El Rei

-Hanako!! -Va cridar la Gooraa en veure com la capitana queia, i seguidament es va precipitar a la mateixa direcció que ella. -Si em llenço pel mateix lloc, podré arribar a la seva dimensió!! -Va pensar la capitana. Finalment, quan va caure al terra i va obrir els ulls, es va adonar que la Hanako també era al terra, uns quants metres més enllà, també estirada al terra, ja aixecant-se i recuperant-se.
-Gooraa!! -Va cridar la Hanako quan la va veure, i va correr cap a ella. -Gooraa! estàs bé?? estem a dimensions iguals!? -Va preguntar la Hanako. La capitana de la tercera va estendre la seva mà per agafar la de la Hanako, però, en comptes d'agafar-li la mà, la va atravessar.
-Sembla que no... -Va dir mirant-se la mà amb la que havia travessat la mà de la Hanako
-Aleshores, estem en un mateix lloc, però dimensions diferents! -Va cridar la Hanako contenta, perque allò ja estava quasi solucionat, l'únic inconvenient que tenien, era que no es podien tocar.
-No és com us penseu -Va dir una veu misteriossa, i, a la vegada, un pilar queia a sobre de les noies, però, misteriossament, només la Hanako va poder tallar-lo.
-Estava a la meva dimensió, vaja, no a la teva, aixi que pots veure també la meva, Gooraa -Va dir la capitana. -Ens poden parar diferentes trampes a tu i a mi.
-Resumint, que si hi ha un forat al terra a la meva dimensió, jo cauría si el trapitjes, però tu no -Va dir la Gooraa per veure si lo que havia entès era correcte
-Exacte! Ara hem de buscar la manera, de, com a mínim, unir la teva i la meva, pujem adalt de tot! -Va dir la Hanako enfilant-se per unes escales de cargol molt semblant a les d'abans, i la Gooraa la seguia

-Sembla que aquestes escales siguin infinites- digué la Gooraa bastant cansada.
-No ens podem rendir, ara no!- digué la Hanako intentant aixecar els ànims.
De sobte sentiren unes veus molt familiars prop seu. -T'he dit que callis o et juro que quan sortim d'aquí et destrueixo tota la teva col·lecció d'unicorns, m'has entès!?- cridà una de les veus.
-No és possible... Kami!- eclamaren les dues noies a la vegada.
Del no res apareixeren el capità de la novena i la dotzena. -Vaja, ho sigui que estaveu aquí!- exclamà sorprès en Samael. -Pff, si que sou lentes...- esbufegà en Kami.
-Jo també m'alegro de veure't Kami- digué la Hanako. -Si més no, tenim més aliats- anuncià la Gooraa.
-Abans d'entrar al castell érem més, però ens hem sepa...- en Samael no va poder acabar la frase ja que es sentiren noves veus.
-Mira que li he dit que era molt probable que ens separéssim, però m'ha ignorat totalment- digué l'Ashtal. -Ja saps com és el Capità de la dotzena, te idees un poc... Boges- contestà la Nafi.
Els dos shinigamis pasaren entre el grup dels shinigamis sense immutarse.
-Ei nois, no paseu de nosaltres!- cridà en Kami.
No va haver-hi resposta.
-Es que no ens veuen!?

-Sembla que la Nafi i el Capità Ashtal no ens poden sentir... -va dir la Hanako
-Ah, duc el meu líquid "ajunta dimensions" -va dir en Samael traient un líquid blanc dins d'una botella estranya i tirant-lo per l'aire- Ara nosaltres quatre estem en la mateixa dimensió... crec
-Oh, tens raó! -va dir la Gooraa- Ara els quatre estem a la mateixa! Només ens queda arribar a la part més alta d'aquest castell i acabar amb això d'una vegada per totes!!!
-SOM-HI! -va cridar la Hanako i reanudaren la marxa. Les escales eren molt grans i interminables, semblava que, per molt que pugéssim, mai seríem capaços d'arribar a la part més alta.
-Fa hores que pujam... -va dir en Samael cansat.
-Sí, ens mereixem un descans... -es va queixar en Kami mentre aturaven de pujar
-No hem estat abans ja aquí? -va demanar en Samael- Els dibuixos d'aquesta paret em resulten familiars... Crec que fem voltes en cercle des de fa una bona estona.
-QUÈ? -va cridar la Gooraa emprenyada- Maleït protector... serà cabró.
-Vaaaaaaaaja, no m'esperava menys del geni Samael, el Capità de la Dotzena Divisió... -va dir la veu del Protector jefe. De sobte les escales varen desaparèixer i els quatre shinigamis estaven a la part més alta del castell on hi havia un pati circular molt gran. La Nafi i l'Ashtal també eren allà.
-Capitans! -va dir la Nafi quan varen aparèixer.
-Això de canviar de dimensió fa un mal de cap... -es va queixar el Kami
-No és el canvi de dimensió, és el sake -va aclarir en Samael.
-Vaja, vaja... -va dir el Protector Jefe- Ara em trobo sol amb tants shinigamis poderosos... Que comenci la lluita!!!

