El secret del Rei.

-Quina punyetera calor... -va pensar la Momo durant una llarga i pesada reunió ordinària de capitans.

Era un estiu particularment calorós i els capitans de les tretze divisions tenien la seva reunió ordinària setmanal a les tres de la tarda, just després de dinar. Ningú tenia moltes ganes de parlar, i els capitans escoltaven a mitges mentre el capità de la dotzena divisió exposava diferents experiments sobre tipus d'alarmes.

La Gooraa jugava amb els seus cabells i el Kami no dissimulava la seva impaciència. La capitana del segon esquadró s'havia llevat el haori i la part d'adalt del kimono cedint a la terrible calor del moment. La Hanako, asseguda davant de la resta de capitans, anotava entretinguda el que el capità de la dotzena exposava.

-D'acord -va dir la Hanako retirant-se els cabells de la cara i sospirant- Ara és el torn de la capitana del tretzè esquadró. Res a exposar, capitana Hinamori?
-Unes quantes coses -va dir la Momo- per començar...

Es va sentir un gran enrenou a fora i molts de crits i veus nervioses. La porta de la sala de reunions de capitans es va obrir i varen entrar dos membres emmascarats del servei secret.
-I aquests qui són? -va demanar en Joan.
-No havia vist abans aquest uniforme -va exclamar l'Eloi.

El membres es varen apropar a la Hanako que es va moure inquieta al seu lloc. Un dels dos membres es va quedar enrere mentre l'altre avançava i li entregava a la capitana general una nota. La Hanako es va aixecar per llegir-la amb la preocupació impresa al rostre.

-Què està passant? -va demanar el Samael a la Momo.
-Sigui el que sigui, no és molt normal -va dir la Momo- Mira la cara de la Hanako. Són molt males notícies. Ha passat alguna cosa greu.

-La reunió queda suspesa -va dir la Hanako mentre sortia corrents de la sala amb els membres del servei secret.
-Què passa? -va demanar la Gooraa sense cap resposta.

La Hanako va anar a la base secreta de les forces del servei secret a reunir-se amb el seu líder.
-Què vol dir això?? -va demanar la Hanako exaltada- Hi havia milers d'homes dels teus que vigilaven l'amagatall del Chiriko!! Com és possible que hagi mort??
-Ha estat una emboscada major del que ens esperàvem -va dir el líder sense perdre la calma.
-No em val aquesta excusa!! -va cridar la Hanako.
-Calma't, Comandant -va exigir el líder dels serveis secrets- Encara en queden dues persones... La ubicació del rei de la Societat d'Ànimes la saben tres persones: el monge Chiriko de la muntanya Humda-ku, el príncep vell Bunjiro de la Vall i el capità Comandant de la Societat d'ànimes. El fet que en Chiriko hagi mort no vol dir que el secret del rei estigui en perill...

-No ha mort! -va cridar la Hanako histèrica- L'han assassinat! I amb ell uns milers d'efectius del nostre exèrcit.
-Mort o assassinat, això no canvia les coses -va dir el líder dels serveis secrets.
-Hem de protegir el vell Bunjiro de la Vall! -va cridar la Hanako
-Per què no te'n vas a casa teva i et tranquil·litzes un poc? -va demanar el líder impassible.

La Hanako va sortit d'allà histèrica i sobresaltada. Estava extremadament nerviosa. Era evident que algú anava darrere del secret del rei! No podia deixar que les coses es posessin pitjor. La Hanako anava caminant tota sola pels carrers de la Societat d'ànimes en silenci i nerviosa. De sobte va notar una presència darrere seu i va treure la katana.

-Hanako, què ha passat? -va demanar la Momo que arribava amb la Gooraa. La Hanako es va quedar callada mentre amagava la Suzaku.
-Tinc una missió per a vosaltres -va dir finalment la Hanako- Anireu a la Vall Fuu a protegir el vell Bunjiro. Podeu triar els capitans que us vulguin acompanyar, però us dic que és una missió extremadament perillosa i que jo ara no puc deixar la Societat d'Ànimes.
-Per què tant de secretisme? -va dir la Gooraa

-Tsk! la teva germana està com una cabra! -va dir la Gooraa- Aquestes no són hores de fer-nos anar de missió! Jo volia anar de festa i a sopar, no de missió ultra-secreta i ultra-perillosa.
-Vinga -va dir la Momo sospirant- Deu passar alguna cosa grossa, sinó enviaria a altres persones.

