Els primers passos d'un gran futur!

Començava una nova època, una nova etapa; feia molts anys que no tenia un lloc estable on viure, ara que havia aconseguit entrar a l’acadèmia per a shinigamis, podria dormir tranquil•la, tenir un sostre cada nit, i menjar, podria menjar tan com pogués. Encara quedava una setmana per començar les classes, però com que no tenia cap lloc important ni ningú amb qui volgués estar, i es podia anar als dormitoris una setmana abans, vaig ser la primera en estar allà.

Vaig obrir la porta, i era una habitació compartida, les parets eren blanques, i buides, hi havia dos llits individuals i al mig una cortina que es podia apartar per a tenir més intimitat (suposo). També hi havien dos finestres, i dos escriptoris. L’habitació era molt gran, més gran del que m’esperava. A la part dreta de l’habitació hi havia una porta que donava a un lavabo, amb banyera! Podria banyar-me tantes vegades com volgués. Em vaig haver de fregar els ulls per assegurar-me que no estava somniant.

Damunt dels llits hi havia la roba i el material que necessitaríem per estudiar i entrenar, la vaig agafar, i la vaig deixar damunt de l’escriptori, mentre que amb un sospir, ja estava estirada al llit.


Em vaig despertar que potser eren les 11 de la nit, tenia gana, i no sabia què fer en aquelles hores. Així que vaig anar a inspeccionar una mica, fins que em va arribar una olor deliciosa, i com un gos, estava recorrent tots els passadissos fins arribar al menjador.

En acabar, no sabia què fer, com abans; i seguia tombant pels passadissos, que no se perquè, potser perquè no paguen la llum, o perquè encara no hi ha quasi ningú, però no hi havia cap llum, estava a les fosques completament, potser el seireitei no tenia tants diners com semblava... o potser s’ho gastaven en sake (?).

Finalment, vaig trobar una biblioteca amb un munt de llibres, així doncs, em dirigia cap a la meva habitació amb les mans plenes de llibres i anant amb compte de que no me’n caigués cap... sort que no hi havia ningú més, perquè potser s’espantarien al veure uns llibres que caminen sols.



Portava dos dies tancada a la meva habitació, sola, llegint, no sabia què més fer, i com que sempre m’havia agradat llegir però mai havia pogut tenir tants llibres, m’estava passant el temps volant. Fins que de sobte, vaig sentir com picaven a la porta i uns cabells vermells i arrissats amb uns ulls cridaners, apareixien per aquesta.

- Hola!!! Així doncs, tu deus ser la meva companya no? – Va dir, tota contenta i emocionada.
- Suposo que si. – Vaig murmurar, mentre tornava a dirigir la meva mirada al llibre.

-Patx sigues amable, respecte els altres, sobretot als companys i mestres, no causis problemes que ens coneixem- em diu la Nana apuntant-me amb el dit. Rodo els ulls.
-Que si... tranquil·la que em portaré bé-em mira preocupada. Després de tants anys no es fia de mi, com si hagués estat culpa meva ue fa uns mesos accidentalment el sostre ens caigués a sobre. Ara és ella qui roda els ulls. No s'ho creu. Normal, va ser cula meva però o cal assegurar-li. Inconscientment ric, agafo la bossa em giro i li faig una gran abraçada.
-Adéu Nana cuida't.
-Patx... -em mira amb els ulls plorosos. M'ha criat des que tenia tres anyets i ara marxo.


Aquests del Seireitei viuen molt bé si l'Acadèmia és tan luxosa no em vull ni imaginar com són els Quartels.
Sento que el pols se m'accelera. L'Acadèmia té diferents edificis i uns jardins impressionants.

Em desvio del meu camí mirant les flors i les planntes, tenen algunes espècies que no havia vist mai. Per què deuen servir? Si n'agafo unes quantes algú se n'adonarà? M'acotoxo. Miro als meus costats per veure si algú em mira, un grup de noies amb aires de grandesa em iren per sobre l'ombro com si fossin millors que jo.

Ara sabran de qui soc jo.
M'aixeco decididament, camino cap a elles, veig com al acostar-me arrufen el nas.

