Llis com la pluja.

La pluja no fa distincions. Cau a sobre de tothom. Llisa, equànime, inalterable.

Una nit d'estiu aquesta pluja queia sobre el protagonista de la nostra històra, que estava assegut a sobre d'una d'aquestes tanques publicitàries enormes situades a la part més alta d'un edifici. Al ser estiu, aquella pluja era més que benvinguda. Ademés era una pluja extranya, diferent a la que solia caure a l'estiu. Era continua, constant i bastant abundant.

S'estava, sent fins, de puta mare allí dalt assegut, mirant al buit i pensant en tonteries. En cert moment va baixar el cap i es va fixar en dues figures extranyes. Una era un persona, que duia un extrany paquet pegat al pit i un xubasquero groc més lleig que el Fary menjant llimes i l'altra era un gos totalment negre, que la seguia ben a la vora.

Era ben curiós vorel's a aquelles hores de la nit, sols pel carrer. I els seus instints quincy el van avisar de que quelcom no anava bé. De sobte un hollow menor va aparèixer davant de la persona. El gos es va posar a lladrar, però semblava que la persona no sabia el perqué, ja que no veia el hollow.

A dalt de l'edifici, Ifrit va treure el seu arc i va atravessar el hollow amb una de les seves fletxes. El gos es va girar inmediatament cap a ell, i seguidament ho va fer la persona. Va poder comprovar que era una noia (bastant maca sota la pluja, per cert). Ifrit no va poder evitar somriure, i per a la seva sorpresa, aquella noia se'l va quedar mirant i va somriure també.

Seguidament ella va mirar al sostre i va continuar caminant sota la pluja. Després d'això Ifrit va anar a fer la dormida de sa vida a un àtic que tenia ben aprop. Una nit més tenia mandra de desfer l'encanteri que els shinigamis havien llençat sobre el Vandenreich.

Quelcom no anava massa bé a la ciutat últimament. La quantitat de Hollows s'havia disparat i cada dos per tres apareixia algun espontani, fins i tot a plena llum del dia i en zones molt transitades. Per a variar, el shinigami encarregat de la ciutat no havia aparegut, i era ell el que repartia justícia entre aquells animalots. No tenia temps per descansar, sempre tenia que anar preparat. Quan feia vida d'humà normal, i donat que la maleïda societat no accepta el nudisme (libres domingos i domingas!!) es posava un trage. Si, has llegit bé. Un trage. O mig nuet o trage. Havia aconseguit fer una bujaca accessoria a dins de la bujaca de la jaqueta on havia colocat els guants, de forma que al introduïr les mans els guants s'acoplaven (riu-te tu de com Light havia guardat la Death Note). Un cop ben "suit up" anava a fer compres o a la biblioteca, a fer vida normal d'humà. Com tot superheroi orfe de pro (com en Harry Potter o Batman) tenia una fortuna en diversos bancs arreu del mòn, que havien sigut guardats per Elise, que li va entregar en acabar l'entrenament, amb això subsistia i es feia algun caprixo. Cert dilluns,comprant bacon en abundància va aparèixer un altre hollow, aquet cop a dintre de la tenda. I aquella cosa no era un hollow normal, era un adjucha del tamany de un jugador de bàsquet. Semblava un pardalot lleig i desgarbat, una mica com "el buitre" que sortia a "spiderman" però més coent encara. La cosa no anava gens bé, com a aquella cosa li passara pel cap llençar un cero tot el supermercat se'n anava a fer la mà.

I això no podia ser, tenien el millor bacon de tota la contornà. A fora, un gos negre encadenat a una farola lladrava, ja que ell si que podia vore la bestiola.
El hollow va caminar tranquil, obviant la gent, aprofundint en el supermercat. Com semblava que no anava a fer res (almenys per ara), Ifrit va decidir seguir-lo. Es va dirigir fins al fons del supermercat, a la secció de verdures (secció on Ifrit anava poc, ja que les verdures no son Bacon), allí hi havia una noia morena que duia un nen al pit. Semblava una mica feta pols, cansada i pobra. El hollow va parar davant d'ells i va començar a carregar el cero.

Merda. Ara tot encaixava, feel like detectiu Conan, la dona aquella era la mateixa que la de aquella nit de pluja. I els hollows la buscaven. Ràpidament, i obviant que allò estava ple de gent es va plantar davant del hollow i li va fotre una bona puntada de peu a un costat i llençant-lo fora de la tenda
(trencant una gran quantitat d'estants i quasi matant de l'esglai a les senyores que es colen sempre a la cua de les caixes, si ben mirat aquestes es mereixen això i més). Es va mirar la dona, que flipava en colors.

