Rol històric [2na Saga]

El combat èpic que tots esperaveu, un servidor contra l'Ishida!


-Aquest cop m'has fet enfadar,BANKAI!!!!!!!!!!!!!- va cridar el capità de la dotzena i de sobte una gran columna de de fum negre va brotar de sota els peus d'en Samael. La fosca capa de fum es començava a arremolinar cap on era el capità creant corrents d'aire fortes cap a ell. Al quincy la ve començar a venir la suor freda.
-Te una forta excepcional, serà difícil guanyar-lo, però sobretot el que he de fer es guanyar temps i no morir-va pensar l'Uryu. I aleshores una gran explosió va llençar el fum cap a l'exterior a gran velocitat. L'Uryu no podia veure res fins que es va començar a dissipar la boira.. i aleshores al centre hi havia el capità Samael amb una armadura feta de trossos de caixes de cartró.
(Perque us feu una idea algo semblant a aixoXD)

Spoiler:

-Però que **** representa això???- va cridar l'Uryu.
-Es que fa tant de temps que no lluito que s'hem ha oblidat de fer el Bankai- va justificar el capità rascant-se el cap.-Aixi que he preferit posarme dins del super bot de combat mendigator4000 (patentat per en Samael) i així protegir-me de les teves fletxes
-Tinc sort que m'ha tocat un capità estúpid, no se com ha arribat tant amunt-va pensar l'Uryu.-Tu, carallot, et penses que un munt de caixes et protegiran dels meus atacs!-va bramar el Quincy.
-Evidentment, si no no me les posaria-Va contestar el capità confiat.
-Doncs ara ho veurem!-va dir l'Uryu traient l'arc i apuntant-lo.
-No!,no espera siusplau estic casat i tinc fills, pensa en els nens, es que ningu pensa en els nens, la meva dona esta malalta i només jo puc portar els diners a casa, siusplau pensa el que fas!-va suplicar en Samael.
-Tu no tens la edat de estar cassat ni de tenir fills!-va dir l'Uryu.
-Si, perdona no et volia mentir, però es veritat que tinc fills son uns pobres nens adoptats del districte més violent del Rukongai, estan esperant que el seu pare arribi a casa per donar-lis menjar-va dir el Capità plorant i de genolls al terra.
-Tampoc et crec!-Va dir el quincy carregant l'arc al màxim i apuntant-lo.
-Ve teòricament tinc una filla, però es creada artificialment,però ja veig que no et farà canviar d'opinió aixi que activet mendigatron4000!!!!-va cridar en Samael mentre feia veure que picava un boto vermell pintat sobre una de les caixes que li cobrien el braç i mentre per la boca començava a fer sorolls imitant una maquinaria potent es va començar a posar de genolls fins que va quedar completament dins d'una caixa de cartró i mirava per un forat d'una de les anses.-Ja està! la defensa perfecta!
-Ets un idiota!-va cridar l'Uryu llençant una petita fletxa contra la “armadura” del capità.Aquesta al impactar va reduir la armadura a cendres i mostrant que el capità sota l’Armadura tenia roba interior.
-NO!!!!!! La meva aramdura perfecta...em faras plorar...ets dolent....-va dir en Samael amb els ulls humits.
-Va para de ploriquejar i vine aquí a lluitar com un home!-va dir el quincy provocant.
-Jo ho faria...però el meu Shikai no és util en les batalles un contra un...he oblidat el Bankai...Atchis!...i fa fred...tu sembles un noi llest si vols ho resolem amb una partida d’escacs, que em dius?-va preguntar en Samael tremolant.
-No- va dir el quincy carregant l’arc
-No... doncs si vols juguem el poker i si perds em dons la teva roba... Atchis!-
-No...-
-Doncs va et firmo un autògraf i marxes d’aquí tranquil, ok?-
-He dit que no, ja estic fart aquesta fletxa no es normal, es una fletxa especial que tarda en desaparèixer i consumeix tot el que toca, ara desapareix!-va cridar el quincy mentre disparava la seva letal fletxa sobre l’indefens capità i just després de l’explosió es va pujar les ulleres amb el dit petit.
-AHHHHHHHHHHHHHHH!!!!! CREMA!!!!! Això ha estat perillós, em podries haver matat- va cridar en Samael amb tota una cama travessada per la fletxa.
-Es que era l’intenció- va dir apropant-se mentre treia una seele Schneider.
-CREMA!!!! I no precisament de llet!!!! Fa molt mal!!!!-
-Em qualsevol moment la fletxa per culpa de la gravetat anirà baixant i destrossant tota la teva cama , es estrany que encara no se’t hagi començat a desintegrar, però no et preocupis no tardarà gaire -va dir el Quincy apropant-se
-No si me la trec abans!- Va dir mentre agafava la fletxa amb les mans –AHHHHHHH! COM CREMA!!! “#@%!!!!!! LES MEVES MANS!-
-Es impossible que et treguis la fletxa i no perdis les mans, noi, estàs acabat –
-Doncs ja me la he tret- va dir el capità de la dotzena amb cara de babau rascant-se el nas amb la fletxa...-AHHHHH!!!! CREMA!!!! LA CARA CREMA!!!!!-va dir mentre es tapava la cara amb les mans i queia al de genolls al terra.
-Bé aquí s’ha acabat el joc, ara t’eliminaré!-va dir el Quincy que ja era davant d’en Samael alçant la seele Schneider.
-Un moment, abans puc fer una ultima cosa abans de morir?-va suplicar
-...va, si però que sigui ràpid que tinc presa-
-Moltes gràcies, snif, snif, ets meravellós - va dir en Samael plorant i posant-se la ma dins dels calçotets.
-Però que fas anormal!-
-Res, busco una cosa-va dir mentre treia tot de cosses dels calçotets -Hey, vols una poma?-
-No... gracies?- va dir em cara de fàstic
Doncs tu t’ho perds -va dir el capità donat li una mossegada –OH! Ja ho he trobat- va exclamar mentre teia un tub de cola d’enganxar.
-Que vols fer amb això?-
-No siguis impacient, ara ho veuràs, em pots deixar la teva seele schneider?-
-NO!-
-Oh... doncs haure d’agafar la teva fletxa d’abans que encara no ha desaparegut...-va dir mentre s’untava cola al front i de cop va enganxar la fletxa al cap. –Soc un unicorn jedi fluorescent en calçotets!!!- va exclamar fent una pose èpica ... –CREMA!!!!!!!!!! EL CAP EM CREMA!!!!!-cridava agonitzant mentre corria pels carrers fins que PUM! Es va estampar a gran velocitat contra un mur i va quedar K.O.
-Quin idiota...- va dir l’Uryu mentre es pujava les ulleres i es girava per anar a buscar a la Orihime. Quan de sobte dos mans fosques el van immobilitzar i abans de que fos conscient una flac demoníaca li pesava pel coll. I uan veu li va xiuxiuejar a la orella:
-Mai has de subestimar a un enemic, i menys donar li l’esquena-va dir en Samael que estava vestit amb una túnica grisa i portant a la mà la seva Zampakuto en mode Bankai.
-Però tu , no sàvies fer el Bankai com es que?...-va dir l’Uryu preocupat.
-De totes les mentides que he dit va i només et creus aquesta, que pèssim... com vols que un capità oblidi el Bankai...-
-No se es que semblaves estupid, i...-
-Es el que volia que pensessis i així baixessis la guarida-
-I si podies fer el Bankai desde el principi per que no l’has fet abans i m’has matat?-
-Realment abans he fet el Bankai, però mentre hi havia la boira negre he agafat la Zampakuto i la roba(que forma part del Bankai) i les he amagat darrere aquella pedra d’alla( senyalat pedra minúscula) i així podria provar el meu mendigatron4000 i també com de fort era un quincy ja que feia temps que mai m’havia enfrontat amb un-
-Doncs va, acaba ja!-
-Si, t’hauria de matar per no aplaudir la meva forma d’unicorn fluorescent final, però em fas tanta pena que et deixaré viure, però amb una condició, sense aquest guant tant maco que tens a la ma, tinc entès que si te’l treus perdràs els poders però guanyaràs un gran poder i no se quines parides més... així que t’el trex-va dir el Capità mentre li treia el guant.
-Noooooooooo, merda, merda!!!!-
-Uix! Això es posara violent, pirooooooooo!- Va dir en Samael cançelant el Bankai mentre feia la croqueta pel terra.
-Malparit, ara veuràs tot el meu poder!!!!- va dir l’Uryu carregant el que podria ser la ultima seva ultima fletxa-3,2,1, FOC!- i una fletxa descomunal va sortir en direcció al capità que rodava feixugament degut a totes les cremades que tenia per tot el cos.
-Uix, això em fara mal, uni salvem!!!!!-va cridar en Samael dipositant totes les seves esperances a el seu unicorn imaginari. Però l’uni no va aparèixer i la fletxa fa impactar directament sobre ell deixant-lo completament fora de combat mentre l’Uryu que havia perdut els poder fugia de la zona.