-Mia! Quan de temps sense veure't! Com estàs? Què tal la teva mare? I els teus germans?- M'abalanço sobre ela com si fossim amigues de tota la vida. No la conec de res. Em mira amb... por?

La deixo estar rient i vaig als dormitoris. Quan vam acabar les proves d'ingrés ens van donar quatre informacions bàsiques de l'Academia així que se cap on anar.

Hi ha dos edificis que són dormitoris un per les noies i un pels homes, algun il·luminat els va col·locar un a cada punta del terreny de l'Acadèmia.

L'encarregada del dormitori em diu on he d'anar, porta vint minuts parltant-me sobre no se quines normes. Fa vint minuts que he desconnectat. Si aquesta dona no es maquillés de manera tan estrafolaria i es pentinés...

-Senyoreta Brisinguer! M'està escoltant?- Em recrimina.
-Sí, tot molt clar emmm .... moltes gràcies.

Corro escales amunt cap a l'habitació . A veure qui tindré de companya. Espera què passa si no tinc companya? Hauré de dormir sola? I si és ara?
Obro la porta emocionada ai ai.

-Hola! Així doncs tu deus ser la meva companya, no?- Observo, està estirada al llit llegint un llibre de la pila que té al seu voltant. Es veu que també li agrada llegir.

Aixeca la mirada del llibre.
-Suposo que si-murmurra, mentre torna a dirigir la mirada al llibre, la miro sorpresa. No em puc creure que m'hagi tocat una estirada com a companya. Riurem molt.
Col·loco les meves coses al armari i algunes al calaix. Hi ha massa espai, no tinc tantes coses.
-On són els banys?-Ni s'imuta.
-Escolta, on són els lavabos?- torno a preguntar, no tinc paciència així que respon.
Sospira, guarda el llibre a un calaix, s'aixeca del llit i obre una porta que té a la paret senyalant dins.

-Aquí tens el lavabo. Quan el facis servir no embrutis que l'hem de compartir- Dic que si amb el cap.
-Ara aniré a donar un tomb per l'Acadèmia, vols venir? Així ens coneixem ja que viurem juntes una temporada.
-Aparta aquest somriure. No vindré ja ho he vist.

Surto per la porta.
-Comencem amb mal peu-xiuxiuejo per mi mateixa

- Ara aniré a donar un tomb per l’Acadèmia, vols venir? Així ens coneixem ja que viurem juntes una temporada. – Va dir, la noia dels cabells vermells.
- Aparta aquest somriure. No vindré, ja ho he vist. – Vaig dir.

Vaig aixecar per última vegada la vista del llibre, mentre ella obria la porta i murmurava alguna cosa, que per sort no vaig sentir. No volia portar-me malament amb ella, no volia contestar-li tan borde, però sempre m’havia fet molta ràbia que em molestin quan estic llegint! Estic dins del llibre, que no ho veuen??


Estava cansada, encara no feia res i em passava el dia llegint o anant al jardí que hi havia al costat dels dormitoris (a llegir també), però estava cansada, així que vaig decidir tancar el llibre, anar a deixar els llibres que ja m’havia acabat a la biblioteca i anar a sopar, que ja tocava menjar alguna cosa.


Mentre anava cap a la biblioteca pensava en la meva companya d’habitació, no em vaig adonar que ni tan sols ens havíem presentat en condicions, no sabia ni com es deia! Hauria de parlar amb ella per demanar-li perdó i per presentar-me bé. De sobte, vaig veure com unes noies se’m quedaven mirant amb una cara estranya, sempre em passava igual... Tan estrany era tenir el cabell blanquinós?? Només calia veure tots els capitans I excapitans del Gotei 13 que tenien el cabell blanc... L’Ukitake, el Hitsugaya, el Kensei...

- Què voleu? – Vaig preguntar amb mala cara. Però no hi va haver cap resposta, em van mirar amb aires de superioritat i van marxar.

Al menjador hi havia la meva companya d’habitació, estava sentada sola, amb bastant de menjar al davant, una barreja entre menjar sa i menjar ràpid, i una muntanya de galetes.

