Un encontre inevitable.

Ifrit sabia massa bé que els maleïts shinigamis segurament haurien colocat seguretat al voltant del seu nou palau. Una mica irònic deixar la nova casa que havia construit, però el Quincy estava avorrit i va recordar una de les seves principals aficions, la caça. Però no aniria a buscar cèrvols aniria a buscar hollows al seu terreny, aniria al Hueco Mundo. Fent servir una porta quincy va aconseguir travessar la garganta i aplegar aquell parany buit i desert.

Va començar la diversió amb els seus punys va tombar tants adjuchas com va trobar. Tots eren força poderosos, però res especial. Ell buscava un Vasto Lorde. Un repte.

Va seure baix d'un d'aquells arbres tan extranys que semblaven fets de minerals, mentre llegia una mica. El llibre era un mica avorrit, no sabia perque llegia aquelles anades d'olla d'aquell filòsof. Estava a punt de dormirse, estava tot tan silenciós... de fons, un llangardaix es colgava a l'arena. Quin lloc tan quiet el Hueco Mundo. Sempre de nit. Amb una lleugerá brisa de fons.

-Que tenim aquí? Ets massa maco per a ser un hollow, i ademés no tens forat. Tampoc tens restes de màscara en lloc, no ets un arrancar. Així doncs, que eres?-

No havia acabat la frase aquell ser quan Ifrit era darrere seu preparat per destrossar el seu cap d'un cop de puny. No sabia ben bé que era allò, però l'havia sorprés, i no li agradava ser sorprés. La seva mort estava sentenciada.
Va sonar un cop sec al contactar contra la pell d'aquell ésser. La pell era dura com la pedra.
Abans de que tingués temps per pensar que havia passat aquell animalot havia tret l'espassa i es disposava a tallar-li el coll. Ho va esquivar i va retrocedir una mica, per a observar l'enemic.

-Eh tu! Això ha fet mal saps desgraciat? només t'he fet una pregunta, no t'he demanat sortir, ara que un arrancar tan altament eròtic com jo no sortiria mai amb tu-

Va observar detingudament. Tenia forma humana, però tenia forat de Holow i restes de màscara. Destacava el cabell rosa xiclet.

-Arrancar? tenia entés que hi havien pocs arrancars, i que aquestos eren incomplets-

-Seràs capullo! a sobre de violent maleducat!. No soc un arrancar qualsevol, soc una espada. Octava espada, Shunshuiko. I ara presentat, humà fastigós.

-Jo tampoc soc un humà qualsevol, soc Ifrit, un Quincy.-

-Un Quincy eh? Encara existeien? Tenia entés que després de la mort del vell Yama la ss us havia deixat reduïts a cendra.Vaja... recorde que al meu laboratori tinc quelcom de la vostra espècie. Tal volta podria resultarte interessant , sembla que pertanyia al vostre antic líder-

-Al nostre antic líder? -va demanar l'Ifrit calculador. Realment havia estat una molt bona idea venir al Hueco Mundo. Només hi havia anat buscant un poc de diversió però havia trobat un Arrancar força interessant. La noia es tocava el cap al lloc on el Quincy l'havia colpejat.

-Ets un maleducat -va dir la noia que tenia els ulls de dos colors diferents. La Shunsuiko va mirar el Quincy amb els seus ulls, un dels quals analitzava el reiatsu i l'altre el grau d'eroticitat. Tenia un reiatsu molt fort i l'eroticitat era nivell d'erosennin. La Shunsuiko va trobar que era un especímen molt interessant i va començar a imaginar-lo sobre una taula d'experiments, amb un munt de cables connectats als braços i amb mutacions genètiques favorables, com per exemple, un pop que li sortís de l'estomac.

Però realment això seria desaprofitar un cos humà, i al Hueco Mundo n'hi havia ben pocs. I si el posava a dins d'una vitrina? Podria aconseguir una vitrina ben guapa amb un focus de color rosat i mantenir-lo allà. Quina dieta debia seguir? I si el tancava al quartet secret on tenia l'ocellot aquell tan molest? Això li va fer pensar que avui encara no l'havia torturat com es mereix...

La Shunsuiko es va quedar allà observant el Quincy i fantasejant sobre els experiments múltiples que podria dur a terme. L'Ifrit se la va mirar bé. El seu vestuari era hortera i l'Arrancar en si semblava massa feble per ser una Espada.

