Un record per no oblidar

Tenia un dia de festa i com que no sàvia que fer vaig aprofitar per anar a la ciutat de Karakura, el mon humà de compres. Vaig estar voltant per tot de botigues comprant tot el que m'agradava, que no era gaire, però sempre es trobava algo que si que em feia el pes. Al sortir d'una vaig veure allà aprop assentat a un banc, un home amb els cabells blaus, algo pensatiu mirant al terra, com trist. El coneixia, no havíem parlat mai abans però el coneixia. M'hi vaig acostar.

- Perdoni, capità Haok, que es troba bé?- li vaig demanar

- Capità? Em coneixes? ho sento no em sones ara mateix? tu ets....?- em va dir ell.

- Sóc la Meina Asahina, shinigami de la 11a. -vaig fer una petita pausa- Li passa algo?? Es veu com preocupat!

- Aaaaaah no et preocupis estic bé. Hui, quina mala educació la meva, ja ho sabràs però soc en Oriol Hao Kjü Capità de la sisena divisió- el Captà Haok va fer una pausa, dubtant- Tansols estava recordant cosses lletges del passat.

- El passat... la majoria tenim coses lletges del passat amb les que ens costa pensar.

- Buenoooo no et vull fer sentir malament a tu ara! Tots tenim cosses que preferim borrar dintre el nostre cap!- de cop la expressió li va canviar- Li ve de gust a vostè passar el dia amb aquest carcamal?

- Carcamal?- em vaig posar a riure, m'havia fet gracia la expressió- d'acord, justament ara acabo d'acabar de comprar el que volia

- Li importa que li digui Meina?- em va preguntar.

- No, no, m'agrada més que em diguin Meina, per que sinó a vegades no se si em criden a mi o a la meva germana

En Haok va somriure- La teva germana... crec que la conec... Erwyn-san pot ésser?

- Si? coneix la meva germana? no ho sabia. La veritat es que es tan mona que es difícil no fixar-se amb ella!!

- Sí, bueno es podria dir que la conec!es una mossa entranyable i molt tímida! Fa poc que tinc contacte amb ella, però la conec,-va fer una petita pausa- i ara que ho penso es força despistada! Et pots creure que es deixes la seva Zanpakuto en el meu despatx, al vindre a entregar-me certs papers des de la cinquena divisió? Quin riure!

Vaig fer un petit riure- No canvia sempre ha sigut aixi.

- Aix... doncs l'has de cuidar molt!

-Esclar- dic somrient, m'encantava cuidar de la meva germaneta.- Per cert, que li sembla si en ves de quedar-nos aquí quiets parlant anem a donar una volta?

- Aaa, sí ho sento! on vols anar? tenc el dia lliure avui i sembla que la meva parella no pot vindre avui- de cop va somriure i surrejar- porta 5 hores de retràs.

- Ah si?, te parella?? que guaii- jo estava enamorada i m'interessaven una mica tots aquests temes.

-Si, li dec treure molts anys- diu mentres somriu- Ella esta viva, i jo estic mort, es una relació difícil, però sempre que puc fujo per veure-la i estar amb ella.

- No es desanimi, la capitana general no es porta també molts anys amb el seu marit??- li vaig dir per abeure si el podia animar una mica- Jo crec que si us estimeu no us ha d'importar res d'això, per molt complicat que sigui - vaig dir abaixant una mica la mirada, creia que el meu amor si que era impossible.

- Jaaa... bueno ella molts cops es pregunta i es qüestiona si esta bé seguir junts, ella envellira molt més ràpid que jo... i tenim petits problemes!- va dubtar un moment però va dir- Un cop em va suplicar que la mates! que volia estar amb mi al Seiretei... no puc fer algo tan cruel la vida es tan bonica no es pot treure per una estupidesa aixi, ella esta destinada a seguir creixent i jo estaré al seu costat fins que ella m'ho permeti.- va parar de parlar, em va mirar i em va dir somrient- Ho sento, t'estaré avorrint amb els meus problemes!

- No, tranquil, de problemes tots en tenim i es bo parlar-ne. El que fa voste crec que es el millor, estar amb ella tant com puguis i sigueu feliços el temps que compartiu. Va vinga anima't que et sembla si... -em vaig posar a pensar- si anem a un parc d'atraccions??

