Zampakutos i significats!

En aquest post els porto informació molt interessant sobre els noms de les Zampaktuos i els seus significats, segons la cultura asiàtica, amb això si llegeixen detalladament veuran “tips” molt interessants de les possibles habilitats de “bankais”.

Guia:

1-Zangetsu de Kurosaki Ichigo
2-Benihime de Urahara Kisuke
3-Kyouka Suigetsu de Aizen Sousuke
4-Minazuki de Unohana Retsu
5-Tengen de Komamura
6-Senbonzakura de Kuchiki Byakuya
7-Sougyo no Kotowari de Ukitake
8-Katen Kyoukotsu de Shunshi Kyoraku
9-Ryuujín Jakka de Yamamoto Genryuusai
10-Hyourinmaru de Hitsugaya Toushiro
11-Gashadokuro de Zaraka Kempachi
12-Ashísogíjízou de Mayuri Kuritsuchi
13-Suzumebachí de Soí Fong
14-Fujíkujaku de Ayasegawa Yumichíka
15-Tobíume de Hínamorí Momo
16-Haíneko de Matsumoto Rangiku
17-Hoozukímaru de Madarame Ikkaku
18-Sode no Shirayuki i Kuchiki Rukia
19-Ikasuchi de Kusajíshi Yacchiru
20-Zabímaru de Abarai Renji
21-Shun Shun Rikka de Inoue Orihime (poder)
22-Seeke Schneider de Uryu Ishida (poder)
23-Braç Dret del Gegant & Braç Esquerre del Diable (poder)
24-Suzumushí de Tousen Kaname
 
 

(1)- Zangetsu esta basat en el personatge de l'obra literària Sakura Hime Azuma Bunshô (1817)
Ell és solament un personatge mes de la història, no obstant això, en l'obra, hi ha un capellà anomenat Zangetsu el qual va ser un magnific espadachín durant el període edo i solament va ser derrotat pel seu propi deixeble. 

Ara bé, en la història el capellà rep a un noi que busca definir-se a si mateix, alberga un odi profund cap al govern i la societat en general, Zangetsu comença a instruir-ho secretament en l'art de l'espasa, al final, el seu alumne usa la seva habilitat amb l'espasa en contra de la mateixa gent que va jurar protegir i és llavors quan Zangetsu abandona per dir-ho d'alguna manera el camí del ben i decideix prendre la vida del seu alumne. 

Al final i després d'una llarga lluita Zangetsu perd la vida al costat del seu alumne; el cop definitiu ho dóna Zangetsu amb la seva tècnica secreta el tall de lluna, aquest moviment en particular és el que veiem en el manga com kuroi getsuga o el getsuga tenshō; negre, consisteix en un revés molt ràpid de la nina, el qual deixava momentàniament a l'enemic exposat a un atac, no obstant això, a causa que la nina gira cap a fora, l'executor d'aquest moviment deixa l'àrea del cor exposada a un atac.

Alguna cosa particular que cal notar és que en les repetides ocasions que han detingut o esquivat l'atac de Ichigo amb el getsuga tenshō; negre el nostre prota acaba malament.
 
(2)- La paraula Benihime (Princesa Carmesí) apareix per primera vegada en 1820
Prové d'un poema de 1820 que parla d'una princesa que és separada del seu amor o és el creï fins que s'assabenta que aquest va ser assassinat pel seu pare, aquesta decideix, usar arts prohibides per reunir-se amb el seu amor, l'ús de les arts prohibides requeria un sacrifici de sang la qual va provenir de la gent i súbdits que habitaven el regne; el fet que l'emblema de Benihime sigui un cor ferit per múltiples dagas és perquè el pare de Benihime en el seu intent d'acaba amb el que feia la seva filla la travessa en diferents ocasions amb una daga però ella no mor. Al final, la princesa plena d'ira utilitza les arts prohibides per segellar el regne del món exterior; el poema no esmenta que succeeix amb Benihime, és en relats i contes posteriors que se li associa amb destrucció i sang.

Possiblement el bankai de Urahara sigui la personificació d'aquesta princesa. Estaria interessant. I oposat relats q expliquen q Benihime es converteix en un princesa freda i justiciera, q acaba amb els bandits del seu regne o amb els seus enemics, dessagnant-los xq de la sang obté la seva força o alguna cosa així, la traducció no aquesta molt ben feta donat q el relat és antic.

(3)- Aizen com sempre, sorprèn fins a en la referència cultural de la seva zanpakutou. 

En la prefectura de Kanawa existeix una divinitat anomenada Suigetsu Kannon Bosatsu Hankazo, aquesta divinitat es troba al peu d'un immens llac, aquest home (perquè si va existir) era una persona "normal" que fué capaç d'aconseguir la divinitat mitjançant la contemplació del reflex de la lluna, en el llac que actualment cuida (pricipios Budistes).

