Les Zampakuto bèstia

- 5000€ per un bitllet a Brasil?! - Vaig cridar en mig del aeroport
- Si vol un bitllet per anar a Brasil per avui mateix, seran 5000€
- Per això faig servir el shumpo
- El que senyor?
- Res,res, un vaixell que em surt més barat - Vaig marxar corrents, abans que en fes més preguntes
Vaig tardar 2 dies arribar a Brasil:
- Com en Koga no estigui aquí, prometo que el trobaré i el mataré. Serà millor que comenci parlant amb els shingamis que hi hagin per aquí.
Vaig estar buscant 2 hores, però no vaig trobar cap shinigami:
- Que estrany.... Estic sortiria molt car trucar l'Urahara, i no tinc cap papallona infernal, que puc fer ara?

Mentre l'Eloi anava pel món cercant en Muramasa, la Hanako i la Gooraa es trobaven al bosc del darrere de la Primera Divisió intentant domesticar dues Zanpakutos salvatges i descontrolades.
-Això em durà molta més feina del que em pensava... -va dir la Hanako llevant-se un tros de haori cremat i netejant-se la sang que li queia per la cara.
-A més, fa moltíssima calor... -va dir la Gooraa eixugant-se les gotes de suor que li queien pel front i envestint una altra vegada contra la seva Zanpakuto.
La Hanako va aturar un cop que provenia amb molta força del Suzaku i, en entrar en contacte amb el foc, es va cremar l'altra màniga del haori.
-Merda! Això em durà molt de temps -va maleir la Hanako. I va embeinar l'espasa per lluitar contra la Suzaku d'una altra manera.
-Admets que sense la Zanpakuto no pots fer res? -va demanar el Suzaku rient
-Bakudo 99, Kin -va invocar la Hanako aprofitant que el Suzaku reia com un desesperat.
-EH! TU! Amolla'm! Deixe'm anaaaaaaaaaaaaaaaar!! Me les pagaràs! Eh! M'escoltes? Eh!! -va dir la seva Zanpakuto lligada al terra mentre movia les cames enèrgicament.
-Caaaalla!! -va dir la Hanako conscient que allò només aturaria el Suzaku durant uns minuts, amb sort- Ara he d'endevinar com et puc segellar a la katana abans que et desfermis
-Oh... em sorprèn que ja sàpigues que sou prou fort per desfer-me'n d'aquest estúpid bakudo... -va dir el Suzaku fent força mentre les cordes començaven a cedir. La Hanako va mirar la lluita de la Gooraa i, preocupada, es va tornar a eixugar la sang del front.

La Suzaku cada cop semblava més forta, les cordes cedien cada cop més i més, semblava que la Suzaku quedes lliure d' un moment a un altre
-Enveina. -Va dir-li la Kyattsukuro a la Gooraa
-Dona'm uns motius per fer-ho, i ho faré! -Va dir ella
-Ja t' els he dit, si no vols morir enveina, no pots fer-hi res contra mi, sense la zampakuto! -Va cridar-li
-Qui sap? potser baixes la guardia, com ara! -Va dir la Gooraa ferint-li tot el braç esquerre, de manera que s' el va deixar inmòbil.
-Gomen però l' espassa la faig anar amb la dreta -Va dir ell com si no estigues ni afectat, empenyant a la Gooraa amb una força que la va tirar al terra.
-Estàs bé Gooraa? -Va dir la Hanako que va anar a veure on havia caigut
-Si, si... ja tens la manera d' empressonar-les?
-No ho sé... -Va dir la Hanako. -La Suzaku, com es evident, no em vol dir res...
-Doncs ho sento per la meva, aleshores... -Va dir la Gooraa tancant els ulls. -El guanyaré amb els atacs que jo sé, com no soc molt bona en kido, utilitzaré la velocitat. Si saps res, crida'm, per molt que jo ara vagi a...
-Si, dona tranquila!! intenta no ferir-la de mort, ho he d' esbrinar a temps!!
-A veure si en Samael espavila, vaja capità de la dotzena que tenim! -Va dir la Gooraa, i quan va acabar va fer un shumpo cap a la seva zampakuto
-Molt bé, ja t' has despedit de la teva amigueta?? -Va dir
-No m' agraden les despedides -Va dir la Gooraa
-Com es nota que ets la meva portadora, o eres... -Deia en Kyattsukuro possant-se bé la caputxa
-Si, en això tens raó, som bastant iguals així que suposso que no serà fàcil guanyar-te... -Va dir la Gooraa colocant-se bé la caputxa que portava al haori, també

"Hanako, pensa, pensa, pensa, pensa... com es pot capturar una zampakuto... en Samael ho ha de saber, però ara mateix no és aquí i segurament no podrà vindre... PENSA" -Pensava la Hanako veient com la seva zampakuto, de mica en mica, anava quedant més lliure

