Bleach Shippuden

El sol brillava, l'aire era calid i es respirava certa tranquilitat. Passejant al costat d'un camp verd hi havia un home muntat a cavall, l'animal caminava pesadament degut a un excés de carrega ja que el seu genet l'hi feia portar un munt de trastos. Aquell noi mirava tot el que l'envoltava com si cerques quelcom, mirava i sonreia, semblava molt emocionat.
-Bé, de moment sembla tot igual.- va murmurejar. -Perfi ja puc tornar, després de de casi 100 anys d'investigació buscant un material per produir canvis en la materia, ja soc digne de tornar després de finalitzar la recerca. A que si Uni?-va dir dirigint-se al se cavall amb un pal enganxat al cap.-Tinc unes ganes de veure com estan tots i que els hi ha passat durant aquest temps, espero que res dolent.
I el noi i els seu cavall van seguir pels prats fins que un bon dia van arribar a una gran porta custodiada per un gegant.
-Qui ets?- va manar el gegant.
-No em reconeixes,Jidano?- va fer el noi
-Capità? capità!, benvingut!- i va obrir la porta i el capità va entrar al Seretei.

-Vinga, passi, Capità -va dir en Jidanbo obrint la porta. En Samael va passar muntat sobre l'Uni que donava símptomes de no poder més.
-Mira Uni -va dir en Samael- Tot està exactament igual... el temps sembla que no passi pel Seireitei. Em demano si la meva habitació estarà igual... Vinga Uni... anem a la dotzena divisió!!

El recorregut fins arribar a la dotzena divisió era talment com en Samael el recordava. Pel camí molta gent es girava per mirar-lo. Normal... feia tants anys que havia estat a fora. Les darreres notícies que tenia és que algú, provisionalment, havia ocupat el seu càrrec i d'això ja feia quaranta anys.

Una espècie de suor freda va recórrer el cos d'en Samael. I si ara, després de tant de temps, no el reconeixia ningú? En Samael va arribar a la dotzena divisió i l'Uni es va desmaiar a les portes amb la llengua a fora.

-Vaja... potser li hauria d'haver donat un poc d'aigua... -va dir en Samael col·locant el pal al front del cavall que s'havia desferrat.
-CAPITÀ!! -va cridar un home gran- És el capità Samael!! A la fi ha tornat!
-El capità! -cridaven els seus subordinats molt contents i fent un gran escàndol mentre sortien a rebre en Samael.
-Capità... -va dir una noia molt vermella- Quins cabells més llargs!
-Eh! -va dir en Samael- Ah... és clar! És la pinta de nàufrag que tinc després de 100 anys d'investigació!!!
-L'ajudam a traginar tots aquests aparells?? -va demanar un altre subordinat mentre examinava l'Uni tirat al terra i soterrat d'aparells.
-Sí, deixau-los al laboratori -va dir en Samael- Volia anar a veure els altres capitans de seguida, però crec que abans m'afaitaré...

-Quin escàndol hi ha fora... -Va dir la Gooraa a la Hanako, que eren prenent un te al quartell de la tercera divisió.
-Si... sembla que criden un nom, però no el puc identificar... -Va dir la Hanako
-Jo només escolto "capità" i gent corrent -Va dir la Gooraa possant l' orella a prop de la paret que donava al carrer
-Anem a veure! -Va dir la Hanako
-Noies!!!! -Va cridar una veu de lluny. Una silueta de capità venia corrents a nosaltres i saludant amb la mà, era la Momo
-Hey Momo!!! que passa? -Va preguntar la Gooraa
-En Samael ha tornat!!! despres de 100 anys!
-Siii?? que bé!! I ja ha fet lo de la investigació?? -Va preguntar la Hanako molt contenta
-Veniu, ara ens està buscant a tots! -Va dir la Momo molt contenta agafant per la mà a les 2 capitanes.
Van arribar al lloc on suposadament en Samael era, però amb tant de shinigami per mig no es veia res
-Maleïts els de la 4a divisió! -Cridava la Hanako molt enfadada
-Deixeu pas! -Cridava la Momo molt enfadada, però ningú li feia cas
-BANKAI! -Va cridar la Gooraa sense intenció de fer-ho, només espantar, però només els de darrera la van escoltar
-1, 2 i..... 3! -Va cridar la Hanako
-BANKAAAAAAAAAAAAAAAAAIIII!! -Van cridar les 3 capitanes, i tothom es va fer a un costat molt espantats
-Noies! -Va cridar en Samael saludant-les amb la mà.

El Kami es va despertar de resaca i van començar les males notícies. El Samael havia tornat. Quan li van dir va haver de fer un esforç, no sabia ni de qui li parlaven. Pero aviat es va refer, decidint prendre una mica de sake per afrontar la situació.

-Capità, acabem de ser informats de que hi ha una reunió de capitans urgent- digué una shinigami al capità de la vuitena.
-Pfff, ves i digues que no vaig perquè... bé, inventa't una excusa. Tingues creativitat, però.
-Però es veu que...
-Que no m'interessa! Vinga corre, que pensarien de mi els altres capitans si la persona que dona la meva excusa arriba tard?

En Kami ja tenia prou pensant un altre excusa, que de moment no tenia pensat haverla de dir. Però si el Samael descobria que la carta que li va arribar fa 100 anys sobre possibles canvis a la matèria era una broma d'en Kami potser no s'ho prendria gaire bé.

