Fitxa Erwyn

**Erwyn14KC** Dj 8 Ago 2013 - 15:25

ERWYN

Nom i cognom: Erwyn Asahina

Família: Té una germana gran, la Meina Asahina. El seu pare Masaomi Asahina i la seva mare Haruka Asahina són morts.

Home o dona: Dona

Edat: 103 però n’aparenta 12-13

Divisió: 5ª divisió

Passat:
Érem una família feliç, tot hi no viure en un districte gaire ric, el 67. En realitat, teníem els diners per viure en un districte millor, però era el districte on havia viscut i crescut la mare.
A casa érem, el pare, que era un shinigami, la mare, que feia de dona de casa, la meva germana gran Meina, i jo.
El nostre pare solia estar ocupat, però sempre que podia venia a visitar-nos i si li anava bé ens portava a la totes tres, al prat en el que ell i la mare es van conèixer. Estava tot cobert de flors blanquíssimes, d’un blanc agradable. Era preciós.

Va anar passant el temps, totes dues havíem crescut, la meva germana ja tenia 5 anys i jo 2, quan el pare va tornar a venir a casa perquè tenia alguns dies lliures i com tantes vegades, vam anar d'excursió a aquell prat que tant ens agradava. Vàrem córrer totes dues, rient, enmig de les boniques flors blanques, felices. Vàrem seure amb els pares, en aquell lloc tan estimat, sense res que ens preocupés.

Però aquell dia la felicitat va acabar. Del no res va aparèixer un Hollow enorme, que tenia tan poder que havia pogut amagar la seva energia. El pare, com a bon shinigami que era, ens va defensar a les tres, lluitant amb tota la seva ànima. Però la diferencia de força massa gran. El Hollow, amb un sol dit, va travessar el pit d’aquell home a qui tan estimàvem. La nostra mare, en veure aquella escena tan esgarrifosa, ens va cridar a les dues que correguéssim sense parar, sense mirar enrere, que fugíssim. La mare sabia que moriria, però estava disposada a protegir les seves filles. Ens va costar reaccionar, però agafades de la mà, vam córrer. Mentre fugíem, vam sentir el crit agut de la mare, que va anar baixant d’intensitat. Tot i voler mirar enrere per veure el que havia passat, no ho em fer, horroritzades havent vist el que ja li havia passat al pare, i vam continuar corrent sense aturar-nos, tal i com les últimes paraules de la mare ens havien demanat, fins al poble.

Vivíem a la mateixa casa en la que havíem nascut, la de la mare, i amb els diners que havien sigut dels pares, la Meina comprava menjar per les dues. Però amb el temps, s’anaren acabant, i no en podíem rebre de enlloc més. La gent del poble, tot i no sobra’ls-hi els diners, era massa avariciosa com per poder’ls-hi donar una mica de menjar o un grapat de monedes a unes nenes orfes. Tot i que al principi vam passar molts dies de gana, totes dues vam aprendre a robar, era força fàcil sobretot aquells dies que tanta gent hi havia pel mercat i parades. També a saber diferenciar mínimament les plantes que eren comestibles de les que no i començàvem també a aprendre tècniques per caçar i pescar, observant els homes del poble. Amb el temps anàrem millorant aquestes habilitats, juntament amb la nostra agilitat i velocitat.
Les coses ens estaven anant força bé, ja portàvem més de 4 anys i mig acostumades a viure d'aquella manera. Però en cap d'aquell temps no ens havíem atrevit a tornar al prat on vam perdre els nostres pares.

El dia que va fer 5 anys de la seva mort, vam decidir tornar-hi, com si anéssim a visitar la seva tomba. Tot i la por i l'angoixa que ens omplia el cor a cada pas que ens feia estar més aprop del lloc on havíem viscut tantes estones magnífiques, plenes de felicitat i somriures, i que en tan sols minuts l’amargor va ocupar gairebé tot el lloc d’aquestes, vam ser fortes i no vam girar cua: desitjàvem superar aquella tan dolenta experiència i deixar-la com a un record del passat, un adéu.

