella sabia. Com usar els seu arc, els moviments,les bases de totes les tècniques...
Per a sorpresa de Elise Ifrit aprenia les coses amb una facilita pasmosa. I descobria noves coses que ella desconeixia. En un any ja dominava totes les tècniques Quincy, el letz still, i el seu Ransotengai era insuperable. Però va decidir seguint entrenant. A ell realment li importava una merda el Vandenreich i tota aquella milonga dels Quincys. Ell volia destruir els shinigamis per la mort de la seva familia, però sabia de sobres que la millor forma de fer-ho era reconstruint el Vandenreich.
I continuava entrenant, durant anys, per perfeccionar totes les seves habilitats, caçava hollows, millorava el seu combat cos a cos (aplegant a ser una de les seves millors armes). Mentre tant investigava com obrir les portes entre tots els mons coneguts ( ho va aconseguir).

Un bon dia Elise es va plantar davant d'ell.

-Adeu pardalet, ja estàs preparat, compleix el teu destí-

-Ens tornarem a vore?-

-Si, encara queden coses per contar-

-Gràcies per tot-

-Ets un mitja merda, no la palmes abans d'hora-

La lloba va desaparèixer, però a Ifrit li va semblar vore una llàgrima a aquells ulls rojos que ja li eren tan familiars. Un cop la que s'havia convertit en la seva nova familia havia desaparegut va tenir clar una cosa.

Anys havien passat. Era el moment. Anava a per totes. El Vandenreich havia tornat a nèixer.


-Home o dona: Home

-Edat:20 anys aparents. A eixa edat va començar el seu entrenament en solitari, en el qual va passar anys. No recorda exactament quans,i tampoc li importa massa.

-Descripció psicològica: Com és el caràcter del teu personatge?
La personalitat de l'Ifrit és molt complicada. Per una banda es un home tranquil, mandrós, una mica "reshulon" i amb unes ganes de vacilar al personal bastant enormes. La ironia es una de les seves fletxes més esmolades (oh, que poètic m'ha quedat) i el seu sarcasme se'n surt de les taules. Sol ser un home tranquil, que s'ho agafa quasi tot a broma i que li agrada viure la vida. Es tot un follaoret. No obstant es molt treballador i responsable, molt maniàtic
quan es tracta de complir la seva feina. Odia la gent que no es puntual i no dubta en ser sever i castigar a qui ha fet quelcom que ell considera dolent.
Ademés, davant dels seus enemics mortals (els shinigamis) no hi ha lloc a broma i es mostra seriós i decidit. A l'hora de lluitar s'ho repensa tot molt, calcula totes les probabilitats i tot el que pot succeir.
Hi ha , però, un problema. Arrel de la matança de la seva familia i de vore com la seva germaneta moria desagnada als seus braços va sofrir un trastorn psiquiàtric.La part més fosca de la seva personalitat va despertar. En sofrir un cop psicològic fort deixa de ser una persona centrada i es comporta com un boig. Deixa de banda els càlculs a la batalla i es transforma en un temerari estrident i cridaner.

-Descripció física: Si és possible, també ha de sortir a l'avatar o a la signatura perquè tots vegem com és el personatge
És un noi jove, de constitució normal però bastant fibrat. Te el cabell blanc, amb una mitja melena llisa. Amb ulls blaus elèctrics

-Vestidures: Duu algun complement?
Desde ben petit tenia certa tendència al nudisme ( no intergral, pervertits). No porta res mes a part de uns pantalons, unes botes i els seus guants quincy, que son guants semblants als d'un motorista,amb els dits a l'aire. També duu el medallò al coll.


-Nom de l'arc i descripció.
El seu arc s'anomena Morgenstern. És un arc molt semblant al que el llegendari Quincy Ishida Uryuu va portar a la societat d'ànimes en el rescat de Kuchiki Rukia. Però amb unes subtils diferències. L'arc es totalment negre amb dues estrel·les Quincy de color roig, una a cada extrem de l'arc.

-Com activa el seu arc i si l'activa mitjançant algun objecte: (Per exemple, l'Ishida l'activa amb una polsera)
L'arc apareix a les seves mans, creix del guants. No obstant, per a activar-lo necessita el medalló que porta al pit, que es el vertader orige de l'arc. L'energia neix al collar ( al seu pit) i es desplaça cap a les mans, per formar l'arc

-Atacs especials del seu arc.
Pot fer-ne diversos. Un s'anomena "Nidhogg" i consisteix en llençar fletxes al terra, que busquen al seu objectiu de forma subterrànea, i passat un temps les fletxes surten i ataquen l'enemic. Un altre atac del que disposa es l'anomenat "Hier kommt die Sonne", en un cert moment de la batalla llença una fletxa
monumental cap al cel, apuntant on és el sol. En aplegar al cel aquesta fletxa comença a reunir reishi i a ferse gegantina i molt destructiva, es doncs quan la llença, disparant-li desde dalt. Si la batalla es dona lloc a una zona asoleiada, el fet de dispara-la orientada al sol fa que per uns moments no es vegi, ademés aquesta fletxa pot anar reuinint energia mentre el lluita, de forma independent.

-Altres projectils que pugui fer servir, com ara la Schele scneider:
Ell mateix ha dissenyat un nou projectil derivat de la Schele schneider. L'anomena "Nadel". No son mes que una versió reduïda de l'original (del tamany d'un bolígraf). Al disminuir el tamany augmenta molt la seva velocitat així com la seva vibració. Convertint l'arma en una agulla letal. No les llença amb l'arc, les llença amb les mans ( per a que ens fem una idea seria com els kunais a Naruto, però a diferència d'aquestos, sol acertar en el blanc i son molt penetrants, només una alta concentració de reiatsu pot frenar la seva vibració).