Va ser en aquells moments que, mentre un shinigami despistat i amorf de la 12a divisió casi cuina el cavall del seu capità per error (creient que era un dels menjars estrafolaris d'aquest) la Momo, la Goora i la Hanako van arribar. I en Samael va començar a explicar la seva llarga i avorrida història, que adormiria a tot el públic i que necessitaria un posterior explicació, més resumida i sense llenguatge tècnic.

-Noies! -va cridar en Samael saludant amb la mà. Les tres capitanes avançaren entre la multitud. En Samael, després de dues hores, s'havia tallat els cabells i s'havia afaitat, però tenia la cara plena de talls i li sagnaven.
-Ets un descuidat -va dir la Hanako renyant el seu germà gran mentre li curava les ferides amb kido.
-Vaja una manera de rebre'm!! -va dir en Samael fent gestos de mal- Feia molt de temps que no m'afaitava... havia perdut el costum.
-No has canviat gens, Samael -va dir la Gooraa rient.
-Bono -va dir la Momo- ha crescut una mica, no??
-On has estat tot aquest temps? -va demanar la Gooraa amb ganes de saber coses de països exòtics.
-Ja us ho explicaré -va dir en Samael assenyalant que no era el lloc per parlar ja que era tot ple de Shinigamis de diferents divisions que no podien saber el resultat de les seves investigacions.

-D'acord -va dir la Hanako- Convocaré una reunió de capitans.
-Vaig a pel meu haori! -va dir en Samael content corrent cap a la seva habitació (que ara era un dipòsit de gigais defectuosos).

Els quatre capitans anaren junts pel camí que duia a la seu de la primera divisió.
-No ha canviat res -va dir en Samael nostàlgic mirant els carrers del Seireitei.
-T'equivoques -va dir la Gooraa- Han canviat moltes coses, passa que no t'has adonat encara.
-Hi ha hagut canvis en els capitans -va dir la Hanako girant-se.
-Bé, ara que us miro bé, heu canviat un poc de com us recordava... -va dir en Samael.

La Hanako ara era un poc més alta, tot i que una persona que l'hagués vist durant 100 anys cada dia no hauria notat la diferència. Tot i així, la sensació que emanava era diferent, més adulta i tranquil·la i ja no tant innocent i riallera. Aquests cent anys al càrrec l'havien fet madurar.

D'altra banda, la capitana de la primera divisió, havia reemplaçat el seu haori per un altre amb mànigues llargues i d'interior de color vermell sang. També havia canviat de pentinat: abans duia els cabells trenats i ara els duia molt més llargs i a l'estil de la seva tinent, agafats en dues cues baixes.

(millor que cadascú, si li fa ganes, s'inventi en què ha canviat el seu personatge i ho descrigui ell mateix!)

-Que significa això, un magatzem... - va pensar el capita de la dotzena al entrar al seu despatx.-Fa una mica de por, tots aquests cossos deformes penjats pel sostre i les parets fan l'habitació un pel tètrica, sembla que es moguin. I va començar a buscar el seu Haiori.

-Buf, hauriem de fer una reunio per tal de expliacar-li al Samael totes les cosses que han passat durant tot aquest temps i després per celebra-ho podrien fer alguna cosa extra, com un dinar o un sopar- va comentar la Hanako.
-Si, em sembla bé, però això ja ho parlarem més tard, hauriem d'anar avisant a tots els capitans sobre la reunió d'avui.- va dir la Gooraa.

Hores més tard... a la sala de reunions...

-Bé, estem tots aqui, menys el capità de la vuitena ja que deu estar dormint i la de la quarta, per raons desconegudes, per celebrar el retorn del capita de la dotzena.- va dir la capitana general.
Acte seguit, dues portes es van obrir i va apareixer en Samael portant de capa una manta blanca foradada i amb el simbol de la seva divisio pintat amb pintura negre molt deforme.
Hola!, perdoneu el retard, m'he passat molt estona buscant el haiori i m'he tingut que improvisar un, esperem que el trobi aviat, però el meu despatx ara mateix es un caos...- va dir en Samael molt content

En Samael va passejar-se pel pasadís format pels capitans mirant com anava cadascú. Anava mirant a cada un per veure els canvis que havien experimentat, i va anar dient a cada un la cosa que havia vist diferent.
-Gooraa! tu...... tu...... veig que portes el haori de color lila amb caputxa que la portes possada oi? -Va dir amb "cara d' Urahara"
-És una maleducada! -Va dir la capitana de la 4a divisió entrant i possant-se al seu lloc. -No es treu la caputxa ni a les reunions de capitans
-També es una falta de respecte arribar tard i lo primer que fas es criticar a un company tenint un capità que acaba d' arribar d' una investigació despres de 100 anys. -Va afegir la Gooraa amb el cap mirant avall, amb un to de veu més madur i més tranquil, ja no s' alterava quan parlava ni es rebotava a la primera de canvi.
-Bé, Samael, pots possar-te aqui davant perque tots et pugin escoltar bé. -Va dir la Hanako fent un lloc al davant del tot al seu germà
-Gràcies -Va dir en un to fluix, adonant-se que realment la Societat d' ànimes havia canviat, ja no es podia possar al davant de tot donant un salt i cantant, ni fer una broma enmig de la reunió, tot estava molt més seriós, fins i tot els capitans. Ell es preguntava que podia haver passat durant la seva ausencia
-Molt bé, us he de comunicar que en aquest 100 anys que he passat fora del Seireitei...

