De compres per nadal

Estava ennuvolat, nevava, feia fred, jo amb la meva bufanda i amb totes les capes de roba que portava tenia fred, em vaig ficar corrent al Centre Comercial, estava tot decorat, boles de nadal arbres, era tot preciós y de fons nadales ...
Em vaig ficar en una botiga de Tot a 100, només per xafardejar una mica, havien coses precioses i super barates ... Quan vaig sortir, vaig entrar en una botiga de roba, tot eren vestits de gala per nadal, buscant em vaig quedar embobada mirant un vestit , era preciós, de color negre i vermell, no més Quebaven dos, em vaig acostar per mirar les talles, i just un els dos vestits era de la meva talla!, quan vaig anar a entrar a l'els emprovadors, de cop vaig notar una energia espiritual prou forta perquè em distragués i em ensopegués, però algú em va agafar del braç i em va ajudar a aixecar-me.
-Aquestes bé?
Vaig girar el cap per mirar-la i l'instant la vaig reconèixer
- Hanako? - Vaig dir en forma de pregunta sense donar-me compte - si estic bé, però que fa una shinigami en plena nadal aquí?
- Doncs anar a comprar queue una altra cosa es pot fer en un centre comercial en plen nadal? - va dir la Hanako rient-se
-Tens raó - vaig dir rient - tens tota la raó ...

-Jo em volia comprar aquest vestit!! -va dir l'Aoi
-Oh! -va dir la Hanako- Jo m'he comprat un kimono. És que aquest any, al Seireitei, tots els capitans farem un sopar de germanor...
-Que bé! -va dir l'Aoi- Segur que serà molt divertit
-Sí, però aquest any no deixarem que el capità de la dotzena se'n carregui del menjar... -va dir la Hanako- l'any passat va dur per cuinar uns animals molt estranys que no sé de quina espècie eren...
-Eeeeeeeeh... -va dir l'Aoi- Quines coses més rares...

-HANAKOOOOOOOO!! -va cridar la Gooraa- Vols veure què li he comprat a la Momo??
-Gooraa! -va dir la Hanako- però no m'ho mostris, que la Momo també és aquí!
-Hola! -va dir la Momo molt contenta- Nee-san! Jo també m'he comprat un kimono!!
-Oh! -va dir la Gooraa- Tinc molta gana... i sí anem a menjar patates fregides???
-Ja és un ritual... -es va queixar la Momo- sempre que venim al món humà hem de menjar aquella porqueria!
-Vinga, anem a dinar!! -va dir la Hanako- Vols venir, Aoi??

M' estaba menjant una creepê, quan de sobte em van posar un ganivet al coll
-els diners o la vida- em van dir
Vaig agafar-li el braç i el vaig tirar endevant contra la taula que e sva partir, tothomens mirava
-Hades que soc jo coi!- va dir aquella persona amb el ganibet encara a la mà
-Joan, que fas aqui? m' has intentat atracar?-
-era una broma coi XD- va dir ell- crec que auriem de marxar, em trencat una taula
Vaig deixar els diners de la creepê més uns altres per gastos de reparació de la taula, i vaig agafar en njoan i vem marxar corrents

-NO FACIS AQUESTES BROMES!- li vaig dir
-Ha ha ha, perdona-
-per cert que fas aqui?-
-hem vingut amb la gooraa, hinamori i la hanako-
-i l' eloi?-
-s' ha quedat quidant al nen-
-i ara on son?-
-estan menjant unes patates a una hamburgeseria aqui al costat-
-mmm... patates-
-acabes de menjar una creepê-
-sempre hi ha lloc per més-
-entesos anem-

És clar! - Vaig dir mentre sortim totes de la botiga (després d'haver pagat xD) i ens vam posar en direcció al Burguer.

- 5 minuts després -

Estàvem ja assegudes, esperant que ens portessin les patates.
- En el món humà sempre realment lents en servir el menjar - va dir Hinamori rient
- Momo, no veus que està ple de gent?- va dir la Hanako
- És veritat, a més com és Nadal la gent probablement no treballa no? - Va preguntar la Gooraa recolzant el seu cap sobre ambdues mans
- Si, aquí és festa, quan nosaltres treballem tot l'any - va dir la Hanako sospirant.
- Escolta com és la festa, bé el sopar que fareu? - vaig Preguntar, dirigint-me a totes

