[Rol] Les ànimes del Rukongai

-Tu ets...
-Tshhhhhhh-va fer l'home misterios.
-Pero...pero.... que fas aqui?????-Va dir en Rey tremolant.
- Ho endevines? Un amic teu m'ha enviat a matarte, i ho fare encantat.
-No t'ho permetre- Va dir en Rey treient la zampakuto. I de sobte es va desplomar.
-Ja estaves sentenciat des de que vas entrar aqui, l'aire no es gaire sa aqui dins. Pero encara et pots salvar, et deixo l'antídot dins d'aquesta caixa forta, si no la pots obrir en 5 minuts, no ho explicaràs, i he colocat explosius per si intentes forçar-la, si ho fas explotaran i l'antídot es desintegrara.Bé que tinguis sort- I va desapareixer.
-Merda, que puc fer... casi no em puc moure i no se la convinació, merda, merda, merda!, si no faig res acabare com el pobre botiguer- va pensar amargat.

Mentrestant, a un lloc no molt llunya.
-Ja has tornat?- Va dir un emmascarat
-Si, ha estat molt més facil del que em pensava- Va respondre el lider del grup
- I ara a qui em de eliminar?-Va preguntar un.
-La seguent de la llista és la Gooraa, pero abans-Começem la caçera d'animes, agafeu els col.lectors d'animes i absorbiu tota anima que trobeu, si veieu un viu amb poder suficient, el mateu i despres li absorbiu l'anima, possiblement aquesta nit ja tindrem energia suficient per activar "allo", el mestre Samael estara molt content- Va dir el lider del grup.

-Si que triga en Reyespada, tinc gana! -Es queixava la Gooraa
-Es veritat, tots sabem que es lent, però això ja comença a ser massa... -Deia la Momo
-I si s' ha perdut pel camí? -Deia la Hanako en to bromista
-Alomillor se l' ha emportat un ocell nocturn d' aquest món -Seguía el rotllo la Gooraa
-O s' ha caigut per una claveguera i les rates se l' han menjat -Deia la Momo
-Una de les coses segures: està mort! -Deia la Gooraa
-No, això segur que no perque segueixo notant el seu reiatsu -Va dir la Hanako
-Quina pena, jo també el noto... -Deia la Gooraa
-Pena? doncs bé que us ho passaveu bé tu i ell amb els p... maleïts osets de gominola... -Deia la Momo
-Tsssht! en cap moment t' hem molestat, eh? -Li deia la Gooraa.
El Reiatsu del Reyespada seguía notant-se, però cada cop més dèbil, el temps passava i el Reyespada no podía obrir la caixa
-Noies... soc jo o el seu reiatsu disminueix? -Va preguntar ja seriosa la Gooraa
-No ets tu... -Deia la Momo
-Segur que li ha passat alguna cosa! -Deia la Hanako. -Ane'm a buscar-lo!, Gooraa, tu tens el plànol de Karakura oi? on es la panaderia més propera?
-Aquest carrer baixant, a l' esquerra, l' esquerra de nou, la dretai un carrer més davant, està en una cantonada! -Deia ella
-Molt bé! -Cridava la Momo fent un shunpô amb les altres capitanes

-Reyespada!! -va cridar la Momo entrant a la sala i trobant el capità de la sisena divisió estirat a terra i amb els ulls blancs.
-Què li passa? -va demanar la Gooraa entrant i encenent els llums del local.
-No ho sé... -va dir la Momo- Sembla que respira però poc...
-Això ens passa per no tenir capità de la quarta divisió!! -va dir la Hanako nerviosa i avançant a la sala.
-Què farem ara? -va demanar la Gooraa mentre la Hanako començava amb els primers auxilis.
-Anirem a la Societat d'ànimes -va dir la Hanako- Jo no sóc cap experta en curació, en sé un poc només... el Reyespada necessita un expert en curació per reestablir-se. I quan abans millori, abans sabrem què fer.
-Aleshores, anem a la Societat d'Ànimes? -va demanar la Momo
-Sí -va dir la Gooraa- Prepararé el Senkaimon.

