El robatori del Hogyoku

-Una festa dels cirerers, no és fantàstic? -va dir la Hanako mentre la Tsunade li col·locava el quimono.
-Cada any hi ha festa d'estiu a sota els cirerers -va dir la Tsunade- No és res estrany. Deixi's de moure, Hanako-sama!
-Estic tan emocionada!! -va dir la Capitana General mentre la seva tinent lluitava per compondre-li el quimono vermell mentre la capitana no s'aturava de moure per l'emoció.
-Vinga, anem! -va dir la Tsunade- Que encara arribarem tard i quedaria molt malament que arribéssiu tard, Hanako-sama!

La casa dels Kuchiki era una mansió gegantina enmig del Seireitei. Anar-hi des de la Primera Divisió no tenia pèrdua, així que la Capitana i la tinent anaren ben d'hora cap allà per no fer-se esperar.
-Ja sent l'olor dels cirerers, Hanako-sama? -va demanar la Tsunade quan s'aproximaven a la casa. Milers de fanals il·luminaven la tarda. E jardí de la casa dels Kuchiki era una ermosa estampa amb gent destacable del Seireitei a sobre de llargues tires de color que prenien la fresca a l'ombra dels arbres florits.

-Oh, Ashtal-kun! -va dir la Hanako en veure el capità de la segona divisió- També estàs aquí!
-Capitana! Sí, ens han convidat a tots els capitans. Bon dia, Tsunade! -va dir n'Ashtal lluint un quimono verd molt elegant amb ratlles.
-Bon dia, Ashtal-san! -va dir la Tsunade molt cortès, com sempre, fent una reverència.
-Hanako-san, Ashtal-san! -va dir n'Andrea saludant als capitans i la tinent- Tenim un lloc reservat pels capitans! Seguiu-me! Espero que us ho passeu molt bé a la festa.
-Segur que sí -va dir la Hanako amagat l'emoció que sentia per dintre- Cada any us supereu! La decoració d'aquest any és excel·lent! Gràcies per convidar-nos, Kuchiki!

la hanako li va donar les gracias molt amable. tenien sort de que la capoitana general sigui simpatica y no com molts capitans qeu no estaven a la festa. l'ashtal era tambe un bon noi i m'ajudava molt a durme be amb els altres. em sentia be estan amb ells dos.

els capitans ens varem seure al cesped y començaren a parlar de les coses que parlen esl capitans entre ells: notices, tinents, misions y altres coses. no sabia si als capitans els agradava el menjar y em vaig preocupar molt perque la anfitriona tenia que ser amable amb ells y ofrecerlos lo millor. no em vaig atrevir a preguntar si els agradaba el sopar y per aixo vaig estar molt rato sense dir res. la hanako em va demanar que em pasava, que te pasa Andrea, estas molt callada y no dius res. estas enferma?¿ em vaig posar molt contenta de que es preocupara per mi y l'ashtal tambe es va preocupar i va dir vols que cridem un metge?¿

pero els vaig explicar que em pasava y es varen alegrar molt de que tingues bona salut. la festa va continuar y va arribar el moment del ball.

La música va començar a sonar però la Hanako i la Tsunade li varen fer cas omís. La tinent havia menjat massa i estava mig adormida sobre les espatlles de la seva capitana. Mentre, n'Ashtal els contava una anècdota que tenia a veure amb hollows i un shinigami novell.
-I enlloc de clavar-li l'espasa, li va llençar al cap! -va dir n'Ashtal i les noies varen riure amb ganes.
-Vo... voleu més te? -va demanar l'Andrea un poc avergonyida.
-No, jo no... -va dir la Hanako- però potser la Tsunade n'haurà de menester. No vull haver-la de carregar fins a la Primera Divisió...
-Perdó... -va dir una veu un poc freda mentre arribava on estaven els capitans i la tinent. Es tractava del líder de la casa Kuchiki, Byakuya Kuchiki, que venia a treure la seva dona a ballar. Mentre ells dos ballaven, l'Ashtal i la Hanako seguien parlant animadament, i la Tsunade es va repenjar del quimono de la seva capitana.
-Tsunade! Deixa'm ja! -va dir la Hanako intentant despertar-la- No puc beure sake tranquil·la!
-En vols més? -va dir n'Ashtal oferint sake a la capitana de la primera divisió.