PD: hi havia una versió millor, però s'hem va borrar quan estava a casi casi d'enviar-la, aquesta es la resumida, ho em sap greu...

Perdoneu el comentari, però només puc dir una cosa després de la intervenció d'en Samael

Spoiler:

El Samael va despertar al matí següent cridant com un boig.
-MERDA UNI! PER QUÈ NO HAS VINGUT? JO CONFIAVA EN TU! -va cridar saltant del llit a la quarta divisió.
-Vaja, Capità Luisenbarn... -va dir la Unohana somrient- Es veu que un Quincy li va pegar una petita pallissa... tenia cremades per tot el cos. Tanta sort que algú de la Primera Divisió va enviar una patrulla especial per rescatar-lo...
-On és el meu unicorn, dona amb barba? -va cridar en Samael.
-Dona amb barba, eh? -va dir la Unohana agafant una injecció de la mida d'una fregona i es llençà a sobre d'en Samael per posar-se-la al cul- Això no et farà gens de mal
-NOOOO!! Deixa'm anar! -cridava en Samael- No vull que vegis el meu culet preciós!! SOCOR, AJUDA!! Em volen violar!!


Mentre...
-I tu qui ets? -va demanar el Capità Kuchiki quan la Gooraa va treure la Zanpakuto per enfrontar-se a ell- No em facis riure, nena. Encara et queda molt vida i tens potencial per arribar algun dia a Capitana... No desperdiciis ara la teva vida aquí contra mi. No val la pena. Ara, lleva't del mig.
-No, no em llevaré del mig i no et deixaré passar! -va dir la Gooraa.
-Però nena... -va dir en Byakuya- Tu saps quin és el poder de la meva Senbonzakura? Moriràs sense adonar-te'n...
-Gooraa, no! FUIG! -va cridar la Rukia.
-No tinc por... -va dir la Gooraa mentre en Byakuya alliberava l'espasa.
-SURT DEL MIG!! -Va cridar en Ganju empenyent la Gooraa cap a la Rukia i rebent ell tot l'impacte de les mil flors de cirerer.
-Ganju... -va dir la Gooraa amb un fil de veu quan el va veure ple de sang de cap a peus i caient a poc a poc, inconscient.
-Vaja, que poca cosa... -va dir en Byakuya- Ara us toca a vosaltres. Cau, Senbonzakura...

Però, de sobte, un altre Capità va aturar el braç del Byakuya.
-Capità Ukitake... -va dir la Rukia. Els dos Capitans començaren a parlar mentre la Gooraa examinava les possibilitats que tenien de sortir d'allà amb la Rukia i amb vida. Cap. No hi havia cap possibilitat ni una. Estaven condemnats, moririen allà en mans del Capità Kuchiki. Però, de sobte, es va sentir un reiatsu molt fort, del nivell d'un Capità i un noi de cabells taronja, amb una capa un tant estranya, aterrà a davant d'elles, interposant-se als capitans.
-Rukia... t'he vingut a salvar -va dir l'Ichigo. Els dos es posaren a barallar-se com uns desesperats, mentre la Gooraa al·lucinava i analitzava la situació esperant que l'Ichigo les salvés.