-AAAAAAAAAAAAAAARG!! -va cridar la Suzaku mentre les cordes anaven cedint i es rompien sota la forta pressió que el Suzaku feia sobre elles.
-Espero que la Gooraa ja estigui molt lluny... -va pregar la Hanako posant-se dreta i preparant-se per enfrontar-se altra vegada a la seva espasa.
-AAAAAAARRRRG! -va tornar a cridar el Suzaku i va quedar lliure del Bakudo. Amb la mirada plena de ràbia es va girar en contra de la Hanako es va dirigir en contra d'ella amb molta rapidesa. La Capitana va agafar el Suzaku desprevingut i amb moltes obertures en el seu atac, així que aprofità per pegar-li una forta potada a l'estomac i l'envià cap a un arbre.
-Què fas? -va demanar el Suzaku agafant-se l'estomac amb força- Empres les arts marcials? Això és impropi de tu... Quina estratègia més desesperada. La Hanako no s'aturà a contestar sinó que, amb un shumpo es va posicionar al costat del Suzaku i li va clavar un cop de puny a la cara.
-Ah! -va dir la Hanako queixant-se per l'esforç que li suposava emprar les tècniques de lluita a cos a cos- No m'agrada gens lluitar d'aquesta manera, i, com que no ho faig mai, t'ha agafat per sorpresa...

El Suzaku estava estirat al terra a trenta metres d'on era la Hanako i tenia la cara plena de sang. La Capitana s'hi va acostar lentament i el va tornar a immobilitzar amb un bakudo de menys nivell.
-Ara ja no et pots moure com abans... -va dir la Hanako somrient.
-No... no deixaré que em guanyis!! -va dir el Suzaku molt caparrut- Estic al límit de les meves forces però... encara tinc un darrer intent per matar-te. BANKAI!!!

Sobtadament s'escolta una explosió al nord del Seireitei.
Què ha sigut aquesta explosió!?- vaig exclamar.
Aquest reiatsu... Capitana!- va dir l'Ashtal sorprès.
Es veritat... Però no és solament el seu reiatsu, també està la Gooraa!-vaig afegir.
Haurieu de tindre més de compte- va dir una veu darrere nostre.
Sense previ avís, hi hagué una lluentor que deixa els dos germans cegats per uns segons. Quan finalment van poder albirar una noia amb armadura amb uns cabells llargs i un noi al seu costat.
Kyuri!!
Saigo no nozomi!!- van exclamar els dos a la vegada.

-Veig que pots reconeixer la teva pròpia Zampakuto, impresionant- digué Saigo no nozomi amb un to despectiu.
-Es clar que reconeixeria la meva Zampakuto, per qui m'has pres!?- digué la Sayo emprenyada.
-No deixis que t'alteri, pensa que ara ja no és com era abans, s'ha revelat en contra teva, ho sigui que tingues precaució- digué n'Ashtal mentre analitzaba el terreny.
-Això ja ho sé!. Però em fa ràbia, perquè estan en contra nostra!?. No ho entenc!- exclamà la Sayo enfurismada.
-Això ho entendrem quan les vencem i tornin a està a la nostra disposició- respongué n'Ashtal seriós.
-Per què parleu amb el pretext de que som coses d'usar i llençar, som les vostres Zampakuto, ens debeu un respecte!!- cridà Saigo no nozomi.
-Però si nosaltres no ens hem referit amb aquest pretext en nungun moment!- respongué la Sayo, sorpresa per la reacció de la seva Zampakuto.
-Vols calmar-te, no veus que no serveix de res parlamentar amb ells. No som més que objectes per ells, en Muramasa tenia raó...- digué la Kyuri afligida.
-En Muramasa!?- digueren els dos germans a la vegada.
-Que us ha dit aquest malparit!?- preguntà n'Ashtal.
-Res que t'interissi, i aquí el malparit ets tu!- respongué Saigo no nozomi amb cara de pocs amics.
-Prou xerrameca!. Lluitem!- exclamà la Kyuri mentres feia aparèixer la Zampakuto.

Mentre, al bosc:

-Merda! -va dir la Hanako quan un enorme ocell va aparèixer davant d'ella. Era tan gran que no calia que es molestés en llançar-li foc, simplement aixecant la pota i caient a sobre de la Hanako la podria matar. Com que era la seva Zanpakuto, el Suzaku degué pensar exactament el mateix perquè alçà una de les seves gegantines potes i anà directament a aixafar la Hanako sota el seu enorme pes. Però la capitana, amb gran esforç a causa de la sang que li queia pel front, va fer un shumpo molt ràpid i aconseguí amagar-se entre les potes del gran ocell.
-On ets, no t'amaguis!! -va cridar l'enorme ocell de foc mentre la Hanako escalava per les plomes de la cua sense fer gaire renou i procurant no estirar les plomes.
-No t'amaguis més i dóna la cara! -va dir el Suzaku agitant-se com un boig mentre la Hanako s'aferrava a les plomes ardents del seu llom i, a poc a poc, anava pujant cap al seu cap amb un esforç titànic.

