Les Zampakuto bèstia

Era una tranquil·la tarda de primavera, el Seireitei estava en plena calma... Quan de repen, hi hagué una gran explosió.
Què ha sigut aquesta explosió- va dir la Momo espantada.
Ni idea, però sembla se que ve de la dotzena divisió...- respongué la Gooraa.
Perquè sempre tenen que interrompre la tarda de noies!- va dir la Tsunade enfadada.
No pasa res Tsunade- va dir la Hanako.
Hauriem d'anar a veure, no?- va afegir la Sayo.
Si ha passat a la dotzena, es normal...- va dir l'Andrea.
De veritat?- preguntà la Sayo, ja que era nou per ella.
Ja t'acostumaras- li va respondre la Hanako.
Mol be noies, anem a veure?- va preguntar la Momo.
Si- van dir totes.

-Podem fer apostes de què haurà passat aquesta vegada? -va demanar la Gooraa
-Incendi en el reactor -va dir la Momo, molt convençuda
-Sempre dieu "Incendi en el reactor, Momo-sama" -va dir la Tsunade
-És que sempre és incendi en el reactor! -va dir la Momo rient
-Doncs jo voto per Nucli desdoblat! -va dir la Hanako
-Eeeeeeeeeeeeeeeeeeh! Ho anava a dir jo! -es va queixar la Gooraa.
-I si aquesta vegada és excés de monoradiació? -va demanar l'Andrea
-Això només ha passat una vegada! -va dir la Sayo, que se'n recordava que li havien explicat a l'Acadèmia de Shinigamis.
-Però va ser molt divertit -va dir la Momo rient

A la fi, entre rialles arribaren a la dotzena divisió.
-Què ha passat aquí? -va demanar la Hanako quan va veure molts homes al terra mig morts.
-SAMAEL!! -va cridar la Momo, cridant el seu germà gran.

-Vaaaaaaja -va dir una veu des del terrat- Però si són les Capitanes i alts oficials del Seireitei...

Era un grup molt estrany, tots eren humans amb una roba estranya i amb pentinats estrafalaris. Semblaven sortits d'una pel·lícula d'època.
-Qui sou vosaltres? -va demanar la Tsunade
-Nosaltres? -va dir una tia blanca amb ratlles verdes al cos- Que no ens coneixeu? No em coneixes, Tsunade?
-No tenc la més mínima idea de qui ets! -va dir la Tsunade emprenyada
-Nosaltres som... les vostres Zanpakuto! -va cridar una de les figures estranyes.

-Òndia Kyattsukurô?? -Va preguntar la Gooraa quan va reconèixer la seva zampakuto. Però no va rebre resposta.
-Quina merda, altre vegada? -Va dir en Joan apareixent per radera
-Quan la capturi l' empressonaré i no la deixaré sortir a la vida -Va dir en Kami que venia amb en Joan
-Altre vegada? -Va aparèixer l' Ashtal, però ell la primera vegada no la va arribar a veure.
-T' ho he dit, han sigut les zampakutos, però un incendi en el reactor!! -Insistia la Momo ja sense sorprendres
-Que no!! que ha sigut un excés de monoradiació!!! -Es queixava l' Andrea. La Momo reia, però l' Andrea feia cara de pocs amics
-Gooraa, què fem? -Preguntava la Hanako
-Sayo, què fem? -Preguntava la Gooraa
-Tsunade, què fem? -Preguntava la Sayo.
La Tsunade va mirar al costat per dir "què fem?" però no va trobar a ningú per dir-li, així que va mirar enfront i va cridar:
-QUE VOLEU, ARA?!
No va haber-hi resposta.
-Es veritat que tots els atacs "sorpresa" passen a la 12a divisió? -Preguntava la Sayo molt interessada
-Si... -Va respondre la Gooraa amb pokerface
-Però moltes vegades es culpa del capità de la mateixa! -Va dir la Hanako
Tots els capitans i capitanes presents van mirar cap a les zampakutos esperant una resposta, però en Samael no apareixia.

