Per què sempre em passa a mi?

Anant cap a la 11a divisió.

“Acabo de sortir de l'acadèmia i m'han posat a la 11 a divisió. Que guai, que guai!! De lo contenta que estic, ja m'he aprest tots els mapes del Seiretei, i no se com, per que normalment sóc molt despistada i se'm oblida tot”.

Saltant s'alegria de lo contenta que esta.

“Millor que pari de saltar, he de ser seriosa, ja sóc una shinigami de la divisió 11. Bueno, ara el primer que he de fer es anar a presentar-me a la capitana i als companys. Però al estar a la divisió 11 m'he de fer respectar i no puc deixar que em prenguin el pel o que pensin que sóc poca cosa.”

Al girar a la cantonada, al fons d'aquell carrer hi han un grup de Shinigamis.

“Ara m'he de posar seriosa i no fer cara d'espantada per ser el meu primer dia, he de fer com...”

PAM... La Meina s'ha entrebancat, en un terra pla sense cap pedra ni res.

“Ohh, noooo, per què sempre em passa a mi? Quan em disposo a fer algo per no semblar poca cosa, va i caic!! Bueno, m'aixeco i els hi passaré pel costat com si no hagués passat res, si jo no hi dono importància per que han de ser ells els que li han de donar. Però es que m'he caigut, el meu primer dia i...”

Noto que algú s'esta acostant a mi...

- Es pot saber que hi fas per terra?
La Meina va aixecar-se lo més ràpid que va poder.
- Bueno, és que he tingut un petit problema d'equilibri - deia mig nerviosa - però ja està tot solucionat...
La Meina es va girar per veure el seu interlocutor, estava a sobre el teulat de l'edifici més a prop que hi havia. En seguida va reconèixer aquella melena vermella i el haori de l'Onzena Divisió.
- Capitana Nafi, sóc la nova shinigami de l'Onzena Divisió - va començar a presentar-se - em dic Meina i acabo de sortir de l’acadèmia...
La Nafi mirava cap a els costats com si estigués buscant quelcom que no acabava de trobar...
- Ui perdona – va contestar a la Meina, com si acabés de caure dels núvols – una nova shinigami, me n’alegro! Últimament estic molt sola a la Divisió... – abans d’acabar la frase va tornar a fer aquell gest com si busqués a algú – em de celebrar-ho amb un bon sake!
- Busca quelcom Capitana? – va preguntar la Meina en veu baixa intentant no semblar massa tafanera.
- Si, sincerament estic buscant la Divisió – va contestar la Nafi sense pels a la llengua – m’he tornat a perdre.
- Jo ja m’he aprés els mapes del Seireitei – va dir la Meina amb un somriure a la cara – si vol podem anar-hi juntes.
La Nafi se la va quedar mirant amb curiositat, i sense contestar va baixar amb un shumpo al costat de la Meina.
- Anem! – va cridar la Nafi aixecant un puny – el sake ens espera!

La capitana es veia una dona seriosa, però nomes dir la paraula “sake” ja se li il·luminaven els ulls i semblava molt més feliç.

Vam arribar ràpid a la divisió, no havíem parlat gaire. Jo no soc gaire xeraire i la capitana tampoc se'n veu gaire.

Jo no hi havia estat mai a la divisió, nomes n'havia vist fotos. Era igual a com m'imaginava, amb la excepció que me la imaginava molt més plena de gent

- Si que es veu molt poca gent – vaig dir jo al veure que pels passadissos no hi havia quasi ningú.

-Si -va dir la capitana Nafi – però no es nomes a aquesta divisió, és a totes, hi ha molta falta de personal. Últimament hi han molts pocs shinigamis, i aprenents a l'acadèmia que tinguin el nivell per ser un shinigami.

Vam entrar al despatx de la capitana i ella es va acostar cap a l'armari i va treure una ampolla de sake, l'armari estava ple d'ampolles de sake. Al fixar-me amb els seus ulls vaig veure que tornaven a estar il·luminats.