L'interessant no és solament el fet de Suigetsu com a tal, sinó que durant la primavera si un es col·loca en un punt específic del llac, la immensa figura de pedra de Suigetsu desaperece de la vista, això últim és a causa d'una il·lusió òptica entre l'estructura al voltant de la figura i el llac.
 
(4)- Aquesta zanpakutou no es de las difíciles pero si de las enigmáticas.
De entrada, la palabra Minazuki como tal no existe, no tiene ninguna traducción valida; es mas, el último kanji que forma la palabra Minazuki no es reconocido por el ministerio de educación de Japón, así que les dejo varias traducciones.
Algunas son literales, otras muy informales:
 
La mas conocida "Todos fueron luna", este es el nombre que tiene un pequeño pueblo costero de Japón y de hecho es un error que se cometió en el kanji. Como castigo se les obligó a mantener el registro del pueblo así.
Per ultimo "Bevedor de carn", en realitat aquesta última és la mes informal, no obstant això, és la mes acceptada.... per dir-ho d'alguna manera.
Malgrat l'anterior, si que hi ha informació de Minazuki solament que no vaig buscar on havia de; resulta que a Kyoto durant els disturbis i la reestructuració del shogunato va existir un metge molt popular perquè es dedicava a cuidar de la gent sense importar si li pagaven o no, per la qual cosa era molt benvolgut per la gent i sobretot era considerat un geni.
Era casat (Misuzu) i tenia un fill (Kakunoshin), la qual cosa ningú sabia era que aquest afable doctor en la seva joventut va ser un samurai i un molt perillós, a l'una, la seva arma tan famosa com ell es deia la fulla carmesí de la ira (l'arma està en exhibició en el museu d'història de Kyoto).
La història (llegenda) compte que es va dedicar a la medicina en un intent per rescabalar una mica totes les vides que va llevar. La seva identitat va ser descoberta durant els disturbis a Kyoto quan portava ferits a Kyoto, la caravana va ser atacada pel que per primera i ultima vegada en anys la Ira Carmesí va veure la llum de nou, consten informes policíacos que ell només va acabar la vida de 12 agressors sense ser lastimado si més no, lamentablement va sofrir una recerca de la qual va ser absolt sense càrrecs.
 
(5)- Tite realment ho va posar fàcil en aquesta. 

Per començar, Tengen és un període de temps molt específic de la història japonesa, però el més interessant ve d'analitzar l'armadura que la seva bankai mostra. 

Això es fa de moment mitjançant l'observació de l'armadura que mostra la seva bankai.
Una armadura japonesa es compon de kabuto (casc), Oyoroi (protectors externs), doumaru (armadura externa), haramaki (faixa interna o protector interior). 

Aquestes armadures es componen principalment de tela, bamboo i metall, com gairebé tot en aquella època eren fetes a mà i es componen de més de 50 peces individuals, que alhora són punts d'identificació per conèixer a l'amo de la mateixa, el període al que correspon i el seu dissenyador o creador. 

D'aquest bankai de moment hi ha molts detalls que no s'observen bé però hi ha dos punts clau que tant el manga com l’anime mostren i són el kabuto i el oyoroi. 

Del casc s'observa una part molt important que es diu wakidate, aquesta part ens permet situar l'armadura en un període de temps, no obstant això no és necessari ja que Tite ho diu clar i fort Tengen. 

Una altra secció, seria el protector exterior; fins al moment sol hem vist el osode i el mae-kusazuri. 

El osode són els protectors que veiem de l'espatlla fins al colze i el mae-kusazuri són els que veiem des de la cintura fins a una mica mes allà dels genolls.

El que ens diu tota aquesta informació és que aquesta armadura correspon a la classe Okegawa, aquestes són les armadures que van portar els samurai durant el període edo, recordin que les armadures són molt especifiques i diferents entre si, per exemple una armadura de classe Okitenugui-nari no comparteix característiques físiques amb les Okegawa. 

Les armadures imperials o d'oficials majors eren molt colorides: vermelles, blava brillant o taronges, aquesta armadura és negra amb detalls en blau. 

El wakidate, oyoroi i mae-kusazuri de les armadures imperials contenien or en grans quantitats, ja sigui amb fil d'or, plaques de subjecció d'or, fulles d'or que cobrien les làmines de metall, etc. 

Aparti que físicament, al casc li falta una peça fonamental per ser considerada si més no d'algun oficial major i és el que es diu haraidatedai que és una peça que va al centre del casc, una mica mes a dalt del front. 

