La nova subordinada de la sisena

Era el primer dia de la Wely a la sisena divisió. Es va aixecar amb una mica de mal de panxa. Abans de sortir, el Byakuya Kuchiki li va desitjar sort i li va dir que no es preocupés, que ell encara tenia certa importància a la seva exdivisió, i que si tenia algun problema aniria a parlar amb el capità. Això no la va tranquilitzar gaire, però va somriure li va agraïr.
Quan passava per la porta de la casa Kuchiki, va aparèixer la Kirara.
-Tu també em desitjes sort, oi?- li va dir mentre s'acotava per acariciar-la. La Kira-chan se li fregava per les cames, com si l'estés animant. -Au, vinga, que és el meu primer dia i no hauria d'aparèixer amb el shihakusho ple de pèl de gat-. Va riure i va marxar.
Quasi a contracor va arribar al quarter de la sisena. "Vaja, i ara on vaig? Potser he vingut massa prest..." va pensar quan va veure que no hi havia ningú a fora. A poc a poc va entrar a l'edifici, on es va trobar amb un passadís ple de portes i tapissos per les parets. Va sentir veus en una de les habitacions i va decidir acostar-s'hi. Sense entrar es va posar al costat de la porta per escoltar què deien i saber si podia entrar o no. Eren dos nois.
-Ostres, i ara m'ha caigut el te!- va sentir.
-Apa, tots els papers mullats... Ja pots recollir-ho. Pots entrar, eh, no mosseguem!- va dir l'altre. "Pots entrar"? Li deia a ella? Es va posar tan nerviosa que no sabia què fer. "Va, Wely, tu pots", va pensar. Va respirar fons i va entrar.
El noi que l'havia convidada a entrar tenia el cabell blau, reia amb un ull tancat i portava el haori de capità. L'altre, el que havia tirat el te, portava un shihakusho sense mànigues, mostrant un tatuatge al braç, i els ulls de diferent color, que portava la insígnia de tinent. No esperava trobar-se de primeres amb ni més ni menys que el capità i el tinent. De cop, va canviar la seva expressió de desconcert per una de molt seriosa.
-Capità Hao Kjü, tinent Shiba- va dir en un to molt formal -sóc la Wely Gin, nou membre de la sisena divisió. Dedicaré el 100% de la meva vida per complir les missions que m'ordeneu, senyor capità, i serviré amb orgull i dedicació a la sisena divisió i al Gotei 13.
Per sorpresa de la Wely, els dos van esclafir a riure.
-Quina noia més divertida, el primer dia i ja fa bromes!- va dir el capità amb molta ironia. La Wely estava parada, no sabia com respondre allò. Es va ruboritzar i va dir:
-D'això... i què he de fer, senyor?
-Buf, no em diguis senyor, que em sento vell. Digue'm com t'agradi més.- Digué el Haok somrient.
-D-d'acord!
-Mira què bé, has arribat al moment just. Espera que l'Isshin recolleixi aquest desastre i ell et mostrarà el quarter.- va mirar altra vegada a la Wely -Ah, me n'oblido: benvinguda! Encara que tenim un tinent molt gandul -va dir llençant una mirada provocadora, però amigable, a l'Isshin- hi ha molt bona gent a la sisena divisó, no et costarà integrar-te i t'ajudarem en tot el que necessitis. Fins més tard!
-S-sí, seny.. dic capità!
Havent marxat el capità, l'Isshin va dir:
-Au, ja he arraconat això, pots venir amb mi i t'ensenyaré això.
Li va ensenyar tot el quarter i li va explicar una mica com era el dia a dia allà. Gràcies a això la Wely es va familiaritzar amb el seu nou lloc de feina i es va tranquilitzar.
Quan va acabar el dia, tornant a la casa Kuchiki, es va topar amb una noia, una shinigami. La va saludar, i ella li va dir:
-Tu ets la shinigami nova de la sisena, no? Com et dius?
-Sí, avui ha estat el meu primer dia- va contestar- Em dic Wely Gin, encantada.
-Jo soc la Meina Asahina, estic aquí pel que necessitis!
-Gràcies, i igualement, en el que pugui fer.
-Vols venir a passejar una estona? Així t'explico com estan les coses pel Seireitei.
-Doncs sí, anem!
I van començar a passejar per llocs que la Wely no havia vist mai. Llavors, la Meina va començar a parlar...

Quan estava fent una volta pel Sieretei em vaig trobar amb la nova shinigami de la 6a, era una noia que es veia molt simpàtica i per aixo vaig decidir ensenyar-li una mica tot.

-El més normal és que amb tots aquests carrers que hi han et perdis, tu no et preocupis, tothom s'hi perd, i no et tallis a demanar per que aixi segur que sabràs més cap on has d'anar. Jo al principi em sabia mes o menys els mapes, ara ja no me'n recordo.

Li vaig estar ensenyant tot el Sieretei mentres anàvem parlant de diferents coses algunes d'ella i d'altres meves. De tant en tant ens trobàvem algun shinigami i si jo el coneixia li presentava a la Wely. Tot hi haver-nos perdut uns quants, per no dir molts, cops pel Sieretei al final vaig poder guiar-la i ensenyar-li on eren totes les divisions per si mai havia d'anar a fer algo a cap.

Vaig acompanyar a la Wely fins la seva divisió i abans d'anar-me'n li vaig dir:

- Si mai tens ganes d'un entrenament molt dur, però que molt, no enganyo,- li vaig dir molt seriosa- vine'ns a veure a la 11a, els altres estaran encantats que entrenis amb nosaltres!

- D'acord- em va respondre somrient.

- Bueno, he de marxar, ja ens anirem veient per aquí! Adéu!- li vaig dir fent adéu amb la ma mentres me'n anava amb un shumpo.

-Adéu – em va dir ella, movent com jo la ma.