Els convidats a la festa ja començaven a partir. La nit era ja avançada i a l'endemà tots tenien feines a fer. Però els capitans, aliens a responsabilitats, estaven massa ocupats contant anècdotes divertides i bevent sake.
-Andrea-sama! -va dir un criat entrant a la sala de sobte, molt alterat i suorós.
-Què passa? -va demanar l'Andrea. Els capitans es varen llençar mirades nervioses entre ells i varen agafar les Zanpakutos.
-Algú ha entrat a la cambra on guardam... -va dir el criat deixant misteriosament la frase inacabada. No calien més paraules, l'Andrea ja va saber que l'assumpte era molt seriós.
-COM? -va cridar l'Andrea molt espantada.
-Què passa? -va demanar l'Ashtal.

-Han robat el Hogyoku!!- cridà la Hanako.
-Com pot ser!. Però si havia la guàrdia de la meva divisió en tota la mansió!- es queixà Ashtal.
-És estrany... Que hagin pogut burlar tota la seguretat i robar el Hogyoku... Com s' ho han muntat...- es preguntà Andrea.
-Molt bé, Ashtal ves a la càmera dels 46 i informe'ls, Andrea tu avisa a tothom amb el Tenteikuura, ràpid!-
-Si Capitana!- digueren els dos a l' uníson.
-Tsunade, llevat!!!- ordena la Hanako.
-S-si Hanako-sama!- respongué, mig adormida.

-Vinga, Tsunade, desperta!! -va dir la Hanako pegant-li copets a la cara. Prest els copets es varen convertir en cops de puny.
-No es passi, Hanako-sama -va dir la Tsunade despertant de cop (o pel cop)
-Ah, perdona! -va dir la capitana general avergonyida- Ja saps que no controlo la meva força...
-No passa res -va dir la tinent un poc enfadada.
-Anem per feina, Tsunade -va dir la Hanako agafant la Suzaku i desprenent una aura assassina.
-Què vol, fer, Capitana? -va dir la Tsunade també agafant la seva Zanpakuto, la Katsuyu.

La Hanako va respirar i va concentrar la seva energia espiritual.
-Ho sents? -va demanar a la seva tinent.- Sento rastres de reiatsu per tot... Necessito uns segons per identificar tots els que han passat avui per aquí.

La Hanako va tancar els ulls i va començar a analitzar reiatsus amb molta rapidesa.
-El tinc! -va dir la Hanako- Sento el reiatsu de la persona que ha entrat a robat el Hogyoku
-Sou fantàstica, Hanako-sama -va dir la Tsunade, entregada i pilota com sempre.
-Però... -va reconèixer la Capitana- No sé a qui pertany... Sigui qui sigui, ha estat una ànima del Rukongai!! No ens enfrontam a un Shinigami!
-Ja ho saben tots -va dir l'Andrea que tornava d'executar el Tenteikura- Ara venen cap aquí...
-Perfecte -va dir la Hanako- Mentre, establirem les rutes per a tots els capitans, perquè puguin perseguir el lladre!!

Mentres on es trovara el lladre....
-Hola Rukia com anem per qui-va dir xus posant-li la ma a ombro de la rukia.
-xus però que fas va dir la rukia espantada-
-Tranquila e vingut a ajudarta va dir xus.
-gracies rei meu va dir la rukia vermella-
-xus va somriure, ara que vols fer rukia, vols que els distregui o que?
-No de moment deixels que es diverteixin va dir Rukia-segueix-ma xus que tenim molta feina per fer.
-Dacort! va dir xus carregant amb la Rukia a la esquena.

