Fitxa de la Meina

-Nom i cognom del teu personatge: Meina Asahina

-Família:

Pare: Masaomi Asahina (mort)

Mare: Haruka Asahina (morta)

Germana petita: Erwyn Asahina (shinigami)

-Passat del teu personatge: Érem una família feliç, tot hi no viure en un districte gaire ric, el 67(teníem els diners per viure en un districte més ric però com que era el districte on havia viscut i crescut la mare vivíem en aquell) a casa érem, el pare (un shinigami) la mare (una dona de casa), la Erwyn (la meva germana petita) i jo. Tot hi que no veiem gaire al pare ell sempre que podia venia a veure'ns i si li anava bé ens portava a la mare, la Erwyn i a mi, al prat en el que ell i la mare es van conèixer. El prat era ple de flors blanques, d'un blanc tant pur com la neu.

La Erwyn tenia 2 anys i jo 5 quan el pare va venir a casa per que tenia alguns dies lliures i com era costum vam anar d'excursió a aquell prat que tant ens agradava. Vam córrer, riure, saltar, enmig de les boniques flors blanques, felices. Vàrem seure amb els pares, en aquell lloc tan estimat, sense res que ens preocupés. De cop... un hollow va aparèixer de sota terra, i el pare com bon shinigami que era va començar a lluitar, però la diferencia de força era descomunal i el nostre pare... va morir. La mare al veure aquella escena ens va cridar a la Erwyn i a mi que marxéssim, que corréssim. Ens va costar reaccionar, però agafades de la ma vam marxar corrents. Mentres corríem vam sentir l'horroros crit de la mare, tot hi voler mirar enrere per veure el que havia passat, no ho em fer i vam continuar corrents, sense parar-nos, fins al poble.

Vivíem a la mateixa casa en la que havíem nascut, era nostre. Al principi teníem diners per comprar el menjar, però mica en mica es van anar acabant, i la gent del poble era massa “tacanya” per poder donar algo de menjar o diners a unes pobres nenes orfes. Tot i que al principi vam passar molts dies de gana, totes dues vam aprendre a robar, era força fàcil sobretot aquells dies que tanta gent hi havia pel mercat i parades. També a saber diferenciar mínimament les plantes que eren comestibles de les que no i començàvem també a aprendre tècniques per caçar i pescar, observant els homes del poble. Amb el temps anàrem millorant aquestes habilitats, juntament amb la nostra agilitat i velocitat.

Les coses ens estaven anant bé, ja portàvem quasi 5 anys vivint d'aquella manera. Però en cap d'aquell temps no ens havíem atrevit a tornar al prat on els nostres pares havien mort. Un dia, més concretament, el dia que feia 5 anys de la seva mort, vam decidir tornar-hi, tot hi la por i l'angoixa que sentíem vam decidir tornar-hi per tornar-hi per superar el record d'aquella tant dolenta experiència.

El prat seguia igual, igual que quan érem petites com si mai hi hagués passat aquell tràgic accident. I de cop, va tornar, el hollow, el hollow que va matar als nostres pares i que no ens havia pogut matar a nosaltres, va tornar, i estava just a davant nostre, i volia fer el que 5 anys abans no havia pogut fer, mata-nos. Tot hi el desig que teníem de plantar-li cara i venjar la mort del pare i la mare, tant la Erwyn com jo sabíem que no teníem res a fer contra aquell monstre, i vam començar a corre per escapar-nos. Quan de cop i volta jo vaig caure i em vaig clavar alguna cosa a l'esquena, la Erwyn al sentir el meu crit, al caure, es va girar i va començar a corre cap a mi, tot hi que jo li deia que marxes. El hollow cada cop era més aprop quan de cop va aparèixer una shinigami amb un haori blanc de capità amb el número 11 i els cabells d'un vermell tant intens com la sang. D'un sol cop de la seva zampakuto va matar al hollow i va desaparèixer igual que com havia aparegut. Ens va costar uns quants segons entendre tot el que havia passat, quan em vaig aixecar, ajudada per la Erwyn, vam descobrir que la cosa que m'havia clavat a l'esquena era la zampakuto del pare. Vam tornar a casa jo amb una ferida de la qual la cicatriu em duraria tota la vida, i apart d'això la zampakuto del pare, un record del pare.