Els Shinigamis varen treure les seves Zanpakuto, preparats per matar aquell Protector i retornar la pau al Seireitei.

El vell del poble, un home gran, amb barba blanca com la neu, i una mica gras, li vaig tindre que explicar tot la situació:
- Així que algú intenta destruir el seretei?
- Correcte - Vaig afirmar
- Deixem 5 minuts per reflexionar - Aquelles 5 minuts es van fer eterns, aquell lloc feia olor a fems, queien gotes de humitat per tot arreu i ara bastant fos, però per fi va passar el temps que el vell havia demanat:
- Molt bé, després de reflexionar sobre el tema, d'escoltar les vostres declaracions i parlar amb els meus consellers, he decidit que el meu poble, per tant la meva família.....
- Digues que ens ajudaràs, digues que ens ajudaràs... - Deia en Shawn en veu baixa i amb els dits creuats
- No us ajudarem en la vostra causa!
- COM? - Vaig cridar
- Tranquil! No li pots parlar així al deu del poble! - Em va dir un dels soldats ficant-me la llança al coll
- Però perquè no? - Va preguntar en Shawn
- Per que es lo que hem decidit.
- No acceptem la vostra decisió! - Va dir en Shawn
Vaig apartar la llança que m'apuntava directament a la gola, per poder parlar cara a cara amb el vell del poble:
- Té de haver-hi alguna raó per que es negui a donar-nos ajuda en aquest moment de crisis al seretei, i reclamo que em digui el motiu!
- No li parlis així al vell de poble - Un soldat jove es va llençar contra a mi amb una maça a la mà, però vaig tindré temps de sobres de esquivar-lo.
- Heu demostrar coratge al enfronta-vos a mi. Ningú encare mai s'havia atrevit a fer-ho. Això es lo que volia veure en vosaltres. Esta bé, el meu poble, per tant la meva família us ajudara en aquesta batalla. Es tanca la sessió!

Mentre l'Eloi estava perdut pel món, la resta de Shinigamis lluitava contra el líder dels Protectores.
-Sis contra un? -cridava el Protector quan els shinigamis el varen arraconar amb facilitat.
-Ni et passi pel cap dir que és trampa quan ens has tingut dies dins aquest puto castell ple de dimensions diferents!! -va dir la Hanako traient el caràcter que havia après de la seva tinent.
-Sí, admeto que ha estat una putada per a vosaltres... -va dir el Protector líder- Però no passa res... quan acabeu amb mi, tot tornarà a la normalitat...
-Aleshores, som-hi -va dir el Kami anant per feina, cosa poc habitual en ell
-Som-hi? -se'n va fotre el líder Protector- Primer de tot, espereu que faci el meu... BANKAI!!

-Què està passant? -va demanar la Gooraa- Dimensions?
-Sí, estimats shinigamis! Aquest castell és obra de la meva Zanpakuto!! La seva habilitat és crear dimensions diverses que aïllen els enemics. El meu bankai amplia aquestes dimensions, que amb el doble de poder es col·lapsen a sobre dels meus enemics.
-La dimensió... col·lapsa? -va demanar la Hanako mentre hi havia una gran explosió a sota seu. Quatre explosions més varen tenir lloc uns quants segons més tard.
-Ara, lluiteu tots sis contra mi, si voleu!! -va riure el Protector- No em podreu derrotar!!

