El Rei

- Demà donaran noves ordres! - Va cridar l'enviat del la Cambra dels 46
Estavem tots el capitans amb els seus respectius tinents reunits davant la Cambra dels 46:
- Un nou rang? - Deia la Goora, mentres tots anavem a les nostres divisions - Encare podrem ser un rang més alt? Com mola!
- Jo crec que es una tonteria .... - Va dir el Reyespada - Per que necessitem un nou rang? Amb la pau que tenim ara, l'únic que farà es liar més el seretei.
- Ja podem dir adéu a les vacances - Vaig dir
- Les meves vacances no les toca ni déu! - Va cridar la Tsunade - Marxo amb la Hanako al Carib
- Com es que marxes amb la Hanako? - Va dir la Hinamori
- Sortia més barat... - Va respondre la Hanako
- Jo tenia planejat anar a Paris amb l'Ichigo - Va dir la Goora
- Jo volia anar a Nova York - Vaig dir
- Quina merda! - Va cridar en Joan - Hauré de cancel·lar el meu vol!
Tots ens vam dirigir a les nostres divisions
//L'endemà al matí//
- Capità Eloi, despertis! - Cridava en Shawn molt nerviós
- Què passa? - Vaig dir mentres em despertava
- Un grup de shinigamis amb un vestit molt estrany volen entrar a la divisió!
- Què volen?
- Li volen treure el Haori de capità
- Habiam, donem la roba!
Em vaig vestir i vaig sortit a fora:
- Hi ha algun problema?
Els shinigamis que volien entrar anaven totalment vestit de blanc, amb la zanpakuto a l'esquena, amb unes botes i guants, i un especie de mòbil enganxat a l'orella per poder parlar entre ells
- Capità Eloi, suposo. - Va dir un home alt, que esta darrera de tot, a diferencia dels altres aquest portava una estrella al pit esquerra de la camisa - Em dic Thresh, Comandant en Cap de los Protectores, com a ordre del nou rei del seretei, queden anul·lat tot els rang de shinigami, així que si em no li sap greu m'endure el seu Haori.
- Rei del seretei? No hi ha rei al seretei! Va marxeu de aquí
- Es una ordre! Si no fa cas em veure obligat a detindre't - Va dir i m'agafar de l'espatlla
- He dit que marxeu de aquí ara mateix... No us ho repetiré més - Vaig dir posat'me seriós
- Queda detingut! - Em volia posar unes esposes, quan li vaig agafa la mà, i li vaig començar a tombar
- Senyor! - Tots els altres van treure's la zanpakuto de l'esquena, de cop totes les zanpakutos seves es van convertir en un porra elèctric, totes eren iguales, em vaig veure obligat a deixar en Thresh i a esquivar els cop que em feien el altres, mentres esquivava alguna cosa s'em va clavar a l'esquena, no devia superar la mida d'una gra de raïm. Al cap d'un segon vaig notar una forta descarregà elèctrica i vaig caure inconscient al terra.
- M'has obligat a perla servir - A la seva mà tenia una pistola - La M-54, capaça de tirar dards que deixen inconscient a l'enemic, treieu-li el Haori, i poseu-lo dins el carró, no és despertarà en 1 hora.

Mentre, a la Primera Divisió:

-Entregui'm el Haori, Capitana -deia un d'aquells misteriosos Protectores.
-No -va dir la Hanako mentre es creuava de braços i seguia menjant una cookie que li havia portat la Tsunade per berenar
-No ens obligui a emprar la força -va dir un Protector, anomenat Farky.
-Endavant, si us plau -va dir la Hanako mentre aquells homes treien la Zanpakuto.

La Hanako no es va aixecar de la cadira, els va mirar amb tranquil·litat mentre menjava galetes amb indiferència.
-Deteniu-la -va cridar en Farky i dos homes es llençaren cap a la Hanako que els va agafar per la roba i els va llençar pel balcó sense aixecar-se de la cadira.
-Vinga, a què espereu? -va cridar en Farky als tres homes que encara quedaven. Un d'ells es va llençar sobre la Hanako que va moure la cadira i l'home va pegar amb el cap a la taula de fusta de la Hanako, quedant inconscient al moment. Els altres dos es posaren al costat de la Hanako, i la noia els va agafar els seus caps per estampar-los l'un contra l'altre i deixar-los inconscients.

La Hanako es va girar cap al Farky somrient
-Vols una galeta? -li va oferir mentre el Protector es posava tens i fugia corrent.
-Ben fet, Hanako-sama -va dir la Tsunade
-Tsunade... -va dir la Hanako prenent el te- Ordena a tots els Capitans que no entreguin el seu haori sense plantar batalla. Tu i jo ara ens dirigirem a la Cambra Central dels 46 a investigar què està passant...

Tots els capitans es van dirigir a las Cambra dels 46, menys jo, la Goora i l'Ashtal:
- On són aquells tres? - Va preguntar la Hanako
- Ni idea - Va respondre el Reyespada - Es estrany que faltin
Tots els capitans van arribar a la Cambra dels 46:
- Volem entrar! - Va dir la Hanako
- Ho sento, esta prohibida la entrada - Va dir el guardia
- Doncs entrarem per la força, capitans treieu les zanpaktuos!
- Espereu! - Va cridar una veu mentres s'obrien les portes - Que passa aquí fora
Era en Kein, el missatge de la Cambra dels 46, era un shinigami de talla mitjana, cabells negres llargs acabats amb una cua. Era una persona amable i generosa.
- Kein, que passa? Com es que ens volen treue els Haori?
- Són ordres del nou rei del seretei
- Nou rei? Això era el nou rang? Rei? - Va protestar en Samael
- Peró encare no ens has contestat la nostre pregunta, perque ens volen treure el Haori?
- Per que ja no hi han capitans, ni tinents ni oficials.
- Co.... Com? - Va dir la Hinamori sorpresa
- Com ho sent, només volien un poder sobre el seretei, i han triat el de rei
- On s'amaga aquest "rei"? - Va dir en Kami
- Està al castell de allà adalt! - I va assenyalar un enorme castell flotant en el cel
- Com han pogut fer això en una nit? - Va dir el Reyespada bocabadat
- Com podem arribar-hi?
- No us ho poc dir....
- Per que no Kein? - Va dir la Hanako
- Si ho dic m'empressoneran
- Millor marxem Hanako - Va dir en Xus
- Gracies Kein per tot - I els capitans van marxar
- Serà millor que tornem a la feina! - Va dir en Kein dissimulant com si no hagués dit res
- Has parlat massa saps?
- Thresh!!! Jo no volia... Són amics meus... M'han obligat... - Va dir en Kein aterroritzat
- Ho he vist tot, suposo que ja saps quin es el càstig, no?
- Siusplau Thresh no, no Thresh NOOOOOOOOOOO!!!!! - Es va sentir un crit de dolor, i de cop i volta silenci.