-Em pots dir on s'ha ficat en Xus? -va demanar la Hanako a la seva maltractada tinent.
-Ni idea... -va dir la Tsunade aplicant-se gel a la cara- L'he convocat a la reunió, però no sé on deu ser...
-I sí el telefones? -va insinuar la Momo
-Telefona'l -va ordenar la Hanako a la Tsunade que va obeir de mal humor.
-Potser s'ha quedat adormit -va dir en Kami amb resentiment.
-I no podem anar nosaltres a dormir també? -va dir la Gooraa mig adormideta.
-No contesta, Hanako-sama -va dir la Tsunade

La Hanako es va aixecar de la cadira i es va seure en terra a sobre dels genolls.
-Bakudō nº 58, Kakushitsuijaku!!
La resta de capitans es varen apropar en silenci mentre observaven el cercle blau que la capitana de la primera divisió anava interpretant. La Hanako va desfer el bakudo, quan ja havia trobat la ubicació exacta del Xus.
-I bé? -va demanar la Tsunade.
-Rukongai, districte 5. Dugueu-me aquí el Xus i la noia que l'acompanya... ARA! -va ordenar la Hanako i la resta de capitans varen fer un shumpo rapidíssim, rumb del Rukongai.

/Rukongai, districte 5/

-Sembla ser que els Capitans s' han posat en marxa... Tenim que arribar al Senkaimon!- digué Rukia.
-Si, ara mateix!- respongué Xus.
Però abans que poguessin rependre la marxa, en Kami i en Samael aparegueren.
-Atura't Xus!- digué en Kami.
-No tens escpatòria!- afegi Samael.
-No us penseu que us serà tan fàcil!- cridà en Xus.
-Jo crec que si-
De sobte, aparegueren la Hinamori, la Gooraa i n' Eloi.
-No crec que puguis amb tots nosaltres Xus. Deixa la Rukia al terra, ara- digué l' Eloi.
-Hmpf, jajajaja!-
-Que et fa tanta gràcia!?-
-Us penseu que hem vingut sols-
-Què!!!- exclamaren tots.
De repent aparegueren tot d' arrancars.
-Què us vagi bé!-

/Al Senkaimon/

-Ja veureu com apareixerà-
-N' estàs segur Ashtal?- preguntà la Hanako.
-Si, de segur que no han vingut sols, possiblement arribin d' aqui a res-
-Aleshores tindrem que esperar, no?- afegi l' Andrea.
-Algú ha aparegut!- digué Tsunade.

-Arrancars! -va dir la Gooraa traient la Zanpakuto- Com has pogut, Xus?
-Sempre ens estàs traint! -va dir en Kami alliberant la seva Zanpakuto, però només el shikai, perquè el bankai era un secret d'estat.
-Jo... -va dir en Xus afectat per les paraules d'en Kami
-Partim -li va dir la Rukia mentre es ficaven al Senkaimon
-NO! -va cridar la Momo anant darrere dels dos, però uns Arrancars es varen posar al mig. La porta, fent un renou pesat, es va tancar i els Arrancars volien sortir corrent quan en Kami va tallar el cap d'un d'ells i en Samael immobilitzava l'altre.
-Ens l'endurem per interrogar-lo -va dir en Samael mentre feia un bakudo per adormir-lo- Així podrem saber què es proposen.

/Tres dies més tard, a la primera divisió/

-Us he convocat per anunciar-vos males notícies...- digué la Hanako.
Tots els Capitans, presents, es varen sorprendre per la notícia de la Capitana General.
-Sobre la informació que heu tret de l' Arrancar que varem atrapar?- preguntà la Momo.
-Si- contestà secament la tinent de la primera divisió.
-Són molt males notícies... Sembla ser, que n' Aizen, després de trair la Societat d' Ànimes i fugir al Hueco Mundo, va voler fer- se amb el Hogyoku per augmentar el seu poder...
-No pot ser... Significa que ho havia planejat tot des del principi!?- exclamà en Kami i el Xus a la vegada.
-Si, i aquesta no és la pitjor notícia... Sembla ser que estar reunint un exèrcit amb els arrancars més poderosos, es fan dir Espada...

