Zanpakutos de Vent

Avui és el dia. Ja fa dos anys que practico per aquest moment. Dos anys escapant-me en secret en les meves estones lliures. Dos anys treballant com tres persones per poder tenir estones per escapar-me. Dos anys en que havia perdut estones valuoses amb la Nami i la Yoruichi, però ho havia de fer, per poder servir millor al Seiretei.
El primer cop que havia convocat el Bankai, ara fa dos mesos, m’havia desaparegut i casi em moro per la falta de reiatsu. Havia passat aquests dos mesos practicant per augmentar el meu reiatsu, fins hi tot la Yoruichi se n’havia adonat.

Estava en una zona abandonada de la Societat d’Ànimes, lluny de qualsevol població del Rukongai. Allà podia alliberar el meu reiatsu sense que ningú se n’adonés i podia practicar el meu Bankai en secret.
Vaig convocar el meu shikai, amb les dues katanes a la mà. Aleshores les vaig creuar tal com l’Afsio, la meva zanpakuto, m’havia ensenyat.
—Bankai!
El reiatsu em va embriagar, el poder va córrer pel meu cos i per la meva zanpakuto. La roba grisa, les zanpakutos canviades i...

Pof!

De sobte el Bankai va desaparèixer i em vaig quedar amb només una katana a la mà, la seva forma original. El reiatsu em va baixar de cop i vaig caure de genolls, mort de cansament.

Merda!

No podia, el Bankai em prenia massa energia. Potser no havia entrenat suficient, potser feia alguna cosa malament. Merda!

Estava tan capficat en aquestes coses que no vaig notar la persona que m’espiava...

Una persona va sortir entre uns matolls, a prop d'on estava l'home entrenant, i es va acostar cap a ell.

- Sol no aconseguiràs que et surti el Bankai- va dir una veu coneguda, però el noi estava tant cansat que no aconseguia reconèixer a qui pertanyia la veu.

- Qui ets?- va demanar el noi.

- Si que et falten forces que ni reconeguis la veu de la teva capitana- es va queixar la capitana de la 9a.

- Taicho! Que hi fas a aquí?- va preguntar.


~Flashback~

La Meina estava llegint un llibre tranquil·lament al seu despatx, on explicava les diferents qualitats que tenien les plantes del Rukongai. N'hi havien que ajudaven a la cura de malalties, d'altres que ajudaven a dormir, o a relaxar-se més, n'hi havien que simplement portaven sort, i algunes senzillament eren per donar gust al menjar i a les begudes,

Fins que la noia de cabells liles es va parar a una pàgina observant una flor, del mateix color que els seus cabells, que servia per alimentar els hollows mascota de la 12a divisió.

"Ooooooh, a al meu despatx hi quedaria molt bé un ram d'aquestes flors" va pensar la Meina

I amb la mentalitat de trobar aquesta planta es va posar en camí pel Rukongai. Quan en un moment va sentir una gran concentració de reiatsu i s'hi va acostar per investigar. On es va trobar amb el seu tinent intentant dominar el bankai, es va apropar a uns arbustos propers i es va amagar a observar que feia.

~ Fi Flashback~

—Hmmmm —la Meina es va quedar pensativa observant les flors que havia collit. Li va venir un atac de vergonya i culpabilitat per estar recollint flors en comptes de fer feina, però abans de dir res vaig caure desmaiat.

—Bank! —va dir la Meina quan em vaig desplomar davant seu.

Unes hores més tard

—Arg... on sóc? —vaig dir incorporant-me lentament.
—Hola! —va dir la Meina, alegre de veure’m despert—. T’has desmaiat allà fora, som a la 4a.
—Ah... —tenia els records borrosos. Em vaig tocar la llengua, tenia un gust amarg molt intens.
—És que... t’he donat unes flors que havia collit que serveixen per alimentar Hollows a veure si recuperaves reiatsu...
—Flors per alimentar Hollows... —i tot seguit vaig vomitar.


Uns dies més tard, quan ja ens havíem recuperat, la Capitana Meina va portar-me al lloc on jo entrenava (o més ben dit la vaig portar jo perquè es va perdre pel bosc).
—Para atenció —la Meina es va posar davant meu—. A partir d’avui et sotmetré a un entrenament duríssim per aconseguir el Bankai. Si et vols retirar fes-ho ara, potser després serà massa tard...
—Estic preparat Meina!
—Doncs para atenció...