Rol històric [2na Saga]

El noi de cabells negres estava molt concentrat mentre es mirava amb deteniment uns esquemes corporals i traçava línies amb un rotulador vermell. Es va passar la mà pel cap, desordenant-se els cabells i tornà a la feina. El noi en qüestió duia a la màniga esquerra la insígnia de tinent de la Dotzena Divisió.
-Onii-san... -va dir una veu femenina a darrere seu. El noi es va girar, sorprès i desorientat.
-Què fas aquí, Hanako? -va demanar el Samael mentre s'aixecava de la cadira i estirava els braços.
-No te'n recordes? -va demanar una noia joveneta, de cabells taronges i galtes vermelles- Vàrem quedar que et vindria a cercar però no m'estaves esperant a fora. El Capità Urahara m'ha deixat passar... Vinga, Onii-san, mou-te! Avui la Momo ingressa a l'Acadèmia i hem d'anar a l'acte d'inici del curs.
-Aaaaaah -va dir en Samael, que no recordava que la seva germana havia aconseguit convèncer els pares i, finalment, entrar a l'Acadèmia- Vaig a arreglar-me un poc... -va dir en Samael fent un badall i sortint per la porta.

La noia va pegar una ullada ràpida als esquemes tan complicats que el seu germà estava estudiant. Realment, el Samael tenia un cervell privilegiat pel que feia la ciència i la investigació. Ja de ben petit, el noi destacava per ser capaç de dissenyar i inventar artefactes molt complicats. No va ser cap sorpresa quan va ser ascendit tan ràpidament a tinent de la Dotzena.
-Eh, i el gandul del teu germà? -va demanar un noi despentinat entrant a la sala amb una botella de sake a la mà.
-Kami-kun! Enhorabona! -va dir la Hanako quan va veure la insígnia de tinent al seu braç.
-Eh! -va dir el noi enfadat avançant amb pas decidit cap a la Hanako per renyar-la- No és Kami-kun! No veus que sóc tinent? Ara m'has de dir, Kami-sama!
-Kami! -va dir en Samael entrant a la sala un poc més arreglat- També véns a la festa? Ostres, que t'han fet tinent! Quin Capità està tan desesperat?
-El teu pare... -va dir en Kami somrient.

Els dos tinents i la noia començaren la seva trajectòria cap a l'Acadèmia de Shinigamis.
-Maleïdes cerimònies... -es va queixar en Samael- Encara recordo la teva, i va ser molt avorrida!! Em deus un sopar ben opulent com a mínim... -va dir en Samael a la Hanako. La noia el mirà amb indiferència i no va contestar.
-Bah, després ens engatarem -va cridar en Kami emocionat.
-Pagues tu? -va demanar en Samael.
-Ni pensar-ho... -va cridar en Kami passant.
-Vaaaa! Calleu els dos! -va dir la Hanako mentre els nois començaven a discutir- Vaja quins dos tinents... No sé què serà de la Societat d'Ànimes si us designen alguna responsabilitat...

Spoiler:

-Ja t'has cordat bé el cinturó!? Ja li has dit adéu al senyor? Ja t'has despedit del teu germà!? -Li preguntava, una darrera de l'altre i sense pausa, la Senyora que va recollir a la Gooraa i al seu germà quan els van veure als dos sols, sota la pluja
-Adéu!! -Deia fluixet la Gooraa mentres acaronava els cabells blancs del seu germà, que la mirava amb cara de pena. -Cuideu-vos molt, tots! -Va dir finalment aixecant-se
-Adéu, i ves amb molt de compte, t'enyorarem molt! -Li va cridar la Senyora mentres feia adéu amb la mà. Per fi la Gooraa va arribar a l'acadèmia, ja amb l'uniforme clàssic. Eren de primer any, i a tots els nous els feien seure en coixins al terra, en una sala molt gran per donar un discurs
-Hola! -La va saludar una noia molt simpàtica amb uns preciossos cabells i ulls, que la miraven amb un somriure confortable. -Com et dius?? -Va preguntar acte seguit
-Hola! em dic Gooraa! -Va dir la noia aixecant el cap i apartant-se els cabells blancs i llargs de la cara. -I tu??
-Jo em dic Momo, Hinamori Momo! encantada! -Va dir amb molta felicitat, i les dos noies es van mirar i van riure

-Bones!! -Va dir en Samael molt content saludant al shinigami que vigilava l'acte
-Molt bones, si, podeu passar per aqui! -Deia en Joan, deixant passar ala Hanako, al Samael i al Kami
-Com mola, ja hi son tots! -Deia en Samael veient com tots els capitans ja eren junts
-Quina puta...
-Shhhhhhhht! Un tinent no diu aquestes coses! -Deia la Hanako callant-li la boca al Kami
-Quin maldecap tenir que aguantar això... -Va dir finalment
-Doncs imagineu-vos els capitans, tots allà junts veient-ho tot.. i això cada any, eh! -Va dir la Hanako
-Vinga vingaaaaaaa! No us queixeu tant nois! -Va dir en Samael emocionat
-No sé on li veus la gràcia... -Va dir en Kami

-Si, no et queixis tant, Kami-kun- va dir en Kyoraku
-Ah, Capità... -va dir en Kami reshulon
-Eh... i els meus fills no em saluden? -va dir en Kyoraku muntant un escàndol. De sobte, tot el saló els mirava.
-Esfuma't... -va dir la Hanako morta de vergonya
-Vine que t'abraci, filla meva... -va dir en Kyoraku traient corets pels ulls.
-NO! -va cridar la Hanako mentre en Samael treia un cas amb un cap d'unicorn i ocultava el seu rostre a la multitud.
-Per cert, Kami -va dir en Kyoraku mentre succionava la galta de la Hanako- Demà tenim moltíssima paperassa per fer!! Haurem de fer molta feina.
-Feina? -va demanar en Kami molt sorprès mentre en Kyoraku estava mirant altres noietes i babejava. En Kami es va dirigir al Samael- Escolta, on puc tornar això? -va dir mentre es llevava la insígnia de tinent.

Per sort, la cerimònia no va estar molt a començar i en Kyoraku se'n va anar a seure amb els Capitans. El noi de la Setena Divisió es va asseure al costat del Samael, que destacava bastant amb el cap d'unicorn.
-Tu ets de la Setena, no? -va demanar en Kami
-Sí, -va dir el noi un poc nerviós- Em dic Joan
-Nosaltres som... -va dir en Samael assenyalant l'unicorn del seu casc.
-Ja sé qui sou... -va dir en Joan mirant la insígnia del Samael.

Per sort, la cerimònia va acabar prest i en Kami es va quedar adormit, però no va roncar gaire fort.
-Momo! -va dir la Hanako per acomiadar-se de la seva germana- Cuida't moltíssim!
-Gràcies -va dir la noia i va abraçar la seva germana gran. En Samael va arribar- Vols fer el favor de llevar-te aquest casc? -va demanar la Momo que no volia que els seus companys de classe la miressin malament. En Samael li va dir adéu i se'n va anar amb el Capità Urahara, que va elogiar el seu casc.

La Hanako es va fitxar en una noia d'uns preciosos cabells blancs que esperava al darrere de la Momo.
-Us presentaré! -va dir la Momo- És la Gooraa, Hanako! Anirà amb mi a classe.
-Ah! -va dir la Hanako somrient- Encantada de conèixer-te, espero que cuidis de la meva germana! -La Gooraa va somriure tímidament i les dues noies entraren a l'Acadèmia per instal·lar-se.

