ROL DE NADAL

És Nadal. Com cada any ajudo a la Nana a l'orfenat tan com puc.
Nadal és per estar amb la família. Aquests nens i aquestes nenes no en tenen, ni jo tampoc. Més ben dit, tots som família. Ells són els meus germans i les meves germanes. La majoria porten aquí tota la seva vida, com jo abans de marxar al Seireitei.
El nostre Nadal consistirà en menjar sopa calenta, que ja és molt, i del meu sou de la Quarta els hi he pogut comprar una manta i una petita bossa de llaminadures a cadascun.
Des de la Quarta ja hi ha programes i ajudes mèdiques pels barris del Rukongai però no es pot arribar a tots. No hi ha suficients recursos. Irònicament em vaig unir al Seireitei per ajudar a aquests nens i encara no he pogut fer res i...
La Nana em col·loca la seva mà suaument a la meva espatlla i me l'acaricia.''Patx, ja és suficient no et martiritzis, somriu és Nadal i tots el necessitem.'' Sempre sap com animar-me, com si fos la meva mare...
''Ni, per què plores?'' em pregunta curiosament en Yuki, un nen d'ulls curiosos de 9 anys. ''Jo ploro perquè el Pare Noel us ha portat unes mantes precioses i molt calentetes.'' ''Has de ser forts'' Em dic a mi mateixa. ''Per ells.'' ''Tu has passat el mateix, plorar i deprimir-se no és la solució, el que has de fer és ser forta i no decaure.''

Al cap d'una estona...

''SOPA!!!'' Crido al veure com la Hana, la Ume i l'Aki porten les olles bullint.
Tots riuen, quina culpa tinc jo d'estar enamorada de la sopa de la Nana, en menjaria tot l'any. Sent sincera, en menjo tot l'any. >.<
La nit passa entre rialles i sopa.
Són feliços.
Marxo quan quasi ha sortit el Sol, tots dormen amb les seves noves mantes i amb l'estómac ple. Els hi anirà bé.
''Nana bon Nadal, tornaré aviat.'' Dic mentre em poso la capa i m'acabo de ccol·locar bé la caputxa.
''No et preocupis estarem bé.'' Intenta que visqui la meva vida fora de l'orfenat, ja me la conec però no pot ser. L'orfenat és casa meva.
Ha estat un bon Nadal

Dia 23 de Desembre
A la Quarta Divisió

-Què està passant?- pregunto a un company.
-Demà és Nadal.-Diu amb els ulls brillant com boletes de Nadal.
Ara que ho diu i m'hi fixo si que és Nadal. La Divisió està completament decorada. Hi ha boles de colors penjades pel sostre, les camilles tenen adorns verds i vermells, a les portes hi ha enganxats trossos de grèvol (pels enamorats).
Em passejo pel pasadisos per ''fer la ronda'' observant l'ambient. Com ha arribat Nadal i no me n'he enterat? Què em passa no semblo jo.
A la sala d'espera han posat un petit arbre amb regals al terra. D'aquells que tenen envoltoris de colors brillants però en realitats són caixes buides i un dia il·lusionada n'obres una i veus que no hi ha res. Frustant.
Acaba de passar pel meu costat un grup de shinigamis amb el baret del Pare Noel.
-Brisinguer! Habitació 324 codi taronja!- el cap de secció em crida. He de treballar. Les ordres són ordres.
Corro cap a l'habitació amb el cap. Ell arriba mig esbufegant es nota que hores que corra per aquets passadissos sense descans.
Aquesta època pel que m'han dit comporta molta feina. Pufff.
-Segur que és codi taronja?- pregunto. No és greu però aquest pacient no podrà passar les festes a casa.
Entro a l'habitació.
L'ambient canvia de cop. L'habitació està molt freda. El pacient quee és una dona pel pentinat pertany a la Onzena. Són una mica estrafularis però no soc qui per jutjar.
M'acosto a la camilla a examinar-la. Té el pit perforat, obre d'un hollow fort.
-Em preocupen les petites ferides del voltant que poden afectar a la resta del cos. No volem pas una infecció.
Un auxiliar em crida l'atenció i em diu segur d'ell mateix, porta temps aquí i ho pot fer:
-Què fem amb el forat.
-Deixeu-me'l a mi- li dic.- Ves amb la teva família que en tinc per estona.
-Però no et puc deixar sola- Insisteix. Aquest home és tossut no se a qui em recorda. Ric sola i em mira estranyat.
-Brisinguer actua.
Procedeixo a curar-la. Col·loco les mans per damunt la ferida i començo amb els kidos curatius per un codi Taronja (ferides de guerra profundes)

Em porta quatre hores tancar una part de la ferida, la resta queda a l'aire. Li poso medicament i ho deixo reposar. L'auxiliar que ha estat amb mi fins fa una hora que l'he enviat a casa. Si té família que hi vagi.

Ha sortit el Sol jo també he d'anar amb la meva.