Però no es desanimen, recordin que l'armadura no és d'un emperador però bé podria ser d'algun samurai amb alguna història interessant però em temo que necessitem esperar una mica mes per observar mes detalls de l'armadura i conèixer mes del seu amo.
(6)- Bé, Tite li va contestar a tots els fans quan al final de la batalla contra Ichigo en la SS desplega aquest interessant atac.
(shuuken hakureiken-destinació final, espasa blanca imperial) 

Aquest atac representa un símbol molt conegut “ales imperials” i és usat per fer referència al shogunato Kamakura, l'acabo senbon - zakura pertany a una molt coneguda obra teatral (kabuki) que el seu titulo complet és Yoshitsune Senbon-sakura, l'interessant és que quan se li ensenya als petits sobre aquesta obra, el primer que els ve a la ment és que l'obra es tracta d'un molt famós general (Yoshitsune) i alguna cosa relacionat als cirerers o tal vegada alguna cosa amb les festivitats.... però, el trauma de tot petit jove o nen de Japó que escolta per primera vegada d'aquest relat és que :

Ni tan sols apareix o es fa esment de Minamoto no Yoshitsune un famosíssim samurai que aconsegueixo a pura suor, lagrimas i sang establir el primer shogunato.

Ni tan sols apareix un miserable arbre de cirerers, molt menys es parla o esmenten les festivitats.
En realitat parla sobre rivalitats internes d'un clan conegut com Heike. 

Penso que el Tite va ser un altre pobre nen japonès que esperava una història interessant que involucrés a un expert samurai, el primer shogunato i les festivitats, no obstant això, es va trobar fent un tasca d'alguna cosa avorrit. 

I va ser així com el Tite va fer callar a la majoria dels fans que volien el seu cap per posar-li a un personatge com Byakuya una zanpakutou que l'única referència cultural que tenia eren les flors de cirerer. 

Per tots aquells que es preguntaven si els capitans tenen una mica més a part del bankai, la resposta és sí, tots els capitans (teoria Zaraki) tenen una sorpresita 
esperant-nos.

(7)- Aquesta zanpakutou és de les complexes i alhora de les interessants, començaré amb que la referència que es fa al fet que les zanpakutous són bessones és correcta. 

Tot això prové d'un humà que com en la zanpakutou de Aizen també va aconseguir la divinitat sobre la base de principis Budistes i si va existir. 

Ara tractaré d'explicar el mes concís possible el perquè la zanpakutou té una altra bessona. 

Els principis sota els quals es creo aquest corrent són 

Shijima – aquest principi aquesta influenciat pel budisme i el concepte de Nirvana i consisteix en l'estabilitat i ser un amb si mateix. 

Musubi – aquest parla sobre la solitud i l'aïllament de l'ésser; això no és perquè la persona ha d'estar sol sinó que l'ésser és capaç de modelar el seu entorn per si mateix. 

Yosuga – aquest és el més complex i parla sobre que el món solament permet l'existència del més apte, això és alguna cosa com que la justícia per la força no és justícia però no existeix justícia sense força. 

És alguna cosa complex com per resumir-ho de tan sopetón, però crec que s'entén. 

Bé la peça fonamental d'això és que tot i tots tenim un igual però no oposat, o sigui no és ben i malament o aigua i oli sinó que el nostre igual aquesta en tot el que ens envolta, la finalitat d'aquest corrent del budisme és aconseguir l'equilibri mitjançant la interacció que es té amb el nostre igual. 

La meva sospita és que el nostre capi no aquesta bé de salut per aquests principis que dominen el seu poder que en aquest cas seria el seu zanpakutou. Serà que Ukitake sent molt en el seu interior que el que fa en o per a la SS no aquesta bé. 

(8 )- D'aquesta zanpakutou hi ha coses interessants, fins i tot jo m'atreviria a dir que les úniques zanpakutous realment bessones són les de Ukitake, però això és pura cosa meva. 

La primera referència prové d'un grup de contes curts Hanawa Hekonai, Shinto no maki allà pel 1827. Aquests relats són històries amb un mateix personatge però no estan relacionades. 

És en un d'aquests és on coneixem a Kyoukotsu era un humà que agradava del sabor de la carn humana o sigui era caníbal, se li va atrapar i se li va executar, no obstant això, el seu esperit va seguir però aquesta vegada devorant dimonis, és per aquest fet que se li descriu com un ésser d'enormes proporcions i poder. Aquest ser usava els seus propis ossos per atacar. 

D'això últim és d'on surt la curiosa activació d'aquesta zanpakutou ("El vent de la flor està agitat, el déu de les flors plora. El vent del cel està agitat, el dimoni del cel riu".) fa referència a l'amulet i els resos que es feien per evitar ser devorat per aquest ser… precisament d'aquí ve la vestimenta de Shunsui... molts diuen que bé podria portar solament un emblema no obstant això jo penso que hagués passat desapercebut i Tite realment volia fer el seu homenatge a aquests relats.
Tornant a la història, aquest ésser aterroriza pobles sencers fins que es travessa amb el personatge principal d'aquests contes, al final el nostre heroi acaba perdent la seva vida en derrotar a aquest dimoni segellant la seva ànima juntament amb la del dimoni en la seva pròpia arma. La gent per reconèixer-li creo un temple als afores del poble amb recreacions de pedra de l'arma de l'heroi i del dimoni una junta a l'altra. 