... no m'he dutxat un sol dia.
-Gràcies per fer-nos-ho saber- digueren tots plegats mentre feien un poc dissimulat pas enrere.
-Però m'he dutxat abans de venir aquí- va explicar el samael, pero ningú s'atreví a recuperar la distància perduda.

(Amb tot això, va venir una subdivisió de la vuitena divisió anomenada "policia del bon gust" i va multar al samael per el seu estrafalari haori, tot i que va haver de fer la vista grossa amb les cares d'alguns capitans presents.)

Spoiler:

El samael, en veure que la seva retòrica no havia augmentat gaire d'ençà que va començar el seu viatge (doncs només el seu cavall li aguantava els rollos, i amb prou feines) i que perdia l'atenció l'atenció dels seus espectadors, es decidí per anar al capítol essencial del seu viatge, el que anava just després de que perdés tots els seus diners en un casino perquè dos amics el van animar a apostar al número 32 de la ruleta.

El samael es va guardar la multa mig plorant , perque no teni diners desde fa 100 anys per culpa del casino.
- En fi... T_T .... per on anava? Ah si , lo que estat fent aquest 100 anys ....
Va fer un silenci d'uns segons , tothom estava expectant perr escoltar el que tenia que dir el capità de la dotzena , si era important podria arribar a canviar la vida a la societat d'animes.
-He estat investigant la materia i crec que abans d'explicar res ... Us ensenyare un exemple dels meus treballs! - Va dir el samel excitat , va alçar els braços i en aquell moment la porta es va començar a obrir lentament. Al final va entrar caminant el caball del samael , lenta i despreocupadament.
-Aqui el teniu , el resultat dels meus experiments WUAJAJAJA - va cridar el samael com el cintific sonat que era
-I aquest caball que fa? - va preguntar la Hanako
-No es un caball qualsevol , es la convinació d'un caball de la terra amb un hollow! - En aquell moment tots els capitans van obrir els ulls com plats i van deixar seguir el Samel.
-VA , DEMOSTRA EL TEU PODER! TRANSFORMAT!- Va cridar , però el caball el va ignorar i es va estirar al terre. Es van sentir rialles entre els capitans , però el Samael seguia insistint.
-Va transformat! transfooooormaaaat! ...... va siusplau , transformat!!!
-D'això.... Samael ... segur que no es un caball normal? - Va preguntar el Joan capità de la setena.
Al sentir això el caball es va aixecar indignat , va mirar al Joan i va començar a transformar-se en mig d'una gran explosió.
-Molt bé! ho estas fent molt bé cridava el Samael quan va marxar el fum- Els capitans , encara que si esforcecin no podien distingir cap canvi en el caball , però de cop una mascara de Hollow li va cobrir tota la cara.
-Molt bé , i ara que pot fer , no es un Hollow normal i corrent de baix nivell? - va tornar a preguntar el Joan.
El caball hollow al sentir això va atacar al Joan i en menys d'un segon en capita estava enclastat a la pared amb la zampakutou desenfundada parant el cop d'una banya que li havia sortit al caball al mig del cap , un cop que anava directe al cor.
-Increible... és impresionant .... com pot ser tant fort un simple hollow? - Deien els capitans.
-Samael , ja li pots dir al teu caball que pari - va dir el Joan
-Ho sento , quan es posa així no para fins que mata a la seva victima .... - va dir amb un somriure d'Urahara.
-Que?!- Va cridar el Joan , però en aquell moment el caball va fer més força i la paret que tenia redera el Joan es va trencar i la van atravesar.
-Molt bé , tu t'ho has buscat caballot... Materialitza! Seishin katachi! - es va preparar per atrapar el caball.
-Gabia de .... - No li va donar temps a acabar la frase i el caball va llençar un zero que el capitar va esquivar amb certes dificultats i es va quedar sense maniga esquerra.
-O_o ... GABIA DE REIATSU!!!!!- Va cridar el Joan per acabar aquest absurd combat d'una vegada , i el caball va quedar atrapat.
Aprofitant la zampakutou en Joan va reparar la pared i la reunio va continuar.
-Samael , ara explicans , no fa falta que ens ho ensenyis , el que has fet aquest 100 anys.- va dir la Hanako per continuar la reunio
-Us vec a tots molt canviats , despres parlem d'això que tinc curiositat per saber que ha sigut de vosaltres eh. En fi , el que he estat fent és....

-Sí, explica què has fet tot aquest temps a part d'experimentar genèticament amb cavalls -va dir en Joan molt enfadat. L'Uni es va tornar a enfadar i va arremetre contra en Joan altra vegada.
-Di-li que aturi! -va exigir la Gooraa- No acabarem la reunió mai!!
-No aturarà fins que no...
-Uni... atura't!! -va dir la capitana de la quarta divisió somrient i plantant-se al davant del cavall, que no li va fer cas i va començar a atacar-la.

-Bé, les bases del meu experiment han estat sobre els bacteris de Barkfield i la suposada conductivitat elèctrica de la matèria espiritual -va començar en Samael amb to solemne- Després d'aplicar-los una descàrrega amb Mitifilina, em vaig adonar que la hipermeabilitat de la capa de Junbert experimentava una variació de 0,13 hectamil·ligrams. Com bé suposareu, aquest fet em va fer plantejar que potser els estudis sobre Radiotimerosi no eren del tot certs i vaig seguir amb la recerca de la glàndula conductora amb la blàstula isògama. Això em va dur a deixar la Societat d'ànimes i sortir a la recerca d'una matèria icofiokina en estat de prefase...