Ho que teniu als vostres nassos són les vostres zampakuto- va dir un Samael arrivant tot sucarrimat.
Què!?- van exclamar tots a la vegada.
Això es impossible, ja ho veuràs, katsuyu!- va dir la Tsunade.
Es quedaren uns segons en silenci :ocell: ...
KATSUYU RESPON!- va dir la Tsunade molt enfadada.
Sóc aquí- va dir la noia amb la pell verda i amb ratlles.
No pot ser... De veritat sou les nostres zampakuto- va dir la Momo.
Son elles- va dir en Samael mol segur de si mateix.
Samael, estàs segur...- va preguntar la Hanako.
Si capitana... Son elles...- va dir en Samael tot seriós.
Això ho haurem de comprovar, BANKAI- va dir en Kami.
No va passar res, era com si fos una katana normal i corrent.

-Ostres Kami, per un moment em pensava que veuríem el teu bankai tot secret! -se'n va enriure la Hanako.
-Bah! -va dir en Kami- En Samael sempre l'està liant amb els seus experiments xorra! Ara que se suposa que hem de fer?
Tots varen mirar al Samael demanant explicacions.
-I jo que sé!! -va dir el Capità de la Dotzena tossint fum.

-Shinigamis -va dir una veu- Ara veureu com sense les vostres Zanpakuto no sou absolutament res!! No serviu per a res sense elles!
-I tu qui ets? -va demanar la Gooraa
-Em dic Muramasa i sóc el líder d'aquesta rebel·lió de les Zanpakuto! Nosaltres som els que fem la feina però vosaltres us endueu el mèrit. I a més, ens humiliau només per aconseguir el Bankai, sense tenir en compte els nostres sentiments.
-Això no és veritat! -va dir la Sayo.
-Ara, us farem una demostració del poder de les Zanpakuto! Ataqueu el Seireitei!! Destrosseu tot el que pugueu!!

I les Zanpakutos es varen tornar boges i començaren a rompre edificis, cremar contenidors i a crear l'imperi del caos.
-ALERTA! -va cridar la Tsunade quan unes quantes Zanpakuto anaven directes als Capitans. Els Capitans aconseguiren esquivar l'atac i varen treure les seves Zanpakuto... però no les podien alliberar.
-Samael, què podem fer? -va demanar la Momo
-Fugir! -va cridar en Samael corrent en direcció contrària.
-No us desanimeu -va dir la Hanako- Alguna cosa podrem fer...

-Podem contraatacar, no em de perdre els ànims, tenim les arts Kido i la força bruta!- digué Tsunade molt animada.
-Jo prefereixo utilitzar les arts marcials, si no et sap greu- digué n'Ashtal.
-Cadascú que faci el que millor li sembli, però que serveixi per contraatacar- exclamà la Hanako.
-Molt bé, doncs a lluitar :jojojo: - cridà en Xus molt exaltat.
-Em sembla que en Xus ha pres cafè...- digué la Gooraa al·lucinant, per la actitud explosiva d'aquest.
-Cadascú que trobi la seva Zampakuto, així serà més fàcil per atrapar-la- ordenà la Hanako.
-Un moment, heu de saber que una Zampakuto, si és eliminada per una altra shinigami que no sigui el seu amo es trencarà, heu de guanyar cadascú a la seva Zamapkuto!- cridà en Samael als Capitans perquè el sentissin.
-D'acord- exclamaren tots a la vegada.