Una dada molt interessant és que aquests relats són la pedra angular del que avui cridem Anime, allà en 1916 una productora japonesa li encarrega a l'immortal Oten Shimokawa que creés un film de similars característiques a les quals els occidentals havien portat a Japó des de 1910, després de molts esforços s'estrena la primera animació 100% made in Japan, que va ser creada sobre la base dels relats de Imokawa Mukuzo, Genkanban no maki.

(9)- Aquesta zanpakutou tanca bastants secrets i s'especula moltíssim sobre aquest personatge. 

La raó de tant xivarri, és perquè, el seu nom fa referència al Rei Drac, aquest ésser és segles anterior a Buda i aquí és on es posa interessant.

Abans de Buda i el Budisme, es guardava tribut al cosmos i com a protectors de la volta celestial existien (existeixen) quatre deïtats : 

La tortuga, el tigre blanc, el rei drac i Karura. (Karura no és la figura que coneixem com el Fenix) 

Aquests són els éssers mitològics més poderosos de la volta celestial, si els interessa saber una mica mes busquin informació sobre el període NAGA. 

Aquest drac és el símbol del poder imperial i és el guardià i protector de la llei universal. 

Va ser mes tarda quan se li va integrar al budisme com a protector de Buda, de fet és un símbol obligat en temples budistes. 

El que crida l'atenció és que, els guardians són els únics éssers que tenen la propietat de prendre forma humana; Ryuujin en particular té com a obligació vetllar i cuidar de la Terra, per ser guardià de la porta Aquest, 

Una altra dada interessant, que aixeca polèmica, és que el nom Yamamoto és molt antic, previ al segle 9 per ser mes exactes i aquest període correspon al període Tang que va ser l'època en la qual es va començar amb la tradició que les deïtats prenien formes terrenals.

També és important que al costat de Ryuujin quant a poder es refereix Karura és el seu igual, hi ha un relat molt interessant que parla de la baralla entre Ryuujin i Karura, aquesta lluita acaba quan Ryuujin és ferit per Karura, es comenta que possiblement la ferida que mostra el nostre capità en el seu cap és la representació d'aquest esdeveniment. 
(10)- La informació d'aquesta zanpakutou és de les senzilles però com la resta interessant, molt probablement recordin el nom i al drac en uns altres animes, ja que és en si molt popular. 

Amb el drac em refereixo a la representació del drac aigua o gel. 

Alguna cosa peculiar, que resulta interessant, és que la forma en què aquest drac està dissenyat, és un tribut de Tite al drac de Dragon Ball. 

En fi, en realitat la història d'aquest drac en el particular recau en el fet que tots els dracs reben el seu nom d'acord a la propietat que tenen: terra, foc, aire, tro, aigua, llum i foscor. 

Finalment recordem que l'aniversari de Hitsugaya és el 20 de desembre, així que en realitat l'únic motiu pel qual el drac té la propietat de gel és per la data d'aniversari del personatge. 

Finalment, les flors que es veuen durant el bankai de Hitsugaya són les flors d'Iris i formen part de l'emblema del seu esquadró (la banda verda), ara les flors d'iris s'utilitzen amb gent afeblida per exemple per una malaltia, els ajuda a reposar energia. 

cal aclarir que la referència de la flor de Lotus en el bankai de Hitsugaya prové de la seva activació i l'efecte que est té sobre l'enemic però no són les flors de l'emblema ni del seu bankai.

(11)- Possible nom del seu zanpakutou: Gashadokuro 

Aquest nom prové, d'un ésser que pertany a la història mitològica de Japó, forma part d'una classificació (per dir-ho d'alguna manera) coneguda com Ōkubi, que en poques paraules són éssers que representaven un poder enorme i incontrolable com a huracans (tifons), terratrèmols, tsunamis, etc… 

Ara bé, Gashadokuro, té algunes característiques importants com per exemple: 

Físicament, és representat com un esquelet gegant.(Quan Zaraki i Ichigo s'enfronten es veu clarament com el seu reiatsu pren forma de calavera. 

Els relats expliquen que durant les nits de lluna nova Gashadokuro avisava de la seva proximitat mitjançant un so similar a les campanetes, es col·locaven al voltant d'una roca gran i es creia que l'única cosa que podria fer-les sonar eren les vibracions produïdes per aquest enorme ser.

Quan aquestes s'escoltaven la població abandonava les seves cases, alguna cosa interessant és que normalment per a Déus i dimonis a Japó existeixen amulets o ritus que d'alguna manera protegien a les persones, per Gashadokuro no era el cas, una vegada que anunciava la seva presència amb les campanetes l'única cosa que es podia fer era fugir. 

D'això últim és d'on ve el seu caràcter de jutge ja que poble pel qual passava, poble que no quedava en peus edificació o ser algun.

(12)- D'aquesta zanpakutou hi ha coses interessants, com per exemple, perquè la zanpakutou de Mayuri és alguna cosa peculiar. 