Spoiler:

Mentre en Samael s'allunyava de l'acadèmia juntament amb el seu capità...
-El teu casc es fantàstic!-va comentar el capità.
-Si, ja ho se, per això el porto!- va dir en Samael tot cofoi.
-Des de que t'has unit a la dotzena, t'he estat observant i he pogut veure que tens una especial devoció per aquests animals fantàstics, et podria preguntar d'on ve?
-...
-Hey, Samael, contesta!-va dir l'Urahara.
-...
-Hola????- deia el capita mentre movia la mà endavant i endarrere per la cara del seu tinent.
-Capita...els unicorns no son animals fantàstics...-va dir en Samael amb llàgrimes als ulls.
-Perdona, no volia ofendre't, vols que et convidi a prendre algo??-va comentar l'Urahara per calmar-lo.
-SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!! Menjar gratis!- va cridar en Samael ple d'energia.
-(Aquest noi es bipolar, encaixa bé a la dotzena)-va pensar el capità.-Aixi que on vols anar?
-M'hes igual, però ara m'entra un bon entrepà!-Va cridar en Samael mentre s'allunyava amb el seu capità i la gent el mirava amb desconfiança per la fila que feia, si no fos per que anava amb l'Urahara, segur que li haguessin tirat pedres.
Mentrestant a l'acadèmia...
-Quins nervis he passat durant l'acte de benvinguda...-va comentar la Momo.
-Que dius dona, tampoc hi ha hagut per tant,per cert la teva germana és molt simpàtica-li va dir la Gooraa.
-Si, es molt bona germana!-va dir la Momo molt contenta.
-Jo tinc un germà, es petit, ens barallem sovint, però és molt bon germà-va dir la Gooraa.
-Jo també en tinc un, però diguem que és especial...-va dir la Momo amb cara de replusió.
-Bé, però segur que es un bon germà, o no?- va comentar la Gooraa mentre anaven cap el que seria la seva primera classe.
-Si, clar que ho és, però ara em preocupa molt la acadèmia, estem a punt de començar... estic nerviosa...-Va dir la Momo.
-No t'has de preocupar, ho superarem i segur que al final quan acabem la acadèmia ho haurem fet tant bé, que ens promocionaran a alguna divisió!-va cridar la Gooraa.
-Si, segur!-va dir la Momo mentre les 2 noies per fi entraven a la seva primera classe, la iniciació al kido.

Havien passat tres anys...

-Hado nº 33, Sokatsui! -va cridar la Momo
-Genial! -va dir la Gooraa- Ets molt bona amb els Kidos, Momo!!
La Momo es va posar vermella quan tota la classe es va girar per observar com havia fet una punteria perfecta.
-Molt bé, Hinamori -va dir el professor i la Momo es va posar encara més colorada- Bé, alumnes, ja acabem la classe! Us vull informar que, a causa d'uns petits accidents al Rukongai, aquesta setmana no tindrem pràctiques.
-Com que no? -va demanar la Gooraa enfadada. Les pràctiques li agradaven molt. El professor no li va fer cas i va donar la classe per enllestida.

-Vaja merda... -es queixava la Gooraa pels passadissos- Com que no tindrem pràctiques?
-He sentit que ets molt bona en Kido -va dir una veu tapant els ulls de la Momo
-Hanako! -va dir la Gooraa- Eeeeh, tu saps per què no tenim pràctiques?
-Ah, doncs... -va dir la Hanako deixant anar a la Momo- Hi ha rumors que pel Rukongai estan desapareixent les ànimes... No seria segur dur-hi els alumnes.
-Què fas a l'Acadèmia? -va demanar la Momo
-El pare m'ha demanat que et vingui a donar això -va dir la Hanako entregant-li un paquet envoltat en una capa rosa que feia olor de menjar no gaire ben preparat. La Momo el va amagar ràpidament i va pensar que ho llençaria a les escombreries en tenir una oportunitat.- Jo me'n vaig... Avui per la tarda hi ha una reunió de Capitans i s'ha de preparar la Primera Divisió!
-Adéu! -va dir la Gooraa molt animada agitant la mà mentre la Hanako se n'anava i la Momo ensumava dissimuladament aquell menjar fastigós.

A la Primera Divisió, unes hores més tard.
-Sembla que l'assumpte és greu, eh -va dir en Samael arribant a un dels balcons de la Primera Divisió
-Onii-san -es va sorprendre la Hanako- Què fas aquí?
-Espero que el meu Capità surti de la reunió... -va dir el germà gran i tinent de la Dotzena- Saps això de les ànimes, no? Es veu que estan desapareixent sense saber per què. Ja han enviat al Capità de la Novena, però continuen desapareixent...
-Ja, m'ho ha contat el Capità -va dir la Hanako- Haurem d'esperar a què els Capitans acabin de discutir...

Spoiler:

-Samael, Hanako, Kami, vosaltres anireu a vigilar la porta est! -I així va concloure en Yamamoto la reunió, els capitans seleccionats per investigar lo de les ànimes al rukongai és van possar en marxa, igual que en Samael, la Hanako i en Kami.
-Sabeu què?? -Va preguntar en Samael, milagrosament amb el casc a les mans i mirant al terra, amb un rostre seriós
-Què passa? -Va preguntar la Hanako també seriosa, ja que semblava que el seu germà no estava per fer broma
-M'hauria agradat més vigiliar la porta oest, i no pas l'est... -Va dir possant-se el casc com si no volgués que els demés li veiessin el rostre
-Jo volia la porta del nord, està a prop del primer districte del rukongai i segur que estava ple de dones preciosses -Va dir en Kami
-Recordeu que anem a fer una missió? No a veure ties ni unicorns, ni res per l'estil -Va dir la Hanako, que era al centre dels dos nois i creuada de braços

>Una vegada van arribar a la porta<
-Ostres, quin escàndol no?? -Va dir en Kami amb ironia. El rukongai era tranquil, tothom era dins de les seves cases aterroritzats
-No hi ha festa, una missió més aburrida... -Va dir en Samael seient al terra
-No ho crec -Va dir la Hanako mirant a un grup de nens que s'aproximava desde lluny
-AJUDEU-NOS! Siusplau! ajudeu als nostres amics! -Deia un nen, semblava ser el més gran
-Siusplau, la meva mare s'està morint... -Va dir una nena petita
-Deixeu-nos passar a dins del seireitei, anem a dir als capitans que ens ajudin! -Va dir un nen desde darrera obrint-se pas cap endevant
-Tranquilitzeu-vos una mica, nens! -Va dir la Hanako ajupint-se i somriguent-lis. -A veure, necessito a un portaveu -Va dir
-Jo! -Va dir el nen que semblava el més gran
-Perfecte! com et dius, petitó? -Va preguntar la Hanako amb una veu dolça
-Slyth... -Va dir el nen
-Molt bé Slyth, saps que els capitans ja hi estan treballant, en això?
-Es salvaran, els nostres amics? -Va preguntar molt tens, però sense aixecar la veu, mentres la Hanako podia apreciar a molts dels nens que l'acompanyaven pàlids, amb els ulls vermells i plorossos, en els ossos
-I tant que si!! Que no veieu que és com un obrir i tancar d'ulls, per un capità? mocosos -Va dir en Kami i va apartar la mirada, als nens els hi va impondre
-Quina poca delicadessa -Va dir en Samael amb el cap d'unicorn possat, el qual va provocar uns quants riures a la colla de nens. -Què fa tanta gràcia, eh!?
-Ostreeees, tu tampoc és que tinguis gaire delicadessa, senyor unicorn! -Va dir en Kami, i els dos van començar una divertida baralla pels nens
-Nens, els capitans salvaran els vostres amics, i a tothom, d'acord?? -Va dir la Hanako aixecant-se i fent un somriure segur

Els nens se'n varen anar corrent i, molts d'anys més tard, entrarien al Seireitei com a aspirants a convertir-se en Shinigamis. Mentre els dos tinents i la tercera al càrrec vigilaven aquella porta en la qual no va passar res, els Capitans Vizards varen escapar de la Societat d'Ànimes per salvar la seva vida. La Societat d'Ànimes va seguir en pau durant els següents 100 anys.