//Mentrestant a les portes del Rukongai//

- No podrem aguantar l'atac - Deia la Nafi a la Nelliel
- Necessitem reforços - Deia la Nelliel
De cop, la porta va caure, i van entrar molta gent del Rukongai furiosa, amb espasas, arcs i llances:
- Hem de actuar! - Va dir en Ryoku, i tots tres van agafar la zanpakuto amb firmesa.

Després de desarmar i repartir unes quantes osties entre totes aquelles persones esverades, que es pensaven que podien entrar al Seireitei com si res, la Nelliel, en Ryoku i jo vam veure com un camió que no havíem vist mai intentava sortir per la porta del Rukongai.

Enseguida jo i la Nelliel vam anar a comprovar qui era i on es pensava que anava, mentre en Ryoku s’ocupava de la plebe que intentava entrar.
- Perdoni però qui son i on van amb aquests camió? - va dir la Nel parlant contra la finestra del conductor. Mentre jo em col·locava davant per no deixar-lo avançar.
- Vostè no és ningú per fer preguntes senyoreta, així que no molesti i deixi’ns passar - va contestar una veu des de a dins.
- No el deixaré passar fins que vegi que du dins el camió - va dir-li la Nelliel amb una veu seca.
Havia sentit rumors que tres capitans havien desaparegut, i que aquell camió volgués sortir tant urgentment del Seireitei no era bona senyal.

Mentre la Nelliel continuava entretenint la veu del camió vaig mirar en Ryoku, que ja havia aconseguit controlar i fotre fora tota aquella gent, perquè intentés obrir les portes del darrere. Amb un shumpo en Ryoku va posar-se darrere del camió i el va obrir. Però dins només hi havia el Capità Eloi, un dels tres desapareguts. En Ryoku em va mirar i enseguida vaig col·locar-me darrere del camió per ajudar en Ryoku a treure el cos immòbil del Capità d’allà dins.
Vam aconseguir treure mig cos del capità quan la veu del camió es va adonar el que passava i va arrancar ràpidament, Gràcies a aquesta arrancada brusca vam aconseguir treure el cos del Capità. Ens el vam quedar mirant els tres el cos del Capità i en Ryoku va dir:
- Sembla que l’han adormit d’alguna manera, però no sabria dir quina. M’imagino que es despertarà d’aquí poc.

- Es pot saber on coi sóc, que coi ha passat, i sobretot que hi faig amb tres Shinigamis rasos? - va exclamar el Capità Kurosaki despertant-se de cop.
- Podria ser més amable, li acabem de salvar el pellejo del que fos que volguessin fer aquesta gent amb vostè Capità - vaig dir-li.
La Nelliel i en Ryoku van ajudar el Capità aixecar-se, ja que encara no s’havia recuperat del tot i ens vam encaminar cap als despatxos de les Divisions.

Ja a la desena divisió...
-Capità... espot saber que li ha passat?- vaig preguntar a l'Eloi preocupada
-No ho sé pas...-va començar
-Com que no!?- va exclamar la Nafi
-Home no gaire...-va intentar excusar-se l'Eloi- Només recordo uns paios extranys vestits de blanc que es feien dir els "Protectores" o algo així... Només se que aquells em volien treure el haori
-Mare meva... I ET VAS DEIXAR??!! - va preguntar exclamant la Nafi
-Nafi, Nafi... no et posis aixi dona... deixa que acabi segur que hi ha algun motiu...- vaig intentar calmar a la Nafi - Siusplau seguiexi capità - Li vaig demanar
- Nafi no es tan facil... M'hi vaig oposar si... pero em van electrocutar o algo nose ben be que era...pero em van adormir i llavors van aprofitar per treure'm el haori... i quan me despertat ja estava amb vosaltres - va explicar l'Eloi
- Vaja així que tot això es cosa de allò del nou rang...- vaig murmurar pero l'Eloi em va sentir
-I com ho saps això de del nou rang? - em va preguntar fluixet a l'orella
-Eii deixeu de murmurar - deia la Nafi

Mentre:
-Hem de pujar a aquell castell? -va demanar la Gooraa que el mirava posant-se la mà a sobre dels ulls perquè feia molt de sol
-Està molt lluny... -va dir la Momo- No hi arribarem mai!
-Està per fora de la barrera que protegeix el Seireitei... -va dir la Tsunade
-Sigui com sigui, hi hem d'anar per aclarir tot aquest tema -va dir en Samael
-Quina mandra... -va dir en Kami col·locant-se bé el haori rosa que duia sobre les espatlles
-I on és l'Eloi? -va demanar de sobte el Reyespada
-Ni idea, fa temps que no el veig... -va dir en Joan- Tampoc sabem res de l'Ashtal ni del Xus.
-Vaja, que l'Ashtal, l'Eloi i el Xus han desaparegut... -va exclamar la Gooraa preocupada
-Què farem ara? -va demanar en Samael
-La nostra prioritat és arreglar tot aquest assumpte... -va dir la Tsunade.
-El que farem serà dividir-nos, tot i que no és aconsellable... -va dir la Hanako- En Kami i en Samael es quedaran al Seireitei per protegir els Shinigamis i per cercar els tres capitans desapareguts... Els altres, anirem al castell.
-D'acord!! -varen dir en Kami i en Samael i desaparegueren en un shumpo molt ràpid.
-Els altres, anem al castell! -va dir la Hanako- I hi anirem volant... BANKAI!!

// A la Desena Divisió //
Notava que hi havia algo que no deien ni tenien intenció de dir, així que els vaig deixar susurrant-se a l'orella per anar a buscar explicacions a alguna altra banda.

Amb un shumpo vaig sortir al terrat de la Desena Divisió des de on vaig veure un ocell de foc gegant volant cap a un castell que flotava en el cel. “Quan apareixen castells flotants i ocells en flames vol dir que algo no va be” vaig pensar per a mi mateixa.

Saltant de teulat en teulat al final vaig trobar en Kami i en Samael que vagaven pels carrers del Seireitei.
- Bon dia Capitans! – vaig dir baixant d’un bot del teulat on estava.
- I tu es pot saber des de on coi surt espantant així a la gent? – va dir enseguida en Kami.
- Vinc de la Desena Divisió, on en Ryoku, la Nelliel i jo acabem de dur el Capità Eloi – vaig explicar-li
- Aleshores heu trobat els capitans desapareguts? – em va preguntar en Samael.
- No, només l’hem trobat a ell, un camió que volia sortir del Seireitei se l’estava emportant inconscient – vaig explicar-li’n als Capitans – però es pot saber qui està causant tot aquest enrenou?
El Capità Samael es va quedar una mica dubtant, suposo que devia ser informació confidencial, però me’l vaig quedar mirant amb cara de ‘no és moments per formalitats’ i em va explicar l’enrenou del nou càrrec de 'Rei del Seireitei' i la caça als Haoris dels Capitans.
- Aleshores potser a l’Ashtal i a en Xus també se’ls volen endur – va pensar en veu alta el Capità Kami - hauríem d’anar a buscar més camions.
- Si el Capità Xus també està en perill els ajudaré a buscar-los – vaig intervenir.
- D’acord, separem-nos i anem a la caça de camions – va concloure el Capità Kami.