-Què ha dit fins ara? -va demanar la Gooraa al capità de la cinquena.

Tots el van mirar estupefactes sense entendre res de que deia.
-Bé, que he disenyat un prototip que pugui alterar les partícules Adrenisas que viatgen a traves de l'Eter( de densitat infinita) i aixi aconseguir una distorcio de les subparticules atomiques restitutòries que afectarien de manera vexatoria a la composicio de la substancia alterant parcialment els bacteris i de tal manera mutant les cel.lules per...-
La gent segui mirant-lo igual...
Seguidament en Samael es va passar el dit al nas i va dir-Tinc una makina que pudria canviar d'una cosa a una altra, com d'una poma a una cabra-
-Ahhhh!- van fer tots
-I perque vas decidir investigar això?-va preguntar la Hanako
-No se, un dia em va arribar una carta i em va semblar interessant investigar sobre això ja que podria supossar un canvi benigne cap a la societat d'animes i tal...( volia un unicorn real...)- va cometar en Samael.
-I funciona?- va preguntar en kami amb malicia.
-Clar que si!- va dir en Samael treient un petit aparell de la butxaca- Ara us fare una demostració.
-Donem això- va dir en Kami i acte seguit li va pendre l'aparell.
-No kami, no saps com va!- va exclamar en Samael
-Calar que se com va- va dir apuntant a una cadira. I de sobte la cadira es va transformar en sake-Perfecte, va exclamar.Acte seguit va apuntar a un ocell i es va transformar en una dona rossa i de pitrera considerable amb un vestidet de plumes.-Caram Samael, per un com has fet algo ve en aquesta vida, em deixaras aquest aparell durant una estona?- va preguntar.
-no, definitivament no, ja que te un petit efecte secundari...-va dir rascant-se el cap.
-Ja deia jo que hi havia gat amagat- va dir en kami.

-CAPITÀÀÀÀÀÀÀÀÀ!! -va cridar una veu molt enfadada. En Samael es va estremir i la sala va quedar complement en silenci.
-Qui és? -va demanar en Samael força espantat. Al darrere de la porta hi havia una presència assassina!!!
-Ja hi tornam a ser!! -es va queixar la Gooraa creuant-se de braços.
-La deixo passar? -va demanar la tinent Tsunade.
-Que passi, que passi -va dir la Hanako seient-se amb actitud cansada



-CAPITÀ KAMI!! -va cridar la tinent de la vuitena divisió.
-Merda! -va dir en Kami mirant d'escapar
-Ostres! -es va estranyar en Samael- Jo et conec... ets la Rangiku Matsumoto!!
-Error -argumentà en Kami mentre la seva tinent el pegava- És la Ginna Matsumoto...
-Molt de gust -va dir la Ginna canviant de personalitat i presentant-se amablement al Samael- La meva mare era la Rangiku, antiga tinent de la divisió 10!
-Ah, si! -va dir en Samael- Encantat! -en Samael va pensar que, a la fi, en Kami havia trobat una tinent que li agradés, però pel que veia aquesta tinent, tot i ser molt guapa, tenia bastant de mal caràcter...

-Podem continuar amb la reunió? -va demanar en Joan
-Sí -va dir en Kami de mal humor i aixecant-se del terra on la seva tinent l'havia tirat- Vull saber què és això dels efectes secundaris...

-De què parlàvem, doncs? - va dir una de les capitanes que rondaven per allà.
-D'una reasignació de tinents amb mal caràcter - va respondre en Kami, bastant fluixet, no fos que la seva tinent que s'allunyava el sentís.
-No es mala tinent - li va recriminà el joan.
-Doncs mira, si vols canviem-nos... - en Kami va cancel·lar a mitges la seva proposta d'intercanviar tinents tot just quan recordà com era el tinent d'en Joan.

Spoiler:

-Bé, com us anava dient, hi ha un efecte secundari un tant curiós que comporta que aquell qui ha fet servir l'aparell hagi de pagar un preu per allò que ha demanat. El preu és variable i bla bla bla... - el samael s'enrollava un altre cop amb expressions sense sentit, amb paraules de les quals no es podia saber quan acaba una i començava un altre.

De cop un portal va aparèixer tot just darrere d'en Kami, i un grapat de mans el van engolir al forat en l'espai-temps que havia aparescut. En aquell moment tots el presents van despertar de cop, adormits pel samael, per apreciar com aquell portal desapareixia tal com s'havia creat, del no res.

-Algún dia tenia que pasar. Bé, menys feina - va dir la capitana general, amb veu de vella.
-I ara que? - van preguntar al samael.
-Doncs no sé que passarà, penseu que jo normalment demanava coses molecularment més senzilles. Ha demanat una dona... sencera - l'última paraula d'en samael va fer que tots el miressin estranyats.

En aquell moment va tornar en Kami amb un forat igual que l'anterior, mentre envainaba la seva kyokasuigetsu, tacada de sang.

-Què cony has fet? - va preguntar el Samael.
-He explicat amablament al senyor d'allà que no pensava pagar res. Però s'ha posat violent i l'he hagut de matar - i en kami va anar a gaudir d'allò que havia demanat, el sake i la dona rossa que allà l'esperava.

- ... Ara si que l'hem feta bona - va dir el Samael espantat.