ROL HISTÒRIC, SEGONA SAGA

Recordatori:

Spoiler:

Al dojo de la Tretzena Divisió se sentien molts cops i espasades mentre dues shinigamis jovenetes, promeses de les seves Divisions, entrenaven per esdevenir molt més fortes.
-I si ho deixem aquí? -va demanar la Momo bevent aigua després de moltes i moltes hores d'entrenament.
-Una mica més, va! -va dir la Gooraa, de la Tercera Divisió. La noia es va recollir-se els llargs cabells de color blanc a una cua i va tornar a agafar la katana. La Momo va beure un poc més i, després d'obrir la porta perquè passés un poc l'aire, va tornar a agafar la seva Zanpakuto.
-He après una nova tècnica del meu shikai! -va dir la Gooraa molt emocionada mentre calculava els moviments de la Momo.
-Vaja, un entrenament! -va dir una noia de cabells taronges que duia la insígnia de tinent de la Primera Divisió.
-Nee-chan -va dir la Momo seca, sense deixar de mirar la Gooraa.
-Et duc una sorpresa, Momo! -va dir la Hanako- Mira qui ha tornat del viatge al Hueco Mundo!! L'Onii-san!!
-Hola -va dir la Momo sense apartar la vista de la Gooraa mentre un noi de cabells negres que duia el haori de Capità de la Dotzena entrava al dojo.
-No era aquesta la rebuda que m'esperava... -va dir en Samael fent un drama quan la Momo ni tan sols es va girar a donar-li la benvinguda.- No m'estima gens... i pensar que quan era petita li vaig deixar jugar amb els meus unicorns de joguina...
-Millor si deixem l'entrenament per avui, Momo -va dir la Gooraa rient i enfundant la katana- Els teus germans t'han vingut a veure!

Les noies deixaren l'entrenament i els quatre s'assegueren a menjar alguna cosa mentre en Samael els explicava que havia hagut de fugir del Hueco Mundo perquè darrerament hi havia moltíssima activitat i rumors que coses estranyes estaven passant.
-Coses estranyes? -va demanar la Hanako mentre feia un glop al te que la Momo havia dut.
-Ja saps, molts d'Arrancars... -va dir en Samael com si fos evident, però cap de les tres noies va entendre què deia.
-Samael -va dir la Momo- Saps que el pare s'ha retirat, oi? Va tenir... algun "problema de faldes" amb la tinent. Va ser un gran escàndol... Ell i la mare ja no tornaran a estar junts.

A la Momo se la veia un poc deprimida per aquest fet.
-Ara el Capità de la Vuitena és en Kami-kun -va dir la Hanako rient. En Samael també va riure però la Momo semblava afectada per la situació familiar i se'n va anar.
-Momo!! -va dir la Hanako aixecant-se i obrint la porta del dojo, però la Momo ja no era allà. En canvi, la Hanako es va topar amb un home de cabells blancs que duia el haori de Capità de la Tretzena Divisió. Aquell home... l'havia vist algunes vegades per la Primera Divisió i el recordava vagament de ser un dels amics del seu pare, però mai havia tingut l'oportunitat de parlar amb ell.
-Oh, disculpi -va dir la Hanako un poc vermella per la incursió- Cercava la meva germana.


Mentre, a fora...
-I saps una cosa, Gooraa?? No t'ho creuràs però al Hueco Mundo vaig poder constatar l'existència d'una classe de hollow mitjà que tenia una banya enorme al front? N'he dut tres-cents esquelets per analitzar-los i, si aconsegueixo aillar l'ADN, potser podria crear un exemplar viu i vigorós que... -deia en Samael amb molta energia.
-Clar que sí... -deia la Gooraa menjant pastissets d'arròs mentre passava completament de tot el que en Samael li deia.
-Perdoneu, duc un report pel Capità Samael -va dir en Joan, un noi de la Setena Divisió- Li comunico que la Cambra Central dels 46 ha decidit executar a mort amb la doble fulla a la Rukia Kuchiki.
-La Rukia Kuchiki? -va demanar en Samael sense saber de qui li parlaven.
-LA RUKIA? -va demanar la Gooraa, que es veu que coneixia aquella noia.
-Què passa? -va demanar la Hanako sortint del dojo amb el Capità de la Tretzena.
-Hanako, executaran a la Rukia! -va dir la Gooraa enfadada- És injust! No creus què hem de fer alguna cosa??

Mentre estant,en algun lloc a prop de la tercera divisió.
- Tant poc temps que portem de Shinigamis i ja t'han fet bronca,Victor? -Deia la Nafi que era una nou membre de l'onzena divisió
- No es culpa meva,jo sempre em donava temps a fer els deures a l'academia i després fer una becaina sense que m'enxampes ningú però ara encara que faci la feina em fotren bronca igual si m'enxanpen dormint - Deia jo que era el nou de la Tercera Divisió
-Es que no hauries de dormir-te en cap moment,no sabem quan en necessitaran - Deia la Nafi reganyant-me
- Vale vale,ho entes - Deia jo pensant que no faria gens de cas
- Això espero - Deia la Nafi amb una cara asesina
- Victor,Victooooooor! - Deia un noi company meu de la Tercera Divisió
- Que pasa?Perquè estas tant nervios? - Deia jo
- He escoltat que executaran a la Rukia Kuchiki,la Germana del Byakuya Kuchiki,el Capità de la Sisena Divisió - Deia el noi
- Tu saps qui es Nafi? - Deia jo
- He escoltat que es membre de la Tretzena Divisió -Deia la Nafi una mica confos
- Dons a saber perquè l'executaran - Deia jo rumiant
- Millor que anem a la nostra Divisó Victor - Deia el noi
- D'acord, despres parlem Nafi,fins ara - Deia jo mentre em despedia d'ella
- Okiiii, fins despres nois - Deia la Nafi mentre marxava a la seva Divisió

Mentres en l'academia de shinigamis...
-Uh? Que esta passant ara? -vaig pensar mentre miraba per la finestra amb la mà apojant la barbeta i mirant als estudiants, em vaig aixecar i em vaig apropar a un dels estudiants- Que ha passat? -vaig preguntar-li amb la meva a la seva espatlla-
-em va mirar amb despreci i es va separar de mi- Pff... Doncs es veu que la Rukia Kuchiki, la noia adoptada pels Kuchiki sera executada a la doble fulla -em va dir- I no em tornis a parlar! -em va cridar mentre s'allunyaba de mi-
-...Rukia Kuchiki? -em vaig quedar pensatiu amb lo que em va dir aquell noi, em vaig sentar al meu lloc mirant per la finestra pensant en lo que m'habia dit, moments despres va arribar el profesor i va començar a passar llista
-Ryota Masaoka -va dir- Ryota Masaoka! -va tornar a dir cridant-
-... Rukia Kuchiki... Com potser que un membre del clan Kuchiki sigui executat -vaig pensar-
-RYOTA MASAOKA!!! -va cridar el profe mentre em donaba amb la seva llibreta al cap-
-vaig aixecar el cap i vaig veure el profe davant de mi- uah! -vaig cridar mentre em queia de la cadira- H-ho sento molt! -vaig dir mentre m'aixecaba i em sentaba de nou-
-Presta mes atenció a la classe la proxima vegada, d'acord!? -va cridar un altre cop mentre anaba a la seva taula i seguia passant la llista-
-Aquest noi... Estic segur de coneixe'l... -va pensar l'Slyth mentre miraba en Ryota- Bah, deu ser imaginacions meves -va tornar a pensar mentre treia la mirada sobre en Ryota-
Despres de classes...
-Aixo d'anar a l'academia se'm fa una mica aborrit -vaig dir mirant el cel-
-Ei, estudiant! -va cridar una veu-
-Eh? -vaig dir mentre baixaba el cap-
-Que tal han anat les clases, germa? -va dir en Sora-
-Sora... Doncs aburrides... -vaig dir mentre despres suspiraba- Son molt facils... i com t'anat a tu?
-Doncs es veu que executaran a la Rukia Kuchiki... -va dir- Vinga, anem a casa a sopar i despres a dormir, o prefereixes que entrenem amb les espases? -va dir-
-vaig sospirar- Ja saps que voldre entrenar -vaig dir rient-
En Sora i jo ens vam anar cap a casa a sopar i despres ens vam posar a entrenar amb les espases...