-Ara torno, quedat aquí. Vaig a ferte un interrogatori que ni la Gestapo-

Va sortir a fer una visita al Hollow.
-Ey tu, que fas per aqui a aquestes hores? I que t'importa a tu aquella dona?-

-Maleïts quincys. Sempre trencant l'equilibri. La vostra espècie ha de desparèixer o el balanç d'ànimes de..-
-Bla bla bla bla bla, callat ja, sembles un home anunci de la secta shinigami-

El hollow va atacar, però només era un adjucha, no tenia massa possibilitats. Li va arrancar el cap d'un cop de puny. La sang va esquitxar Ifrit, que va somriure.
Un cop solucionat el problema menor que era el Hollow va tornar a buscar la dona. Tothom flipava.
-Que ha sigut això?- -I el noi del trage?- -Em deixes passar a mi primer, fill? Només porte dues tones de productes i vaig a pagar amb cèntims- -Servei de neteja a passadís 3-

-Traquils, ha sigut una explosió de gas, però ja ha passat- Havia aprés molt dels men in black, llàstima de no tenir un neuralitzador com ells.- Ey, t'agrada el menjar italià, conec un restaurant boníssim, però primer anem de compres i pegat una bona dutxa, fas pena noia-
-Creus que vaig a acceptar la teva caritat? Tinc el meu orgull, saps!?-
-Hi ha 3 formes de fer les coses, a les bones, a les males i a la meva. La meva es a les males però amb més dolor. Tria. Recorda que vull interrogarte i ho faré si o si, no et fassis de rogar o obtindré la informació directament del teu cervell que extrauré amb una cullera per gelats.-

El nen, d'uns 5 mesos i visiblement desnodrit, va badallar i es va adormir al pit de la seva mare.

-Està bé, però anirém tots 4-
-Ninguna objecció al respecte, al italià on et portaré tenen una tauleta a la part trassera com la de "la dama i el vagabundo" per a quant va algun gos. Amb un poc de sort triumfa i tot- Vàren riure una mica. Semblava que feia temps que no ho feien.

-Jo soc Ifrit i tu?-
-Em diuen Trish, el petitó és diu Dante i l'altre del grup es diu Virgili.-
Després d'un dia de compres, higiene, gossos olorant culs d'altres gossos, i un sopar opípar on van parlar de tonteries n'Ifrit va preguntar per la vivenda de la Trish, que li va dir que no vivia enlloc, no hi havia diners, dormia a un caixer. La va convidar al seu àtic, ella dormiria allí mentre ell feia patrulla.

-Vaig a ser clar, i pot semblarte inversemblant, però hi ha uns monstres que us van al darrere. I jo vigilaré que no us fassin res-
-Et refereixes a allò que veig quan Virgili lladra? Sempre apareix com una ondulació gegantina només comença a lladrar, semblant al calor a l'asfalt.-
-Exacte, i eixes ondulacions volen assasinarvos. I ara una altra pregunta, i el paré del nen?-

-El van assasinar. Un pirat va entrar a l'oficina on treballava i el va apunyalar mentre cridava... Al morir ell vaig intentar buscar feina, però el nen necessita atencions i jo no vaig trovar res, per això estic al carrer.-

-Vaja... però ara oblida tot això, fins que no arregli aquest merder aquesta serà la teva casa-

-Gràcies Ifrit. El primer cop que et vaig vore vaig pensar que eres un buscaraons estúpid, però ara veig que ets tot dolçor-

Ifrit es va posar vermell com els ulls d'un porreta.

-No diguis bajanades!Ara dorm i demà quedat en aquest pis mentre jo busque pistes!- I va sortir per la finestra.

Feia temps que una noia no li feia un complit. No recordava el que es sentia.


Assegut a dalt d'un arbre proper va meditar.L'assumpte estava més xungo que el pàrking de Masia un dissabte la nit. Per qué collons volien els hollows matar a aquelles dos persones? Per qué exactament elles? Serien la causa de l'augment de hollows? La tenda tornaria a obrir prompte? Al final amb tot l'escandol no havia comprat el bacon...

De sobte un reiatsu enorme va ressonar a tota la ciutat. No erà un hollow, tampoc un shinigami ni un quincy. Era diferent. Era molt penetrant, molt maligne, donava la sensació de que el mon anava a desferse al seu voltant. Venia del seu àtic. Va posar el turbo i va comprovar que estava encés en flames. Va treure al seus inquilins abans de que vingueren els bombers a apagar el foc. Estàven tots tres ferits, però no massa. Després de dies de descans a un lloc aillat per que ningu pogués detectar el reiatsu de aquells humans estaven tots tres recuperats.