-Escolta... on viviu els Arrancars? Heu reconstruït Las Noches? -va demanar l'Ifrit a la noia que saltava d'emoció.
-Ah... -va dir la Shunsuiko sortint del seu somni de provetes i maltractaments- Sí, estem a Las Noches. Però tu no n'has de fer res allà!
-Quina casualitat! -va dir l'Ifrit- Jo també he reconstruït el Vandenreich. I pel que veig, Las Noches encara no està sent vigilat pels shinigamis...
-Sí, és una merda! -es va queixar la Shunsuiko- No tens res amb què experimentar...
-Va, dugue'm a Las Noches. Parlaré amb el teu líder -va dir l'Ifrit agafant pel braç a la Shunsuiko i fent-la caminar.
-EH! Però què fas? -va cridar la Shunsuiko mentre l'Ifrit l'estirava pel braç i l'obligava a caminar- No em toquis pervertit!! Que sóc tota una senyoreta!! No tens modals? M'has sentit? On em dus? Anem a Las Noches? És just en direcció contrària!!!!

Ifrit estava bastant flipat amb l'Arrancar, era una "cosa" ben extranya aquella tipeja. Vestits estampats horteres i unes ungles llargues i fastigoses, ademés d'uns ulls scanner força xungos. Se'l mirava amb cara d'atontada i rient com una oligofrènica fent cara de sàdica. I per a acabar de rematar l'assumpte, la noia tenia unes aptituds pectorals força considerables, que posaben nerviós el pur i cast Ifrit.

-Que mires, humà? que no has vist mai unes mamelles com deu mana? Aisss...ja fas pinta de no haver vist mai unes de prop, vine que te les mostraré-

Abans de que el pobre Ifrit tingués temps de posarse vermell ja tenia el cap enfonsat en aquell escot tan profund i la arrancar l'estava ofegant a base de pitram.

-Para!!! Pervertida!!! No em violis!!!!-

-Però si estàs disfrutant com un nen... o es que guardes les fletxes als pantalons?-

A uns kilòmetres de distancia, dues figures prestaven atenció a la còmica escena. Eren individus extranys. Duien les vestidures plenes de cadenes i tenien uns guants grossos a les mans que aplegaven fins al colze. Una màscara llisa els tapava mitja cara, concretament la part superior d'aquesta. Cridava l'atenció que estaven encadenades l'una a l'altra, unides per les mans. Tenien ambdues un forat considerable al cuàdriceps, una figura el tenia a la cama dreta i l'altra a cama esquerra. No eren arrancars, eren Hollows, però no eren Adjuchas, eren Vasto Lordes. Una era roja sagnant, l'altra negra com la foscor. Es van separar una mica i la cadena que les unia es va començar a moure intensament, fent vibrar l'aire . Les dues figures vam somriure al mateix temps. Un cero oscuras va sortir de la cadena, en direcció als nostres eròtics protagonistes, que el van rebre de ple.
Obviament van acoseguir esquivar aquell mortal cero.

-Un cero oscuras? Ey tu, boomer de fresa!!! qui coi ha llançat aquet pepino?. Has sigut tu, mala pècora?-

-Claaaaar , no tenia altra cosa que fer que llençar un cero oscuras contra nosaltres, tanta poca sang tens al cap que no has pensat en això, Hentai-san?-

Abans de que la discussió tingués temps de continuar les dues figures ja estaven plantades davant d'ells.

La Shunshuiko va tornar a posar cara de sàdica. Estava quasi lubricant de pensar en nou material per a experimentar
-Ey, Vasto Lordes, com us dieu? Necessito saber els vostres noms per poder etiquetar-vos correctament!-
-Ruber- va dir la figura roja- Niger-va dir la negra. Un altre somriure d'orella a orella. Tot seguit es van llençar amb les mans obertes, Ruber va atacar la Shunshuiko , i Niger va atacar Ifrit.

No tenien ni idea de qui eren aquelles dos bèsties. Però poc importava. A part de que els dos estaven emocionats per la batalla també tenien altres objectius. La Shunshuiko volia (com sempre ) nou material, i els Vato Lordes no eren molt comuns. Ifrit sabia que era massa coincidència tot allò. No podia evitar pensar que algú no volia que ell estiguera per allí, i probablement tampoc volia que la espada majara i ell es trobaren.

La Shunshuiko va desenvainar la katana. Ifrit va cobrir tot el seu cos amb el seu rausotengai protector i va començar a jugar amb les Nadel, fent-les girar als seus dits. Aquet cop varen ser ells els que van somriure.