-No et preocupis, Gooraa -va dir la Hanako- És una nena de la noblesa... no l'executaran.
-No has sentit la sentència? -va demanar la Gooraa molt nerviosa, es notava que li tenia afecte a aquella noia.
-Però... es diu Kuchiki, no? -va demanar en Samael- El Capità Kuchiki ja farà alguna cosa.
-Vajaa... -va dir l'Ukitake que seguia darrere la Hanako -Aquesta noia és una de les meves subordinades.
-No crec que passi res... -va tornar a repetir en Samael- Si és de la noblesa no hi haurà cap manera que l'executin.
-I de quin crim se l'acusa? -va demanar la Gooraa, bastant nerviosa
-De prestar els seus poders espirituals a un humà -va dir en Samael- Ara serà millor que tornem a les nostres divisions...

La Gooraa es va posar dreta i se'n va anar sense dir res, bastant enfadada. La Hanako es disposava a anar-se'n darrere d'ella però algú la va aturar.
-Eeh -va dir el Capità Ukitake adreçant-se a la Hanako- Espero tornar-la a veure algun dia per aquí, tinent! Si no m'equivoco, els dos compartim sensei i, a més, ets filla d'un gran amic meu...
-Ah, és clar. Ja vindré altre dia -va dir la Hanako no gaire atenta mentre veia com la Gooraa desapareixia pel camí. En Samael se'n va anar lentament, i es va despedir amb torpesa del Capità de la Tretzena.
-Aquests Capitans tan antics em posen nerviós... -va dir en Samael quan tornaven cap a la dotzena- Sembla com si veiessin totes les meves febleses només mirant-me als ulls... Realment no poden arribar a comprendre el meu talent com a investigador!!!
-Clar, Onii-san! -va dir la Hanako posant els ulls en blanc- Torno a la Primera, que tenc molta feina...
-Sóc un gran investigador!! Recorda-ho!! -va cridar en Samael mentre la gent del carrer se'l mirava amb espant.

La Hanako va arribar a la Primera Divisió i es va dirigir al seu despatx. De camí, va arribar al despatx del seu Capità i sensei, però no va arribar a obrir la porta.
-Condemnada a mort a la doble fulla... -va dir una veu.
-I què fas comptes fer, Capità Kuchiki? -va demanar en Yamamoto
-Res de res. -va dir la veu del Byakuya Kuchiki- Acato la llei. La presonera és a la sisena divisió, quan se m'ordeni la traslladaré al Palau de la Penintència...

Ja feia dies que tenien a la Rukia Kuchiki presa al palau de la penitència. I en general, es respirava un ambient extrany a tot el seireitei.
no se sabia del cert per que anaven a castigar tan severament a aquella pobra noia, i la resta de shinigamis, miraven de no cridar l'atenció parlant del tema en veu alta.

el capità de la 12a divisió estava fent estudis de l'activitat espiritual de la Societat d'ànimes quan uns extranys paràmetres d'activitat li van cridar l'atenció
- Que coi es aixó? Hi ha hagut una activitat extranya al rukongai, sembla com si algú hagués intentat arribar a la societat d'animes, però aixo es impossible!!
una bombeta es va encendre al cap d'en Samael, i va decidir investigar més aquella alteració
- No, no pot ser, ha estat ell!!- va cridar amb una veu esgarrifant, una noia de la 12a divisió es va a propar al seu capità i li va preguntar:
- Que passa capità?
- ha estat ell, maleit fill de...
- Qui, capità?
- En Kisuke Urahara
- Qui?
- Només ell podria fer un portal que conectés la ciutat de Karakura amb la societat d'ànimes, aixó es inacceptable!. Envia ara mateix un escuadró de recoinexement per investigar la zona, no sabem si ha entrat alguna cosa, i ho hem d'investigar
- Ara mateix capità

Van enviar un escuadró a investigar la zona, i al cap d'unes hores, en Samael va rebre l'informe del que havia passat
- No pot ser!!- va exclamar en Samael, mentre llegia l'informe
- Que ha passat onii-san??- va dir la Hanako, que era amb ell mentre llegia l'informe

-Oni-san...que està passant?
-Buf... Això no pot ser...-Va dir mentre arrugava el full que sostenia amb les seves mans tremoloses
-Es pot saber que et passa? Que posa a aquest informe que duus a sobre
-MERDA! m'he oblidat de comprar menjar pels unicorns!!!!-va cridar i tot seguit va arrencar a correr en cercles amb les braços amunt i sense parar de cridar fins que es va caure al terra i va quedar K.O. La Hanako es va atansar al cos estes al terra del seu germà i li va agafar el paper que duia a les mans. Li va costar desxifrar la lletra del seu germà,tenia una llista de cosses importants que havia de fer com a capità de la dotzena, i amb un nombre de tics al costat de cada linea indicant quant cops ho havia fet, o sino hi havia fet una anotació:
Llista de cosses que he de fer aquesta setmana(per ordre de importància):
1.- Maltractar un cavall per no ser de la raça pura(fet 24 vegades)
2.-Dormir una mica cada hora(fet 78 vegades)
3.-Anar a prendre algo per alla( fet 94 cops)
4.-Comprar una pilota quadrada(fet i linia taxada)
5.-Disfressar-se de unicorn i que els nens no s'espantin (per fer)
6.-Comprar menjar pels unicorns( fet 0 cops)
7.-Buscar a gent per a la Dotzena(per fer)
8.-Analitzar les dades obtingudes a Hueco mundo( fet 2 cops)
9.-Anar a veure la familia de tant en quant( fet 0 cops)nota:les obligacions no compten.
10.-Llogar una cadira i seure a mirar com salten les cabre(fet 17 vegades)
11.-Arreglar el reactor nuclear en fase experimental que pot fer un gran PUM si no s'arregla(poder demà)
12.-Avisar a tothom que 4 intrusos acaben d'entrar a la societat d'animes amb el suposat objectiu de salvar a la Rukia i que el meu antic capità esta implicat i bla,bla bla...mitjdiada!(bah, ja s'enteraran)
13.-Comprar crispetes per a l'execució(fet)

A la Hanako li va venir la suor freda... la societat d'animes estava sent atacada o algo similar? Havia d'avisar a la gent per a que es comences a preparar hi també havia de fer baixar les muralles per protegir el Seretei.
-SAMAEL,ANORMAL!per que no ens havies avis...-Va cridar fins que va veure que el seu germà ja no era al terra. Va girar el cap i el va veure fent la croqueta pel carrer arrollant a tothom que passes per davant. Ara no tinc temps de dirli quatre fresques, he d'avisar a tothom de que estem sent atacats!

-Però què té al cap l'Onii-san? -es va demanar la Hanako mentre feia shumpos sense parar per avisar el seu Capità de l'arribada dels intrusos.- Estic segura que quan la mare estava embarassada d'ell es bebia una botella de sake cada dia... però això explicaria que estés un poc malament del cap... en canvi l'Onii-san està per tancar-lo a un manicomi.
-Hanako! -va dir una veu des d'un altre carrer.
-Ah, Gooraa -va dir la Hanako aturant-se a la força i atropellant un vianant innocent.
-Com va això de la Rukia? Has pogut fer res? -va demanar la Gooraa. La Hanako va fer que no amb el cap i li va explicar que el Capità Kuchiki no s'havia oposat a la sentència encara.
-Em sap molt de greu Gooraa, però he d'anar a dir-li una cosa molt important al meu Capità... -va dir la Hanako quan, de sobte, el cel del Seireitei es va il·luminar i alguna cosa en forma d'esfera va xocar amb la membrana que l'envoltava.- Merda, he fet tard! Ja són aquí!
-Qui? Què és això? Què està passant? -va demanar la Gooraa mentre una esfera aconseguia col·lar-se a l'interior del Seireitei i els shinigamis pel carrer cridaven espantats.
-Són intrusos -va dir la Hanako mirant al cel quan, de sobte, els intrusos es varen separar en quatre feixos de llum que partiren en quatre direccions diferents. Un d'ells no va caure gens lluny d'on érem nosaltres...
-Vaig a mirar! -va dir la Gooraa agafant la seva Zanpakuto i començant a córrer.
-Espera't Gooraa! -va dir la Hanako- Que no sabem qui són!