La Gooraa i la Momo arribaren a la gran porta Senkaimon.
-Preparades per partir? -va demanar en Joan molt content.
-Són les 4 del matí -va dir la Momo- Per què somrius tant?
-Una missió d'alt risc només per capitans sempre és emocionant -va dir Joan alegre.
-Jo també vinc! -va dir l'Eloi arribant corrent
-T'has apuntat a darrera hora? -va demanar la Gooraa rient

La Hanako va arribar a la porta i va donar als capitans un mapa molt especial que només era visible per a ells i que, a mesura que anaven recorrent el camí, el mapa s'anava cremant.
-Per què tant de secretisme? -va demanar el Joan. La Hanako no va contestar i va ordenar als capitans que comencessin amb la missió.

-No pot ser! No pot ser! -Va cridar la Gooraa que aguantava el plànol que la Hanako li havia donat
-Que passa Gooraa? -Deia l' Eloi pujant el to en veure que la capitana cridava d' aquella manera
-Que que passa? Heu parlat amb la Hanako abans de venir!!?? -Va cridar ella
-Jo si... -Deia en Joan
-Que us ha dit? Que anessim en línia recta? -Deia la Gooraa
-Si.. en línia recta... -Deia l' Eloi en apurs
-A veure... Que passa? -Deia la Hinamori farta de estar callada amb l' intriga
-Que el camí es parteix en 2!! -Cridava la Gooraa
Els capitans es van apropar a ella per veure el plànol
-Línia recta! -Deia l' Eloi
-Aquí no hi ha linia recta! -Cridava la Gooraa
-Jo veig que aquesta de la dreta està recta! -Deia en Joan
-No burro! la de l' esquerra és la recta!!! -Cridava l' Eloi
-No hi ha cap recta! -cridava la Hinamori
-No n' hi han burros, i deixeu de mirar el mapa de costat! -Cridava la Gooraa farta de que els dos capitans no s' adonessin que estaven mirant el mapa de costat
-Ho fem "a boleo"? -Deia en Joan
-Agafem el de l' esquerra! -Deia l' Eloi
-Home... si hem d' escollir prefereixo el de la dreta.. -Deia en Joan
-Dóna igual, tots dos són identics i tenen les mateixes corves, mireu -Deia la Hinamori

-I què són aquests punts vermells?? -va demanar l'Eloi- Es mouen cap aquí...

Els quatre capitans es varen mirar amb cara de circumstàncies i varen treure la Zanpakuto a la vegada.
-Merda! N'hi ha moltíssims!! -va dir en Joan mentre mirava el mapa.
-Què conyo pensava la Hanako enviant-nos aquí? -va demanar l'Eloi
-Sigui el que sigui, hem de segui avançant -va dir la Gooraa i va partir el mapa en dues parts, fent que els dos camins sortissin als dos trossos diferents
-Jo i la Momo seguirem pel camí de l'esquerra -va dir la Gooraa- I vosaltres dos, seguiu pel de la dreta!! Ens veurem demà al matí.
-Aneu molt en compte -va dir el Joan preocupat.
-Vinga, hem de partir, ja són aquí! -va dir l'Eloi empenyent el Joan cap al camí de la dreta.
-Gooraa!! -va cridar la Momo
-Som-hi!! -va dir la Gooraa fent un shumpo per seguir la Momo.

Mentre al Seireitei.
-Quin avorriment -va dir en Kami- Per què més reunions? I on és tothom? De missió??
-No entens la gravetat de la situació? -li va demanar l'Hades
-Doncs no gaire, la veritat -va dir el Kami avorrit.
-Un exèrcit d'enemics s'ha instal·lat al Rukongai però la seva presència ha desaparegut -va dir Reyespada nerviós, ja que era la seva primera reunió com a capità.
-No hi ha rastre d'ells, tot i que tenien un reiatsu assassí brutal... -va dir Samael.
-I ara què fem? -va demanar la Sayumi.

