Començem l'aventura!!!

COMENÇEM L’AVENTURA
Fa més d’una hora que m’espero davant del Shinigami Daurat. He quedat amb la Layla i el Bank per sopar però no arriben.
He deixar al Patx, la meva Zampakuto, a casa perquè dubto necessitar-la aquesta nit. És curiós que tan la meva Zampakuto com jo ens diguem Patx, tècnicament jo em dic Alex però prefereixo que em diguin Patx.
Ara veig com venen corrent esbufegant per la boca.
-Nois aquestes són hores d’arribar?- Dic mentre moc nerviosament el peu.
-Patx? Tu seria? A més el que importa és que ja estem aquí i podem entrar a menjar- Costa fer que el Bank s’expressi tant, deu voler explicar-nos alguna cosa.
Un cop dins.
-M’HAN ADMÈS A LA SEGONA DIVISIÓ- Ah era això el que ens volia dir. En Bank porta temps intentant entrar-hi.
-Felicitats Bank!!
-Aiden, ja era hora, per cert, jo he entrat a la Desena Divisió.
-Com ho dius tan tranquil•la!!! Has entrat a la Divisió del Hitsugaya!!
La Layla es posa vermella com un tomàquet, no ho vol dir però es mora de ganes de començar a treballar, sempre l’ha admirat.
Els dos han entrat on volien, faran el que voldran i jo, en canvi, encara no ho sé, no estava a les llistes d’avui, ni a les d’ahir. Quan sabré on he entrat? L’espera es fa eterna.
-I tu Patx que has entrat a la Quarta i no ens ho dius?
-Què? QUUUÈÈÈÈÈÈÈ! He entrat a la Quarta- La meva cara deu ser un poema, ja que, la Layla i el Bank s’estan rient de mi no amb mi. Mal amics.
El cambrer ens crida l’atenció i ens fa baixar el volum de la veu. No puc baixar la veu ni tranquil•litzar-me. He entrat a la Quarta. HE ENTRAT A LA QUARTA.
Fa temps que no hi ha grans personatges a aquesta divisó però ara les coses estan a punt de canviar.
-Patx, fas por, no riguis sola.
-Va avui us convido al sopar que ho hem de celebrar moltes coes, no tantes, només que hem entrat on volíem i que avui no plou.
-No plou?- En Bank i les seves preguntetes.
-No, no plou m’agrada que faci sol i no faci fred.
-A mi m’agrada el fred- susurra la Layla per aquest tem és molt tímida.
I així continua la nit plàcidament. Menjem, bevem, parlem i rient.
Dóna gust està entre amics i no pensar en res, simplement deixar-se fer.
-Aquí teniu les postres: un gelat de llimona, un de maduixa i un de poma, que disfruteu- El cambrer que abans ens ha cridat l’atenció abans ens serveix el menjar.
-Mmmm que bo-Diu el Bank-Es nota que és època de llimones.
-Se ma conzelat la zengua.
-Jajajajajaja això et pasa per no anar amb compte i posar-te una culleradota a la boca- La Layla fa l’acció de posar-se una cullerda de gelat a la boca però no pot acabar, li cau el sostre a sobre el cap.
-LAYLAAAAA-Cridem a la vegada el Bank i jo.

LAYLAAA!! —cridem a la vegada la Patx i jo.