- Menjaràs tot això? – Vaig preguntar mentre seia davant seu amb un plat d’amanida i un tall de carn.
- Si, vols provar alguna galeta? Són molt bones! – Va dir, tota contenta.
- No gràcies, no m’agraden massa els dolços. - Vaig dir, mentre mirava aquella enorme muntanya. – Per cert, perdó per haver contestat tan malament aquesta tarda, estava llegint i m’ha molestat molt.
- No passa res! – Deia amb la boca plena i un intent de somriure a la cara.
- No parlis amb la boca plena!!! – Vaig dir, mig enfadada. – Com et dius? Abans m’he adonat que no ens hem presentat adequadament.
- Em dic Patx, i tu? – Va dir amb un somriure.
- Em dic Layla, vaig arribar aquí fa dos dies, per això ja em conec bastant els dormitoris. M’agrada molt llegir, no m’agrada gaire el desordre, i no suporto tenir el lavabo brut! – Vaig dir, intentant fer que puguessim conviure bé, sense problemes. – I tu? Expliquem més coses de tu!

La Patx es va quedar mirant-me, amb els ulls com dues taronges, i la boca plena...

Me la miro sembla una noia agradable.
Sento un bzzzzz. D'on ve el soroll? bzzzz.
''Oh no'' penso. Una abella s'ha posat al cap de la Layla. Tranquil·la Patx no diguis res. La Layla continua parlant. L'abella lo està baixant per la cara. Li hauria de dir algu?
''Merda'' em queixo internament, no puc evitar obrir els ulls com dues taronges. LI ESTÀ A PUNT D'ENTRAR A L'ORELLA. Agafo una gerra d'aigua i li tiro a la cara.

-Però... però... QUÈ?!- s'aixeca de cop, regalimant aigua per tot el vestit. S'ha posat molt vermella.
-Per què m'has tirat aigua a la cara?- pregunta, més aviat demana movent els braços amb ràbia.
-Una abella estava a punt d'entrar dins la teva orella- intento tranquil·litzar-la - Potser et picava i no ser si hi ets al·lèrgica. Vols una galeta? Són de mantega- allargo el braç oferint-li una simple i miserable i innocent galeta. La tira al terra.
-Aquí t'has passat! Com t'atraveixes a tirar una galeta all terra!-li  burdo.
-M'has mullat tota! TOTA, si tenia una bella m'ho haguessis dit. I si li has fet mal o l'has matat, Què t'ha fet l'abella?
-Ha estat un acte reflex! El pròxim cop deixo que l'abella et mati.
-No soc al·lèrgica a les picades d'abelles, no hagués mort!
-I la galeta eh i la galeta que has assasinat eh-li recrimino.

Ens estem barallant a crits al mig de menjador sort que només estem nosaltres i, ups, l'encarregda que ve furiiosa cap aquí.
Abans que arribi on som marxo corrents i salto per la finestra. Espero que la Layla em segueixi.
Torno a l'habitació quan ja és fosc.Quin dia que he tingut.
Al entrar a l'habitació la Layla m'està esperant de peu amb els braços creuats al pit i picant el peu nerviosament al terra.

-Saps la bronca que m'ha caigut a sobre per culpa de la brometa de l'abelleta i de la maleïda galeta dels trons?
-No has fugit? Creia que em seguies.
-Està clar que ets una imprudent.

Crec que el color vermell li quedarà permanent a la pell si continuem aix´´i.
Agafa la cortina que separa els llits, una cortina preciosa per cert, i la fa correr senarant l'estança en dos.

-A partir d'ara quedem separades-I tanca la llum.

Agafo la cortina que separa els llits, una cortina preciosa per cert, i la faig córrer separant l’estança en dos.

- A partir d’ara quedem separades. – Vaig dir mentre tancava el llum.
- Què? Però si jo encara no m’he canviat!!! – Va cridar la Patx. – Layla? No passis de mi!!

Però vaig passar d’ella, m’havia fet enfadar. Havia posat de la meva part per portar-me bé amb ella, i si tenia una abella a prop, només calia que m’ho digués! Pobra abella... i si li hagués fet mal?? I ella preocupada per les maleïdes galetes! I així, lentament em vaig anar adormint.