- Es el millor sopar del any, el millor! Menjem,riem, cantem nadales, ens donem els regals, però vam prometre que per Nadal mai ens emborratxeirem! - Va dir la Goora
- Que guay.... - Va dir la Aoi

-- Mentres a al passeig principal de Karakura --
- Nadal,nadal,nadal... - Anava dient conent mentres caminava, m'encatava el Nadal, creia que era la millor epoca del any
- ELOI! - Vaig sentir una veu darrera - Que te compres de Nadal?
- Kirajh! Dons si ja veus i tu?
- Res he anat a fer un vol, que ja preprareu la festa en el seretei?
- Si, com cada any la organtizo jo, la gent queda molt contenta!
- Al món del Vizards mai salavrem festes així, mai celebrem cap festa,són uns avorrits!
- Vine a la nostra festa de Nadal si no
- La del Seretei? No gracies esta prohibit
- Va vine ens ho pasarem be i a més la Hanako et vol veure!
- Va si insiteixes vindre, i una cosa que li has comprat a la Hinamori?
- El millor Nadal de la seva vida

Mentrestant, al laboratori de la dotzena divisió en Samael...
- Com pot ser que aquest any jo no prepari el menjar? Si em va semblar que els hi va agradar molt...- vaig pensar deprimit.- Tant dolent era... amb lo que em va costar matar aquells Hollows i modificar-los per que tinguessin bon gust...- vaig pensar mentre muntava un aparell- un microchip per aquí, quatre cables per allà, un hàmster dins de la roda...- anava repassant mentalment mentre col•locava els diferents components del meu invent.
-Ja esta! Ara només falta atornillar-ho – vaig dir amb veu alta
- Destornillador!- vaig dir parant la ma cap enrere
-Destornillador!!-
-DESTORNILLADOOOOORRR!!!!! :enfadatullsgro -
..... la sala va quedar en silenci. Em vaig aixecar per anar a buscar el destornillador- Això em passa per no tenir tinent...- vaig pensar. Finalment, vaig atornillar els cargols que quedaven.
-Per fi! Ja he acabat el meu regal de nadal per a la festa! Espero que els hi agradi, ja que es per a tots, ara només falta embolicar.-

Demà era la gran festa de Nadal del Seireitei. La Hanako revisava tots els regals que havia comprat
-Aquest per l'Onii-san, aquest per la nee-san, aquest per la Gooraa... per l'Eloi, pel sensei, per l'Ukitake, pel Kirajh...
-Capitana -va dir la Tsunade- Ha arribat una carta dels Quincy.
-Oh, l'Aoi?? -va dir la Hanako deixant de banda els regals a mig embolicar- AAH!! Tsunade no entris, no he embolicat el teu regal... ¬¬
-Eh? -va dir la Tsunade- Capitanaaaa!! -va dir emocionada abraçant la Hanako- M'has comprat un regal?? Que bé, que bé!!
-Ahhhh!! -va dir la Hanako- necessito respirar!!
-OH... perdó -va dir la Tsunade deixant anar la Hanako

La Hanako va llegir la carta de l'Aoi que deia que vendria al nostre sopar i que duria les postres.
-Uhmm... el famós pastís Quincy... -va dir la Tsunade
-He sentit que és molt bo -va dir la Hanako- que és de xocolata!
-Que innocent, capitana!! -va dir la Tsunade- Jo he sentit que és d'aquests pastissos amb sorpresa... amb un home Quincy mig despullat a dins...
-Un Quincy despullat?? -va dir la Gooraa i la Momo entrant la despatx- On??

Vaig sortir de la perruqueria preparada per anar a la societat d'ànimes, sabia que tots anaven a anar amb Quimonos, però ami no m'agraden, asique anava vestida amb el vestit vermell i blanc que em vaig comprar, portava els cabells llis, amb algun ris per aquí i un altre per allà.
- Aoi! - Em va trucar el meu avi, des de l'altre costat del carrer- El pastís ja està llest! però no és una mica exesiu?
Dos Quincy van creuar el carrer, amb un pastís càrregat entre els dos, era de 7 pisos de xocolata, i amb decoracions fetes de nata.
- No no ho és, és perfecte, a més si no la sorpresa no cabia dins no? - Vaig dir acostant-se als Quincy que m'anaven a acompanyar - Sou llestos no? - Els Quincy van posar una cara de pànic, era la primera vegada que anaven a la societat d'ànimes.

...