-Vinga, ja queda menys -s'animava la Hanako mentre les mans li sagnaven a causa d'aquell foc tan potent. Per sort, com que el Suzaku tenia unes mides tan grans, no podia veure la petita capitana que li pujava per l'esquena. L'ocell cridava furiós i amb les seves ales destrossava tot el que tenia per davant, convençut que la seva ama estava amagada entre els arbres.
-No t'amaguis més dins d'aquest bosc!!! Deixa't veure ja!! -deia el Suzaku histèric mentre obria el bec i començava a cremar tots els arbres que trobava al seu voltant.
-Merda, m'he d'afanyar o cremarà el bosc sencer i la Gooraa encara és allà... -va pensar la Hanako mentre continuava pujant per l'interminable esquena del seu bankai.

-D'acord -va dir el Suzaku extenuat després d'uns quants intents més, -Si no vols aparèixer a les bones, hauré de destrossar el Seireitei... -I creant una gran bolla de foc al seu bec, la va llançar contra els quarters de la quarta divisió.

-Muahahahaha -va riure el Suzaku mentre el quartell de la quarta cremava en silenci- Ara li toca el torn a la Primera Divisió...
-Això ni pensar-ho -va dir la Hanako arribant, a la fi, al coll de l'ocell i traient la seva katana
-Què fas al meu coll? Com has arribat fins aquí? -va dir l'ocell movent-se salvatgement per fer caure a la Hanako.
-Bakudo nº75, Gochutekkan!! -va cridar la Hanako mentre cinc columnes de ferro queien del cel i immobilitzaven el Suzaku.-Fins aquí ha arribat la teva rebel·lió!

I, amb aquestes paraules, la noia va tallar el coll de l'ocell que, de sobte, va desaparèixer i es va transformar en un foc petit que anà a consumir-se a la katana de la Hanako, on va desaparèixer, com si es fiqués a dintre i decidís dormir profundament. El foc del bosc també va desaparèixer, però, per alguna raó que mai podrem descobrir, la quarta divisió va seguir cremant... La Hanako va agafar la seva Zanpakuto i va tocar la fulla amb els dits. A dintre podia sentir l'esperit del Suzaku...

-"Vaja, sembla ser que la Capitana ha aconseguit sella la seva Zampakuto"- pensà la Sayo
-Tu no et distreguis, ho acabaràs malament!- digué Saigo no nozomi mentre enlairava la katana per els aires.
-Saigo no nozomi... Vull preguntar-te una cosa...
-Què vols, que sigui ràpid!- digué perdent les brides.
-No entenc que et posis en contra meva, i per això... He preparat una sorpresa
-Nani!?

/En un altre habitació de la segona divisió/

-Kyuri, per què no vols tornar amb mi!?- digué n'Ashtal mentre esquivava un cop de la seva contrincant.
-Saps, sempre he pensat que ets bastant... Com ho diria... Modelable...- digué Kyuri amb cara de pocs amics.
-Modelable!? Per què!?
-Ets un Capità i a vegades no et comportes com a tal!
-Què!?
-Recordes l'última vegada, quan la teva germana et va demanar que fessis un sot, te'n recordes!?- digué la Kyuri mentre apareixia una aura assassina al seu voltant.
-Eh? No m'ho recordis, em va enganyar de mala manera!- digué n'Ashtal enfonsat
-Això és el que hem refereixo, no t'has de deixar utilitzar d'aquesta manera!!! És penós!! I més sent Capità!!- respongué la KYuri encara més enfadada
-J-ja...- :depedra:

mentre estava fumant i deia paraulotes sense parar, cosa que es la meva puta especialitat, el meu cigarro es va gelar i vaig dir una paraulota tan gran que, si la Hanako hagues estat amb mi, m'hauria fotut una pallisa.
-Què putes passa? -vaig demanar de mal humor
-Fumar massa mata -em va dir un buda de gel que algú havia colocat allà per accident.
-Calla d'una vegada -vaig dir tirant el maleït cigarro pel balcó i encenent un altre que es va congelar. Vaig mirar al puto buda i vaig correr cap a ell
-TUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!! Ets la Kuso Kori! -vaig dir reconeixent la meva Zanpakuto- Si no em deixes fumar t'hauré de fotre una bona pallisa, collons!!!

"Ni-san... De veritat tens que ser més llest i no caure d'aquesta manera!"- vaig pensar.
I tu no deies que tenies una tàctica amagada!?- va dir Saigo no nozomi, intentant tornar a
cridar-me l'atenció.
I estas al damunt- vaig dir assenyalant la trampa amagada.
Eh? UAAAAAAHG!!!- va dir mentre queia en un forat molt profund.
A si, vigila, a sota hi han unes quantes tram...- no vaig poder acabar, ja que Saigo les va activar totes en un moment.
"Qui ho diria que el sot que va fabricar mon germà tindria més utilitats!"- vaig pensar contenta.