- Aquí no trobarem res! - Vaig dir - Serà millor anar a un altre lloc
- Podriem anar allí dalt - Va dir la Nelliel assenyalant el cel
- Que collons? - Vaig dir - Com anat a parar allò al cel?
- OVNIS? - Va dir en Ryoku
- Si, OVNIS Ryoku OVNIS, Nelliel anem al castell aquest
- Com, no podem volar
- BANKAI! Sabaku Suna no kaibutsu - I amb la sorra vaig crear un camí - A l'altura que està, trigarem mig dia arribar, serà millor anar-hi com abans millor.
La Nelliel i jo vam pujar corrent, en Ryoku es va anar a les portes del Rukongai per aturar els animes que estaven en revolució.
- Capità com creu que es el nou rang? - Em va preguntar la Nelliel
- Ni idea, però segur que te algú a veure amb aquest castell
- Peró per què un castell? Si fos de l'antic Japó encare, però es el típic castell europeu, amb les seves torres, les seves muralles.
- Tot això es molt estrany.. Vigila! - Una gran bola de foc s'acostava - Hogo-kyū - Una esfera de sorra ens va rodejar ràpidament
- Per un pel! - Va dir la Nelliel, la bola va quedar incrustada a la sorra
- Es una bala de canó - Vaig dir examinant la bola - Em sembla que no som benvinguts
- Jo també ho crec - Va dir la Nelliel amb cara pàlida i mirant darrera meu, em vaig girar, hi havia un gegant de 10m, vestit com a Protector i portava una gran destral:
- No passareu! - Va cridar aixecant la destral i saltant al camí de sorra
La Nelliel es disposava a desenfundar la zanpakuto:
- Tranquil·la - Vaig dir - No farà falta lluitar - El camí de sorra de sota el gegant es va obrir i el gegant va caure cap avall
- Peró es dirigeix al Seretei! - Va cridar la Nelliel
- Estem apunt de arribar a fer un kilometre de altra, dubto que sobrevisqui, a més tots el shinigamis estan a les muralles del Rukongai, però no perdem més temps, encare ens queda 1 o 2 de camí.
Vaig tornar a construir el camí i vam seguir pujant.

Mentrestant al Seireitei els Capitans Kami i Samael, i jo buscàvem camions on podrien estar els dos Capitans desapareguts, l’Ashtal i en Xus.

Vam caminar una bona estona per tot el Seireitei fins que vam trobar un grup de Protectores que es donaven ordres els uns als altres. Quan es van separar amb un shumpo vaig agafar a un que venia cap a nosaltres i el vaig retindre mentre els dos Capitans l’interrogaven.
- Es pot saber on estan els Capitans Ashtal i Xus? On els heu portat? – va preguntar amb tó agressiu el Capità Kami al Protector. Aquest no va contestar.
Li vaig retorçar més la mà mentre el Capità Samael tornava a preguntar:
- On teniu segrestats els dos Capitans? Els heu tret del Seireitei?
- Els dos Capitans s’han enfrontat als Protectores i s’han negat a entregar el seu Haori per tant estan sent portats a un presó on esperaran per ser executats – va contestar finalment el Protecor.
- Com que executats? Quan i on? – vaig preguntar-li mentre pensava en el Capità Xus sent executat.
- Em de marxar n’arriben més – va dir el Capità Kami mentre estabornia el Protector.
- Això farà que s’oblidi d’aquesta petita conversa – va dir el Capità Samael mentre li posava una gota d’algo a la boca al Protector.
I amb un shumpo vam desaparèixer els tres abans que arribessin els demés Protectores.

/Al llom de Suzaku/

-Ja estem a punt d'arribar al castell, prepareu-vos, saltarem a la torre principal!- anuncià la Hanako.
Poc a poc s'anaren acostant fins a quedar per sobre de l'objectiu.
-SALTEU!- ordenà la Capitana.
Un cop estigueren tots abaix la Hanako desactivà la Suzaku, mentrestant els altre Capitans buscaven un via d'entrada.
-Aquí hi ha una obertura!- digué la Momo.
-Perfecte, entrem!- exclamà la Gooraa.
Un cop dins es trobaren unes escales de cargol que baixaven molt avall.
-Suposo que això vol dir que haurem de baixar, quin puto fàstic- exclamà la Tsunade tota enrabiada mentre encenia un cigarro.
-Tsunade que t'he dit d'encendre els cigarros en plena missió- avisà la seva Capitana.
-Ja que em tindre que empassar aquestes putes escales deixi'm fer unes caladetes Hanako-sama- digué la Tsunade fastiguejada.
-D'acord, però no et passis

/Al Seireitei/

-Aquest pas mai trobarem els Capitans!- exclamà en Kami.
-Potser se'ls han endut fora del Sireitei- digué en Samael.
-No, us equivoqueu, almenys per a mi- vaig anunciar.
Els tres es giraren per veure com em dirigia cap a ells.
-Capità Ashtal!- exclamà la Nafi, sorpresa.
-On eres, et buscàvem!- exclamà en Kami un poc emprenyat.
-Jo també m'alegro de veure't Kami, hagués vingut abans, però m'ha costat treurem de sobre aquells Protectors- vaig dir.
-Saps on es troba el meu Capità?- preguntà la Nafi, ràpidament.
-No, sé que l'han dut en un camió blindat, ja que el noi encara donava guerra tot havent-li posat una quantitat exorbitant d'anestesia, però no sé on l'han dut- vaig explicar.
-Molt bé, anem a buscar-lo!- anuncià en Samael.

Anàvem baixant per aquelles escales mentre els nostres pulmons s'emplenaven del fum del tabac de la Tsunade. L'ambient de cada cop era més fosc, però se sentien forts renous allà a baix. Sense cap dubte, hi havia algú allà i no estava sent gaire atent ni havia posat vigilància en extrem.