A la infermeria de la quarta divisió:
-I això és el que va passar -va explicar la Gooraa als altres capitans mentre la tinent de la quarta divisió cuidava d'en Reyespada.
-Com està? -va demanar l'Eloi
-Estable -va dir l'Aiko- Si el duen uns minuts més tard no hauria pogut fer res per ell.
-I la Momo i la Hanako? -va demanar l'Hades
-Són a la dotzena divisió, a veure si poden trobar als arxius alguna cosa per fer tornar en Samael.

Mentre, al laboratori de la dotzena divisió...
-I si és aquest botó? -va demanar la Hanako
-Un botó vermell?? -va demanar la Momo- No m'inspira molta confiança...
-Ja, però si és una màquina que ha fet en Samael no tindrà molt de sentit -va justificar la Hanako
-Doncs, va! -va dir la Momo molt decidida- Premem-lo!

Varen prémer el botó vermell de la gran màquina i, de sobte, una part de la dotzena divisió va volar pels aires...

Hanakooo!!! En Samael ens volia matar?¿- va dir la Momo espantada.
No ho crec , només cridar la atenció... - va dir la Hanako per justificar-lo.
Que no as trobat res més? - va dir la Hanako.
No , encara no , espera , no he mirat a la seva habitació- va dir Hinamori.
La Momo es va dirigir cap a l'habitació d'en Samael , mentrestant la Hanako continuava buscant per altres habitacións.

AAAAAAAAA!!! :gasp: - va cridar la Momo mentre es queia a terra per l'espantada.
Momo que pasa!!!! - va cridar la Hanako asustada.
Per , que significa això? - va preguntar la Momo mntre s'aixecava del terra.

Es va veure una persona emputjada contra la pared , es van apropar , amb les seves zampakutous preparades , aquella persona estava atrapada entre entre cordes , i tenia la boca tapada.

No pot ser , ets el veritable Samael , qui t'ha fet això- va dir la Hanako confosa.

La Hanako va començar a deslligar en Samael d' allà mentre la Momo anava a buscar a la Gooraa i a l' Eloi que eren a la quarta divisió
-Eloi, Gooraa! -Cridava la Momo amb cara de circumstàncies
-Que passa? -Va preguntar el capità de la desena confós
-En Samael... en Samael es lligat al seu quartell! -Va dir la Momo. Els capitans es van dirigir al cuartell de la dotzena, van trobar a la Hanako amb ell parlant-hi
-Que ha passat Samael? -Va preguntar la Gooraa
-Uns enmascarats molt extranys van entrar al meu quartell i em van lligar... desprès van amenaçar-me de que crees un robot exacte a mi...
-I perque ho volien això? -Va preguntar l' Eloi
-Van dir que volien exterminar les ànimes del món humà per ser més poderossos... i de pas, matar-vos a vosaltres també -Va dir ell
-Com? -Va dir la Momo
-No ho entenc! -Va cridar la Hanako. -Però si una vegada allà, ens van dir que no tenien l' intenció de fer-nos mal, ara per ara!
-Volen agafar totes les ànimes d' allà per fer-se més poderossos i despres, una vegada més forts, atacar el Seireitei
-Dius que aquell Samael que ens va trair no eres tu? -Va preguntar la Gooraa
-Si, no era jo... era un robot que em van obligar a crear per atreureus al món humà...
-I la màquina xucla ànimes tan magnifica i motl guay que vas crear? -Va preguntar la Gooraa amb ironia
-D' això jo no en sé res... allò es cosa seva... un moment, xucla ànimes? no pot ser... quantes ànimes va absorvir aquella màquina?
-Home, bastants... -Va dir la Momo
En Samael estava extrany, no semblava ell. No parlava amb la normalitat i facilitat que ell ho feia
-Samael, t' has d' anar a entrenar al camp d' entrenament -Va ordenar la Hanako seriossa
-Com? no pot ser! ara hem d' anar al món humà! està en perill!
-Samael, llibera la teva Zampakuto
-Perque?
-Samael, alliberala... -va dir la Gooraa quan s' en va adonar que alguna cosa que passava no era normal
-Samael? -Va preguntar la Hanako enfadada
-Però... esque jo no...
-ENRERE! -Va cridar la Hanako. Tots els capitans van donar un salt enrere. -El seu reiatsu por ser igual, però està clar que ell es un de fals! la prova, la seva Zampakuto... reconec la seva i...
-Perque dubteu de mi? -Va cridar en Samael