-No entenc que té a veure la Rukia en tot això -va dir l'Andrea Kuchiki molt enfadada
-Capitana Kuchiki, es posi tranquil·la, si us plau -va demanar la Tsunade
-Vosaltres no ho enteneu! La Hoguyoku era a casa meva! Aquesta lladre que vaig acollir a la meva família m'ha robat la nostra joia més estimada!!!
-No et sulfuris, Kuchiki -li va dir la Gooraa
-Jo enviaré membres de la meva divisió per matar-la -va dir l'Andrea
-Però no vol la Hoguyoku per a ella, sinó per a l'Aizen... -va dir la Momo

Els capitans es varen quedar en silenci mirant-se sense dir res. La Hanako va sospirar. A vegades la seva feina era realment difícil i esgotadora...
-Andrea, si vols vés al món humà a perseguir na Rukia però... si tornes, fes-ho amb la Hougyoku!
-Així ho faré! -va dir ella partint del despatx de la capitana general.
-I què podem fer amb el Capità Xus? -va demanar la Gooraa- Ha tornat a trair la Societat d'Ànimes...
-Això ho deixaré a l'Ashtal -va dir la Hanako- Segurament no estarà molt lluny d'on és la Rukia, així que et trobaràs amb n'Andrea -li va dir la Hanako a l'Ashtal mentre li comanava la missió- L'orgull de la Capitana de la Cinquena l'impedeix fer aquesta missió acompanyada, així que no t'hi fiquis al seu camí! Dugues el Xus de retorn a la Societat d'Ànimes!
-Sí, capitana! -va dir l'Ashtal i va partir corrents cap al món dels humans.

Encontrar a la kuchiki no va sr dificil perque la coneixa molt be i savia que no em costaria molt de treball trobarla. la vaig trobar al mon dels vius mentre estava amb el capita traidor i menjaven un gelat a un restauran. moriras sucia del rukongai i vaig clavar la meva espasa a la rukia atravesantli el cor. vaig agafar la joia que mavia robat. no vaig dir res al capitan xus peeque no y vaig tornar a la sociteta de animes amb la joia i la misio completa.

Sorprenentment, la pluja havia fet la seva aparició a aquella tarda del calorós estiu. La Capitana de la Primera Divisió havia hagut de deixar el seu despatx al descobert per anar a la seva habitació per enllestir els maleïts papers que no s'acabaven mai. Un llamp va il·luminar el cel del Seireitei amb una gran força i el soroll del tro es va fer que tots els shinigamis callessin durant un moment.

La Hanako es va espantar amb el soroll dels ràpids passos de la tinent Tsunade. L'Andrea Kuchiki havia acomplert la seva missió.
-Com? -va demanar la Hanako, asseguda a sobre del seu llit- Ja ha tornat?
-Sí -va dir la Tsunade agenollada en terra fent una reverència a la seva Capitana- Ha tornat amb la Hougyoku i amb el cos de la Rukia Kuchiki.
-És morta? -va demanar la Hanako fent un bot del llit i agafant el haori
-Sembla que no, Capitana -va dir la Tsunade, servicial com sempre- Els membres de la Quarta Divisió l'estan observant i potser es recuperarà.
-Vaja... -va dir la Hanako- En tot cas, aniré a parlar amb l'Andrea i decidirem què podem fer amb la Hougyoku. Segueix-me, Tsunade

La Hanako va sortir de la seva habitació mentre el cel del Seireitei tornava negre i la pluja queia amb més força. Potser no era una bona idea sortir ara amb aquest temps tan violent.
-Capitana... -va dir la Tsunade assenyalant a la fi del passadís. La Hanako es va girar i els seus cabells taronges varen crear una ona que va ser sacsejada pel vent.
-Xus? -va demanar la Hanako a la figura que estava immòbil al mig del passadís. Anava ple de sang i tenia el rostre ple de ràbia. La Tsunade va posar la mà a la seva katana però la Hanako la va aturar.
-Hanako -va dir el Xus mentre els cabells li gotejaven plens de l'aigua de la pluja- Tant si la Rukia es recupera com si no... mataré a l'Andrea Kuchiki pel que li ha fet!!

