L' educació, una arma perillosa.

Ja havien passat mesos des de que l'Eaea va ésser anomenat tinent de la Setena Divisió i la història que es va produir i narraré a continuació és una de les més estrambòtiques i que el Seiretei recordarà com a graciosa, encara que per la gent de la Setena va ser presa molt seriosament.

Les classes que es van començar a dur a l'acadèmia des de l'arribada de l'Eaea com a tinent i màxim responsable a falta de capità varen ser, de cara a la galeria i a tots els altres membres del Seiretei, unes classes com les de tota la vida, on els alumnes aprenien els deures morals de ser shinigamis i les tècniques essencials per aconseguir-ho. Realment però l'Eaea tenia una cosa molt més gran en ment.

Les classes de deure shinigami orientades a aquells que venien de les parts pobres del Rukongai es varen convertir en classes on els alumnes varen aprendre a ser crítics amb la societat d'estaments i classes socials del Seiretei, i on l'Eaea encoratjava als alumnes a que, si arribaven lluny en la seva carrera de shinigamis, l'intentessin canviar cap a una més justa i igualitària, on les decisions en les divisions no es dictessin des de el capità o tinent de la divisió, sinó es realitzessin divisions assembleàries i les figures dels capitans quedessin degradades a figures representatives o portaveus. Bàsicament, el que volia l'Eaea era canviar el sistema, però des de dins, sense utilitzar la violència en cap moment i sent totalment democràtic.

Dins de la Setena, els components de la divisió trobaven justa aquesta idea ja que la setena havia quedat com una divisió poc considerada, a vegades inclús més que la quarta, cosa que no trobaven just.

Els alumnes pobres del Rukongai que rebien aquelles classes, que se les prenien amb molta emoció i encoratjament, varen començar a conspirar per ells sols en reunions clandestines fora d'horari acadèmic, on les idees que les professors de la setena els havien transmès recorrien els temes principals, i la via pacífica els semblava una simple utopia. Segons aquests joves, per canviar el sistema, haurien de fer una Revolució dins del Seiretei.

Els alumnes portaven mesos realitzant conxorxes d'amagat i especulant sobre el que podien arribar a fer. Tenien clar que era gairebé impossible que fent un atac obert als òrgans del Seiretei aconseguissin, primer que els derrotessin d'una forma molt senzilla (sent uns simples estudiants, encara que la majoria era més grans que el jove Eaea, que realment ni jo, com a narrador, sé com pot tenir 17 anys al món de les ànimes i ser tinent, ja que és un negat amb tot excepte, potser, en despertar el esperit crític de la gent) i seguidament es riurien d'ells i pensarien que era una simple broma que organitzaven professors trolls de l'acadèmia obligant als alumnes a fer una demostració de la seva valia, atacant al mateix Seiretei.

Així doncs, els alumnes es van decantar per la idea de fer atacs secrets durant els moments de calma i tranquil·litat, com podria ser la nit. Bàsicament varen començar a realitzar pintades per el Seiretei i amenaces serioses als caps de les institucions, així com destrosses a la via pública del Rukongai i robatoris minoritaris; fent que més d'un va pensar que els atacava un enemic exterior i que de moment estaven només avisant-los. El Seiretei es va tornar en estat de alerta pocs dies desprès dels primers incidents, fent que es dificultés molt més les campanyes utòpiques dels estudiants de fer aquesta "guerrila" pacífica.

Així doncs, els alumnes varen anar a confessar en privat a l'Eaea el que havien estat fent aquells dies, despertant la sorpresa en el tinent-becari, que es va adonar conta que les seves classes estaven adoctrinant joves shinigamis, i més quan les feia als joves menys afortunats del Rukongai. L'Eaea va reconèixer davant dels seus alumnes que la culpa en el fons era seva, i que deixessin d'actuar d'aquella manera, que ja veuria com podria actuar amb conjunt amb la Setena, per arreglar-ho tot: des de l'estat de perill que s'havia activat al Seiretei, fins al model d'organització de les divisions; ell mai ho havia fet per por a l'acció que podria recauré sobre ell, però en aquell moment excepcional va triar la opció de seguir endavant. Així que va demanar participar a l'audiència de Capitans com a representació de la Setena, que feia temps que no assistia a aquest tipus de reunions (principalment per la falta de capità actiu, ja que en Komamura representava ben poc l'esperit regenerador i més estant en estat retirat) i va voler exposar el tema i els errors que va cometre realitzant aquelles classes revolucionaries.