La batalla estava servida. I semblava que sería èpica.

De sobte la figura vermella va volar cap a l'Ifrit amb un sonido molt ràpid. El Quincy però, va ser prou hàbil com per a esquivar aquell atac i amollar una fletxa en un instant de segon, que va passar fregant el cap del Vasto Lorde.

-La propera vegada no fallaré -Va riure l'Ifrit
-Però què fas Hentai-san!! -va dir la Shunsuiko cridant- No els perforis el cap que no els podré estudiar com toca!
-Eh, nena... -va dir l'Ifrit cansat- No hauries d'atendre a la teva batalla?


La Shunsuiko es va girar i va veure com el Vasto Lorde negre estava a punt de fotre-li un bon cop amb una espasa al cap. Per pur instint, la Espada 8 va alçar la katana per aturar l'estocada, però era massa tard i el Vasto Lorde negre va aconseguir fer-li un bon tall al braç.
-Maleït -va dir la Shunsuiko- Et juro que no et quedarà un sol òrgan intern amb el que puguis operar!!!

Però el Vasto Lorde Negre era massa ràpid i va travessar els pulmons de la Shunsuiko amb la katana quan ella encara estava parlant. La Shunsuiko era una Espada, és cert, però era molt feble... la seva especialitat era el laboratori i haver de llluitar cos a cos com a aquesta ocasió no era lo seu. Una altra cosa era el Quincy. Ell no només estava guanyant al seu enemic, sinó que semblava que disfrutava de la batalla.

L'Ifrit es va moure a gran velocitat mentre el Vasto Lorde vermell reculava i li va treure la caputxa mentre li perforava el cervell amb un dels seus Nadel. A sota de la caputxa, no tenien res tret d'una màscara blanca sense ulls, ni boca, ni nas... Estaven buits per dintre, el seu rostre era simplement una màscara totalment blanca sense cap orifici. El Vasto Lorde vermell no va cridar, ni va dir res quan l'Ifrit el va travessar. Es va limitar a caure al terra fent un sorroll sec.

-Que t'he dit que al cervell no... -va dir la Shunsuiko que estava asseguda al terra enmig d'un bassiot de la seva pròpia sang. L'Ifrit la va ignorar i va anar directe cap al Vasto Lorde negre. Va treure una fletxa i va apuntar cap a ell amb precisió. La fletxa va sortir de l'arc vibrant com una boja, però l'enemic la va poder esquivar.

-Quina sorpresa -va dir l'Ifrit mirant al Vasto Lorde Negre- Veig que ets molt més fort que el teu company... M'agradaria saber què sou i sobretot, qui us envia!

- Vull veure les teves capacitats, et deixaré que m'ataquis primer, així et deixaré una mica de avantatge, va ataca
- Ningú s'enriu a la meva cara! - Va cridar el Vasto Lorde - Mort! - I es va llençar a gran velocitat contra l'Ifrit
- Molt be, si així, amunt, abaix, esquerra, dreta - Deia l'Ifrit mentras esquivava el cops del Vasto Lorde - M'estic començat avorrir - I en un tanca i obrir d'ull va apareix darrera el Vasto Lorde i li va rebentar el crani amb una fletxa
- EL CERVELL NO! - Va cridar la Shunsuiko
- Doncs no eren per tant, va anem a les Noches - La Shunsuiko es va intentar aixecar, però va tornar a caure a terra amb el dolor al braç
- Merda s'hem a infectat - Va dir - Necessito arribar a les Noches i canviar-me braç, va ajudem
- Saps lo fàcil que serià matar-te ara mateix, una fletxa i ja està
- Si en volguessis matar m'hauries matat des de el primer instant que m'has vist
- Fent raó - I va posar-se la Shunsuiko a la esquena
- Em fas mal!
- Calla o et deixo aquí mateix! - Va dir l'Ifrit
L'Ifrit tot i tenint la Shunsuiko a l'esquena va arribar a les Noches en menys d'una hora i va portar a la Shunsuiko sense ser vist:
- Va canviat el braç - Va dir l'Ifrit, i la Shunsuiko es va començar a despullar - Però et despullis davant meu!!!! - Va començar a ficar-se vermell l'Ifrit
- Que mai has vist una dona despullada? Va vine aquí fes-me una abraçada! - Va dir la Shunsuiko
- No!!! Canviat el braç i tapat
- Vale,vale, però recorda que mai tindràs una oportunitat igual de tocar una dona despullada
Al cap de 5 minuts:
- Ja està, va anem que et presentaré en Haku
- En Haku? Que és el vostre líder?
- Podríem dir que sí, va anem que ets molt lent - I es van dirigir a la sala del tron i per obrir les portes la Shunsuiko va donar un cop de peu molt fort:
- Hakuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! Ja sóc aquí! I porto un convidat!
- Un convidat? - Vaig respondre, assentat a tron, al costat tenia el Hibiki i el Hiroto
- Si, es un Quincy pervertit! Me'l puc quedar,va,va el cuidaré molt bé! I el treure passejar
- No sóc cap mascota! - Va dir l'Ifrit entrant a la sala - Així que tu ets en Haku - I em va mirar directament els ulls, però de seguida va aparta la mirada - Es nota que tu ets l'espada 1!
Tant en Haku com l'Ifrit sabia que des de el precís moment que havia entrar el Quincy a la sala, habita començat una guerra, que obligaria als dos a enfrontar-se.