Tenia el hogioku a les meves mans y lo guardaba perque no queria que me’l tornesin a robar gent traidora a la meva familia. pero vaig sentir una cosa per a veure qeu era, era el xus que me miraba malament que vols y que fas a casa meva?¿ pero pareixia fe pdrea i no em va contestar. Te demanat que vols i que fas a la mansió es que estas sord i no escoltes?¿ , pero no em va contestar y va sacar la espada per diriguir-se a mi.

La Zanpakuto del Xus anava directament a travessar el cor de l'Andrea. Les seves intencions assassines alteraven el seu reiatsu i mostraven l'altre rostre, cruel i venjatiu, del capità de l'Onzena Divisió. L'Andrea va posar la seva mà a la cintura però, malauradament no duia la seva katana al damunt. Què podia fer? Si no actuava ràpid, rebria de seguida l'estocada mortal del Xus...

L'Andrea no va saber reaccionar com calia. Va perdre els nervis, cosa que els membres de la seva família no acostumen a fer mai, sinó que recobreixen les seves emocions i mostren sempre una actitud dèspota i autosuficient. Va cridar, presa del pànic i la impotència, incapaç de no fer res per defensar-se. Amb un poc de sort, els guàrdies de la família Kuchiki la salvarien ara mateix del perill... pregà amb tota la seva ànima una salvació o una mort ràpida. Però l'espasa no es va arribar a clavar al seu pit.

L'Andrea va obrir els ulls. Davant d'ella hi havia una persona, però la foscor de la sala li va impedir, en un primer moment, saber de qui es tractava. Malgrat això, no va necessitar els ulls per saber qui era...
-Byakuya... -va dir l'Andrea fluixet, com en un feble pensament, mentre l'espasa del Xus es retirava del cos del seu home. Byakuya Kuchiki havia rebut l'espasa en comptes d'ella...- BYAKUYAAAAAAAAAAAAA!!

El cap de la família Kuchiki es va doblegar sobre els genolls. Feia uns anys, cops com aquest no li haurien fet res, però ara ja no era capità i els seus reflexos no eren ni molt menys els d'abans. Va tossir mentre l'Andrea plorava agenollada devora d'ell. L'home es va dur la mà a la ferida que travessava completament el seu pit.
-Andrea... jo et protegiré -va dir el Byakuya amb una veu prima però decidida.
-Byakuya... -va dir l'Andrea plorant. No tenia ganes de lluitar ni de fer res, simplement se sentia dissortada i marejada. Així era com et senties quan ferien algú que t'estimaves? Potser no hauria d'haver ferit la Rukia ja que ella significava molt per en Xus...
-Byakuya -va dir l'Andrea- Et posaràs bé, t'ho prometo. I quan estiguis recuperat... aclariré comptes amb aquell traïdor!!

-Xus!-
El shinigami es girà per poder veure com el Capità de la segona divisió es posava davant seu per barrar-li el pas.
-Vaja, vaja... El Capità que m' havia de capturar...- digué en Xus.
-Vols deixar-te de bromes!. Que no t'adones del que has fet!. Has atacat els teus propis companys!. De veritat has caigut tan baix!?- exclamà n' Ashtal.
-Jo, caure tan baix!?... Hmpf, jo crec que no... EL QUE HE FET HA SIGUT PROTEGIR UNA PERSONA MOLT IMPORTANT PER A MI. I TOT I AIXÍ T'ATREVEIXES A DIR-ME AIXÒ!?- cridà en Xus.
-Entenc que la vulguis protegir, però això ja és massa!. Hi han certs límits a la vida, i tu ja els has sobrepassat!
-Doncs no hi ha res més a dir... LLUITEM!- exclamà en Xus mentre treia la Zanpakuto.
-Esperava una altre actitud de part teva, Xus... Però veig que en aquests moments només s'hi troba indiferència en el teu cervell... T'aturaré i et duré de tornada a la Societat d'Ànimes!