Ifrit va decidir passar a la ofensiva. Traslladaria als tres a una vall ben lluny, per provocar a aquell reiatsu i que apareguera.

I així va començar l'aventura de l'acampada. No va comentar el seu propòsit a la Trish, ja que no volia alarmar-la, però de ben segur que aquella nit la cosa acabaria liada de una manera pardíssima.

Durant el dia no va passar res, i això que Ifrit els tenia força vigilats a tots. Va muntar un parell de tendes de campanya quan va caure el so i va enviar la tropa a dormir. Era molt curiós com de tranquil era aquell grup. Semblaven atreure les desgracies, però eren assosegats i formaven una familia força ben avinguda.

Va deixar intimitat al trio calavera i va entrar a una tendeta de estes "Quechua" preparada ben a prop per a l'ocasió. Volia fer guardia tota la nit, però es va adormir , era molt cansat fer de vigilant les 24 hores del dia. Ademés, confiava amb el gos, tenia una percepció superior a la de molts humans.


I ben entrada la nit va passar allò que tenia que passar. El gos va començar a lladrar i un calor flagrant va començar a desfer tot al seu voltant. N'Ifrit va arremetre contra la tenda, que era on es concentrava el calor. Va aconseguir treure a una Trish inconscient i a un Virgili esglaiat però decidit. No trobava el petit Dante enlloc. Va regirar la tenda però res. El calor augmentava i ell no trobava el nen. No podia deixar-lo morir allí, encara tenia tota
una vida per davant. Una mà amb unes urpes esmolades com l'odi va sortir del terra. El calor continuava augmentant. Va sortir l'altra mà. I darrere un parell més. Unes ales malvades es van obrir escampant més calor encara. Tots els arbres del voltant estaven en flames. La criatura va emergir del terra per complet.

No era un Hollow, no era un Shinigami, ni un Quincy. No sabia ben bé que era, però la por al seu interior li va xiuxiuejar una paraula: Dimoni.

Amb tres metres d'alçada i una mirada que era odi pur aquella bèstia bípeda va rugir amb una veu fosca i gutural. Tenia 4 braços, un parell d'ales negres i dues banyes gegants i assimètriques. Uns ullals infernals sortien de la seva boca.

L'espectacle de aquella bèstia negra rodejada de foc era "esfereidorament" inversemblant. Amb els seus crits el foc augmentava.

No quedava altra alternativa. Començava la lluita.
Ifrit va intentar el seu mític cop de puny al coll, per intentar separar cap de cos. Lo únic que va aconseguir es que aquell dimoni parara el cop amb la boca i li arrancara quasi mig avantbraç d'un mos. Era en aquells moments quan entenia per que el rasoutengai era la millor tècnica Quincy. Li permetria lluitar fins caure mort.

Un altre enemic, al haver ferit així al seu adversari s'havera mostrat congent. No així el monstre. Semblava que a ell li donava tot igual. Anava a sucarrar-ho tot. Sense compassió. Sense miraments.

Es va girar cap a la Trish i va fer un altre dels seus crits. Va concentrar energia a les seves mans i després d'un gran esclat va sortir una bola de foc enorme e imparable. A Ifrit no li va quedar més que parar el cop amb la seva esquena i enviar ben lluny la Trish.
Estava fotuda la cosa. Súbitament la bèstia es va posar a quatre potes, quedant-li lliures dues mans. Es desplaçava molt ràpid cap a ell. Que ja havia tret el seu arc.

Una llum blava. Ifrit va somriure. Havia caigut de ple en un Sprenger( si vols fer guardia aquest mètode quincy es genial, coloques 5 agulletes i pista, i quan el malote entra en el radi: Golpe de remo). Després de aplicar un poc de reiatsu una columna d'energia blava va aplegar fins el cel. S'havia acabat tot.

O això pensava ell. Un Ifrit sorprés i acollonat va comprovar com aquella cosa sortia de la llum treient vapor per la boca. Estava ferida però no l'havia aturat ni molt menys.

Un crit més fort va ressonar a tota la vall. Abans de poder tensar l'arc tenia una d'aquelles mans perforant-li l'estòmac. El va axecar a l'aire i es va quedar mirant-lo.

Així anava a acabar tot?. Tant d'entrenament per a això?. Pretenia refundar el Vandenreich i aquella bèstia l'havia deixat pitjor que Yamcha. Al seu cap ressonava la veu de la seva mentora, recordant-li lo patós que era i lo inutil que havia resultat.Però tenia un as a la màniga. No sabia si funcionaria contra aquell monstre però no en tenia altra.