L'interessant sobre Ashisigijizou, és la seva aparença; la cara en forma de “beu” com diuen molts fòrums, d'entrada no és un beu, és la representació de Ojizō-sama és una de les divinitats japoneses mes populars, en l'actualitat se li pot trobar en cementiris i hospitals perquè en l'actualitat se li venera com aquell que protegeix als nens ja sigui durant una malaltia o quan moren. Però això últim és molt recent i amb recent em refereixo a no més de 30 anys enrere. 

Però com sempre, Tite no em defrauda i es deixa portar per coses tan contemporànies, Ojizō-sama originalment no va aconseguir la divinitat com serien els personatges de les zanpakutous de Aizen o de Ukitake, per Ojizō-sama era impensable l'aconseguir la divinitat quan encara existien tants dimonis i éssers malignes, així que va decidir convertir-se en un guardià que li permetia moure's del plànol físic al plànol espiritual on bàsicament exterminava a qualsevol cosa que no rendís tribut a Sammā-Sambodhi (Buda). 

Aquest cèrcol que es veu durant el bankai en el cap, és un símbol amb el qual es reconeix a Ojizō-sama . 

Segurament s'estaran preguntant, si és un déu benvolent perquè és la representació del poder de Mayuri, bé doncs si creien que Mayuri tenia algun polsim de bondat en el seu cor estan equivocats, de fet el mateix Mayuri va corrompre el poder del seu zanpakutou, en alterar el seu propi cos i zanpakutou va modificar l'essència de la seva poder i va crear aquest ésser que veiem com una espècie d'eruga geganta amb la cara de Ojizō-sama . 
Una dada curiosa és que Mayuri es va remoure les oïdes i ara té components tecnològics en lloc d'ells, en l'espina dorsal té dispositius que milloren els seus impulsos neuro-electricos, en fi, l'única cosa que queda original són les estructures dels seus òrgans interns.

(13)- Aquesta zanpakutou és també de les “senzilles”, de fet, és similar a la de Tousen en el fet que el seu nom representa a un insecte, que en aquest cas seria la vespa.
 El fet és que suzumebachi no és una vespa comuna, de fet, a les zones tropicals d'Àsia es poden trobar les que es coneixen com Yak killers i són insectes que poden aconseguir fins a 5 cm., de fet en terres nipones són super perillosos i molt temuts, de cada 5 persones atacades solament una sobreviu, el seu agulló provoca exactament el mateix que la zanpakutou i ningú ha sobreviscut mes de tres burxades. (òbviament no surten papallones on pica ehhh!!!! jajajaja)Són molt territorials pel que són molt molt perilloses.

Bé, ara una mica d'història, hi ha un relat popular que involucra a aquest mega insecte en particular i forma part de diversos contes curts que actualment es diuen El llibre de la fades roses, per descomptat no és el títol original però és el títol que li van posar els nord-americans, quan van portar aquests relats a occident, lamento comentar que desconec el nom original, perquè els relats originals són de l'any 480. 

En el relat, la vespa regna es converteix en una espècie de papallona que reviu a l'ancià que cuidava el rusc, l'ancià va ser assassinat per l'ésser del bosc (seria alguna cosa així com el que nosaltres coneixem com “el coco”) la reina dóna la seva vida a canvi de la de l'ancià.

(14)- La zanpakutou de Yumichika, juntament amb les zanpakutou bessones, és una de les més esperades quant a bankai es refereix, el motiu d'això últim és pel que representa culturalment parlant. 

Aquesta dissenyada sota el concepte del que es coneix com myō-ō o els reis de la saviesa, aquests són 5 deïtats que es consideren a si mateixes a l'una de Buda (ull es consideren a si mateixes, però no ho són). Depenent que filosofia o branca del budisme practiquis és el nivell de “poder” que se'ls confereix a aquestes deïtats. 

Aquestes 5 deïtats tenen la peculiaritat a diferència de buda, de creure's a si mateixos déus i per això últim, és que tenen una forma alguna cosa peculiar de transmetre les veritats de buda i és a través del càstig físic o psicològic.
Yumichika utilitza la representació de la deïtat coneguda com Kujaku (nom original del corrent budista del segle primer) o mes modern si els agrada, seria Mahamayuri. 

Kujaku és especial en la mesura que no es té molt definida la seva sexualitat, depenent del corrent que s'estudiï, és com ho representen, ja sigui masculí o femení, per a tots dos casos, sempre se li representa junt o muntant a un paó. 

Finalment, el fet que aquesta zanpakutou es transformi en una espècie de falç, tampoc és a l'atzar. Anteriorment, era costum preparar aquest animal per a festivitats que involucraven al paladar de l'emperador (únicament), les eines originals no eren tan grans com una zanpaktou, però si tenien aquesta forma corba tret que tenen entre 5 i 12 cm. de llarg; el motiu d'aquestes eines era poder separar la pell i plomatge sense maltractar la seva estructura i tot això es feia per preparar un amulet de bona sort que es diu olla del tresor, actualment es poden comprar fins i tot en els aeroports. 