-Es pot saber què ha passat aquí? -va demanar la Hanako quan va tornar al seu despatx i el va trobar tot congelat. Va mirar al terra, on hi havia la Tsunade barallant-se amb un buda de gel que tenia agafat pel coll. Ella li estirava del coll mentre el buda li pegava potades energèticament...
-MERDA DE BUDA DE *censored* -va dir la Tsunade des del terra.
-És la teva Zanpakuto? -va demanar la Hanako pensant que es refredaria pel gran canvi de temperatura que estava experimentant: del foc de la Suzaku al gel de la zanpakuto de la seva tinent.
-És la meva *censored* Zanpakuto de *censored* -va cridar la Tsunade mentre el buda li pegava potades a la panxa.
-ATXEM! -va esternudar la Hanako- Ja m'he refredat...
-Hanako-sama... -va dir la Tsunade- Tens un aspecte horrible...

La Tsunade va mirar la seva Capitana que tornava amb la cara plena de sang d'una forta ferida que la Suzaku li havia fet al cap. A més, duia el haori tot romput i tenia diverses ferides per tot el cos.
-Vinga... -va dir la Tsunade amollant el buda i fermant-lo a una pota de l'escriptori de la Hanako- Si és que no sap fer res sense mi *censored*! Li ajudaré amb aquesta ferida... serà millor que es pegui un bon bany i se'n vagi a dormir.
-D'acord, però res de membres de la quarta -va dir la Hanako, ja que tothom sabia que es duia fatal amb la capitana Unohana.

La Hanako així ho va fer i es va ficar dins el llit mentre la Tsunade se seguia barallant amb la seva Zanpakuto i destrossaven el seu despatx, com de costum.

Estava buscant per Brasil on es podia amagar aquell coll de Koga,vaig estar buscant des de el pobles més solitaris fins a les ciutats més abundants, buscant per la selva, per boscos i no el vaig trobar enlloc, estava a Rio de Janeiro la última ciutat que em faltava per buscar:
- Maleit Urahara, m'ha enganyat, quan torni a casa veura! - Vaig cridar
Vaig pujar fins on hi ha el crist gegant, tampoc vaig veure res, quan em disposava a baixar, vaig notar un reiatsu bastant més alt que el d'un humà, i em vaig dirigir dins del bosc, em vaig treure el gigai, i vaig seguir el reiatsu, que em va portar fins a la boca de una cova, allà el reiatsu era molt alt, com si hi haguessin 3 espadas dintre, vaig decidir trucar la Hanako amb el mòbil:
- Que *censurat* vols? - Va cridar la Tsunade al telèfon
- Hi ha la Hanako?
- Està dormint!
- Doncs Tsunade, algun capità a recuperat la seva zanpakuto ja?
- De moment no, *censurat* de buda, para de tirar-me *censurat* gel - Va cridar la Tsunade
- D'acord ja me'n encarrego jo sol - I vaig penjar
Vaig entrar dins la cova amb la zanpakuto en má.

Wairudourufu estava esquivant tots els atacs que li feia:
- Sense la teva zanpakuto no ets res Shawn! - Va dir en Wairudourufu
- Calla! - Li vaig intentar fer un tall al braç, però vaig fallar, Wairudourufu va saltar i va fer una voltereta al aire i em va donar una patada a les costelles
- Maleït sigues.... - Vaig seguir atacant però no li vaig fer cap ferida - Només la tinc que tocar una vegada, només una vegada.... - Vaig pensar per dintre - Winter ataca!
En Winter va sortit d'un arbre i li mossegar un braç a en Wairudourufu, però ell el va llençar voltant contra un arbre:
- Bakudo 4 Hainawa - Vaig llençar-li el bakudo i li vaig aconseguir agafar el peu dret
- Un Bakudo que original... - Amb un ràpid moviment de peu va trencar el bakudo - No t'ha servit de res
En Winter va sortit de darrera una pedra, i va agafar en Wairudourufu de la cama dret:
- Vols parar d'una vegada maleït gos! - Li va intentar clavar les urpes però en Winter ho va esquivar i es va tornar agafar a la cama dreta - GUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH - En Winter va estellar en un atac de fúria i va llençar en Winter contra una pedra i va corre cap a mi amb el puny aixeca't - Et mataré a tu, a els teus companys i a tots el shinigamis!
- Hado 4 Byakurai - Li vaig atravassar l'ombro a en Wairudourufu , i seguidament li vaig clavar la zanpakuto al estomac, en Wairudourufu es va convertir en energia blava i va entrar dins la zanpakuto:
- Per fi acabat - Vaig dir en veu baixa - Winter, estàs be? - En Winter va contestar amb un alegre lladruc - Suposo que vols dir que si! Va anem doncs!
Quan vaig sortit del bosc, va apareixia la Gemma amb la Sayo:
- Shawn! Em de anar al món dels humans! El teu capità a demanat reforços! -Va cridar la Gemma

-PUTÍSIMA MERDA DE TELEFON DELS COLLONS CONGELATS -vaig cridar tirant el puto telefon a l'altra punta de la habitació mentre el buda dels nassos em mossegava els peus. Li vaig pegar una puntada de peu i el vaig lligar ben fort per ficar-lo dins la xemeneia.
-Ara no t'escaparàs, fill de la grandíssima... -vaig dir amb cara de possessa mentre el fermava qual porc amb una poma a la boca i el posava sobre el puto foc de la xemeneia.