-Nivell de control de les partícules espirituals:
Com a líder del Vandenreich té un control quasi total de totes les partícules espirituals al seu voltant.

-Nivell de Hirenkyaku:
Un dels seus punts més forts. Ha aconseguit inclús millorar el Hirenkyaku bàsic anyadint una corrent de partícules adicional al rasoutengai que utilitza als peus.

-Nivell de Rasoutengai:
La domina a la perfecció, va ser la primera tècnica Quincy que va despertar. Es capaç de reforçar el seu cos al emprar-lo, usant-lo d'armadura ademés de com a controlador del moviment.

-Nivell de Letz still i nou aspecte que el Quincy adopta,
El seu Letz estil "Gottes Verrat" és esfereidor. La seva apariència no canvia massa, però el canvi al seu voltant és impactant. Unes cadenes fetes de Reishi l'envolten, inmobilitzant-lo completament, seguidament apareix una estatua gegantina i demoníaca del terra (mig cos per a ser exactes) que l'empresona al seu interior. Al seu torn, les mans d'aquest dimoni gegantí queden anclades al terra també. Tot al seu voltant queda congelat, i al centre , just davant de l'estatua demoníaca, es forma un llac de gel. La base del Letz Still és la següent: Una de les formes que tenen els Quincys d'obtenir les seves fletxes és augmentant la velocitat de les partícules a fi de que es separin d'allà on estan unides. Doncs bé, aquest atac consisteix en el contrari, reduir el moviment de les partícules fins aturarles completament, de ahí el gel (recordem que el calor és moviment). Aquest ambient gelat paralitza als enemics i el dimoni li
otorga una defesa quasi impenetrable. Un cop descrit la part defensiva del estil passarem a parlar de com ataca. En aquest pàram gelat apareixen uns arbres, formats per figures que semblen humanes. Totes elles disposen a les seves mans d'un arc que pot disparar fletxes quincy, que si ademés agafa el reishi d'aquestos arbres crea fletxes imparables, de color roig sang. Creu que pot passar quelcom especial si s'allibera el dimoni de les cadenes, però encara no sap el que...

-Nivell de Blut Vene i Blut arteriae: A dia d'avui encara no ha conseguit dominarles al 100% , però li proporcionen una força suficient per afrontar els Reiatsus més alts.

-Nivell de lluita cos a cos: És la seva especialitat. Combina la seva gran velocitat amb la seva habilitat per condensar el reishi al voltant dels seus punys i peus.Així aconsegueix cobrir un dels punts febles dels Quincys que com a lluitadors a llarga distància solen quedar desprotegits en distancies curtes.


-Altres tècniques Quincy que sàpiga emprar:
Amb les Nadel també es pot realitzar l"Sprenger". Ademés ha dissenyat una nova tècnica per intentar contrarestar els kidohs dels shinigamis i els ceros dels hollows. Aquesta tècnica, anomenada "Geist" s'explica de la següent forma: Com ja em dit l'atac quincy consisteix en la destrucció d'enllaços entre les partícules per a continuant recostruint-les i formar les fletxes. En aquesta tècnica es destrueixen els enllaços però s'altera la reconstrucció. Se li anyadeix una inestabilitat un cop estan apunt de ser formades, això genera una gran explosió que es tradueix en un corrent de reishi semblant a un cero o a un kidoh de nivell mig, però del característic color blau de les fletxes quincy. La seva velocitat de creació es superior a la del cero, però es més lent que un kidoh sense encanteri. La forma de crear-la es la següent: Colocant el palmell de la mà orientat cap amunt comença a crear una esfera de concentració d'energia fins que aquesta es clivella per un cantell (l'orientat cap a l'enemic) per on surt tota l'energia inestable i destructiva.

-Altres habilitats de lluita destacables: Per exemple, si és bo amagant-se, si és molt ràpid, si li agrada el maneig d'altres armes...
Destacar la seva velocitat i la seva habilitat cos a cos.

Més que acceptada, senyor Quincy, etern enemic dels bons!!

Ja saps, ara a refundar el Vandenreich i a donar-ho tot al rol!

Spoiler:

Simon Jägger. Sternritter A: The Accuracy
En Simon es un home alt i prim, amb una qualitat força especial: No parla mai. No manté mai una conversa amb ningú. Només se li ha escoltat dir una paraula: "Jackpot", mot que diu quan dispara el seu rifle.
La seva vestimenta es la vestimenta quincy standard. però porta una capa totalment blanca amb una caputxa que li tapa el seu rostre ferèstec, i els seus cabells negres i curts (a l'estil militar)
És silenciós i letal. És el millor quincy a l'hora d'amagar el seu reiatsu, i no sols això, es capaç de manipular les partícules espirituals per camuflar-se.
La seva arma es un rifle. El Geistwald. No fa servir mira telescòpica, ja que això alertaria als seus enemis sobre la seva presència. No ha fet servir mai el letz still, ni cap altra arma quincy. Solament el seu rifle, el seu camuflatge i el seu hyrenkiaku. I així i tot, a pesar de tenir poders tan simples, es letal.
La seva habilitat es la punteria. Les seves bales sempre donen en el blanc. Sigui el que sigi. Estigi on estigi. Disparar significa impactar. Travessant escuts, proteccions, obviant proteccions i maniobres evasives. La bala colpeja sempre el seu objectiu, i el perfora.
Les seves bales quincy (creades condensant les partícules espirituals a dintre del seu rifle) tenen dues propietats caracterísitiques. Una es que son penetrants. Agafen velocitat al desplaçarse per l'aire i amb un moviment espiral perforen l'objectiu.
L'altra es que esclaten un cop dintre del seu enemic. Tota l'energia acumulada i condensada s'expandeix, creant ferides incurables.