Vam sortir de aquell cova, després de 2 o 3 dies podia respirar aire net. Només sortit es va notar una gran energia espiritual:
- Tots els capitans han fet servir el bankai! Ens hem de afanyar! - Vaig cridar
- Tranquil! - Va dir el vell del poble, anava amb una armadura de ferro molt pesant, i amb un arc penjat darrera - No crec que el capitans morin gaire havia't. Els meus homes encare s'estan preparant.
- Quants en serem el final? - Va preguntar en Shawn mentres menjava una mica de cansalada
- Uns 20000 homes, que es divideixen en espadatxins, arquers i especialistes en kidos.
El cap de mig hora tots els homes ja estaven preparats:
- Endavant guerres valents, lluitem per el honor del nostre poble! - Va dir el vell de poble, com ha resposta va rebre grits de batalla - Eloi, Shawn guieu-nos fins el camp de batalla
// Mentrestant a dalt del castell //
Els capitans estaven lluitant contra el Protector en cap, però cada vegada que s'acostaven a ell, eren transportats a una dimensió diferent:
- Ja em començo avorrir... Acabem d'una vegada amb això! - Fa tornar tots els capitans a dalt del castell - I ara veureu que es el dolor de veritat! - El voltant dels capitans es va començar a escardar
- No podem sortit de aquí! - Va dir la Goora, al veure tirar una pedra al forat es desintegrava. Però de cop va parar les escardes i es van tornar ajuntar.
- No mereixeu la pena que us matí així.... - Va portar la mà al front - Millor faig això - Amb la mà dreta va xiular, i uns 40000 protectores van apareixa al voltant dels capitans, de cop la serietat del Protector líder va canviar a un somriure de psicòpata -
MATEU-LOS A TOTS! QUE NO EN QUEDIN CAP! VULL VEURE LA SEVA SANG PER EL TERRA! VULL ELS SEU ÒRGANS DESTROSSATS!
- S'ha tornar boig.... - Va dir la Hanako - Però ara no es temps de parlar, hem de lluitar!
Tots els capitans van lluitar amb les seves forces, però cada vegada en en derrotaven un, n'apareixia un altre, i així successivament.
- Així gastarem la nostre energia per res.... Que fem Hanako?
- Estic pensant....
- No fa falta pensar gaire! - Va cridar una veu darrera de les portes del castell
- Eloi! - Van cridar tots els capitans
Vaig donar un cop de peu a la porta i vaig obrir-les:
- Bones! - Vaig fer un shumpoo i em vaig col·locar darrera de la Hanako
- Ja era hora que vinguessis! - Em va cridar
- Tranquil·la, porto ajuda - Ens Shawn també va apareixa darrera nostre juntament amb en Winter. -BANKAI! Sortiu nois! - Un grup de 20000 guerres van entrar corrents per les portes, van pujar a dalt de tot del castell graciés a un camí de sorra que vaig crear
- Hi aquests? - Va preguntar en Joan
- Després ho explico, es una llarga historia. Lo que us deia, no fa falta pensar gaire. L'únic que fem de fer es derrotar a el líder.
- Però com destruïm el seu exercit? - Va preguntar el Reyespada - No paren de apareixa!
- Això es lo que et volen fer pensar. En realitat es sempre el mateix número de persones, l'únic que fan es que quan els hi estas apunt de donar el cop, el seu líder els porta a una altre dimensió, per fer-los tornar aquí, però a última fila. Així sembla que no parin de apareixa Protecotres.
- Així que si derrotem a el líder aquest, ja estarà? - Va preguntar l'Ashtal
- Això mateix. Però millor que anem a un altre dimensió, si lluitem aquí destruirem tot el que hi ha per el voltant. Rodrick! - El vell del poble va fer un pas endavant i va transportar-nos a ell, tots els capitans, els shinigamis i al líder protector a un desert.
- Que comenci la batalla final doncs! - Va dir la Hanako

Al estar a la dimensió que va crear el vell del poble la situació ja no era tant catastròfica, els Protectores que ens atacaven semblaven molts menys i més amb l'exèrcit que havia portat el Capità Eloi. Des de la meva posició veia com la Capitana Hanako els torrava a tots com a pollets, ja que es feia impossible arribar al líder sense travessar tots els Protectores.