Van decidir fer grups per buscar les zanpakuto, les noies per una banda i els nois per un altre

-Si jo fos Kuraineko... on aniria...?- va murmurar la Momo per si mateixa pensant on estaria la seva zanpakuto
-Primer hem de preparar un pla, hauriem de concentrar-nos en una sola zanpakuto- va dir la hanako, que ja havia pensat una mica en el pla
-Pero en Samael ha dit que hauriem de lluitar cadascu amb la nostra propia zanpakuto- va dir la Sayo
-Si, pero el que podriem fer es, rodejar una de les zanpakuto, i d'aquesta manera acorralar-la per que cadascu guanyi a la seva zanpakuto de la manera mes rapida posible- va dir la hanako
-Aixo sona a massa estrategia! per que no anem directe a per les zanpakuto i les deixem KO en un moment?- va dit la Tsunade amb energia
-Jo provaria la opcio de la hanako, si no funciones ja fariem algun canvi- va dir la gooraa a la tsunade per que es tranquilitzes
-be, doncs... a per quina zanpakuto anem primer?- va preguntar la momo

-Per la que ens passi primer per davant! -va dir la Tsunade impetuosa.

Les noies caminaven pel Seireitei seguint la destrossa i de sobte, davant d'ells, va aparèixer una Zanpakuto. Es tractava d'un unicorn de color blanc que anava fent bots al ritme d'aquesta cançó:

Spoiler:

Les noies es varen quedar totes flipant i amb cares llargues mentre veien la dansa de l'unicorn.
-Ens... ens està intentant hipnotitzar amb aquests moviments? -va demanar la Sayo
-Sigui el que sigui funciona... -va dir l'Andrea sense poder treure els ulls de sobre.
-És la Zanpakuto del Samael, segur -va dir la Momo amb cara d'escepticisme.
-FUGIU!! -va dir la Hanako corrent en direcció contrària mentre l'unicorn i la seva música els seguia a gran velocitat.

Una figura els va barrar el pas. Era el Muramasa.
-Les Zanpakuto s'han retirar de moment... ens anem al nostre amagatall secret -va dir rient com un boig- Però de tant en tant us farem visites, capitans. No ens tornarem a sotmetre als vostres capritxos ni lluitarem més al vostre costat! Muahahahaha!!

Esteu tots bé- van preguntar les noies.
Més o menys- van respondre els nois.
Les noies no van cabar de creure-s'ho. En Kami i en Samael estaven ple de babes i cops, fins dalt. En Joan i en Xus estaven sucarrimats de dalt a baix. I per últim n'Ashtal i el Reyespada estaven plens d'esgarrapdes i mossegades.
I aquestes cares de poker-face?- van preguntar els nois amb cara de no haver passat res greu.
Dieu que esteu bé, quan no ho esteu... - van dir totes.

-Bé... serà millor que tornem al quarter general i analitzem què ha passat -va dir la Hanako
-I de pas que us curin les ferides... -va dir la Momo mirant el panorama dels nois.

Al quarter de la Primera:
-AAAAAAAAAAAAAAAAAh, quin mal! -va dir en Joan
-No es mogui, capità Joan o no el podré curar com cal -va dir l'Aiko mentre li curava les ferides.
-Podem comanar dinar xinès? -va demanar l'Andrea
-Xinès? És massa car! -va dir la Sayo
-I el fan amb carn de gat -va dir la Momo rient
-Us puc convidar jo... -va afegir n'Andrea
-Però després ho feu net tot -es va queixar la Tsunade que se'n carregava de la neteja de la sala de capitans.
-Algú em pot curar? -va demanar l'Ashtal mentre les noies feien plans per un gran banquet.
-Ara, ara! -va dir l'Aiko molt estressada.
-Bé, abans de menjar hauríem de fer un grup de recerca per trobar l'amagatall de les Zanpakutos... -va dir la Hanako- Algun voluntari? Que sigui un grup de 3, com a mínim!

La Hanako demanaba voluntaris per anar a buscar les Zanapkutoh y jo li vaig dir que aniria a buscarles jo em presentovoluntaria, em preocupa molt com esta la sakura no namida pero si em trobo el unicorn aquell de abans el fare pureperque la seva musica no sem quita del cap ara em tocaba espera a que altras persones volguesin venir a la misio per buscar les zanpakutos amb mi i que busquem per tot el seretei

- si la Andrea si presenta voluntari jo també mi presento va dir xus.
-Peró Xus estas ferit varen dir la hanako i la Andrea- aaa aixo no es res per mi nomes son unes ferides de no res digué xus.
-Ok veig que et mantens en peu i molt animat com sempre digué Hanako .
-Ja son dos, algú mes vol anar amb la Andrea i el Xus?

