L'atac a la Cinquena Divisió!

Era el meu dia lliure, després de molts mesos sense tenir-ne cap. L’aprofitava ordenant el meu despatx, que després de tanta feina semblava que una ventada ho hagués remogut tot, deixant-ho fet un desastre. Movia arxius, ordenava carpetes i llençava esborranys perquè el meu despatx deixés de semblar una lleonera i recuperés un aspecte digne.

Quan vaig moure una edició signada de “El goig de ser shinigami”, de dintre, va caure un tros de paper al terra. Em vaig acotar per recollir-lo amb la casualitat que em vaig veure a aquella misteriosa fotografia. O bé, així era jo feia uns quants centenars d’anys, però tampoc es podia dir que havia canviat massa. És l’avantatge de ser shinigami, mai et maten i no canvies gens per molts anys que passin.

A la imatge duia un haori de Capità que es veia molt blanc, a estrenar. Recordava perfectament aquell dia: el dia que va ascendir a Capitana de la Cinquena Divisió. Les coses havien canviat molt des d’aleshores, però la primera vegada que et poses el teu propi haori no es pot oblidar mai. Torno a somriure amb nostàlgia, però també amb un poc de llàstima perquè fa molt de temps que no poso un peu a la Cinquena i la majoria de shinigamis ni tan sols deuen saber que, fa molts d’anys, vaig ser Capitana d’aquella Divisió. 

M’ho penso un poc. Ben mirat, és el meu dia lliure i el puc fer servir com vulgui, no? L’Akane ja s’encarregarà d’aquell desordre. Em torno a mirar a la fotografia. “Vaja, si que m’he fet un poc més gran”.

Els meus peus arriben fins la Cinquena Divisió. Vacil·lo perquè no vull fer nosa al Capità Kudo pel meu atac de nostàlgia. No sé si entrar o tornar-me’n a la meva Divisió. No sé com ho encaixaré si tot ha canviat molt.

Però algú ja se n’ha adonat de la meva presència i em mira amb sorpresa des de la porta. Era una noia amb rostre càndid i innocent, llargs cabells vermells i ulls blaus.

-Bon dia! –la saludo somrient- Que hi és el Capità Kudo? He vingut sense avisar, així que potser estarà ocupat.
-El Capità és al seu despatx –em va contestar avergonyida. La vaig trobar moníssima. El Capità Kudo tenia sort de tenir subordinats tan amables. Vaig sospirar recordant que a la Primera Divisió hi havia molts pocs shinigamis.
-Sotaicho... –em va dir la noia- El despatx del Capità és per allà.
-Oh, cert! Gomen, inconscientment anava cap allà on era meu despatx...
-Si vol la puc acompanyar –em va dir posant-se vermella. Li havia de robar aquella subordinada al Capità Kudo.
-Serà tot un honor. El teu nom? –vaig demanar-li. Es va posar nerviosa, es va agafar les mans i fent una reverència es va presentar.
-Erwyn Asahina, tercera al càrrec de la Cinquena Divisió!! –va cridar. Vaig tornar-li la reverència i em vaig presentar com calia.
-Hanako Ukitake, Capitana de la Primera Divisió. Moltes gràcies per la teva hospitalitat, Asahina-san.

La vaig seguir per dins d’una divisió que era diferent a com havia estat la meva. Sempre és bo que les coses canviin i s'adaptin als nous temps, aixi que em vaig alegrar de veure la Cinquena tan animada. De sobte vaig sentir veus que m’eren conegudes.

-Però no em llevis el cacaolat! Sense el cacaolat no sóc res, Takiko! No sóc res!! –cridava el Victor
-Primer acabar els informes! –va respondre la tinent.
-Ja els farà la Hinamori, que per això la tenim...

L’Erwyn va tocar la porta del despatx i la va empènyer. L’interior del despatx el Victor mirava uns papers amb cara d’avorriment i la Takiko arreplegava botelles buides de cacaolat de pel terra.
-Taicho... –va dir l’Erwyn tímidament obrint la porta per a la Hanako.
-Bon diaaaaaaaaa! –va dir la Hanako entrant al despatx per reunir-se, de nou, amb els camarades de la Cinquena Divisió.

Era un dia normal com un altre. Em trobava al despatx del Capità i, com sempre, estava intentant que poses al dia el caramull d'informes que teníem pendents. L'acabava de renyar perquè deixés el Cacaolat i es posés d'una vegada amb la feina i per un cop, em va fer cas. Quan ell es va asseure a la cadira de l'escriptori em vaig fixar que el despatx estava massa desendraçat. "Hauré de cridar a la Hinamori per a que faci una neteja a fons". Malgrat que la Hinamori s'encarregava d'aquestes coses, vaig començar a recollir del terra les botelles buides de Cacaolat, que el Capità havia anat acumulant.