La Gooraa va ignorar la Hanako i va córrer durant uns quants carrers fins el lloc on creia haver vist que els intrusos queien. N'hi havia dos entre un gran cercle de sorra: un era molt lleig i la Gooraa no se'l va mirar gaire, però l'altre vestia com un shinigami, tenia els cabells taronges i duia una enorme Zanpakuto a l'esquena. Els dos intrusos estaven discutint i tardaren a adonar-se de la presència de la Gooraa.
-Uhm? -va dir el lleig- I tu què mires, bufona?

-A tu de debó que no... -Va dir la Gooraa possant cara de fàstig
-Mal·leducada! Jo soc en Ganju! Ganju Shiba! l'home més guapo del món! -Va dir aixecant-se i assenyalant a la noia
-Shiba? ets dels Shiba? -Va preguntar la noia, seguidament el va mirar d'amunt cap avall i va afegir: "Algo no cuadra". El noi lleig seguia cridant com un desesperat, mentres la noia es mirava al noi de cabells taronges. Quan va poder reaccionar, va preguntar:
-Sou els intrussos oi?
-Si... d'això... venim a salvar la Rukia Kuchiki, què saps on és? -Va preguntar el noi de cabells taronges
-Rukia Kuchiki!? -Va dir la Gooraa llençant-se a sobre de l'Ichigo -Veniu a salvar la Rukia Kuchiki?
-Si, on és? -Va preguntar el noi de cabells taronges. -Ah perdona, em dic Ichigo, Ichigo Kurosaki
-Si que sé on és... i jo em dic Gooraa i soc de la tercera divisió
-Digans-ho ara mateix! -Va cridar en Ganju
-Ganju si crides ens enxamparan... -Va dir l'Ichigo donant-li una patada i fent-lo caure a terra
-Gooraa! -Es va sentir una veu que venia de lluny, era la Hanako
-Ah... Hanako! mira! són els intrussos, però volen rescatar a la Rukia!! -Va dir la Gooraa molt contenta
-Intrussos, marxeu ara mateix! -Va dir la Hanako agafant la seva zampakuto
-Espera espera espera espera! -Deia l'Ichigo fent un gest amb les mans -Podem ressolir això parlant... no fa falta violència...
-Hanako, volen salvar a la Rukia! -Va dir la Gooraa mirant a la Hanako extranyada de l'acció d'agafar la zampakuto que havia fet
-Però no deixen de ser intrussos... -Va dir la Hanako dubtant dels seus actes
-Seran intrussos, però són bons! A més, dedueixo que el noi de cabells taron... l'Ichigo és el noi que té els poders de la Rukia! Alguna raó tindria la Rukia per haver fet allò, no? -Va demanar la Gooraa a la Hanako, fent-la dubtar de quin bàndol estar...

//Mentres a la divisió 10//
- Molt bé capità - Vaig dir aixecant el genoll de terra - Ara mateix compliré la missió
- I no diguis res de la missió a ningú
- Com vulgui - I vaig marxar.
Feia 1 més que havia entrar a la divisió, però feia més temps que coneixia a al capità Hitsugaya, per això m'havia encarregat aquesta missió a mi, havia de esbrinar quin era l'objectiu dels intrusos, graciés a la tecnologia de la dotzena divisió, van poder localitzar els intrusos, així que em vaig dirigir a la divisió 7 on hi havia 2 dels intrusos, al arribar hi havia un enfrontament, era en Jirōbō Ikkanzaka contra una dels intrusos, però aquell intrús va derrotar amb facilitar en Jirobo, vaig pujar directament on estaven ells, una de les intruses estava curant en Jirombo:
- Per que els curres? - Vaig preguntar
- Un altre! - I l'intrus va treure el seu arc
- No,sóc un amic - Vaig dir
- El curu perque no m'agrada veure sufrí a la gent
- Segui-me us portaré a un lloc segur

La Hanako seguia dubtant sobre els intrusos, no semblaven mala gent... pero el seu deure era anar a informar al seu capità
-Ho sento, pero no deixeu de ser intrusos, i no puc permetre que ataquin el seireitei- va dir finalment la Hanako- no us atacare, pero anire immediatament a informar al capità general.
-pero Hanako...-la Gooraa no va poder acabar la frase, la hanako ja havia marxat fent shumpo
-Es igual, que fagi el que vulgui, jo nomes vull rescatar a la Rukia- va dir l'Ichigo, mentre agafava a la gooraa pel braç- tu... coneixes a la Rukia, no?
La Gooraa va asentir sense dir res
-Be, series tan amable de dur-nos fins on estigui?
La Gooraa savia que el que estava a punt de fer anava en contra de les normes del seireitei, pero no volia que executesin a la Rukia, i si el seu germà no s'hi oposava, ho faria ella
-D'acord, seguiu-me, us dure fins a la torre en la que tenen a la Rukia, pero us adverteixo de que no serà facil arribar-hi

Just en aquell moment, hi havia una reunió de Capitans i, quan la Hanako va arribar, es va trobar alguns capitans que tornaven cap a les seves divisions.
-Capità! -va dir la Hanako quan entrava al despatx- Els intrusos, què fem?
-No duraran ni dos minuts més... -va dir el Capità General restant-li importància- D'aquí a menys d'una hora ja estaran capturats.
-Però... són aquí per impedir l'execució de la Rukia Kuchiki... -va dir la Hanako- No creu que...
-Hanako -va dir el Capità General molt seriós- No tens cap autoritat ni dret per qüestionar les ordres de la Cambra dels 46. Ara, informa als tinents de la situació actual.
-Sí, Capità -va dir la Hanako abandonant el despatx i començant els preparatius per convocar una reunió de tinents.

Mentre...
-Merda, no arribaré a temps! -deia la Momo que corria pels carrers del Seireitei cap a la Primera Divisió amb un missatge del seu Capità. L'Ukitake no es trobava gaire bé, però volia que a la reunió es comentés el tema de l'execució de la Rukia i, per això, havia escrit una carta i li donà a la Momo perquè la dugués a la reunió. Però el Seireitei estava completament sotmès a un caos i els carrers estaven plens de Shinigamis que corrien com a bojos perseguint els intrusos.
-On punyetes són? -cridaven uns membres de l'Onzena- Sóm quatre mitges merdes, com pot ser que no els trobem???
-He sentit un renou cap allà!! -va cridar un d'ells, el més corpulent i va assenyalar on estava la Momo.
-ANEM-HI!! -va cridar un altre i 30 homes sudorosos començaren a correr sense control cap allà on estava la noia. La Momo no sabia què fer, sense cap dubte aquells homes l'aplastarien... estaven ja massa a prop!!! La Momo es va cobrir el cap amb les mans però... els homes no li passaren per damunt. Va obrir els ulls...
-Eh? -va dir quan va veure que estava en braços d'algú que l'havia agafat uns segons abans que aquella manada de bojos intentés trepitjar-la. La Momo va mirar al seu salvador. Un haori de Capità? Però, si era el Capità de la Desena! El noi va aterrar a un terrat pla d'allà a prop, i deixà la noia al terra.
-T'ha vingut de poc... -va dir el Capità- Vés més alerta.
-Moltes gràcies, Capità Hitsugaya -va dir la Momo fent una reverència mentre el noi la mirava amb els seus ulls verds molt penetrants i vistosos. La Momo de sobte es va adonar d'una cosa molt important- Ah! He perdut la carta del meu Capità!!!