-Letz Still. Gottes Verrat-

De nou unes cadenes el varen rodejar, cadenes que el feien sentir lliure, i sobre tot, poderós. Les cadenes havien enganxat al monstre també que es va alliberar entre crits. Semblava una mica sorprés ( si es que era possible endevinar alguna emoció en aquell ésser) però continuava igual de decidit a destruir. Va bategar les ales amb fruicció , intentant escampar el fred que anava apareguent en aquell lloc. La calor del monstre evaporava el gel del Quincy, que ja estava ben a dintre del seu letz still. Si allò era un dimoni no hi havia altra forma de guanyar que convertintse en un.

Aquell Neró monstruós es va adonar de que el letz still del quincy era un dimoni que estava fixe al terra i va volar cap a amunt. I un cop ben alt va llençar un raig enorme per la boca, dirigit perpendicularment cap al Quincy. L'alter ego del nostre protagonista va axecar els braços i va extendre els palmells de les mans, per protegirse del colp. Mentrestant una salva de fletxes vermelles es dirigien al monstre volador, Atravessant-li les ales i les mans. De les fletxes penjaven cadenes que van estirar cap al terra al monstre que va caure amb un colp sec, mentre intentava lluirarse de la seva presó. Les cadenes
estaven vermelles per el calor, però en aquell llac de gel el monstre perdia poder. Era un moviment arriscat, estava quedantse sense reiatsu, però no tenia altra. Després d'uns minuts de lluita encarnissada on la bèstia va aconseguir arrancar el braç del letz still del quincy amb una ona de calor concentrada la batalla va aplegar a la seva fi.

El gell d'aquell llac havia aplacat la furia ardent del monstre. Era el moment del cop de gràcia. Amb mig enemic soterrat al llac, Ifrit usaria la seva mà per arrancar-li el cap i rematar la feina. Però amb el dimoni allí va poder comprovar una cosa. A dintre del pit del seu igni enemic hi havia quelcom. Hi havia un nen. Era Dante.

Va començar a ploure.

Ara ho entenia tot. Aquell nen tenia a dintre seu aquell dimoni. Si matava el monstre matava al nen. Els hollows només intentaven previndre allò que acabava de passar. Al fons, Virgili lladrava, i Trish plorava, havia trobat al seu fill.

Qualsevol de les alternatives al seu abast eren desesperançadores. Si continuava així es desfaria de la bèstia, però el petitó moriria. I si deixava viu el nen aquell monstre tornaria a aparèixer. No sabia que fer. No volia matar el nen. Però sabia massa bè que deixar viu aquell dimoni no era cosa bona.

Però oblidava algú. El gos negre corria sobre el gel, guiant a la mare del nadó. Ifrit ja quasi estava plorant perque anaven a morir tots tres. Però el gos va aconseguir aplegar fins al monstre i la mare, amb eixa força que només pot desenvolupar algú que lluita per la vida de l'èsser més estimat, va i introduir les mans a dintre d'aquella massa entròpica i va treure el nen. Després, ja visibliment afectats tots tres varen aconseguir sortir a dures penes d'allí.

Era el moment. Va deixar esclatar tot el seu reiatsu per neutralitzar l'enemic. Els ulls del caos van, per fi, apagarse. Després unes portes que Ifrit havia vist als llibres van aparèixer. Eren les portes de l'infern. Però a diferència de la forma violenta amb que els kushanda s'emportaven els pecadors, aquest semblava que acaronava la bèstia, i se l'emportava cap a dins, protegint-la de tot lo dolent que havia passat. I així les portes es van tancar.

Ifrit va tornar a la seva forma original. Caiguent al terra visiblement ferit. Sagnant i amagolat. Amb molts ossos trencats i un ull morat. Es va apropar arrastrantse pel terra fins aplegar a aquell trio inversemblant. Va comprovar que estaven vius. Varen somriure i es van desmaiar. Vàren domir a aquell terra.

La pluja queia, sense fer distincions. Queia a sobre de tothom. Llisa, equànime, inalterable.



Si has aplegat fins aquí llegint, tal volta et preguntes que va ser dels protagonistes d'aquesta història. Doncs bé. Ifrit no pensava deixar desemparada aquella familia, i com era fan del Bacon i la tenda aquella va quedar destruida, va decidir invertir en una carnisseria per a la Trish per a que puguera guanyarse la vida honradament. Ifrit anava practicament totes les setmanes, i amb la excusa de comprar veia sovint a la Trish. El petit Dante creixia sa i estalvi. En Virgili continuava olorant culs d'altres gossos. Eren feliços i Ifrit tenia el bacon assegurat.