Fitxa Akane

PERSONATGE

-Nom i cognom del teu personatge: Akane Nomura

-Família: Viu sola, en un indret del seireitei en un petit bosc en una cabanyeta humil però amb un immens jardí ple de tot tipus d’arbres, arbusts i flors.. Viu amb la seva mascota i guardiana del jardí, una escurçó anomenada Pandora.

-Passat del teu personatge:. El 6 d’Agost de 1945 no fou un dia agradable per a ninguna persona del planeta. Akane era un noia tranquil•la que vivia a Hiroshima, treballava a la tenda del seu pare, que era sabater. A Akane li importava ben poc la guerra mundial que sofria el país i el món. Ella anava a treballar tots els dies a la sabateria del seu pare ( que ella, filla única, heretaria algun dia). La resta de la historia ja la conegueu. L’ Enola Gay va deixar caure la Little Boy, que va impactar sobre la ciutat. Feia segles que els shinigamis no tenien tanta feina. La quantitat d’ànimes a salvar era immensa. No podien suportar tanta ànima. Els funerals d’aquestes es feien ràpidament i quasi sense donar explicacions. Akane ni tan sols recorda quin shinigami la va enviar cap a la ss. El que si sap es que hi va haver un petit erro de càlculs. Sense saber massa bé el perquè va ser enviada un fotimer d’anys després de la seva mort. Al aplegar a la ss va buscar, com ho fa tothom, la seva família, però va deixa de fer-ho a l’any, ja que la única família de la que disposava eren els seus ancians pares (era adoptada) que segurament, i donada la dura vida a la ss ja no hi serien.
Cansada ja de vagar va decidir instal•lar-se a l’ indret mes allunyat possible del rukongai. Volia tranquil•litat. Allí es va muntar el seu jardí (ser pagesa era un dels seus hobbies favorits), durant aquest temps es quan va descobrir l’escurçó que vivia al seu jardí, que va passar a ser la seva única família.
Estranyament havia començat a sentir gana, així que decidí plantar també arbres fruitals i trampes per a petits animals (conills).
Un bon dia, després d’un relaxant passeig pel bosc va trobar una espasa a dintre de la seva cabanyeta. Va rebuscar per tot arreu per comprovar si li havien robat quelcom (si bé no tenien massa a robar) o si havien destrossat alguna cosa. Res de res. Tan sols havien deixat aquella espasa allí. Sense adonar-se’n va començar a portar-la a tot arreu, encara que no la utilitzava mai.
Un bon dia va tenir un somni força estrany. Era a un paratge enorme en el qual hi havia multitud de paisatges diferents (muntanyes, deserts, platges, llacs, rius, penya-segats, i sobre tot molts boscos) i on es trobava còmoda com mai havia estat. De sobte, a la muntanya mes propera un ull gegantí va aparèixer. Era esfereïdorament bonic comprovar com aquella parpella de pedra gegant deixava veure aquella nineta titànica, que estava rodejada d’un iris de color ataronjat. Després , una mica (en termes relatius, recordem que parlem d’una muntanya) mes al sud una comissura labial va aparèixer.
Després de fer un badall que va causar un terratrèmol important va dir amb una veu profunda, potent i de forma estranya, carinyosa:

-Bé, ja estic desperta. No em preguntaràs el meu nom, Akane?-
I ahi es va despertar.
El somni anava repetint-se dia rere dia. La mateixa frase, la mateixa pregunta. A vegades la veu afegia un “Estàs impacientant-me, sisplau, pregunta’m el meu nom”. Un bon dia va aconseguir preguntar el nom, però no va entendre la resposta.

-Ja estàs més que preparada, desperta’m del tot!-
No entenia res de res, fins que un dia es va quedar mirant l’espasa i de forma intuïtiva ho va entendre tot. La va agafar, traient-la de la funda per primer cop i va sentir exactament el mateix que sentia quan tenia aquell somni. La va agafar i va sortir al seu jardí. Amb els seus peus descalços va trepitjar el terra mullat, mentre sospesava i mirava fixament l’espasa.
En tancar els ulls va ser transportat un cop mes a aquell paratge, davant de la muntanya.
-Vinga, ara ja pots dir el meu nom. Parla’n. Recupera allò que es teu. Em diuen..-
Va fer una respiració profunda i va xiuxiuejar – Amalur-. L’espasa es va convertir en una destral gegant que escampava energia per tot arreu. Les plantes del jardí creixien de forma desmesurada i a una velocitat inversemblant. Sentia tot allò que passava als seus peus, tot el fluxe d’energia de la terra.
Els dies passaven i ella entrenava, i sobretot conversava amb la seva espasa.
Un bon dia, la seva estimada pandora li va dur un estrany llibre que havia trobat al jardí. Un cop més algú entrava a la seva propietat per deixar-li quelcom. Era estrany. Però si l’anterior regal ja va ser força interessant aquell no ho era menys. Era un llibre amb encanteris curatius. El va aprendre en un tres i no res.
Després d’un parell d’anys sola entrenant, i sobre tot coneixent-se millor a ella mateixa, va decidir anar al famós sereitei. Volia presentar-se davant del millor shinigami i dir-li quatre coses.
I així, mentre pandora s’introduïa a la seva màniga, es com va començar la seva historia.