-Les escales de cada vegada són més estretes... -va dir la Gooraa quan començaren a passar de costat.
-Ja estem a punt d'arribar a baix... -va dir la Hanako i, de sobte, les escales varen desaparèixer i el terra es va enfonsar. Les shinigami varen caure a un petit laboratori des d'on s'emetien uns renous molt estranys... La Momo va encendre un llum i la resta de capitans varen treure les Zanpakutos.
-Vigileu... -va dir la Hanako. Però a aquella sala no hi havia ningú, el misteriós renou era una espècie de radiocassete molt antic i ple de pols que emetia uns sorolls tota l'estona. Els shinigamis s'hi acostaren, encuriosits per l'artefacte.
-Quin aparell més estrany... -va dir la Sayo- Aquests sorolls posen els pèls de punta, millor que l'apaguem.
-No, no el toqueu!! -va dir la Hanako però ja era massa tard. Quan l'aparell es va apagar, unes cadenes sorgiren del terra i atraparen tots els shinigamis de la sala.
-Què és això? -va demanar la Momo

Una veu sinistra, que provenia d'un altaveu també molt antic situat al sostre, va començar a riure malignament.
-Benvinguts al meu castell, shinigamis ex-Capitans rebels... -va dir la veu- Jo sóc el cap dels Protectores i us heu ben ficat dins la gola del llop...Aquí no trobareu respostes, només la mort.

Les cadenes varen estrènyer molt més fort els shinigamis, que lluitaven sense esforç per deslliurar-se'n.
-Allibera'ns!! -va ordenar la Hanako
-No tenc per què obeir-te... -va dir el cap dels Protectores- Això és casa meva i als intrusos jo els castigo... Ara digueu bona nit.

L'habitació es va omplir d'un espès vapor blanc
-Somnífer? -va demanar la Momo, i al segon va caure adormida.
-Dormiu, ex-Capitans, dormiu... -va repetir la veu sinistra mentre als capitans se li tancaven els ulls irremeiablement.

Tots els capitans de la sala van caure adormits pel somnífer, i per una extranya ocasió, el seu reiatsu va desaparèixer. De sobte, alguna cosa va tallar les cadenes que lligaven a la Hanako i la van deixar lliure, adormida al terra. Quan va despertar, es va adonar que tots els demés capitans també eren ja al terra adormits i les cadenes trencades
-Que ha passat aqui!? -Va exclamar la Hanako sorpresa en veure's deslligada de les cadenes
-Ostres som lliures! -Va dir la Gooraa retorçant-se els braços que li feien mal per estar subjectada per les cadenes
-Em fa mal el cap... -Deia en Joan seient i possant-se la mà al cap
Els demés capitans es van aixecar i van conseguir veure alguna cosa gràcies a la Hanako, que va emplear el foc per fer llum a la sala. Una vegada es va veure tot, va girar-se cap als capitans i els va mirar fixament, quan va afegir:
-Qui ha sigut?
Tots els capitans es varen mirar entre si sense trobar resposta
-Repetiré... qui ens ha deslligat?? Aquesta sala està tancada, per entrar tindria que ser per on hem caigut que, extranyament, ha desaparegut el forat, o bé trencant la paret, però la paret està intacta. Bé, qui ens ha deslligat?
-Tenim un aliat, quina cicladaaa i a sobre desapareix! -Va dir en Rey
La Gooraa es va apropar i va tocar les cadenes per intentar notar algun reiatsu, però no va sortir resposta
-Això es cada cop més extrany, no entenc res!! -Va dir la Momo
-Avançem, no tindrem resposta, ja ens han avisat no? -Va dir la Hanako fent un forat a la paret i seguir endevant, la primera, per enlluernar a la resta

Per fi al cap de 1 hora i mitja, vam arribar dalt la muralla, vam deixar inconscients a tots els Protectores:
- Per on comencem a buscar? - Va preguntar la Nelliel - Això com a mínim fa 2 kilometres de llarg, i de profunditat no sabem.
El Castell estava format per quatre torres, amb una muralla al voltant, tenia un pati, les muralles connectaven amb passadissos a diferents sales,que estaven al aire aguantades per grans viques de fusta,aquestes sales connectaven amb altres sales. Al pati hi havia diferents edificis, al mig de tot hi havia una gran font que escopia magma.
- El Suzaku a desaparegut, així que els altres capitans ja deuen haver arribat - De cop i volta va arribar un gran Hovercraft, ens vam amagar dins una torre, però gràcies un petit forat vam poder veure que passava:
- Que veus capità Eloi, que veus? - Preguntava la Nelliel
- El Hovercraft acaba de aterrar a l'entrada del castell, molts Protectores s'han ficat en fila, i ve una gran carossa arrossegada per una especie de llops. Surt un home de la carrossa però te la cara tapada, i finalment a entrar a un edifici que connecta amb els túnels del aire.
- Qui creu que pot ser?
- Algú important, ja que tots els Protectores li han fet una reverencia.

Vam decidir entrar un dins d'un dels túnels aeris, vam arribar a una salta plena de miralls:
- No podem seguir, aquesta porta esta tancada - Vaig dir al veure que una gran porta de ferro ens impedia passar
- Qui vol tants miralls? - Va preguntar la Nelliel - Fins hi tot la pared són miralls!
La Nelliel va tocar un dels miralls de la pared, i el seu dit es va enfonsar dintre:
- Capità! - Va cridar al veure que el mirall se la empassava
- Peró que? - Vaig intentar separar-la del mirall, cada vegada s'anava enfonsant més dins el mirall, al final només li va quedar un braç fora, al qual tirava per fer-la sortit de allà dintre sense exit, la Nelliel va se empassa per el mirall, però encare s'escoltava la seva veu:
- Tranquil·la, jo m'encarrego - Vaig trencar el gran mirall amb un cop de puny, la mà em va quedar plena de sang, però lo més sorprenent es que darrera em mirall hi havia un altre mirall, el vaig trencar amb un cop de peu, i darrera hi havia un altre mirall, la veu de la Nelliel cada vegada sonava més fluixa, fins que ja no es va sentir més:
- Merda! - Vaig dir al veure que era impossible trencar tots els miralls, tenia el cos ple de talls per culpa de les patades i els cops de puny - I ara que faig? En aquesta sala te de haver-hi alguna resposta

Vaig buscar per tot arreu, però només hi havien miralls:
- Serà Millor que torni a l'entrada, ve vingut primer per la dreta, recta i finalment la esquerra - Vaig fer aquest recorregut, esquivant tots els miralls que hi havien, però vaig arribar a un passadís sense sortida - Algú a canvia't la sala! - Vaig començar a recorrer els passadissos de la sala, però cada vegada em trobava amb un passadís ple de miralls sense sortida, al final vaig caure esgotat al terra, quantes hores havien passat? 3, 4 hores? Només volia sortit de aquell laberint de bojos.