-Us he dit tota la veritat no se que volien em varen lligar, em van obligar a treballar per fer una copia...- Va dir en Samael confos.
-Doncs aleshores podràs alliberar la teva zampakuto,no?- va fer la Gooraa
-No cal...- Va dir en Samael. Aleshores la Gooraa va saltar sobre seu i li va atansar la fulla de la seva zampakuto al coll
-Si no ho fas et mato...- Va cridar la Gooraa
-Vale, ara ho faig...- Va dir el capità de la dotzena mentre la Gooraa li retirava l'espasa i s'aixecava.- Bé, on l'he deixat?- Ah! esta aqui!- va dir metre agafava la seva zampakuto.
-Va, a que esperes!- Va cridar la Gooraa.
-Un moment- i de sobte es va girar amb una especie de pistola i va disparar al braç de la Gooraa, qui va caure al terra ferida.
-Gooraa!- va cridar la Momo.
-Hahahahaha estúpids, no podeu fer res contra nosaltres!- Va dir en Samael mentre apuntava al cap de la Gooraa.
-Imbècil!- Va cridar la Hanako mentre anava cotra ell, i li va tallar un braç. La Hanako estava sorpresa ja que del braç tallat no sortien chispes ni cables, sortia sang, I de sobte el cos d'en Samael es va començar a deformar fins que es va transformar en el d'un altre home.
-Qui ets? va preguntar la Hanako
-No t'ho penso dir?- va dir en fals Samael mentre feia una ganyota de dolor i bogeria.
-Apresseu-lo,i porteu-lo a la preso de màxima seguretat, que demà ja ens ocuparem de que parli.- Va dir la hanako i de sobte van apareixer un munt de shinigamis i s'el van endur.

Mentrestant lluny d'alla.
-Mestre Samael!, han atrapat a l'espia.
-Ja? quin tros d'inútil, però ell ja sabia les regles del joc, si t'atrapen és el GAME OVER...- Va dir en Samael mentre pitjava un boto d'un comandament a distancia.

-Merda, li tindria que haver tallat el coll allà mateix quan vaig tenir l' oportunitat! -Es lamentava la Gooraa mentre li curaven el braç
-Has tingut sort que la bala no t' ha perforat completament el braç... nomès tens unes rasgades, però no son lleus, has de fer repós del braç -Li va dir la tinent de la 4a divisió
-Gooraa no passa res, ningú de nosaltres sabia que aquell Samael era un fals -Va dir la Momo
-Aleshores es possible que el veritable Samael fos el que va venir amb nosaltres al món dels vius... i ens hagi trait -Va dir la Gooraa
-La teoria que teniem al principi era correcta -Va dir la Hanako
-Aleshores ens hem de creure lo que l' espia ens ha dit? allò de la màquina de les ànimes d' en Samael... -Va dir l' Eloi
-En Samael ens va trair, així que es molt possible que el que ens hagi dit l' espia fos veritat -Va dir la Gooraa
-Jo no ho crec pas, en Samael va canviar d' actitut just quan un dels enmascarats es va apropar a ell i li va dir alguna cosa -Va dir la Hanako
-Es veritat, fins llavors, ell estava bé... -Va dir la Momo
-Maleíts enmascarats! tornarem al món dels vius! i farem entrar a en Samael en raó! -Va dir la Hanako

Al món dels vius...