-Vaja vaja, Kurosaki... -Va dir en Byakuya mirant fixament els ulls de l'Ichigo
-Vaaaaaaaaja! -Va dir l'Ichigo girant-se cap a ell -Sembla que ens tornem a trobar, Byakuya
L'Ichigo va desenfundar la seva zampakuto i van començar una lluita amb una clara aventatge pel Byakuya, ja que no tenia ferides.
-S'ha acabat, ja estic fart del teu numeret, cau... -I una tira de color blanca va envoltar la seva zampakuto abans de que es transformes en milions de petites fulles
-Quant de temps, Byakun! -Va dir la Yoruichi, a la vegada clavant-li la mà a la panxa de l'Ichigo
-Yorui... tu?... -I va caure inconscient
-Yoruichi! Per què ho has fet!? -Va avançar-se la Gooraa
-Idiota, què no veus que no tenia cap posibilitat de guanyar? -Va dir la Yoruichi mirant a la noia als ulls, com si el tema no fos d'importància, i va girar el cap cap al Byakuya.
-Yoruichi Shihouin... -Va dir el Byakuya
-Ha passat molt de temps, petit Byakun! Trànquil no he vingut a lluitar, només he vingut a buscar-los a ells! -Va dir la Yoruichi possant-se bé l'Ichigo a l'esquena i agafat al Ganju amb l'altre mà
-On creus que vas amb els intrusos? -Va dir en Byakuya
-Gooraa, tu m'hauràs de seguir, no tinc més mans per portar-te -Va dir la Yoruichi ignorant al Byakuya
-No penso marxar d'aquí sense la Rukia! -Va cridar la Gooraa
-Molt bé! -Va dir la Yoruichi mossegant-se el llavi -Com vulguis. -I va fer un shumpo emportant-se a l'Ichigo i al Ganju
-Serà... -Va dir en Byakuya, i tot seguit va fer un shumpo per seguir-la
L'Ukitake no sabia que fer, tenia una presonera de la seva divisió davant dels nassos, ajudada per dos shinigamis que volien rescatar-la, un d'ells amb un potencial de capità increible, i l'altra de la quarta divisió.
-Bé... -Va dir l'Ukitake sospirant. -Rukia, tu hauràs de seguir presonera fins el dia de l'execució -Va dir l'Ukitake
-No, Ukitake! -Va cridar la Gooraa aixecant-se del terra i possant-se davant de la Rukia
-No compliquis més això, Gooraa. No diré res a dalt, no diré que has ajudat als intrussos, ja farem alguna cosa el dia de l'execució, ja veuràs. Ara, deixa a la presonera allà on ha de ser, i tu torna cap a la teva divisió i fes veure que no ha passat res, i tu també, Hanataro -Va dir l'Ukitake.
Els dos shinigamis van cedir, la presonera va tornar al palau i els shinigamis van tornar cap a les seves divisions
-Gooraa! -Va cridar la Hanako corrents cap a ella
-Hanako... -Va dir la Gooraa abaixant el cap, tapant els seus ulls de color aigua marí
-No passa res, jo també vull fer alguna cosa, no em sembla just el càstig que se li ha possat, però per ara hem d'actuar amb normalitat, ja buscarem alguna cosa, d'acord? -Va dir la Hanako possant la seva mà al cap de la Gooraa
-D'acord, gràcies -Va somriure, i va aixecar-se el seu mocador blanc fins al nas, va dir adéu amb la mà i va marxar cap a la tercera divisió, a esperar...

M'he vist en el compromís moral d'escriure jo mateix la meva lluita contra el Chad, així que aquí està:
Nota: igual hi ha algún spoiler de Naruto Shippuden, més o menys del capítol 390(manga), que segurament heu vist tots.