Els Capitans seguien per un passadís ple d'humitat
-Per on anem? -va demanar la Gooraa després de moltes hores caminant
-Sembla que estem descendint -va dir el Reyespada- Com a mínim hi ha molta humitat i costa respirar
-Estic molt cansada -va dir la Sayo- Fa hores que caminem i caminem i m'agradaria aturar un poc...
-No ens podem aturar ara! -va dir la Tsunade- Tenc un mono de fumar...
-Ens aturarem cinc minuts -va dir la Hanako- Amb aquesta humitat em fan mal tots els ossos.
-On és la Hinamori? -va demanar la Gooraa

Els Capitans varen girar-se tots a la vegada però la Hinamori no hi era
-MOMO!! -va cridar la Hanako- Momo on ets?
-Tampoc hi ha el Reyespada i fa dos minuts estava darrere meu! -va dir la Sayo espantada.
-Què està passant aquí? -va demanar la Gooraa
-Tsunade? -va demanar la Hanako quan es va adonar que la seva tinent havia desaparegut.
-Què està passant? -va cridar la Gooraa mentre s'apropava a la Hanako i es posaven esquena amb esquena traient la Zanpakuto.
-Merda... -va dir la Hanako- Ens estan separant... si junts ja ho teníem difícil per sobreviure aquí dins, separats serà molt més difícil.
-AH! -va cridar la Sayo, però de sobte, quan es varen girar, la noia ja no hi era.

La Hanako intentava mantenir la calma mentre mirava a tots els costats frenèticament. No veia a ningú, ni sentia ningú, només a la Gooraa al seu costat i la seva respiració. Les mans de la Hanako suaven. Estava tan nerviosa mirant al seu voltant que la noia no es va adonar que les mateixes cadenes d'abans s'havien enroscat al seu cos lentament, sense fer renou i sense pesar gens.
-Ah! -va dir la Hanako quan les cadenes, de sobte, es varen fer molt pesades i amb una força brutal la tiraren al terra
-HANAKO!! Hanako on ets??-va cridar la Gooraa, però el terra de sobre la Hanako es va tornar de sorra i, quan la Gooraa es va girar, la Hanako ja havia desaparegut i queia per una costa fins que, després d'uns minuts, va caure tota sola a un forat profund.

Quan la Hanako es va despertar, va fer un kido per il·luminar aquell forat.
-AH! -va cridar espantada quan va veure que havia caigut a sobre d'una gran pila d'esquelets humans que, per la fila que feien, devia fer molts anys que estaven allà. La Hanako es va espantar molt. No havia sortida? Moriria allà com aquells homes misteriosos? -QUÈ ÉS AIXÒ? Que hi ha algú? Gooraa?? Momo?? Rey? Sayo?

Però cada shinigami estava ben lluny dels altres i cada un havia estat tancat a cambres molt diferents i amb poders màgics diversos...

-Molt bé, ara esteu TOTS separats, però tots podeu sentir la meva veu! -Va tornar a dir la mateixa veu sospitosa per l' altaveu
-On soc?? -Va cridar la Hanako i la Gooraa va poder sentir la seva veu, molt lleu
-Hanako!? -Va cridar la Gooraa per veure si la Hanako la podia sentir
-Gooraa!! -Va cridar la Hanako
-Hanako! Estàs bé????? -Va dir
-Si!!! ara sortiré d' aquesta merda i... -Però no va poder acabar la frase, la veu de l' altaveu la va interrompre
-No serveix de res comunicar-se entre vosaltres... Et tindria que haver enviat més lluny... -Va dir lamentant-se
-Què? Amb qui parla ara? -Van dir els demés capitans que no entenien res
-Bé, només us dic que segiu endevant, aquesta es la direcció en la que trobareu la resposta. Benvinguts -I la veu es va tallar, ja no se sentia res
-Hanako!! -Va cridar la Gooraa
-Gooraa, estic en una sala tancada i.. està ple de cadavers que fan pudor...
-Jo segueixo en el pasadís on ens hem separat... -Va dir la Gooraa
-Segueix endevant!! -Va cridar la Hanako
-D' acord!! -Va cridar la capitana i va seguir corrents endevant

Em vaig despertar en la mateixa sala dels miralls, em feia mal tot el cos i seguia perdent sang dels talls, vaig intentar aixecar-me, però vaig tornar a caure de seguida, em vaig arrossegar, vaig seguir arrossegat-me mitja hora, fins que ja no podia més:
- Merda de laberint! - Vaig cridar amb les poques forces que em quedaven
Vaig recolzar a una pared mirall, i em vaig asseure:
- Això no te sentit, uns miralls que es mouen cada dos per tres, miralls que absorbeixen gent, no te sentit... - Quan m'estava apunt de desmaiar, vaig notar que alguna cosa m'olorava i seguidament algú m'agafava.

Em vaig despertar dins d'un llit, tenia tot el cos embenat, i notava com les forces em tornaven:
- Per fi s'ha despertat capità - Vaig sentir, em vaig aixecar una mica i em vaig assentar al llit, vaig distingir la silueta d'una persona i d'un animal, al cap de dos segons l'animal es va deixar veure, era un llop blanc amb els ulls grocs, el llop es va acostar i em va llepar la mà amistosament:
- Winter! - Vaig cridar, l'altre silueta es va deixar veure - Shawn!
- Vec que ja es troba millor capità! - En Shawn anava vestit amb una túnica marró que portava una caputxa
- On som? L'últim que recordo es aquell maleit laberint de miralls
- Ja està fora del castell tranquil - Va dir - Gracies en Winter el vaig poder localitzar allà dintre, si no hagués set per ell segurament jo també m'hagués perdut - En Winter es va estirar a terra i es va adormir
- Estem al seretei?
- No.... El seretei ja no existeix... - Vaig en Shawn abaixant el cap

L'Eloi estava al món dels Humans mentre el Seireitei estava sent destruït i alguns dels seus capitans seguien a dins d'aquell horrible castell, separats i intentant sobreviure.

Mentre, la Hanako no era capaç de saber quant de temps havia passat des que havia parlat amb la Gooraa. Seguia a dins d'aquell forat amb molt poca llum i sense poder sortir ja que no es veia cap sortida.
-Xoca els cinc!! -va dir la Hanako mentre movia una mà d'un esquelet que estava per allà- Pedra, paper o tisores! Oh, he tornat a guanyaaaaaaar! Hauràs de millorar la teva tècnica, Mr. Esquelet!
-Ja has perdut el seny? -va demanar la misteriosa veu tètrica que reia tota l'estona.
-Qui és? -va demanar la Hanako posant-se dreta a sobre d'una calavera i d'uns quants fèmurs- Eh, siguis qui siguis treu-me d'aquí.
-Això crec que no serà possible... -va dir la veu rient- Encara queden shinigamis vius al Seireitei... t'hauré de retenir fins que hagem destruït completament el Seireitei...
-On són els altres Capitans? -va demanar la Hanako
-Capitans? Això ja no existeix... -va dir la veu- Formen part de la història... Com tots vosaltres que d'aquí a res sereu morts! MUAHAHAHAHA

-Merda -va dir la Hanako- Val més que m'espavili i comenci a pensar com sortir d'aquí. No podem deixar que destrueixin el Seireitei!!!!


Mentre, la resta de Capitans...