-Bon dia... -va dir la Hanako entrant al despatx amb cara de malaltia extrema.
-MIRA AIXÒ, HANAKO-SAMA -vaig cridar mentre assaboria la meva puta venjança
-Estàs cremant la teva Zanpakuto? -em va demanar la Hanako amb aquella veu amable que em posava dels nervis.
-Si -vaig contestar ignorant-la i de mala llet. Em va posar la mà a l'esquena i em vaig girar. La molt considerada m'havia dut un te... La vaig mirar amb mala cara i li vaig agrair. Però, amb aquesta interrupció...el puto buda dels collons es va deslligar i corria com un boig pel despatx una altra vegada
-EM CAGO EN LA MARE QUE... -vaig cridar mentre la meva Capitana reia, la molt...

Feia passes curtes i silencioses, vaig fer un shumpoo fins amagar-me darrera una columna de roca. Vaig treure una mica el cap, i vaig veure una mica de llum, em vaig acostar silenciosament, al sentir passes vaig amagar-me a la foscor. No vaig poder veure-li be la cara, però era un adult,amb els cabells una mica llargs. Vaig decidir seguir-lo de prop, vam anar a parar a una sala molt il·luminada, amb una gran bola de brillava al mig.
- Sembla que no arriben els reforços,haure de actuar jo sol - Vaig dir-me per dintre
L'Home va apretar un botó i els tubs que connectaven amb la bola, van començar a sortir una espècie de liquid blau brillant.
- Cobreixo tot,Sabaku - Vaig dir amb to baix, vaig dirigir la sorra cap a els tubs, però l'home em va descobrir
- Bakudo 1 Sai - Va llençar l'home, sense dubte era shinigami, em vaig quedar immobilitzat al terra, pero al ser de tant baix nivell em vaig lliurar amb un moment:
-Suna no arashi - Una pantalla de sorra va cobrir l'enemic i li va dificultar la visió, mentrestant vaig tallar tots els tubs amb els meus ganivets, quan la pantalla va cedir, li vaig llençar el Bakudo 4 Hainawa, i es va quedar lligat, vaig tornar la meva zanpakuto a la seva forma original:
- No seras per casualitat en Koga Kuchiki? - Li vaig preguntar mentres guardava la zanpakuto
- Com ho as endevinant? - Deia mentre intentava lliurar-se del bakudo, en aquell moment va apareixa la Sayo, en Shawn i la Gemma
- La feina ja esta feta tranquils, ara cridare l'equip de forces especial perques el vinguin a buscar, tots estaven amb cares pàl·lides
- Que us passa nois?
Em vaig girir i vaig veure 5 arrancars gegantins darrera meu
- Ataqueu - Va dir en Koga
I els arrancars se'ns van tirar a sobre.

Mentre, a la Societat d'Ànimes...
-No val, Hanako-sama! Era la meva Zanpakuto... -va dir la Tsunade
-Em sap greu, Tsunade -vaig dir mentre donava ordres perquè tornessin a deixar el meu despatx en condicions- Però no podia deixar que aquell buda em congelés els papers d'aquella manera... Si vas a la dotzena divisió s'arreglarà tot. Ara, a part d'això, vull que em facis un llistat de les Zanpakutos més perilloses, les que ja han estat atrapades i les que no.
-Si, vinga! -va dir la Tsunade passant de fer feina.
-Què has dit? -va demanar la Hanako transmeten una aura assassina
-Ho faré amb molt de gust, Hanako-sama -va dir la Tsunade fent una reverència
-I ja que hi ets... dóna una ordre de màxima prioritat -va dir la Hanako molt severa- Dono de marge tres dies perquè tothom atrapi la seva Zanpakuto. D'aquí a tres dies, aquest assumpte ha d'estar acabat i enviaré a la segona divisió perquè se'n carregui d'executar les Zanpakuto que quedin lliures...

-Ho sento Kyuri, però a la segona divisió no comfiem solament amb la nostra Zampakuto- digué n'Ashtal mentre la hi carregava a l'esquena.
-Sens dubte pots ser dèbil davant les persones amb qui confies, però quan tens que fer la teva feina, la fas impecable i sense deixar rastre... En això si que estic orgullosa...- digué la Kyuri abans de desaparèixer i tranformant-se en una katana altre cop.
-Gràcies, Kyuri...- digué, abans de reprendre la marxa a la primera divisió per informar.

/A la primera divisió/

-"Déu meu, la Tsunade m'ha deixat el despatx fet una merda!. Li penso cobrar del seu sou la reparació"- pensà la Hanako bastant emprenyada.
-Permís Capitana, sóc n'Ashtal, he vingut a informar- digué darrere la porta.
-Pots passar, i bé has aconseguit guanyar la teva Zampakuto?
-Si, Capitana, i els altres, com els hi està anant?
-Amb dificultats, però se'n surten, saps qu...
La Hanako no pogué acabar la frase, ja que va ser interrompuda per un dels seus subordinats informant, molt alterat.
-Sotaicho hi ha problemes, en Koga, ha aconseguit derrotar a l'esquadró que haviem enviat per aturar-lo- digué molt nerviós.
-Hi han ferits greus!?- preguntà la Hanako alarmada.
-Si, el Capità Eloi Kurosaki encara se n'ha ensortit, però la resta està en greus condicions...- digué nerviós per la mirada penetrant que li mostrava aquesta.
-Qui és la resta!?- preguntà n'Ashtal tot serios.
-Els tres tercers comandants de la segona, desena i onzena divisió- respongué el subordinat suant la gota per la tensió que s'havia format al despatx.