- Absorbeix, Kage no fukkatsu - va dir en Capità Samael, que es trobava al meu costat. Va començar a tallar el terra a diestro i siniestro.
- Que fa ara aquest home? Els convertirà a tots en unicorns? - vaig pensar per a mi. Però aleshores va tornar a parlar:
- Desperta, Kage no fukkatsu - i acte seguit se'ns van unir tot un exèrcit d'ombres de Protectores. Amb tot l'exèrcit que teníem de Capitans, pueblerinos i ombres de Protectores vàrem aconseguir eliminar els Protectores que s'interposaven en el nostre camí.

Jo ja lluitava amb el Shikai quan uns dels últims Protectores que quedaven se'm varen tirar a sobre, a un el vaig aconseguir reduir amb el Shiroi Tsuin aconseguint les ales i per tant podent-me moure molt més ràpidament. Gràcies a la millora de la meva velocitat vaig ferir als altres amb el Kuroi Tsuin, ralentizant-los i així fent-los presa fàcil del nostre exèrcit.
La massacra que estava fent va aconseguir que tots els Protectores s'allunyessin del seu líder, permetin-te-li així a la Capitana Gooraa amb la Kyattsukuro ja en Bankai acostar-se ràpidament al líder i ferir-lo, en seguida la va canviar de dimensió però ella ja li havia deixat inutilitzat el braç amb que maniobrava la zanpakuto.

- Merda de mocosa - Va dir el líder al veure que el seu braç tenia un tall molt profund - Ara veureu! Pōtaru kuchiku-kan! - El líder va aixecar el braç amb molt d'esforç - Que passa? Per què no puc fer servir el meu atac
- Te'l estic bloquejat - En Rodrick de la multitud - Ets molt previsible... Des de petit s'han pogut veure les teves intencions a la primera.... No m'estranya que tots els nens de la escola es fiquessin amb tu... Fill meu
Tots els capitans ens vam quedar amb la cara en blanc:
- Fi.... Fi..... A dit fill meu? - Va preguntar en Reyespada
- Al menys es lo que m'ha semblat - Vaig dir
- Maleït vell inútil.... Ets un estúpid, ara mateix sóc mes fort que tu i ho saps! Us mataré a tots! - Va fer-se un tall en tot l'estómac i de dintre es veia un bola de color vermell
- Que es això? - Va preguntar la Gooraa
- Es una FGT-4500, una bomba en resum - Va dir en Samael
- I es gaire potent? - Va preguntar la Nafi
- Podriem dir... Li trec 5 i li sumo 7, li vaig la arrel quadrada per després multiplicar. Per fer un resum, podria destruir la Societat d'Ànimes en menys d'un minut
- L'hem de aturar! - Va cridar la Hanako
- No feu cap pas o l'activo! - Va cridar en líder - Només pressionant aquest boto que tinc a la mà dreta, activaré la bomba i estareu perduts
- Rodrick crea un portal per tornar a la Societat d'Ànimes en cas que sigui necessari - Va dir la Hinamori
- Capitans posició de combat: Muralla del seretei! - Va cridar la Hanako, i tots els capitans ens vam ficar en cercle al voltant del líder
- Estúpids! - El líder va pressionar el boto
- Tardara 1 minuts activar-se! Tota la gent que no sigui capità marxeu de aquí! - Va dir en Samael
- Nosaltres ens quedem! -Va dir la Nafi, i seguidament va fer un pas endavant en Shawn, en Victor ,la Nelliel i la Tsunade.
- Marxeu, es una ordre de la Capitana General - Va dir la Hanako
- No! Nosaltres estem aquí per ajudar al capitans i no per fugir - Va dir la Nelliel, i cada shinigami es va posar al costat del seu capità
- Ja no teniu temps! - Va cridar el líder
- Capitans, shinigamis, feu servir tota la vostre energia en aquest últim atac! - Va cridar la Hanako - I no us moriu!
- Hado 88 Shiryū Gekizoku Shintenraihō! - La veu de tots els shinigamis es van fusionar formant un sola veu.
Els rajos van sortit justament al apareixa la onda explosiva de la bomba, i 3 segons després van impactar...

I aleshores: Patachof! El dolent es va morir, però abans va reconstruir el seretei i els va donar a tots una caixa de bombons, va escarbar una tomba i es va auto-enterrar, després es va donar compte que quan mors a la societat d'animes et desintegres i va maleir haver gastat els seus ultims instants de vida fent un forat per enterrar-se. Després de que desapareixes els Shinigamis van fer una festa i van anar a dormir. FI

PD: El millor final que he vist mai...