Van tocar a la porta.

-Taicho... –vaig sentir que deia l'Erwyn.
-Bon diaaaaaaaaa! –va dir una veu femenina que em resultava familiar però que no vaig reconèixer.

Em vaig girar i em vaig posar blanca. Era la Capitana General Ukitake! "Que hi fa aquí la Sotaicho? Ha passat res? Mira com està el despatx! Merda, quina vergonya!"

-Sotaicho! Ben..benvinguda a la Cinquena Divisió, sisplau passi i asseguis on pugui, vull dir, vulgui jeje- mentre deia això, vaig llevar ràpidament el caramull de diaris esportius i Cacaolats que hi havia escampats pels sofàs del despatx- que potser voldria un té calentó Sotaicho?

Vaig notar que algú m'estirava la roba per darrera.

-D'això Fukutaicho Takiko...no tenim té, només ens queda Cacaolat...-em va dir l'Erwyn molt fluixet per darrera.

-Quèèèèè???- vaig cridar mentre m'apropava furiosa al Capità- Maleit sigui Capità! Li he dit mil cops que no es pot gastar tot el pressupost de begudes en Cacaolat! Hem de tenir més coses per situacions com aquestes!-em vaig adonar que no estavem sols, que tenim una convidada molt important i que m'estava comportant de forma molt grollera- d'axiò, ho sento Sotaicho, sento que hagi hagut de veure aquest espectacle, crec que només li puc oferir Cacaolat ara mateix^^' -vaig dir-li mentre em disculpava fent moltes reverències.

-Jajajajajajaja- va riure la Hanako, mentre seia al sofà- aiii quins records! No recordava que a la Cinquna hi havia tan bon ambient! He fet molt bé de venir.

-Hola Hanako!- li va dir el Victor mentre saltava per sobre l'escriptori i s'asseia davant la Hanako, feliç per no haver de fer més informes- que se t'ha perdut per aquí? Que potser has vingut a cercar una capsa plena de Cacaolats? Doncs ho sento, però estan tots reservats!

-En realitat he vingut a fer-vos una visita. Em fa una mica de vergonya reconèixer-ho, però acabo de trobar una fotografia del dia que em van nomenar Capitana de la Cinquena i m'ha vingut un atac de nostàlgia cap a aquesta Divisió. I per això soc aquí^^ -va explicar la Hanako.

-Vosté va ser Capitana de la Cinquena?- li vaig demanar a la Hanako.

-Doncs si, tot i que d'això ja fa massa anys! Vaig ser Capitana d'aquesta divisió abans que el Capità Hirako tornés. Va ser el teu mestre, no Takiko?

-Si Sotaicho. Ara que ho diu, em sona que alguna vegada ho va comentar que vosté havia estat la Capitana abans que ell.

-Vinga, vinga, Erwyn, Takiko asseieu-vos aquí amb nosaltres i porteu Cacaolats per a tots!

La Takiko va portar els Cacaolats juntament amb l'Er-chan,es vam asseu-re tots mentre disfrutavem d'aquella delicia dels deus,aquell troçet de cel que entra amb el primer glop del Cacaolat, els Cacaolats marca originals era lo millor de lo millor, havia barrils plens d'aquest tipus de Cacaolat en la bodega especial de batuts de xocolata de la Cinquena Divisió.

- Espero que us agradi el Cacaolat,sempre el tinc perfecte per a beure-lo - Deia mentre pensava en la quantitat de ampolles buides que havia en la paperera.
- A la Cinquena sempre hi ha lo millor en batuts de xocolata - Deia l'Erwyn disfrutan de cada glop
- Si esta molt bo Capità.....només que el proxim cop gestiona-re jo els diners perquè sinò només ho gastaras en Cacaolat - Em clavava una mirada asesina la Takiko
- Ho dius com si despilfares els diners! - Deia mentre em victimitzava
- Ho fas! Mira que gastar els diners de tota la Divisió ¬¬ - Deia emprenyada la Takiko
- Va va, sino pasa res, el Cacaolat esta molt bo - Va dir la Hanako calmant a la pobre Takiko

Després d'acabar la sessió de Cacaolat especial de la Cinquena. Vam anar els cuatre de visita per la Cinquena Divsió.

