Un Nou Mon

Acabava de entrar a casa, era un dia mes, un dia gris sense motivació alguna.

Venia ple de ferides, un cop mes en Jidambo m’havia apallissat, vaig anar a curar-me les ferides i al peu de la finestra i tornava a haver-hi el gat negre de sempre, el vaig espantar perquè marxes de allí però per sorpresa meva em va parlar encara no podia creure-ho , després de tant de temps aquí al rukongai pensava que ja res em podia sorprendre i de sobte un gat que parla. Jo en aquell moment vaig començar a pensar que estava delirant que no podia esser, però en aquell moment em va fer una pregunta que em va deixar fora de lloc: “Perquè vols fer-te shinigami? Perquè vols entrar al seiretei?”

En aquell moment s’escoltà un gran enrenou a fora de la casa i el gat negre va sortir corrents, i van passar hores, dies i no se’l va tornar a veure, en canvi jo no podia parar de escoltar les preguntes que em va fer.  Després de diversos dies esperant que el gat tornes per respondre les seves preguntes, va aparèixer la capitana de la segona divisió juntament amb el seu tinent per el Rukongai, i per la meva sorpresa els acompanyava el gat negre que jo havia vist anteriorment, no li trobava relació i de sobte el gat va saltar sobre meu i a partir de aquest moment ja no recordo que passa fins a despertar-me en una cambra on no hi havia re mes que el llit on estava estirat. En aquell moment sobri la porta i aparegué una noia increïblement bella de cabell de color lila i tenia uns ulls de color daurat increïblement atractius que t’obligaven a mantenir la mirada fixa en ells.

Ella em donar roba i m’explicà que m’esperava a fora, jo en aquell moment com un llampec acabat de caure del cel , vaig adornament que la veu de aquella noia era la mateixa veu que la del gat negre i sortí corrent mentre m’acabava de vestir a buscar-la. La vaig trobar en el pati que hi havia just al sortir de la cambra, i abans que li pogués dir re em va dir: veig que ja tens la resposta a les preguntes que et vaig fer” llavors no em van quedar dubtés era el gat del darrer cop. I ja no va caldre fer-li cap pregunta, ara nomes importava que passaria d’aquí en endavant.