-No farem res! –va dir el Reyespada- Si no en sabem res, no ens enfrontarem amb uns enemics que no coneixem...
-Jo seguiré investigant –va dir Samael pensatiu.

Mentre al bosc secret...
-Merda, hi ha tants d’enemics... –va dir la Momo a mesura que avançava. Les dues noies anaven tan ràpid que podien passar a prop dels enemics sense que notessin la seva presència i les confonien amb una brisa suau que aixecava les fulles.
-Alerta!! –va cridar la Momo apartant la Gooraa cap enrere- Mira-hi un poc abans, no, Gooraa?? Quasi caus al buit.

Les noies varen mirar cap avall. Hi havia un penya-segat molt profund i, allà baix s’intuïa el corrent de l’aigua.
-Per on segueix el mapa? –va demanar la Gooraa
-Ens duu a aquella cascada! –va dir la Momo assenyalant enfora a una cascada molt gran que tenien just al davant.
-Hi hem d’anar? –va demanar la Gooraa cansada.
-Això ens diu el mapa- va dir la Momo- La nostra missió consisteix en comprovar si un tal Bunjiro de la Vall està bé... potser viu a dins la cascada...
-I saps com s’anomena la Vall segons el mapa? –va demanar la Gooraa assenyalant la àmplia vall que s’obria entre les muntanyes i el riu. La Momo va negar amb el cap i la Gooraa li va passar el mapa. La Momo el va mirar sorpresa i estranyada.
-És la Vall... del Secret del Rei –va dir la Momo. Les dues noies es varen quedar callades i començaren a entendre la dificultat de la seva missió.

-Va, avancem! -Va dir la Gooraa decidida. Es va possar una espècie de mocador que nomès li deixava al descobert els ulls, també es va possar una caputxa vermella, com la primera vegada que es va trobar amb els capitans
-On vas tan de pressa? saps que es allò? -Va dir la Hinamori
-No et preocupis, allà hi déu viure gent, al cap i a la fi es una vall, no? -Va preguntar ella
-Però allà tenen aquell tal Bunjiro! -Va dir la Momo
-Si, però no poden estar sols allà, perque es notaria massa que el tenen. El deuen tenir allà perque hi déu viure gent i ningú sospitaria, n' estic segura -Va dir la Gooraa fent un Shunpo
-Bueno.... si..... -Va dir la Momo seguint-la.
Les noies van arribar al principi d' aquella vall. Hi havia una espècie d' aldea, bastant gran on s' hi podia veure molta gent caminant. Era un lloc bonic, a l' entrada de l' aldea ja podíes veure les cases, unes al costat de les altres, i al final un gran penya segat d' on queia una cascada, que el riu portava cap avall d' on elles havien vingut
-Hem d' anar a aquella cascada d' allà, no? -Va dir la Momo
-Suposso que si... el que em dec preguntar és si la gent ens mirarà extrany... seguim portant roba de shinigami... -Va dir la Gooraa
-Ja estem acostumats a que ens mirin d' una manera extranya... -Va dir la Momo entrant a l' aldea
-Hey! Son dues noies shinigamis!! -Van cridar uns homes
-Shinigamis, shinigamis, i son noies! -Cridaven un munt d' homes corrent cap a elles.
Les noies es van mirar com dient "Fotem el camp, ja entrarem per un altre costat", però un home les va agafar de les mans i es va ajupir.
-Sou shinigamis oi? Sou shinigamis de veritat? -Va dir ell mentrestant tothom s' ajupia davant d' elles
-Treieu-nos d' aquesta aldea, siusplau!
-Siusplau, ens heu de treure!
-Si realment sou shinigamis podeu treuren's d' aquí oi? Siusplau!!
La gent de l' aldea suplicava a les shinigamis que els treiessin d' allà, però perquè?