Desprès d’estampar-se contra el terra el Chad s’aixeca com si res, sense mal aparent (com li agrada fer-se el dur). Per qui no s’enrecordi, quan el Chad arriba al Seiretei, troba breus enfrontaments amb un parell de shinigamis, si no m’equivoco algún oficial, que derrota al instant.
Doncs bé, es trobava el Chad corrent cap a la doble fulla quan de sobte... una bifurcació en els camins del Seiretei. Es va parar, meditant quina de les dues alternatives li seria més útil quan, un shinigami, d’aspecte escanyolit i amb veu de pito li diu:
-Ei, que t’has perdut?
-Grmpf – diu el Chad mentre es posa en guàrdia. Tots coneixem la expressivitat del Chad.
-Si busques la doble fulla arribaràs abans per aquí – li diu el shinigami senyalant un dels dos camins.- Tot shinigami sap on està la doble fulla.
-Gra...Gràcies – balbuceja el Chad fent ús de nou de la seva oratòria. – No vols aturar-me tu? No lluitaràs contra mi?
- Jo? Lluitar? Jajajaja. No no, jo sóc de la quarta
[Chad amb cara de no enterar-se una merda.]
-Pfff, turistes- diu el shinigami mentre s’allunya com a
Cent metres més endavant, el Chad dirigint-se cap allà, nota un cop a l’espatlla.
-Dispensii, em podria indicar on és la doble fulla? – fa el shinigami que l’ha aturat.
-Eh?.. Doncs cap allà – diu el Chad senyalant el visible turó.
El shinigami, vestit amb una capa rosa de coloraines i amb uns cabells blancs que li arribaven gairebé a la cintura s'adona que ha preguntat una tonteria, entretanca els ulls i mira repetidament la doble fulla i a l'intrús, finalment respon:
-... Tu vas molt de guay.
-Que? No jo no.
-No poc. De que vas? I et presentes aquí en roba interior, lluïn tatuatges de cors i merdes d’aquestes. – s’havia indignat amb el noi – i tu t’has vist? Com pots anar pel món amb aquests cabells? Hippie! Més que hippie!
- No sóc... – el chad atura la frase, posicionant-se per atacar.
-No ets que? Eh? Clar, parles tan poc que a la que dius tres frases t’ofegues enmig de la quarta. Ai ai no puc parlar, ai ai tinc els braços llargs en proporció al cos.
-ets una mica infantil. – el chad, que s’havia col•locat deliberadament en posició d’atac, veu que no hi ha resposta per part del seu oponent. I, recordant la trobada amb el shinigami anterior, treu una conclusió sobre perquè aquest nou shinigami no es disposa a atacar.- Ets de la quarta, no?
:depedra:
Aquí, el Kami, es troba ferit en el seu orgull, en la seva dignitat. Res podia ser pitjor que ser de la quarta.
:paret: (intent de suïcidi de part d’en Kami, frustrat perquè no té prou força ni per agafar l’espasa)
-Estàs bé? Ho sento, no volia...
-No no, ara et mataré, i mira que tinc ordres d’encarregar-me primer d’un panchito que s’ha colat al seiretei. No sé on t’han ensenyat educació però aquestes coses no es diuen entre persones civilitzades.
-Sóc jo.
-?
-El panchito, que sóc jo.
- Ah, pues ara que ho dius, si que tens un aire a ser de fora si. Però un moment... ets tu?? No fotis!! Joder, que jo m’havia preparat un número genial amb pètals de rosa caient mentre jo aterrava amb la capa rosa-tardor ondejant al vent mentre duia aquest barret incomodísim que he comprat a Kisuke’s Shop. Tenen descomptes en coses molt rares. – deia ensenyant un barret que es treia d’una butxaca. Lógicament estava completament destrossat d’estar en una butxaca.- Pots esperar un moment? Cinc minutets, el barret aquet es torna a posar mes o menys presentable i l’efecte és millor.
-Pero que dius? No tinc temps per les teves tonteries.
-Com que no, porto tres mesos assajant eh, ara no em chafes el número.
-Tres mesos? Però si acabem d’arribar
-Calla listillo, qui ho sabra millor tu o jo?
-Jo, que sóc el que arribat avui mateix al seiretei.- replica el chad cada cop de més mala lluna.
-Calla cony, que no em portes la contrària.
-Però..
-Shst.
-Si es que..
-Shssst!
-Molt bé, doncs..
-blablablablabla :nooigona:
(Quinze mintus més tard, en Kami es comença a quedar sense veu, para per beure aigua i continua uns quinze més)
-Està bé, mentre feia el burro he tingut temps pensar i he arribat a una conclusió.
El Chad es posa tens.
-En realitat l’itachi era bo!! Joder, pobre tio, tot el drama que pateix, ho passa fatal, i tot pel burro del sasuke, i nomes falta que s’automediqui, maleïdes empreses farmacèutiques!! Tot per culpa del 3r hokage i els consellers aquells!
-En realitat el 3r hokage no volia.
-Joder però no m’ho expliquis!! Malparit, ara sí que moriràs.
-Però si ho expliquen alhora!
-Calla, abans de matar-te, primerament, en un acte d’extrema misericòrdia, t’ensenyaré a pentinar-te que veig que et fa molta falta.
-Pero si tu vas pitjor pentinat que jo.
-Tot es basa en un secret- explica el Kami sense fotre ni puto cas al chad- però només t’ho diré a l’orella.
S’acosta a la seva orella quan veu una moneda d’or penjant del coll del chad.
-Ostia!! Or!!- diu mentre intenta agafar-lo amb la mà.
-Aparta! Es un record del meu avi que... (...) - rollazo del chad que no escolten ni les papallones shinigami que ballen per allà. Pero en Kami està mirant la medalleta, atent.
-Així que ets ric, si em pagues la moneda et deixo marxar. Els capitans estem molt mal pagats, jo en especial, que no treballo gaire.
-Mai, ja t’he dit que és un record que...
-Que pesadet
-Capità Kami! Acabi d’una vegada amb l’intrús! – diu una noia shinigami cridant des de lluny.
-És maca eh?- diu en Kami dirigint-se al Chad- es la meva tinent
-Pero que dius?, si jo sóc de la primera i tinc ordres de tornar i
-Calla! No podies seguir-me el rollo? Sóc capità, tinc influències, un trucada i t’enfonso la vida eh, a mi no em vacilis.
El Chad, cansat decideix atacar i treu el puny aquell tan lleig que té i dispara la cosa aquella. Amb un ràpid shunpo, el capità esquiva sense dificultats lo que sigui que dispari el Chad. En Kami no pot amagar la seva cara de sorpresa.
-Pero a tu on t’han ensenyat a lluitar? Fas pena, no tens ni espasa, no? La meva tinent lluita millor que tu.
-Si no tens tinent!- crida de lluny la shinigami de la primera.
-Calla!
El Chad torna a atacar al capità que s’ha assagut a terra mentre fa veure que veu sake amb la gerreta i tot. Ho fa veure perque ja se l’ha begut tot i li fa ilusió fer-ho.
Seguidament, trobem un combat molt intens entre el capità i l’intrús, que , al no trobar paraules per expressar lo humillant que resulta pel mexicà, us deixo un video perquè us feu una idea.
Poseu 2:47- 3:05 , no fa falta que veieu gaire més.



-Vigila home, que necessito la mà per ballar.- diu el Kami desenvainant la KyokaSuigetsu i apropant-se al Chad. Es va acostar fent certs passos de ball, a lo Grease
El Chad ataca al capità amb un cop de puny al pit, pero l’habilitat de la poderosa espasa ja està fent el seu efecte. El cop, lluny d’impactar travessa al shinigami en un núvol de flames negres i amb una amplia espasada llença al Chad al terra.
-Aquesta no te la esperaves eh,- pero el Chad ja es troba gairebé inconscient i envoltat de shinigamis rasos.
La noia de la primera divisió s’acosta al capità, que ara du una medalla d’or penjant del coll que li queda de pena, i quan va a felicitar-lo, ell li diu:
-T’importa si et faig el número de les roses a tu?
-Per favor no.
-Vinga va.
-De veritat que no. En aquests últims tres mesos tots els missatgers que hem anat a parlar amb vosté l’hem hagut de veure. I jo en concret ja l’he vist tres cops.
-Vinga doncs.- diu el capità mentre crida a una shinigami de la seva divisió, que camina de forma estranya, com artificial, mentre porta una petita perruca lila.

-- > Breu explicació del meu shikai:

Spoiler:

Sé que no és usual i que en Kami s'ho mereix poc, però cal dir que, el missatge al rol que ha decidit deixar aquest any és digne de:

Spoiler:

Kami i Samael, ( ) no entenc per què escriviu tan poc si, quan ho feu, està de puta mare. (Bé, si que ho entenc, per peresa...) A veure si us ho curreu un poquet més d'ara en endavant i escriviu un poc més!


Mentre en Kami feia el numeret dels pètals a la noia de la Primera Divisió, la resta curràvem com a desesperats perquè el Seireitei funcionés. La Gooraa havia partit a la Tercera Divisió i, mentre, la Hanako buscava alguna cosa que pogués salvar la Rukia i, ja que hi era, s'oblidava de donar l'ordre que fessin l'ingrés del sou al compte bancari del Capità Kami.
-On deu ser l'Ichigo? -es va demanar la Gooraa a la Tercera Divisió- Segur que deu ser en algun lloc entrenant-se per ser molt més fort. Però... se'ns acaba el temps...

