Entre llits i kidos.

-He estat admesa a la Quarta, he estat admesa a la Quarta...-anava canturejant la Patx.

Han passat ja un parell de setmanes des que la jove va ser admesa a la Quarta Divisió però encara ara no s'ho podia creure. Tindria un paper. Sempre havia cregut que acabaria treballant en algun bar de cambrera, la cuina no era el seu fort, per això no s'ho podia creure.

Els carrers del Seireitei li semblaven enigmàtic i misteriós. Un laberint, una trampa mortal si no els coneixies, en canvi, si els coneixies podien ser un bon amagatall si ell necessitaves.

La Patx creia en el treball i la feina ben feta, en començar de zero, des de baix perquè això només et donava l'opció de millorar i ella ben bé que ho sabia. S'havia construït una nova vida amb uns nous amics, un ambient nou i una feina nova. Sempre recordant d'on venia. L'orfenat.
Aquest matí la Patx s'havia aixecat abans que sortís el Sol. S'havia vestit, netejat i col·locat amb orgull la insígnia de la Quarta Divisió al braç, ara era part d'una família molt més gran.També havia agafat el Patx la seva Zampakuto i el menjar. Ja estava llesta pel que vingués. Al sortir de casa no va poder evitar mirar com es tancava la porta i pensar que ara s'acabava una part de la seva vida però s'obrien moltes m´´es portes davant seu i no podia perdre les claus d'aquesta.

-Quin moment més poètic que acabo de tenir- xiuxiuejà.

No havia ni sortit el Sol i ja estava en marxa cap a la Divisió. Pels carrers no es veia ni una ànima, alguns fanals s'estaven apagant i les llums de petites tendes i habitacions s'anaven obrint al seu pas.

La Patx amb un somriure d'orella a orella anava de camí a una gran aventura.
Alguns grups de Shinigamis patrullaven pels carrers amb cara de cansats i dormit. ''Deuen haver estat patrullant tota la nit'' pensava la Patx. Ella sabia que també n'hauria de fer de torns de nit però en aquests moment la idea no li desagradava més aviat l'emocionava. Tenia ganes d'experimentar la seva feina. Semblava que volgués canviar el món. I així era.

Els minuts anaven passant i no trobava la seva Divisió, començava a pensar que s'havia perdut, no es volia donar per vençuda i va decidir utilitzar un truc que li era útil sempre que es perdia, que passava més vegades del que volia admetre.

Es va assentar, va creuar les cames una damunt l'altre, va col·local les mans juntes davant del pit una amb el palmell obert i l'altre tancat. Va respirar profundament i va tancar els ulls. Lentament va començar a sentir el seu voltant. Com petites formigues carregaven deu vegades el seu pes, com les fulles es movien i ,e´més important, el reiatsu. En un primer moment tot d'ell l'abrumava però respirant tranquil·lament sentia com passava el malestar i dins a la seva ment començava a divisar petites flames al seu voltant. Buscava el reiatsu dels pacients la Quarta, buscava petites flames danyades juntes.

Si tingués bon olfacte es guaria per ell, si tingués bona oïda escoltaria els gemecs i els crits de dolor dels pacients i trobaria el camí, si tingués bon sentit de l'orientació és guaria per les fletxes i cartells dels carrers, però cap d'aquestes habilitats era seva. A ella se li donava bé sentir els reiatsus i ho aprofitava. Potser per aquesta habilitat havia estat admesa a la Quarta, qui sap.
Un cop va identificar el camí el va seguir.

Ja portava varies hores desperta i tenia previst estar-ho moltes més, no es volia perdre res d'aquell dia.
Les grans portes de la Divisió donaven molt a desitjar, segurament en els seus dies havien estat esplendoroses però amb el pas dels segles ningú n'havia tingut cura i sumant-li el pes de les batalles al seu voltat s'havien fet malbé. Tot i així es podia diferenciar el símbol de la Quarta.

Abans d'entrar a l'edifici pròpiament dit hi ha un jardí envoltat la Divisió. Les males llengües diuen que abans en aquesta zona hi havia una petita reserva vegetal on creixien milers de plantes medicinals i aprofitant aquest fet havien construït l'edifici aquí per aprofitar-les.