Des d'aquell dia, vam sentir una gran admiració per aquella noia shinigami, la capitana de l'11a divisió, aquella noia de cabellera vermella inoblidable. L'admiràvem tant, que vam pendre la meta de aconseguir fer-nos shinigamis,  volíem arribar ser tant fortes com ella. També en honor al nostre pare.

Despres d'entrar a l'academia que vaig passar any rere anys, finalment vaig aconseguir entrar a la 11a divisió on de capitana tenia la dona que tant admirava, de qui vaig apendre moltissim, amb els seus durs entrenaments i gracies a aixo al cap d'un temps vaig passar a ser capitana de la 9a divisió.

-Home o dona: Dona

-Divisió: capitana de la 9a divisió

-Edat: Té 106 anys però n'aparenta 16.

-Descripció psicològica: Es una noia que a primera vista sembla seriosa i una mica distant, però quan menys s'ho espera li surt el costat "torpe". Perd molt facilment la paciencia. Amb la seva germana sempre és amable. L'hi encanten els nens petits, li ve de quan cuidava la seva germana petita. Des de que va aprendre a lluitar a l'acadèmia li encanta, li encanta lluitar. Normalment es veu tranquila, però al començar a lluitar li entrar la set de sang. Admira molt a la seva antiga capitana, la Nafi.

-Descripció física: És una noia que aparenta 16 anys tot hi tenir-ne 106. Té els cabells de color lila, els ulls blau fluix, la pell blanqueta i els llavis rosats. Porta uns quants cabells recollits en una trena al costat esquerre. A més té una cicatriu a l'esquena. Fa 1,63m d'alçada.

Pentinat:

cicatriu:

-Vestidures: La part de dalt de la roba de shinigami es normal la de baix es una faldilla que arriba fins a sobre els genolls (lluita millor amb rova curta) i uns pantalons sota la faldilla per no ensenyar la roba interior. La cinta de la cintura en ves de ser blanca, és groga. Porta uns guants i unes mitges reixades i unes botes de cuir amb una cinta lila. Porta el Haori de la 9a divisió sense manigues, que fa que se li veiguin les manigues negres de sota, i l'interior del Haori es groc.


ZANPAKUTO

-Nom de la teva Zanpakuto: Kagura

Zampakuto:

Forma Humana de la Zampakuto:

-Nom del Shikai i paraules que l'activen: Atravessa-ho tot Kazekagura

-Tècniques (atacs) del Shikai:

El shikai es un ventall blanc amb algunes relles de color lila.

Fuujin no Mai: la Zanpakutoes llança fulles de aire, les fulles d'aire són unes fulles molt fines que li resulta senzill travessar qualsevol cosa.

Minut 0:27:

Ryuuha no Mai: la Zampakuto fa un tunel on l'enemic esta al centre i els costats del tunel van llençan fins troços d'airecom si fossin agulles que van fent ferides al adversari.

Minut 0:20:

-Imatges del Shikai -opcional-:

Shikai:

-Bankai: Nom i paraules que l'activen: Otona Kazekagura

-Habiitats del Bankai:

El bankai es un ventall blanc amb tres grans punts liles i de proporcions molt més grans que el shikai.

Tatsu no Ōshigoto: Fa apareixer un conjunt de nuvols dengres semblans als de una tormenta i al cap d'uns pocs segons un potent cicló baixa directament sobre l'enemic causant serios talls i llançan-lo per l'aire.

ŌOkakeami: Es com el seu atac del shikai amb el nom de Fuujin no Mai pero amb les fulles més groses i potentes.

Kakeami: Forma una enorme ràfaga de vent que agafa forma de red i acorrala i neutralitza al oponent.

Ōkamaitachi: Fortes corrents d'aire xocan per erar molts llocs de buit, al voltant dels enemics i aixo fa que quedin redicalment reduits els llocs per on poden atacar.

-Imatges del Bankai -opcional-:

bankai:

-Nivell de Kido: Sap lo basic, no li agrada utilitzar-lo.

-Nivell de Shumpo: Normal

-Nivell de lluita cos a cos: Lo seu es lluita a distancia, tot hi que el cos a cos no li va malament i li agrada.

-Altres habilitats destacables: Quan era petita va apendre a curar tot hi que si pot ho evita, no li agrada.

Sugoooi! Perfecta, no tenc res a dir!

A partir d'ara ja ets una shinigami de l'Onzena Divisió! Enhorabona!