-On són en aquest moment? -va demanar la Hanako al pobre subordinat
-Al... món humà -va dir el subordinat acotant el cap i cedint a la pressió.
-D'acord. Enviaré un esquadró mèdic per curar-los les ferides i fer que tornin tan prest com puguin a la Societat d'Ànimes... -va manar la Hanako- Però, mentre necessitem enviar algú capacitat per derrotar en Koga i posar fi a aquesta assumpte!
-Capitana! -va dir la Tsunade entrant al despatx corrent i sense alè- El Koga Kuchiki es dirigeix a la Societat d'Ànimes!! Està a un Dangai obert per una de les Zanpakutos rebels! La dotzena divisió n'acaba d'informar!
-Molt bé! Som-hi, Ashtal! La resta de Capitans ja se'ns afegirà, si no és que el matem massa aviat! -va dir la Hanako somrient emocionada davant la possibilitat d'un combat. La capitana de la primera es va girar cap a la seva tinent- Tsunade, tu encarrega't d'avisar els capitans i de fer net el meu despatx!
-Sí, capitana -va dir la Tsunade exhausta.
-Anem, Ashtal!! -va dir la Hanako, i els dos capitans varen desaparèixer cap al lloc on la dotzena divisió havia previst l'aparició del membre de la família Kuchiki.

Va arribar un equip mèdic dins la cova, entre tots havíem pogut derrotar els arrancars, però estàvem mal ferits:
- Capità Eloi estigues quiet! L'hem de sanar! - Cridava un noi de la quarta divisió
- Estic bé, encarregueu-vos del altres, estan pitjor, jo tinc que anar al seretei! - Vaig dir intentant deixar-me de les 4 mans que m'agafaven els braços
- Vostè es queda aquí! - Va cridar el mateix noi
- Passo! - Vaig cridar fent un impuls i deslliurament de les mans - Cureu el altres ja! Es una ordre com a capità de la desena divisió!
El nois em van deixar estar i van curar el altres:
- I ara marxo, quan estiguin més o menys bé torneu-los al seretei, no crec que vingui cap enemic més. - Vaig marxar per el dangai
//Mentrestant al Seretei//
- Ja esta a punt de entrar al seretei - Va dir l'Ashta corrent amb la Hanako darrera
- Tsunade, intenta contacta amb el capità que hi hagi més a prop de allí!
- I una merda... - Va dir la Tsunade
- Com has dit? - Va dir la Hanako girant el cap amb cara de assasina
- Que ara ho faig - La Tsunade va parar i es va ajupir, va fer un quadrat al terra - ¡Xarxa blanca i negra! Vint ponts, seixanta-sis corones i cinturons, empremtes, tro llunyà, bec afilat, terra sepultada i oculta en la nit, mar de núvols, línia blava: formeu un cercle i Voleu al cel! Bakudo 77 Tenteikūra! Avís a tots el capitans, tot el que estiguin aprop del seretei que estiguin a prop del Sud, aneu corrent al punt 5, Dangai ilegal obert!

-Ashtal -va dir la Hanako quan la porta s'estava obrint- No mostris pietat!
-Clar que no! -va dir l'Ashtal traient la seva Zanpakuto bastant decidit.

La porta es va obrir i Koga Kuchiki va aparèixer amb una màscara que feia força grima.
-Capitans... -va dir nostàlgic- Feia molt de temps que no en veia cap... He estat tancat molt de temps! I ara em venjaré!
-Això serà si et deixem -va dir l'Ashtal- No passaràs més enllà d'aquesta porta!
-Segur? -va dir el Koga mentre, de sobte, l'Ashtal feia un shumpo rapidíssim i li tallava el coll
-Aaaaarg! -va dir el Koga posant-se les mans al coll- No t'he vist venir... Si que han millorat els capitans de les tretze divisions durant aquest temps... m'hi hauré d'esforçar de valent! ARRGG! -va cridar mentre invocava diversos Menos Grande.
-Això que són? -va demanar la Hanako- Ocellets? Hado nº4, Byakurai!

I amb el hado va travessar tres Menos Grandes d'un sol cop
-COM POT SER? -va cridar el Koga- Tants anys tancat, sol, preparant la meva venjança i ara, quan ja sóc aquí, els capitans em guanyen tan facilment? No ho puc permetre!! NO HO PUC PERMETREEEEEEE!!

I el Koga es va preparar per alliberar el seu màxim poder...
-El meu poder màxim! El meu poder més absolut és la recopilació de les tècniques de les Zanpakutos que s'han rebel·lat!! Així, puc fer servir el poder de les vostres dues Zanpakutos en contra vostre! Quina ironia, sereu derrotats per les vostres pròpies armes!!

