Un bon primer dia.

Des de fa ja una estona, una petita shinigami de cabells vermells camina pel Seiritei.  
- No hi ha manera, no... Però on deu estar?? -diu parlant amb si mateixa- No pot ser que no la trobi!!

Uns moments abans:
- Ehh? Perquè jo? Acabo de sortir de l’acadèmia i ja m’he perdut... -sospira la noia- Suposo que hauré de preguntar a algú..

Al final del carrer hi havia dos shinigamis, i la Erwyn tenia la intenció de preguntar on era la divisió que li havien assignat.

“Vinga, va! Erwyn!! Treu-te de sobre aquesta vergonya que sempre portes! Jo puuuuuuc~!” i feia passes endavant “Primer un peu, després l’altre. Vinga!!” Amb això que un dels shinigamis es gira i la mira. La Erwyn s’atura i es desanima. “És un desconegut. Nooo....... no puc... Però.. Com puc ser tan tímida?! Si només és preguntar una direcció! A veure, vas cap allà, saludes, preguntes i agraeixes l’ajuda. És fàcil!”
La noia tota decidida alça el cap disposada a saber per on es va a la 5ª divisió, però s’endú una decepció: “Tan de pensar i ara ja no hi són..”  

O sigui que ara continua buscant la 5ª divisió. Camina, encara que no sap on va.

“Com és possible que la Nee-chan ja s’hagi après tots els mapes del Seiritei?! Amb la poca memòria i no massa afinada orientació de la que estic capacitada a mi no m’ha servit de res mirar-los..” -sospira- “Espero que li estigui anant millor que a mi, a ella... ”  

S’atura i torna a sospirar. “Així no aconseguiràs res. Pensa.” es diu a si mateixa. Mira cap al cel blau, però de camí als núvols s’atura en una teulada. Hi ha un noi.

Està estirat, amb les mans creuades darrere el cap i els ulls tancats. Té els cabells blancs i duu un Haori de capità. El noi obre els ulls i observa com petits núvols blancs passen sobre seu, com si res li importés en aquell moment. “Aquesta és la dura feina d’un capità?” pensa ella. Els ulls vermells d’ell es fixen en aquella noia que l’està mirant tan atentament. Li somriu. Amb això ella en té prou per posar-se ben vermella.
- Em sembla que busques alguna cosa -li diu simpàticament, després d’haver-se incorporat.
- Ehhm.. Bé, sí.. ehm, no. Però.. -es fa un embolic. Agafa aire i es tranquil·litza- D’acord.. Sí, m’he perdut.
- Vaja... Has d’anar a algun lloc?
- És el meu primer dia, he d’anar a la 5ª divisió.
- La 5ª..! Segur que hi estaràs molt bé, allà. – li diu tornant a somriure.
“Quin noi més simpàtic” -pensa- “I és capità.. Espero que el meu no sigui gaire estricte.”
- Sí? I.. com és el meu capità? – pregunta
El noi se li escapa una rialla:
- Jajaja Doncs...  És molt fort, intel·ligent.. i absolutament genial! – li explica, rient
- Ah... - diu la Erwyn, que no entén perquè tants compliments al seu capità- “Serà veritat, doncs, que és tan genial..” pensa.

Tots dos es queden callats fins que aquell noi de cabells blancs i ulls vermells li explica com anar fins a la 5ª divisió. La Erwyn li agraeix i marxa en direcció cap on li ha indicat.

Va arribar a la Cinquena Divisió on va veure en la porta una Shinigami amb una bandana amb el simbol de la 5ª Divisió.Després d'apropar-se es va presentar
- H-hola,ets la Tinent d'aquesta divisió? - Preguntava l'Erwyn - Soc la nova d'aquesta divisió,em dic Erwyn Asahina,un plaer ^^
- Hola ^^ - Deia ella amb un somriure - Jo soc la Takiko Okuda i com has adivinat soc la Tinent. Aixi que tu ets la nova?
- Doncs si,per fi he pogut arribar perquè m'havia perdut però un Capità que estava per alla en una teulada m'ha indicat com arribar-hi - Deia ella explicant la seva aventureta.
- Mmmmm....ja veig. Anem cap a dins i et presento als teus companys?
- D'acooooord - Deia l'Erwyn entusiasmada.