So no us fa res, jo acompanyaré en Xus i l'Andrea...- va dir la Sayo.
Mol bé!. Ja tenim el grup, ara us encomanaré la feina i demà partireu- va dir la Hanako.
Tingueu en compte que és una missió perillosa, prudència- va afegir la Tsunade.
La tindrem- van dir les noies.
Jo també la tindre, però a la meva manera- va dir en Xus

-Xus, Sayo, Andrea! -va dir la Hanako aixecant-se de la cadira- Aneu a investigar l'amagatall secret de les Zanpakuto!!
-SÍ! -i els tres varen desaparèixer en un shumpo ràpid.
-I la resta què podem fer? -va demanar en Joan- El Seireitei ha quedat molt destrossat pels atacs de les Zanpakuto.
-Hauríem de saber qui és aquell Muramasa... -va dir la Gooraa- Potser als registres hi deu haver algun shinigami amb una Zanpakuto així...
Tots els Shinigamis varen mirar en Samael
-Què? Això vol dir que me'n carregui jo dels registres? -va demanar mentre tots feien que sí amb el cap.
-No pateixis, jo t'ajudaré -va dir en Kami- T'animaré mentre fas feina
-Beure sake mentre jo faig feina no és animar-me... -va dir en Samael

De sobte, es va sentir una gran explosió.
-Deu ser una de les nostres Zanpakuto! -va dir la Momo

varen anar a donar un pasegi per el seretei pero no varen encontrar res de les zanpakutoh i tornarem a els nostres llocs. no los hem pogut encontrar pero dema tornarem a sotir a buscarlos. el dia segunet vaig anar sola a buscar la Sakura no Namida pero no la vaig encontrar i era raro per qeu era una princesa i per alla no habia cap princesa o jo no sabia que hagues alguna. xus i sayo varen venir mes tard y ens encontrarem una zanpakutoh molt violenta qeu ens va atacar i vaig perdre el conexement

Quan en Xus obrí els ulls, es trobava a la quarta divisió, i al seu costat es trobava la Capitana General.
Que bé, ja estas despert, com et trobes?- va preguntar la Hanako.
Cansat, i amb un mal al pit impresionant- va contestar en Xus.
No m'estranya, un dels atacs de la zampakuto et va donar de ple- va informar la Hanako.
L'únic que està despert!- va exclamar la Tsunade.
Silenci!- vanc cridar els de la quarta divisió.
Com que silenci!. Maleïts inútils!!- va cridar la Tsunade emprenyada.
Tranquil·la Tsunade, i deixa de cridar estas a l'hospital- va recordar-li la seva capitana.
Les meves disculpes Hanako-sama- va dir la Tsunade.
Com està la resta?- va preguntar en Xus.
Mira-ho amb els teu propis ulls- va respondre la Tsunade.
Hi havia un panorama de bojos. L'Andrea (encara inconscient) es trobava rodejada de figuretes en forma de patata (regal de Byakuya).
La Sayo enfadada perquè el seu germà l'insistia en donar-li ell el menjar com una nena petita (realment ho feia pr cuidar-la, però sempre s'excedia).
Això és una casa de bojos- va dir en Xus .