Els passadisos transitava gent cada dos per tres fent o els que es dirigien a el Saló d'entrenaments per seguir preparant-se com cada dia. La Cinquena és una Divisió que hi ha molt bon ambient, hi ha molt d'humor per les pallasades i escapades del seu Capità però es treballava de valent, la gent de la Cinquena som com una gran família, tothom es coneix i ens portem bé entre nosaltres, puc dir que és una gran Divisió i que no la canviaria per res.

- De debó que sento avere vingut de sobte, no volia importunar la vostra feina - Deia la Hanako amoïnada
- No et preocupis Hanako, de debó que no pasa res ^^ - Deia jo
- Siii,si no pasa res, ja que cert Capità es passara toooota la nit fent la feina atrassada - Va dir la Takiko amb un somriure malèvol
- Jajajajajajja que pring....QUE!? Noooooooooooooo - Deia jo mentre queia al terra en un focus de depressió
- Vinga Capità....no s'amoini, jo estaré animant-lo i li porta-re algun Cacaolat perquè facis bé la feina - Em consolaba l'Erwyn
- Gracies Er-chan *llagrimes* Té,un regal, no li diguis a la Takiko - Xiuxiejava mentre li donava un batut de xocolata d'ingrangantti
- CAPITA! Vine cap aqui! Que t'he dit jo sobre agafar sense el meu permís? - Em perseguia la Takiko
- Merda....Er-chan! Encarregat d'atendre a la Hanako una estoneta....adeuuuuuuu - Vaig començar a correr perquè tenia a la Takiko emprenyada al darrere
- Jajajajaajja ^^'..... - Flipava l'Erwyn mentre els dos doblabem l'esquina del passadís
- M'agrada veure tan bon ambient a la Cinquena Divsió - S'alegrava la Hanako
- Quan vaig sentir que vas ser de la Cinquena no m'ho creia,de veritat que no ho sabia - Deia l'Erwyn sorpresa
- Doncs si,va ser després de l'Aizen i abans del Hirako, vols que t'expliqui l'historia? - Preguntava la Hanako a la jove curiosa

Em vaig asseure al pati de la Cinquena Divisió amb l'Erwyn. Feia un matí molt bonic perquè el sol brillava amb molta intensitat però no feia gaire calor. L'Erwyn era molt bona noia i va escoltar la meva història sense avorrir-se el més mínim. Amb algú aixi feia ganes conversar.

-Em va fer molta llàstima haver de deixar la Cinquena i tornar-me'n a la Primera, però vaig haver de substituit el meu pare com a cap de la Primera Divisió -la Hanako va sospirar- Recordo els meus dies a la Cinquena amb molta alegria.
-És una bona divisió -va riure l'Erwyn-Tothom s'hi sent molt a gust.
-Uhhmm què vols que et digui, m'agradava més quan jo era Capità i ho vaig ser dues vegades -va dir una veu al darrere.
-Ah, Shinji! -va somriure la Hanako reconeixent al Vizard de cabells rossos que penjava cap per avall d'un arbre com si res- Coneixes l'Erwyn?
-No, però m'agradaria conèixer-la -va riure abraçant a la noieta- Potser no em coneixes preciosa però sóc el Shinji Hirako antic Capità de la... OOOOOOUCH!!

Un cop de puny va fer que el Hirako s'allunyés de l'Erwyn.
-Ta... Takiko! -va riure el Shinji- No és manera de tractar el teu sensei!
-Hirako taicho, no està bé filtrejar amb les jovenetes de la Cinquena Divisió! -el va renyar. Es veia que entre l'antic Capità i la tinent hi havia molt de bon rollo perquè els dos somreien molt contents de retrobar-se després d'un temps.
-No pateixis Takiko, sempre tindràs un lloc al meu cor! -va cridar el Hirako abraçant la tinent de cabells negres.
-Eh, eh! -va dir el Victor arribant a l'escena-Que les necessito, sense elles la divisió no funcionaria.
-Aaaah, el Capità Kubo! -va riure el Hirako- Tot bé?
-És Kudo, amb d! -es va molestar el Victor.
-Ah si, perdó -va riure el Shinji- El Kubo és el senyor que trolleja! 

El Shinji va ser el seu característic moviment d'ulls i va somriure mostrant totes les dents.
-De totes maneres estic enfadat -va dir somrient. No semblava pas enfadat, sinó que s'ho estava passant molt bé- Heu fet una trobada d'antics membres de la Cinquena i no m'heu dit res? Vergonya us hauria de fer!
-No, no Shinji! -els va excusar la Hanako- He vingut sense avisar.
-Etoooo... -va dir la veu d'una noia- Voleu que us prepari alguna cosa?

