Fulles revoltes

Era la primera vegada que anava al món humà. Pel que semblava, un grup de shinigamis novells s’havien enfrontat amb un grup de hollows i un se’ls hi havia escapat al món humà. A la Wely li havia tocat encarregar-se d’ell. Sabia que no tindria problemes perquè el hollow era molt dèbil i, a més, estava malferit, però així i tot no l’emocionava haver de fer aquell tipus de tasques. No va tardar gaire a trobar-lo: estava montant un escàndol, completament desorientat, enmig d’un bosquet dels afores de la ciutat. Sabia que hauria de tornar immediatament al Seireitei, però la curiositat per visitar aquell lloc tan diferent guanyava, així que va purificar el hollow ràpidament i i es va dirigir a la ciutat.
Quan estava a punt de sortir del bosquet, va notar un reiatsu estrany. Sentia com s’anava apropant a ella, i era fortíssim. “Què dimonis és això?” va pensar espantada. Estava quieta, en guàrdia. Amb la mà dreta agafava ben fort la zanpakuto, a punt per desembeinar-la. Pensava que li cauria una bona quan tornés al Seireitei: per una vegada que anava al món humà i estava a punt de ficar-se en un embolic. Finalment, el reiatsu va arribar a un punt tan fort que la Wely sentia cada passa que aquell ésser feia, i això que no havia estat mai especialment sensitiva.
De cop, i quasi sense adonar-se’n, algú l’havia immobilitzada per l’esquena i li havia posat una espasa al coll. Com podia ser?
- Qui ets? No conec el teu reiatsu... No ets un shinigami, ni un arrancar.
- Ah no? Veig que no t’has creuat mai amb algú com mi- era la veu d’un noi.
- Algú com tu?
- Què és això d’enviar una noieta sola i ignorant a un món desconegut? Aquests shinigamis...
Aquests insults van encendre la Wely, que amb un shunpo va aconseguir alliberar-se’n. Va anar a atacar el seu enemic amb un cop de puny, però aquest el va poder esquivar. Llavors, la Wely va somriure i ràpidament va treure la zanpakuto, es va posar a l’esquena de l’enemic i va immobilitzar-lo posant-li l’espasa al coll.
- Vaja. Ens hem canviat els papers. Es veu que no ets tan bleda com sembles.
- Què vols, quincy? Què hi fas aquí?
- Molt bé, shinigami! Veig que almenys has reconegut l’uniforme.
La Wely va arrufar les celles i li va acostar una mica més l’espasa.
- Escolta, quincy, no estàs en la millor situació per enfotre’t de mi. T’he preguntat que què vols.
- No siguis tan creguda, nena...- va dir el quincy mentre, amb una força sorprenent per la Wely, aconseguia alliberar-se.
- No em diguis “nena”, no sembles gaire més gran que jo.
- Et dic “nena” perquè tens tota la pinta de ser una nena immadura i arrogant. Però bé... com et dius?
- Per què ho vols saber? No dius que sóc una nena immadura i arrogant?
- Això no significa que hagi oblidat les bones maneres dels combats. A més, al Pare li agradarà saber el nom de la shinigami que estic a punt de matar.
- No sé qui t’has cregut, “nen”- va afegir la Wely en to sarcàstic- però tens raó, anem a fer les coses bé. Em dic Wely Gin, quincy.
- Un plaer poder derrotar-te...- va fer una reverència per intensificar la ironia- Em dic Shizen Eriksen.