-Realment fa pena el noi- digueren a la vegada els dos Capitans.
-Com us atreviu!!!. Ara veureu, faré que les vostres zampakutos us eliminin!!!- digué en Koga colèric.
-Ara se'ns ha enfadat...- digué la Hanako .
-El pobre ja no sap que fer per mostrar-se amenaçador...- afegí n'Ashtal, ja cansat per l'actitud d'aquest.
-M-maleïts!!!!- cridà en Koga traient foc per els queixals.
En un moviment la Hanako i l'Ashtal el deixaren immobilitzat, deixant-lo perplex.
-Tens res més a dir, abans que t'executem a la dobla fulla?- preguntà la Hanako tan tranquil·la.
-No s'hi val, no és just!!!- digué en Koga mentre feia rebequeries com un nen petit :NoVull: .
-I aquest era un "shinigami" de l'alta societat... Déu del cel... Quin inútil...- digueren a l'uníson .
-Jo no sóc en Koga, sóc un dels seus aliats! Us he enganyat de mala manera!- :jojojo: .
-...
-... Hanako, em permets?- digué n'Ashtal amb una aura assassina .
-Un moment, jo només complia ordres :Ops!: - digué el subordinat temen per la seva vida.
-El mal ja està fet...- digué n'Ashtal abans d'estomacar-lo.
-Espe...
-Hauries de saber que no has de fer enfadar a ningun Capità, o ho pots pagar molt car...- afegí la Hanako, sabent que el noi ja no l'escoltava, i que possiblement es trobava a l'altre món.
-MOLT BÉ, ARA SI QUE LI FARÉ UNA CARA NOVA, AL PUTO KOGA DE MERDA!!!- cridà la Tsunade, apareixent del no res.
-Vaja, ja son dos amb mala hòstia - exclamà la Hanako.
-Jo t'ajudaré!- digué n'Ashtal molt emprenyat.
-Anem!- digueren els dos shinigamis amb mala hòstia, desapareixent amb un shumpo.
-"L'has cagada de mala manera, Koga...- pensà la Capitana General.

Els dos capitans i la tinent anaren cap a l'Institut de Desenvolupament i Recerca, on trobaren en Samael que feia la migdiada.
-ONII-SAN -va cridar la Hanako enfadada- La teva informació era falsa!
-Falsa? -va demanar el Samael despertant- La meva informació no és falsa, sou vosaltres que... d'acord era falsa -va dir quan va sentir la fúria assassina de la Tsunade.
-Ens pots dir on està el Koga de debò? -va demanar l'Ashtal disposat a acabar amb aquest assumpte.
-La rebel·lió de les Zanpakuto ja dura massa... -va concloure la Tsunade
-Per això mateix... hem de matar en Koga! -va dir la Hanako- Sense pietat, el matarem sigui on sigui que s'amagui i posarem punt i final a aquest assumpte!

-Està al Rukongai -va dir en Samael- Al districte tercer del sud... El seu reiatsu s'ha materialitzat allà a les tres del migdia.
-Som-hi, doncs! -va dir la Hanako
-Espereu-me, jo també vinc! -va dir en Samael- Així serem tres capitans i una tinent! No tindrà cap possibilitat!

Vaig entrar al seretei a tota velocitat, anava saltant de teulada en teulada, no sabia on estava en Koga, així que em vaig parar, i em vaig concentrar però detecta el seu reiatsu, vaig nota un petit reiatsu que venia del Rukongai, i encaixava al seu reiatsu, vaig sortir veloçment al Rukongai, vaig arribar al punt on detectava el reiatsu, allà es va obrir un portal, d'on va sortir en Koga:
- Koga estàs atrapat no tens escapatòria!
- No em fagis riure, capità de la desena divisió, em pregunto com has pogut escapar dels 5 arrancars, i ara si em permets destruir aquest lloc tant brut.
- Tots els capitans es dirigeixen aquí! No pots fer res!
- Lluitar! Puc lluitar! Lluitar per venjar el meu desterrament injust! Lluita per els drets dels criminals! Puc lluitar fins a la mort! I ningù m'ho impedirà!
- Estàs boig? No tens res a fer tu sol contra els capitans!
- Qui t'ha dit que estigui sol?
- 5 arrancars de no res no et serviran de molt!
- No tinc 5 arrancars, tinc una cosa millor, t'enrecordes de la maquina que em vas destruir, doncs aquella maquina tenia la habilitat de agafar el reiatsu de qualsevol persona, i fer-ne un clon a la perfecció.
- A qui es clona't?
- Mireu tu mateix - Va fer espetegar els dits, i van apareixa 13 persones amb caputxes negre
- No seran.....
- Correcte, trieu-vos les caputxes! - Els 13 encaputxats es van treure les caputxes
- No pots ser.....
En aquell moment va apareixa la Hanako amb la Tsunade, l'Ashtal i en Samael:
- Eloi, un capità més, ara aquell Koga s'haurà de rendir!
- Hem sembla que necessitarem els 13 capitans..... - Vaig dir amb cara pàl·lida
- Perquè? - Va preguntar en Samael, vaig aixecar el dit assenyalant on estava en Koga
Tots 4 es van girar i es van quedar amb cara pàl·lida:
- No pot ser..... - Va dir l'Ashtal
- Doncs creu-to capità, aquí davant tens, els antics capitans de la Societat d'Ànimes.