- Moltes gracies per escoltar-me, buah em faré pobre-va dir somrient- Vinga va, anem-hi convido jo! I no accepto un no per resposta.

- Però em sap greu, soc jo la que et vull alegrar i tu pagues... Bueno hi estic d'acord amb la condició que a partit d'ara res de tristesa!

- Tracte fet!- De cop el Haok m'agafa la ma i em comença a portar, corrents, cap al parc d'atraccions que hi ha més a la bora- No podem perdre més temps correm cap al parc!!

Després d'una estoneta de cua vam entrar, era un parc gegant, hi havien atraccions de tot tipus, com molava!!

- Buaaa, no se a quina pujar n'hi han tantes- vaig dir

- Que et sembla aquella? sembla divertida la gent crida molt! i hi ha poca cua!

- Vale

Vam pujar a la que deia el Haok, era una muntanya russa molt llarga que donava voltes i voltes.

Que bonica que es la ciutat des de aquí!- va dir el capità de la 6a

- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii- vaig dir allargant el si, per que m'havia pillat en una baixada.

Després de pujar a unes quantes atraccions: el vaixell pirata, les tassetes, una altre muntanya russa, una de donots d'aigua, etc. Estàvem una mica cansats, per això ens vam parar en un bar per prendre alguna cosa.

En Oriol es va quedar mirant l’horitzó, va sospirar profundament, i va treure un encenedor manual molt molt antic de la butxaca, en ell estava inscrit un estrany símbol “una flor de 5 pètals”*, però mirat de altre banda era molt semblant a la insígnia de la Sisena, i l’Oriol es va quedar absorbit mirant-lo fixament.

*:

La Meina tot encuriosida va preguntar:

- Li passa pas res a aquest encenedor? Olo que guay te la insígnia de la sisena! Espera..... no es ben bé igual però no trobes que s’hi assembla?- Va dir la Meina, mes que curiositat semblava que ho feia per trencar el gel que hi havia, el capità de la sisena semblava absort en el seu mon, com si ella no hi fos.

-AAAA això? Si s’hi assembla, crec que va ser el motiu per el qual vaig demanar i aconseguir la plaça de capità de la sisena. El meu mestre em deia, i m’ho diu, ets el capità que necessita la segona divisió, ets un assassí, has estat i has viscut en un mon clandestí des de que estàs aquí al seiretei, inclús quan erets viu vives en un mon de guerres i lluites constants, però el sentiment de melancolia al veurà la insígnia de la Sisena em va fer decidir clarament, ja que com has dit s’assembla molt a la del dibuix. I m’encanta.- va dir en Oriol somrient mentre ensenyava tot orgullós el dibuix del encenedor.

- Jo no dic que sigui així, però a vagades la gent canvia, potser en el passat has matat a moltes persones, però ara sents que ja no serveixes per això o inclús que no vols matar per que si, i per això estar a una divisió com la 2a no t’acaba de convèncer i t'agrada més la 6a.- Va dir la Meina tota seriosa. De cop va canviar la cara a una més innocent.- Però tampoc te per que ser així, eh. Es que jo no el coneixo gaire capità i no en puc dir gaire cosa. Per cert, quants anys te?

En Oriol va treure una caixa de cigarrets, sen va posar un a la boca i intenta encendre’l però es dona compte que el encenedor no va, i torna a guardar el cigar, mira lentament el rostre de la Meina, sospira i respon:

-Quants anys tinc? Doncs no els solc contar, més ben dit no se ni en quin anys vaig néixer, no vaig tenir una mare ni un pare, em va acollir un dels Daimyos d’aquella era, es deia Oda Nobunaga, en resum més de 450 anys tinc segur.- Va dir en Oriol amb una veu molt calmada.

-Per cert capità!! No hauries de fumar!! Es un costum molt molt dolent i encara que no sigui el teu cos de veritat l’has de cuidar!!!.- Va dir la Meina intentant donar una lliçó a l’Oriol.

Oriol va començar a riure, i va desconcertar completament a la Meina.

-Ara et toca a tu parlar, expliquem un xic sobre tu Meina.- Va dir en Oriol.