-Però què passa aquí??? -va demanar la Gooraa mentre els nins petits li estiraven del haori.
-Vols saber què passa a aquest poble? -va demanar un dels nins petits- Vine a casa meva, la meva mare us ho contarà tot.

La Gooraa i la Momo es miraren i juntes anaren cap a la casa del nen. La mare era una dona major que vestia com una sacerdotessa antiga i tenia pinta de saber moltíssimes coses. Serviren sopar a les capitanes i els donaren un lloc per passar la nit. Mentre la dona sàvia servia les postres de les capitanes, la Gooraa s'armà de valor i va fer la pregunta:
-I quin problema teniu al poble per què tothom vulgui partir? -va demanar com qui no vol la cosa mentre agafava una galeta de xocolata.
-El problema és que som esclau de l'home que veniu a protegir!! -va dir la dona sacerdotessa.
-Esclaus?? -va dir la Momo sorpresa- I quines feines feu per a ell?
-Ens encarreguem de tot... però mai l'hem vist la cara! No es mostra davant de nosaltres.
-I per què no? -va demanar la Gooraa sense dissimular la seva indignació.
-Perquè... ell és un dels tres -va dir la sacerdotessa.
-Dels tres què?? -va demanar la Momo nerviosa de tant de secretisme.
-Un dels tres que guarden el secret d'on es troba la ubicació del rei de la Societat d'ànimes -va contestar la sacerdotissa.
-Vosaltres sou Shinigamis? -va demanar la Momo
-Sí, però de baix nivell. Només som aquí per fer d'esclaus...

La Gooraa i la Momo anaren a dormir en una habitació molt petita que els havien deixat. Hi havia una llitera i la Gooraa pujà dalt per deixar el lloc de baix a la Momo.
-Què en penses? -va demanar la Gooraa
-Que està bastant clar... -va dir la Momo- algú va darrere del secret del rei i si aquest Bunjiro és un dels que sap on és... és normal que l'haguem de protegir...


Al matí següent
-MOMO! MOMO!! -va dir la Gooraa molt nerviosa
-Què passa? -va dir la Momo despertant-se
-Tots el de l'aldea... tots són morts!! -va dir la Gooraa
-Tanta sort que hem arribat a temps per salvar-vos -va dir en Joan apareixent amb l'Eloi.
-I en Bunjiro? -va demanar la Momo
-Ara ens posam en marxa a veure si el trobem... -va dir l'Eloi- Vinga Momo, partim ja!!

Corriem a tot velocitat per l'aldea buscant en Bunjiro:
- BUNJIRO - Cridava la Hinamori i la Goora a la vegada
- No el trobarem mai aqui amb tanta brutissia
- Pero com es que esta tant destruit el poble, un moment. que es aquell sombra?
- Sembla una noia... Hi han flames al seu voltant
- S'esta cremant!!!!!!!!!!!!!! L'hem de salvar
- Aqui hi ha algu que no encaixa - Va dir la Hinamori
- Es veritat,com es que no crida ni es mou? - Vaig dir jo
- Aixó es lo de menys, hem de salvarla - Va dir la Goora corrent cap a la noia
- Nooooooo Gooora, es una ilusio! - Va cridar en Joan
La Goora es va llençar a per la noia, al agafarla una forta llum lila ens va segar a tots, i quan vam poder tornar a veure, la Goora ja no hi era.

La Gooraa va caure per un llarg i estret pas entre roques cap a un abisme negre i fosc. Quan va caure al terra es va pegar un cop molt fort amb una taula que estava tirada pel terra. Era dins d'una casa cavada en la roca, molt antiga i en forma de cova. Però tot estava molt desordenat, semblava com si haguessin escorcollat el lloc en la recerca d'alguna cosa important.

Tots els mobles estaven tirats pel terra, hi havia una escampadissa de papers, flors, aigua, monedes, rellotges i altres coses per tot el terra. També hi havia un gos mort al costat d'un munt de roba. Roba??? Era una persona. La Gooraa va córrer al costat de la persona per donar-li auxili.