-... Sembla que tenim un invitat inesperat... -vaig dir mentre entraba a la sala arrosegant en Hiroto-
-Ei tio deixa'm anar! -va cridar-
-Com tu vulguis -vaig dir, li vaig deixar anar fent que es dones un cop contra el terra- I be, aquest qui es? -vaig dir, el vaig observar de dalt a abaix-
-Es diu Ifrit -va dir la shunsuiko agafant de l'orella de l'Hibiki- I es el meu experiment
-I be, que fot un huma com ell aqui? -va dir en Hiroto sentant-se al seu lloc-
-No soc un huma... Soc un Quincy -va dir l'Ifrit mirant en Hiroto-
-Un Quincy? I que hi fa un Quincy a Las Noches? -vaig dir mentre paraba a la Shunsuiko de que m'estires l'orella-
-Vull parlar amb el vostre lider -va dir mirant en Haku-
-Amb el meu germa? -vaig dir mentre agafava la zanpakuto- I perque?
-Tranquilizta't Hibiki -va dir en Haku- No parlare amb ningu
-... He vist que Las Noches no esta vigilada pels shinigami i m'agradaria donar-vos una proposta
-He dit que no -vai dir en Haku impacientat-
-...Ei tio jo de tu no el faria enfadar -va dir en Hiroto- O es que vols morir? -va dir amb un somriure sadic-
-Shunsuiko, perque has portat aquest Quincy aqui? -vaig dir mirant-la-
-Jo no l'he portat! Ha sigut ell qui m'ha portat a MI! -va dir inflant les galtes i mirant-me-
- Ei no habieu dit res de que teniem una reunio -va dir la Nuriko entrant acompanyada de la Yami-
-Aixo, aixo! -va dir la Yami mirant en Hiroto-
-I perque em mires a mi!? -va cridar en Hiroto mirant la Yami-
-la Yami li va treure la llengua- Doncs et miro perque si! -va dir tornant a treure la llengua-
-Tros de! -va dir en Hiroto-
-Tranquilitzat Hiroto -vaig dir mentre el miraba, vaig girar el cap a el Quincy- Ja veus, aqui no fots res, Ifrit, aixi que veste'n -vaig dir mentre em creuava els braços-
-No ho fare -va dir-
-Que no que? -va dir en Hiroto-
-Que no me'n vaig... -va dir mirant en Haku seriosament-
-Aquest tio ja la cagat... -vaig dir susurrant i mirant la cara de'n Haku-

La cosa estava més tensa que el bateig d'un gremmlin, els espada feien tots una cara de pomes agres impressionant. Qualsevol persona amb dos dits de front havera fugit cames ajudeume. Però Ifrit ni era persona ni tenia dos dits de front.

-Vaja. aquí estic. Rodejat de la totalitat dels espada. Tots ferotges. La espècie que fa tant de temps va aconseguir plantar cara als shinigamis i que ha sigut temuda molt de temps per els shinigamis. Doncs sabeu que? em feu riure. Sobretot tu, la primera espada. Quina merda de líder ets que no vols ni tan sols escoltar el que un altre lider et vol dir-

-No ets un líder, Quincy- va amollar Nuriko- estàs totalment sol-

-Si, estic sol, però els grans inperis es construeixen al voltant del líder, no a l'inrevés. Ben prompte tots els quincys que queden al món vindran a mi. Ens convertirem en un enemic que no us recomano tenir-

-Et creus amb autoritat de dir res, humà- va dir Yami- estàs rodejada d'espada, podem fer-te fosfatina en voler-

-Sempre pots provar-ho si vols, espada. Vinga va, vine. Et mostraré un infern per el que ningún hollow ha passat mai-

Ifrit va desencadenar un reiatsu força impressionant a mode de desafiament. Esperava resposta, en forma de resurrección, a ser possible.