Un tros de sostre s'havia esfondrat i havia caigut just on uns instants abans hi seia la Layla. La Patx i jo ens disposàvem a ajudar a retirar la runa quan del forat del sostre va sortir un crit.
—Això és... —la Patx havia reconegut aquell so... igual que jo.
—Un Hollow! —dic jo mentre el Hollow treu el cap pel forat del sostre i n'enfonsa una part més. Tot el bar va entrar en pànic—. Patx ocupa't de la Layla!
La Patx comença a treure runa ràpidament i es troba a la Layla respirant dificultosament. Sense perdre temps, comença a curar-la. —Tranquila Layla, ara et curo.
Mentrestant jo, amb el meu shumpo, clavo la meva zanpakuto al Hollow. El Hollow fa un crit i m'envia contra la barra, on casi xafo al cambrer que ens havia fet baixar el to de veu. Em costa recuperar-me, però quan per fi he distingit que he caigut a la caixa de cacaolats, vec que el Hollow està a punt d'atacar a les meves amigues. Sense pensar-ho em poso de peu i amb el dit apuntant al Hollow crido:
—Hado nº 4, Byak... —I m'explota a la cara. Soc pèssim amb els kidos
Ha de ser doncs la Patx qui treu a la Layla d'allà. Amb penes i treballs, la porta darrere de la barra. Em mira i em diu:
—Podries fer alguna cosa no? —Normal, estic amb el cul embotit a la caixa de cacaolats.
Grunyo i salto a dalt de la barra. Miro que ja no quedi ningú dins del bar i que la Patx està curant a la Layla. Poso l'espasa horitzontal i convoco al meu shikai.
—Bye Afsio, Bye
Em surt una altra espasa de l'empunyadura i les faig girar. Un tornado de vent ataca al Hollow i acaba de destrossar mig bar.
—T'has passat —M'alegro d'escoltar la veu de la Layla, tot i que sigui per reprimir-me.
La Patx i la Layla em miren sèriament i... es riuen de mi! Sortim els tres del bar (o bé de la meitat de bar que queda...) i veiem com el Hollow desapareix. Però tornem a sentir més crits de Hollow venint de totes parts.

—Què... què és això? —diu la Patx mentre la Layla l'abraça i jo em quedo sense respiració.

Cap dels tres entenia com podia estar passant això, tot un poble del rukongai en flames, i un grup de hollows atacant i destruint tot el que trobaven a mesura que avançaven. Ens ho mirem de lluny i sense pensar-ho dues vegades comencem a córrer cap al poble. No calia dir res, els tres sabíem que havíem de fer, portàvem molts anys practicant junts.
El Bank anava creant tornados contínuament per evitar que cap hollow s’acostés, la Patx buscava supervivents, mentre que jo activava el meu shikai – Ene Murasame.
El shikai del Bank no anava del tot bé pel foc, ja que amb els tornados era encara més perillós, però conjuntament amb el meu shikai, podiem apartar el foc i els hollows a la vegada.
Mentre avançàvem cap al poble, sentia com la Patx renegava i es queixava d’ella mateixa.
- Perquè mai agafo la meva zanpakuto? Si l’hagués agafada, ara podria estar lluitant jo també! Ara es quedaran ells amb tota la diversió – Va dir, amb una cara entre molesta i còmica.
- No cal que lluitis, encarregat dels ferits, demostra què saps fer, demostra que ets de la 4 divisió! I concentrat, que encara ens mataran! - Li vaig dir a la Patx, que mai agafava la seva zanpakuto quan sortia per anar a sopar.

Vam parar de córrer de cop, espantats pel que veiem. No ens esperàvem que fos tant. El poble estava cremat, no hi havia ningú, semblava un poble deshabitat, però hi havia desenes de hollows. Cap dels tres enteníem que estava passant, d’on havien sortit?
De sobte, es van sentir uns crits, i vam veure que darrere d’unes cases en ruïnes, hi havia un grup de gent atrapada entre les flames i els hollows.
Mentre que la Patx utilitzava els seus poders per curar als ferits i ajudava a socórrer a tots aquells que encara estaven envoltats pel foc, jo estava frenant el foc amb el meu shikai, el terra va quedar gelat, vaig haver d’avisar al Bank per a que no caigués. Quan vaig acabar de rodejar tot el poble amb gel, vaig anar a ajudar al Bank, que s’estava barallant amb 10 hollows.