La Patx decideix entrar directament sense meravellar-se pel jardí. ''Ja tindré temps més endavant'' pensà. Un cop va posar els peus dins la divisió ja no podia fer marxa enrere, ja estava dins.

Es va posar a buscar algun punt d'informació, secretaria o quelcom per l'estil. Malauradament no trobava res i tampoc veia a algú amb un cartellet que posés: Nous Shinigamis''. Fet que la decep, ho esperava, companys d'altres divisions li havien dit que hi hauria algú esperant amb un cartellet com als aeroports humans, malgrat no saber que era un aeroport li feia il·lusió.

Parada al mig d'una sala d'espera amplia amb cadires i taules distribuïdes estratègicament per l'espai. Decideix esperar i seu en una cadira apartada per no molestar. La sala sembla acollidora veu com una parella espera ansiosa informació, un grup d'uns vuit o nou Shinigamis de la Novena assentat en una taula parlant i un parell de persones que , com ella, estan sols esperant.

Impacient om n'és decideix aixecar-se i buscar indicacions, els nervis del primer dia li estan fent efecte i necessita moures. Inesperadament troba un paper a la paret que posa: ''Nous membres dirigiu-vos a la sala 203. Gràcies''

-Ja se on anar-Digué- Va, va que es millor que no faci tard.

Sense problemes va trobar la sala 203 i hi va entrar. Hi havia tres nois i una noia que semblaven perduts com ella. Al fons de la sala un home d'aspecte robust començava a parlar.

-Ara que ja hi som tots em presentaré, em diu Saki i seré el vostre supervisor els primers mesos. Ara procedirem a fer un tur per el quatel, després un presentareu a ls Capitana Substituta Isane i se us assignaran les funcions i l'horari. HA QUEDAT CLAR?
-SÍ!!-Respongueren tots a la vegada.
-Ah i benvinguts a la Quarta Divisió del Seireitei no ens falleu i no us fallarem.

La Patx no va poder evitar somriure.

-La Quarta està dividida en quatre ales més les oficines, en creu. Les oficines són el centre. Hi ha una ala de cures intesives i especials, una d'urgències, una amb les habitacions i a la última ala hi han els laboratoris d'investigació i recerca, les aules docents i els vestuaris. A les oficines tenen els arxius i les històries clíniques dels pacients, les podeu consultar sempre que vulgueu, sempre i quan abans demaneu permís. En principi vosaltres no hi heu d'entrar de moment.- Fa una pausa per agafar aire i continua l'explicació.

-Recentment hi han agut molts canvis, la Isane-chan ja us ho expicarà. Us deixo amb ella, que ja s’acaba el meu torn.

El supervisor mira el seu rellotge i marxa passadís avall.

Els cinc nous están callats, no saben que dir.

-On hem d’anar ara?- un d’ell mira als altres pensant-se que ells ho sabran.
-Potser hem d’anar a veure a la Capitana Substituta. Algu sap per què és substituta?- l’altra noia pregunta. La Patx pensa que haurien de portar targetetes amb el nom.
-Em dic Patx, sempre ens podem posar a seguir a algún membre a algún lloc arribarem- decideix presentar-se abans de parlar, li incomode no saber com es diuen els altres. L’encarregat que en principi els havia de guiar els havia deixat penjats.
-No ha dit que els taulells són al centre de a Divisió, soncs anem allí i preguntem.
-Si si, però per què és substituta? No és capitana capitana?-Insisteix la rossa.

Posant-se d’acord no responen a la pregunta però els i surt curiositat per saber-ho.