Mentre...
-A les clavegueres?? -va demanar el Ganju- Però tu qui et penses que som? Jo sóc un Shiba, eh!
-Vols deixar de cridar? -va demanar la Gooraa- Encara ens agafaran per culpa teva! Si no vols entrar a les clavegueres no entris, queda't aquí i deixa't matar!
-Va Ganju... -va dir l'Ichigo retirant la tapa de la claveguera- És una bona opció i ho saps. Som-hi.
I l'Ichigo va ajudar a la Gooraa a baixar per aquella petita escala cap al laberint de les clavegueres, domini de la quarta divisió.

-D'aixo Goora, perque ens ayudes? -va preguntar l'ihigo-
-Escolta ichigo... -va dir en Ganju-
-Gooraa, som els teus enemics, perqe ens portes a la "Torre de la penitencia"? -va preguntar l'Ichigo-
-Ichigo, vull que salveu la Rukia, i us ayudo perque ella es la meva amiga -va dir la Gooraa mirant l'Ichigo-
-... No et preocupis, et prometo que la salvare! -va dir l'Ichigo decidit-

Mentres en el Rukongai...
-Ei, espera Sora! On vas? -vaig cridar-
-No tinc temps ara, uns intrusos han entrat al Seiretei! -va dir en Sora mentre s'anava-
-Intrusos? Potser es refereix a l'Ichigo... Pero ell... semblava que volgues salvar aquella tal Rukia Kuchiki...

-Flashback-
-Que passa? -vaig cridar apropant-me on estaba en Jidanbo- Jidanbo! -vaig cridar- Pero que li ha passat?
-Tranquilitzat Ryota... -va dir un dels meus amics-
-Com vols que em calmi? Han ferit en Jidanbo i ell... Es un bon amic meu! -vaig tornar a cridar-
-Tranquilitzat noi... -va dir un noi amb els cabells taronges-
-Uh? -em vaig quedar mirant el noi amb els cabells taronges-
-Inoue, endavant -va dir el noi a una noia-
-Si -va asentir amb el cap i va fer una especie de "barrera" en el braç del Jidanbo curant-lo completament-
-Com ha fet aixo? -vaig pensar mirant sorpres allo- I tu com ets dius? -vaig preguntar-li al noi-
-Eh? -em va mirar- Em dic Ichigo, Ichigo Kurosaki i tu? -va dir-
-... Em dic Ryota... -vaig dir mentre el miraba, se'm feia extrany que em parles sense dir res del meu aspecte-
-Que passa noi? Es que tinc alguna cosa rara? -va dir-
-No res... Es que se'm fa extrany que no diguis res del meu aspecte... -vaig dir susurrant-
-Del teu aspecte? I perque anavem a dir res? -va dir un noi amb ulleres-
-Eh? I tu qui ets? -vaig preguntar-li-
-Em dic Uryu Ishida -va dir pujant-se les ulleres-
-Jo soc l'Inoue -va dir una noia amb cabells taronges tambe- I ell es en Sado -va dir senyalant un noi gran-
-Ah... Etto... Gracies per curar en Jidanbo... -vaig dir mirant l'Inoue- D'aixo... em tinc que anar... Ja ens veurem despres! -vaig dir mentre m'anava cap a casa meva-
-Adeu! -va dir l'Inoue-
Despres d'unes hores...
-Ara torno Sora, vaig a veure a una persona -vaig dir aixecant-me-
-D'acord, pero no vinguis tard que dema tens academia -va dir en Sora-
Vaig anar en direccio a la casa del alcalde del poble
-Fot del mig noi! -va cridar una veu-
-Eh? U-un porc senglar!? -vaig cridar saltant cap un costat, un noi va caure del porc senglar- Que coi ha sigut aixo!? -vaig cridar mirant el noi-
-Que ha sigut aixo? -va dir en alcalde- Que ha passat Ryota?
-Doncs un porc senglar i un tio... -vaig dir sorpres-
-En Ganju un altre cop? -va dir mirant en Ganju- Que hi fas ara tu aqui?
-Que ha passat? -va dir l'Ichigo sortint de la casa- Eh? Ostres pero si tu ets el noi d'avans! -va cridar l'Ichigo sorpres-
-En Ryota? -va dir l'Inoue- Ah, hola Ryota! -va cirdar-
-H-hola... No sabieu que estabeu a la casa del alcalde -vaig dir- Per cert Ichigo et volia preguntar una cosa -vaig preguntar-li-
-A si? I doncs que es? -va dir-
-Doncs per les teves pintes puc dir que ets un shinigami pero no estas al seireitei i sembla que t'hagin expulsat...
-Doncs diguem que no soc del Seireitei, he vingut aqui per una persona molt important per a mi-va dir l'Ichigo-
-Una persona important per a tu? -vaig preguntar-li- I quin es aquesta persona?
-Es diu Rukia... I l'han sentenciada a mort... -va dir una mica trist-
-Rukia Kuchiki... -em vaig aixecar- Si tan important es per tu estic segur de que la salvares! -vaig dir decidit-
-Si, prometo que la salvare -va dir l'Ichigo somrient-
-Jeje -vaig somriure- Sembles molt fort Ichigo, encara no soc un shinigami del toto pero algun dia et superare! -vaig dir-
-D'acord farem una promesa -va dir aixecant-se- Prometem que et fares un shinigami fort i que lluitarem per veure qui es el mes fort, d'acord? -va dir-
-Val! Et prometo que em fare un shinigami -vaig dir decidit- I tambe et penso superar!
-Je, aixi m'agrada noi, em tinc que anar, ens veurem quan t'hagis fet un shinigami, val? -va dir, va baixar de la teulada on estabem i va entrar a la casa-

-Fi del flashback-
-... Potser si que era ell... Be, no crec que li pasi res, ell es molt fort -vaig dir- Em convertire en un shinigami i et superare Ichigo -vaig dir mentre miraba el cel-

Mentres a les clavegueres...
-Achus! -va estornudar l'Ichigo-
-Que passa Ichigo? -va dir en Ganju-
-No res, m'ha semblat que algu parlaba de mi -va dir-
-Quines bajanades les teves Ichigo...

-Hey!? Què feu aquí? -Va preguntar una veu de cop
-Hanataro!! -Va dir la Gooraa molt contenta de veure'l. -T'han asignat aquesta zona avui??
-Si... i vosaltres de la tercera divisió què feu aquí? No, un mom... de quina divisió són els que van amb tu? -Va preguntar el noi deixant l'escombra contra la paret
-Veuràs Hanataro... -I la Gooraa li va explicar tot, desde el principi fins al final
-Què?????? que volen executar la Rukia!? -Va preguntar en Hanataro molt espantat quasi caient a l'aigua
-Exacte, m'és igual anar contra les normes, és amiga meva i no trobo just que l'executin per una cosa que déu tenir un "perqué" que els demés no volen escoltar
-La Rukia em va salvar, a mi i a la meva família, si no hagués sigut per ella i pels seus poders, jo ara no estaria aquí -Va dir l'Ichigo mirant a la noia de cabells blancs, desmentint. Seguidament, la Gooraa va girar el cap bruscament cap a en Hanataro i va cridar:
-HO VEUS??!
-Està bé, us portaré a la sortida de les clavegueres, ara mateix estàs un poc perduda oi? -Va preguntar el noi agafant l'escombra i seguint el camí
-Soc de la tercera divisió, és normal que no em sàpiga tot això
-Però tu no hauries d'estar al lloc on t'han assignat els de la teva divisió? -Va preguntar en Ganju
-Que va! el meu capità passa de mi i de molts de la meva divisió -Va dir la Gooraa. -Sempre fem el que volem, si jo arribo a ser capitana no ho faré mai això

Mentrestant
-Què en penseu? -Va preguntar la Hanako, una vegada a la reunió de tinents
-Qui sap, és tot molt misteriós... -Va dir en Renji Abarai, tinent de la sisena
-A mi em fa pena la noia... -Va dir l'Iba, tinent de la setena
-A mi em sembla injust tota aquesta merda! -Va acabar d'adobar en Renji
-Vull més galetes! -Cridava l'Oomaeda
-Galetes, GALETEEEEEEEES! -Cridava la Yachiru
-D'acord doncs -Va dir la Hanako, després de molt parlar. -Si trobem cap intrús el matarem sense pensar-ho dos cops, reunió acabada.
Una vegada va acabar la reunió, els tinents van anar cap al lloc on s'els hi havia assignat, la Hanako és va quedar pensant varios minuts, fins que va dir per ella mateixa
-Em fa ràbia...