-Acabo d'embolicar jo els regals? -em va demanar la Tsunade mentre entrava al meu despatx arreglant-me els cabells i col·locant-me bé el Haori de capitana.
-Sí, em faries un favor -va dir la Hanako agafant la Suzaku i col·locant-la a la cintura.
-On aneu, capitana? -va demanar la Tsunade
-Ara arriba l'Aoi -va dir la Hanako llevant papers importants de la seva taula i arxivant-los.
-Qui? -va demanar la Tsunade amb els dits plens de cel·lo.
-La líder dels Quincy -va aclarir la Hanako mentre guàrdies de la primera divisió arribaven per escortar la capitana.- Me'n vaig a rebre-la al Senkaimon general... Ens veiem més tard!

La Hanako va sortir de la seva divisió i va anar cap a la seu central del Senkaimon. Quan va arribar, l'Aoi sortia per la porta.
-Hanako! -va dir l'Aoi mol contenta.
-Benvinguda! -va dir la Hanako oferint-li la mà.- Això... això.... això és el pastís???
-Sí... em sap greu, però és dels petits -va dir l'Aoi- És una recepta del gran mestre Quincy...
-A... aquest és el petit???? -va dir la Hanako sorpresa.- Bé, valdrà més que anem tirant cap a dinar si no volem arribar tard!

És clar! - Vaig dir seguint.la -però de veritat sento haver portat el pastís petit, però es que no molts Quincys volien acompanyar-me, només es van oferir voluntaris dos i són aquests dos d'alli-vaig dir assenyalant amb el polze a la meva esquena que es veien a dos Quincy carregant una pastís de 7 pisos i que ja no podien més ...
...
Ja a la zona de la primera divisió, estava tot decorat amb llums, estava ple de vegetació, era tot molt bonic, entrem en una sala, on estaven tots els capitans, els quals ja coneixia a alguns i als altres havia sentit parlar abans d'ells, que estaban al costat d'una taula tota plena de menjar.
-Hanako! - Cridava la Gooraa sonrriendo, però es va quedar parada mirant el pastís amb la boca oberta-i ... no és molt gran?
-No, no és gran-va dir la Hanako rient-se, mentre entrava a la sala- és el pastís petit, dels Quincy.
-Coi-va treure el cap Joan d'entre la gent-perquè petit per mi, no ho és.
- Pot ser que sobre hi tot-va dir la Hinamori que estava bevent.

-Podem seure ja a taula? -va dir en Kirajh a l'orella de la Hanako
-QUE NO FACIS AIXÒ!! -va cridar la Hanako- M'espantes!! ¬¬
-I què tenim per dinar? -va demanar el Kami
-Aquest any tenim... -va dir la Hanako
-HOLLOW CARAMELITZAT!! -va dir entrant per la porta el Samael amb una safata molt gran de... potes de hollow amb caramel??

Tots els capitans es varen quedar de pedra i sense saber què dir. Ens miràrem els uns als altres amb cara de circumstàncies.
-Onii-san... -va dir la Hanako mirant de negociar.
-Què vols petitona? -va dir Samael amb una gran rialla posant la mà al cap de la seva germana.
-Eeeeeeeh... potser no et va arribar la informació però aquest any el dinar... -va dir la Hanako
-EH? -va dir Samael- ah! Que no el faria jo???
-Correcte!! -va dir la Hanako rient nerviosa.
-Però no li vaig fer cas... -va dir Samael pujant les espatlles. Samael va deixar la safata a sobre de la taula.- Qui en vol un tros???

-Ei... -va dir la Gooraa- Això no ens ho podem menjar de cap manera!!!
-Això, això -va dir el Kirajh enfadat- No us va ensenyar modals el vostre pare?
- -va respondre la Hanako
-Doncs que li diguis que no ens ho volem menjar!! -va dir la Gooraa
-JO?? PER QUÈ JO?? -va dir la Hanako espantada
-Per què és el teu germà... -va dir la Gooraa empenyent la capitana general.

-Ehhhh... -va dir la Hanako- Germà...
-Què vols? -va dir Samael- Un tros gran???
-No... -va dir la Hanako- El que vull és... el que vull és... EL TEU QUARTELL S'ESTÀ CREMANT!
-Eh?? -va dir Samael- Doncs no em sona l'alarma...
-CORRE!! -va dir la Hanako traient fora al Samael.

-Uuuuuuuuuuuuuuuffff... -varen dir tots quan el capità de la dotzena era a fora.- On ho amagam??
-On sigui, però ràpid -va dir la Momo- només veure-ho ja em fa vomitera!!