L'Erwyn va estar visitan la 5ª Divisió coneixen als seus companys que semblaven força amables amb ella.
- Per cert Takiko,on es el Capità? Encara no el conec - L'Erwyn estava impacient i alhora nerviosa de sapiguer com era el seu Capità.
- Diguem que..... ha marxat a fer de les seves - Deia la Takiko.
- A fer de les seves? Que vols dir? - Deia l'Erwyn que no entenia.
- Aiiiiiix,t'ho dire..... - Deia la Takiko mentre es dirigien al despatx del Capità - El nostre Capità es una mica especial, sempre fa el que vol,quan em descuido s'escaqueja de fer la feina i marxa a fer una migdiada en alguna teulada d'algun edifici, segons ell el relaxa mirar els nuvols,però en qualsevol cas la feina continua en el seu despatx,es una mica gandul però en el fons es amable sempre dispost a escoltar el problema de qualsevol persona per ajudar-la.

L'Erwyn li sonava el que deia la Takiko d'haver vist algú aixi no fa gaire temps. Van arribar a la porta i van entrar mentre la Takiko picava a la porta. Alla havia un noi fent toques amb una pilota de futbol.
- Capità! Quants cops t'he dit que no juguis a futbol dins de la divisió? No veus que pots trencar qualsevol cosa - Deia la Takiko reganyant
- Però es que sino m'aburrooooo,a més que a mi la pilota no se m'escapa - Deia el noi
- Aquesta no es la qüestió,tens un munt de feina i l'has de fer.
- D'acord.....després la faig. Per cert,qui es aquesta noieta? ^^
El noi va mirar l'Erwyn mentre que ella es va possar vermella i alhora s'adonava de que ja l'havia vist abans en algun lloc.

- Veig que has arribat bé – va dir sense deixar de jugar amb la pilota

La Erwyn estava parada. “Ehhhhhhhh? Com?... Però.. però.. El meu capità és..? El meu capità... Ell és el meu capità???!”

- Eh.. Ah! Tu..! –va dir referint-se a en Victor – Però si.. –es va tornar a posar vermella– El noi de la teulada!
- Ja us coneixeu? – va preguntar estranyada la Takiko
- Mmm.. Bé, sí.. més o menys..
- Ens hem vist pel camí i hem parlat una estona! – va respondre el noi- Però encara no hem estat presentats..!
- Ah.. és cert.. –pensa en veu alta la Erwyn– Sóc... la Erwyn Asahina, un plaer estar a la seva divisió, senyor! – es va presentar inclinant-se endavant, fent una reverència.
- Victor Kudo, encantat – va dir ell, somrient, que ara feia tocs de pilota amb el cap.

La Takiko seguia amb la vista els moviments del seu capità. La noia s’hi acosta i agafa la pilota.
- Estem parlant! Prou de jugar!
- Takikoooooooo! Que amb les mans no s’hi val, en el futbol!! : (
- Capità.
- Takikoooo... Vaaaa... Torna’m la pilota...!

La mirada severa de la tinent dóna a entendre al noi que no, no li tornarà. Així que en Victor intenta recuperar la pilota, però la Takiko no li deixa. A la Erwyn se li escapa una rialla. Tots dos deixen de lluitar per la pilota de futbol i la miren. Ella somriu. Li agrada l’ambient que hi ha en aquesta divisió.