-Pareu- Va dir Haku- Digam que vols saber i veste'n d'aquí-

-Oh per fi entres en raó. Doncs bé, seré directe. Son varies coses les que vull saber. Primer, qui coi eren eixos dos vasto lordes-

-Li haveres pogut preguntar tu mateix, Hentai-san, però les teves ansies de violència t'han obnubilat i la violència porta al mal camí (sempre que no siga violència en els experiments, aquesta es bona)-

-Calla't, deixa de parlar com si fossis Yoda. L'altra cosa que vull saber es que es allò que la rosa xiclet aquesta te guardat al seu laboratori. M'ha dit que era del meu antic líder. Si es així exigeixo que m'ho torneu. I finalment, venia a proposarvos una cosa que se que no acceptareu. Tranquils, no vinc a proposarvos una al·liança, mai lluitaria amb vosaltres. Però que us sembla un pacte de no agressió?-

Tots els espada sel van remirar. Seriosos.
La Shunshuiko li va ensenyar un mugró i Ifrit va començar a sagnar pel nas.

-Maleïda massa de cotó dolç!! No pots ser mínimament normal!!. Vinga va, contesteu. De la vostra contestació depen que us converteixi en coladors o no-

- Tu convertir-se en coladors a nosaltres? Jajajajajaja - Va riure en Hibiki - A la mínim et deixo pels terres.
- Això m'agradaria veure-ho - I va treure l'arc per disposar-se a atacar - Endavant espaducha, vine i atac
- Serà un plaer - I va desenfundar la katana
- Aquí dintre no es lluita! És territori sagrat! - Vaig cridar - Ja he pres una decisió! No pensem accepta un acord de treva amb els Quincys
- Això tindrà conseqüències en el futur, Haku, només t'aviso
- No tindrà conseqüències si no queda cap Quincy viu - Vaig dir amb to amenaçador
- Em penseu matar vosaltres a mi JAJAJAJAJA que us penseu que sóc fàcil de derrotar? No teniu cap oportunitat amb mi! Marxo, però recordeu el meu nom, ja que serà el nom de la persona que us matarà
- Ningú surt d'aquí sense que s'hagi acabat la secció - Vaig dir - Shunsuiko si ets tant amable
- SIIIIIII! - Va treure un comandament de la seva butxaca i va clicar el número 1 dels 9 botons que hi havia
- Que representa que hauria de passar? Un raig làser? Un monstre gegant? Quina "científica" estas feta - I al voler fer un pas endavant l'Ifrit va xocar contra alguna cosa i va caure a terra - Que collons?
- Un camp de força, contra qualsevol energia espiritual i que és portàtil! L'últim invent creat per la genial Shunsuiko - Va dir la Shunsuiko
- Treu-me de aquí Arrancar pudent!!!!!!! - I l'Ifrit va rebre una descarrega molt fort i es va desmaiar
- I això per lo de científica dolenta - Va dir amb to seriós la Shunsuiko
- Shunsuiko emporte-te'l al teu laboratori i fes amb ell el que et dongui la gana

// Al cap de 2 hores al laboratori de la Shunsuiko //
- Vec que ja t'has despertat - Va dir Shunsuiko - Va Ifrit en peus
- Treu-me de aquí!
- No, abans vull fer uns experiments amb tu!
- Quin tipus de experiments?
- Com per exemple, ensenyar-te el pit per veure quanta sang pots perdre per el nas! Serà molt divertit! - I la Shunsuiko es va treure la camisa
- PARAAAAAAAAAAAAAAAAA! - Va cridar l'Ifrit

-S'ha acabat. Estic fart de tanta tonteria- Dient això Ifrit es va aixecar com si res de la taula. Va mirar la Shunshuiko als ulls i li va dir: -Ara que som aquí digam que es i on es allò que deies que era de l'antic lider del Vandenreich-

La Shunshuiko estava una mica palplantada. No esperava aquell comportament per part del quincy. Va intentar dir quelcom, però abans de que fera un simple gest una fletxa li va passar a no res del cap, fent-li un sutil tall al lòbul de l'orella, d'on va caure una gota de sang.