L'Ichigo en aquell moment estava ficat al bany termal que cura (robat del Tenjiro, un paio que gastava molt en gomina) i la Yoruichi es disposava a despullar-se per deleitar el jove adolescent que es tapava la cara innocentment.
-Vinga Ichigo! Has d'aprendre el Bankai, que sinó no podràs amb el Byakuya!! Si vols un consell, al Byakuya li fa molta ràbia que li toquin els seus cabells nobles! Lleva-li els tubs de ceràmica que duu al cap i l'hauràs guanyat!
-Gràcies pel consell, Yoruichi! -va dir l'Ichigo mentre es rentava l'aixella.

Al dia següent, va arribar un missatge de la Cambra Central dels 46 que decretava que la Rukia seria executada el dia següent.
-Merda! -va dir l'Ichigo- No podré arribar al bonsai!
-Bankai, burro!! -I la Yoruichi li va repinyar tota la cara sense erotico resultado. El Renji, però, que ja estava recuperat de la pallissa que li havia fotut en Byakuya, va anar a entrenar amb l'Ichigo per perfeccionar el seu bankai i tornar-se més ciclat.


Mentre, bastant lluny d'allà.
-Eh, Samael, t'han fotut una bona pallissa! -va dir en Kami entrant a la quarta divisió- En canvi, mira què he aconseguit jo d'un panchito despentinat que anava pel Seireitei.
-Ostres, és or! -va dir en Samael emocionat fotent-li una mossegada a la moneda per saber si era autèntica o no.
-Sí, era un panchito delinquent que anava robant pel món! -va dir en Kami sense tenir ni idea- Però el més trist de tot és que no va deixar que li fes el número dels petalets! -va dir en Kami tot deprimit mentre mirava a la Hanako que intentava donar un poc de sopa d'espàrrecs i carxofa a en Samael- Te'l puc fer a tu?
-Ni de conya -va dir la Hanako ficant la cullera plena de la crema pastosa proporcionada per la Quarta Divisió a l'ull d'en Samael
-CREMA, CREMA, CREMAAAAAAAAAAAAA!! -va cridar el malalt despertant a mitja divisió.
-Vingaaaaaaa!! -va dir en Kami traient el barret deforme que havia adquirit a la tenda Urahara.- Només uns quants petalets, nena.
-Que em deixis estar! -va dir la Hanako mentre el seu germà agonitzava- Vinga Onii-san, que no n'hi ha per tant.
-M'hauré de posar un pegat a l'ull!! -plorava en Samael
-EEEEEEEEEEEEH! Lligaries molt! -va dir en Kami llençant pètals de flors per sobre de la Hanako.

Una llum es va encendre al final del passadís i es va sentir una veu bastant molesta.
-Ah! -va cridar la Hanako nerviosa- Aquella veu... És la Capitana Unohana!!!! L'has despertat amb els teus crits, Onii-san!!
-QUÈ?? -va cridar en Samael molt nerviós- Tot culpa vostra, incompetents!!
-Eh! -es va queixar en Kami- Jo que havia vingut a ensenyar-te la meva nova moneda d'or robada al panchito soso!
-Calleu! No us adoneu del pitjor?? Ara la Unohana ve cap aquí... i vindrà en pijama!! -va dir la Hanako molt espantada.

En Kami i en Samael varen posar cares de pànic.
-Bé, jo em piro! -va dir en Kami saltant per la finestra mentre la seva capa rosa onejava al vent.
-NO EM DEIXIS, MALPARIT! -va cridar en Samael. La Hanako va fer un petó a la galta del seu germà gran.
-Espero que sobrevisquis, Onii-san -va dir la Hanako mentre imitava en Kami i també saltava per la finestra
-CABRONS! -va cridar en Samael mentre la Unohana entrava dins l'habitació amb un pijama rosa de pandas i una espelma blanca a la mà.
-Capità Luisenbarn... -va dir la Unohana sonrient- Potser necessiti una altra injecció per poder dormir com cal...
-NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!

La Hanako va saltar de terrat en terrat fins que va arribar a la Cambra Central dels 46.
-No obrin... és molt estrany -va dir el Capità Ukitake
-Oh, Capità Ukitake -va dir la Hanako des del terrat.
-Tinent Kyoraku! -va dir l'Ukitake sorprès
-Eeeeeeeeeeeh... prefereixo que em digui Hanako -va dir la noia saltant al terra- La Cambra no fa cas?
-No m'han obert tan sols... -es va queixar l'Ukitake.
-Aleshores haurem de salvar nosaltres a la Rukia! -va dir la Hanako- Si no ens escolten, no tenim cap altra opció.
-Ja, ja ho havia pensat -va dir l'home un poc trist- Si no recordo malament, la família Shihoin té un blasó que permetria detruir la Doble Fulla en pocs segons... Però ens hauríem de colar a la casa d'una de les quatre famílies nobles i, si ens agafen, no quedarem impunes.
-Cap problema! -va dir la Hanako- Val més que entrem ara, que encara és de nit. No tenim gaire temps, l'execució serà demà!

- Aquesta es una de les intruses? - Vaig dir en capità Kenpachi - On es l'Ichigo?
- No se on es l'Ichigo-kun.... Ens vam separar al entrar al seretei
- Ajudem a buscar-lo! Si veu que estas amb mi vindrà corrent a salvar-te - Vaig en Kenpachi
- I que fem aquest capità? - Va preguntar l'Ikkaku
- Torneu-lo a la seva divisó, aquí fa més nosa que servei - Va dir en Kenpachi.

Em vaig despertar a la divisió 10:
- Per fi despertes - Va dir la Matsumuto
- Tinenta Matsumuto! Ho sento l'Ikkaku m'ha apallisat!
- Tranquil, és massa fort per tu, el capità et vol veure.

Vaig entrar al despatx del capità Hitsugaya:
- Bon dia capità! - Vaig entrar
- Seu Eloi, tinc que parlar amb tu, saps ja lo de la mort del capità Aizen?
- Si senyor, ja ho sap casi bé tot el seretei
- Si que van rapides les noticies per aquí.... Em preocupa la Hinamori, m'ha intentat atacar pensans-se que jo era el culpable de tot aixó
- La seva germana? Però perque?
- L'Aizen li va deixar una nota i la confos, Eloi siusplau protegeix a la meva germanam,mentres jo investigo tot aquest caos.