Quan em vaig despertar, la Patx encara estava dormint, vaig mirar només un moment, però vaig veure que li brillava alguna cosa a les mans, així que em vaig apropar per veure que era, i no m’ho podia creure, estava dormint abraçada a una bossa de galetes!!! Aquesta noia no té remei, vaig pensar mentre que feia que no amb el cap. Així que em vaig dutxar i vaig anar a tornar més llibres a la biblioteca.


Quan vaig tornar, em vaig trobar a la Patx, amb tovallola passejant per l’habitació, i amb un núvol de vapor que sortia del lavabo. Hi havia un gran rastre d’aigua que anava del lavabo fins a la seva part de l’habitació, òbviament, passant per la meva part de l’habitació.

- Patx, què vol dir això? – Vaig dir mentre li ensenyava tot el rastre de l’aigua.
- Això vol dir que m’he dutxat i que soc neta. – Va dir ella, tan tranquil•la.
- No, no, no!!! Et vaig dir que una cosa que odiava era el desordre i el lavabo brut!!! – Vaig dir, enfadada.
- Això ja són dos coses! – Va dir la Patx, intentant posar calma i per canviar una mica l’ambient.
- Exacte, són dos coses, i les dues les has fet en un mateix moment!! – Vaig dir, que en aquell moment estava una mica cansada de les tonteries i de les brometes.
- Perdó... però no crec que hagi fet res malament, a més, això ho netejaré després i ja està. – Va dir ella, sense ganes de discutir.
- Això espero. – Vaig dir, mentre sortia per la portar i tancava d’un cop.

En aquells moments estava molt enfadada, així que no podia estar a la mateixa habitació que ella. Vaig decidir anar a un lloc que havia descobert on podia relaxar-me i desfogar-me tranquil•lament; el jardí! Era un lloc tranquil, silenciós i on podia pensar.
Creuava les cames com un indi, i em posava a pensar en coses que em relaxessin, com la neu, el gel, el fred, l’aigua... Algun dia aniria als banys termals!

Quan per fi estava aconseguint relaxar-me...

Tenir una companya d'habitació noia és complicat. Em poso les mans al cap, tanco els ulls i respiro.''Espavila'' em dic. No he de deixar que aquestes coses m'afectin.
Baixo al menjador, es nota que d'aqui poc ja comencen les classes, això s'està omplint de gent.
Estan fent grupets entre ells.''Hola ets nova''Sí tia jo també.Siguemm best friends forever.SIII''. Uau la conversa més intel·ligent que he escoltat en la vida.

Després d'escoltar la conversa super productiva decideixo agafar el menjar i anar a donar un tomb pel jardí.
Puc agafar alguna planta per fer te. No m'agrada el te, però queda molt professional. ''Vaig a fer te.'' ric de mi mateixa. L'únic de bo que té el te són les pastes del te.

La Layla pel que es veu també està pel jardí, està parlant amb un home que imposa, quasi dos metres d'altura. Fiuuu. Ja se les arreglarà soleta.

Els següents dos dies, tan la Layla com jo ens evitem mútuament, evitant conflictes. Som massa diferent i no és bo.
En aquest temps he descobert un parell de camina amagats i secrets per moures per l'Academia, em seran molt útils per no fer tard.
Parlant d'això demà ja comencen les classes.

POV extern

Està sortint el Sol, i la Layla ja s'està preparant per les classes, en canvi, la Patx encara dorm. Una preciosa cortina separa les dues parts de l'habitació, així que, cap de'elles sap que fa l'altre.

-Es comença a fer tard... -susurra la Layla mirant el rellotge. Es troba impacient per veure a quina classe li ha tocat, quins companys...

Abans de marxar mira que fa la Patx, n'està una mica preocupada, al moure la cortina la veu dormint. Veu la seva oportunitat. Esbufega i es dirigeix all lavabo, omple un vas que hi havia per allí amb aigua glaçada. Té la intenció de venjar-se de la brometa de l'avella, si li preguntes és el que et dirà, però en el fons molt en el fons n'està preocupada, no vol que arribi tard.
Sigilosament se li acosta, li aixeca una mica la camiseta o evoca l'aigua.
La Patx es desperta en sec fent un salt al llit.

-Aaaaaaah! Què coi fas!!!-crida. La Layla se'n riu.
-Aix, t'he despertat? No era la meva inteció, tenies una brutícia a la galta i he pensat en netejar-te-la amb una mica d'aigua. Què t'ha molestat?- pregunta amb ironia, força ironia.