-Em fa ràbia... -va pensar la Hanako mentre arreglava la sala de reunions de tinents- no poder fer res per la Kuchiki. No la conec però realment no crec que la sentència sigui justa. Però no hi puc fer res, el Capità s'enfadaria moltíssim...

Mentre, a les clavegueres.
-Per aquí sortirem el més a prop possible del Palau de la Penitència... -va dir en Hanataro mentre l'Ichigo pujava per l'escaleta cap a al superfície.
-Ostres... hem sortit ben a prop -va dir l'Ichigo mirant l'entorn.
-Som a la Primera Divisió... -va dir la Gooraa- No hi he vingut mai, així que no us podré guiar per allà dintre.
-Hi ha algú a les escales... -va dir en Hanataro.
-Merda, ja hem begut oli -va dir en Ganju- Toquem el dos...
-És el Renji Abarai! -va dir en Hanataro- El tinent de la Sisena Divisió!!!
-Ell una altra vegada? -va demanar l'Ichigo, avançant i començant la lluita amb ell.


Va ser una lluita molt violenta, i en la qual, els dos enemics es varen fer puré l'un a l'altre.
-ICHIGO! -va cridar la Gooraa, però el noi havia rebut molt de mal.
-Ve més gent... -va dir en Ganju- Serà millor que ens tornem a les clavegueres i el curem!
-Tinent Abarai... -cridaven els shinigamis que s'hi acostaven. Mentre, la Hanako des del balcó de la sala dels tinents, alertada pels crits, va veure com la Gooraa es ficava a dins les clavegueres amb els intrusos...

Aquell vespre, la Hanako el va passar a la Primera Divisió fent feines avorrides, massa nerviosa per poder anar a dormir. Finalment, es quedà adormida, però la va despertar un fort crit. De qui era aquella veu? Semblava la veu de la tinent de la cinquena... Era un crit de por...
-CAPITÀ AIZEN!! -va cridar la noia. La Hanako va pegar un salt de la cadira i, sense dubtar-ho es va dirigir corrent al lloc d'on venien els crits.
-Què passa? -va demanar la Hanako. Els tinents que hi havia presents varen alçar el braç cap a la paret del davant. La Hanako hi va mirar i es va trobar amb el Capità Aizen cobert de sang i clavat a la paret per una katana que li travessava el cor.
-Aniré a informar al Capità General... -va dir la Hanako just quan arribava l'Ichimaru.

Spoiler:

~Mentre estant a l'academia dels Shinigamis~

- Deu meu perquè m'haura toca't quedar-me aqui on no hi ha acció - Deia jo
- No et queixis,si t'ha tocat t'ha tocat - Deia un oficial company meu
- No si no em queixo nomes es que prefereixo l'acció que ha quedar-me aqui quiet sense fer res - Deia jo
- Vinga Victor no pensis això,pensa que estas protegint als futurs Shinigamis - Deia un professor de l'Academia
- Professor! Quant de temps, que fa aqui? - Deia jo que el coneixia perquè va ser un professor meu de l'academia
- Dons anava fent una passejada ja que aquesta hora la tinc lliure - Deia ell que s'alegrava de veure'm - Haveu escoltat l'ultim del Seretei?
- Lo dels intrusos? - Deia el oficial
- No, acabo de sentir que el Tinent Renji ha sigut vençut per un dels intrusos - Deia ell
- Mare meva, quina situació - Deia jo una mica impressionat
- I lo pitjor de tot es que a més el Capità Aizen ha sigut mort,i no es sap qui, l'han trobat aquest vespre mort apunyalat amb la Katana al cor
- Que!? - Deia l'oficial molt sorprés i una mica espantat
- Haurem de preparar-nos per a lo que sigui, tens raó no tenim temps per queixar-nos, tenim que protegir als alumnes perquè no pasi res - Deia jo seriosament
- Aquesta es l'actitud - Deia el professor - Ostres, mira quina hora es! Tinc que marxar o arribaré tard, deu nois fins un altre
- Adeu, professor - Deia l'oficial - Victor? En que penses?
- Penso que potser el Seretei no es tant fort com creïem, ja que si uns pocs intrusos han causat tantes destroçes d'aquesta manera, no m'ho puc creuré, així que penso que em faré molt més fort per poder protegir a tots i conseguir derrotar a qualsevol enemic perquè ningú pateixi res i al Seretei mai sigui destruit, lluitaré sempre per poder protegir als Shinigamis - Deia jo rumiant bastant i amb un to de certa maduresa
- Ostres.....quan vols si que pots parlar seiosament i amb determinació - Deia el oficial
- Tanca la boca! - Deia jo emfurismat
- Vinga continuem vigilant l'academia - Deia ell
- Valeeee - Deia jo tornant a la feina - Espero que això acabi aviat
- Tens raó, no m'agrada gens aquesta situació - Deia l'oficial - Bé ara ane'm a vigilar
- Ja anava - Deia jo mentre mirava al cel amb esperança de que aquest problema es termines sense problemes

-Em fa mal espina aquest paio - Deia un dels intrusos darrera meu
- A mi em cau bé! Ens ha deixat curar en Jirobo, jo crec que es de confiança - Deia la intrusa
- Us estic sentit - Vaig dir - No es estrany que no confieu amb mi, em dic Eloi, shinigami ras de la desena divisió
- Orihime Inoue! Encantada! - I va fer una reverencia molt exagerada
- I va i diu el seu nom real - Va dir l'intrús ficant-se una mà als ulls - Em dic Uryu Ishida
- I que feu aquí? - Vaig preguntar, mentras seguíem caminant
- Venim a rescate la Rukia! - Va dir la Orihime
- Però no ho diguis!
- La Rukia??? De que la coneixeu vosaltres?
- Es la nostre amiga! - Va respondre la Orihime
- Vec que ha fet amics en el món dels humans, teniu un poder molt misteriós... Tu un arc i tu un camp de llum, no sou shinigamis vosaltres.
- No sóc un shinigami, efectivament, sóc un Quincy
- Un Quincy,jujujujujuju - Es va sentir una veu del mur, finalment es van veure dos siluetes
- Capità Samael! Tinenta Nemu! - Vaig exclamar amb sorpresa - Que hi fan vostès per aquí?
- Qui ets tu? Estàs ajudant als intrusos? Això va contra les normes, també va contra les normes conèixer un Quincy i no portar-lo davant meu, com els seus avantpassats, com m'agradava experimentar amb Quincys!
- Tu feies experiments amb els Quincys?! - Va dir l'Ishida furiós - Eloi enduta la Orihime! No vull que vegi aquest basament de sang.
- S.... S.... Sí! - I vaig agafar la Orihime i vam marxar, quan ja estevam un quants metres lluny, és va sentir una explosió.

Vam arribar a un edifici abandonat, estava fet de fusta i tenia cortines com a portes, però era l'únic lloc on es podíem estar tranquils:
- Ishida-kun.... - No parava de repetir la Orihime - Qui era aquell home?
- En Samael Luisenbarn, capità de la dotzena divisió, fa poc que l'han pujat a capità. El seu shikai no podrà fer res contra l'Uryu, el que em preocupa es el seu Bankai.
- Per que? - Deia la Orihime
- Se'l coneix com els mil guerrers - Vaig donar una tassa de té - Es capaç de invocar les ombres de les persones aquí ha matat, creat un exercit de més de 1000 shinigamis.

