Una ajuda al passat [One-Shot]

Feia temps que volia escriure aquest one-shot, però no m'ha quedat gens com me'l imaginava, personalment crec que té massa introducció i passen massa poques coses... però espero que us agradi ^^

Els dies en que el Seireitei està fosc, ple de núvols grisos i en algunes ocasions fins hi tot plou, són els dies que no et ve de gust sortir de la divisió i ni tant sols tens ganes d'acabar totes les feines que has deixat a mitges o que encara has de començar. I els dies contraris, amb un cel ben blau que de tant en tant s'hi passeja algun núvol tant blanc com la neu i un sol que ho il·lumina tot, aquells dies tampoc ve de gust fer la feina, són en els que t'entren ganes de donar alguna volta per la SS o pujar a alguna teulada del Seireitei i dormir una bona estona mentres prens el sol. Treballar mai venia de gust, però s'havia de fer...

Però avui no era el dia de fer feina, era un dia força solejat, no era dels que més però el cel mostrava una bonica barreja de blau clar i blanc, on ens mostrava el sol la majoria d'estona. Aquest dia és el que vaig decidir per anar a donar una volta pel Rukongai.

EM vaig treure el Shihakusho i el Haori i em vaig posar un quimono còmode i senzill,de colors blavosos, liles i verds, per tal de no cridar massa la atenció. Ja era massa estrany veure a un shinigami per allà, que si a sobre és un capità ja seria el colmo.

No tornava a allà per nostàlgia, ja que tot hi que hi havia passat molts bons moments tant amb la Erwyn com amb els meus difunts pares, però sempre recordava les males situacions que havies hagut de passar, però això tampoc m'afectava, ja que finalment al Seireitei les dues finalment havíem trobat un lloc on ens hi trobàvem molt bé i podíem continuar compartint estones juntes.

De tant en tant em venia de gust anar a un lloc més tranquil,però tranquil tampoc seria la paraula,sinó un lloc diferent en el que últimament freqüentava. Necessitava un canvi, tampoc volia anar al poble on havia viscut els principis de la meva vida,però en volia un semblant. Semblant però sense els hipòcrites que havia hagut d'aguantar en el passat.

Era un poble petit,però no gaire més petit del que havia sigut el meu poble, el que si que puc dir és que al carrer principal d'aquest s'hi podien observar moltes més paradetes. El nombre de gent per la avinguda no era molt elevat, però tampoc hi faltava gent, fins i tot era superior al que t'esperaries en un poble com aquell.

"Ja ha començat" vaig pensar a l'hora que vaig portar la ma a la meva esquena i vaig agafar el braç d'algú que tenia la seva ma a la meva petita bosseta on guardava una part dels meus diners, i finalment em vaig girar per mirar a l'individu.

Era un nens d'uns 8 anys amb uns cabells mig llargs i despentinats de color marró tirant cap a ros, els seus ulls eren gros, com els d'un felí, com els de la Yoruichi. Però la seva mirada era trista i a l'hora forta, preparada per suportar qualsevol cosa. Era igual com havia estat la meva en el passat.

Li vaig agafar la bosseta de les mans, i en vaig treure una pedra de color vermell, del mateix color que els cabells de la meva germana petita i me la vaig guardar.

De cop una nena d'uns 5 anys, d'ulls iguals als del nen, però els cabells d'una tonalitat cendra, se'm va acostar i em va començar a donar cops.

- No li facis mal al mer germà, ell no és dolent.- em va dir ella, amb llàgrimes als ulls.

- Tranquil·la, tranquil·la- li vaig dir mentres li agafava les mans per evitar que no em piques més- jo no li faré res al teu germà. Vols una piruleta?- vaig dir a l'hora que m'ajupia per oferir-li la gominola i li començava a tocar el seu gris cabell.

- Gràcies- em va dir avergonyida mentres agafava la xuxeria.

-I tu, té.- vaig dir-li al gran dels dos oferint-li la bossa de diners que uns moments abans m'havia intentat robar, però aquest cop sense la pedreta de color roig- Agafa-ho, us farà més servei a vosaltres que a mi.

El castany la va agafar una mica forçat i va mirar a dintre on ho va trobar unes 27 monedes. La petita que s'havia acostat al seu germà i havia mirat amb ell l'interior de la bosseta.

- Moltes gràcies One-chan- al mateix moment que em feia una abraçada.

- De res-vaig respondre-li tocant-li el cap- Per cert... te- vaig treure una altre piruleta i li vaig oferir al gran.

- Dona-li a ella- em va dir a senyalant a la seva germaneta.

- Ella ja en te una- vaig contestar-li- aquesta és per tu, oi que si?- vaig demanar a la petita, mentres movia el cap ascendint i ella em va respondre amb el mateix moviment i mirant al seu germà.

Finalment vaig despedir-me d'ells i vaig tornar al Seireitei.

- Hola Bank, ja he tornat!- vaig dir quan vaig arribar a la 9a i vaig trobar el tinent al pati.

- Ei!-em va saludar- Capitana a on ha estat durant tot el dia? Encara té feina ¬¬- se'm va queixar el tinent

- Tranquil he anat a ajudar a algú que s'assemblava molt a mi!