De sobte, varen aparèixer del no-res dos ninjas de Konoha i se'n dugueren en Kami sense fer soroll i sense deixar ni rastre.
-On s'ha anat? -va demanar la Gooraa
-A qui li importa? -varen contestar tots els capitans a la vegada.
-Bé... puc acabar de contar la meva història?? -va demanar en Samael.
-Ja? És hora de dinar! -es va queixar en capità del cinquè esquadró.
-Però... -es va queixar en Samael- No voleu saber quin és l'efecte terrible i la conseqüència cruel i malèfica dels meus experiments?
-Ho podem saber mentre dinam? -va demanar la Momo
-Ja he demanat taula!!

Al restaurant varen arribar la Hanako i la seva tinent, la Tsunade; la Sayumi i el tinent Omaeda junior (més gras que l'Omaeda anterior), la Gooraa i el tinent Rin Okumura, la Unohana i la tinent Aiko, el Hirako Shinji i la tinent Hiyori Sarugaki, el capità Reyespada i la tinent Andrea Kuchiki que intentava constantment conspirar contra ell amb reiterats intents d'assassinat per llevar-li el lloc de capità.

El capità Joan anava amb la tinent Levy Macgarden, el capità Kami no hi era perquè havia estat segrestat, però sí la seva tinent, la Gina Matsumoto, filla de la Rangiku Matsumoto i amb un nom que s'assemblava molt al del Gin Ichimaru... De la novena hi havia el capità Hades amb el tinent Patata-man. D'altra banda, de la desena divisió hi havia el capità Eloi i el tinent Ussop. De l'onzena no hi havia ningú perquè són uns bèsties i passen de tot.

De la dotzena hi havia el retornat capità Samael i el nou tinent, en Deidara, un geni de l'art. Per altra banda, de la tretzena hi havia la capitana Hinamori Momo però el seu tinent estava malalt i no havia pogut assistir al tiberi. (Momo, el tries tu en voler poder

-I dius que ets artista? -va demanar en Samael al seu tinent per trencar el gel- Jo també ho sóc! Sóc un geni de l'art abstracte figuratiu!
-De debò capità?? -va demanar en Deidara emocionat i començant a admirar al seu nou capità.

-Si, el meu art es incomprensible per la multitud, però segur que a tu ta'agradara-
-Ja ho veurem però segons he sentit, es molt... especial-va respondre el tinet.
-Si, ho és- Va dir en Samael.

Acte seguit, tots els capitants amb els seus respectius tinents, van entrar a un gran menjador dispossats a dinar. Es van sentar per divisions, cada capita amb el seu tinent a la dreta i com a caps de taula eren la Hanako i la Tsunade a l'altra punta. Aleshores tots van començar a decidir que menjarien escollint es plats d'una selecta carta de menus on hi destacaven plats com la sopa de hollows, l'unicorn a la brasa o la lasanya de cangur. Un cop decidit els plats...

-Doncs ara que ens toca esperar el menjar, ja ens pots explicar el efecte secundari terrorífic del teu invent- Va dir la capitana general
-Vale, bé... el que passa es que un cop que l'objecte es alterat... al cap de 5 hores... es transforma en un flam...- Va dir en Samael molt serio.
-Ahhhhhhhh, aixi que era això- va dir la Momo
- Ens has preocupat per res- Va fer la Hanako
- I es pot menjar?- Va preguntar el Joan
- No ho se, no l'he provat mai, però poder et moriries- Va dir el cientific.
-Mira ja arriben els plats!- va dir la Gooraa.
Els cambres van servir els plets tapats amb unes cubetes de ferro, i cuan les van obrir, a sota es van poder veure uns plats amb una pinta magnifica i una presentació excelsa.
-Quina bona pinta te això- va dir en Joan llepant-se els llavis.
- Si, tens tota la rao- Va dir en Samael
- Com es nota que no ho has cuinat tu, onii-san- va dir la Hanako

El dinar va acabar i prest els capitans se n'anaren cap a les seves divisions per descansar o per seguir amb el papereig que comporta una capitania.
-Eh? Ja te'n vas? -li va demanar en Samael a la Momo.
-Sí, em sap greu -va dir la Momo- Però m'han assignat una missió per avui vespre.
-I quant ens contarem la vida? -va demanar en Samael a la seva germana petita
-Ja ens veurem el dia que el pare convoqui un simposi familiar -va dir la Hanako també començant a partir.
-També te'n vas? -va demanar en Samael- Tothom passa de mi!
-Capità! -va dir el tinent Deidara- Anem al quarter! Li mostraré les meves obres d'art!

En Samael va arribar al quarter general de la dotzena divisió. Allà hi havia, a la porta cridant com un boig, en Mayuri Kurotsuchi, capità provisional de la dotzena divisió.
-NOOOOOOOO! Només perquè aquell tarat hagi tornat no em farà fora d'aquí!! -cridava en Mayuri
-Ha perdut el seny -va dir en Deidara mentre en Samael es demanava si la seva divisió estaria molt desestructurada després que aquell boig n'hagués estat el capità substitut...
-Passo d'enfrontar-me a aquest tarat -va dir en Samael- Anem a sopar a un bar, vinga! Jo et convido!
-Però Capità! -va dir en Deidara- No ens podem saltar el toc de queda! Comença d'aquí a deu minuts i el càstig per infringir-lo és la pena de mort amb la doble fulla!!
-Toc de queda? -va demanar en Samael- També pels capitans? Què ha passat durant aquests 100 anys, Deidara?? Ho trobo tot molt canviat, l'atmosfera és molt tensa!! Tantes restriccions i els capitans tan seriosos i preocupats... Què ha passat?
-Jo... jo no sóc ningú per explicar-ho! -va dir en Deidara- A més, no ens agrada parlar d'això...
-D'acord -va dir en Samael- vés al quarter general. Jo vindré ara!
-On va, capità? -va demanar en Deidara mentre mirava de reüll en Mayuri ballant una conga en solitari.
-A cercar respostes! -va dir en Samael mentre s'allunyava de la seva divisió