// Al Seireitei //

Els Capitans Ashtal, Kami i Samael, i jo seguíem buscant algun indici de on podria ser o on podríem haver portat el Capità Xus quan vam sentir una forta explosió.

- Que ha sigut aquesta explosió? – va preguntar en seguida el Capità Samael.
- No en tinc ni idea però no m’ha agradat gens – va respondre el Capità Ashtal buscant amb els ulls flames.
- Crec que hauríem d’anar a veure que és el que ha petat – va intervenir el Capità Kami – el Capità Xus podrà arreglar-se-les sol uns minuts, i em d’estar segurs que lo següent a eliminar els Capitans de les Tretze Divisions no sigui fer saltar tot el Seireitei per l’aire.

Els quatre vam anar amb un shumpo al que semblava l’origen de l’explosió i ens vam trobar tots els Quarters Generals de les 13 Divisions convertits en pols.
- Es pot saber que ha passat aquí? – va dir exaltat el Capità Kami.
- No ho se però crec que com ens quedem per aquí saltarem pels aires nosaltres també – vaig dir mentre senyalava una fina d’explosius que es perdia a l’horitzó – deuen recórrer tot el Seireitei i a saber quan tenen pensat fer-los explotar.
- Només espero que ja hagin portat el Capità Xus fora del Seireitei... – va comentar el Capità Ashtal.
I abans que ningú pogués dir res va començar la cadena d’explosions des de l’altre banda del Seireitei...

Mentre la Nafi i la resta de Capitans corrien per evitar que les explosions se'ls duguessin per davant també a ells, a l'interior del castell...

-Què ha estat aquest renou? Ha sonat com a una explosió... -es va demanar la Hanako mentre mirava d'escalar les parets, però era impossible perquè tenien alguna propietat màgica que repel·lia el reiatsu... -És impossible -es va dir- No hi ha manera d'escalar fins allà a dalt... Ondia! Acabo de tenir una idea... -va pensar mentre mirava els esquelets que tenia a la vora

Tres hores més tard, la Hanako va aconseguir sortir d'aquell forat.
-No ha estat gaire complicat fer una escala amb tots aquests ossos... -va dir la Hanako mentre pujava i arribava a una espècie de pati circular ple de columnes d'estil clàssic.- Pel que sembla que arribat al pati de la part superior d'aquest castell.

La Hanako va reaccionar negativament a la llum del sol després de tants dies tancada. Va respirar aire pur i va córrer fins a la barana d'aquell pati i va mirar com el Seireitei estava sent destruït a causa d'aquelles terribles explosions.
-Has aconseguit escapar? -va demanar una veu sinistra arribant al pati- Quin maldecap... Si els ex-Capitans del Seireitei no volen obeir les normes... els haurem de matar a tots. - I acte seguit va treure la seva katana. La Hanako l'imità i començà la batalla mentre, al Seireitei, els Capitans feien tot el possible per evitar més morts.

Mentrestat, la Gooraa seguia corrents pel pasadís. Cansada de correr, ja que no s' acabava mai, va començar a cridar:
-Esque això no té fi?!!!!!!!!!!
Quan, justament, va veure un raig de llum que venia del final del pasadís i va veure una plaça rodona amb columnes, però allà no hi havia ningú. Va decidir pujar a dalt d' una de les columnes per veure si podia arribar a veure el Seireitei o part de l' edifici, però allò semblava un pati interior. També es va fixar en que no hi havia més sortida que per la que havia vingut. Quan va baixar de la columna, sense voler, va trepitjar com una placa que hi havia i va aparèixer un portal semblant al Senkaimon. La noia no s' ho va pensar dues vegades a l' hora d' entar-hi o no, i s' hi va llençat de cap al portal. Va estar una bona estona volant en l' aire, en una dimensió completament desconeguda, quan de sobte, va caure en un altre pati circular igual que el d' abans, però tancat
-De debó això es un castell??... -Va dir la capitana emportant-se una mà al cap per rascar-se els cabells i l' altre mà recolzant-la en la katana

-Eh? -va dir la Hanako mentre l'home amb qui lluitava es prenia un descans- M'ha semblat sentir la Gooraa no gaire lluny...
-Estigues atenta! -va dir l'home mentre es llençava contra la Hanako que l'esquivava movent-se una mil·lèsima.
-Et creus haver sentit a algú dels teus? -va demanar l'home aixecant-se del terra- Et diré un secret, trobar-se aquí amb algú dels teus és impossible.
-Ah sí? -va demanar la Hanako? -I es pot saber per què?
-Perquè no esteu en la mateixa dimensió... -va dir l'home rient com un boig- De fet, ni tan sols t'havies adonat que estaves a uns pocs metres de la teva germana!! Però és clar, a dimensions diferents.
-Si que estàs parlador... -va riure la Hanako
-De fet, l'única manera que teniu per sortir d'aquest castell és tornant a ajuntar totes les dimensions en una sola i per fer això haureu de pujar a la torre més alta... Però és impossible que ho aconseguiu perquè de camí... Ah! -va dir l'home mentre queia al terra mort.
-Gràcies per la informació -va dir la Hanako guardant la katana- Espero que el tenteikura funcioni...

Mentre, la Gooraa
-Què és això? Un tenteikura? Ho estic rebent un poc distorsionat... -va dir mentre intentava concentrar-se per sentir millor el missatge. No va entendre gaires coses, només la paraula dimensió unes quantes vegades i torre més alta. -Doncs quin remei, aniré a la torre més alta a veure si puc assabentar-me de què passa aquí!!

Mentrestant al Seretei

-Hey!!!mireu quins focs artificials fes macos!- va cridar en Samael tot il·lusionat
-Calla anormal, que no veus que tot està explotant i tu estàs aquí tot content-va contestar en Kami
-Ja se el perill eu correm era per treure dramatisme a la situació-va respondre en Samael
-Més igual-va cridar en Kami
-Voleu fer el favor de parar de discutir i pensar una manera de no morir?- va dir la Nafi
-Jo crec que la solució està al cel- va comentar l'Ashtal senyalant cap dalt
-Bé, teòricament ja estem al cel- va replicar en Samael
-Si, però jo em refereixo al cel del cel- va respondre l'Ashtal
-Doncs si, alla sembla que hi hagi una estructura bastant imponent- va comentar la tinent
-Si, ja es veu, però el problema es com hi podem arribar, Samel, alguna opció? va dir en l'Ashtal mentre en Samael posava cara de felicitat- Que no tingui a veure amb unicorns ni altres mariconades?-va afegir en Kami, i en Samael és va deprimir de cop
-Doncs anem bé... de moment podem seguir corrents, no?- va dir la Nafi
-Si, però no podem corre eternament... un moment tinc una gran idea!- va exclamar en Samael amb una cara de boig
-Deu meu...- van pensar els dos capitants i la tinent