La Hanako i el capità Ukitake es trovaben davant de la casa dels Shihoin, faltava poc per que es fes de dia, o sigui que tenien que actuar amb rapidesa
-Entrarem per la banda oest, un cop dins anirem directes al soterrani sense fer soroll, d'acord?- va dir l'Ukitake
-Si- va afirmar la Hanako
Tal com el capità Ukitake havia dit, capità i tinent van entrar sigilosament i es van colar al soterrani, no hi havia gaire llum, pero almenys es podien distingir els mobles de la sala.
-Hanako, vigila que no vingui ningu, jo de mentres anire a per el blasó, enseguida torno- l'Ukitake va començar a rebuscar per la sala mentre la Hanako feia guardia a la porta
Despres de buscar durant una bona estona, l'ukitake per fi va trobar el blasó que podria aturar la doble fulla
-Ja l'he trobat, vinga, marxem abans de que ens trobin
Quan la Hanako i l'Ukitake van conseguir sortir de la casa, ja es començaven a veure els primers rajos de sol
-just a temps...- va suspirar la Hanako
-si... tens rao, menys mal, una mica mes i s'ens fa de dia, pero ara almenys ja tenim el que necesitavem, anem rapid a la doble fulla abans de que sigui massa tard

Mentre això passava, la Rukia era conduïda cap a la plataforma d'execució de la Doble Fulla i els altres Capitans també hi anaven per presenciar la seva mort, fins i tot el Capità Kuchiki, el seu propi germà. De la mateixa manera, la Gooraa també anava cap a la plataforma i allà es trobà amb la Nafi i la Yachiru que corrien amb uns personatges molt estranys.
-Nafi-san, Yachiru-fukutaicho -va dir la Gooraa
-Erotica-san -va dir la Yachiru posant-li un sobrenom que s'ajusta molt a la realitat- Què vols?
-Aneu... a la Doble Fulla? -va demanar la Gooraa- Vinc amb vosaltres!
-Vinga ràpid -va dir la Nafi- Encara ens agafaran!


De la mateixa manera, la Hanako i l'Ukitake també corrien cap a la Doble Fulla, però el blasó pesava massa com a per poder anar amb rapidesa. Mentre...
-Tu ets la Momo de la Tretzena, oi? -va demanar el Capità de la Desena.
-Oh, Hitsugaya Taicho... -va dir la Momo somrient
-Necessito que m'acompanyis a un lloc -va dir el Hitsugaya.
-Jo? Per què? -va demanar la Momo
-Perquè m'ha d'acompanyar algú fort i no sé on s'ha ficat la meva tinent, i la resta de Capitans són a la Doble Fulla- va explicar el Hitsugaya- Vine amb mi, hem d'anar a la Cambra Central dels 46. Alguna cosa no m'agrada de tot això...

Mentre, a la Doble Fulla:
-I bé, Rukia Kuchiki -va dir el Yamamoto- Tens alguna darrera voluntat abans que t'executem?

Vaig arribar a la presos cinc minuts després de reunir-me amb el capità Hitsugaya:
- Bon dia, sóc l'Eloi shinigami de la desena divisió, per ordres del capità Hitsugaya vinga a vigilar la Momo Hinamori, tinenta de la cinquena divisió.
- Passa, total tot està molt tranquil - Va dir el guàrdia mentre menjava una bossa de Lay's gust a ketchup
Em vaig dirigir a la cela de la Hinamori,passant per les diferent celes:
- On es el Tinent Kira? Segons la informació que tinc també hauria de estar tancat
- El capità Gin l'ha deixat marxar - Em va respondre un guàrdia que feia una ronda de vigilància
- Que es estrany.....
Finalment vaig arribar a la cela de la Hinamori:
- Bon dia Tinenta Hinamori, sóc.... un moment.... AQUÍ NO HI HA NINGÚ! - Vaig cridar - GUÀRDIA INFORMA AL CAPITÀ HITSUGAYA! - Vaig sortir corrents a buscar al capità Hitsugaya, però a mig camí vaig notar el reiatsu de la Hinamori juntament amb el del capità Gin i es dirigien a la Cambra dels 46, vaig decidir seguir-los,quan ja feia una estona que havien entrar vaig decidir entrar jo i em vaig quedar de pedra al veure que la Cambra dels 46 estaven tots morts, em vaig endinsar una mica més i vaig arribar fins a un laberint de torres blanques, la Hinamori i en Gin es van quedar parats davant de un de les torres, quan de dintre va sortir una ombre, no ho veia gaire bé i em vaig acostar una mica més.
La Hinamori va corre a abraçar aquell home, però de cop i volta li va travessar una espasa i va quedar ferida de mort:
- Siusplau Gin - Va dir aquell home - Portem l'altre intrús
- Si senyor - En Gin va desaparèixer i va sortir darrera meu, em va agafar pels braços i em va tornar a portar davant de l'home
- Deixe'm anar! - Lluitava jo contra la força d'en Gin - Deixe'm... - Quan vaig veure la cara de aquell home - Capità Aizen! Però vostè no era mort?
- Qui es aquest Gin?
- Eloi Kurosaki, shinigami ras de la desena divisió, exactament està en el numero 3 per substituir la Tienta Matsumoto en cas de que morí
- Així no es gaire fort, Gin encarregue't tu d'ell, jo vaig amagar el cos de la Hinamori
- Perque has matat la Hinamori? - Vaig cridar - PERQUE?
- Es part del meu pla, divideix i guanyaràs, pura estratègia militar
- Ichimaru!!!! - Va cridar una veu familiar darrera nostre - Capità... Capità Aizen?
- Gin, en Hitsugaya arribat abans de lo que em pensava
- Les més disculpes capità Aizen
- On es la Hinamori
- Capità Hitsugaya! Ha sigut l'Aizen la assassinada!
- COM? - Va surgir una gran quantitat de Reiatsu del cos d'en Histugaya - Aizen, et prometo que et mataré
- No diguis aquestes coses capità, et fa semblar dèbil - Va dir l'Aizen
Amb un descuit d'en Gin em vaig alliberar i rapidament vaig agafar el cos de la Hinamori i em vaig situar darrera del capità, darrera seu també hi havia la Momo
- Momo, tu també estas aquí?
- El capità Hitsugaya a demanat la meva ajuda
- ELOI, MOMO MARXEU D'AQUÍ AMB LA HINAMORI I PORTEU'LA A LA QUARTA DIVISIÓ RÀPID! BANKAI Daiguren Hyōrinmaru! Et mataré Aizen! UAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! - I es va llençar contra l'Aizen.
Amb la Momo ens vam dirigir a la sortida, però abans de sortir, em vaig girar un moment i vaig veure com l'Aizen tallava en Hitsugaya:
- CAPITA HITSUGAYA! - Vam cridar jo i la Momo a la vegada.