L' ultima reunió del día va acabar, i en Samael no es va presentar, ho va fer per ell el seu tinent
-Shinji! On es en Samael? -Va preguntar la Gooraa al capità de la 5a divisió
-No ho sé... no estàs massa preocupada ultimament per ell? -Va preguntar
-Esque... està extrany... -Va dir la Gooraa. -Que ningú més no s' adona? No sap res!
-No trobo la raó perque ho tingui que saber, la veritat... -Va dir la Sayumi
-És un capità com tots nosaltres... -Va dir la Gooraa en aquella conversació dels 3 capitans
-Gooraaaaaa! On es en Deidaraaaaaaaaaa???! -Va cridar en Rin que venia de lluny
-Rin! ha vingut a la reunió de capitans substituint en Samael... perquè?
-En Dedidara també està preocupat pel seu capità...
-Riiiiiiiiiiiiiiiin! Capitana Goooooraaaaaaaaaaaaaaa!!! -Cridava l' Omaeda que venia corrents cap aquí. En Rin es va espantar i va treure la seva zampakuto per evitar la caiguda de l' Omaeda sobre el tinent de la 3a divisió. Però aquesta vegada el tinent no es va avalançar sobre en Rin.
-He anat a la dotzena divisió... -Va dir l' Omaeda
-Molt bé, i no has trobat a ningú oi? -Va dir la Hanako que s' apropava. S' estava formant un cercle de capitans i tinents a la sortida del cuartell de la primera divisió
-Com ho sap?? -Va dir l' Omaeda amb molt de respecte veient que la capitana de la primera divisió s' apropava
-Jo també trobo extrany a en Samael, però suposo que es normal... encara no sap res... -Va dir la Hanako, i un silenci es va fer en aquella rodona de shinigamis

-Encara no ho sap? -va demanar la Momo- I no s'ha adonat de res?
-Són 100 anys, Momo -va dir en Joan- No són uns quants mesos... Te'n recordes de com eren les coses fa 100 anys? No teníem cap problema!
-Li hauríem d'explicar ja, no trobeu? -va dir en Shinji furgant-se l'orella.
-Sí, jo també ho crec -va dir la veu d'en Samael darrere seu, entrant a la Primera Divisió.
-Anem a la sala de reunions... -va suggerir la Hanako- No és bo parlar d'aquests temes a l'aire lluire...

-M'expliqueu què passa? -va demanar en Samael seient sobre la taula de reunions.
-Seu a una cadira!! -va dir la Hanako pegant-li al cap amb un ventall.
-M'ho explicau o no? -va demanar en Samael fregant-se el cap.
-Doncs... fa uns 90 anys -va començar en Shinji- Tots els sistemes d'alta seguretat d'El niu de Cucs es varen espenyar... L'errada es va solucionar molt ràpidament i ens vàrem pensar que es tractava d'un incident aïllat...
-Varen passar mesos i ens vàrem oblidar d'aquell incident -va seguir la Gooraa- Vivíem amb tanta pau que no ens vàrem malpensar i vàrem revisar la resta de presons...
-La resta de presons? -va demanar en Samael
-La presó subterrània d'alta seguretat -va dir en Joan- Hi va haver un pres que va aprofitar la confusió per donar-se a la fuga.
-Quin pres? -va demanar en Samael
-Un criminal i traïdor considerat de perillositat de nivell 9 -va dir la Hanako- Un tal Sosuke Aizen...
-Em sona el nom -va dir en Samael.
-Sí, és posterior a la nostra època, però els capitans d'abans en parlaven sovint -va dir la Hanako.
-I què va passar, s'ha escapat? -va demanar en Samael- I què?
-Doncs que fa cosa de cinc anys, l'Aizen es va sortir amb la seva i va matar el Rei Espiritual -va dir la Gooraa- I ara... ha adquirit els seus poders.
-COM? -va demanar el Samael- Que un traïdor va matar el Rei Espiritual i ara ocupa el seu lloc?
-Tots els membres de l'esquadró Zero varen morir en qüestió de segons... -va anunciar la Momo
-I quin és el seu objectiu? -va demanar en Samael.
-Apoderar-se de la Societat d'Ànimes -va dir en Shinji- Ens ataca molt sovint, però encara no ha pogut amb nosaltres!!

-Si que és greu el problema... -va dir en Samael després d'uns minuts en silenci... -Ara entenc perquè tots us heu tornat tan forts i tant seriosos...
-Ja n'hi ha prou de conversa per avui -va dir la Hanako- Tothom als seus llocs de guàrdia!

I els capitans es varen separar, menys en Samael que es quedà allà tot sol pensant.