Al cap d'una estona corrent pel Seretei evitant que la detonació dels explosius els atrapes, van parar de cop, en un dels carrers, ja que en Samael s'havia aturat de cop.
-Ara que fa? penjat!-va cridar en Kami.
-Doncs esperar a que arribi l'explosió!- va cridar el capità de la dotzena amb una cara més sàdica que mai
-Tu estàs grillat, ens mataràs a tots si ens mantenim més temps aquí!- va exclamar la Nafi
- Mira em sembla que marxo i ja t'apanyaràs- va dir l'Ashtal a punt de fer un shumpo
-Un moment! No et recomanaria fer-ho, ja que desde que ha començat aquella cadena d'explosius, al mateix moment una a l'altra punta del Seretei, s'ha activat i per tant estem atrapats, no hi ha cap sortida-va dir en Samael més serio però sense canviar la cara
-I tu com ho saps?-va preguntar la tinent
-Rés intuïció, rés de camares als banys termals femenins que s'han desconnectat de cop, i la perdua de comunicació de altres camres de maneres progressives en zones de vestidors ni dutxes, que va, es sols intuïció- va dir en Samael tot vermell
-Hey per que no m'havies informat sobre l'exsitencia d'aquelles camares?-va dir en Kami
-Quines camares? jo no se res de camres ocultes, eh?-va dir en Samael titubejant
-Bé, es igual, que penses fer, tant si anem endavant o endarrere morirem , i a aquella especie de fortalesa no hi podem arribar, i ara que? va dir l'Ashtal tot paranoic
-Es ven clar que si ens quedem a fora moriem segur, però si pugem al camió blindat que s'han deixat alla, es molt possible que sobrevisquem, i si més o menys ho calculo bé, puc aprofitar l'explosió per a que el furgo arribi fins al castell- va dir el Capità de la dotzena tot content
-Tu estas fatal, passo de morir calcinada dins d'un camió blindat-va replicar la Nafi
-És un risc a correr, però si no vens segur que mors,calcinada, però forà d'un camió-va dir el "científic"
I com ovelles entrant al matader, els 4 van entrar en el furgo el qual tenia les portes obertes
-He estat penant de que tota la gent que estem buscant no es troba al Seretei, sino alla dalt- va comentar en Ashtal
-Bé, això ho sabrem si aquest geni no ens mata-va dir en Kami
-Si us salvo, kami ens convides a sake!-va cridar en Samael
-NO, no us penso convidar a sake ni mort-va cridar en Kami
-Bé, teòricament ja estàs mor.... va començar a dir en Samael
-CALLA, I ESTIGUIS PER TREURENS D'AQUI!-van cridar els 3 a la vegada
-Vale, vale...-va dir en Samael tot depre-A veure, ara mateix tenim l'explosió nort al 2 minuts i la sud a 4, per tant hem d'encarar en condició a la nord, per tant si girem una mica el camió en direcció sud, girem les rodes 45 graus al nord est i posem tot el pes a la part de darrere,faig unes petites modificacions per aquí davant hauria de funcionar, ara només queda esperar un minut i llestos, i sobretot agafeu-vos fort!-va exclamar en Samael tot boig i ple de joia
Aquell minut esperant l'impacte es va fer etern per tots, cada cop es sentien les explosions més properes, cada cop la terra tremolava més, fins que de sobte un cop sec va colpejar el camió i el va fer volar pels aires, degut a la forta descompressió i l'impacte de l'explosió els 4 passatgers van perdre el coneixement momentàniament, quan va obrir els ulls, van veure que estaven volant i cada cop estaven més aprop del castell.
-Guay, ha funcionat!, no els tenia totes- va dir en Samael
- Com que no les tenies totes ens podries haver matat!-van dir els tres a l'uniso
-Alla abaix ja seriem morts- Va dir en Samael senyalant com les dos explosions s'ajuntaven en el centre del Seretei, formant un nuvol de cendra que començava a pujar a gran velocitat cap al cel
-El castell és força gran-va exclamar l'Ashtal
-Si que ho es, ve agafeu-vos fort que impactarem en pocs segons!-va exclamar en Kami
Els Shinigamis van tancar els ulls esperant l'impacte...
5...
4...
3....
2.......
1...........


No va passar res, no va haver cap impacte, i els Shinigamis van començar a obrir els ulls
-Jo no he notat cap cop, si que hem aterrisat bé-va dir l'Asthal
-Normal qeu no haguem notat res, ens hem passat i ara estem caient en picat sobre el terra - va dir en Samael
ET MATO!-va dir tots 3 mentre l començaven a pegar mentre el camió anava caient cada cop més ràpid fins que va impactar contra terra amb un gran soroll sec acompanyat d'una trencadissa metalica i un soroll d'aire comprimit


Els ulls de L'Ashtal es van obrir, ell estava desconcertat, va intentar moures, però no podia, ho va deixar estar i va tornar a dormir.
Al cap d'una estona en Samael és va despertar lligat de cap a peus per unes cadenes, no es podia moure, quan va poder veure millor, va identificar que era en Kami que l'havia lligat
-Bon dia dormilega!tens sort de que els airbags en forma d'unicorn patentats ens han salvat la vida, que sino ja estariem morts, però igualment no vull correr el risc de tornar a patir un accident com aquest si no vaig begut així que de moment et tindrem vigilat, tot i que tampoc ens ha anat tant malament arribar fins aquí-va dir en Kami senyalant un Hovercraft aparcat a un centenar de metres d'on havia caigut el camió

-QUÈ COLLONS ÉS AIXÒ?? -va cridar la Hanako espantada quan va veure que un camió que volava pels aires i per sobre del castell. El castell va tremolar i algunes torres es varen esbucar a causa de la pressió. El camió, qual unicorn alat, va travessar el cel i va desaparèixer per l'altre extrem. Amb tot l'enrenou, el camió blindat va tornar a caure al terra del Seireitei, o al que quedava d'ell. Però la trajectòria de la furgoneta es va endinsar dins la barrera protectora que mantenia el castell a l'aire i la va travessar.

Quan el soroll del camió es va sentir per les ruïnes del Seireitei, el castell es va començar a ensorrar mentre, poc a poc, anava descendint cap al terra.
-Què està passant? -va cridar la Momo, despertant pel fort enrenou
-El castell s'està precipitant cap al terra!!! -va cridar la Gooraa des d'una de les torres més altes des d'on podia veure com aquella enorme massa de roca lentament es desprenia i anava perdent altura.