Les olles del tresor originals eren bastant grans i contenien or, espècies i pell de paó, un monjo posava un segell i se'ls tancava amb una tapa decorada amb les plomes del paó. 

Actualment, se segueixen cridant igual i en els aeroports són petits gots de vidre que porten pedres decoratives amb una tapa normalment de suro on els insereixen imitacions de plomes de paó, de vegades, s'aconsegueixen amb el nostre nom pegat al costat com si fos un segell. 

(15)- La zanpakutou de Hinamori, és molt semblada a la de Byakuya, en el sentit que també representa un arbre.
La zanpakutou de Byakuya representa al cirerer com la de Hinamori representa a la prunera; són tan populars pel fet que en conjunt amb els arbres de cirerer s'utilitzen molt en els temples, si tenen oportunitat de viatjar no poden oblidar visitar el temple de Hokura, tenen al voltant de 350 arbres de cirerer i prunera pel que la vista és increïble. 
Hi ha un arbre de prunera molt popular i és conegut com tobiume, la paraula tobiume literalment significa arbre volador de prunera, aquest arbre encara existeix avui dia i ho poden veure en el temple Dazaifu Tenmangu, el motiu pel qual té aquest nom és perquè el temple està construït sobre la tomba de Tenman-Tenjin, aquesta persona és venerat com el déu Michizane o el déu de la cal·ligrafia; segons explica la història, Tenman-Tenjin, va anar un oficial d'alt comandament al govern de Kyoto fins que diferències amb el clan Fujiwara provoquen la seva destitució i exili a la província de Dazaifu, el curiós, és que en la seva residència de Kyoto, tenia un arbre de prunera que cuidava des que era un arbust, a raó de l'exili, l'arbre va començar a morir de tristesa per l'absència de Tenman-Tenjin, llavors l'arbre decíde desprendre les seves arrels del sòl i solcar el cel fins a arribar a Dazaifu, es diu que no va ser l'última vegada que l'arbre es va moure, quan va morir Tenman-Tenjin, l'arbre una veus més, solco el cel per quedar-se en el lloc on avui dia es troba el temple principal en Dazaifu Tenmangu. 

Una dada molt interessant, és que fa aproximadament 6 anys, es va realitzar un estudi als arbre

(17)- La zanpakutou de Ikkaku és interessant en la mesura que és de les poques la informació de les quals es troba al final del període de temps en el qual Tite baso les zanpakutous. 

Aquesta zanpakutou és l'única influenciada pel que per aquell temps es coneixia com a cultura prohibida (tot el que no anés acceptat pel govern). 

cal destacar que aquesta zanpakutou té dues parts, la primera seria la referència al drac vermell i la segona a la seva immensa grandària. 

El nom prové d'una depressió a la terra a l'est de la ciutat de Wakayama, segons els relats de la ciutat aquesta depressió va ser creada quan un ésser mitològic d'immensa grandària va caure derrotat per les forces de la ciutat. 

Es preguntessin perquè el govern no va acceptar recolzar aquest relat, bé és pel fet que en aquella època aquesta ciutat estava poblada per ferrers i armeros que li venien a tots els bàndols, no obstant això, el govern no podia acabar amb ells ja que per aquella època tenien el seu monopoli. 

Suposadament eren tan destres en el seu ofici, a causa que usaven ferro de l'arma que tenia amb si l'ésser que va caure dels cels. 

Ara d'això es desprèn una història una mica després que parla del tancament del drac vermell en un contenidor fet del material d'aquesta ciutat, el que realitza aquesta peça tan sorprenent no és mes ni menys que Ishi-Kori-domi que després seria conegut com un dels mes grans ferrers junt o la parell del que avui és MESTRESSA-TSU-MARA que és el Déu shintoista dels ferrers.

(18)- Aquesta zanpakutou probablement estigui orientada sota el concepte de la princesa Shirayuki...
El complicat aquí és que a través dels segles la imatge d'aquesta divinitat (perquè en realitat al principi era una divinitat i després va acabar com a princesa) ha estat modificada i canviada, però originalment era la representació de la vida a la terres altes del vell Hokaido

Mes tarda, va ser quan es va donar aquest gir cap a una espècie de princesa de les neus que es dedica en alguns casos, a salvaguardar a les persones que viuen en condicions de baixes temperatures i/o prendre l'ànima d'aquells que la pertorben.(No us sona semblat a Benihime?) 

L'interessant aquí, és que anteriorment, el superior (per dir-ho d'alguna manera) d'aquesta divinitat era la lluna, els diferents cicles de la lluna eren els que dictaven el comportament d'aquesta divinitat i la gent que li guardava respecte executava en les nits de lluna nova danses típiques conegudes com Kagura, per no estendre'ns molt són danses que van començar l'any 712 i que van continuar evolucionant fins al període edo.