-Es troba bé? -va dir la Gooraa mentre li donava la volta. Era un home molt vell, de cabells i barba blanca i tenia unes ferides molt greus a tot el cos. Salvar-lo ja era totalment impossible, devien ser els seus darrers minuts de vida...
-Ets una shinigami d'alt nivell... si no no hauries vist la noia en flames i no hauries pogut entrar aquí... -va dir el vell
-No parli, no faci esforços -va dir la Gooraa
-Has d'endur-te el meu cos a la Societat d'ànimes... -va dir el vell- I has de dir-li al comandant general que no he dit res...
-A la Hanako?? -va dir la Gooraa- Tu... tu ets en Bunjiro?? La Hanako ens va enviar per protegir-te!
-Bé -va dir el vell somrient mentre s'anava afeblint- Ara... haveu de protegir la Societat d'ànimes i el secret del rei. Jo... no els he dit res... no saben res de mi...
-Res sobre què?? -va demanar la Gooraa, però en Bunjiro ja era mort.

La Gooraa va tornar on eren la Momo, el Joan i l'Eloi carregant el cos d'en Bunjiro.
-Ens l'emportem a la Societat d'ànimes -va dir la Gooraa mentre la Momo obria un Senkaimon.

Vam entrar a la Societat d' ànimes
-Que fem? -Va preguntar la Gooraa
-Primer ens expliques qui es! -Va dir l' Eloi amb un mal to de veu
-Tranquilet eh... -Va dir ella
-Ens estàs ocultant alguna cosa! Qui es!!! -Va dir l' Eloi
-Però bueno Eloi que et passa!? -Va dir la Momo
-Es en Bunjiro -Va dir la Gooraa
-No som burros! Va! Explica tot! l' has trobat mort o heu parlat? No, no ho pregunto, directament et dic que ens expliquis de que heu parlat! s' et nota a la cara! era viu! -Va cridar l' Eloi molt nerviós a la capitana
-Eloi que cony et passa!!!!!! -Va dir la Gooraa cridant-li
-Que passa aqui?????!! -Va dir la Hanako cridant
Els capitans ja havien arribat al seireitei
-L' Eloi, que està molt extrany.. en fi.. -Va dir la Momo
-Hanako, portem en... -Deia en Joan
-HADO 33, SOKATSUI!!! -Va cridar la Gooraa contra en Joan
-Ho veus? Li passa alguna cosa!! -Va cridar l' Eloi
-Gooraa... però..... -Va dir en Joan
-Es un vell que ha mort a l' aldea on teniem que protegir en Bunjiro, però no hem trobat el seu cos -Va dir la Gooraa
-Gooraa, no se a que s' ha debut aquell sokatsui contra en Joan
-Res.. simplement ho volia dir jo.... enterreu-lo a les afores del seireitei. -Va dir la Gooraa marxant, se la veia preocupada.
En Joan i la Momo la van seguir, l' Eloi es va quedar ple de ràbia i va marxar al seu cuartell sense dir res.
-Gooraa! -Va cridar en Joan
-Gooraa, perque no has volgut que la Hanako sàpiga que era en Bunjiro? -Va preguntar la Momo
-El vell aquest ha dit que li diguem a la Hanako que "ell no ha dit res, que no saben res d' ell"
-Res de que? -Va preguntar en Joan
-No ho sé, abans ha mort!!
-Que pot ser? -Va preguntar la Momo
-No li vull dir res a la Hanako... -Va dir la Gooraa
-Perque???? -Van preguntar els dos capitans sorpressos. -Pero si t' ha dit que li diguessis...
-NO! No vull que es preocupi per res més, més tard ja li diré jo i carregaré jo la responsabilitat de l' engany, el càstig o el que sigui i...
-Vaja, aleshores era això? -Va preguntar la Hanako que era darrere d' un mur. La Gooraa es va girar bruscament
-Que significa ai... desde quan ets aqui? -Va preguntar la Gooraa
-Desde el començament. -Va dir ella
-Ho sento Hanako, no volia que...
-No m' ho volies dir perque no hem preocupès més, a part que heu fracasat la misió de protegir-lo oi?
-Gooraa.. t' has parat a pensar que la misió no era investigar que ha passat a l' aldea, sinó protegir-lo i no hem pogut, i volies deixar-ho a mitjes..... per el que poguès passar? -Va preguntar la Momo
-Ho sento, jo.... no volia fracasar...
-No heu fracasat, ho heu fet bé, no heu pogut completar la misió de salvar-lo, però em basta que hagi dit ell que no els ha dit res -Va dir la Hanako
Els capitans van tornar a despertar l' interès sobre aquella "cosa" que no sabien que era
-Res de que? -Va preguntar en Joan
La Hanako es va quedar en silenci sense dir res, i els 3 capitans atents a veure que passava
-Res de res, gràcies per la misió, podeu tornar als vostres cuartells, no hi haurà càstig per res, jo aniré a enterrar a en Bunjiro
-Jo anire a parlar amb l' Eloi! -Va cridar en Joan
-Anem a fer un passeig, Gooraa? -Va dir la Momo
-Si..... necessito aclarar idees -va dir ella, i la Momo i la Gooraa van sortir a passejar pel seireitei per parlar d' aquella cosa que ningu mes que la Hanako sabia.