-Estic una mica fart de que em subestimeu, projecte d'espadas. Si no us he afusella es perqué encara necessito utilitzarvos. Dona'm allò que tenies per mi i no empraré la violència, si bé tinc ganes d'esquarterarte en la teva forma de resurrección.-

-Per fi mostres la teva verdadera personalitat, quincy- va dir desafiant la Shunshuiko- Però tens els fums una mica pujats. No podries amb tots nosaltres i ho saps.-

-M'agraden els reptes, comences tu o començo jo?-

-Quina classe de complexe de assasí despiatat tens? Sembles un maleït shinigami-

A la shunshuiko li va semblar vislumbrar un gest de ràbia al rostre del Quincy. Pareixia que li havia tocat la fibra.

-Existeixo per a l'aniquilació dels shinigamis. Per a tractar amb els dolents tens que ser dolent. No em tornis a comparar amb ells o no et puc assegurar que mantingui la compostura. Deixem ja les tonteries per una altra banda. Em dones allò o no?-

-Amb una condició. Vull saber qui coi eren aquells vasto lordes i perque van intentar esclafarnos. Si ells eren forts imaginat com de fort serà el seu cap. Ni tu en solitari podries contra ells-

-I el teu "sheriff" no et dirà res?-

-Ara ets tu qui m'ofen. No som com els shinigamis que som gossets lleials als seus superiors. L'unic motiu pel qual el segueixo es perque m'otorga infraestructures i es mes fort que jo. D'altra banda ja el tindria a una probeta. Bueno que em dius?. Tenim tracte?-

-Només provisional. No oblidaré tot el que m'haveu fet-
-Completament d'acord. Ademés realment el que jo vull es que fines i poderte investigar tranquilament-
Ifrit va fer una mitja rialla
- Vinga va, que aqui hi haurà més òsties que a la cerimonia de confirmació dels power rangers-

Van sortir del laboratori, rumb al desert.

Varen estar tres hores caminant rumb cap al nord, sota la mitja lluna del Hueco Mundo. De sobte, la Shunsuiko es va aturar i va obrir una trampilla secreta que baixava cap a un passadís de color daurat. S'hi ficaren a dintre i varen encendre una torxa. La Shunsuiko guiava amb molta habilitat al Quincy per aquells passadissos, que semblaven trets directament d'una piràmide, amb molts de dibuixos per les parets i plens de pols.

L'Ifrit va intentar memoritzar per on anaven, però no ho va aconseguir: dreta, dreta, esquerra, baixem unes escales, recte, a la esquerra, tercer passadís a l'esquerra, pugem unes escales...

-On em duus? -va demanar l'Ifrit
-Al laboratori secret del Szayel Aporro... -va dir la Shunsuiko avançant- Tranquil, no t'estem preparant cap emboscada. Si el Haku t'hagués volgut matar, ho hauria fet en un pim pam sense que te n'adonessis.
-Això s'hauria de veure... -va dir el Quincy
-Sigui com sigui -va dir la Shunsuiko- No et recomano que tornis pel Hueco Mundo. Si els shinigamis se n'assebenten que has estat aquí vindran a per nosaltres i encara no som prou forts com per guanyar contra ells... No tenim cap possibilitat de guanyar-los amb el nostre poder actual... i tu tampoc.

L'Ifrit no va contestar mentre l'Arrancar de cabells roses obria una altra porta. Entraren a una sala amb llum blanca i ambient gelat. Es veu que a aquella sala hi guardaven tot el que tenia a veure amb els Quincys però que, sense cap mena de dubte a aquell laberint subterrani també hi hauria d'haver altres races i exemplars.

-Investigueu els shinigami, també? -va demanar l'Ifrit. La Shunsuiko va passar d'ell, es va asseure al sofà i va posar el programa del Yumichika (que el feien a totes hores)
-Tens una hora... -va dir la Shunsuiko- Quan s'acabi el programa sortirem d'aquí. Mira tot el que vulguis...

Estava en plena síndrome d'Stendhal. Allò era una meravella. "La cova de les meravelles" de "l'Aladdin" de Disney semblava un tot a cent xinés, i a sobre li havien canviat al geni per una arrancar rosa psicòpata.

Vibrava de l'emoció al vore tanta cosa i tan interessant tot. Havera passat tota una vida allà fent experiments, però la arrancar només li havia donat una mísera hora.