Al dia següent de matí...

-Com està el senyor Kuchiki? -va demanar la Hanako a l'Aiko, la tinent de la quarta divisió, mentre estava de visita per a realitzar un control dels fets del vespre passat.
-Està millorant -va informar l'Aiko mirant uns informes- Ha rebut molt de mal però com que és molt fort es recuperarà molt aviat. La Rukia Kuchiki també s'està recuperant però més lentament.
-Puc entrar a veure'ls? -va demanar la Hanako a la tinent. Sabia que no necessitava permís, però tot i així el va demanar.
-I tant -va dir l'Aiko fent una reverència no tan exagerades com les de la Tsunade- La capitana Kuchiki està amb el seu marit.

La Hanako va entrar a l'habitació. El Byakuya descansava en un somni profund mentre n'Andrea l'agafava de la mà amb tendresa i vigilava el seu descans.
-Que puc passar? -va demanar la Hanako tocant suau a la porta.
-Hana... Capitana General! -va dir l'Andrea, rígida i mantenint les formes com feia sempre.
-Hanako ja està bé -li vaig dir mentre tancava la porta i anava als peus del llit del Byakuya. L'home tenia el pit enbenat i respirava lentament. Una gran màquina marcava el compàs lent i tranquil del seu cor.

-Andrea -vaig dir- Suposo que sabràs que tot això ha passat perquè...
-M'és igual -va dir l'Andrea- Les lleis s'han de protegir per damunt de tot i no puc perdonar els traïdors. Però, com entendreu, no puc perdonar a una persona que ha ferit el meu home. Quan el Byakuya es recuperi, mataré el Xus amb les meves mans.
-Ahir vespre n'Ashtal va lluitar contra en Xus al món dels Humans... -va anunciar la Hanako.
-I? -va demanar l'Andrea volent saber el resultat de la batalla.
-No sé com va acabar el combat -va confessar la Hanako- Vaig haver-me d'ocupar d'un forat interdimensional amb el Hueco Mundo i no vaig poder estar pendent d'això. Me'n refio molt de n'Ashtal, però.
-Aleshores hi aniré jo -va dir l'Andrea decidida- Capitana, si us plau, cuidi del Byakuya mentre jo vaig a ajudar a l'Ashtal en la lluita.

I se'n va anar mentre els seus cabells negres onejaven serenament i se'n duien la seva presència al món dels Humans.

Mentre em recuperava de l' estress que em suposaven les reunions de capitans i les tasques en grup, vaig veur en Kami caminant per els carrers del seireitei
-Ey, Hades, ja han recuperat la Hogyoku-
-? tan ràpid? vaja, ho anire a comprovar-
Em vaig dirigir a la cambra on se suposava que hi havia la Hogyok
-No hi es, que extrany-
Vaig buscar per tot el seireitei fins que vaig trobar la Hanako cuidant en Byakuya
-Ey,saps on esta ara la Hogyoku?-
-I si saludessis i et portessis com cal devant la capitana general?-
-Si,si el que tu diguis, però diguem on està la Hogyoku-
-Em sembla que l' Andrea la dia a sobre-
-I ara on està?-
-A anat al món dels humans a lluitar contra Xus, aquell traidor...-
-Merda!- i vaig sortir corrents cap al mon dels humans, a qui se li acut tornar a endur-se la Hogyoku?