Portava hores ajudant als habitants del poble, s'havien quedat sense casa sense res. Em sento una mica culpable per no poder fer més er ajudar-los, en part és culpa meva per no haver-ho evitat. Patx d'on et surt aqusta bena sensiblera??
He de pensar en demanar la creació d'un programa d'ajudes per ells, aquest poble necessita ajuda sol no prosperarà ni se'n sortirà.
Mentre estic ocupada rescatant un nen d'uns nou anyets d'entre les flames ( a mi les flames no em cremen porto el foc a la sang) sento com la Layla activa el seu shikai ''Ene Murasame'' i el foc passa a ser gel. Encara que tot sigui gel, els edificis, el terra, l'aire, tardaran un temps a refredar-se. El foc s'ha iniciat de manera accidetal però aquests Hollows l'estan animant.
L'Aiden està lluitant amb uns 10 Hollows. Això no pinta gens bé, per molt que els elimini amb la seva Zampakuto continuent arribant. Per què? Què està passant? Què passa aquí? D'on han sortit aquests Hollows? Què busquen? No...no pot ser... això no....merda m'he de donar presa.
Corro cap el bar on hem sopat ''Ràpid, Patx, corre més ràpid'' ''EL Shunpo'' En un moment d'il·lumiació recordo l'existènia del Shunpo i que el ser fer servir. He de recordar abans les coses m'estalviaria temps.
En pocs segons soc a bar i busco al cambrer, era, més ben dit, és a ell a qui busquen, la seva energia espiritual és extranya, és dolça. És la seva ànima a qui busquen. ''Com una princesa ha de ser rescatat del monstre'' Ric sola. Patx no és moment per riure. Si. Val.
El trobo inconscient al portal del bar. Com no ho hem notat abans, l'hem tingut prop tot el sopar.
Col·loco les mevves dos mans sobre el seu cos i començo a aplicar una tècnica curativa que altera el seu reiatsu.
''Cel estrellat, núvol incomplet que vagueu en l'eternitat seguiu el camí guiat''. Aquestes tècniques curatives no sembes serioses, són com a petits poemes que s'assemblen tots moltíssim.
El cos de la ''princesa'' comença a envoltar-se de kido que manipulo a consciència com si d'una obra d'art es tractés. Qui digui que no és bonica i delicada la nostra feina és idiota i punt.
D-desperta't, va princesa.- Lentament va obrint els ulls, li cosa, li pesen, és normal l'hi he alterat la seva energia espiritual.
-Prin..cesa?- Li costa parlar. Suspiro.
- Shhhh tranquil, et posaràs bé.
-Com és que...em sento...pesat.?
-He hagut d'alterar el teu reiatsu per tal d'evitar que els Hollows et matessin.
-Hollows? EL BAR!!- S'intenta incorporar però el freno, se li obriran les ferides. Es torna a estira i està a punt d'adormir-se quan diu:
-No ...em....dic...princesa...em dic...Jon.-I s'adorm.
Un cop m'he ocupat del Jo..no de la princesa vaig a ajudar a l'aiden i a la Layla amb els Hollows que sembla que tenen problemes.
Arribo al lloc de la lluita quan de sobte un Hollow m'ataca.
Però, no es suficient ràpid salto poso una mà sobre el seu cap i: ''"¡Oh, señor! ¡Máscara de sangre y carne, toda Creación, batir de alas, aquél que ostenta el nombre de Hombre! ¡Infierno y Poseidón, la barrera del mar surge marchando hacia el sur!"  SHAKKAHO !!
Una bola vermella surt de la meva mà i elimina al Hollow.
-A veure qui s'atreveix a tocar-me el que no sona!!

NOTA: Què la Patx digui princesa a un noi no significa cap desvaloració al sexe masculí simplement és un sobrenom. No vull ofendre a cap noi i si és aixií amablement m'ho demaneu i ho canvio sense cap problema. Trobo que li dona certa originalitat.

