Rol Nadalenc

Al Moules li agradava el Nadal. No és que es tornés boig de l'emoció ni res, però era una bona excusa per dormir tot el que volgués, fer el manta tot el dia, fotre's les botes amb el dinar i agafar una bona bufa a base de xampany. Que hi hagués tot de gent emocionada traginant regals i adorns amunt i avall desitjant-se bones festes entre ells desperdiciant un valuós dia de descans li importava ben poc, si no el molestaven.

Mentre veia com dos joves s'entregaven regals mútuament, el tinent de l'onzena va recordar quan celebrava el Nadal amb la seva família al món humà. Per als seus fastigosament rics pares no era més que una ocasió per competir amb els veïns per veure qui es gastava una fortuna més gran en regals, adorns i banquets. Per al petit Moules estava de conya: ell rebia regals d'un preu i en una quantitat tan desmesurats que els seus amics no podien ni somniar. Tot i així, allò que molts anomenaven "esperit nadalenc" era inexistent: el seu pare es passava el dia capficat amb la feina i la seva mare marxava de casa per presumir de vestits o joies noves. Un dia, va visitar a la seva criada, d'origen mexicà, que vivia en una petita casa al costat de la seva, probablement per burlar-se de com de pobres eren. Però el que va veure allà el va xocar: la dona, amb tota la seva família estaven a l'exterior en rotllana veient com explotaven uns petits petards. Ells li van explicar que era una de les seves maneres de celebrar el Nadal, el van convidar a sopar i li van ensenyar les tradicions del seu país. Aquesta va ser la primera vegada que el Moules va experimentar el que era el Nadal de debò, i va continuant anant a sopar cada 24 de desembre amb la família de la criada fins que, al cap de pocs anys, aquesta va ser acomiadada pels seus pares. Així, el sentiment d'humanitat que havia anat creixent dins el jove malcriat va acabar de desaparèixer.

Després de tants anys, el Moules va tornar a sentir aquell sentiment, i va notar alguna cosa semblant a la nostàlgia. Es va sorprendre a si mateix a punt d'emocionar-se i, dient-se en veu alta que el Nadal pot treure coses que teníem molt ben guardades al nostre interior, va tornar a fer la becaina.