-Si que en tinc! -Va dir la Rukia Kuchiki. -Vull... vull que els intrussos sortin d'aqui il·lessos!
-D'acord... -Va dir en Yamamoto
-Mentider! Estàs mentint! -Va dir la Gooraa que venia corrents amb la Nafi i la Yachiru
-Mentira, mentiraaaaaaaa diu mentideeeeeeeeeeeeeees! -Va dir la Yachiru que s'apropava corrents darrera de la Gooraa
-Gooraa! -Cridava la Hanako que també venia corrents amb l'Ukitake. Tots els capitans van centrar les vistes, quan la doble fulla s'apropava a la Rukia. Seguidament, totes les mirades és van centrar en ella, quan alguna cosa havia aturat la doble fulla
-Ichigo! -Va cridar la Gooraa amb un gran somriure a la cara
-Que... -Va dir en Yamamoto
-Si! -Van cridar la Hanako i l'Ukitake a la vegada
-Tss... -Es va limitar a fer en Byakuya. L'Ichigo va agafar a la Rukia, i va cridar:
-Renji! té! -I va llençar a la noia amb en Renji. -Aneu-vos d'aqui! Emportat a la Rukia a un lloc segur! Confio en tu! -Va dir l'Ichigo
-Jo vinc amb tu -Va dir la Gooraa posicionant-se al costat d'en Renji. -Jo us cobriré l'esquena
-No patiu, jo m'asseguraré de que podeu fugir en bones condicions! -Va dir la Hanako aixecant el pulgar, mentres l'Isane se li apropava amb ràbia, però de poc va servir, ja que va poder aturar la seva espasa amb les mans nues
-No pateixis, aquest es meu. -Va dir l'Ichigo aturant al Byakuya, que s'apropava a la Hanako i l'Isane amb violencia
-Kurosaki... -Va dir en Byakuya -Saps que no tens cap probabilitat de guanyar-me
-Ja ho veurem això, milhomes! -BANKAI! -Va cridar l'Ichigo mentres una força energia espiritual sortia d'ell, la qual va obligar a la Hanako i a l'Isane desplaçar-se cap a un altre lloc

-Com és possible que hagis aconseguit el Bankai en tan sols tres dies?- va preguntar el Capità de la sisena tot sorprès.
-Ja et va avisar la Yoruichi, que en tres dies m'ensenyaria a dominar el Bankai, i així podriem lluitar d'igual a igual- va respondre l'Ichigo.
-Quina bajanda, per dominar el Bankai t'hi has d'estar anys per acabar de dominar-lo del tot, és possible que la Yoruichi t'hagi ensenyat la tècnica principal del Bankai, però segurament no saps ni fer servir com cal- digué en Byakuya amb odi.
-Això ja ho veurem... Per ara et mostraré tot el que sé- anuncià l'Ichigo mentres es preparava per atacar.


-Però Renji, no podem deixar l'Ichigo a mercè del meu germà, el matarà!- exclamà la Rukia, tota preocupada per la seguretat de l'Ichigo.
-Rukia, tu mateixa ho has pogut sentir, l'Ichigo ha augmentat el seu poder, pot fer-li front al teu germà, tens que confiar en ell!- digué en Renji, intentant tranquilitzarla.
-En Renji té raó Rukia tens que confiar amb ell, segur que el farà canviar de parè- digué la Gooraa. -I ara seria milor que acceleressim, sento que els guàrdies ens segueixen!- avisà.
-Si!- respongueren els dos companys a la vegada.


-Com he pogut ser derrotada d'aquesta manera... Perdoni'm Capitana- digué la Isane abans de perdre el coneixement.
-Molt bé, ara hauria d'anar ajudar n'Ukitake i el meu pa...
Abans de que la Hanako pogués acabar la frase, es sentí un reiatsu aclaparador per tota la Societat d'Ànimes.
-Aquest reiatsu és del Capità, ha desenveinat la Ryujin Jakka!

.... Em sap greu Ashtal, però a la primera saga vàrem jubilar en Kyoraku... T____________________T

-Vinga, corre més ràpid! -deia la Gooraa mentre empenyia el Renji
-Eh, tu! Que sóc tinent, eh! A mi no em toquis el que no sona! -contestava en Renji emprenyat perquè la Gooraa l'empenyia i li pegava potades a les sabates.
-No crideu, que ens descobriran! -va cridar la Rukia.
-SÓN ALLÀ! -varen dir uns paios xungos de la... Vuitena xDD
-CORRE! -va cridar la Gooraa passant per davant d'en Renji
-Renji, que em dugui ella! Va molt més ràpid que tu -deia la Rukia
-Que callis! -va dir en Renji mentre corria desesperat- Si tu pesessis menys, podria anar molt més de pressa, coi!
-Insinues que estic grasa? -va dir la Rukia ofesa pegant un cop de puny al Renji. El Renji va caure estés a terra mentre la Gooraa i la Rukia corrien com a desesperades.
-Bé, correu mentre jo em carrego aquests borratxos de la Vuitena! -va dir en Renji.
-Renji, no! -va dir la Rukia.
-Escapeu noies -va dir en Renji anant de sobrat- Després us agafo! Rugeix, Zabimaru!!