-Vinga -va dir la Hanako agafant la safata- No n'hi ha per tant. Jo la llençaré...

De sobte, la Hanako va notar com uns tentacles l'agafaven de les mans i l'empenyien cap amunt...
-QUÈ ÉS AIXÒ??? -va dir la Hanako
-És un pop! -va cridar el Joan
-És un hollow -va dir el Kirajh
-Però no era mort???

El hollow es va fer molt gran, enorme, tant que va rompre la sala i tot... i quan ja era molt gran i es veia des de tots els racons del Seireitei... es va posar un vestit de pare Noel i va començar a cantar nadales.

La Hanako va aterrar, deslliurant-se del hollow.
-Hanako, estàs coberta de caramel! -va dir la Momo abraçant-se a la seva germana- Ara no em puc desferrar!!
-Vinga, ja ho intento jo! -Va dir l'Eloi- Aaaaah!! També m'he quedat aferrat!!
-Què dius?? -va dir la Gooraa, quedant-se també aferrada a la Hanako
-Ho puc provar?? -va demanar el kirajh
-És que no en sabeu! -va dir el Joan
-Tots aferrats... -va dir la Hanako- I ara què??


-BON NADAL A TOTS!! -va cridar el hollow i va obrir la boca de la qual varen començar a caure caramels gegants amb el logo de la dotzena divisió. Un dels caramels gegants queia a molta velocitat sobre el grup de capitans aferrats amb caramel...

-Ens esclafarà!!! -va cridar la Momo

-hem de sortir d'aqui!- vaig cridar
tots vam començar a mourens intentan desemganxarnos, pero cada cop ens enganxavem mes
-vale, canvi de pla, anem tots en la mateixa direccio- va dir la hanako
vam començar a correr, pero cadascu a una direccio diferent
-hem d'anar cap alla!- vaig dir senyalant cap a un lloc
-no, hem d'anar cap alla!- va dir el joan
-que no! que es cap alla!- va dir la gooraa mirant a una altre direccio
-No! es cap alla!- va dir l'eloi
-Cap alla!- va dir el kirajh
-Calmeuvos!- va cridar la hanako- anem tots... Alla Dins! va dir la hanako senyalant a una petita cabanya que encara quedava dreta
Vam intentar anar cap alla, pero era una mica dificil, perque alguns havien d'anar en direccio recta, pero alguns altres havien d'anar de costat o d'esquena
-Vinga que casi arribem!- vaig dir mentres anava de costat
aquell carmel gegant estava cada cop mes a prop nostre
-ENS AIXARAFA!- vam cridar tots, posannos a correr cada cop mes depresa, quan el joan es va ensopegar i va caure, i tots enganxats tambe vam caure i vam començar a roda per el terre a tota velocitat

-Merda! -va dir la Hanako quan la bolla que formava els capitans va impactar contra una casa de fusta antiga.
-Esteu tots bé? -va demanar la Momo
-No gaire... -va contestar l'Eloi
-Quasi ens esclafa un caramel gegant! -es va queixar el Kirajh- Sempre que vinc al Seireitei passen coses d'aquestes!
-No et moguis!
-Com que no??
-EEhh!! Que no em puc aixecar!
-El terra està cedint!!

El terra que els shinigamis tenien sota els peus va cedir i començaren a caure abaix, abaix, abaix cap a les clavegueres.
-On som? -va demanar la Momo
-A les clavegueres -va contestar el Joan amb veu de pocs amics.
-Eh! -va dir la Hanako contenta- Us haveu desferrat!!
-Deu haver estat per la velocitat amb la què hem caigut -va dir l'Eloi- Però ara tots estam tacats de caramel.


Els capitans avançaren tots junts cap a la sortida més pròxima
-No sentiu un renou estrany?? -va dir la Momo
-Sí -va dir la Hanako- fa estona que el sento.