-Molt bones! Benvinguts a la pensió Urahara! -deia l'home del barret de ratlles- Una nit són 1000 Kans!
-Et pagaré 20 Kans per persona i tenim dret a agafar tot el que vulguem de la gelera -va dir la Hanako molt seriosa. L'Urahara es va posar el ventall davant la boca espantat i va mirar cap a un costat.
-45 Kans per persona i podreu mirar la televisió -va dir l'Urahara
-Què és això de televisió? -va demanar la Hanako
-No ho saps? -va respondre la Momo- És una caixa gran on els humans envien persones perquè t'entretinguin.
-AAAAAAAAaaaaaaaaaah -va dir la Hanako- Ni idea... Et pagaré 20.
-Perfecte! -va dir l'Urahara estenent la mà mentre la Hanako li passava els diners de mala gana.

-Hauries d'haver pagat per poder veure la cosa aquella -va dir la Gooraa avorrida.
-Res d'entreteniments -va dir la Hanako- Ara hem d'idear un pla d'atac efectiu i detallat per poder rescatar en Samael.
-Que puc ajudar-vos? -va dir n'Urahara- Tinc unes quantes idees i uns aparells que us poden interessar!!

-Mira de sorprendre'ns -va dir la Gooraa
-Doncs tinc una arma que no falla mai!! -va dir l'Urahara- És una pistola per recuperar la memòria... l'he fabricada jo mateix!!
-L'has fabricat tu?? -va demanar la Momo- Doncs no funcionarà gaire bé...
-Això m'ofèn! -va dir l'Urahara- Si apunteu al cap del capità de la dotzena amb aquesta pistola tornarà a ser el d'abans...
-Gooraa, tu ets la que tens més bona punteria -va dir la Hanako llevant-li la pistola de la mà a l'Urahara i donant-li a la Gooraa.
-Són 1.000... -va dir l'Urahara callant de sobte. Uns encaputxats varen entrar a la sala fent un gran forat a la paret.
-Venim a endur-nos... -varen començar a dir els encaputxats
-Silenci -va dir entrant a la sala en Samael amb una capa de color lila llarga fins els peus- No parleu per mi... Vinc a endur-me aquesta arma... dóna-me-la, Gooraa!!

De sobte, els encaputxats varen caure en terra posant-se les mans al cap.
-Vaaaaaaaaaaaaaaaja -va dir l'Urahara- sembla que la meva alarma electromagnètica els està afectant...
-Estàs tot sol, Onii-san! -va dir la Momo
-MUAHAHAHAHAHA!! -va dir en Samael- No necessito ningú per a guanyar-vos!! Em basto jo tot sol!

La Gooraa, mentre en Samael parlava, havia avançat cap a ell amb la pistola en la mà.
-Bakudo 99! -va dir la Hanako immobilitzant en Samael
-MERDA!! Aixecau-vos inútils!! -va cridar en Samael als seus subordinats mentre rebia l'impacte de la pistola de l'Urahara i tornava a la normalitat...