De sobte, en Joan i la Gooraa van entrar al quartell de la cuarta divisió i es van dirigir a la Hanako
-Hanako, hem anat a veure en Samael, ja ha trobat qui és en Muramasa
-Si?? -Va cridar la Hanako aixecant-se de sobte d' on era asseguda, la seva expressió va cambiar per complet
-Segons els registres, en Muramasa és una zampakutoh... -Va dir la Gooraa capbaixa
-Una zampakutoh? -Va preguntar la Hanako extranyada. -I qui és l' amo?
-Koga Kuchiki -Va sentenciar en Joan
-Kuchiki????? -Va preguntar la Hanako exaltada. -És familia de l' Andrea??
-No, no!! no t' esveris!! -Va dir la Gooraa
-En Koga és un antepassat de l' Andrea, era un Shinigami, però va ser empressonat al món dels vius -Va explicar en Joan
-Era tan fort, que tothom el temia, sobretot temien a la Zampakutoh -Va explicar la Gooraa
-Quin era el seu poder?? -Va preguntar la Hanako
-És capaç de controlar la voluntat de les zampakutoh -Va dir en Joan
-No.... no pot.... controlar la voluntat?? M' esteu dient que les nostres zampakutos estan sent controlades per en Muramasa?? -Va preguntar la Hanako
-No ho sabem, en Samael segueix investigant -Va dir la Gooraa
-I en Kami bebent sake... -Va dir en Joan en veu baixa

De sobte, el cel del Seireitei es va ennuvolar

- Bon dia a tothom! - Vaig cridar entrant per la finestra - Com es que esta tant destruir tot això?
- On estaves Eloi? - Va preguntar l'Andrea
- Estava d'excursió amb els de últim curs de l'acadèmia de shinigamis al món dels vius.
- 2 dies? - Va preguntar la Goora
- Era una acampada
- Bueno,ara no importa on estiguessis, l'important es que ara som més capitans - Va dir la Hanako
- Encare no m'heu explicat que ha passat aqui
- Jo t'ho explico
La Hinamori m'ho va explicar tot
//10 minuts després//
- Així que les vostres zanpkautos s'han escapat, i ara esta sota el control de la Muramasa no?
- Correcte
- Doncs a mi no m'ha afectat,avui mateix abans de vindre he fet servir el bankai per entrenar,quin es el pla?
- Hem de captura les nostre zanpkautos, i tornar-les dins la katana - Va dir en Joan
- Jo aniré al món dels humans i buscaré aquest tal Koga, algu ve amb mi? - Vaig preguntar

-I tant!, la Tsunade t' acompanyarà! -Va dir la Hanako donant-li una empenta
-Hana.. però... jo no... -Va dir ella com si volgues no anar-hi
-Tsunade, necessitem capitans, la situació és d' alerta, i les zampakutos dels capitans són més perilloses que la dels tinents, necessitem els capitans al seireitei per poder capturar les seves zampakutos -Va explicar-li la Hanako
-Però la meva zampakuto què?? també està la seva forma material fent el que li surt dels..... d' acord. -Va dir baixant el cap. -Quan em carregui en Koga aquell dels collons podré tornar per capturar la meva puta zampakuto? -Va preguntar
-Si, però ara has d' acompanyar a l' Eloi al món dels vius.

L' Eloi i la Tsunade van marxar cap al món dels vius, mentre que en Samael i en Kami es presentaven allà on són tots
-Hanako!!! -Va cridar en Samael corrent cap a dins. -En Muramasa està controlant les nostres zampakuto! l' instint!!
-L' instint? -Va preguntar ella
-Si, els hi diu que segueixin el seu instint!! -Va cridar en Samael desesperat. -Estem... estem...
-Estem perduts -Va dir en Kami bebent l' ultim glop de sake que li quedava

-Tranquils esta borratxo - Va dir la Hanako - Osigui que els esta dient que fagin el que volguin no?
- Correcte, però no ho podem assegurar ja que no llegim els seus pensaments, però creiem que es lo més probable
- Parlan de instin, la meva mare deia que quan veia s'hem desperta l'instin assassí, quina tonteria veritat?
Tots els capitans es van apartar d'en Kami
- Que us passa, va no us ho creureu pas no? Ja veureu com es mentida i sóc molt amable - Va agafar un tecla electric que va apareix del no res - Un cantare una canço:

Spoiler:

Quan va acabar de cantar, ja no hi havia cap capita a la sala
//Mentrestant a 500 metres d'en Kami//
- I ara que ja no sentim en Kami, per on començem? - Va dir la Sayo
- Buscant el seu amagatall - Va dir el reyespada
- Pero on és? - Va preguntar la Hinamori
- On es poden amagar unes zanpkauto perque no les trobem? - Es van preguntar la Hanako

no sabia on es podie amagar les zanpakutoh perque jo no era una zanpakutoh y no podia saber com es sentia ni on pdria anar si es veia sola. pero si qeu podia saber conm se sentia la meva zanpakutoh perqeu era part de la meva anima aixi que em vaig concentrar i vaig intentar saber on anira si es sentia sola o asustada. segur qes esta als banys termals aixi que sola me vaig anar als banys termals exclussius per encontrar la sakura no Namida. perqeu si la encontraba i ka podia derrotar no destrosaria el seretei

Si em permeteu l'observació, si volem que aquest rol continuï i no es quedi estancat, el millor que podem fer és que cadascú de nosaltres descrigui com captura (o no captura) la seva Zanpakuto, perquè si no estarem mil anys així...

L'Andrea va sortir a capturar la seva Zanpakuto i la resta de Capitans anaren a descansar a algun racó del Seireitei mentre els tinents feien guàrdia. Havia estat un dia llarg i estava bastant cansada, tant que no em vaig adonar i, de sobte, estava adormida sobre una bona pila de papers que la Tsunade s'havia negat a signar perquè "era una puta merda de feina pesada."

Així que, quan em vaig despertar va ser perquè un shinigami avorrit de la meva divisió em venia a despertat tement per la seva vida.
-So...sotaaaichooo -va dir fent un gall des de la porta. Em vaig despertar però les parpelles em pesaven molt.- Hi... hi ha foc a... al bo... bosc de darrere la divisió...
-Foc? -vaig demanar mig adormida encara- I què? No hi ha algú que el pugui apagar?
-És... é...és que pensem que potser és la seva Zanpakuto...
-AAARGG!! -vaig cridar despertant i recordant tots els problemes que el foc havia causat feia pocs dies. Segur que era la Suzaku!! Segur!!

Així que, sense pensar-m'ho dues vegades vaig deixar aquell jove allà mort de por i em vaig posar en marxa a gran velocitat. El membre desconegut de la meva divisió em va informar que el bosc de darrere la divisió es cremava, així que vaig anar cap allà a una gran velocitat. Vaig avançar entre les flames i respirant amb dificultat a causa de la combustió del foc. Prest, tots els arbres que m'envoltaven estaven plens de flames que no s'apagaven i que devoraven tot el que tenien a la vora. La calor que desprenien era tan gran que em vaig haver de llevar el haori per poder suportar-ho. De sobte, una de les branques més altes d'un xiprer es va despendre i queia a gran velocitat a sobre meu.

-Hado nº4, Byakurai -vaig dir partint la branca en dues parts i esquivant-lo. Alçant la vista amunt vaig veure un home vestit de vermell que m'observava atentament amb la mirada plena de ràbia.
-Suzaku... -vaig murmurar mentre els dos trèiem l'espasa i començàvem a lluitar.

-Ja està -Va dir una veu que s' apropava a prop de la Suzaku de la Hanako. Era un noi jove, de cabells blancs i orelles de gat, amb una caputxa i una gabardina negra
-Kyattsukuro!! -Va cridar la Hanako en reconèixer la zampakuto de la Gooraa. -Tsunade!! em rebs? -Va dir la Hanako per una mena de transmisor
-Capitana! en Kami ha deixat tot ple de merda de sake a la seva divisió, està inundada!! -Va dir molt enfadada
-Ara això és igual, avisa a la Gooraa, que vingui aquí IMMEDIATAMENT
La Tsunade va agafar el transmisor i va trucar a la capitana de la 3a divisió
-Gooraa? -Va preguntar
-Digues -Deia ella despertant de la migdiada
-La Suzaku i la teva zampakuto l' estàn liant parda al puto bosc -Va dir. -La meva capitana ara és allà, diu que hi vagis JA, a capturar la teva puta zampakuto
-COM? D' acord! Ara hi vaig!! -Va dir fent un shumpo i apareixent al costat de la Hanako en questió de segons