No gaire lluny d'allà.
-Creu que l'hem despistat, Capità Ukitake? -va demanar la Hanako
-Ho dubto... -va contestar l'Ukitake- Però així ningú sortirà perjudicat de la nostra lluita.
-Lluita? Amb el mestre? -va demanar la Hanako amb por. De sobte, va girar el cap a la dreta i va veure en Yamamoto aturat.
-Què us penseu què feu, marrecs? -va demanar en Yamamoto- Us hauré de pegar una bona pallissa. Ajudar a l'alliberament d'una presonera!! Jo confiava en vosaltres...
-Però mestre... -va dir l'Ukitake- La sentència de la Rukia no era justa!! Sé que no podem anar en contra del que la Cambra considera just però...
-No hi ha excuses que valguin, Jushiro. M'heu decebut... No tenc cap altre més remei que eliminar-vos! Banshō Issai Kaijin To Nase, Ryujin Jakka!!


Mentre, a la Cambra dels 46.
-Vaja Aizen -diu la Unohana arribant- Veig que ara ets un psicokiller traïdor en potència.
-Sí, és que a l'altre bàndol tenen madalenes de xocolata -diu l'Aizen prenint el pèl a la Unohana.
-Fes el que et roti -diu la Unohana- Però ara penso dir a tots els Capitans que tu ets el malo maloso.
-Com vulguis, però jo me les piro a la plataforma d'execució, que en Byakuya i n'Ichigo ja s'han fet papilla mútuament i encara he d'obtenir el tresor amagat a dins la Rukia!! MUAHAHAHA, vinga Gin, som-hi! -diu l'Aizen i els dos desapareixen, se'n duen la Gooraa, la Rukia i el Renji a la plataforma d'execució i comencen amb el seu pla malèfic.

-Ichigo! -crida la Gooraa- Estàs molt ferit!
-No és res... -diu l'Ichigo al terra sense poder-se moure.
-No facis molts d'esforços! -li va dir la Gooraa mentre l'Aizen es carregava en Renji.
-Ara, obtindré el Hogyouku, Rukia -va dir l'Aizen somrient qual malote.

-Renji... -Va dir l'Ichigo aixecant-se
-Ichigo! Que vols fer tu!? -Va dir en Renji ja destrossat
-Crec que haurem de colaborar junts... va, fes un últim esforç -Va dir l'Ichigo concentrant tot el seu reiatsu
-Bé... si es per això... BANKAI! HIHIO, ZABIMARU!
En Renji va fer el Bankai amb les forçes que li quedaven, mentre l'Ichigo és va abalançar a l'Aizen, però li va parar la Zangetsu amb un dit. L'Aizen va decidir concentrar tot els seu reiatsu, així que tant en Renji, com l'Ichigo i les dos noies van caure al terra paralitzats, sense poder-se moure, mentre l'Aizen s'apropava a la Rukia, agafant-la del coll, i explicant tota l'història de la creació de la Hogyoku a l'Ichigo & co, dient varies vegades la paraula "Urahara"
-I bé -Va afegir l'Aizen. -Suposso que ja sabeu en quin cos va amagar en Kisuke Urahara la Hogyoku no? Si... Va ser en el teu, Rukia Kuchiki, l'Urahara et va escollir a tu! Ell no et va voler donar un gigai per recuperar els teus poders de Shinigami, sinó que va voler amagar la Hogyoku dins teu, convertir-te en humana! -I seguidament va extreure la Hogyoku del cos de la Rukia, aquesta caient al terra. -Ja no em serveixes de res, Gin, matala...
-Com vulgui senyor... Mata... QUÈ?? COM??
En Byakuya va aturar l'atac travesant-lo. Seguidament la Yoruichi i la Soi Fong van aturar a l'Aizen, i la Matsumoto va aturar en Gin
-Ho sento capità Aizen... m'han agafat

-El Capità Aizen? -es demanaven tots els Shinigamis dolguts per la seva traïció.
-No pots fugir, Aizen. Estàs acabat -va dir la Yoruichi. L'Aizen es va posar a riure com un comdenmat.
-Crec que me n'he d'anar... -va dir mentre la Negación dels Menos Grande l'il·luminava i començava el seu ascens- Ara que tenc el Hogyoku seré invencible! Adéu Shinigamis!!

I l'Aizen se'n va anar deixant tothom amb un bon pam de nassos.
-Gooraa!! -va dir la Hanako- Estàs bé?
-Sí -va contestar la noia- Però l'Ichigo...
-No et preocupis, ara venen els de la quarta! -va dir la Hanako
-Ja el curaré jo -va dir l'Orihime que es guanyà una mirada d'odi per part de la Gooraa.
-Vaja vaaaaaaaaja -va dir en Samael arribant- Així que l'Aizen era el dolentot! Quina murga, ara l'haurem de matar!
-No tens una reunió de Capitans? -va demanar la Hanako
-Oh! Tens raó!! Però havia vingut a xafardejar! -va confessar en Samael mentre de manera poc dissimulada escoltava com el Byakuya li explicava a la Rukia la veritat sobre la Hisana.
-No escoltis coses privades!! -va dir la Hanako mentre mirava d'escoltar també tot el que podia.


Així les coses s'anaren arreglant, i quatre reunions de Capitans més tard, l'Ichigo i els seus amics decidiren tornar a casa seva.
-Adéu Ichigo! -deia la Gooraa- Ja ens vindràs a fer una visita!
-Clar que sí, no patiu! Ens veurem molt a partir d'ara! -va contestar l'Ichigo
-Adéu Gooraa-chan! -va cridar l'Orihime
-Calla -va dir la Gooraa mentre l'Orihime l'abraçava amb molta força.
-Fins una altra Rukia! -va dir l'Ichigo mentre partia cap al seu món.
-Ara hem de fer neteja... -va dir en Yamamoto- Entre totes les batalles hem deixat el Seireitei fet una porqueria! Vinga, tots a arreglar els desperfectes que heu causat!
-Ni pensar-ho! -varen cridar en Kami i en Samael partint a córrer mentre en Yamamoto els perseguia agitant el bastó.
-Ànims, sensei! -cridava la Hanako
-Eh, tu! De part de qui estàs? -va demanar en Samael esquivant un cop de bastó del Yamamoto mentre la Gooraa es descollonava.


I així va acabar la invasió per part dels Rioka a la Societat d'Ànimes. Després d'això els Shinigamis tingueren forts atacs de lumbago per reconstruir el Seireitei però la Unohana els ajudà amb una poció que tenia gust de sobrassada fermentada i plena de moho. Alguns rasos de la quarta moriren, no per res, sinó per donar-li emoció a l'assumpte. En Hanataro es va fer un pircing a la cella i va morir desagnat. Al seu funeral només hi va anar en Kon.