Spoiler:

-Ju... jushiro... -va dir la Hanako confosa en veure que, d'entre els enemics, hi havia la viva estampa del seu home.
-Hanako! -va dir el clon somrient i allargant la mà cap a la Capitana General
-Jushiro què fas aquí? -va demanar la Hanako molt alterada
-Capitana, no és l'Ukitake-san de debò -va dir l'Eloi- És un clon que ha fet el Koga!!
-QUÈ? -va demanar la Hanako mentre l'Ukitake s'apropava més i més cap a ella.

De sobte, l'Ukitake va agafar la mà de la Hanako i va somriure, com sempre, amable i amistós.
-CAPITANA, ALERTA!! -va cridar la Tsunade posant-se al mig i rebent l'impacte directe de la Zanpakuto de l'Ukitake
-AH! -va cridar la Tsunade mentre la Sougyo no Kotowari li tallava en vertical.
-TSUNADEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!! -va cridar la Hanako mentre la seva tinent queia al terra i el rostre de l'Ukitake es tornava malvat i àvar de sang.
-Hanako -va dir el germà gran de la capitana perquè la dona no es movia d'allà i l'Ukitake tornava a estar llest per atacar. L'Ukitake va aixecar la katana contra la Hanako quan la Capitana de la Primera Divisió la va bloquejar amb les seves pròpies mans.
-Això és tot? -va demanar la Hanako molt enfadada- Aquest és el poder dels clons? Vaja una decepció!!
I amb un Hado va travessar el cor de l'Ukitake, la Unohana, en Komamura i en Mayuri, deixant-los morts mentre es desintegraven en un munt de partícules espirituals.
-Quatre menys... -va dir la Hanako molt enfadada girant-se cap al Koga- I tu, pagaràs per aquesta ofensa! Sekitan ni henkan, Suzaku!!

I un infern de flames sortí del no-res, envoltant en Koga cap al seu destí final...

//Vinga, vinga! Comencem a acabar-lo!! Res d'enredar més l'argument, bona gent o, contràriament, no l'acabarem mai! Un poc de final i ja està (quedaria, si a algú li fa ganes per acabar-lo, acabar la festa i tornar els esperits a dins la Zanpakuto)

L'Ashtal també lluitava amb moltes ganes i energia i, amb qüestió de segons va ser capaç de derrotar dos enemics més amb el Shunko, la tècnica secreta de les Forces de Càstig. La Tsunade estava al terra sense poder participar a la batalla, amb una gran ferida però conscient. Mentre, en Samael també s'esforçava per lluitar contra els clons dels Capitans, però estava un poc enfadat per no haver pogut derrotar ell mateix el clon de la Unohana. Mentre això passava, la Hanako s'enfrontava a l'autèntic Muramasa, que va quedar convertit en cendres, no sense abans amenaçar tots els Capitans moltíssimes vegades.

-Onii-san -va dir la Sayo arribant al lloc dels fets- No m'heu deixat res per a mi?
-Eh? Doncs només queden dos clons per derrotar i en Samael ja s'hi està encarregant!
-Ets dolentot, germà -va dir la Sayo que tenia moltes ganes de lluitar.
-Vinga, Tsunade -va dir la Hanako- Anem a la quarta divisió. Us deixo tot aquest assumpte!!


Aquell vespre es va fer una gran festa (com no podia ser d'altra manera) per celebrar que a la fi en Muramasa era mort i s'havia acabat tot aquell assumpte. Emperò, els esperits de les Zanpakutos dels capitans es varen presentar a la festa abans que en Samael aconseguís el remei definitiu per tacar aquests esperits eternament dins les Zanpakuto. Però als capitans els va ser igual perquè ja no hi havia destrosses al Seireitei i, a més, podien compartir aquell sopar amb les seves katanes.
-Vinga, menja un poc més Kyattsukuro!! -va dir la Gooraa la seva Zanpakuto
-Algú pot fer callar aquest unicorn? -va demanar la Momo mentre l'esperit de la Zanpakuto d'en Samael feia voltes emetent una melodia enganxosa.
-Aaaaaaaaaaaaaaaah! -deia la Hanako mentre abraçava amb un desconegut instint maternal els petits bessons que formaven la Sogyo no Kotowari del seu home- Són un encant!! Se t'assemblen taaaaaaaaant! Jo... jo en vull un! -va dir la Hanako sense pensar gaire què deia, mentre l'Ukitake es posava vermell i començava a tossir amb molta energia.
-*censored* BUDA DE *censored* -cridava la Tsunade- Ja m'has congelat el menjar *censored*
-No diguis paraulotes, que hi ha nins al davant! -la va renyar en Joan
-Si em passeu el sake, em faríeu un favor... -va dir en Kami estirat a un sofà...