El dia va arribar. Ningú dels presents sabia perquè l'Eaea, un conegut desentès de les polítiques del Seiretei havia demanat una audiència extraordinària (a més estan en l'estat d'alerta que es trobava el Seiretei), a excepció de la Hanako, que sabia el bàsic per acceptar aquella reunió d'urgència.

L'Eaea començà a parlar, explicant el experiment que havia dut a terme al Seiretei, les classes adoctrinant joves futurs shinigamis i sent el "pare" (dins del que cap) dels desgavells ocorreguts últimament al Seiretei. Ho va fer d'una forma trista i acceptant la part de culpa. El més probable fos, ell ja ho sabia quan va anar a demanar audiència, que mínim el destituirien de Tinent, o potser, en un cas extrem i molt remot i amb la voluntat dels capitans, la pena de mort.

Les reaccions dels capitans del Seiretei, durant el relat, varen ser curioses i alhora, per un espectador imparcial, podrien arribar a ser gracioses. En Haok, s'estava, realment riguent-se a la cara del Eaea fent el bon comentari: "I smell black magics...", junt amb la Gooraa. La Wely i la Meina es trobaven de forma sorpresa, igual que la Hanako, però que mantenia la compostura com una bona capitana de la primera divisió. Mentrestant, la Kenpachi pensava la millor forma d'acabar amb aquell traïdor, que es veia tan fluix físicament. La resta de capitans es trobaven també en posicions estanyes i sorprenents, però les més extraordinàries eren les esmentades.

Al acabar el relat, un silenci glacial entrà a la sala. En els primers moments cap pregunta va ser feta, fins que la Hanako va trencar el gel: "En que coi pensaves Eaea ? Tots pensavem, els rectors de l'acadèmia ho confirmen, que eres un gran professor. Això ens ha sorprès molt venint de part teva. Retirat un moment a la sala d'espera, els capitans hem de deliberar que fer, així com si decidim portar-te a la cambra dels 46 o no." L'Eaea va obeir i va esperar-se a fora varies hores. Els caps del Seiretei estaven prenent una decisió molt difícil i quan el becari va entrar es va trobar en un ambient molt sec i molt seriós.  La Capitana general, plorosa, començà: "Bé Eaea, primer hem de dir que estem molt decebuts amb tu per aquest intent d'inculcació d'adoctrinament als alumnes i per tant, de moment i segons el que digui la cambra, el teu càrrec de tinent quedarà en Stand By i seràs llevat de totes les teves funcions, a espera d'aparèixer a judici a la cambra, acusat, per els caps del Seiretei com a traïdor del sistema, sabent que realment, el Seiretei no és tal i com el pintes. Hi ha divisions que el poder el té el més fort, però d'altres s'escullen per democràcia i altres per habilitats, creiem que has actuat d'una forma molt incorrecta i mereixes un càstig. D'altra banda, als teus alumnes no se'ls farà res i voldríem acabar felicitant-te per reconèixer la teva culpa i venir-te a disculpar sincerament, de debò, i ara com a amics que som i com a companys, ens sap molt de greu que segurament t'hagis d'anar de la Societat d'Ànimes"

L'Eaea se'n anà cap a casa seva, al barri mitjà del Rukongai amb llàgrimes als ulls, desprès d'haver entregat la seva placa de tinent i la seva Zanpakuto al Seiretei, esperant una setmana per a comparèixer davant de la cambra dels 46.

Aquells dies varen ser insuportables per l'Eaea. La tristesa dins de la seva petita casa del Rukongai que només havia utilitzat en comptades vegades a causa de la seva entrada a l'acadèmia ràpida i el posterior allotjament allà.

L'Eaea es trobava en estat de trauma. La casa estava tota fosca i bruta (no s'havia netejat en molt de temps i l'Eaea, aquests sis dies que portava tancat a casa tampoc s'havia preocupat).