Aniria per feina. Va treure un petit aparell de la butjaca, una càpsula Ginto que va obrir fent un soroll similar a qua obris una llauna de refresc. L'energia acumulada a dintre era una mica diferent era verda brillant, i va sortir disparada fins a adherirse a certs objectes. Els objectes que tenien alguna relació amb els quincys. Hi havia multitud de objectes. Medallons, guants, inclus roba. Hi havia fins i tot un cadàver a una probeta, tot ressec com un corfoll per que no hi havia conservant a dintre del tanc.

A pesar d'haver utilitzat el Ginto, no tenia ni idea per on començar. Estava com posseit per el protagonista d'una aventura gràfica i tenia la intenció de furtar-ho tot. Obviament dubtava molt que l'arrancar li deixara endurse massa coses.
Un parell de coses li varen cridar l'atenció. Una era un llibraco mes toxo que uns apunts universitaris i una extranya pedra rodona i brillant.

-Ey Shunshuiko o com coi et diguen, que em regales aquests dos objectes? I ja marxaré del hueco mundo i no em tornaràs a vorer mai. Paraula-

-Em recordes a un nen que quan vol quelcom parla correctament. Obviament la resposta és NO. Si ho vols es perque tindràs un motiu que tard o d'hora serà perjudicial per a mi. Et fots. Et fas la mà. Limitat a observar. I ara amb el teu permís, necessito vore el programa d'aquet shinigami gay-

Problemes i més problemes. Volia aquell llibre i aquella pedra tan rara. Però no li venia al cap ninguna forma no violenta de no fer-ho. No volia tindre allí a tots els espada i previsiblement a tot els shinigamis. Acabaria entre un foc creuat on tots anirien a per ell (que dura es la vida d'un quincy eròtic).
Va seure al sofà per rumiar quelcom per poder endurse els bàrtuls. Mentre, el shinigami aquell tan gay donava consells a les dones sobre com remarcar muslamen i com maquillarse per seduir mortalment al nois. La espada agafava apunts i feia expresions sàdiques cada cop que deien la paraula "sofriment".

Merda, merda merda. Era la ultima pausa abans de que acabara el programa. En fi, no quedava més remei que emprar la violència. Va començar a fer circular la energia per el seu colgant per formar un arc i atacar la arrancar. No hi havia altre remei.

Però de sobte una mà gegant es va introduir a la habitació provinent del passadís per on havien vingut.
-Encara no ha acabat... mira que sou pesats...- I dient això va premer un botó que va fer baixar una guillotina que va tallar la mà en 0,2. La terra va començar a tremolar i va caure sorra del sostre. -Putos pesats!! us penso viviseccionar sense anestèsia!!! anem "pringao", tenim feina fora- Dient açò va pujar per les escales. Ifrit va aprofitar i va crear una mini garganta on va llençar aquells dos objectes. La inmensitat era més segura que aquell laboratori.

Quan havia sortit la Shunshuiko ja havia partit en dos aquell mastodont. Era un adjucha, i massa gran, va dir ella.

Mes interessant, però, edra la petita figura encapuchada que hi havia al darrere.

-Pero que coi es açò? el dia del espontani?-

Era una figura extranya. Al aproparse una mica van poder comprovar que no era tan baixet com havia semblat. Era una figura amb el cabell llarg que portava una màscara que li tapava tota la cara. Amb la particularitat de que la meitat inferior de la màscara era negra i tenia tres claus que sortien cap a fora. Tant Ifrit com Shunshuiko varen mirar molt extranyats. Era un hollow, però la indumentaria era d'un quincy!!
Inmediatament el subjecte en qüestió va llançar un cero apoteòsic. Donada la envergadura d'aquest era quasi impossible d'esquivar, així que varen optar per contratacar, un amb un cero i l'altre emprant el seu "geist". L'explosió fou impressionant. Costava de creure que el hueco mundo no s'haguera enfonsat.