Mentre, al terra:
-Eh! Mira allò -va dir en Samael lligat de peus i mans mentre en Kami es pentinava, cosa que feia cada tres o quatre anys (justament el periode de pentinar-se havia coincidit amb els problemes al Seireitei, però com a bon Capità de la vuitena no podia descuidar la seva imatge).
-El castell cau... -va dir l'Ashtal que, des de lluny, mirava com el castell s'anava desintegrant com si fossin focs artificials.
-Segurament les explosions i el meu experiment han tingut la culpa -va dir en Samael molt content i movent-se com un peix.
-Aleshores ara podrem anar al castell sense necessitat de volar! -va dir la Nafi- Segurament allà a dins estarà el líder dels Protectores...
-Anem al castell, doncs? -va demanar en Kami que havia trobat una zona de cabells especialment rebels.
-Hi anem, però ens duem el teu amic fermat... -va dir n'Ashtal agafant les cadenes que fermaven en Samael. En Samael va posar mala cara però no va poder dir res perquè, just en el moment que anava a protestar, el castell va impactar contra el terra i va fer un gran renou.

-L'ona expansiva avança cap aquí!!!!!! -va cridar la Nafi mentre veia com s'aproximava a gran velocitat.
-BAKUDO 81, DANKU! -va dir n'Ashal procurant salvar els capitans de l'ona expansiva de roca i pols. Una gran onada, qual tsunami, va avançar cap a ells però el bakudo no era prou gran com per a salvar-los a tots...
-BANKAI -va dir en Samael- Kage no fukkatsu!! -Una gran barrera d'ombra, forta i impenetrable des de fora, va envoltar els tres capitans i la tinent.
-Ah, merda!! -va dir en Kami mentre la gran onada de terra passava per sobre de la barrera sense que la notassin gens- M'havia rentat els cabells i ara els duc plens de roca...
-És un mal menor -va dir la Nafi creuant els braços
-Calla!! -va dir en Kami deprimit mentre treia el sake
-Ara només hem d'esperar que l'onada s'aturi i podrem anar al castell per enllestir aquest assumpte.

Em vaig aixecar del llit, després de haver estat 5 dies curat-me:
- Per fi puc sortit de aquest llit tan incomode - Vaig dir mentre feia uns estiraments per activar el cos adormit, vaig sortit per la porta de la habitació, em vaig trobar en un especia de poble en runes, estava cobert per una gran copula de pedra que feia un mosaic. Algú havia aprofitat les poques cases que estaven en peu fer habitacions:
- Vec que ja pot caminar! - En Shawn va sortit de dins d'una tenda de campanya que hi havia al costat de la habitació un havia dormit
- Que es tot això Shawn?
- No prefereix menjar una mica abans? - En Shawn em va guiar fins a un gran edifici fet de fusta i cimen, al entrar tot estava ple de taules i persones vestides amb túniques marrons, tothom al entra va parar de menjar i ens va mirar, al moment van tornar a fixar els seus ulls al plat que tenien davant, ens vam asseure a una taula i vam començar a menjar, mentre menjaven no vam dir res, al sortir a fora:
- Ara em pots explicar tot això?On som?
- Comencem des de el principi, tot va començar quan va anar amb la Nelliel a el castell, al cap de 2 o 3 hores, uns deu mil Protectores van baixar del castell, i van començar a destruir la barrera entre el Rukongai i el Seretei, un cop dins del Rukongai van començar assassinar a tothom que trobaven,tant gent el Rukongai com shingamis,després va baixar 10 hovercraft i van començar a tirar bombes desactivades. Una petita batalla es va fer aprop de la divisió 5, un grup de 50 shinigamis ens vam enfrontar als Protectores.... No vam durar ni 2 minuts, ens van massacrar, només vam sobreviure 3 persones, al veure que no teniem opció contra ells, vam tindre que marxar cap al nord i ficar-nos dins els boscos perquè ens perdessin de vista. Per mala sort van matar als altres shinigamis que quedaven, vaig tindre que continuar sol amb en Winter. En Winter va entrar dins una cova, cada vegada s'endinsava més i més, fins que el final vam anar a parar aquí.
- I tot aquesta gent?
- Aquesta gent són de una vell civilització, més vella que el Seretei, sempre han viscut al marge del Seretei, per això mai els han detectat. Han aconseguit formar les seves propies armes. Fins hi tot tenen els seus propis kidos!
- I perquè viuen en una ciutat en runes?
- Uns protectores els van trobar per casualitat i van començar a destruir el seu poblat, ells ens van amagar a un altre dimensió i per això no els van trobar
- Un altre dimensió?????
- Són capaços de viatjar de dimensió en dimensió, però es un kido que només el vell del poble pot fer servir. Parlant de vell del poble, li has de anar a donar els teus respectes.

Mentre...
-Hòstia tu, aquest castell està molt ben fet, eh! -deia en Samael mentre entraven al castell i n'Ashtal l'anava arrossegant.
-Però si es cau a trossos -va dir n'Ashtal
-La meva divisió també -va dir en Samael molt content- Per cert, pel que noto gràcies al meu xip de detecció de dimensions paral·leles, aquest castell n'està ple
-Tens un xip de dimensions paral·leles? On? -va demanar en Kami
-No ho vulguis saber -va dir en Samael posant-se vermell.
-No sé de què parlen aquests dos -va dir la Nafi a l'Ashtal. El Capità de la segona va posar els ulls en blanc
-I ara què podem fer? -va demanar en Kami- Que sigui ràpid, eh! No em facis donar voltes pel castell com un boig perquè vols reunir informació per fer no sé quin experiment.
-Merda! Era just el que volia fer! -va dir en Samael llevant-se les cadenes
-Eh! Que s'escapa!! -va dir n'Ashtal desconfiant
-El portal que crea aquesta xarxa de dimensions es troba a la part més alta del castell.
-Aleshores què proposes? -va demanar la Nafi- Si ens fiquem al castell quedarem els quatre atrapats a dimensions diferents...
-BONA IDEA! -va cridar en Samael- Pujarem al més alt del castell des de fora!!
-DES DE FORA? -varen cridar n'Ashtal i la Nafi espantats
-Si, des de fora! -va dir en Samael baixant les escales d'entrada al castell amb els altres al darrere.
-Com? Volant? -va demanar l'Ashtal- RES DE CAMIONS ALTRA VEGADA!!
-No, res de camions -va dir en Samael malèfic

Mentre, a dins del castell
-Fa anys que pujo i encara no arribo a la part més alta... -va dir la Gooraa mentre pujava unes escales molt amples de caragol
-Gooraa!! -va dir la Hanako des d'una altra escala que anava uns quants metres més per avall
-Hanako! -va dir la Gooraa- Estem a escales diferents, no? -va demanar
-Segurament estem en dimensions diferents! -va dir la Hanako pujant corrents per arribar al nivell de la Gooraa. La Hanako va allargar la mà i arribà a l'escala on hi havia la Gooraa- Crec que podré arribar a la teva escala- va dir la Hanako posant-se dreta a damunt del passamans.
-Crec que això no serà possible... -va dir la veu malèfica i la Hanako va caure escales avall mentre era canviada a una altra dimensió.