La Patx se la mira incrèdula ''Qui diria que la petita floquet de neu popgués venjar-se'' pensa, sap que s'ho mereixia així que agafa l'uniforme i va al lavabo a fer-sa.

Mentrestant, la Layla decideix marxa, si la Patx vol fer tard que faci tard, ella no vol.


La Layla està esperant amb uns cent lumnes més que diguin l'assignació de les classes.
Dos membres del personal docent fan callar a l'alumnat.

-Silenci! Ara procedirem a llegir l'assignació de classes. Si el vostre nom és dit diriguiu-vos darrera meu i reuniu-vos amb el professor corresponent.
-Com sabeu us dividirem en tres classes: classe avançada, classe normal ii lleu o com ens agrada dir ''Fes el favor de moure el cul que sinó et farem fora''.

Comencen a llegir noms i noms. Primer marxen els de la classee''Fes el favor de moure el cul que sinó et farem fora''. amb cares de disgust a ningú li agrada ser dolent. A continuació, els de la classe normal més animats.
Queden uns vint alumnes entre els quals hi ha la Layla i la Patx qe acabava d'arribar i s'havia perdut el discurs inicial, aquesta s'estranyada que fossin tan poc.

-La resta seguiu-me -va dir un noia baixeta amb ulleres i mitjons a colors.
Els dirigeix a una classe plena de katanes de fusta.

- La resta seguiu-me – Va dir una noia baixeta amb ulleres i mitjons a colors.

Els dirigeix a una classe plena de katanes de fusta.

- Bé, hem arribat a la classe on practicareu la lluita cos a cos amb i sense katanes. – Va dir la professora. – Ara farem unes parelles i haureu de lluitar dos contra dos.

La professora anava fent els grups, però eren imparells, així que hi havia una persona que hauria de lluitar sola.
- Layla i Patx, formeu un grup i haureu de lluitar contra el Tadashi. – Va dir la professora, mirant la llista de noms.
- Què? Perquè amb ella? Si vol puc anar sola. – Va dir la Layla.
- No no, ja hi vaig jo sola!. – Va dir la Patx.
- Calleu! Ja us podeu preparar per la lluita. – Va dir la professora, amb una mirada intimidant.
Les dos shinigamis no s’ho podien creure, perquè havien d’estar juntes en tot?

S’anaven preparant per lluitar per torns; la Patx estava sentada, no pestanyejava, no es volia perdre cap detall de les lluites; a més, eren els últims en lluitar, així que tenia temps de sobres. La layla s’ho mirava dreta, mostrava una mica d’interès, però s’avorria, tenia ganes de lluitar.

- Layla, Patx i Tadashi, ja podeu començar. – Va dir la professora.

I així vam començar una lluita que no se sabia si era 2 contra 1 o tots contra tots.
- No et posis al mig. – Va dir la Layla a la Patx.
- Però si no m’hi poso, ets tu! – Va dir la Patx.

Cada atac que intentaven fer, xocaven elles dos, no hi havia manera de que poguessin lluitar en equip.
- Els crido l’atenció? – Va dir l’ajudant de la professora. – Potser les hauríem de parar...
- No, vull veure què fan. – Va dir la professora, aixecant el cap per poder veure la cara del noi.

El Tadashi va veure la seva oportunitat en aquella baralla “interna”, així que va anar directe a atacar-les. Però encara que s’estaven discutint, la Layla i la Patx es van girar de cop, amb una mirada furiosa i el van parar de cop.

- Mira, una cosa que hem fet bé juntes. – Va dir la Patx.
- Ja tocava. – Va dir la Layla.
- Lluiteu bé o no? – Va dir el Tadashi movent el seu cabell lilós.

Les dues shinigamis es miraven amb ràbia, volien fer callar al xulo aquell, però no podien portar-se bé de cap manera.

- Layla, deixem lluitar a mi sola. – Va dir la Patx, fent-se la valenta.

La Layla no s’hi va oposar, quan perdés la Patx ja lluitaria ella, va pensar; ja que no creia que la Patx pogués fer gaire cosa contra el Tadashi.