20 minuts més tad es tronem trucant a la porta de la Isane ‘’Toc,toc’’

-Endavant, passeu passeu, deveu ser els nois- Emocionada la Isane s’aixeca tirant enrere la cadira I deixant uns papers recent firmats damunt la taula.
-M’havien avisat qui vindrieu, no esperaba que fossiu tants, voleu algu cosa per menjar, te, galetes? Restes de potes de granota?-se la notava nerviosa.
-Perquè no seieu i parlem una estona.- Ells es can sentar a un sofà i la Isane a l’altre davant seu.
-Primer de tote em presentaré, em dic Isane i soc la Capitana Substituta de la Quarta Divisio, la nostra antiga capitana la Unohana-taicho, que en pau descansi, va deixar unes normes molt concretes sobre el futur de la Divisó. Quan va marxar, jo que aleshores era Tinent, vaig asumir el càrrec de capitana, ja que la Divisió així ho requeria, malgrat tot no he estat elegida o nominada pels alters capitans per això no soc ‘’capitana’’ en el sentit estricte, però en desenvolupo les funcions.- la Isane sentía que els hi havia d’explicar.

-Som una divisió amb molts càrrecs vacants, necessitem personal i no ems n’envien. Som de les divisions més petites però hem de donar cura a tot el Seiretei més a qui ho convingui! Estem una mica oblidat…- Els nous es miran entre ells, no sabien on volia arribar- Tan mateix rebre cinc nous membres és tota una alegría- Una llàgrima li cau per una galta. L’altra noia treu un mocador de la butxaca i li passa.
-Tingui…
Moltes gràcies…eh?
-Mina.
-Molts gràcies Mina. A partir d’ara passareu a formar part d’una institució  que es complau a ajudar i curar els altres.

Els hi passa a un full a cadascun d’ells. La Patx comença a llegar mentalment: Pràctica de Kido. Val. Practiques al laboratori. Bé.Neteja del clavagueram.Queeeeeeee. No pot dir res però no trova que sigui una funció que hagi de fer, no li molesta, les rates l’ajudarien però no s’ho esperaba. Continua llegint. Atenció al públic. Urgències. Prova d’accés a Tinent. Val. Espera què?

-Prova d’ascens a Tinent?- un dels nois s’avança a la seva pregunta.
-Més tard ho sabreu- diu tota misteriosa la Isane.

Unes hores més tard, al jardí, es trobava reunida tota la divisió.
Després de la petita reunió amb la Isane, els nous havien anat a la cafeteria a coneixes. Resulta que la cafeteria era subterrania, curiosament, no els hi havia semblat estrany. Un dels nois venia de la dotzena divisió, presentava un aspecte curiós. Els altres dos venien de l'Acadèmia, però al ser uns prodigis bessons s'havien saltat un parell de cursos. La Mina, l'altra noia, venia de la mateixa classe de l'Acadèmia que la Patx, s'havien vist i es saludaven pels passadisos però no eren amigues, de moment.
La Isane els havia reunit a tots al jardí per fer un anunci important.
El Hanataro es trobava mirant que el micròfon funcionés bé i que tot estès en condicions.

-Com ja sabeu la nostra ex-capitana Unohana, ens va deixar una guia per la Divisó, que ella mateixa tenia pensat fer en el seu moment però per circcumstàncies diverses n va poder fer. (la petita Rukia i la Fru Fru,les Zampakutos que es van reboltar i la Gran Guerra amb els maleïts Quincys) ara ha arribat el moment.
-La Divisió continuarà ajudant i curant als ferits com fins ara, però:
1.S'ampliaran el nombre de llits.
2. Se us entrenarà setmanalment en la lluita, com hauria de ser i no fem.
3. Posarem en pràctica nous kidos poc convencionals però olt eficaços, rebreu nou entrenament en ells també.
4. Començarem a anar a missions com a suport sanitari per tal de disminuir la taxa de mortalitat els les missions.
5. Es crearà un nou cos per missions especials que requirarà especial delicades, com per exemple desastres naturals, viatges al món humà o al Hueco Mundo.
6. Tots fareu proves per ascendir a Tinent. Començarem la setmana que ve.

Entre els membre van començar a parlar i a comentar el que acabaven de sentir. Tots tindrien l'oportunitat de ser Tinents de la Quarta.
La Patx es trobava callada i seria, pensant en unir-se al nou cos especial. Faria les proves per Tinent, com tots.