Quan vaig arribar al mon dels humans, no em va costar gaire trobar-los estaven montant molt merder, m' hi vaig dirigir, i com m' imaginava, ordes de arrancars estaven atacant contra els dos capitants, i aixi vaig lligar caps, la Hogyok que havien recuperat nomes era una simple copia, la verdadera ja havia arribat a les mans de l' aizen, el mateix que estava observant desde el cel, com els dos capitans es defensaven com podien, l' únic objectiu de l' aizen creant la còpia, era separar els capitans, aixi era molt mes fàcil derrotar-los, em vaig unir als dos capitants
-Hades!-
-Ey, necessiteu ajuda?-
-Ens n' estem sortint bastan bé- va riure l' Andrea, mentre esbufegava coberta de sang
-Esteu espantant la gent, haurieu de vigilar una mcia mes- vaig dir mentre alliveraba la meva zampakuto en la forma de shikai
-UN ALTRE? BÉ DERROTAR-NE A TRES TAMPOC ES TAN DIFICIL-
-AIZEN! HAS ATEMPTAT DESENES DE COPS CONTRA LA SOCIETAT D' ANIMES, ENCARA NO T' HAS DONAT PER VENÇUT?-
-NO, ARA TORNO A TENIR AL HOGYOKU, I UN CAPITÀ, EL PRÒXIM COP QUE ENS VEIEM, SERE DEFINITIVAMENT, EL DEU I SENYOR QUE L' UNIVERS NECESSITA- i aixi va desapareixer juntament al capità traidor
Els arrancar eren molts, aixi que vaig desplegar el banaki, però tot i aixi, si no apareixi un altre capità, no resisitiriem

L'Ashtal es va despertar a la tenda Urahara.
-Bon dia -li va dir la Yoruichi- Ja t'has recuperat? Potser et demanes com has arribat fins aquí... Un Arrancar et va deixar inconscient i vares aterrar a la nostra humil teulada... Que per cert, seran 15.000 iens pels desperfectes -va dir la dona allargant la mà.
-Aquests reiatsus... -va dir l'Ashtal- Són d'altres capitans!
-S'està duent a terme una gran batalla al cel de Karakura... -va dir l'Urahara entrant per la porta- Sembla que vàreu fracassar recuperant la Hougyoku...
-MERDA! -va dir l'Ashtal aixecant-se i agafant la seva Zanpakuto- Vaig a lluitar amb els meus companys!

L'Ashtal va fer un shumpo molt ràpid per sortir de la tenda.
-EH! S'ha anat sense pagar! -va cridar la Yoruichi

Al Capità de la segona Divisió no li va costar gens trobar els Arrancars que envoltaven els seus companys. L'Andrea era qui pitjor ho estava passant: estava plena de sang i no estava centrada en la batalla a causa de la preocupació pel seu home.
-Andrea -va dir l'Ashtal arribant- Pren un descans i recupera't, així no ens ets útil per a la batalla!
-Però... -va dir la Capitana de la Cinquena Divisió
-Andrea, no et preocupis -va dir n'Hades- Nosaltres podrem amb ells... Tu torna a la Societat d'Ànimes i dóna la veu d'alarma.

La noia es va quedar pensativa, però finalment se'n va adonar de la bona fe dels seus companys. La capitana entrà per la porta Senkaimon i va córrer cap a la Societat d'Ànimes per avisar els altres capitans.

Estavem envoltats, no podia veure ni el cel de tants que n' hi havien, ames l' Andrea havia desaparegut, les nostres forçes estaven caient, l' Ashtal quasi no podia mirar recte de tanta estona que lluitava, fins que vaig veure com queia
-Que no sigui mort - vaig pensar - siusplau
La mirada se m' estava tornant tèrbola, els arrancars venien de totes bandes, les forçes no m' aguantaven, aixi que la zampakuto em va caure metres avall ja que estavem lluitan amb al cel, ja tenia tres arrancars preparant un zero, quan una flama els va trevassar:
-A partir d' ara ens n' cupem nosaltres - va dir la Hanako, que anava acompanyada de en kami i l' Eloi
-Arf- va ser l' únic que vaig poder articular, abans de deixar-me caure contra el terre de Karakura

Quan l'Hades va obrir els ulls es trobava a la infermeria central de la quarta divisió.
-On són els Arrancars? -va demanar l'Hades despertant bruscament del seu son.
-Morts -va dir la Hanako que llegia La Revista del Seireitei sense gaire interès.