En l'actualitat és una de les poques tradicions que segueix sent popular inclusivament en les grans urbs metropolitanes, es porten acabo festivals no solament en universitats sinó a la província també.

(19)- Possible nom del seu zanpakutou: Ikasuchi 

Bé, de Yachiru no hi ha moltes pistes que diguem, alguna cosa que ens dóna molta informació és l'escena durant la SS quan a la nostra tinent intenten notificar-li informació important i ella simplement no està d'humor en aquest moment. 

Per experiència sabem que aquesta imatge és una representació del poder de Yachiru i afortunadament no existeix dubte que el que surt és el que cridem shishi, perquè estem tan segurs ?… simplement perquè els shishi no són natius de Japó, Xina o Korea.

El lleó va ser introduït culturalment a Japó durant el segle 7, gairebé al mateix temps en què es va començar la introducció del Budisme. 

Segurament els identifiquen ja que són molt populars tant en orient com en occident, en l'actualitat la seva funció aquesta reduïda a ser protectors d'edificacions sagrades i com a amulets de bona sort. 

Això no va anar sempre així, inicialment eren símbols de poder, èxit, reialesa i força, també eren els defensors de la llei i d'allò que és correcte. 

En les corts es podien trobar gravats d'aquests shishi per onsevulla. 

Tornant una mica a Yachiru, de totes les variacions que existeixen entre els shishi el que mes s'ajusta per dir-ho d'alguna manera al que vam veure i a la personalitat de Yachiru és conegut com Ikasuchi.

Aquest ser no solament té totes les característiques pròpies d'un mitològic shishi sinó que a més literalment significa tro el que seria molt interessant ja que li donaria a Yachiru la capacitat de tenir una zanpakutou amb propietats elèctriques. 

Una altra dada interessant és que Ikasuchi va ser creat mitjançant la interacció entre els humans i un shishi conegut com shikami. 

Shikami era simplement la representació mes pura d'agressivitat i ira però va conèixer a un humà al que fins i tot li va arrencar un braç i malgrat això aquest seguia intentant ser el seu amic, al final reconeix la força de l'humà i d'aquesta interacció és d'on neix Ikasuchi. 

Ikasuchi és un ésser al que li agrada la interacció amb els humans, no obstant això és capaç de despertar la seva ira si considera que alguna cosa no és correcte, dins dels shishi est és dels mes poderosos, únicament superat per Zenyo-in que es troba custodiant la ciutat de Inatori.

(20)- Bé, aquesta zanpakutou em temo que no té molta informació. 

Bàsicament, pertany a un grup d'éssers llegendaris coneguts com NUE i són éssers que tenen cap de mico, cossos de mapache, potes de tigre i cua de serp.

Alguna cosa important que cal aclarir és que no tots els Nue tenen totes les característiques abans esmentades, es divideixen en classes dins de la qual aquesta Zabimaru. Dins d'aquestes classes la elite serien els Nue coneguts com a Quimeres, aquests són la màxima representació del poder d'un Nue. 

Eren un símbol de mala fortuna i malaltia a Kyoto, els emperadors emprenien enormes campanyes per exterminar a aquests éssers en els seus regnes.

(21)- Bé dels poders de Orihime es comenta molt, sobretot pel fet d'és capaç de negar esdeveniments. 

L'interessant d'això és que s'especula que la raó després del qual els poders de Orihime poden negar esdeveniments, és perquè són la màxima representació del ying yang... o sigui, el fet que Orihime hagi de recitar certs versos per activar els poders, és perquè d'aquesta manera es deixa fluir el chakra i el poder de les portes pot ser utilitzat; no obstant això el mes interessant és que Orihime no ha descobert tot el potencial, ja que les diferents combinacions resultaran en diferents efectes. 

Record de moment recordo l'escut, la curació (que de fet és la negació) i l'atac (que fins al moment sol ha usat la porta de la ferida). 

De moment tant l'escut com la negació usen les portes correctes.... com per exemple quan guareix a Ichigo usa les portes d'energia i obertura que en l'estricte sentit d'aquesta filosofia és el correcte.

Estarà pensant el tite sorprendre'ns amb una nova combinació quan la hime tracti de tornar la piedrecilla al no-res
 (22)- El nou arc del nostre Quincy no té molts secrets ja que el propi Uryu s'encarrego d'explicar detingudament funcionament i capacitats.
Encara que ja sabem que àdhuc ens queda per veure alguna cosa mes, segurament serà alguna cosa com amb el guant  Sanrei, encara que ja és bastant sorprenent el fet que aquest arc li permet eliminar el seu major defecte com arquero i és la baralla a curta distància o cos a cos. 

El nom de l'arc aquesta en Alemany i literalment seria allò que talla l'ànima. 

Pot disparar fins a 1200 trets consecutius. 

Les espigues que sobresurten de l'arc poden vibrar a molt altes freqüències que poden afectar qualsevol matèria espiritual destruint els llaços moleculars que la formen. 