-Home o dona: Dona

-Divisió: Primera (encara que somia en ser dirigent de la quarta)
-Edat: 20 aparents 23 reals

-Descripció psicològica: Una noia callada, tranqui-la i molt pausada i reflexiva. No li agrada la lluita, però això no vol dir que sigui dolenta en aquest aspecte. De caràcter responsable s’agafa les seves obligacions com a objectius, i els acompleix SEMPRE.
No sol desmelenar-se mal. Sempre callada, sempre atenta. Només parla quan te la certesa de que allò que dirà es veritat.
No obstant, algunes voltes li patina la pinça algun cop i beu de mes... es doncs quan la lia una mica (dir que te molt de saque, pot beure un parell de litrets de vodka, que es la seva beguda favorita, sense notar ni un efecte)
Molt aficionada al swing i al Heavy Metal.
Li encanta seure al terra, tancar els ulls i reflexionar. Amb la gent de confiança es mostra molt amable i educada, també molt afectuosa. Però pocs son els pocs afortunats que gaudeixen d’aquest tracte.

-Descripció física: Un metre seixanta, mitja melena de color negre a joc amb els seus ulls. Està com diria molta gent “ En els ossos”. Sembla d’aquestes persones que bufa el vent i se les emporta. No obstant, i de forma inexplicable, es una de les shinigamis amb mes força física de tota la ss. De mirada serena transmet amb la seva forma de ser tranquil•litat i paciència. No li agrada presumir, però es bastant mes femenina del que sembla.

-Vestidures: Només un petit colgant, que es la imatge del cap del seu heroi, Manny Calavera. Odia les sandàlies, sempre va descalça. Dir també que la vestimenta shinigami li queda ENORME.
-Nom de la teva Zanpakuto: Amalur.
Abans de res parlar de la forma que te de lluitar quan no ha alliberat la seva zampakutoh. La seva postura favorita es la posició “hasso-no-kamae “o “ten chi” , consistent en parar-se en una posició trasera i sostindre la katana perpendicular al terra. Sempre intenta evitar conflictes, però si cal lluitar ho fa d’aquesta manera.
Amalur es una destral de doble fulla gegantina. El mànec fa en total 2 metres i el diàmetre de la fulla en fa 1 en total. Es d’un color ataronjat-marró clar que recorda a la terra. Les fulles no son totalment circulars, si no que tenen una forma mes eixamplada a la part superior que va fent-se estreta a mesura que avança el mànec. D’aquesta forma la fulla acaba a la meitat del mànec essent una línea quasi imperceptible. Els poder bàsic de l’arma es el de la terra, tant a nivell ofensiu com defensiu i curatiu. (podríem dir que es una destral gegant vikingasàdicahippie)
Òbviament, i en comparació a la shinigami la destral es enorme, no obstant la fa girar a una velocitat endimoniada i amb una força que no es pot medir, sembla quasi com si fes malabars. ( Un Gimli a lo bèstia) ,deixant escletxes i aixecant la terra al girar-la.

-Nom del Shikai i paraules que l'activen: Recupera allò que és teu: Amalur

-Tècniques (atacs) del Shikai: (màxim 2)
-Anteo: En tocar el terra, els poders d’aquesta l’ajuden a reunir reiatsu i curar les seves ferides i les dels altres.
-Atles: En colpejar l’immensa destral contra el terra aquesta s’obri i d’ella surt una corrent magmàtica que socarra l’enemic.


-Nivell de Kido: Deixant de banda els curatius ( que els coneix TOTS) els altres ni en sap ni en vol saber. Opina que: “les màgies aquestes son cutres i per a febles”
-Nivell de Shumpo: Shumpo nivell usuari. El coneix però no el fa servir massa. Prefereix quedar-se quieta i esperar l’enemic.

-Nivell de lluita cos a cos: Tampoc li agrada massa fer lluita cos a cos, no coneix cap tècnica a part de la tècnica del mico borratxo. Aquesta tècnica l’ha aprés de forma innata, ja que, com hem dit, es aficionada a beure vodka en quantitats ingents. Quan beu es torna una mica “violenta” i es llavors quan fa servir aquesta tècnica. Dir també que els cops que pega amb el cap quan te un enemic a la vora es medeixen en escala de Richter. Si ha de lluitar per força cos a cos es limita a quedar-se quieta mentre la colpegen, ja que te un cos d’una duresa i resistència inimaginables. Després amb un sol cop tomba al seu enemic (Aquest tècnica ha sigut batejada com “tècnica del Homer Simpson”)

-Altres habilitats de lluita destacables: Destacar els coneixements amplis en tècniques mèdiques. Domina a la perfecció tots els Kidohs curatius i altres tècniques diverses. Ademés recordar que el seu shikai pot sanar al personal.

Que va, que va! Ni parlar-ne...


[Part seriosa on]

Està molt bé la fitxa, de putíssima mare! T'ha sortit una shinigami ben mona i metalera fan del Calavera xD Ja tenc ganes de veure-la per la Primera Divisió... QUE ÉS LA MILLOR DE TOTES!!

Enhorabona pel resultat, m'ha agradat molt! És un personatge que no té res a veure amb el Quincy malote... és genial aquesta diversitat i la imaginació que tens per crear personatges que no tenen res a veure l'un amb l'altre.

Espero grans coses de l'Akane!

[Part seriosa off]

Aiss... Gràcies

En fi. Anem per feina. Ara començò el rol introductori del personatge.