- Eloi!!!!!! - Cridava en Joan donant una patada a la porta del meu despatx - SURT! ELOI! - Va entra pero no va veure - Eloi?????
On deu ser? - I va marxar tal cual
Mentres la Momo i la Goora s'ha acostaben a la reunio de capitans, quan es van trobar en Joan:
- I l'Eloi? - Va preguntar la Momo
- No le trobat en lloc - Va dir en Joan
- COM? - Va cridar la Goora - I ET QUEDES TANT TRANQUIL? NO EL VAS A BUSCAR?
- Goora, l'Eloi ja es grandet, ja sap el que es fa, així que no et preocupis tant
- JA PERO LA REUNIO ES GENERAL! QUE LI DIREM A LA HANAKO?
- Dons la veritat que no hi era i punt - Va dir en Joan
- Pero un creiu que pot haber anat?
- Segurament a l'aldea - Va dir en Joan girant-se i fican la ma sobre el pany del despatx de la Hanako - AH, per cert no segui-ho a l'Eloi, fagi lo que fagi a l'aldea. No se perque pero em sembla que vol que el seguim. D'acord? - I va obrir la porta del despatx.

-Comença la reunió de capitans! -Va cridar la Hanako. -Capità de la segona divisio?
-Present! -Deia la Sayumi
-Tercera?
-Present.. -Deia la Gooraa
-Sisena?
-Present!! -Deia en Reyespada
-Setena?
-Present -Deia en Joan
-Vuitena?
-Present -Deia en Kami
-Novena?
-Present!!! present!! AQUI!! -Cridava l' Hades com sempre
-Desena?
...
On es el de la desena!???? -Cridava la Hanako -Bah es igual, dotzena i tretzena presents, perfecte, començem la reunió!!
Va passar 1 hora i la reunio va acabar.
-Capitans de la 3a, 7a i 13a, quedeu-vos un moment, els demès marxeu
La Gooraa, en Joan i la Hinamori es van quedar
-On es l' Eloi!? -Deia la Hanako
-No en sabem res.. ha desaparegut així de sobte -Va dir en Joan
-Jo crec que pot ser a l' aldea -Va dir la hanako. -Ja s' el veia extrany
-Es cert, això també ho he pensat jo, pero... -Deia en Joan
-Seguiu-lo -Va ordenar la Hanako
-Però Hanako, això es el que ell vol! que el seguim! -Cridava en Joan
-Hanako, ho sento, però jo no hi vull anar allà -Va dir la Gooraa. -Trobo que ja no hi ha cap missió a fer allà.
-Gooraa... -Va dir la Hinamori
La Gooraa encara seguia enfadada amb l' Eloi
-Està bé, ja tornarà ell sol, no heu d' estar pendents d' un nano que s' enva sense dir res -Va dir la Hanako amb to per animar la Gooraa
-Va Gooraa, anima't, segur que està de mal humor amb tots... -Va dir la Hinamori
-No es per això... esque trobo que ell té raó, es va enfadar amb mi perque vam deixar una cosa pendent allà, per això ha tornat allà i per això també quan em va veure em va insistir a que digui més coses... -Va dir la Gooraa