-Merda, que cony ha passat? -Es va queixar en Samael. -Que faig jo aqui? Gooraa? perque m' apuntes? Momo? Hanako?... encaputxats? -Va preguntar girant el cap contra ells
-Renteu-li la memòria!! -Va cridar el que semblava el líder dels encaputxats despres d' en Samael
-No us mogueu! -Van dir els capitans d' allà possant les seves zampakuto al coll dels encaputxats
-Un pas més i et volo el cap -Va dir en un to amenaçant la Hanako, que tenia a fil de zampakuto el segon líder dels encaputxats
-Samael, passa cap a dins -Va dir
En Samael va avançar i es va asseure en la taula, semblava cansat i desconcertat, tampoc s' adonava del que estava passant allà, enfront de la botiga de l' Urahara
-Va confeseu, qui sou? -Va preguntar la Hanako
-Perque tant d' interés? -Va dir el paio que estava agafat per la Gooraa
-Tu calla la boqueta i deixa que parli el que sembla que està tramant això -Va dir la Gooraa mirant-lo amb una mirada assesina dels seus ulls blaumarins. L' encaputxat va abaixar el cap i va fer una mirada al seu complice, el que estava agafat per la Momo, que li va tornar la mirada. En cambi, l' encaputxat que agafava l' Eloi no semblava gaire atent, més o menys desconcertat, amb la ment en blanc. De sobte, els dos encaputxats agafats per la Gooraa i la Momo van mirar al seu superior, agafat per la Hanako
-Està bé... no ens deixeu anar? -Va dir ell amb una veu molt distorsionada
-Qui ets tu, o més ben dit, que ets tu? -va preguntar la Hanako
-Subjecte 0-135A! -Va cridar de cop, i l' encaputxat que era agafat per l' Eloi, aquell encaputxat que semblava que no sabia de que anava la cosa, com si no existis, va desaparèixer.

-HA DESAPAREGUT!! -va cridar la Gooraa
-On ha anat?? -va dir la Hanako posant la Zanpakuto al coll de l'encaputxat.
-Ara marxarem tots -va dir l'encaputxat que retenia la Hanako
-Ni ho somniis!! -va dir la capitana de la tercera divisió retenint un altre encaputxat. La Gooraa va alliberar la seva Zanpakuto i va matar un dels encaputxats. La Hanako va tallar el coll del líder i la resta, espantats es varen quedar al seu lloc sense moure's.
-Qui sou? -va demanar la Momo -Ara contestareu totes les nostres preguntes.
-Aneu alerta... -va dir en Samael- No són Shinigamis...
-EH? -va demanar la Momo

-CORRECTE!! -va dir un dels encaputxats- No som Shinigamis... som Arrancars!!!
-Vaja quina sorpresa -va dir la Gooraa avorrida mentre en matava un altre. Ara només en quedaven dos...
-No!! -va dir en Samael- No els mateu!!
-Per què no, Onii-san? -va demanar la Momo
-Perquè... abans de ser Arrancars eren Shinigamis... són com són ara per culpa d'un experiment meu!!

Els encaputxats es varen llevar la caputxa que els cobria la cara i varen rebel·lar uns rostres grisos, arruats i cremats. Al rostre, l'única cosa que brillava era una petita màscara de hollow...

-Com que un experiment teu?? -va cridar la Hanako, bastant enfadada.
-Doncs sí... vaig trobar uns apunts sobre hollows i shinigamis i vaig voler fer l'experiment... -va contar en Samael- però no em va anar bé...
-I havies d'emprar Shinigamis pels teus experiments?? -va demanar la Momo
-És ciència... no ho entendríeu... -va dir en Samael
-Ara ja entenem perquè et tenien tanta estimació -va dir la Gooraa- Si els creares tu... I s'alimenten d'ànimes humanes, com els hollows...
-I com no els vares matar?? -va cridar la Hanako estirant l'orella d'en Samael
-Per què no podia matar unes criatures que havia creat jo... -va dir en Samael- Les vaig dur al Hueco Mundo i no esperava que sortissin mai d'allà...

-Bé -va dir la Gooraa- S'ha solucionat el misteri dels encaputxats i de les ànimes!!
-Ara podrem tornar a casa -va dir la Momo, molt contenta.
-I què fem amb els encaputxats? -va demanar la Gooraa
-Doncs que tornin al Hueco Mundo i prometin que mai sortiran d'allà... -va respondre en Samael mentre s'anava acomiadant d'ells.
-Vinga... tornem a casa -va dir la Gooraa quan els encaputxats s'acomiadaren d'en Samael i partiren cap al Hueco Mundo...