Panda lofu lofu

-Un panda -vaig respondre. En aquell moment em va semblar la resposta més lògica del món. Sí, tenia sentit. Volia un panda. Un puto panda, petitó i sensualoso per abraçar i acaronar.

-Perdona? -em va demanar. El seu somriure reflectia incredulitat.
-No és cap broma, Ju-chan -li vaig dir molt seriosa- M'has demanat què vull pel nostre aniversari, oi? Doncs vull un panda.

I aquí es va acabar la conversa. Amb els informes mal redactats de la Sisena Divisió, se'm va oblidar el tema completament.
...........

Tres hores més tard.

-Kyoraku, la Hanako vol un panda -va dir l'home de cabells blancs amb els braços plens de revistes per dones. Les llàgrimes queien pel seu rostre del patiment.

-Eh? No li va agradar el perfum de l'any passat? Si és que t'ho vaig dir que li compressis uns guants!

-Li vaig comprar uns guants i no se'ls ha posat mai! -va cridar l'Ukitake.

-Perquè els hi hauries d'haver comprat de color rosa.

-Per això no se'ls ha posat, perquè són roses!! -va dir l'Ukitake deixant anar les revistes a sobre del seu millor amic- I ara d'on trec jo un panda, Kyoraku?

El Kyoraku mirà el seu amic, pensatiu, mentre es col·locava bé el barret sensualoso que tenia a sobre una flor difícil de fer.

-Potser vol un Seat Panda -va dir el Kyoraku.

-Un què? -va demanar l'Ukitake.

-Ja saps, un cotxe. -va contestar el seu amic. L'Ukitake no entenia el concepte de "cotxe" mai n'havia vist un, ni sabia perquè servien ni li interessava saber-ho. Així que era impossible que la Hanako volgués una cosa que no existia en el seu món.

-Vine, ho buscarem a internet -va dir el Kyoraku aixecant-se. Però l'Ukitake tampoc sabia que era internet. És més, tot i que els telèfons mòbils eren usuals al Seireitei, ell ni tan sols en tenia un.

-Quan has deixat de parlar el meu idioma?? -va cridar l'Ukitake. Res de tot això tenia sentit. El Kyoraku li va ensenyar el que era un Seat Panda, però l'Ukitake no li va veure cap utilitat. I el preu era desorbitat per a un pare de família amb 4 fills i una hipoteca. Per no parlar de com s'havien encarit els preus de l'Acadèmia de Shinigami...

-Si vol un panda, compra-li per internet -va repetir el Kyoraku i va començar a buscar. Però els pandes eren bastant cars i les despeses d'envio no venien incloses en el preu del panda. A més, suposo que necessitava menjar, vacunes, una correja per treure'l a passejar... Si es feia molt gran, la Hanako podria anar a fer feina muntada en panda. Això si que era útil i no la tonteria aquella del cotxe!! Potser els nens s'entretindrien amb ell...

Així va ser com l'Ukitake va comprar un panda per correu. El va comprar ja adult, per estalviar-se les peles d'haver-lo d'engreixar. Tenir quatre fills no és fàcil, per molt que siguis de l'aristocràcia. Va arribar una tarda dins una capsa molt gran. Mentre la Hanako era a la feina, els nens obriren la capsa, encuriosits. El panda, alterat en despertar-se de la siesta, es menjà el Genryu-chan.

L'Ukitake i el Kyoraku hagueren de zurrar al panda amb el bambu que havia dintre de la capsa perquè escopís el nen. El panda escopí al Genryu-chan, que sortí de la seva boca plorant com un desesperat i molt enfadat. Quan l'Ukitake va intentar consolar-lo, el nen li va llençar el iogurt del berenar a l'ull.

-Ets un mal pare... -va dir el Kyoraku agafant el manual d'instruccions del panda.- Buan, li hem fotut una bona pallissa. I el manual diu que que si el panda no respira és que està mort...

-Com que no respira? -va dir l'Ukitake, desesperat, agafant el panda i fotent-li d'hòsties perquè reaccionés.

-Mira, l'has matat, no passa res -va dir el Kyoraku

-Has sigut tu qui ha començat a zurrar-lo! -va plorar l'Ukitake

-S'ha empassat el teu fill! Alguna cosa havia de fer... A més, et vaig dir que seleccionessis l'opció de "panda no carnívor" No carnívor!!

-Què fem ara amb un panda mort, Kyoraku? -va demanar l'Ukitake- Saps el que m'ha costat? Què faig amb ell, una moqueta?

-No home, amb la casa que tens una moqueta li quedaria horrible -va contestar el Kyoraku- No tens gens de sentit de la moda, eh? No et diria un panda amb la decoració!! Mira, saps què pots fer, disseca'l i posa'l a l'entrada.

......

-Woooooow, m'encanta, Jushiro! -va dir la Hanako abraçant el seu panda "de peluix"- Sembla un panda de debò!! El que no entenc és perquè al Genryu-chan no li agrada. Mira, Genryu-chan, abraça al panda!

El nen va sortir corrents, plorant escales a dalt. Mentre la Hanako abraçava el seu panda de peluix, l'Ukitake plorava a un racó pensant en que segurament aquest mes no podria sopar cada vespre...