La tinent camina cap a la porta i deixa caure la pilota:

- Erwyn, ja veuràs com ben aviat estaràs acostumada al Seiritei, i també a tots els companys de la divisió – mentre la mira i somriu. Fa unes passes més, en direcció a fora del despatx del noi – Ah, i... Ha d’acabar tota aquesta paperassa, capità. – li recorda referint-se a la muntanya de papers que hi havia sobre la taula.

En Victor sospira. La Erwyn, disposada a sortir del despatx com la Takiko, camina cap a la porta, però s’atura quan sent la veu del seu capità.

- Ja deus haver notat que tots tenim una... curiosa, però molt bona relació – diu rient, conscient de que la noia hi era present quan ell reclamava a la seva tinent que li tornés una pilota de futbol – Segur que no t’ho esperaves així ni molt menys! xD Ja veuràs com hi estàs molt còmode, aquí. – li afirma

Just al sortir del despatx, la Erwyn es va trobar que la Takiko l'esperava.

-Bé, ara que ja t'he ensenyat la Divisió, ja conèixes els companys, al Capità i a mi, crec que ja és hora de que et mostri la teva habitació. Normalment els nous comparteixen habitació entre ells, però ara mateix anem una mica malament de personal i podràs tenir la teva pròpia habitació!-la va dir la Takiko a l'Erwyn.

-Oh, que bé, moltes gràcies- va contestar l'Erwyn una mica avergonyida.

Mentre caminaven cap a la seva nova habitació, la Takiko li va estar explicant vàries coses a l'Erwyn:

-Cada matí, els nous, teniu entrenament de kido al gimnàs. Les classes les dóna algún alt càrrec de la divisió. Normalment anem rotant, ja que cada un se li dóna millor un tipus de kido i volem que aprengueu el màxim possible. Aquesta divisió, com ja deus saber, està especialitzada en l'art kido. Dominar aquest art és essencial per formar part de la divisió. Però bé, pel que he llegit al teu expedient no crec que tenguis cap problema!-i al dir això, la Takiko li va fer l'ullet a l'Erwyn.

-no..No! Els kidos no se me donen malament. De fet és del que se me dóna millor- va contestar l'Erwyn amb un fil de veu.

-Doncs per això estas aquí!-li va dir somriguent la Takiko- Bé continuem, després de l'entrenament del matí, dinem tots junts al menjador. Com has pogut veure som una divisió molt unida i a no ser que tenguem alguna misió, sempre dinem tots junts. Després tenim un temps de descans, on pots fer el que vulguis i després l'horabaixa els nous també teniu entrenament amb l'espasa o de combat cos a cos. Tranquil·la -la va dir la Takiko al veure la cara de l'Erwyn- això només és al principi. A més del kido, hem de dominar altres aspectes de la luita, ja tot el que puguis aprendre és important. A vegades també ens unim els càrrecs superiors, hem d'estar a punt sempre! Després sopem, junt també, i al vespre temps lliure. Aquest serà el teu dia a dia! Més endavant ja se't encomanaran missions i feines diverses. Alguna pregunta?

-mmm sols una- va dir l'Erwyn amb timidesa- esque, d'això, la meva germana està a l'onzena i m'agradaria saber si la podré anar a veure en algún moment.

-Esclar dona! Sempre que vulguis i no hagis de fer alguna cosa per la divisió la pots anar a veure. En els teus temps lliures pots fer el que vulguis! I si vols ella també pot venir aquí sempre que vulgui. De fet, quasi que ho prefereixo. A la onzena divisió no són gaire amigables que diguem, i tu amb lo mona que ets potser se't menjen viva! - Al veure la cara de por de l'Erwyn, la Takiko es va afanyar a dir- es broma dona! Aquí ningú es menja a ningú, ni tan sols els de l'onzena! Jaja però si que es veritat que a vegades poden ser una mica, com dir-ho, agressius o bordes. Però quan els conèixes són bona gent! Bé, ja hem arribat, aquesta és la teva habitació!

La Takiko va obrir la porta, del que a partir d'aquell moment i fins molt temps després, seria la casa de l'Erwyn.