Tothom es va quedar en silenci en veure una noieta petitona amb un monyo molt estrany i els ulls tristos.
-Hinamori... -va dir el Shinji- Encara segueixes aquí?
-Sí -va contestar avergonyida- No tenc on anar. Ni el Shiro-chan ni l'Aizen Taicho són aquí. Aquesta divisió és tot el que em queda.
-Hauries de plegar -li va aconsellar el Shinji- Ser shinigami no està fet per a tu.
-Però... però jo espero que un dia l'Aizen taicho torni i jo... pugui estar amb ell-va dir molt fluixet. La noia feia tota la fila que es posaria a plorar en qualsevol moment.  El Hirako va posar mala cara en tornar a sentir el nom de l'Aizen, però en comptes de contestar a la Hinamori va posar els ulls en blanc i va treure-li la llengua.

-Ens pots preparar la taula per dinar, Hinamori -va riure el Victor- La Cinquena Divisió avui convida els seus antics membres a un dinar suculent... amb cacaolat, és clar!
-Hi haurà gambes? -va demanar la Hanako somrient.
-No tenim gaire pressupost perquè algú s'ho ha gastat tot en cacaolats... -li va dir la Takiko a la Hanako. Les dues noies miraren al Victor al mateix instant plenes de fúria.

El dinar va ser fabulós. Jo, com era un noia previsora, tenia una part del pressupost amagada, per casos d'emergència. Si no ho feia així, el capità es gastava tot el pressupost en Cacaolats sense que m'adonés. Allò no era una emergència, però era una situació especial que bé ho mereixia. Una trobada de la Cinquena divisió amb els seus dos antics Capitans.
Tot d'una ens vam posar a preparar-ho. L'Erwyn i jo vam organitzar-ho tot mentre el Capità s'ocupava de la Hanako i el Hirako. Els va dur a fer una visita guiada per la nostra fàbrica de Cacaolat, de la que tan orgullós està.

Vam cridar als distribuidors de gambes del Seireitei per a que ens en duguiessin. Es van sorprendre molt que ho haguessin de dur a la Cinquena, ja que normalment només distribuien a la Primera, a casa de la Hanko i a la dels seus pares. També vam fer carn a la brasa, entrants i postres deliciosos.

Els nous membres de la divisió i la Hinamori s'encarregaren de parar taula i fer de cambrers, mentre que els altres membre més antics i tota la cúpula de la divisió, gaudirem del dinar.

Mentre estava donant ordres als nous, per ultimar les taules abans que venguessin tots els convidats, algú em va tapar els ulls. De l'ensurt se'm va caure la llibreta on estava apuntant tota l'organització.

-Jejeje molt mal fet Takiko, has d'estar sempre en guardia! Mai saps quan et poden atacar!- em va dir el ex-Capità Hirako.

-Si, té raó, mai saps quan et pot atacar un sonat com vosté- li vaig contestar mentre li treia la llengua- que tal al món humà? Com està la Hiyori? Fa massa temps que no baixo a veure-vos, el capità Kudo em té sempre molt enfeinada... és pitjor que vosté i tot!

-Jajaja ho dubto molt això- va dir mentre em feia una ganyota de les seves- doncs molt bé la veritat. Està bé tornar a viure sense preocupacions, una vida humana normal. Bé, normal, normal tampoc, ja ens conèixes jaja. Per cert, certa persona que tu i jo sabem t'envia records. Diu que a veure quan baixes al món humà, que sinó potser haurà de liar-la d'alguna manera per fer-te baixar en una missió, ja que sinó no baixes mai. Jo li he dit que l'ajudaria jajajajaja

-eeh no NO! Ni se us acudeixi! Esteu sonats!- li vaig dir, vermella. El següent que li vaig dir, ho vaig fer en un murmur, com qui no vol la cosa- Envia-li records de part meva també i dili que quan pugui baixaré, li prometo...

-Així ho faré- va dir amb un somriure d'orella a orella.

-Ei nois que feis? Ja està el dinar?-va dir el Capità, que venia amb la Hanako

-Si capità, ja està tot a punt, tothom a taula!-vaig cridar.


-GAMBES!-va cridar la Hanako quan li van posar un plat de gambes davant- Visca!!! Com les heu aconseguit en tant poc temps?

-Oh no ha estat res de l'altre món Capitana General- vaig dir mentre recordava com havia hagut de sobornar al distribuidor.

-Sisplau Takiko, diguem Hanako i parlem de tu! Que hi ha confiança! I ara més que m'has aconseguit aquestes gambes tan bones! A una persona que m'aconseguiex gambes li estic eternament agreïda!- i es va posar a menjar les gambes tota feliç.