El pobre shinigami estava esperant anar l'endemà a la cambra dels 46 per a ser jutjat per el tribunal que ell sempre havia trobat exagerat i misteriós, no arribava a comprendre com realment aquells homes tenien el poder de controlar el Seiretei per sobre dels capitans, ja que no sabia tampoc el mètode per entrar-hi. Una cosa sorprenent va passar. La llum de la casa s'encengué i l'Eaea, que es trobava de forma vegetal casi ca caure al terra de l'ensurt. En Haok i la Wely van entrar a la sala principal, amb cara de circumstancies, contemplant el panorama. En Haok digué: "Més igual si t'has equivocat o ho has fet malament, nosaltres et donarem suport sempre, igual que la Hanako i la resta de capitans, encara que et vam enviar a la cambra dels 46 perquè era obligatori, no podíem actuar fent la vista grossa." La Wely continuà: "Per tant, la majoria dels capitans que t'estimem, em cregut que no podem deixar-te morir al mig del Dangai desprès de la decisió de la cambra. Em preparat una cosa per a tu".

L'Eaea no sabia com respondre. Es pensava que tots li havien girat l'esquena i realment tots li donaven suport. Es va aixecar ràpidament i va sortir de la casa amb els dos capitans, que el van portar, a través de les clavegueres, fins a la dotzena divisió, on tots els altres capitans i tinents estaven presents.

"Bé, bé, bé, benvingut Eaea-san- en Samael donava la benvinguda- et trobes a la dotzena divisió, que òbviament és la millor. Bé, es veu que els capitans i tinents al final te'm donat tots suport a les espatlles de la cambra dels 46. Ara t'explicaré que farem, i, abans de res, t'aconsello que acceptis tot el que et proposem, sinó vols acabar exiliat al Dangai com els nostres estimats traïdors."

"Acceptaré tot el que em proposeu, veig amb fascinació que tots sigueu aquí ajudant-me." va dir l'Eaea emocionat.

"Molt bé doncs - continuà en Samael- doncs primer de tot tenim previst que vagis a viure amb els Vizards que estan al món humà. Ja saps que tenim varis Capitans- Vizard i algun Tinent- Vizard també, però que encara en queden al món humà vivint com ells desitgen, l'únic que ja no són enemics del Seiretei, encara que les relacions són molt fredes. Ja ho tenim parlat amb la Hiyori, ha acceptat acollir-te amb ells però amb una condició. T'hauràs de convertir en Vizard, ja que ells ho són i volen que, si t'uneixes a ells, siguis així. L'altra alternativa és treballar a la tenda de l'Urahara i que t'exploti treballant contínuament."

"Triïs la opció que triïs Eaea, nosaltres et donarem suport i t'ajudarem. Això si, no crec que ens veiem en molt de temps, ja que representa que si t'escapes del judici ets un traïdor on tots els shinigami, si et trobem, tenim el deure de matar-te. Òbviament nosaltres mai farem res, ja que la cambra mai sabrà on ets ni amb qui."- va dir la Hanako.

"De debò, moltes gràcies !- digué l'Eaea plorant- Triaré l'opció de convertir-me en Vizard, l'Urahara és molt bon tio, però és un explotador infantil , el que no sé és com farem això de convertir-me, ja que l'únic cas que conec, a part de l'Ichigo-sama, és de la Hollowificació de l'Aizen a través de ferides greus, i jo no sé si tinc reiatsu suficient per sobreviure-hi. L'únic que em sap greu és que hauré de deixar de ser tinent per sempre més i m'hauré d'acomiadar de vosaltres durant molt de temps."

"Tranquil, els de la dotzena t'ho arreglem, tu només posat en aquesta màquina d'aquí davant i serà un moment, això si, molt de dolor."

L'Eaea entrà dins d'una mena de càpsula on només hi cabia un cos i l'Akon el lligà amb uns cinturons de seguretat que hi havia i va tancar la porteta. Es tractava d'una màquina dissenyada amb les restes del Hōgyoku. Aquesta, emetia unes ones de freqüència superior als raig Gamma que cremava tot ésser viu i feia mutar totes les ànimes sense excepció. En aquest cas, seria usat molt poc temps per despertar el Hollow intern del shinigami.

En Samael activà la màquina i de cop, l'Eaea començà a vomitar, primer sang, amb un dolor increïble a tot el cos, i a continuació baba blanca, que el començà a cremar la cara, formant-li una màscara Hollow extravagant i alhora graciosa, era molt semblant a la màscara típica de Guineu japonesa, però sense les orelles. L'Eaea perdé el control de si mateix i abans de desmaiar-se escoltà un Adéu de tots els capitans i tinents del Seiretei.