Aquesta funció també li permet absorbir més eficientment les partícules espirituals que estan lliures.

En teoria aquest arc és en termes generals una de les armes amb majors possibilitats de dany que s'han vist en la sèrie i això és solament pel fet que és capaç de destruir qualsevol cosa que aquest fet o tingui els famosos espiritrones o matèria espiritual. 

Aquest arc va ser dissenyat per acabar amb hollows i shinigamis per igual donant la possibilitat de destruir les temudes zanpakutous dels shinigamis, recordin que tant l'arc estàndard (la creu quincy), com el guant Sanrei solament tenien com a funció el disparar partícules espirituals.

(23)- Bé els poders del nostre Mexicà-Japonès o Japonès-Mexicà són molt complexos respecte al fet que fins al moment coneixem Shinigami, Vizard, Arrencar i per descomptat totes les variacions però ell no sembla encaixar en cap d'aquests rubros igual que Orihime, no obstant això hi ha pistes interessants que ens porten a pensar que Tite ens està guardant alguna cosa gran. 

La primera pista que tenim és el fet que els pares de Sado moren, no hi ha cap indici que ens digui si van ser assassinats però es presumeix pel fet que moren tots dos i Sado era àdhuc un nen “petit”, tot i que Bleach té certes regles implícites com TOT TÉ A VEURE AMB ELS HOLLOW, ben van poder morir en algun accident; després tenim l'adopció per part d'Oscar Joaquín de la Rosa, aquí entrem en terreny de molta discussió encara que haig de dir que per als japonesos és impensable el fet que si el senyor de la Rosa era avi consanguíneo de Sado, Sado no portés els cognoms com correspon, no obstant això, per a aquells que viuen a Llatinoamèrica no és tan desgavellat el saber que el teu avi consanguíneo no porta els teus cognoms. 

Això és molt rellevant ja que en els CD´s que van sortir amb la info dels personatges no es col·loca al senyor de la Rosa com a familiar de Sado. 

Tornant als poders de Sado, una teoria que es llegeix molt és el fet que els poders de Sado no són gens que hem vist fins al moment i és perquè el seu poder prové de l'infern, m'explico amb el següent: 

Orihime – Humana + Cel 
Ichigo – Humà + Shinigami + X (factor usat per protas per augmentar poders fora dels limitis argumentals, en aquest cas X = Hollow) 
Ishida – Humà + Quincy 
Sado – Humà + Infern

A hores d'ara del manga això ja no sorprèn tant després que sabem els noms dels poders que va desenvolupar Sado com la mort, no obstant això alguna cosa en el que tenen raó és que en fer-se referència als poders de Sado són referits com a dimoni i no comparteixen la temàtica hollow de poders. 

Finalment, solament dir que l'argument de Sado en dir que l'esperit del seu avi viu en el seu braç es pot interpretar literal o solament metafòricament, literalment significaria que el seu avi no va ser a la SS en morir sinó que va ser a l'infern i d'alguna manera es manifesta a través de Sado; metafòricament (la meva favorita) representa els principis que el seu “avi” va intentar inculcar-li. 

Informació important: 
per aclarir dubtes pel que fa al cognom de Sado..... 
en kualkier ambaixada japonesa fins i tot en el mateix Japó... per ser un ciutadà d'aquest país tens ke kambiarte el nom i al cognom de manera ke es enkuentren en l'alfabet japonès... 
per exemple si el meu nom és Alejandra Neira per ser una ciutadana japonesa tindria ke kambiar el meu nom a Arejandora (i si el meu cognom no té traducció al japonès puc inventar un) Yamada per exemple.... 
llavors per aquest motiu Sado no porta el cognom del seu avi.

(24)- Bé, aquesta és de les més difícils, simplement perquè no hi ha moltes referències conegudes, la font de més informació per dir-ho d'alguna manera prové de dues fonts: 

La primera és el fet que el nom fa referència a un insecte en particular que és el grill. 

Segon, és també és usat per fer referència a una joia literària trucada Genji Monogatari, que si tenen oportunitat de llegir, realment els hi recomano. 

Aquesta història és considerada la primera novel·la clàssica de la història, en poques paraules la història gira entorn al fill de l'emperador anomenat Hikaru Genji que per circumstàncies fora del seu control perd el seu titulo i comença una vida com a oficial imperial. 

L'interessant, és que tot el que desencadena el fet que perdi el seu titulo és la mort de la seva esposa i la seva cerca de trobar-se a si mateix entre el pesar de la perduda de la seva esposa i les seves obligacions com a oficial imperial. 
Si tenen oportunitat de llegir-la entendran molt de la forma en la qual es comporta Tousen i si el Tite es manté fidel, segurament Tousen tindran un final similar al que va tenir Hikaru Genji.


Bé amb això acaba tot el post si bé és molt llarg conté informació bastant important. Espero que la gaudeixin i es comencin a imaginar els possibles “bankais” que àdhuc no hem vist.