La Patx va començar a atacar, però el Tadashi era més fort en tots els aspectes; en força, en altura, en tècnica... Va poder aguantar uns quants minuts, però va acabar perdent.

- Ara em toca a mi – Va dir la Layla, mentre feia girar la katana.

Encara que la Layla ja havia practicat la lluita amb katanes moltes vegades, aquell noi era massa fort, en sabia massa. Ella atacava, però ell podia contrarestar-li tots els atacs, així que, igual que la Patx, va aguantar uns quants minuts, tants com va poder, però va acabar perdent.

- Tant història per això. – Va dir el Tadashi, amb aires de superioritat mentre es passava les mans pels cabells liles.
- Patx... el puc matar? – Va preguntar la Layla a la Patx.
- Per mi si, et puc ajudar? – Va dir, amb un somriure malèvol.
- Quan vulguis! – Va dir la Layla.

- Molt bé, hem acabat per avui. – Va dir la professora. – M’ha agradat veure com lluiteu, i comprovar que teniu molt bona tècnica. Layla i Patx, m’heu decebut, si voleu continuar aquí, a la classe avançada i a l’Acadèmia, ja podeu començar a aprendre a lluitar en equip.

La Layla i la Patx van baixar el cap lentament, tenien moltíssima vergonya, i tampoc sabien com solucionar el problema que tenien.

I així, van marxar tots cap a les seves respectives habitacions.

La Layla i la Patx sortien refunfunyant de la classe, juntes. No hi ha res que uneixi més que un enemic en comú.
-Si no t’haguessis posat al mig hauríem gunyat-recrimina la Layla.
-No només ha estat culpa meva, el maleït Tadashi ha fet trampes! Ja havia entrenat abans! No és just!
Així continuarem queixant-se fins que van arribar a l’habitació que compartien.
Al entrar es van trobar amb un regalet, l’encarregada els hi havia deixat una bosseta amb fruits secs a cadascuna als peus dels llits, per felicitar-les per haver començat a l’Acadèmia.
-Mira, no és una vella amargada, si es pentinés una mica....
-Patx!! Tingues una mica de respecte que ha tingut el detall de donar-nos-ho, el mínim que pots fer és agrair-li.- La Layla volia començar amb bon peu.

La classe que els hi havia tocat, era més aviat petita, però presentava bones instal•lacions. Les taules no estaven pintades ni trencades ni mogudes del seu lloc, hi havia cadires i una espècie de banc que les unia totes en una.
Uns vint alumnes ja estaven dins l’aula, la Layla ja hi era, com el matí havia sortit abans d’hora, quan marxava la Patx encara dormia, havia intentat despertar-la però tenia el somni massa profund i no volia tornar a mullar-la.
Al entrar a la classe la Layla havia analitzat una mica la situació, costum que havia agafat de ben petita. Estava asseguda a la primera fila. ‘’Ja que tinc la oportunitat d’estar estudiant no cal desaprofitar-la.’’ Pensava.
A prop d’ella hi havia el Tadashi amb els seu grupet d’amics comentant els combats del dia anterior.

-Ja vau veure com les dos noietes no van tenir cap oportunitat contra mi i bla...bla...bla...
La Layla  preferia no escoltar-se’l perquè s’enfadaria, però, literalment li estaven cridant a l’orella. Li estava començant a pujar la mosca al nas.
-Calla-Digué de cop.
-Oh mira qui gosa parlar si la senyoreta em fa callar jajajajajajaja-en Tadashi respongué amb to sarcàstic, a la Layla no li va agradar gens.

La Layla respirà fons i ...
Ding dong ding
El timbre avisava de l’inici de les classes.
La Layla fou a asseures i la Patx en sec aparagué al seu costat.

-Layla no has de deixar que et parlin així, no valen res aquestes ratotes.
La Layla pegà un bot a la cadira-
-D’on has sortit tu?
-Si ja porto una estona aquí-la Patx no volia donar explicacions.

La classe començà. El professor va comença explicant-los una mica el que farien i pel mig la seva vida.
-I fins aquí el temari d’avui.-Tots els estudiant van treure l’aire de dins a la vegada.

Tenien un parell d’hores lliures fins les classes de la tarda.