La reconstrucció del Vandenreich.

En una de les múltiples xarrades que havia tingut amb l'Elise, aquesta li havia descrit exactament on es trobava el vell quarter general dels Quincys, el mític Vandenreich. En coneixia les coordenades i cap allí que es va dirigir.

No hi quedava res allà. Tot eren enderrocs. Caldria reconstruir aquell lloc. Després de temps i temps de treball l'edifici va quedar de nou reconstruit. Tenia la base montada. Ara tocava establir un pla.
No seria massa intel·ligent atacar directament la SS, era un suicidi. Quedava una altra opció, fer una visiteta al hueco mundo per obtenir mes informació.

No li va donar temps a axecarse de la cadira quan va rebre una visita inesperada.

Spoiler:

La visita no era, ni més ni menys, que un shinigami.

-Vaja, -va dir l'Ifrit passant-se les mans pel mentó- Escòria com tu visita sovint el meu palau? Pel teu uniforme puc deduir que ets de les Forces Especials.

El Shinigami no va contestar, es va mantenir ferm a aquell lloc, esperant l'hora de la seva mort.

-Et demanaràs com sé tant sobre els shinigamis... -va dir l'Ifrit apropant-se mentre el shinigami no es movia del seu lloc- Ho sé tot sobre vosaltres perquè sou el meu enemic. Vosaltres... vàreu acabar amb la meva família i ara, ho pagareu car.

El Shinigami no es moure mentre l'Ifrit treia el seu arc i es disposava a matar-lo. Un renou, com a de portes tancant-se, va resonar lluny.

-Ja ho veig... tu ets el parany, no? -va demanar l'Ifrit associant correctament aquell renou a una porta Senkaimon- T'has sacrificat perquè els teus amics poguessin informar a la Societat d'Ànimes que un Quincy ha reconstruït el Vandenreich... D'acord, suposo que ha sigut innocent per part meva pensar que el vostre cos d'assassins no estaria vigilant aquest lloc. Ara, mor!

El noi de les Forces Especials va quedar reduït a sorra en un sol moment. Mentre, els seus companys arribaven a la Societat d'Ànimes sans i estalvis i es dirigien al despatx de la líder de les Tretze Divisions, irrompent muntant un gran escàndol. La Hanako es va aixecar espantada per l'enrenou que feien els shinigamis de les Forces Especials.

-Vosaltres sou... -va dir la Hanako canviant l'expressió del seu rostre en un sol segon- Però si no recordo malament, vaig enviar 5 persones i només heu tornat 4...
-Ens sap greu, Sotaicho -va dir una noia- L'Umariya va oferir-se a morir perquè nosaltres us poguessim dur la informació.
-Quants són? -va demanar la Hanako afagant la seva Zanpakuto i amb una expressió al rostre molt més temerària i colèrica que l'habitual.
-Només un, Capitana... -va dir un noi amb la veu temblorosa.
-Tsunade -va dir la Hanako a la seva tinent que es mirava l'escena temerosa- Convoca immediatament els Capitans a una reunió d'extrema urgència. Es veu que la raça maleïda que va matar el meu mestre està tornant a resorgir. Els hem d'aixefar com a formigues abans que sigui massa tard. Sense cap pietat... Els temps de pau, es veu que arriben a la seva fi.

Tot anava millor de l'esperat. Els shinigamis ja sabien on era i les seves intencions. De la forma típica que aquestos tenien, sacrificant inocents. Bé, era un shinigami jove, però shinigami al cap i a la fi. Segurament la sotaicho ja seria al corrent de tot l'assumpte. Millor. Amb un poc de sort l'infravalorarien per el fet de ser un sol enemic. Esperava que caigueren en eixe error.

Tenia que pensar en el seu següent moviment, ben prompte tindria per allí a shinigamis de alt nivell, qui sap si inclus algun capità. Seria divertit empalar algun shinigami més però odiava esperar. Optaria per fer un nou moviment. Era el moment de visitar altres llocs.

Va deixar el Vandenreich, no sense abans aplicarhi un sortilegi de protecció de màxim nivell, no volia que tornaren a fer malbé el que era la seva nova casa.

-Els Quincy? -va demanar en Samael amb cara de preocupació.
-Jo... no entenc la gravetat de l'assumpte -es va excusar l'Ashtal, el capità jove de la Segona Divisió- Conec que són els Quincy, m'ho explicaren a l'Acadèmia, però no veig perquè ens hem de posar a la defensiva per només un...
-D'aquí només el Samael, la Hanako i jo vàrem lluitar a la guerra contra el darrer Vandenreich, Yuha Bach... -va dir en Kami intervenint, estranyament, a la reunió.
-Els Quincys varen matar a l'antic Capità General en un tres i no res... fins i tot la Divisió Zero ens va fer una visiteta -va dir en Samael.
-Jo recordo aquella guerra, encara que no se'm va permetre lluitar... -va confessar la Momo.
-Que només sigui un no significa que no haguem d'extremar les precaucions al màxim -va ordenar la Hanako amb un posat molt més bèl·lic que de costum- Encara que només sigui un ha de quedar clar que l'avantatge militar que la Societat d'Ànimes té davant d'aquest individu. De moment, ja ha mort un shinigami. Per tant enviaré a l'Ashtal, la Gooraa, en Joan, l'Eloi i en Xus a fer un reconeixement.
-Un reconeixement vol dir... ? -va demanar l'Ashtal
-Que mateu tot el que trobeu -va dir la Hanako aixecant-se de la cadira i donant la reunió per enllestida.


Però quan els Capitans varen tornar no varen dur bones notícies. Es veu que el Quincy en qüestió ja no era al palau i que havia aplicat una protecció que el feia indestructible.
-En tot cas... -va dir en Samael més seriós que de costum- Hi aniré per instal·lar uns dispositius que ens avisaran de qualsevol canvi a més de 10 quilòmetres del perímetre del palau.
-Que t'acompanyin l'Ashtal, en Xus i el Kami -va ordenar la Hanako passant-se les mans pel front i retirant-se els cabells del serrell.
-D'acord -va dir en Samael sense queixar-se i agafant uns dispostius dissenyats per camuflar-se automàticament.


D'aquesta manera, l'odi que durant tants d'anys va reposar, va resorgir entre les dues races enemigues que feien els primers moviments per la guerra.