El perquè d'un nou nom

- Bon dia estudiants de Shinigami. - vaig saludar als meus alumnes de la classe de kido.
- Bon dia professor Aea ! - varen contestar al uníson

- Ja sabeu que sóc becari... no em digueu professor, que si en Komamura-taicho se'n assabenta...-vaig dir amb sospirant ja que ja ho havia repetit varis cops durant el curs.

- Tranquil Aea-sensei, nosaltres només direm que ens coacciones perquè et diguem així...- va burlar-se en pallaso de la classe.

-Molt graciós Marco, més et val estar atent avui, que explicarem el kido número 4 i en l'últim examen vas aprovar pels pels.

- D'acord.

Vaig començar la classe explicant la història de com els Shinigamis de la segona divisió van inventar aquest Kido de lligament a l'enemic i vaig començar a donar les bases de com realitzar-lo quan en cap d'estudis va entrar a la classe.

- Eaea-kun, hauria d'acompanyar-me a realitzar un control de les faltes de les últimes setmanes.- Aquest nom va despertar a uns quants alumnes la curiositat, ja que, en les classes, sempre havia utilitzat aquest nom.

- Ha de ser ara, però si estic donant classe...

- Vingui, deixi estar aquests alumnes, només cal que els miri, la mitat estan dormint.

- Hm... d'acord.

Abans de marxar però, una alumne extravertida i jove va preguntar: "Aea-sensei, perquè li ha dit Eaea ? "

Jo, vaig obviar la pregunta i vaig dir que havia de marxar a realitzar el treball d'assistència i els hi vaig dir que estudiessin per les següents matèries.


Al dia següent, al entrar a classe, vaig sentir-me observat per tots els alumnes d'una manera inquisitiva i no va trigar ni tres segons a arribar la pregunta: "Per què Eaea ?"
Vaig trobar que era el moment idoni per explicar-ho, ja que segurament, si no ho hagués fet, encara no hauria començat la classe, i la meva resposta va ser: "Els meus superiors i amics, des de el primer dia que vaig arribar a becari, varen començar a dirigir-se a mi com Eaea, cosa que a mi no em desagrada i és més, m'agrada més que el meu nom que era l'únic que recordava de mi mateix al arribar al Rukongai, així que si voleu..."

- Bon dia Eaea- sensei ! -va anticipar-se en Marco amb la seva perspicàcia.

- Bon dia alumnes.- vaig respondre somrient.

Un dia qualsevol a l'acadèmia shinigami, on el més estrany que pot passar és la visita d'un tinent o un capità per consultar algun arxiu a la biblioteca, va passar una cosa digne perquè ara estigui escrivint aquest relat.

De bon matí, com és usual, els passadissos estaven plens de corredisses i xerrades, on els alumnes expliquen tot el que han de dir-se abans de posar-se a treballar durament dins les aules.
De camí a classe, però, em vaig trobar una nova alumne perduda enmig del novè pis, on només es permesa l'entrada a professors i treballadors de l'acadèmia, a part dels alts càrrecs del Seiretei.

- Que fas per a qui noieta ?- vaig preguntar
- Res senyor, es que m'he perdut i estic cercant la classe de 1r de nivell mitjà.- va respondre ella mig espantada.
-Ostres, es curiós, ara mateix em toca tutoria amb vosaltres, que estrany que el cap d'estudis no m'hagi avisat de l'arribada d'una nova alumne.- vaig preguntar-me ingènuament.- Millor que m'acompanyi a veure'l, senyoreta...
- Tímbala.

Vàrem anar cap al despatx del cap d'estudis situat al costat del vestíbul a un ritme bastant ràpid i al arribar, ens vam trobar que el cap d'estudis no hi era.

- Que estrany..., a aquestes hores sempre hi és. Bé, doncs anirem a la sala de professors oficials a preguntar, es que, Tímbala, aquí com em veus, en el fons, sóc l'únic becari de l'acadèmia.
- L'únic ?- va preguntar ella.
- Sí, l'únic.

Varem tornar a pujar escales fins al 2n pis, lloc on es troba la sala de professors, on, teòricament, hi hauria d'haver hagut tots els professors a falta de 10 minuts per començar les classes, i, curiosament, o més ben dit, sospitosament, no hi havia ningú.

- Com pot ésser !?. Déu meu, sembla que s'amaguin de nosaltres- em vaig indignar
- No ho sé senyor...
- Si us plau, no em diguis senyor, em sento massa ben tractat. Em pots dir Eaea.
- Eaea ?
- Sí, Eaea.- vaig respondre al moment- Potser hauriem d'anar cap a classe...
- D'acord.

Al sortir de la sala de professors ja va ser la gota que el vas s'aboqués. No hi havia cap alumne enlloc. Ens trobàvem al mig de l'acadèmia gegantina sols.

- Que coi ha passat ?! Deu haver passat alguna cosa molt greu per tot això.
- No ho sé Eaea, potser ens estan invaint...
- Impossible, no ha sonat cap alarma - vaig respondre secament, estava perdent els nervis.

Continuarà...

- Vinga va, anem a veure el exterior, potser hi haurà algú al pati... - digué ella
- Ja que estem, provem-ho-vaig dir resignat.

Al sortir per la porta principal em vaig quedar enlluernat per la llum que provenia del sol, i al acostumar-me la vista vaig veure, increïblement una gran multitud de gent mirant cap a nosaltres dos. Eren tots els alumnes i al davant de tot lo más de lo más del Seiretei.

- Que coi passa aquí ?? - vaig preguntar atònit
- Benvingut al teu nou càrrec Eaea, la teva proposta d'ascens a tinent ha estat acceptada- va respondré una veu diferent al darrera.

Al girar-me em vaig quedar de pedra; la capitana general de la primera divisió, la Hanako, es trobava allà, i a la mà portava una mena de màscara.

- Q... Q... Que !?
- Tranquil, tot ha estat una farsa per donar-li emoció-va picar el ullet- i això que veus és una màscara que han creat els de la dotzena per modificar la cara i la veu.

- Però, de debò que s'ha acceptat ?! Em pensava que era un mindundi que ningú faria cas...
- Bé... Això sempre ho seràs- va riure's en Moules des de la primera fila.

- Okay... Bé, gràcies igualment.

- Felicitats Eaeaeaeaeaeaeaeaeae !- van cridar al uníson tots.