-No passa res -va dir la Hanako- Enviaré un esquadró de rescat a cercar el capità de la desena divisió.
-D'acord -va dir en Joan meditant- Hanako... et puc fer una pregunta?
La Hanako es va girar estranyada
-On és en Bunjiro? -va demanar el Joan. La Hanako va obrir els ulls sorpresa i va fer un pas enrere.
-És a l'equip de Reconeixement Secret i de Recuperació d'Informació -va dir la Hanako creuant els braços.
-A la dotzena? -va demanar la Momo
-No, és un equip secret... -va dir la Hanako- Es dedica a recuperar records de cossos i a tota una sèrie d'experiments força desagradables...
-Vaja... -va dir en Joan- Estàs mirant d'endevinar com va morir i si és veritat que no va dir res, oi?
-Què sóc, un llibre obert? -va respondre la Hanako nerviosa veient com en Joan li treia més informació de la que volia.
-Bé, en tot cas -va dir la Gooraa- Mira de recuperar l'Eloi.
-Tranquils -va dir la Hanako- Ara reforçarem la seguretat del Seireitei ja que hi ha moltes possibilitats que l'enemic vingui fins aquí...


Mentre l'Eloi...
-Una molt bona feina de control mental, Isane -va dir una veu de dona que estava davant de l'Eloi
-No ha estat un encanteri bo del tot... -es va disculpar la noia anomenada Isane- Si l'encanteri hagués estat bo del tot, no l'hauria fet tornar fins aquí.
-No passa res -va dir l'antiga Capitana Unohana- Tenir controlat el capità Eloi serà de gran ajuda per saber on és el secret del rei. I quan hagi mort el rei de la Societat d'ànimes... jo seré la nova reina!! MUAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!
-Ara què faig amb l'Eloi? -va demanar l'Isane
-Envia'l a la Societat d'ànimes altra vegada -va dir la Unohana- I que vigili els capitans Shinigamis...

-Ei, Eloi -va dir el Joan quan es va trobar el capità de la desena pel Seireitei.
-Ah, Joan! -va dir l'Eloi despistat- Com va tot?
-Això ho hauria de demanar jo!! -va dir el Joan- Vares desaparèixer sense dir res! Estàvem preocupats per tu!
-Oh, perdó -va dir l'Eloi- Vaig anar a reflexionar un poc... volia estar sol.
-Bé, la propera vegada digues on vas, com a mínim -va dir el Joan marxant.

Mentre a la dotzena divisió.
-Mira, és un sistema d'alarmes molt nou i eficient -deia Samael- M'ha costat molt fer-ne el disseny, però ha quedat molt bé. Ara mateix les estem insta·lant per tot!
-I com avisaran en cas d'emergència? -va demanar la Sayumi
-S'enviarà una papallona infernal al capità que hi hagi més a prop -deia Samael.
-Una papallona infernal? -va demanar el Kami
-Coneixes un mètode més ràpid? -va contestar l'Hades cansat de la conversa.
-En tot cas, -va dir el Reyespada- és com si ens estessim preparant per un atac imminent...
-Estam esperant un atac, Hanako? -va demanar la Gooraa- On és la Hanako? S'ha evaporat?
-Ha partit fa una estona -va dir la Momo- I sí que sembla que ens hagin d'atacar...

Era de matinada i la pau regnava al Seireitei mentre en Kami, capità de la vuitena divisió, tornava de festa cap al seu quarter general. El Kami va veure un fulgor al cel i va alçar la vista.
-Què és això? -va demanar-se. Un gran foc va impactar contra la part est del Seireitei.
-Ens estan atacant?? -va cridar en Kami corrent cap al lloc dels fets.