L'Hades va mirar al seu voltant. A altres llits hi havia n'Andrea que dormia, n'Ashtal ja estava despert i es menjava un berenar que feia molt bona pinta. El Byakuya Kuchiki també estava allà, al costat del llit de la seva dona i completament recuperat.
-Vàreu matar aquells Arrancars? -va demanar l'Hades al·lucinant. La Hanako va fer que si amb el cap mentre llegia la secció "Requisits: 90-60-90" del Capità de la Vuitena Divisió.
-Però la Hougyoku? -va demanar l'Hades.
-La té n'Aizen -va contestar la Tsunade, apareixent darrere de la Hanako
-On eres? -va demanar l'Hades
-Darrere de la meva capitana, com sempre -va dir la Tsunade traient-li la llengua.
-I no heu anat a cercar-la? -va demanar l'Hades en un acte de responsabilitat
-Amb la majoria dels meus capitans a l'hospital? -va demanar la Hanako traient els ulls de la Revista- No, no ho he fet, però quan esteu recuperats atacarem el Hueco Mundo!

-Ja és la segona vegada que ens traeix, jo crec que això ja passa de taca d'oli!- digué l'Andrea molt emprenyada mentre es llevava.
-Vols calmar-te, sisplau!- replicà n'Ashtal.
-No és moment per perdre les brides, tenim que pensar un pla i...
N'Hades no pogué acabar la frase, ja que aparegué una papallona infernal per informar-los de que la dotzena divisió estava amb problemes.
-Com, la dotzena divisió!- exclamà Tsunade.
-Que passa Tsunade!?
-La dotzena divisió està sent atacada per arrancars!
-Com!?- exclamaren tots els Capitans alhora.
-Tenim que anar a...
-No!- replica la Hanako.
-Vosaltres esteu ferits, ens ocuparem nosaltres!- digué Tsunade.

Ei!, aixo d'aqui no són arrancars... Són hollows
De veritat!? Molt be els eliminem i ja està- va dir la Tsunade
Abans que eliminin la dotzena divisió- va dir la Hanako
Començaren a lluitar, però no paraven de venir, eren inacabables...
Hanako-taicho, que fem!?- va dir la Tsunade
Hem de trobar el portal d'on apareixen, sinó mai acabarem amb ells!- va respondre la Hanako
Molt be! Vaig a buscar-lo!

-Ves alerta, Tsunade -li vaig dir a la meva incauta i passional tinent mentre avançàvem matant hollows pel cel del Seireitei.
-Jo li cobreixo l'esquena, Hanako-sama -va dir la Tsunade molt servicial.
-No cal, realment són hollows molt febles... -va dir la Hanako- per si sols no haurien pogut arribar al Seireitei... Fins i tot podem aturar els seus Cero amb la mà descoberta...
-Allà hi ha el focus del problema, Capitana! -va dir la Tsunade assenyalant un gran hollow que sortia de la Dotzena Divisió. Tenia l'aparença d'un calamar i cadascuna de les seves potes s'anaven separant del seu cos i produint centenars de hollows.
-Odio el cefalòpodes... -va dir la Tsunade quan va veure el calamar-hollow.
-Com això sigui un experiment de la dotzena, mataré el meu germà gran! -va dir la Hanako aple·lant en Samael.
-Jo no he fet res... això deu haver vingut amb una Garganta! -va dir en Samael arribant amb la Sayo, una noia molt bufona que era la nova promesa de la Segona Divisió.
-Sigui com sigui, mate'm-lo! -va dir la Tsunade mentre alliberava la Katsuyu.