El prat seguia ben bé igual, igual que quan érem petites, igual que aquell dia inoblidable. Però era tan bonic... Era com si mai hi hagués succeït aquell tràgic accident. L’estàvem admirant, tornant a reviure records, quan, sobtadament, va tornar, el Hollow. El justament mateix Hollow que va acabar amb la vida dels nostres pares i que no ens havia pogut matar a nosaltres.
Era just a davant nostre, i volia fer el que 5 anys abans no havia aconseguit: matar-nos. Tot i el desig que teníem de plantar-li cara i venjar la mort del pare i la mare, tant la Meina com jo sabíem que no teníem res a fer contra aquell monstre, i vam començar a corre per escapar-nos, mentre pensàvem com podia ser que encara fos aquí. Quan corríem, la Meina va caure, i jo vaig sentir el seu crit de dolor. Em vaig girar i vaig córrer cap a la meva germana, encara que ella em cridava que marxés..

Amb les seves dimensions, el Hollow cada cop era més aprop nostre, tan sols a unes passes. En aquell instant, va aparèixer una ombra, darrere nostre. Una shinigami, amb el haori blanc de capità, amb el número 11 a l’esquena i uns cabells llargs i bonics, d'un vermell intens com la sang, que volaven al vent. Va necessitar un sol cop de la seva zampakuto per matar el Hollow. Durant una mil•lèsima de segon els nostres ulls es van creuar amb uns de color verd, freds però segurs. Després d’això va desaparèixer igual que com havia aparegut, sense dir paraula.
Ens va costar uns quants segons entendre tot el que havia passat, vaig ajudar a la meva germana a aixecar-se, veient que el que s'havia clavat a l'esquena la Meina, era la zampakuto del pare.

Vam tornar a casa. Ella duia una ferida de la qual la cicatriu li duraria tota la vida, fent-ho també, un record del pare.
Des d'aquell dia, vam sentir una gran admiració per aquella noia shinigami, la capitana de l'11a divisió, aquella noia de cabellera vermella inoblidable. L'admiràvem tant, que vam pendre la meta de aconseguir fer-nos shinigamis, volíem arribar ser tant fortes com ella. També en honor al nostre pare.

I el primer pas el vam aconseguir: vam entrar a l’acadèmia.

Descripció psicològica: És força tímida, i també indecisa, no parla gaire a no ser que tingui bastanta confiança en la persona. S’enrojola de manera ràpida i és també bastant vergonyosa. Tot i això, ella és simpàtica i dolça. És atenta i sap escoltar. Li agrada somriure, veure que la gent al seu voltant és feliç. No suporta les coses que són injustes.

Descripció física: Té l’aparença d’una nena de 12 o 13 anys: no massa alta, rostre immadur i innocent. Té una mirada tímida, de ulls blaus, com la seva germana.
De petita sempre havia dut els cabells curts, sobre les espatlles, però en veure aquella magnífica cabellera pèl-roja de la shinigami que la va salvar a ella i la seva germana, des d’aquell moment va deixar que li creixessin molt més. A partir d’aquell temps, uns cabells fins i rojos li cauen salvatges per les espatlles, fins als malucs. Per lluitar se’ls recull en una trena, agafada amb una cinta blava.
Duu el Shihakusho, les sandàlies i els mitjons blancs amb tabi, i al costat esquerre, al cinturó, duu la seva zampakuto.

Nom de la Zampakuto: Mizutsu

Mizutsu:

Forma Humana de la Mizutsu:

Shikai i paraules que l’activen: Inunda-ho tot, Mizutsu!

Tècniques del Shikai:
La habillitat de la Mizutsu és bàsicament l’aigua. Pot dominar l’aigua del voltant, i convertir-se en aigua, també. La Erwyn controla la intensitat amb què l’aigua es pot llançar contra l’enemic.

- Yu (湯 Aigua calenta) : La Mizutsu, convertida en aigua bullint, envolta l’enemic i l’estreny cada cop més fort, a la vegada que l’aigua crema com foc.
- Hoshinofuru (星の降る Pluja d’estrelles): Després que la Mizutsu es transformi en aigua, aquesta es modela en mils de agulles finíssimes, que travessen l’enemic.

Nivell Kido: És bastant bona amb els kidos, se’n surt molt bé. Sol usar-los amb facilitat.

Nivell Shumpo: És molt bona i ràpida amb el shumpo, cosa que li va bé per la batalla, i distreure i enganyar l’enemic. Li agrada usar-lo.

Nivell de lluita cos a cos: No li agrada gaire, però quan realment cal, no ho fa gens malament.

Altres habilitats: Coneix algunes tècniques molt bàsiques de curar ferides superficials, però no en sap prou per curar danys més grans.