-Està bé Cap...vull dir Hanako^^- i jo també em vaig posar a menjar.


Quan ens van dur el segon plat, carn a la brasa, una cosa em va cridar l'atenció. Vaig veure com la Hinamori, que s'encarregava de servir-nos a nosaltres, es treia un ganivet de la màniga i es disposava a atacar a la Hanako.

-ALERTA!!!-vaig cridar

Tot va ocorrer molt depressa. En el mateix instant que vaig cridar, la Hanako es va apartar amb un moviment gràcil de la trajectòria del ganivet i amb un cop sec sobre la mà de la Hinamori, li va fer llançar el ganivet al terra. Es notava que era la Capitana General. En el temps que jo havia tret la Zampakutou, ella ja havia reduit l'atac cap a la seva persona.

La Hinamori es va quedar glaçada. Estava clar, que fos quin fos el seu pla, havia fallat massa aviat.

-Atrapeu-la i tancau-la a una habitació. Jo m'encarregaré de que no surti- vaig ordenar a dos membres de la Divisió. Mentre l'apresaven, sense oposar resistència, jo em vaig dirigir cap a la Hanako- ho sento molt Hanako, no sé que li ha pogut passar. Ha estat un error de seguretat imperdobale. Doneu per suposat que rebrà el càstig que es mereix. Me n'encarregaré personalment.

-Tranquil·la, això no ho podieu preveure. Però que coi li ha passat? Estic encuriosida...

Els membres de la divisió van dur la Hinamori fins un a habitació contigua al despatx del Capità. L'habitació era molt petita, amb una sola finestra per on entrava el llum, un sofá i una tauleta amb alguna cosa per menjar. Era l'habitació destinada a fer esperar les visites que venien a veure al Capità de la Cinquena. Jo els vaig seguir de molt aprop, mente que els ex-Capitans i el Capità es van quedar al banquet, calmant els ànims de la gent. De seguida que la Hinamori va entrar a l'habitació, vaig començar a fer tota classe de barreres a la finestra i a la porta. No podia menyspreuar l'habilitat de la Momo en quant al seu nivell de Kido. Era de les persones dins el Seireitei que millor nivell tenia, i per ella trencar barreres normals era cosa fàcil. Per sort, jo coneixia alguns trucs gràcies als entrenaments de l'Urahara.

-Molt bé Hinamori, ara no pots sortir d'aquí, ni ningú que no sigui jo pot entrar. Ja  m'estas explicant que se t'ha regirat al cervell que t'ha fet atacar a la Capitana General- li vaig dir emprenyada.

-Ell...em...vindrà..a...buscar...ell...segur...jeje...jo...confio...en..ell...m'ho...va..prometre...tot..aniria...bé...però...he...fallat...ell...-va xiuxiuetjar la Hinamori mentre es mirava les puntes del peu.

-Es pot saber que coi dius? Sempre he sabut que no estaves gaire bé del cap, però això ja és massa! Parla clar! Qui és ell? Qui t'ha obligat a atacar a la Capitana Hanako?

-Ell...confia...en...mi...jo...he...fallat...Capità...-va continuar xiuxiuejant.

-Capità? El Hirako? El Capità Hirako és una mica extravegant, no et diré que no, però és molt bona persona i mai atacaria a ningú sense cap motiu, i molt menys utilitzant una altre persona. Ell ataca de cara, no és tan covard. No menteixis, ell no ha sigut!

-Capità....

-El Victor? Molt menys ha estat ell! Aquest si que no mataria ni a una mosca si no li manen, a més amb lo mandrós que és... a no ser que li toquis els seus Cacaolats, així si que es torna boig, però la Capitana Hanako és més amant de les gambes i del Laccao, mai tocaria els Cacaolats del Capità Kudo!

-Ells...no...són...els...meus...Capitans...jo...només...tinc...un Capità...

-No són els teus Capitans? Com que no? Els teus únics Capitans han sigut el Victor, abans que ell el Hirako dos cops i la Hanako, no hi ha hagut més Capitans a la Cinquena...-just al dir això em vaig adonar del meu error. Havia obviat l'únic Capità del qual la Cinquena no està gens orgullosa, aquell que mai anomenam, aquell qui intentam no recordar, la deshonra més gran per la Cinquena i per tot el Seireitei sencer, el Shinigami que es va revelar, aquell que va jugar amb tots nosaltres, la persona per la qual l'Urahara, el Hirako i els altres Vizards es van veure obligats a abandonar el Seireitei, ell és...

-L'Aizen!-vaig cridar.