Aquell vespre els capitans varen tenir una reunió sobre la mort del Capità Aizen, que havia deixat el Seireitei totalment trasbalsat i en el caos més absolut. Emperò, el Samael no havia anat a al reunió, sinó que estava lluitant contra el Quincy.
-Així que ets un Quincy, eh? -va demanar en Samael mirant l'Ishida- Sí, realment ho sembles, però les teves robes són horribles.-
-Què dius, shinigami? -va demanar l'Ishida-Tu t'has vist? Però si dus el haori tot brut.
-Això és perquè la vaga de la Nemu s'ha passa tota la tarda menjant croissants i no ha fet la bugada!! -va cridar en Samael per defensar-se
-Em sap greu, Samael-sama -va dir la Nemu mentre treia una napolitana de sota l'aixella i començava a menjar
-PERÒ NO MENGIS, VAGA!! -va cridar en Samael llevant-li la napolitana i menjant-se-la- Aaaaaaaaaaaaah! Està asquerosa!! Com et pots menjar això? Que no tens sentit del gust o què? MERDA! -va cridar en Samael, llençant la napolitana al terra i començant a trepitjar-la amb fàstic.
-Vaja, vaja... veig que m'he trobat amb un Capità un tant estrafalari i mal pentinat... -va dir l'Ishida pujant-se les ulleres- Et mataré per l'honor dels Quincy.
-Sí, vinga -va dir en Samael somrient tètricament- Saps que això no ho pots fer! Ets com un nadó al meu costat. Et ficaré dins un tub d'assaig i no aturaré fins que et surti una banya del front! BANKAI!!


Mentre, a les clavagueres:
-Ha rebut molt de mal de la batalla amb en Renji -va dir el Hanataro mentre curava a l'Ichigo.
-Però el podràs curar? -va demanar la Gooraa
-I tant! Tardaré tota la nit, però demà estarà com a nou -va dir en Hanataro posant-se mans a l'obra.

Al matí següent els intrusos i la Gooraa varen sortir de les clavagueres i intentaren salvar la Rukia altra vegada. Però, quan estaven de camí es varen trobar amb...
-Aquesta energia espiritual... -va dir la Gooraa- Merda! És el Capità Zaraki!
-Oh! Vaja... sembla que ens ha descobert, Ken -va dir la Nafi sortint d'un teulada i posant els peus a sobre de l'Ichigo
-Què fas? -va cridar l'Ichigo.
-Vinga Nafi -va dir el Kenpachi- Ara em divertiré una estona...
-Correu... -va dir l'Ichigo als seus amics- Ja me'n carrego jo d'aquest. Vosaltres aneu a salvar la Rukia!!

Em vaig despertar quan la llum del sol em va tocar el ulls, em vaig aixecar lentament, i em vaig donar conté que tenia el seu cap repenjat al meu ombro:
- Orihime... - Vaig xiuxiuejar a l'orella - Desperta...
De cop es va despertar i es va donar conté en la posició en que estava:
- AAAAA! Perdó Eloi-kun, perdó!
- No passa res... Vols menjar alguna cosa?
- No, si no tinc gana! - La panxa li va començar a roncar - Bé,una mica si que en tinc.
- Només ens queden 5 galetes i 2 tasses de té.

Després de haver menjat, vam sortir de l'edifici, però abans la Orihime es va ficar un kimono de shinigami:
- On anem? - Va preguntar la Orihime que anava darrera meu
- A la divisió 10, et portaré davant del meu capità - Vaig respondre
- EM VOLS ENTREGAR??????????????? JO MARXO! - Va dir la Orihime, però abans de que marxes corrent li vaig agafar el kimono per darrera i la vaig subjectar amb força
- Tranquil·la, no t'entregara al seretei, només vol fer-te unes preguntes
- Segur que no m'entregarà?
- Tranquil·la, si no, jo et protegiré - Vaig dir, i vam seguir el nostre camí.

- Alto!!!!!!!!!! - Vaig sentir una veu que cridava - Donem la noia!
Darrera nostre hi havia en Ikkaku:
- Ordres del capità Zaraki! Donem ara la noia!
- No! - Em vaig ficar davant la Orihime i vaig desenfundar la zanpakuto
- Tu ho has volgut! Hozukimaru! - I va activar el seu Shikai
Les dues armes van xocar, vaig intentar atacar l'Ikkaku a l'espatlla, però va bloquejar el cop i va tirar-me endarrer fent-me perdre l'equilibri, en aquell moment va aprofitar per fer-me un tall al braç dret. Vaig recompondrem i vaig intentar contraatacar, però l'Ikkaku va esquivar el cop amb molt agilitat i va fer-me un altre tall al braç esquerra, amb el dolor vaig deixar caure la zanpakuto a terra i l'Ikkaku em va perforar l'estómac amb la Hozukimaru:
- NO! - Va cridar la Orihime - Para! - Es va agafar al Ikkaku - No li fagis més mal!
- Apartat! - Va tirar la Orihime a terra
- Deixem-el curar siusplau! - Va començar a plorar - Siusplau!
- D'acord curra'l, però després el dos vindreu amb mi
- T'ho prometo... Sōten Kisshun! - L'Orihime es va curar, i seguidament ens vam dirigir on estava el capità Kenpachi.

//Mentre, al pont que porta a la torre de la penitencia//
- Rukia, t'em vingut a salvar! - Va dir la Goora obrint la porta
- Qui sou? - Va preguntar la Rukia
- Els acompanyo jo Rukia - En Hanataro va sortir de darrera
- Hanataro? Que feu aquí
- T'em vingut a salvar, va anem Rukia
Tots 4 van sortir de la torre, quan una gran energia espiritual s'acostava
- Aquesta energia.... - Va la Goora
- És el meu germà! Correu! - Va cridar la Rukia
- No, jo hi lluitaré! - Va dir en Ganju
- No! Ho faré jo - Va dir la Goora i va desenfundar la zanpakuto i es va llençar contra en Byakuya.

Mentres a l'academia...
-... Sento xocs de reiatsu a tot arreu... -vaig dir mentre em dirigia cap a l'Academia de Shinigamis, quan vaig arribar vaig veure dos shinigamis vigilant la porta- Dos shinigamis? -vaig pensar, vaig entrar a l'academia i em vaig dirigir cap a la meva classe de zanjutsu- Em preocupen l'Ichigo i els seus amics... -vaig dir mirant el cel, caminant mirant el cel em vaig chocar contra un estudiant- Ei! Vigila per on vas! -vaig cridar posant-me la ma al cap-
-Jo!? Pero si has sigut tu qui ha xocat contra mi coi de marrec! -va cridar l'estudiant agafant-me de la meva roba i mirant-me fredment-
-Eh? I a tu que et passa amb aquesta mirada? -vaig dir, vaig agafar la ma de l'estudiant i la vaig treure de la meva camisa- ... Tu -vaig dir mirant-lo fixament- Estas a la meva classe, oi? -vaig dir posant-me les mans a les butxaques-
-Eh? Si, estem a la mateixa classe -va dir l'estudiant- I si no m'equivoco tu ets el nen prodigi que es diu Ryota -va dir-
-... Si, soc jo... I tu ets...? -vaig dir preguntant intentant recordar-me del seu nom-
-Slyth, em dic Slyth -va dir mirant-me- I quants anys tens? -va dir com si m'estigues dient que sembles un crio-
-... Tinc 298 anys, algun problema amb aixo? -vaig dir mirant-lo una mica cabrejat-
-Oh? "98 anys, quina passada! Per ser tan gran sembles un nen de 10 anys... -va dir posant la ma sobre el meu cabell-
-... No em toquis el cabell! -vaig cridar cabrejat- I no soc un nen! -vaig tornar a cridar- I ara si em disculpes... No vull arribar tard a classe -vaig dir passant pel seu costat-
-Aquell nen te molt mala llet... -va dir en Victor que estaba mirant en Ryota i l'Slyth sobre un dels murs de l'Academia-
-Victor baixa d'alla! -va cridar un shinigami-
-Uah! -va cridar en Victor caient del mur- Quin mal... -va dir queixant-se de cap al terra i els peus a la paret-
-Vinga anem Victor... Tenim feina que fer! -va dir el shinigami agafant-lo pel coll de la seva roba i arrosegant-lo cap a la porta de l'Academia