-Qui coi ets? Ets tu el que ha estat emprenyantnos tot aquest temps?-Va preguntar Shunshuiko-

-El dia final ha aplegat, he d'evitar que el Vandenreich torne a reconstruirse. Has de morir, quincy. I tu, per haver-lo ajudat també moriràs, arrancar-

-Jo no l'he ajudat, projecte de heavy marica. Jo només vull experimentar amb ell!!-

-Però, un moment... aquesta vestimenta... ets un hollow, però...- Una estrela quincy va sortir de l'uniforme d'aquell vasto lorde- VAS SER UN QUINCY!!-

-Un sternritter, amb un nivell que tu encara somies amb tenir-
-Segons la meva Quincydex, es l'As Nodt, l'sternritter F. Aquell que va vencer el famós Byakuya, no obstant ara és un hollow... INTERESSANTÍSSIM!! VULL EXPERIMENTAR AMB ELL JA!!-

L'Sternritter va començar a crear fletxes al seu voltant. La cosa es complicava, Ifrit sabia massa bé quin poder tenia aquell paio. Un toc d'aquelles fletxes i tot s'acabaria. Va reforçar el seu rausotengai i es va preparar per lluitar. Però l'arrancar tenia altres plans i es va llençar corrents contra el hollowquincy, que va llençar una fletxa.

-Fuig d'enmig arrancar!! Si una fletxa d'eixes et toca estas perduda!-
I abans de saber ben bé el perqué, havia protegit aquella arrancar, rebent una fletxa al coll i enviant-la a ella ben lluny. Tot va començar a donar voltes. Ara era presa del pànic que l'As podia controlar tan perfectament. Va tornar a vore com la seva familia moria, pero en aquell instant era ell l'assasí. L'As va aprofitar per atacar i va preparar un cero a curta distància.

-Ho sento, no puc deixar que tornis a crear el Vandenreich. Només suposaria la destrucció total dels quincys. Se massa bé que es impossible canviar el teu parer, no em queda més que massacrarte. Ja apareixeran nous Quincys, Quincys amb una mica de seny que no cometran els nostres errors. No podràs mai lluitar contra els shinigamis. Accepta el teu destí. Mor-

Va llençar el cero. Però quelcom el va desviar d'un cop. L'Ifrit estava amb la ma oberta i una expressió sàdica i boja a la cara. Una risa histriònica i grollera va sortir de la seva gola. Tan sols va dir dues paraules, amb una veu tranquilament esfereidora.

-Letz still-
Va ser inmovilitat per les cadenes mentre no parava de somriure. El dimoni gegantí va agafar el hollow amb les dues mans sense donar-li oportunitat alguna d'escapar. Mentrestant a las noches els tots els arrancars van notar l'enorme pressió espiritual i corregueren cap allí.

-Ets idiota, escoria de la nostra raça. La por no em paralitza. La por m'alimenta, es per ella per la qual em faig més fort. M'enfrontaré als shinigamis, als arrancars i al que calgui. Res m'aturarà-

-Estàs condemnante a tu i a tota la nostra espècie, no deuries llegir aquell llibre-

-Tu ja no ets un quincy, ets un traidor. Mor, sternritter-

Dit açò, el dimoni va devorar l'As Nodt, mentre la Shunshuiko mira l'espectacle entre fascinada i emprenyada ( puto quincy, li havia furtat un especimen invaluable). Un cop eliminada l'amenaça l'Ifrit va tornar a la seva forma normal, i va caure esgotat al terra.

Els espada no van tardar gens en aplegar.
-Que coi ha sigut això?- va preguntar Hibiki.
-Aquet paio... aquet paio es perillós.. deuriem eliminarlo i seguidament experimentar amb ell-
-Tens raó. No queda altra, sacrifica'l- Sentencià Haku.

L'Ifrit es va axecar a dures penes.

-O sigui que no serem amics?. Una llàstima-
-La llàstima serà per tu quincy. Vas a morir- va dir la Shunshuiko
-Ha sigut interessant trobarte. Algun dia et matare, arrancar pelrosa-
Una garganta es va obrir i van sortir fils de reishi d'un extrany llibre que flotava al espai buit d'aquest forat negre.
-Hi ha que previndre-ho tot, hollows. Ara no puc lluitar contra vosaltres en aquest estat. Però algun dia ens matarem. Entreneu mentrestant.

L'Ifrit va escapar per la garganta. Va agafar el llibre, que estava firmat per l'antic líder Bach i va somriure. Havia intentat fer aliats per lluitar contra els shinigamis però finalment només havia aconseguit més enemics. Típic d'ell.

-Perseguiu-lo!! vull el meu experiment-
-No- Va dir fermament Haku- És un quincy, deixa que, abans de matar-lo, fassi un poc la seva feina i assasine algun shinigami. Tranquila, tard o prompte tindràs el teu experiment. Tornem a las noches, recordeu que tenim un pla en ment.