-Sosuke Aizen... -Va dir en Samael en veu baixa, pensatiu. Al final, es va decidir i es va aixecar, i amb la mirada firme, mirant endavant, va caminar fins al seu laboratori. Una vegada allà, va seure en una cadira front un ordinador, i va començar a buscar.
-Capità, què fa?? vol ajuda? -Va preguntar en Deidara curiós
-Deidara... jo he estat 100 anys fora d' aqui. -Va dir en Samael
-Si... perque ho diu?
-Sosuke Aizen -Va pronunciar amb claretat aquell nom, i a en Deidara li va cambiar la cara de sobte
-Que passa, amb l' Aizen? Ja ho...
-Si, ja ho sé tot, tot el que va passar, Deidara, ho sento molt, ho has tingut que passar realment malament, no tenies ni capità i ereu atacats per aquell presoner...
-No passa res.. ja ha tornat! La divisió està molt contenta! i...
De sobte, una energia espiritual molt forta va envair els laboratoris de la dotzena divisió, una energia tan forta que fins i tot a en Samael li costava aguantar
-Que es... aquesta... energia..? -Va preguntar en Samael sorprès, amb dificultats per parlar
-Es... l' Aizen... -Va dir en Deidara quedant paralitzat tant per l' espant com per la força de l' energia

-Em... costa respirar, capità! -va dir en Deidara caient a terra.
-Aquest reiatsu... és bestial -va dir en Samael- Em costa treball moure'm...

Una gran explosió es va sentir no molt lluny d'on estava en Samael. Part del sostre de les dependències de la dotzena divisió havia caigut i l'explosió havia motivat el foc a un dels reactors acceleradors de reiatsu. Tota la divisió, en qüestió de segons, era un caos. Uns fragments del sostre on estava en Samael varen caure no molt lluny d'ell.

-Hem de sortir d'aquí, Deidara -va dir en Samael, ajudant-lo a posar-se dret.

Pel passadissos, pels quals avançaven capità i tinents, es veia la magnitud del desastre: cossos inerts pel terra i flames que ho consumien tot. Alguns Shinigamis s'havien clavat la seva pròpia Zanpakuto en un atac de desesperació, incapaços de suportar més aquell reiatsu terrible.

En Samael mirava aquell horror sense poder suportar-lo, així que va obrir una finestra que donava al pati i per ella va tirar en Deidara.
-Capità! -va dir el tinent- És un segon pis!

Però en Samael no va fer cas i es va tirar també finestra avall, però no es va fer res. El reiatsu encara se sentia, i encara més fort. Uns homes misteriosos varen aparèixer del no-res davant del Capità de la Dotzena, amb les Zanpakutos llestes per matar-lo... i en Samael s'havia deixat la katana al despatx.

-Què passa aquí? -va dir la veu de la Gooraa, apareixent de cop i matant a un dels homes misteriosos.
-Mira, n'hi ha tres: un per cada una! -va dir la Hanako traient la Zanpakuto
-Que comenci l'acció -va dir la Momo començant a lluitar

Vaig correr cap al primer adversari desenfundant la meva zanpakuto, en tots aquests anys havia madurat bastant, pero tambe tenia molta mes força i encara conservaba les ganes de lluitar com una diversio.
El vaig atacar amb força, pero l'enemic va ser rapid i va esquivar l'atac

-Vinga, no fagis que aixo sigui aburrit i lluita- vaig dir amb un somriure, el vaig seguir atacant, mentres que l'intrus es dedicava simplement a esquivar els atacs- que pasa? per que no ataques?

sense dir res, l'home es va posar al costat dels altres 2 homes, que es van quedar davant nostre sense dir res, els 3 van desenfundar la katana lentament, a mesura que s'anava veient el fil de l'espasa una forta llum els va rodejar als 3.

-Que esta passant?- va demanar la hanako, que s'havia de tapar els ulls per culpa d'aquell resplandor.
-no ho se, pero tinc un mal presentiment- vaig dir tonant a posarme en guardia

la llum aquella es va intensificar cada vegada mes, fins que no es podia veure res, de sobte, una gran explosio ens va captar desprevingudes a les 3 capitanes, que ens va llençar per els aires, ens haviem quedat mal ferides, pero tot i aixi ens vam poder aixecar, pero els 3 homes ja no estaven, havien desaparegut.

-Noies! -Va cridar en Samael apropant-se a elles. El reiatsu ja no hi era, i l' Aizen tampoc havia aparegut enlloc
-Estem bé! -Van dir les 3 noies aixecant-se de cop i fent veure com si estiguessin fresques com una rosa
-Per que...? -Va preguntar en Samael
-Es cosa de l' Aizen, això ho sabem, però... son atacs espontanis. Desde que vas marxar, que ens els fan, quan menys t' ho esperes t' ataquen, a on? imprevisible, quants homes? impossible saber-ho, quan? a qualsevol hora. -Va aclarir-li la Hanako
-Samael, ho sentim molt de veritat, desde que vas marxar... -Va dir la Momo
-No, si no passa res... -Va dir en Samael
-Tots els capitans son ara més forts inclus per a tu, eh, Samael! -va dir la Gooraa donant-li un cop a l' esquena, ella s' havia adonat que en apropar-se a elles es notava tens, i a les reunions de capitans també ho era
-Potser si que el vostre reiatsu ha incrementat.. però el meu també! -Va dir en Samael content. -Sé que a partir d' ara, l' Aizen no ens possarà les coses més facils... i hem d' estar preparats, potser soc igual de fort que vosaltres ara, però existeix la diferència que vosaltres sabeu com combatir-ho, i jo no...
-T' hi acabes acostumant, l' Aizen es un pessat -Va dir la Hanako donant-se la volta com per tornar al seu cuartell
-A part, nosaltres et vindrem a ajudar si fa falta! -Va dir-li la Gooraa per deixar-lo més tranquil i també tornant-se
-I no nomès nosaltres!! sempre que necesitis ajuda, tots els capitans estarem disposats a ajudar-te! -Va dir la Momo, i va girar-se i correr cap a on eren les altres 2 capitanes

En Samael es va despertar a la seva barraquita... si, com que la dotzena divisió havia estat destruïda en gran part, s'havien preparat unes casetes prefabricades perquè els membres de la divisió no es quedessin al carrer.