El que havia pensat que seria bona idea, va resultar no ser-ho tant. La idea d'atraure els Hollows cap a mi mentre la Layla i la Patx s'encarregaven de salvar als habitants del poble m'estava causant molts problemes. Ja teinc 10 Hollows a sobre meu i per cada un que elimino n'apareixen dos mes. Aviat, però, la Layla se m'uneix.
—Com estàs? —sento que em crida a mitja batalla.
Fins que no intento respondre-li no m'adono que estic realment exhaust. Reacciono tard. Un Hollow està just darrere meu i prova a mossegar-me. Quan estic a punt de ser mossegat...
—SHAKKAHO!
El kidó de la Patx em salva la vida. Es posa al meu costat i em pregunta:
—Estàs ferit Bank?
—No, tranquila —Tot i que el meu esbufec no era convincent.
—Són masses! —va dir la Layla
Els Hollows, en veure a tres shinigamis en formació, vacil•len.
—Ja se que ha atret a tots aquests Hollows aquí!
—Què és? —la Layla i jo molts cops diem les mateixes frases a la vegada. És si més no curiós.
—Van darrere de la princesa, el cambrer del bar! Té un reiatsu estrany...—la Patx s'emociona mentre parla... princesa... típic de la Patx. A mi a l'acadèmia Shinigami em deia Banana fins que la Layla no va escurçar bé el meu nom i van dir-me les dues Bank.
—Prin... cesa —La Layla riu per sota el nas.
—Ah! El cambrer del bar.
La Layla ja riu amb ganes mentre jo faig cara de circumstàncies. Patx, no canviaràs mai. Però...
—I els Hollows? —feia estona que no ens atacaven i ara havien desaparegut!
—Princesa!
La Patx és la primera en córrer cap al Bar amb el seu shumpo. Miro a la Layla, que intenta aguantar-se el riure, i sortim els dos també.
Arribem just quan els Hollows estan a punt d'arribar al Bar. Ens posem els tres espatlla contra espatlla. Cridem els nostres Shikais. Bé, la Patx no, que s'ha deixat la zanpakuto (desastre). Queden uns 12 Hollows davant nostre, tots cridant i bramant. Que lletjos que són aquests Hollows... pensar que algun podria haver estat una noia bonica...
—Bank! Concentra't! —La Layla em fa por, sembla que sàpiga exactament en que penso. Així que per canviar de tema crido:
—Bé noies! Atac combinat del Trio d'Idiotes!
Faig girar la meva zankaputo i la Patx invoca el Hadó 58, Tenran. No m'ha agradat mai tenir una zanpakuto amb el mateix poder que un kidó, però en fi. Provoquem dos grans tornados que cobreixen a tots els Hollows i, abans que puguin reaccionar la Layla, amb el seu shikai que ho congela tot... congela el vent.
Els Hollows queden fets un gran bloc de gel que s'esmicola en bocins... i desapareix.

En la llunyania, de darrere els petits cristalls de gel que flotaven en l’aire, vam veure com venien capitans, vam suposar que era perquè aquest fet era molt estrany, però venien somrient, primer la comandant general, la capitana Hanako, després la capitana Soi Fong, la capitana substituta Isane i el capità Hitsugaya. I no només això, també venia l’excapità de la 12 divisió Mayuri Kurotsuchi.

Quan varen arribar, ens van saludar com si no passés res; i de sobte, la Patx va veure com el princesa s’aixecava del terra així com així, li posava la mà a l’espatlla i anava amb els capitans.
En aquell moment, estàvem col•lapsats, no enteníem res de res, que volia dir tot això? 4 capitans i un excapità somrient després de que tot un poble del rukongai quedés cremat?

- Molt bé nois, heu superat la última prova per entrar al Gotei 13 – Va dir la Hanako tota orgullosa - sabia que podríeu.

- Us vam preparar tot això per a poder saber de què sou capaços, i hem de dir, que heu superat les nostres expectatives – va dir la Soi Fong.

- QUÈÈÈ???? – Vam cridar els tres a la vegada.

- I el poble? És tot un poble del rukongai – Vaig exclamar preocupada.

- El poble és una còpia exacte d’un altre poble que hi ha al rukongai, ara mateix esteu en una zona d’entrenament. – Va dir molt tranquil el Hitsugaya.

- És tot una recreació que la capitana Hanako em va demanar per a poder saber el vostre nivell i la capacitat d’organitzar-se i reaccionar davant d’un atac. – Va explicar el Kurotsuchi amb un somriure als llavis.

- Aaah, per això el cambrer del bar no era el gay de sempre... – deia el Bank mirant indirectament a la Patx.
Vam riure tots, ja que tothom sabia com era aquell cambrer, fins i tot la gent del rukongai.

- Bé, ara ja podem tornar al seireitei, que el meu tinent deu estar treient foc pels queixals perquè no estic allí fent feina – va dir la Hanako, resignada i amb un aire còmic.
Vam tornar tots cap al seireitei, somrient, per fi havíem aconseguit entrar a la divisió que volíem, ara començava la nostra aventura!!!