Em dirigia al Senkaimon, quan vaig veure un fum molt negre , no li vaig donar importància, vaig obrir les portes al món dels humans, i vaig accedir-hi, no tenia ni la remota idea de on es podia amagar aquell home,així que vaig anar a preguntar a l'Urahara:
- Bon dia - Vaig dir entrar al quiosc per la finestra
- No saps entrar per la porta - Va contestar l'Urahara - A que es deu aquesta visita del capità de la desena diviso?
- Et volia preguntar una cosa,coneixes un tal Koga Kuchiki?
L'Urahara va escupi la torrada que s'estava menjant:
- Has dit Koga Kuchiki? - Va dir amb cara de sorpresa
- Si? Què passa algo?
- Feia temps que no sentia aquest nom, seu prepararé un té.
//Al cap de 5 minuts//
- Aquí tens el té - Em va donar una tassa - I ara explica'm que passa amb en Koga
- Doncs al seretei, totes les zanpkautos s'han rebel·lat per culpa d'un tal Mumasa, i s'han escapat de dintre les katanas, i ara intentem localitzar en Koga, perquè hem averiguat que es el portador de la Mumasa. I ara em pot explicar de que coneixes en Koga?
- Koga Kuchiki,era company meu a la acadèmia de shinigamis, però un dia, la cambra del 46 va dictar que havia de ser expulsat del seretei, per el seu enorme poder que no podia controlar, ell va dir que es venjaria, però mai va arribar la seva venjança.
- Tu creus que aquesta es la seva venjança?
- No crec,ja que dubto que hagués deixat la seva zanpakuto lliure, corrien rumors que tractava la seva zanpakuto fatal, pot ser per això la seva zanpakuto s'ha rebel·lat i disidit marxar.
- Saps on el puc trobar?
- En Koga? Crec que va anar a viure a Brasil,però no estic del tot segur.
- Al menys tenim una pista. - Hem vaig aixecar, em vaig despedir de l'Urahara i vaig marxar cap al Brasil.

Estava saltant de arbre en arbre, seguit per el meu llop,quan un home amb una armadura blava i unes urpes al punys va apareix davant meu, era semblant aquest:

-Wairudourufu.... - Vaig dir amb cara de sorpresa
- Vec que em saps reconeixa, Shawn
- Com es que esta materialitzada?
- Tenia ganes de pendre l'aire fresc, tocar la natura i de matarta - En Winter va començar a bordar amb furia - Calla gos pulgos - De cop la Wairudourufu va desepereixa i li va donar una patada al estomac en Winter
- Winter no! - Vaig desenfundar la katana i li vaig intentar clavar a la Wairudourufu, peró ho va esquivar - Hado 31 Shakkaho - El Hado li va respa la cama
- Uf... Casi em dones, espero que tinguis més sort la pròxima vegada, si es que hi ha una pròxima vegada - La Wairudourufu va corre cap a mi, i abans que pogués actuar, em va clavar les seves urpes a la cuixa.
- Això es per la ferida del Hado
- Wairudourufu, per que fas això?
- Per que vull - Cada vegada m'anava clavant més les urpes a la cuixa - I ara t'arrancare aquest cama tant bonica que tens
Abans de que ho pogués fer en Winter es va tirar sobre la Wairudourufu, i li va arrancar un tros de la armadura
- Gracies Winter - Vaig dir mentres m'arrancava un tros de la maniga del trage, i lligava el tros a la cuixa per frenar l'emoragia - I ara lluitare de veritat! - Faig agafar la zanpkauto amb molta força - Wairudourufu et fare entrar amb raó! - Vaig correr cap ella amb la zanpkauto al aire.