-ME'N VAIG A ENTRENAR! -va cridar en Samael despertant-se a les tres de la matinada.
-Sí... ara m'aixeco -va dir en Deidara, adormit.
-Vinga, UNI!! -va dir en Samael, però el seu cavall amb una banya afegida va passar d'ell i va seguir dormint.

En Samael va treure la pols de la seva Zanpakuto i se'n va anar a un centre d'entrenament per practicar molt dur.
-A veure...com funcionava això... -va dir en Samael mirant-se la katana. En Samael va estar entrenant hores i hores, però no acabava d'estar gaire convençut del seu entrenament...

-Entrenant? -va demanar la Momo entrant a la sala.
-Quin remei... -va dir en Samael- Què fas aquí?
-He quedat aquí amb les noies -va dir la Momo.
-Per entrenar? -va demanar en Samael
-No, anem a dinar -va contestar la Momo molt contenta- Vols venir?
-No, seguiré entrenant... -va dir en Samael un poc deprimit.
-Tu ets burro!! -va dir la Hanako arribant sense que ningú notés el seu reiatsu i fotent-li un cop al cap al Samael.
-El deixaràs sec... -va dir la Momo mentre en Samael es fregava el cap.

-TU! -va cridar la Hanako agafant en Samael pel quimono- Què fas que no estàs inventant coses estrafolàries? Hauries d'estar creant trampes absurdes però eficaces i analitzant partícules per incrementar la nostra seguretat!!!
-No... no voleu que lluiti? -va demanar en Samael.
-Tu? -va demanar la Momo rient- No home... la teva feina és la investigació!
-Que bé! -va dir en Samael molt aliviat deixant la katana al terra com qui deixa un moc -Així doncs... crec que ha arribat el moment de posar en pràctica les meves investigacions d'aquests darrers 100 anys!!! Germanetes... l'Aizen aquest es cagarà!! UNI!! -va cridar amb veu imperiosa al seu unicorn postís que va aparèixer de cop. En Samael es va pujar i, amb pose de Guy-sensei va mirar les seves germanes que li tornaren la mirada amb cara d'escepticisme- ANEM A INVENTAR!!!


I se'n va anar al galop mentre pensava en unes trampes al·lucinants i en deu mil maneres de fer que l'Aizen no es pogués colar al Seireitei de cap manera...

-Gooraa! Ves ràpid que t' estàn esperant! -Va cridar tot content en Samael a la Gooraa de camí, que no s' en va adonar perque anava mig adormida. La Gooraa va girar el cap cap endarrera i va vuere en Samael allunyant-se amb el seu caball-unicorn. La Gooraa va arribar on eren les noies i mig adormida va dir:
-He vist passar un unicorn
-L' Uni? -Va preguntar la Momo
-No ho se, un unicorn de colors i crec que en Samael el montava -Seguia explicant la Gooraa en un to de veu com si encara estigues somiant
-Que no has dormit? -Va preguntar la Hanako
-Eh...? ah.. si.. suposso que si... però... no ho sé... -I despres de dir això va fer un badall
-Gooraa... -Va cridar en Rin que venia per darrera d' ella. Ell estava igual d' adormit. -Gooraa capitana.. un de la divisio es mort...
-Eh?... -Va dir la Gooraa com si no s' assabantes de res
-Aqui passa alguna cosa! -Va dir la Hanako preocupada i anant cap a la tercera divisió

-Aquí... no passa res!! -va dir la Gooraa despertant de cop i mirant el seu tinent perquè ell també espavilés.
-Si, la capitana té raó! -va dir en Rin- No ha passat res entre nosaltres!
-BURRO! -li va dir la Gooraa pegant-li al cap. Per sort, tant la Momo com la Hanako ja havien començat a partir i no els havien sentit.

A la tercera divisió...
-Uh, quina mala pinta -va dir la Hanako inclinant-se sobre el cadàver.
-No sembla tenir cap marca d'espasa... com el deuen haver mort? -va demanar la Momo
-No ens hem d'emparanoiar... potser ha mort de mort natural -va dir la Gooraa a un racó.
-Mireu aquestes taques a la pell... -va dir la Hanako- No són gaire normals... Per si de cas, no el toqueu!
-Doncs què podem fer? -va demanar la Momo
-Cridarem els de la Quarta Divisió perquè l'analitzin -va dir la Hanako
-Ho estem exagerant molt... es deu tractar d'un cas aïllat -va repetir la Gooraa
-Capitana! -va dir la guapíssima Tsunade apareixent de cop
-Què passa? -va demanar la Hanako
-En el decurs del dia han mort misteriosament dos membres de la primera divisió i altres dos de la tretzena! -va dir la Tsunade.