Caminaren fins que varen trobar una sala... plena de hollows vestits de pare Noel que cantaven nadales i repartien regals!
-SAMAEL!! -va cridar la Hanako- El mato...
-Què fem amb aquests hollows?? -va demanar la Gooraa
-Matar-los! -va suggerir l'Eloi traient la katana.
-No tan de pressa! -va dir Samael, fent saltar pels aires el sostre pel qual s'escaparen tots els hollows- Voleu Hollows meus caramelitzats! Contagieu l'esperit nadalenc a tots els Shinigamis!!

els hollows enganxosos de carmel van sortir volan en totes direccions
-Pero nii-san, perque fas aixo!
-tranquila, estan domesticats, aniran a cantar nadales a tots els esquadrons
- - ens vam quedar tots
- mer que em mireu aixi?- va dir el Samael- mireu lo feliços que son aquests hollows!- va dir senyalant l'aire ple de hollows

De sobte, vam sentir unes nadales
-Ja han començat... Va dir la Gooraa
-Tothom alucinara...... o més ben dit, veient que son hollows els mataràn xD -Va dir la Hanako
-Són massa innocentons, tan bufons.. no crec que els hi fagin res
-Qui sap, hi ha molt descerebrat per aquí fora! -Va dir la Gooraa
De sobte, es va escoltar una trencadissa.
-Hollows! Heu vist? Hollows que fan nadales! -Va dir la Sayumi amb els ulls enfora tota alucinada, que va entrar per la finestra i va trencar els vidres
-Sayumi... existeixen les portes... -Es va queixar la Hanako -Una altre trencadissa més per arreglar...
-Ara crido els de les forçes especials per a que liquidin els ho......
-NO!!! -Va cridar la Hanako. -Tot això es obra d' en Samael dona, que no ho veus? dóna... certa armonia al seireitei
Tots els capitans ens vam quedar contenplant el cel

Tenia la seva gràcia veure uns hollows cantant nadales per tot el seretei , encara que molts shinigamis tenien une sganes terribes de matar-los nomes per diversió ... quan de sobte vaig notar una cosa extranya.
-Samael , quan Hollows nadalencs has creat?
-14 , un per cada escuadror i el gegant del sopar - va contestar somrient
-Aleshores ... per què hi han 16? - Vaig preguntar una mica extranyat
-16 ? No pot ser , va dir el Samael , nomes sexisteix un 0'000000001% de posiblitats n que m'hagi equivocat en els calculs i ...
- Es veritat , n'hi han 16! - Va interrompre la Gooraa
-17! - va cridar la Hinamori - Per la dreta ve un més.
-No , són 19! -Va dir la hanako - mireu , alli al fons hi han 2 més
- És... és imposible .. jo no em puc equivocar tan fàcilment ....
-S'estan multiplicat , això es evident ... - Va comentar el kirajh
- Ara ja són mases per contar-los :@2: - Va comentar la Hinamori
-I que hi podem fer? - Va preguntar la Gooraa - Tenim que buscar l'origen dels hollows i ja esta , mentrestant seguirant cantant .
-Si ... veureu ... - Va dir el Samael
-Que passa... ? Vaig preguntar jo una mica preocupat ....
-Que ... els havia programat perquè demà a les 12 del migdia ... es tornesin hollows normals ... perquè vaig pensar que seria divertit matarlos a tots despres ...
-:gasp: QUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!? :gasp: Vam cridar tots els que estavem alli.

-Si, com que havia creat a pocs, vaig pensar que seria divertit...- vaig dir timidament.
-I perque no els matem ara, abans de que ens donguin més problemes- va comentar en Kami.
- No podem... com que sabia que algu els intentaria matar... els vaig modificar perque tinguesin una regeneració tan rapida que no permet que els hi fem gens de mal mentre estiguin cantant Nadales-
-Cada cop hi han més- va fer la Hanako- Si segueixen aixi, demà a les 12 quan ja siguin vulnerables, tot la societat d'animes estara infestada-
-Hi ha una opció... és una mica descabellada, pero és una opció- vaig dir.
-Quina opció? va preguntar en Joan.
- De tots els hollows que hi ha, només hi ha un que es multiplica, el que em de fer es trobar-lo, agafar-lo, i tancar-lo en un lloc segur i esperar fins demà a les 12-
-Doncs anem-hi ja!- Va cridar en Ryoku.
-No podem, escaparan abans que els puguis tocar, esque no volia que ningu els fes mal...- vaig dir.
-I aleshores com pretens que agafem al hollow multiplicador?- va preguntar la Gooraa.
-Aqui bé lo descabellat... per apropar-nos als hollows, ens haurem de disfressar de personatges o objectes nadalencs perque no ens identifiquin com a enemics i fugeixin-vaig comentar
-QQQQQuuuuuueeeeeee?????-Van dir tots

Nadal ja ha passat, així que tanco aquest rol... :yaoming: